Sirera Turó, Josep Lluís

Si vols contactar amb el/la autor/a, emplena el formulari i ens posarem en contacte amb ell/ella el més prompte possible.





Accepte les condicions i la política de privacitat

Fitxa d'autor en Dramatea

Sirera Turó, Josep Lluís

Data de naixement: 14/01/54
Població: València
Dècada: Dècada dels 50's

Trajectòria

Naix al Carrer Quart del Barri del Carme de València el 14 de gener de 1954. La seua trobada amb el teatre va vindre de la mà del seu pare, membre de la junta Directiva de la Casa dels Obrers de Sant Vicent Ferrer, l’actual Teatre Talia de València, on assisteix com a espectador a les representacions de la companyia d’Isabel Tortajada. Un dels seus últims llibres publicats, precisament, serà El Teatro Talía. Un escenario para Isabel Tortajada (2015), coescrit amb Remei Miralles.
 
            En 1971, inicia la carrera de Filosofia i Lletres a la Universitat de València. Els seus inicis com a dramaturg els trobem dos anys abans amb el Centre Experimental de Teatre (CET), grup de teatre fundat i dirigit pel seu germà Rodolf Sirera. Al CET s’estrenen obres de Cervantes o Lope de Vega, però també la primera peça escrita per Rodolf Sirera, La Pau (retorna a Atenes) (1969-1973), i la primera coescrita pels dos germans, Homenatge a Florentí Montfort (1971), que rebrà el I Premi Ciutat d’Alcoi aqueix mateix any i el Ciutat de Granollers l’any següent. És el començament d’una fructífera i continuada col·laboració teatral entre els germans. En 1972, l’autor escriu en solitari El cavaller dels miralls, que pujarà a escena en un àmbit universitari, amb direcció de Rodolf Sirera.
 
            El CET es dissol en 1972 i l’autor és cofundador d’El Rogle junt al seu germà i Juli Leal, entre altres. De nou, es tracta d’una iniciativa de Rodolf Sirera, un grup de teatre lligat al teatre independent. En aquest cas, només estrenaran obres pròpies amb nous textos coescrits pels Sirera com una nova versió d’Homenatge a Florentí Monfort (1973), una primera versió de Tres forasters de Madrid (1974), a partir del teatre d’Eduard Escalante i El Brunzir de les abelles (1976), que rebrà el Premi Serra d’Or de la Crítica 1977 i que s’emetrà, a més, al programa de TVE Catalunya, Lletres catalanes. En aquest període, els Sirera continuen rebent premis pels seus textos: El còlera dels Déus, premi Carlos Arniches 1976, i El capvespre del tròpic, premi Ciutat d’Alcoi 1977 i premi València de la Crítica 1981. Aquesta darrera peça també s’enregistrarà en un format televisiu i s’emetrà a TVE Catalunya. Aquestes tres peces esmentades conformen la primera trilogia històrica en la trajectòria dels autors titulada El desviament de la paràbola i centrada en tres moments de la Restauració valenciana (1874-1902).
 
            Paral·lelament, Josep Lluís Sirera comença a realitzar diverses adaptacions per a companyies de teatre faller com L’inspector (1974), de Nikolai Gógol, i escriu peces pròpies, que romandran inèdites, com La fuga de presó (1973) o, més endavant, Tardor traïda (1978). D’altra banda, els dos dramaturgs desenvolupen una línia de treball com  a adaptadors de títols vinculats a la tradició popular valenciana: La infanta Tellina i el rei Matarot (1972), Peret o els miracles de l’astúcia (1973) o, més endavant, A l’Edén me’n vull anar (1981), aquest últim a partir de textos de Bernat i Baldoví. Aquestes obres es publicaran conjuntament amb el títol de Revistes valencianes al 1990.
 
            El Rogle finalitza la seua activitat al 1976, el mateix any que l’autor es llicencia en Història. Dos anys abans, havia fet un estudi sobre la situació del teatre valencià, això i la seua experiència en escriptura teatral seran claus per a entrar al Departament de Literatura i impartir classes de teatre a la universitat valenciana. Els primers fruits de la seua tasca investigadora seran treballs que exploren els orígens del teatre valencià fins a l’actualitat: Inici d’una anàlisi crítica de la producció teatral de Faust Hernández Casajuana (1975), escrit junt al seu germà i finalista al Premi d’Assaig Joan Fuster; El fet teatral dins la societat valenciana (1978); El Teatre Principal de València, 1808-1947 (1979), coescrit amb la seua parella Remei Miralles; o Passat, present i futur del teatre valencià (1981), Premi de la Crítica del País Valencià (1982). Tot al llarg de la dècada dels setanta, Sirera exerceix de crític de teatre en diverses publicacions de València, Barcelona i Madrid: Cartelera Turia (1973-1974), Destino (1974-1975), Serra d'Or (1974-1977), Cal Dir (1975-1978), Primer Acto (1975-1991), Pipirijaina (1976-1980) o Valencia Semanal (1979-1980). Les crítiques teatrals es concentren especialment en les estrenes de grups de teatre independent valencià, però Sirera també desenvolupa un conjunt de reflexions sobre la situació general del teatre valencià d'aqueix moment.
 
             En aquest període, no hem d’oblidar el seu compromís polític i militant en la clandestinitat des de 1974 en el partit comunista. L’autor participa en la creació de l’Associació Cultural Valenciana Universitària, la qual va portar per primera vegada Joan Fuster a la sala d’actes de la Facultat d’Història (1976),  junt amb Vicent Andrés Estellés, Enric Soler i Godes i Ovidi Montllor. També va estar present en l’organització de La trobada dels pobles en el Nou Estadi del Levante (1976), i crea el Col·lectiu d’Estudis Històrics Emili Gómez Nadal per a publicar en la secció “Claus d’identitat” de la revista Cal Dir.
 
            Al gener de 1981, Sirera es converteix en doctor en Filologia i la seua tesi, Teatro en Valencia durante los siglos XVI y XVII, rebrà el Premi Extraordinari. L’interés pel teatre del Segle d’Or serà una altra de les línies d’investigació de Sirera, realitzada a més des de la perspectiva de la pràctica escènica, un terreny poc explorat fins aleshores. Publica llibres sobre el cicle de Calderón i de Lope de Vega i diferents articles sobre els tràgics valencians com Rey de Artieda o Cristobal de Virués. No és casual, per tant, que en 1991, Sirera realitze la dramatúrgia de La Gran Semiramis de Virués, muntatge impulsat per la Universitat de València amb diferents escoles de teatre de la ciutat i que es va estrenar a Itàlia. A finals de la dècada dels huitanta, participa com a coeditor d’un projecte d’investigació que s’estendrà fins al 2000: la publicació de les Actas de la Academia de los Nocturnos. Aquest treball estimula, novament, l’escriptura teatral de l’autor: Juan Lorenzo Palmireno ensaya la Fabella Aenaria con sus alumnos del estudi general de València (2000), i anys més tard, Per Sant Lluc (2007), a partir de diversos autors dels segles XV i XVI. Obres que mostren com la tasca investigadora i creadora en l’autor anaven sempre molt lligades, així com la difusió de la pràctica escènica en congressos interuniversitaris. Moltes de les seues dramatúrgies es posarien en escena pel Grup de Teatre de la Universitat de València, amb el qual va mantenir una relació constant tot al llarg de la seua vida. Una altra branca d’estudi desenvolupat en aquests anys serà el del teatre en l’edat mitjana. L’autor publica nombrosos articles al voltant de temes com, per exemple, el Corpus de València i els misteris assumpcionistes d'Elx, Castelló i València, i el teatre religiós en general, les conegudes com a comèdies de sants, així com les comèdies de màgia.
 
            D’altra banda, als anys huitanta, Josep Lluís Sirera comença a realitzar tasques universitàries que van més enllà de la investigació i la docència: en 1986, es nomenat vicedegà de la Facultat de Filologia i, entre 1987 i 1989, va exercir de degà. De 1980 a 1982, l’autor és becat per l’Institut de Teatre i Mitjans Audiovisuals de la Institució Alfons el Magnànim per tal d’investigar i publicar la historia del Teatre Principal, amb motiu de la celebració dels 150 anys de la seua inauguració al 1832. En uns anys claus per al teatre públic valencià, on el seu germà és director dels Teatres de la Diputació i es posen les bases per al Centre Dramàtic de la Generalitat Valenciana (1988), l’autor col·labora com a cap de redacció de la revista La Tramoia (Elx) on s'examinen, entre 1986 i 1988, alguns importants aspectes sobre el present i el futur del teatre valencià. A més, col·labora també en altres publicacions com La Rella (Elx) (1983-1988) o la revista especialitzada de teatre, ADE.
 
