Trajectòria

Entre 1989 i 2001, Jéssica Belda es forma com a ballarina i actriu. Primer, es titula en dansa clàssica al Conservatori Superior de Dansa de València (CSDV) en 1997. Paral·lelament, realitza diversos cursos amb professionals de la dansa com Eric Thamers, Marta Reig Torres, Alicia Alonso, Carmen Roche o Simon Mottram. A més, rep dos beques: una per a l’Escola de Dansa de Sant Louis (EEUU) en 1995, i una altra, tres anys més tard, amb la companyia de dansa de Krasnodar (Rússia). Després de titular-se, continuarà assistint a cursos de perfeccionament professional amb Àfrica Hernández i Miroslav Fila (1997-1999), de tècnica Graham amb Mamen García (1999) i, al Centre Teatral Escalante, amb José Giménez i Rosa Ribes. És en aquest centre on es forma com a actriu entre 1999 i 2001. Precisament, també des de 1999, comença a treballar professionalment com a ballarina a l’Art Ballet i obté el I Premi de Dansa Clàssica al III Concurso Nacional de Danza Ciutat de Riba-roja.

Les seues primeres intervencions com a actriu van ser a les mostres de l’Escalante: Dame un beso (2000) i Autorretrato de Frida Kahlo (2001), dirigides per Ita Aagaard. La mostra de final de carrera, Los amantes de Verona, la va dirigir Chema Cardeña, on Belda comparteix escenari amb una altra futura autora, Maribel Bayona, amb qui, posteriorment, col·laborarà en diferents projectes conjunts. El primer, Carn a bis (fragmentos de un discurso amoroso) (2002), a la Universitat de València, on les dos estudien Filologia Hispànica. Es tracta d’un dels últims espectacles del grup de teatre universitari Tres Teatre, una creació col·lectiva signada per l’autora, Maribel Bayona, Eugeni Machancoses i Antonio de Paco, qui aporta el material textual. Aquesta peça guanya el premi al millor espectacle de la I Edició del Concurs d’Espectacles Palmireno.

L’experiència amb els membres de Tres Teatre, on trobem altres autors com Jacobo Pallarés o Gabi Ochoa, posarà en contacte Belda amb el circuit teatral alternatiu de València. L’autora forma part del grup de fundadors de Teatro de lo Inestable i de la seua primera seu, alguns dels quals arriben de Tres Teatre: Maribel Bayona, Jacobo Pallarés, Gabi Ochoa, Enrique Bataller, Pedro Lozano o Rafael Palomares, entre altres. Tot i que l’autora abandona dos anys aquest projecte, mantindrà cert contacte creatiu amb aquest espai de una manera regular. A Espacio Inestable, Belda estrenarà moltes de les seues creacions posteriors on, en moltes ocasions, comptarà amb la complicitat de Bayona. En 2006, per exemple, Belda s’encarrega de la direcció d’un text de Bayona, De elecciones, azares y escorpiones, producció de Teatro de lo Inestable. Abans de decidir escriure, Belda explora la direcció d’escena. En 2004, havia estat ajudant de direcció de Woyzeck, una coproducció de l’Auditori de Torrent i la Comédie de Béthune, i en un infantil coproduït pel Centre teatral Escalante, Historia del gato Zorbas y la gaviota afortunada (2005). 

Entre 2001 i 2006, no deixarà, però, de treballar com a ballarina i actriu per a altres companyies. Com a ballarina, la trobem en espectacles com Bailando con osos (2003) i Tres en raya (2005) de Pampol’s cia de dansa-teatre; o Éxodos (2006) i, posteriorment, Cuando Dora conoció a Picasso (2008) i Estación Dignidad (2009), de Laboratorio C, dirigides per Francisco Leiva. Com a actriu, apareix en Infinities (2002), una coproducció de la Fundació Arts Escèniques i el Teatro Piccolo de Milà, amb direcció de Lucca Ronconi i Vicente Genovés; i Construyendo a Verónica (2006), producció de Bramant Teatre y el Festival VEO. Després de treballar en aquesta última producció, impulsada per  Jerònimo Cornelles, intervé en altres projectes d’aquest autor com l’infantil Natacha (2007), De Hiroshima y Nagasaki (2010), amb direcció de Chema Cardeña, i s’encarrega de la coreografia de la peça El último beso (2010).