            Després d'un llarg parèntesi, la coescriptura teatral dels germans Sirera és reprén en 1986 amb una nova trilogia: Les ciutats, que es contextualitza al voltant de la Guerra Civil i en ciutats com València o Alacant. Dues de les peces que la conformen rebran de nou importants premis: Cavalls de mar (1986), Premi Teatre Principal de Palma i Premi Serra d'Or;  La partida (1989), i La ciutat perduda (1990-1993, Premi Born de Teatre). La segona va ser un encàrrec per al Cinqué Centenari de la Ciutat d'Alacant. En aquest temps, també escriuen un llibret per a una òpera, El triomf de Tirant, amb música d'Amand Blanquer, estrenada al Teatre Principal de València al 1992. Tres anys després, fan una nova versió de la dramatúrgia de Tres forasters de Madrid, d'Eduard Escalante. També junts, els germans Sirera editen peces de Faust Hernández Casajuana (1993) i el teatre complet d'Escalante (1995). Als noranta, Josep Lluís Sirera aprofundeix en l'estudi del teatre del segle XIX i de principi del XX, sobretot del gènere del sainet, tasca que queda recollida en llibres com El teatre dramàtic a començaments del segle XX (1993), amb Remei Miralles, o Escalante i el teatre del segle XIX: precedents i pervivència (1997), amb D. Carbó i R. X. Roselló. Cal destacar també la publicació d'una Història de la literatura valenciana en 1995. A més a més, l’autor continuarà encarregant-se de traduccions i adaptacions d’obres de diferents dramaturgs: L’encreuament del Niàgara (1981), d’Alonso Alegría; Roses vermelles per a mi (1987), de Sean O’Casey o Entre els porcs (1990), d’Atol Fughard.
 
            En 1991, Sirera és converteix en catedràtic d’Història del teatre espanyol (Literatura Espanyola) i, l'any següent, exercirà de director del Departament de Filologia Espanyola fins al 1995. En 1996, i fins al 2002, serà el responsable del Seminari d’Estudi i Investigació organitzat al Festival de Teatre i Música Medieval d’Elx. L’autor s’ocupa de l’edició de les actes dels seminaris, fonamentals per conéixer qüestions del teatre medieval com, entre altres, el Misteri d’Elx, la festa i el teatre o el treball de l’actor de l’època. Seminaris que avalaren la candidatura del Misteri d’Elx com a Patrimoni de la Humanitat. Els vincles de l’autor amb la ciutat d’Elx, però, són molt anteriors, des dels anys setanta, i s’estendran al llarg de la seua vida. Un altre moment important d’aquesta relació serà en 2004, any en què Sirera dirigirà el comitè organitzador de l’XI Col·loqui Internacional de la Societé Internacionele pour l’Étude du Théatre Médiéval, en el qual s’estrenarà la seua dramatúrgia dels Misteris del Copus de València. Una unió amb la ciutat i La Festa que es constata també al llarg de tota la seua docència universitària, amb l’estudi i visita programada per al seu alumnat.
 
            La seua participació en seminaris, convenis, simposis i congressos queda reflectida en la publicació de nombrosos articles, a Londres, París, Toulouse, Marsella, Roma, Buenos Aires, Bologna, Bari, New York, Gènova. Per l’amistat amb el professor Federico Doglio, cal assenyalar els contactes que va establir entre el Centro Studi sul Teatro Medievale e Rinascimentale i la Universitat de València, des dels huitanta fins a la seua jubilació. Així mateix, el conjunt de tesines, treballs de grau i tesis doctorals que va dirigir, especialment les dedicades a la dramatúrgia contemporània actual, per a l’estudi de la qual organitzarà el simposi internacional «Metodologies teatrals aplicades a les noves dramatúrgies contemporànies», a València (2011).
 
            Sirera, sempre atent a noves ferramentes per a l’estudi del teatre, és membre fundador d’una de les primeres web espanyoles dedicades al l’estudi del teatre, Ars Theatrica, amb una secció dedicada al teatre contemporani, Parnaseo. Per un breu període de temps, entre 1990 i 1993, l’autor torna a escriure crítiques de teatre en El Temps, en el diari Levante-EMV i a El Punt (1998-2004). En aquesta dècada, a més, Sirera fa les seues primeres incursions al món del guió televisiu. Junt al seu germà Rodolf, col·labora en les sèries que inauguren la ficció a RTVV: Herència de sang (1995-96) i A flor de pell (1996-97). En 1998, va fer el salt a la televisió generalista i va participar en la sèrie El Súper emesa per Tele 5.
 
            A la primera dècada del 2000, Josep Lluís Sirera continua fent-se càrrec de tasques clau de la gestió universitària: entre 2002 i 2006, fou director del Servei de Biblioteques i Documentació de la Universitat de València. Entre els projectes d’investigació que durà a terme en aquest període destaquen: la coordinació de dos volums dedicats al teatre de Max Aub, Primer teatro (2002) i Teatro Mayor (2006),  dins de l’edició de les seues obres completes; la direcció de la revista digital de teatre Stichomythia (Revista de teatro español contemporáneo) (2002-2012), dins de la web Parnaseo-Ars Theatrica; la base de dades Teatre valencià 1936-2005 (2006), projecte de la Universitat de València i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua; els cursos que imparteix de Tècniques de dramatització i escriptura dramàtica (2006-2010), dins del Màster d'Estudis Hispànics: aplicacions i investigació. A més de continuar publicant estudis en els quals aprofundeix en períodes teatrals dins dels seus interessos habituals, Sirera escriu diversos articles i pròlegs sobre alguns dels representants de l’anomenada “nova dramatúrgia valenciana” com Paco Zarzoso, Alejandro Jornet, Jaume Policarpo, Tadeus Calinca, Xavier Puchades, Arturo Sánchez Velasco o Carles Alberola, entre altres. En aquesta mateixa línia, destaquen els llibres que coordina sobre diferents companyies valencianes com Moma Teatre 1982-2002. Vint anys de coherència (2003)i i amb Remei Miralles: Ananda Dansa, del baile a la palabra (2007), Xarxa Teatre: 25 anys sense fronteres (2008) i, més endavant, Hongaresa: 20 años en las fronteras magníficas del vino (2015). En aquest temps, l’atenció de l’autor pel teatre contemporani també quedarà registrada en la seua activitat com a crític teatral a la revista especialitzada Fiestacultura (2000-2015) i a Saó (2007-2015).
           
            D’altra part, el seu vincle amb el món del guió televisiu es manté amb la interessant sèrie documental Històries de Teatre (2001-2002), emesa a RTVV-Punt 2, on exerceix de director de guió, documentalista i guionista. A la ficció televisiva tornarà en 2004 com a dialoguista a la sèrie Setze dobles de TV3, i en 2009, com a editor de diàlegs de l’exitosa telenovel·la Amar en tiempos revueltos, emesa a TVE, de la qual el seu germà és un dels creadors. Una tasca que continuarà realitzant en la continuïtat d’aquesta sèrie, Amar es para siempre, per Antena 3. L’autor escriurà, a més, un llibre inspirat en Amar en tiempos revueltosLa España de Pelayo, Manolita y Marcelino (2011).
 
            Aquesta dècada suposa també un retorn important de Sirera a l’escriptura dramàtica. L'any 2000 apareix la primera peça d’una nova trilogia amb el seu germà, Europa en guerra, que restarà, lamentablement, incompleta: Silenci de negra (2000) i Benedicat (2006). Es tracta de dues peces encara pendents de pujar a escena, si bé s’han fet nombroses lectures dramatitzades, fins i tot, a França. La primera rebrà al 2002 el Premi Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana al millor text i el de Crítica dels Escriptors Valencians de Teatre. En 2006, es publica una nova obra dels dos autors, El dia que Bertolt Brecht va morir a Finlàndia, que tindrà una primera posada en escena al 2009, per Assaig Grup de Teatre Universitari, i, posteriorment, en 2015, per CRIT Teatre, quan l’autor ja ens havia deixat. L’any següent es va estrenar l’últim text coescrit pels germans Sirera, París, anys 60, un encàrrec del Grup de Teatre Universitari Assaig. El lligam amb el teatre universitari continuarà sent sòlid, com es pot observar, i en aquesta línia podríem incloure la seua participació en solitari en projectes com: Contemporani / Contemporáneo per a l’ESAD, on escriu El teatre contemporani és cosa de vells (2014), o Europa, Cabaret del desencant, per a Escena Erasmus, on escriu El trueque (2015). Es tracta de peces breus com les publicades Barraques(2013) i Onze driblings i un offside (2009). Per últim, caldria afegir Barri lingüístic (2014), per als alumnes de primer d’ ESO de l’IES Ferrer i Guàrdia de Benimaclet, estrenada  en un programa d’innovació educativa del centre.
  
            En 2010, Sirera és nomenat vicerector d’Arts, Cultura i Patrimoni de la Universitat de València, càrrec del qual va dimitir el març de 2011. L’autor pren aquesta decisió després de la polèmica generada amb Zero Responsables (2010), peça que es va estrenar a la Sala Matilde Salvador, de la mateixa universitat, sota la seua gestió. Una obra que va reunir molts professionals del teatre valencià a partir d’una idea del mateix Sirera, concebuda com a homenatge als familiars de l’accident de metro de València de 2006. Aquesta peça va patir un intent de censura des del govern valencià del moment. Sirera és autor d’una de les escenes, La jutgessa, i de Dos dones, coescrita amb el seu germà. Aquest projecte va ser un èxit de públic i crítica, va rebre el Premi AAPV a la Millor Aportació Teatral i actualment està en procés de publicació. És també en aquest context, amb l’agreujament de la crisi, quan s’accentua la seua activitat com a mecenes de sales de teatre: Russafa, Inestable, Ultramar, Carolina; de joves companyies i de festivals de teatre com Cabanyal Íntim o Russafa Escènica.
 
            Abans de la seua jubilació, al gener del 2015, Sirera col·labora activament o posa en marxa diverses iniciatives vinculades a la investigació teatral. Des de 2013, és membre de la comissió científica del Projecte de Recerca d’Arts Escèniques Catalanes (PRAEC), on participa en diferents projectes: el del fons bibliogràfic i audiovisual (Biblioescènic), el del fons d’arxiu i museu (Escena digital) i el de la Premsa d’Arts Escèniques a Catalunya (Hemeroteca Digital). A més, va escriure nombroses entrades per a l’Enciclopèdia de les arts escèniques catalanes del PRAEC, actualment encara en procés de publicació. Paral·lelament, inicia un projecte personal junt amb Remei Miralles i Rosa Sanmartín, la web Episkenion. Nunca es siempre teatro, dedicada a l’escriptura i la pràctica escènica contemporània, amb una editorial que publicarà estudis teatrals i textos dramàtics, així com una revista en línia de teatre (Espikenion.com) de la qual es publicaran quatre números. És en aquesta web, en l’apartat de No somos critic@s, on l’autor explora un nou format de crítica teatral, la “no-crítica”, junt amb altres col·laboradors. Finalment, junt amb Xavier Puchades va dissenyar aquesta mateixa base de dades, Dramatea, un encàrrec del centre de Documentació Escènica de l’Institut Valencià de la Cultura.
 
            El llegat que ens ha deixat Josep Lluís Sirera és immens i ací tractarem de recollir-lo sencer actualizant-lo cada any. En aquest sentit, hem de citar una de les seues aportacions més valorades per ell mateix: l’assessorament històric i la dramatúrgia per tal de recuperar a la catedral de València el Cant de la Sibil·la com a teatre per al segle XXI. Un somni que naix del seu coneixement d’El Misteri d’Elx, i que interpreta el Grup de Teatre Universitari Assaig i l’Associació d’Amics del Corpus de la Ciutat de València des de 2012. Un espectacle que perdura fins a l’actualitat amb una molt bona acceptació.
 
            Després de la seua pèrdua, la seua implicació i aportació al teatre tot al llarg de la seua vida ha sigut reconeguda amb nous premis com el de la Crítica de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana d’Arts escèniques i audiovisuals (2016), el premi de la Crítica Literària valenciana (2016) i el Premi Estruch de Teatre a la trajectòria en investigació. Recentment, l’Acadèmia de les Arts Escèniques d'Espanya, de la qual va ser soci fundador, ha publicat un llibre que recull alguns dels seus treballs d’investigació i reflexió teatral, Escritos sobre teatro de Josep Lluís Sirera (2016). Estarem atents, per tant, als treballs de l’autor que es van quedar pendets de publicació com, per exemple, els estudis historiogràfics realitzats per al PRAEC o l’Acadèmica Valenciana de la Llengua. 
 

Obra estrenada

Textos dramàtics originals

1972. El cavaller dels miralls. Direcció Rodolf Sirera. Universitat Catalana d’Estiu de Prada del Conflent.
1973. Homenatge a Florentí Montfort, coescrita amb Rodolf Sirera. Direcció Rodolf Sirera. El Rogle, Valencia Cinema Studio, València.
1974. Tres forasters de Madrid, dramatúrgia de Josep Lluís Sirera i adaptació de Rodolf Sirera. Direcció Rodolf Sirera. El Rogle. València Cinema, València.
1976. El brunzir de les abelles, coescrita amb Rodolf Sirera. Direcció Rodolf Sirera. El Rogle, Teatre el Micalet, València.

1983. El capvespre del tròpic, coescrita amb Rodolf Sirera. TVE Catalunya.

1992. Cavalls de mar, coescrita amb Rodolf Sirera. Direcció Josep María Flotats. Companyia Flotats. Teatre Poliorama, Barcelona. 1992. El triomf de Tirant, coescrita amb Rodolf Sirera, música d'Amand Blanquer. Direcció Jaume Martorell. Producció de Música 92. Orquestra i Cor de València, Teatre Principal, València.

2010. Dos dones, coescrit amb Rodolf Sirera. Direcció Jaume Pérez. Zero Responsables. Creació col·lectiva. Sala Matilde Salvador, València.
2010. La jutgessa. Direcció Jaume Policarpo. Zero Responsables. Creació col·lectiva. Sala Matilde Salvador, València.
2014. Barri lingüístic. Direcció Josep Beltran. IES Ferrer i Guàrdia, València.
2014. El teatre contemporani és cosa de vells. Direcció Ramon Moreno. Contemporani/Contemporáneo. Escola Superior d’Art Dramàtic, València.
2015. El trueque, dins l'espectacle col·lectiu Europa, cabaret del desencant. Direcció i producció Escena Erasmus de la Universitat de València. Sala Matilde Salvador, València.
2015. El dia que Bertolt Brecht va morir a Finlàndia. Coescrita amb Rodolf Sirera. Direcció Pep Sanchis. Crit Teatre - Assaig, grup de teatre de la Universitat de València. Sala Matilde Salvador, Universitat de València.
2016. París, anys 60, coescrita amb Rodolf Sirera. Direcció Pep Sanchis i Carles Montoliu. Assaig Grup de Teatre de la Universitat de València. Claustre del Centre Cultural La Nau de la Universitat de València.

Dramatúrgies, traduccions, adaptacions i versions teatrals

1974. L’inspector, de Nikolai Gógol. Adaptació. València.
1981. El cruce sobre el Niágara (L’encreuament del Niàgara), d’Alonso Alegría. Traducció de l’autor. Direcció Joan Ollé. Sala Escalante, València.
1986/87?. Red roses for me, de Sean O’Casey (Roses vermelles per a mi). Adaptació. Teatre Escalante, València.    
1990. A place with the pigs (Entre els porcs), d’Atol Fughard. Traducció i dramatúrgia de l'autor. Direcció Carles Alfaro. Centre Dramàtic de la Generalitat de València).Teatre Rialto, València.
1991. La Gran Semiramis, de Cristóbal de Viurés. Dramatúrgia de l'autor. Direcció Ricard Salvat. Preestrena a la Sala Palmireno de València. Estrena a la Sala Comunale, Volterra, Congreso Internacional sobre El teatro español e italiano en el siglo XVI. Programada al Teatre Escalante posteriorment.
1994. La rara distancia, de Miguel Signes.
1995. Tres forasters de Madrid, d'Eduard Escalante. Nova versió de l'autor i Rodolf Sirera. Direcció Luis G. Berlanga. Teatres de la Generalitat Valenciana. Teatre Rialto, València. (Nova versió)

2000. Juan Lorenzo Palmireno ensaya la Fabella Aenaria con sus alumnos del estudi general de Valencia, dramatúrgia amb Juli Leal. Direcció Juli Leal. Fundació General i Vicerectorat de la Universitat de València. Sala Palmireno, València. Posteriorment,
Festival de Teatre Clàssic d'Elx, Alacant.
2007. Per Sant Lluc, dramatúrgia de l'autor a partir de textos de Joan Ferrandis Herèdia, Joan Timoneda, Juan Lorenzo Palmireno, Juan del Enzina, Bartolomé de Torres Naharro, Lope de Rueda, Jaume Rós, Francesc Decí, Gómez Manrique, Nicolau Biese i Pere Jaume Esteve. Direcció Pep Sanchis. Assaig (Grup de Teatre de la Universitat de València), Vicerectorat de Cultura-Aula de Teatre de la Universitat de València, Fundació General de la Universitat de València i Teatres de la Generalitat Valenciana. Roma, Itàlia.
2012. Ordo prophetarum. El Cant de la Sibil·la. Direcció Pep Sanchis. Grup de Teatre Universitari Assaig i Associació d'Amics del Corpus de la Ciutat de València. Catedral de València. Nota: des de la seua estrena, s’ha representat tots els anys. 

Posades en escena posteriors i reposicions (Nacionals)

1977. El brunzir de les abelles, coescrita amb Rodolf Sirera. Direcció Joan Bas. L'Ou Nou, Sant Andreu, Barcelona.

1991. El brunzir de les abelles, coescrita amb Rodolf Sirera. Direcció Joan Bas. (segona versió del muntatge de 1977).
2015. Per Sant Lluc, (nova versió) dramatúrgia de l'autor a partir de textos de Joan Ferrandis Herèdia, Joan Timoneda, Juan Lorenzo Palmireno, Juan del Enzina, Bartolomé de Torres Naharro, Lope de Rueda, Jaume Rós, Francesc Decí, Gómez Manrique, Nicolau Biese i Pere Jaume Esteve. Direcció Pep Sanchis. Grup de Teatre de la Universitat. València. 

Lectures dramatitzades (Internacionals)

2005. Noir silenci, coescrita amb Rodolf  Sirera. França.

2010. Le jour où Bertolt Brecht est mort en Finlande, coescrita amb Rodolf Sirera. París. 2011. Benedicat, coescrita amb Rodolf Sirera. Direcció Rui Fatri. XX Festival Don Quijote, París. 

Lectures dramatitzades (Nacionals)

2000. Silenci de negra, coescrita amb Rodolf  Sirera. Direcció Juli Leal. Ciclo de Lecturas Dramatizadas SGAE, València.

2004. Silenci de negra, coescrita amb Rodolf Sirera. Ciclo de Lecturas Dramatizadas SGAE, Barcelona.
2005. El dia que Bertolt Brecht va morir a Finlàndia. Coescrita amb Rodolf Sirera. Direcció Pep Sanchis. Assaig, grup de teatre de la Universitat de València. Sala Matilde Salvador, Universitat de València.

2007. Benedicat, coescrita amb Rodolf Sirera. SGAE, València. 

Obra publicada

Textos dramàtics originals

1972. Homenatge a Florentí Montfort, coescrita amb Rodolf Sirera. Edicions 62, Barcelona. 2a edició corregida i íntegra, id. 1983.