En aquest període, cal assenyalar la seua participació en diversos projectes audiovisuals com a actriu: per exemple, diferents curtmetratges sota la direcció de Santiago Pajares, Elena López, Pablo Pieras o Lucía Forner; o en llargmetratges i TV movies com Las cerezas del cementerio (2004), dirigit per José Luís Iborra, o La palabra de Vero (2004), amb direcció d’Octavio Masià. Entre 2005 i 2006, també va fer de presentadora en programes infantils com El show de los Lunnis o Club Megatrix. Paral·lelament, continuarà la seua formació teatral amb cursos impartits per Michel Simonot, Jorge Picó o Tamzin Townsend; i de dansa al Centro Nuevos Creadores de Madrid amb Chevy Muruday, Mónica Runde o Eliane Capitone.

L’any 2006 esdevé un moment important per a l’autora perquè, a més d’estar implicada com a ballarina, directora o actriu en diversos projectes, s’anima a escriure la seua primera peça, Frío en los pies. Un text breu, publicat a la col·lecció Acotaciones en la caja negra, que Alejandro Jornet posa en escena a l’Escola Superior d’Art Dramàtic (ESAD) de València en 2007. A l’any següent, Belda escriu amb Bayona, Jornet i Aureli Delgado, Aceptamos barco, per al taller de final de carrera de l’ESAD. Finalment, la seua primera peça llarga, Cuando el silencio cae en los relojes de arena (2008), codirigida i interpretada amb Maribel Bayona, s’estrena a Inestable. Un altre exemple del vincle amb membres d’Inestable, s’evidencia en la participació de l’autora en lectures dramatitzades de textos de Bayona, Calles y gente (2008), o de Rosa Molero, Insumisión (2008). A més a més, Belda publica en la col·lecció d’Acotaciones en la Caja negra, un nou text breu, Cantos (2009).

Els orígens de la seua companyia pròpia, els trobem, precisament, en tots aquests treballs citats amb Bayona i en un altre, Dúo y Paso a dos (2009), de Pedro Montalbán Kröebel, on Belda exerceix de coreògrafa i ballarina. Dársena, fundada per l’autora, Bayona i l’actor José Banyuls, inicia la seua trajectòria en 2011, amb un encàrrec que li fan a Pedro Montalbán Kröebel, En esta crisis, no saltaremos por la ventana, dirigit per Xavier Puchades. Eixe mateix any, els tres membres de la companyia estrenen una peça breu, No se està mal en el paraíso, dins del Festival Russafa Escènica i, a l’any següent, al mateix festival, Blues, camino de Cempasúchil, signada per Belda, qui s’encarrega, a més, de les coreografies de tots els muntatges de la companyia. Els efectes de la crisi condicionen la sostenibilitat de Dársena que tanca en 2013. D’aquesta manera, es podria delimitar una primera etapa de Belda com a autora, entre 2006 i 2013, abans del seu trasllat a Madrid.

En 2009, Belda s’havia llicenciat en Filologia Espanyola per la Universitat de València i, a l’any següent, va cursar el Màster de formació de professorat de secundària. Com a investigadora forma part, a més, d’un projecte d’innovació educativa coordinat per Ana López Navajas, La visibilización de la mujer en la Historia de la Literatura. En aquests anys, el contacte amb projectes educatius el trobem també en la participació en campanyes d’animació lectora organitzades per l’Espacio Inestable i la Biblioteca Valenciana. Entre 2013 i 2014, Belda elabora nombrosos textos i guies didàctiques-teatrals adaptades al currículum de diverses assignatures de secundària.