1976. El brunzir de les abelles, coescrita amb Rodolf Sirera. Tres i Quatre, València.

1979. El còlera dels déus, coescrita amb Rodolf Sirera. Edicions 3 i 4, València.
1980. El capvespre del tròpic, coescrita amb Rodolf Sirera. Tres i Quatre, València.

1983. El brunzir de les abelles, coescrita amb Rodolf Sirera. Edicions 62, Barcelona.

1988. Cavalls de mar, coescrita amb Rodolf Sirera. Edicions 62, Barcelona.

1991. La partida, coescrita amb Rodolf Sirera. Gráficas Estilo, Ajuntament d'Alacant, Alacant.
1992. Cavalls de mar, coescrita amb Rodolf Sirera. Pagès Editors - Generalitat de Catalunya, Barcelona.
1992. El triomf de Tirant, coescrita amb Rodolf Sirera. Institut Valencià d'Estudis i Generalitat Valenciana, València.

1993 El brunzir de les abelles, coescrita amb Rodolf Sirera. Edicions 62, Barcelona.

1993. Caballos de mar. coescrita amb Rodolf Sirera. SGAE, Madrid.
1994. La ciutat perduda, coescrita amb Rodolf Sirera. Tres i Quatre, Valencia.

2000. Silenci de negra, coescrita amb Rodolf Sirera. Tres i Quatre, València.

2000. El triomf de Tirant, coescrita amb Rodolf Sirera. Edicions Bromera, Alzira.

2002. La Gran Semíramis, dramatúrgia del text de Cristóbal de Virués. Assaig de Teatre no32, Barcelona.
2005. La partida, coescrita amb Rodolf Sirera. Edicions Bromera, Alzira.

2006. Benedicat, coescrita amb Rodolf Sirera. Tres i Quatre, València.

2006. El dia que Bertolt Brecht va morir a Finlàndia, coescrita amb Rodolf Sirera. Universitat de València, València.
2013. Barraques. En Todos iguales, todos diferentes (VV:AA). Editorial Alupa, València.  (TB)

2014. El teatre contemporani és cosa de vells. En Contemporáneo / Contemporani. Colección Teatro Siglo XXI, Universitat de València, València. (TB)

2014. Onze dríblings i un offside. Web de l'Associació Valenciana d'Escriptores i Escriptors de Teatre (AVEET). (TB)

2014. Barraques. Web de l'Associació Valenciana d'Escriptores i Escriptors de Teatre (AVEET). (TB)

Dramatúrgies, traduccions, adaptacions i versions teatrals

1990. A l'Edén me'n vull anar (o el judici celestial d'El virgo de Vicenteta), inspirada en l'obra de Josep Bernat i Baldoví, coescrita amb Rodolf Sirera. Revistes valencianes. Tres i Quatre, València. (2a ed. Revisada 2002)

1990. Tres forasters de Madrid, d'Eduard Escalante. Versió lliure de Josep Lluís Sirera, adaptació de R. Sirera. Revistes valencianes. Tres i Quatre, València. (2a ed. revisada 2002)
1990. La infanta Tellina i el rei Matarot, atribuïda al Padre Francesc Mulet i adaptada por Josep Lluís i Rodolf Sirera. En Revistes valencianes. Tres i Quatre, València. (2a ed. revisada 2002)
1992. Entre els porcs, traducció i dramatúrgia del text d'Atol Fughard A place with the pigs. Centre Dramàtic de la Generalitat Valenciana.
1995. La nit / In nomine Dei, de José Saramago. Traducció de l'autor i Albano Saraiva. Tres i Quatre, València.
2000. Juan Lorenzo Palmireno ensaya la Fabella Aenaria con sus alumnos del estudi general de València. Dramatúrgia amb Juli Leal. Colección Teatro Siglo XX, Universitat de València.

2005. La nova Europa: escenes d'un continent unificat, de John London. Traducció de J. London, revisada per Josep Lluís i Rodolf Sirera. Tres i Quatre, València.
2007. Per Sant Lluc, dramatúrgia a partir de diversos autors dels segles XV i XVI. Ministero per i beni culturali, Roma. 

Reflexió i investigació teatral de l'autor: Llibres

1975. “Inici d'una anàlisi crítica de la producció teatral de Faust Hernández Casajuana”, amb Rodolf Sirera. Finalista en el Premi d'Assaig «Joan Fuster», Premis «Octubre», València. (Inèdit)
1978. El fet teatral dins la societat valenciana. Lindes. Difusora de Cultura, València.

1979. El Teatre Principal de València, 1808-1947, dates per a una història, amb Remei Miralles. Diputació Provincial de València.
1981. El teatro en Valencia durante los siglos XVI y XVII; la producción dramàtica valenciana en los orígenes de la comedia barroca. Tesis Doctoral. Universitat de València. (inèdita)
1981. Passat, present i futur del teatre valencià. Diputació Provincial, València.
1982. Teatro en el siglo XVII: el ciclo de Calderón. Editorial Playor. Madrid.
1982. Teatro en el siglo XVI: el ciclo de Lope de Vega. Editorial Playor, Madrid.
1986. El teatre Principal de València, Institució Alfons el Magnànim, València.
1995. Història de la literatura valenciana. Alfons el Magnànim, València.
1999. Pràctiques escèniques de l'Edat Mijana als Segles d'Or, amb Luis Quirante i Envangelina Rodríguez, Universitat de València.

2007. Ananda Dansa, del baile a la palabra, amb Remei Miralles. Universitat de València.
2008. Xarxa Teatre: 25 anys sense fronteres, amb Remei Miralles. Fiestacultura, Vila-real.
2011. La España de Pelayo, Manolita y Marcelino. Plaza & Janés, Barcelona.
2015. El Teatro Talía. Un escenario para Isabel Tortajada, amb Remei Miralles. Episkenion Editorial, València.
2016. Escritos sobre teatro de Josep Lluís Sirera. Academia de les Arts Escèniques de España, Madrid. 

Edició, direcció o coordinació de publicacions.
1985. Història i Literatures. Edició amb J. Oleza. Edicions Alfons el Magnànim, València.

1988. Actas de la Academia de los Nocturnos, vol. 1. Edició amb José Luis Canet i Evangelina Rodríguez, Edicions Alfons el Magnànim, València.

1992. Historias y ficciones. Actas Coloquio Internacional sobre literatura del siglo XV. Edició amb R. Beltrán i J. L. Canet. Universitat de València.

1993. Actas de la Academia de los Nocturnos, vol. 2. Edició amb José Luis Canet i Evangelina Rodríguez, Edicions Alfons el Magnànim, València.

1993. El teatre dramàtic a començaments del segle XX. Edició amb Remei Miralles, IVEI Alfons el Magnànim, València.

1993 Les arrels del teatre valencià actual. Edició amb Manuel Vilanoca. Festival de Teatre de Carrer, Ajuntament de Vila-real.

1993. Faust Hernández Casajuana: Teatre, Edició crítica amb Rodolf Sirera. Biblioteca d'Autors Valencians» núm. 28. Institució Valenciana d'Estudis i Investigació, València.

1994. Actas de la Academia de los Nocturnos, vol. 3. Edició amb José Luis Canet i Evangelina Rodríguez, Edicions Alfons el Magnànim, València.

1995. Eduard Escalante: Teatre original complet. Edició crítica amb Rodolf Sirera, Institució Valenciana d'Estudis i Investigació, València.

1996. Actas de la Academia de los Nocturnos, vol. 4. Edició amb José Luis Canet i Evangelina Rodríguez, Edicions Alfons el Magnànim, València.

1996. Ars Theatrica ContemporaneaParnaseo. Revista digital de teatro español. Direcció de Josep Lluís Sirera. Universitat de València. 
1997. Escalante i el teatre del segle XIX: precedents i pervivència. Edició amb Ferran Carbó i Ramon X. Rosselló. Abadía de Montserrat, Barcelona.
2000. Actas de la Academia de los Nocturnos, vol. 5. Edició amb José Luis Canet i Evangelina Rodríguez, Edicions Alfons el Magnànim, València.

2001. Teatro medieval, teatro vivo. Actes IV Seminari de Teatre i Música Medieval d'Elx 1998. Pròleg de l'autor. Ajuntament d'Elx.

2001. Del actor medieval a nuestros días. Actas del Seminario IV Festival de Teatre i Música Medieval d’Elx 1996. Institut Municipal de Cultura, Elx.

2002-2012. Stichomythia (revista digital d’estudis sobre teatre contemporani). Direcció de Josep Lluís Sirera. Universitat de València. 

2002. Primer teatro, de Max Aub. Obras completas vol. 7. Edició crítica, estudi introductori i notes de l'autor. Biblioteca Valenciana, València.
2002. Pròleg a Crónicas del siglo XX, de José Monléón. Colección Teatro Siglo XXI. Universitat de València.

2002. La mort com a personatge. L'Assumpció com a tema. VI Seminari de Teatre i Música medievals d'Elx. Ajuntament d'Elx.
2003. Moma Teatre 1982-2002. Vint anys de coherència. Edicions Bromera, Alzira.

2003. Moma Teatre 1982-2002. Veinte años de coherencia. Ediciones Algar, Alzira.

2005. Del Tirant al Quixot: la imatge del cavaller. Edició amb Rafael Beltran i A. Serra. Universitat de València.
2006. Base de dades Teatre valencià 1936-2005. Direcció i coordinació de Josep Lluís Sirera. Acadèmica Valenciana de la Llengua – Universitat de València. 

2006. Teatro mayor, de Max Aub. Obras completas vol. 7. Coordinació de l'autor. Biblioteca Valenciana, València.

2006. Relación entre los teatros español e italiano: siglos XVI-XX. Actas del simposio internacional, celebrado en Valencia 21-22 noviembre 2005. Edició amb Irene Romea. Colección Parnaseo, Publicacions de la Universitat de València.

2007. Pròleg a Dels llibres de cavalleries a Blasco Ibáñez: la literatura cavalleresca a València d'Emilio José Sales Dasí. Institució Alfons el Magnànim, València.

2008. Estudios sobre teatro medieval. Colección Parnaseo. Publicacions de la Universitat de València.

2010. La recepció del teatre contemporani, edició amb Ramon X. Rosselló i John London. Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació, Universitat de València.

2011. La mujer: de los bastidores al proscenio en el teatro del siglo XVI. Edició amb Irene Romera. Colección Parnaseo, Publicacions de la Universitat de València.
2013-2015. Episkenion (revista digital d’arts escèniques). Edició amb Remei Miralles i Rosa Sanmartín. València. 

2014. Metodologías teatrales aplicadas a las nuevas dramaturgias contemporáneas. Edició amb Remei Miralles i Rosa Sanmartín. Episkenion Editorial, València.
2015. Hongaresa. 20 años en las fronteres magníficas del vino. Edició de Josep Lluís Sirera. Episkenion, València. 
 

Reflexió i investigació teatral de l'autor: programes de mà

1976. “El teatro de las nacionalidades: País Valenciano”. Pipirijaina, 3, p.24-34.
1979. “El teatre valencià actual”. Papers de teatre, 2, Conselleria de Cultura, València.

1980. “La temporada teatral 1979-80 al País Valencià”. L'Espill, 8, València, p. 126-131.

1981. “Dues propostes d'escenificació del món valencià del XVI”. L'Espill, 10/11, València, p. 140- 146.

1981. “Los trágicos valencianos”, Cuadernos de Filología, Serie Literaturas, III, 1-2, Universitat de València, p. 67-92.

1982. “La evolución del espectáculo dramático en los autores valencianos del XVI, desde el punto de vista de la técnica teatral”. Bulletin of the Comediantes, XXXIV, n.° 2, p. 173-87.

1984. “Panorama crítico de los estudios sobre la historia del teatro valenciano (siglos XII al XVII)”. Teatro y prácticas escénicas I: El Quinientos valenciano. Institució Alfons el Magnànim, València, p. 43-60.

1984. “El teatro en la corte de los Duques de Calabria”. Teatro y prácticas escénicas I: El Quinientos valenciano. Institució Alfons el Magnànim, València, p.259-279.

1984. “El teatro medieval valenciano”. Teatro y prácticas escénicas I: El Quinientos valenciano. Institució Alfons el Magnànim, València, p.87-107.

1984. “El Principal de València i les representacions teatrals en València durant el segle XIX”. Estudis escènics núm. 24, Barcelona, p. 77-94.

1986. “Las comedias de santos en los autores valencianos. Notas para su estudio”. Teatro y prácticas escénicas II: La comedia. Institució Alfons el Magnànim – Tamesis Books Limited, València, p.187-228.

1986. “La infraestructura teatral valenciana”. Teatro y prácticas escénicas II: La comedia, Institució Alfons el Magnànim – Tamesis Books Limited, València, p.26-49.

1986. “Rey de Artieda y Virués: la tragedia valenciana del Quinientos”. Teatro y prácticas escénicas II: La comedia, Institució Alfons el Magnànim – Tamesis Books Limited, València, p.69- 101.
1986. “Espectáculo y teatralidad en la Valencia del Renacimiento”. Edad de Oro, V, p. 247-270.
1986. “El misteri assumpcionista de Castelló i el teatre valencià”. Miscel·lània Joan Fuster, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, p. 195-214.

1986. “Els personatges femenins en el teatre de Rodolf Sirera”. L'Aiguadolç, núm. 2, Dénia.
1987. “La Passió de Christo Nostre Senyor: Aproximació a l'estudi d'una passió barroca”. Llengua & Literatura, 2. p. 253-294.
1987. "Literatura i pràctiques dramàtiques al teatre valencià contemporani: dos segles d'indefinicions", dins Estudis de Literatura Catalana al País Valencià. Universitat d'Alacant, p. 139-156. 
1989. “Una queixa ante el dios de amor... del comendador Ecrivà, como ejemplo posible de los autos de amores”. Literatura hispánica, Reyes Católicos y descubrimiento. Promociones y Publicaciones Universitarias, p. 259-269.
1990. “Teatre religiós o teatre de tema religiós”. Revista Festa d’Elx, Elx, p. 181-194.
1991. “Los santos en sus comedias: hacia una tipología de los protagonistas del teatro hagiográfico”. Comedias y comediantes: estudios sobre el teatro clásico español. Universitat de València, p.55-78.

1991. “Doctrina y práctica teatral en Virués y Rey de Artieda”, Historia y crítica de la literatura española, coord. Francisco Rico, vol. 2, Editorial Crítica, Madrid, p. 287-291.

1991. “Els antagonistes com a àngels del mal: la figura del romà al teatre medieval hispànic i la seua pervivència a la comedia de santos barroca” A Sols Pots, 2, p. 277-288.

1992, “Sobre la estructura dramática del teatro medieval: el caso de El auto de huida a Egipto”, Actas del II Congreso de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval, p. 837-856.

1992. “Oficio de tinieblas: oficio y ejercicio en la escritura teatral”. Anthropos, 133, Madrid, p. 57- 59.

1993. “Teatre i pràctiques escèniques al segle XVI. Cap a una nova percepció del fet teatral i de la seua forma d'estudi”. Actes del I Seminari d'Història de l'Espectacle Teatral. Universitat d'Alacant, p.47-64.

1993. “El teatre universitari a la immediata postguerra”, dins 60 anys de teatre universitari, Universitat de València, p. 23-34.

1993. “Representar el sainete valenciano: imágenes textuales y tradición interpretativa”, coescrit amb Remei Miralles. Del oficio al mito: el actor en sus documentos. Universitat de València, p. 363-410.

1993. “Una escriptura dramàtica per als noranta (notes de lectura). Caplletra 14, p.31-48.

1994. “La nova escriptura dramàtica valenciana: un projecte de consolidació”. Teatre valencià: joves creadors. La Tarumba – Bromera, Alzira, p. 23-29.

1994. “La enseñanza del teatro en la universidad: marco legal”. Teatro, 5, Universidad de Alcalá, Alcalá de Henares, p. 17-36.

1994. “La construcción del Auto de la Pasión y el teatro medieval castellano”. Actas del III Congreso de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval, p. 1011-1020.

1994. “El sainet valencià i els seus límits”, L'Aiguadolç, 19-20, p. 35-42.

1995. “Dar la espalda. Algunas notas sobre la técnica teatral de Enrique Gaspar”. Quaderns de Filologia, 12, Universitat de València, p. 811-830.

1995. “Actor seductor: técnicas de seducción en el teatro peninsular de los siglos XV y XVI”. El arte de la seducción en el mundo romántico, medieval y renacentista. Universitat de València, p. 323-336.

1995. “Alfonso Paso: Esplendor y limitaciones del teatro comercial de los sesenta”. Teatro español contemporáneo: autores y tendencias. Reichenberger, Kassel, p. 97-124.

1996. “L'obra de Xavier Fàbregas i l'estudi del teatre valencià”. Homenatge Xavier Fàbregas. Abadia de Montserrat, Barcelona, p.75-85.

1997. “Valencians i forasters: un enfrontament bàsic dins l'obra d'Escalante”. Escalante i el teatre del segle XIX: precedents i pervivència. Abadía de Montserrat, Barcelona, p.375-398.

1997. “Un teatro para una nueva religiosidad: la Historia de Santa Orosia y los orígenes de la comedia de santos”. Edad de Oro, Vol. 16, p. 305-318.

1997. “Teatre i pràctiques al segle XVI. (Cap a una nova percepció del fet teatral i de la seua forma d'estudi)” Actes del I Seminari d'història de l'espectacle teatral. Universitat d'Alacant, Alacant, p.47-64.

1998. "La dramaturgia española actual (1985-1995)", dins La dramaturgia en Iberoamérica. Teoria y práctica teatral. Galerna, Buenos Aires, p. 141-154. 
1999. “El teatro valenciano en su contexto festivo”. Liburujia 44, p. 51-67.

1999. “Festes i teatre. Antecedents històrics”, amb Vicente Adelantado. El teatre en la festa valenciana. Consell Valencià de Cultura, València, p. 19-40.

1999. “Els miracles de Sant Vicent”. El teatre en la festa valenciana. Consell Valencià de Cultura, València, p. 241-258.

1999. “El poble com a espectador absent?: el populisme de la festa urbana a la València del renaixement”. El teatre popular a l'Edat Mitjana i al Renaixement. Institut del Teatre, Barcelona, p. 277-289.

1999. “Quan escriure és cosa de dos”. Aproximació al teatre de Rodolf Sirera. Bromera, Alzira, p. 49-59.