En 2014, Belda s’instal·la a Madrid i es fa membre de la comissió de programació i del Martes ciudadanos de Teatro del Barrio, a més, forma part del Consejo Rector d’aquest espai. A l’any 2015, trau la plaça de professora de secundària, treball que compagina amb les seues activitats teatrals a Teatro del Barrio. De fet, en 2017, estrena en aquesta sala La sección, amb direcció de Carla Chillida i coproduïda per Teatro del Barrio i la companya valenciana A Tiro Hecho. Belda coescriu amb Ruth Sánchez González aquesta obra i ambdós comencen a escriure una segona, Españolas, Franco ha muerto, text que va rebre l’ajuda a l’escriptura de literatura escènica de Culturarts en 2017. Aquest gir cap a un teatre document no és casual, ja que Belda està cursant el Doctorat en estudis teatrals a la Universidad Complutense de Madrid, on va escollir el teatre polític com a tema d’investigació de la seua tesi.

Finalment, La Zona produeix Españolas, Franco ha muerto  i Verónica Forqué s’encarrega de la direcció. S’estrena a la Sala Margarita Xirgú del Teatro Español de Madrid en març de 2020 i a les poques funcions han de suspendre per la pandèmia. En els mesos de confinament, Belda rep un encàrrec de Projecte Inestable, un text breu per a ser llegit i enregistrat audiovisualment en el II Cicle de Lectures Dramatitzades d'autores valencianes. Belda escriu In nomine patris (mejor para mí el suyo. Beneficio político) (2020), que será dirigit per Carla Chillida. Actualment, Españolas, Franco ha muerto es troba de gira i ja s’ha vist per diverses ciutats espanyoles. En 2021, està prevista la tercer obra de l’autora amb Ruth Sánchez González, Homenaje a Billy el niño, amb direcció d’Eva Redondo i producción de Teatro del Barrio, on s’estrenarà.

Belda, a més, ha estat molt activa els darrers anys en el món de la poesia a Madrid. L’editorial Huerga & Fierro  publicarà el seu primer poemari Santas, putas, histéricas, beates (2021). La secció i Españolas, Franco ha muerto, han sigut editades per l’editorial Casimiro Parker que prepara ja l’edició d’Homenaje a Billy el niño.

Belda forma part de l’Associació Valenciana d’Escriptores i Escriptors de Teatre (AVEET) des dels seus orígens.  

Trajectòria actualitzada JUNY 2021
© Xavier Puchades    

Obra estrenada

Textos dramàtics originals

2002. Carn a bis (fragmentos de un discurso amoroso), amb textos d’Antonio de Paco, i dramatúrgia col·lectiva de l’autora, Maribel Bayona, Eugeni Machancoses i Antonio de Paco. Tres Teatre, Sala Palmireno, València. 
2006. Frío en los  pies. Direcció Alejandro Jornet. ESAD, València. 
2008. Aceptamos barco, coescrita amb Maribel Bayona, Alejandro Jornet i un text d’Aurelio Delgado (Medea). Direcció Alejandro Jornet i Aurelio Delgado. Taller ESAD. Carme Teatre, València. 
2008. Cuando el silencio cae en relojes de arena. Codirecció amb Maribel Bayona i José Banyuls. Teatro de lo Inestable. Espacio Inestable, València. 
2011. No se està mal en el paraíso, coescrita i codirigida amb Maribel Bayona i José Banyuls. Dársena Teatro. Festival Russafa Escènica, València. 
2012. Blues, camino de Cempasúchil. Dársena Producciones. Festival Russafa Escènica, València. 
2017. La Sección. Coescrita amb Ruth Sánchez González. Direcció Carla Chillida. Coproducció A Tiro Hecho – Teatro del Barrio. Teatro del Barrio, Madrid. 
2020. Españolas, Franco ha muerto. Coescrita amb Ruth Sánchez González. Direcció Verónica Forqué. La Zona Producciones. Sala Margarita Xirgú, Teatro Español, Madrid. 
2020: In nomine patris (mejor para mí el suyo. Beneficio político). Direcció Carla Chillida. Teatro de lo Inestable, València (gravació audiovisual) (TB)
2021. Homenaje a Billy el niño. Coescrita amb Ruth Sánchez. Direcció Eva Redondo. Producción Teatro del Barrio. Teatro del Barrio, Madrid. 