1999. “El documento histórico como material teatral: el caso del teatro catalán”. Teatro histórico (1975-1998): textos y representaciones. Visor, Madrid, p. 221-232.
1999. "Brecht en el teatro español actual. De la crisis del modelo épico a su necesaria recuperación", dins El teatre, eina política. Levanti Editori, Bari, p. 371-391.
1999. "Diez años de puesta en escena en Valencia", ADE teatro, 75, p. 71-75.  
1999. "El poble com a espectador absent?: el populisme de la festa urbana a la València del renaixement", dins El teatre popular a l'Edat Mitjana i al Renaixement. Institut del Teatre, Barcelona.
2000. “La escritura teatral en los 80 y 90”. Cuadernos de Dramaturgia Contempoánea, 5, Muestra de Teatro Español de Autores Contemporáneos, Alacant, p. 87-106.

2000. “El humor como elemento constructivo en el teatro de Paco Zarzoso”. Quaderns de Filología. 5, Universitat de València, p.437-454.
2000. “Los géneros en el teatro actual”. El autor y su tiempo: lenguajes escénicos contemporáneos. Colección Teatro Siglo XX, Universitat de València.

2000. “Jouer à l'amour: fete et littérature dans la Valence du XVIe siecle”. Éros volubile: les métamorphoses de l'amour du moyen âge aux lumières. Desjonquères, París, p. 70-80. 2001. “Els autors de teatre hispànic a l'Edat Mitjana i la construcció de l'actor ideal”. Del actor medieval a nuestros días. Institut Municipal de Cultura, Elx, p. 103-119.

2001. “Teatre profà del segle XVI: entre la festa i l'assimilació”. El teatre català dels orígens al segle XVIII, Reichenberger, Kassel, p.35-56.
2001. "Teatro catalán contemporáneo: un anhelo de modernidad", Teatrae, 3, p. 31-40. 
2001. "Ilusión contra realidad: el teatro del exilio de Jacinto Grau", dins L'exili cultural de 1939. València: Universitat de València, p. 457-468.
2001. "Teatro histórico y contexto sociocultural: Restauración de Eduardo Mendoza", dins Eduardo Mendoza: a New Look. New York: Peter Lang, p. 182-196.  
2002. “Alcestis, Electra y Casandra; de personajes trágicos a heroínas burguesas”. El perfil de les ombres: el teatre clàssic al marc de la cultura grega i la seua pervivència dins la cultura occidental, Levante Editori, València, p. 477-498.

2002. “Un intento frustrado de teatro revolucionario: La madre de Gorki en adaptación de Max Aub”. Homenaje a Josefa María Castellví, Universitat de València, p.365-378.
2002. “La realidad y sus raíces”, Teatro y realidad (Acción Teatral de la Valldigna II). Colección Teatro Siglo XXI, Universitat de València, p.147-158.
2002. “El primer teatro de Max Aub”. Primer teatro de Max Aub. Obras completas vol. VII. Biblioteca Valenciana – Institució Alfons el Magnànim, València, p.15-49.
2002. “El teatre de Bernat i Baldoví en el context teatral valencià del segle XIX”. Bernat i Baldoví i el seu temps, Universitat de València, València, p. 279-292.
2002. “Teatro y revolución en la Valencia de 1936: de la utopía al melodrama”. Stichomythia núm. 0. Universitat de València.
2002. “El teatro español durante la Segunda República”. Cultura republicana: 70 años después. Col·legi Major Peset, València, p. 79-92.

2003. “Teatre públic – teatre privat, antecedents històrics al País Valencià”. ¿Por qué un Teatre Nacional Valencià? Debate sobre la producción pública. Centro Francisco Tomás y Valiente UNED, Alzira, p. 47-58.
2003. “La monarquía perfecta y el héroe legendario en el teatro de Guillén de Castro”. Homenaje a Luis Quirante, Estudios Filológicos Vol. II, Universitat de València.

2003. “Teatro y compromiso: debate con una larga historia”. Cuadernos de Dramaturgia Contempoánea, 13, Muestra de Teatro Español de Autores Contemporáneos, Alacant, p.22-24.
2003. “El paradigma femenino en el teatro español del siglo XIX”. Stichomythia, 1, Universitat de València.
2003. “Los prelopistas valencianos”. Historia del teatro español, vol. 1. Editorial Gredos, Madrid, p. 501-526.
2003. “De la memoria al presente absoluto: trayectoria del teatro catalán contemporáneo”. Teatro y memoria en la segunda mitad del siglo XX. Actas del Seminario Internacional de Investigación de semióitica liteararía, teatral y nuevas teconologías. Visor, Madrid. p. 593-595.

2003. "Cuando la palabra nace del diálogo", amb Rodolf Sirera. La palabra y la escena: Acción teatral de la Valldigna III. Universitat de València, València, p. 153-166
2004. “¿El mejor padre, es el padre muerto?“ Cuadernos de Dramaturgia Contempoánea, 9, Muestra de Teatro Español de Autores Contemporáneos, Alacant, p. 129-138.

2004. “Pero... ¿qué hacemos aquí?” Teatro, utopía y revolución (Acción Teatral de la Valldigna IV), Universitat de València, p. 175-188.

2004. “Mercaderes, campesinos y jornaleros en el teatro de Gaspar Aguilar”. Modelos de vida en la España del Siglo de Oro Vol. 1, Vervuert Verlagsgesellschaft, p. 353-366.

2004. “Pero... ¿qué hacemos aquí?” Teatro, utopía y revolución: Acción teatral de la Valldigna IV. Universitat de València, p. 175-188.

2004. Prólogo Teatre valencià contemporani, amb textos de Tadeus Calinca, Jaume Policarpo i Enric Benavent. Tres i Quatre, Valencia.

2005. “No es de llantos este día: éxito y pervivencia del teatro religioso más allá del siglo XVI”. Criticón, 94-95, Institute d'Etudes Hispaniques, Université de Toulouse II-Le Mirai, p. 329-342.
2005. “Los santos en el teatro de Lope y el mundo laboral de su época: Una relación conflictiva”. Pratiques hagiographiques dans l'Espagne du Moyen Âge et du Siècle d'Or vol.2, Université de Toulouse-Le Mirail, p.279-296.

2005. "La memòria no té passat (Per a una contextualització del teatre històric català actual)", I Simposi Internacional sobre Teatre Català Contemporani. De la transició a l'actualitat. Institut del Teatre, Barcelona, p. 15-51.

2006. “Tradició, patrimoni, repertori. Un debat obert”. Una tradició dolenta, maleïda o ignorada? I Jornades de debat sobre el repertori teatral Català, Punctum, Barcelona, p.21-53.

2006. “Problemáticas en torno a un proceso en marcha. La escritura dramática”. Escrituras del desconcierto. El imaginario creativo del siglo XXI, coord. Virgilio Tortosa, Universitat d'Alacant, p. 93-108.

2006. “Teatro religioso e identidad colectiva: los miracles de Sant Vicent”. Teatro, religión y sociedad, Universitat de València, p.219-217.

2007. “¿Ir más allá del texto? Los retos de la historiografía española”. Teatro, 21, Universidad de Alcalá, Alcalá de Henares, p. 211.224.

2007. “Nuestra memoria y la de nuestros personajes”, Teatro, memoria e historia. VII Encuentro anual de la Valldigna. Universitat de València.
2007. "La revolución rusa en el teatro español de los años treinta: del sainete a Benavente", dins Huellas escénicas. Galerna, Buenos Aires, p. 159-166. 
2008. “Misteris del Corpus de València”. Estudios sobre teatro medieval. Universitat de València, p.202-240.

2008. “El teatre al País Valencià”. Teatre en temps de guerra i revolució (1936-1939), Puctum, Barcelona, p. 153-166.

2008. “Ombres de la ciutat: Una proposta escènica”. Teatre, passions i (altres) insolències. Lectures sobre la dramatúrgia de Manuel Molins. Universitat de València, València, p.401-424.
2008. "Modernización y fasto cultural", dins La democracia reconquistada. Levante-emv, València.
2008. "El teatre al País Valencià", dins Teatre en temps de guerra i revolució (1936-1939). Puctum, Barcelona. 
2009. "La crítica teatral como documento para el estudio de la historia del teatro español", dins Motivos & estrategias. Universidad de Granada-Instituto Politécnico de Leiria, Granada-Leiria.  
2009. “Tots fem teatre”. Llibret de falla Mascarada, 2009, A.C. Falla Plaça Jesús, València.
2010. “La Gallina Ciega de Aub-Monleón: una reflexión desgarrada”. El correro de Euclides: anuarios científico de la Fundación Max Aub, núm. 5, p. 213-216.

2011. “La dècada prodigiosa a la Ciutat Maragda”, amb Rodolf Sirera. Estudis escènics, 38. Quaderns de l'Institut del Teatre, Barcelona, p. 178-187.

2011. “La mujer fuerte en el teatro español del XVI, entre la admiración y la condena”. La mujer, de los bastidores al proscenio en el teatro del siglo XVI. Universitat de València, p. 293-304

2011. “Perseguir un imposible: Numbert de Gerard Vázquez”. Quaderns de filologia, Anejo 65, Universitat de València, p. 295-301.
2011. "El teatre en l'obra de Ferran Torrent", dins El món i l'obra de Ferran Torrent. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2011, p. 21-29.
2012. Programa de mà d’ El Cant de la Sibil·la. València.
2012. “El Cancionero General, entre nosotros”. Estudios sobre le Cancionero General (Valencia, 1511), poesía, manuscrito e imprenta. Publicacions de la Universitat de València, p. 615-632.

2012. “La España de los Siglos de Oro como motivo temático en el teatro musical de Ruperto Chapí”. Ruperto Chapí: nuevas perspectivas vol. 1, p.393-407.
2012. "Actors and agency in the modern era, 1801-2010", dins A History of Theatre in Spain. Cambridge Un. Press, Cambridge. 
2012. "Escribir teatro en el siglo XXI: de la sustracción a la adicción", dins Filologia e critica nella modernità letteraria. Clueb, Bolònia, p. 471-484.
2013. “Diàlegs inacabats. Erosionar i destruir”. Caràcters, 65. Universitat de València.

2014. “Una obra de innegable actualidad (José Ricardo Morales)”. Laberintos,16, Conselleria de Cultura, Educació i Esport de la Generalitat Valenciana, p. 275.

2014. “Los seminarios del teatro y música medievales y los estudios sobre el Misteri d'Elx: los frutos de dieciséis años de reflexión y debate”. Episkenion, 2, València.

2014. “La crítica, la gestió teatral i l'edició de textos”. Rodolf Sirera: Actes de las III Jornada sobre els Escriptors Valencians Actuals. Generalitat Valenciana-AVL, València.

2014. “Las artes escénicas valencianas en los últimos treinta años ¿Un viaje de ida y vuelta?” En Navegando entre dos siglos (1978-2008). Real Academia de Bellas Artes, Generalitat Valenciana, p. 18-41.

2015. “Goldoni en La Albufera: la puesta en escena de Gresca al Palmar (Le baruffe chiozzotee) a cargo del director Juli Leal”. Episkenion 3-4, València.

2015. “Max Aub, el dramaturgo”. El exilio teatral republicano de 1939 en México, Renacimiento, p. 278-290.
2015. "La tragedia nel teatro Spagnolo del XVI secolo, un genere da revisitare", Italique XVIII, Gènova. 
2015. “Vivir o revivir la historia a través de una cámara: la televisión se pasea por la historia contemporánea de España”, dins Historia y cine. La construcción del pasado a través de la ficción. Institución Fernando el Católico. Excma. Diputación de Zaragoza. Zaragoza.
2015. “Companys de viatge”. Assaig/Grup de teatre Universitat de València. 25 anys contant històries per un camí plaent. Universitat de València, p. 99.
2016. “Carles Alberola: una escriptura dramática més enllà de tòpics (una visió personal)”. L’aiguadoçs, 45, Pedreguer, p.53-64.

1972. “Qui era en Florentí Montfort?” Introducció Homenatge a Florentí Montfort, de Josep Lluís i Rodolf Sirera, Edicions 62, Barcelona, p. 11-13.

1978. “El Rogle: cap a un assaig d'interpretació”. Pròleg a l'edició de Memòria general d'activitats de Rodolf Sirera, Edicions 62, Barcelona.
1987. Pròleg al llibre Tres farses populars sobre l'astúcia, de Rodolf Sirera. Tres i Quatre, València.
1987. El desdén con el desdén / El lindo don Diego, d'Agustín Moreto. Edició, introducció i notes de l'autor. Planeta, Barcelona.

1990. “Els clàssics d'un teatre sense clàssics”, introducció amb Josep Lluís Sirera. Revistes valencianes, Tres i Quatre, València, p.9-15.
1992. Pròleg a Amigues, d'Albert Hernández i Xulvi, Brosquil, València.

1998. “Un teatre de la memòria”, Pròleg a Tous Tous, de Julia Leal, Colección Teatro Siglo XX, Universitat de València, p. 9-12.

1999. “Cuando el ombligo no es el centro”. Pròleg a La mirada del gato, d'Alejandro Jornet, Teatro Español Contemporàneo, Muestra de Teatro Español de Autores Contemporáneos, Alicante, p. 5-8.
1999. “Tadeus Calinca y el teatro en catalán en el País Valenciano”. Pròleg a l'edició de Phöebon, Revista Parnaseo, Universitat de València.

2000. Introducció a Juan Lorenzo Palmireno ensaya la Fabella Aenaria con sus alumnos del estudi general de València, dramatúrgia amb Juli Leal. Colección Teatro Siglo XX, Universitat de València, p. 9-25.

2002. Pròleg a Maror. Théâtre Espagnol Contemporain. Lacquet, París.

2004. Pròleg a Teatre valencià contemporani, Tres i Quatre, València.

2004. “Basted, una obra singular. Creació col·lectiva de Moma teatre. A partir d'una sinopsi argumental i guió de Carles Alfaro”. Pròleg i edició de Basted de Moma Teatre. Stichomythia, 2, Universitat de València.

2003. “El Landó de seis caballos: Estudio”. Historia y antología del teatro español de posguerra (1945-1950) Vol. II. Editorial Fundamentos, Madrid, p. 309-316.

2003. “¿Malos tiempos para los prólogos?”. Pròleg a (Las) memoria, de dd.aa. Colección Acotaciones en la caja negra, València.

2005. "Introducció”, amb Carles Sirera. La partida, de Josep Lluís i Rodolf Sirera. Bromera, Alzira, p. 7-43.

2006. Pròleg a La Pasionaria, de Leopoldo Cano y Masas. Stichomythia, 4. Universitat de València.
2006. “Ver y ser vistos”. Pròleg a Ácaros, de Xavier Puchades. Col·lecció Premi Max, 8, Teatres de la Generalitat Valenciana, València.

2007. “Una celebración del tiempo”. Pròleg a 25. En los veinticinco años de la Escuela Superior de Arte Dramático, Colección Teatro Siglo XXI, Universitat de València, p. 13-18.

2007. “Un intento frustrado de teatro revolucionario: La madre de Gorki en adaptación de Max Aub”. Próleg a La mare de Gorki. Stichomythia, 5. Universitat de València.

2007. Pròleg a ¡Qué más da! de Enrique Beltrán y Alfredo Sendín Galiana”. Stichomythia, 5. Universitat de València.

2010. Programa de mà de Zero Responsables. Zeroresponsables.blogspot.com.es

2010. Pròleg a ¡Venciste Monátkov!”, de Isaac Steinberg. Stichomythia, 5. Universitat de València.
2012. “Viajeros sin retorno: Turquía de Arturo Sánchez velasco, una reflexión en tiempo presente”. Pròleg a Turquia, de A. Sánchez Velasco. Sansy Ediciones, València, p. 5-14.

2014. “Dos autors per a Una indígena”. Pròleg a Una indígena els va guiar a través de les muntanyes, de Xavier Puchades i Begoña Tena. Episkenion 2, València.

2014. Pròleg a El eco de la palabra : claves literarias e intelectuales de Ramón del Valle-Inclán en algunas páginas olvidadas, d'Antonio Espejo. Araña Editorial, València.

2015. Pròleg a A Betlem me’n vull anar!, diversos autors. Edicions Bromera, Alzira. 
 

Reflexió i investigació teatral de l'autor: premsa, publicacions culturals i especialitzades

1974. “Els cavallers. Espectacle del Grup de Folk d'Alberic”. Serra d'Or ,183, Barcelona, p. 108- 109.

1974. “Algemesí: Folklore i participació popular”. Serra d'Or, 182, Barcelona, p. 67-69.

1974. “València: El concurs de teatre i la Junta Central Fallera”, amb Rodolf Sirera, Serra d'Or, 181, Barcelona, p.107.
1974. “Harca”. Serra d'Or, 177, Barcelona, p.59.

1974. “Tècnica de cambra de manuel de Pedrolo”. Serra d'Or, 174, Barcelona, p.56.

1974. “Errante montaje sobre poemas de León Felipe; por el grupo Plutja”. Cartelera Turia, 533.
1975. “Dansa del vetlatori, de Manuel Molins”. Serra d'Or, 189, Barcelona, p. 91.

1975. “La ópera del bandido de John Gay, por Tábano, en la Universidad”. Primer acto,179, Madrid, p.103-104.

1975. “Macbeth”. Serra d'Or, 184, Barcelona, p. 53-54.

1976. “Teatro de las nacionalidades (y 3). País Valencià”. Pipirijaina, 3, Madrid, p. 24-34.

1977. "Rodolf Sirera o el difícil ofici d'escriure teatre al País Valencià", Cal dir, núm. 37.

1977. “Jordi babau, de Molière: Versió de Juli Leal i Francesc Romà. Grup Carnestoltes”. Serra d'Or núm. 208, Barcelona, p. 52-53.

1977. “Cànem: Espectacle del grup Sambori d'Alboraia”. Serra d'Or núm. 208, Barcelona, p. 53-54.
1977. “Pavelló dels premis, jocs, mèrits i xecs per La fira de l'entaulat”. Serra d'Or núm. 214, Barcelona, p. 57-58.

1978. “Carnestoltes y sus Memòries de la coentor”. Revista Pipirijaina núm. 7, Madrid, p.20-22.
1978. “L'Entaulat. Mort el gos queda la rabia. / Pavello dels premis, jocs i merits i xecs”. Revista Pipirijaina núm. 7, Madrid, p. 22-24.
1980. “Xano, xano (espectáculo insólito para una temporada teatral”. Pipirijaina, 18, Madrid, p. 40- 41.

1980. “Ubú blau. Bulevar America. Kafka, insólito”. Pipirijaina, 15, Madrid, p. 18-19.

1980. “Teatre Estable del País Valencià: De algún tiempo a esta parte. Homenaje a Max Aub”, Pipirijaina, 15, Madrid, p. 18-19.
1980. “Prometeo, ¡previsor!, mal te sienta ese nombre. Companyia Tirant lo Blanc. Subvertir la tragedia”. Pipirijaina, 17, Madrid, p. 58-59.