Obra publicada

Textos dramàtics originals

2005. Frío en los pies. En Cuerpo ocupado. Col·lecció Acotaciones en la Caja Negra, 5, València, p. 67-79. (TB)
2009. Cantos. En Lo Invisible. Col·lecció Acotaciones en la Caja Negra, 9, València, p. 15-26. (TB)
2019. La Sección, coescrita amb Ruth Sánchez González. Editorial Casimiro Parker, Madrid.
2020: Españolas, Franco ha muerto. coescrita amb Ruth Sánchez González. Editorial Casimiro Parker, Madrid. 
2020: In nomine patris (mejor para mí el suyo. Beneficio político). Revista Red escénica.12, juny. Espacio Inestable, València, p.51-58. (TB)
2022: Homenaje a Billy el niño, coescrita amb Ruth Sánchez. Editorial Casimiro Parker, Madrid. (en procés) 

Altres publicacions

2021. Santas, putas, histéricas, beatas. Huerga & Fierro Editores, Madrid. (poesia)

Reflexió i investigació teatral de l'autor: programes de mà

2001. "Teatro Universitario. Panorama teatral en la Universitat Politècnica". Acotaciones en la Caja Negra, 3, València, p. 4-9. 

Obra premiada

2002. Premi al Millor Espectacle en la 1a Edició del Concurs d’Espectacles Palmireno, per Carn a bis (fragmentos de un discurso amoroso), amb textos d’Antonio de Paco i dramatúrgia col·lectiva de l’autora, Maribel Bayona, Eugeni Machancoses i Antonio de Paco. 
2009. Ajuda a la creació de Teatres de la Generalitat Valenciana per  Cuando el silencio cae en los relojes de arena. 
2017. Ajuda a la creació de literatura escènica per Españolas, Franco ha muerto, coescrita amb Ruth Sánchez González. 

Bibliografia

Articles, capítols, pròlegs

SÁNCHEZ, J. A. (2005). “La escritura y el cuerpo”. En Cuerpo ocupado. Col·lecció Acotaciones en la Caja Negra, 5, València, p. 7-15. 
TORDERA, A. (2009). “Billar a ocho bandas”. En Lo invisible, col·lecció Acotaciones en la Caja Negra, 9, València, p. 7-10.

Recepció en premsa i publicacions especialitzades

ÁLVAREZ-DARDET, A. (2017). “La sección, teatro para saber por qué somos como somos”. Lamarea.com, 1 de febrer. 
ARTEZBLAI (2020). “Verónica Forqué dirige Españolas, Franco ha muerto en el Teatro Español”.Artezblai, 28 de febrer.
-(2021). “El Teatro del Barrio buscará refundar un teatro político del siglo XXI en su temporada 2021/2022”. Artezblai, 15 de juny.  
BAQUERO, J. M. (2018). “La Sección: Españolas, Franco ha muerto, però el patriarcado no”. Eldiario.es, 26 d’abril. 
BELTRÁN, J. (2019). Dios, patria e imperio”. La Razón, 4 d’abril.
CAMPOS, P. (2017). “Hogar, patria e imperio. Mujeres vencedoras fascistas... y olvidadas”. El Confidencial, 27 de gener. 
CASO, J. M. (2020). “En su sitio”. El desván de Brausen, 24 de febrer.
CAYÓN, E. (2018). “La sección”. Blog lafuncionvaacomenzar-wordpress.com 
CEREZO, C. (2017). “L’obra La secció explica el masclisme a Espanya”. Tresdeu.com, 21 de març. 
DE LOS SANTOS, J. M. (2020). ““Españolas, Franco ha muerto”. El Confidencial, 12 de març. 
DE LUIS, L. (2020). “Teatro Verónica Forqué proclama Españolas, Franco ha muerto”. Periodistas-es.com, 28 de febrer. 
DÍAZ, S. (2019). “Siervas, esposas y madres”. Revista Godot, 7 d’abril.
-(2020). “Escuchando a las mujeres de nuestra vida”. Revista Godot, 21 de febrer. 
DONAT, B. (2017). “El teatro da voz a las mujeres más representativas del fascismo español”. Culturplaza, 15 de març. 
EFE (2020). “Verónica Forqué: Todas las mujeres son feministas, incluso las que no lo saben”. La Vanguardia, 19 de febrer.
ESTEBAN MONJE, A. (2020). “Españolas, Franco ha muerto”. Kritilo.com, 1 de març. 
FERNÁNDEZ, S. (2020). “La paciencia se ha agotado”. La Nueva España, 22 de febrer. 
HERRERA, M. (2019). “La vida de la smujeres durante la dictadura, hilo conductor de La sección”. 65ymás.com, 7 d’abril. 
J. B. (2020). “Españolas, Franco ha muerto, las mujeres de la Transición”, ABC, 1 de març. 
LÓPEZ RUÍZ, Daniel (2017). “Jéssica Belda: Las falangistas que presentamos dictaminaron cómo tenia que vivir el 50% de la población”. Revista Nueva Cultura, 3 de maig. 
LUNA, J. (2020). “Españolas, Franco ha muerto”, La Vanguardia, 20 de novembre. 
MALDONADO, L. G. (2019). “Pilar, Mercedes y Carmen, el brazo armado de Franco para que las españolas fueran decentes”. El Español, 10 d’abril.
-(2021). “Españolas, ¿Franco ha muerto? La obra de teatro que exige una Constitución feminista (de verdad)”. El Español, 27 de gener. 
MARTÍNEZ MONTESINOS, V. (2021). ““Españolas, Franco ha muerto”. Dramàtica, Afán de Plan, 9 d emarç.
MARÍN ESTRADA, P. A. (2020). “La otra historia de la Transición”. El Comercio, 22 de febrero. 
MORENO, N. (2021). “Españolas, Franco ha muerto, llega al Corral de Comedias”. Noticias para Municipios, 21 de gener.
OJEDA, A. (2019). “La sección, a parir soldados”. El Cultural, 5 d’abril. 
OLIVEIRA LIZARRIBAR, A. (2021). “El Teatro Gayarre comunica: Españolas, Franco ha muerto”. Noticias de Navarra, 18 de març. 
PASTOR, F. (2017). “Tres verdugos con nombre de mujer”. Revista Contexto, núm. 110, 29 de març. 
PENICHET, Ka. (2017). “Natalie Pinot, Manuel Rodríguez, Jéssica belda, Carla Chillida: La sección”. Revista Godot, 25 de setembre.  
RAMIRO, V. (2020). “Entrevista a Jéssica Belda por Españolas, Franco ha muerto”. Revista Teatros, 30 de gener. 
REDACCIÓN (2021). “Españolas… Franco ha muerto de Verónica Forqué llega a Gasteiz”. GasteizBerri, 15 de març. 
REYES, M. (2019). “El fascismo decidió que el patriarcado sería una de sus bases”. El Mundo, Baleares, 15 de febrer.
RIERA, A. (2020). “Españolas, Franco ha muerto, la invisibilidad de la mujer más allá del franquismo”. Culturamas, 11 de març. 
S.F. (2021). “Españolas, Franco ha muerto. Mujeres contra la dictadura”. La Opinión de Murcia, 26 de març.
SOUSA, S.R. (2017). “La Sección, visibilizando a las mujeres”. Blog todosalteatro.com, 27 de gener. 
SUÁREZ LEMA, F.J. (2020). “Españolas, Franco ha muerto. Españolas, Franco ha resucitado”. MIreinoporcuncaballo.blog, 10 de març. 
VALDÉS, I. (2017). “Las villanas vencedores, y olvidadas, de la historia”. El País, 28 de gener. 
VALLEJO, J. (2020). “La Transición femenina”. El País, 4 de març. 
VILA, J. M. (2000). “Españolas, Franco ha muerto: un examen a la invisibilidad real de la mujer en la Transición”. Diario Crítico, 2 de març. 

Enllaços

http://aveet.eu/belda-jessica/
https://darsenaproducciones.wordpress.com
http://www.aapv.es/dbelda_j.htm

Entrevistes.
http://cadenaser.com/programa/2017/07/31/hoy_por_hoy/1501500374_398086.html