1980. “El verí del teatre, La Carátula”. Pipirijaina, 17, Madrid, p. 60.

1981. “La dama del mar. Comenzar por Ibsen”. Pipirijaina, 18, Madrid, p. 44-45.
1981. “La situació actual del teatre valencià: camí de Damasc en dues direccions”. Saó, 42, València, p.11-13.

1982. “El Teatro Principal de Valencia cumple 150 años. Duende. Lindsay Kemps atrapado en la fascinación de Lorca”. Pipirijaina, 23, Madrid, p. 57-61.
1983. “Sobre les dificultats de fer teatre al Sud del País Valencià. Reflexions d'un home del "centre" La Rella, 1, p. 51-60.
1983. “Els primers cent cinquanta anys de teatre: el Principal de València”. Serra d'Or, 281 Barcelona, p.49-52.

1987. “Elche fiesta y misterio. El teatro asuncionista. Personajes de los Misterios asuncionistas”. El Público, 25, Madrid, p.19-21.
1987. “PTV o l'exploració d'una nova estètica”. La Tramoia, 0, Elx, p. 11-13.
1987. “GRUP 49: Treball d'investigació a partir de la nostra història”. La Tramoia, 0, Elx, p. 14-16.
1987. “Sobre els autors”. La Tramoia, 1, Elx, p. 32-34.
1987. “Campanya el teatre a l'escola”. La Tramoia, 2, Elx, p. 3-5.

1987. “Món i Misteri de la festa d'Elx”. La Tramoia, 2, Elx, p.30.

1988. “El dramàtic Centre (Dramàtic) de la Generalitat Valenciana”. La Tramoia, 4, Elx, p. 24-26.
1988. “Teatre polític al País Valencià (1968-1936)”. La Rella, 6, p. 57-72.

1988. “Una agitada vida cultural (1834-1868)”, amb Rodolf Sirera. Batlla, 8, València, p.25-37.
1989. “Un centre dramàtic, per què?” Saó,116, València, p.49.
1990. “¿Teatre religiós o teatre de tema religiós? Festa d'Elx 42, Elx, p. 181-194.
1990. “Teatre de festivals i festivals de teatre”. Saó, 6, València, p.21.

1990. “Teatre i pedres”. Saó, 6, València, p.22-23.
1990. “La dècada discreta”. L'Illa, 2, Alzira, p.8.
1990. “Els bons salvatges de casa nostra”. El Temps (1 d'octubre), València, p.44.

1990. “Dòmine Pluja” (Domina dominante, de Pluja Teatre). El Temps (7 de maig), València, p.58- 59.

1990. “Sobre fades, bruixes i prínceps encantats” (Rondalles d'Enric Valor). El Temps (5 novembre), València, p.89.

1991. “Rodolf Sirera y la reflexión sobre el lenguaje teatral”. Notícies d'Escena, 5, Centre Dramàtic de la Generalitat Valenciana, València.

1991. “La gran Semiramis. Una interesante experiencia de teatro clásico”, Primer acto 240, Madrid, p. 168-171.

1991. “Paradoxes del temps i de l'espai”. El Temps, 343, València, p.92.

1991. “Per Nadal, llànties... meravelloses”. El Temps, 344, València, p.91.

1991. “La nit valenciana”. El Temps, 347, València, p.93-94.
1991. “Una cantant molt ben entonada”. El Temps, 349, València, p.93.

1991. “La Paradoxa del conferenciant”. El Temps, 351, València, p.93-94

1991. “Influències perilloses”. El Temps, 354, València, p.92.

1991. “Un cert classicisme”. El Temps, 358, València, p.109.

1991. “El Torrent de l'Horta”. El Temps, 360, València, p.91.

1991. “El somni de l'estabilitat”. El Temps, 363, València, p.91.
1991. “Mentides en veu alta”. El Temps, 366, València, p.91.

1991. “Ser autor de teatre és ben difícil”. El Temps, 368, València, p.91.

1991. “Un nou espai teatral a Alacant”. El Temps, 378, València, p.88.

1991. “Teatre del foc”. El Temps, 380, València, p.92.
1991. “Un Centre Tranquil”. El Temps, 382, València, p.87.

1991. “Teatre de porxo”. El Temps, 384, València, p.87.

1991. “Tots n'esperaven més”. El Temps, 386, València, p.87.

1991. “Titelles plens de vida”. El Temps, 390, València, p.87.

1991. “Els Aficionats, una cosa molt important”. El Temps, 392, València, p.87.

1992.”La fascinació assumpcionista”. Saó, 12, València, p.26-28.

1992. “Una Gresca molt trascendent”. El Temps, 395, València, p.88.

1992. “Només una revista”. El Temps, 397, València, p.87.

1992. “Una escenografía no gens petita”. El Temps, 399, València, p.86.

1992. “Un Gulliver amb peus de plom”. El Temps, 401, València, p.88.

1992. “Sistema dual”. El Temps, 405, València, p.86.

1992. “Ni tan pobra ni tan grisa”. El Temps, 407, València, p.87.
1992. “El preu de la glòria”. El Temps, 409, València, p.88.

1992. “Moltes passions i una mica de premis”. El Temps, 411, València, p.84.

1992. “Una illa molt visitada”. El Temps, 413, València, p.86.

1992. “Quan la història no és teatre”. El Temps, 415, València, p.86.

1992. “Vila-real i el teatre”. El Temps, 417, València, p.86.

1992. “Un regal de fi de temporada”. El Temps, 419, València, p.86.
1992. “Elogi al risc”. El Temps, 423, València, p.86.

1992. “Teatres d'estiu”. El Temps, 425, València, p.88.

1992. “Trapezi i culturisme didàctic”. El Temps, 435, València, p.85.

1992. “Aquest octubre, molta pluja i poc Don Juan”. El Temps, 441, València, p.86.

1992. “Fuster i el teatre al País Valencià”. El Temps, 421, València, p.86.

1992. “Mariners per afició”. El Temps, 433, València, p.86

1992. “Teatre de clowns”. El Temps núm. 445, València, p.86.

1993. “L'escriptura dramàtica al País Valencià”. Saó, 161, València, p.33-35.

1993. “Estellés o la veu del poble. Estellés, Ovidi i el futur de la llengua”. Saó, 163, València, p.43- 44.

1993. “També existeix el Nord”. Saó, 163, València, p.68.

1993. “Crítiques imposibles”. El Temps, 448, València, p.86.

1993. “Un cas clínic” (Woyzeck, de Carles Alfaro). El Temps, 452, València, p.86.

1993. “Gust per l'aventura”. El Temps, 460, València, p.86,
1993. “Coses de la dependència”. El Temps, 462, València, p.90.

1993. “Vila-real, un any més”. El Temps, 468, València, p.86.

1993. “Per la porta de servei”. El Temps, 473, València, p.88.

1993. “Tornar als orígens”. El Temps, 475, València, p.88.

1993. “La Festa d'Elx, festa europea”. El Temps, 481, València, p.78.

1994. “Un teatre no gaire conegut”. El Temps Suplement especial, 510, p. 21-24.

1995. “Sobre el teatro de Eduard Escalante”. Escena 20, Barcelona, p. 38-42.

1996. “El drama segons Fàbregas”. El Temps núm. 617, València, p.87.

1998. “Teatro medieval: tan lluny, tan a prop”. Festa d'Elx 50, Elx, p. 183-188.

1998. “El teatro breve de Rodolf Sirera: entre el juego y el escepticismo”. Art Teatral, 11, València.
1998. “Bona lletra” (Perdona per les faltes d'ortografia, de Combinats). El Punt, 3 de maig.
1998. “Una lliçó de teatre” (El Público, de Carlos Díaz). El Punt, 30 de setembre.

1998. “Melodrama” (Souvenir, de La Dependent). El Punt, 1 de novembre.

1998. “Ja estava inventat” (Invent a dues veus, d'Essa minúscula). El Punt, 15 de novembre.

1998. “Senyor i criat” (El señor Puntila y su criado Matti, Teatro de la Abadía). El Punt, 8 de novembre.

1998. “Brecht, per què no?” (Brecht és Brecht, amb P. Ricart i L. Useletti). El Punt, 25 de maig.
1998. “Lliçons de zoologia“ (Cocodrilo, de Paco Zarzoso). El Punt, 10 de maig.

1998. “25 anys de Pluja” (March Trama, de Ximo Vidal). El Punt. 6 de juny.

1998. “Regal de Reis” (Hola, Brecht, de Josep Maria Mestres). El Punt, 19 de desembre

1999. “Diez años de puesta en escena en Valencia”. ADE, 75, Madrid, p. 70-71.

1999. “Conte i teatre“ (La ruleta russa, d'Enric benavent). El Punt, 24 de gener.

1999. “Coherència” (Berganza, de La Caràtula). El Punt, 7 de febrer.

1999. “Actrius” (Rosa de dos aromas, d'Emilio Carballido). El Punt. 1 de març.

1999. “Humor i acidesa” (Los hermanos Pirracas en Nemequitepá, d'Esteve y Ponce). El Punt, 24 de maig.

1999. “Moltes ombres” (Ombra, La Fura dels Baus). El Punt, 12 de juliol.

1999. “Coses d'El Grec”. El Punt, 18 de juliol.
1999. “Més sobre El Grec”. El Punt, 25 de juliol.

1999. “Saber què fer” (Fuenteovejuna, d'Emilio Hernández). El Punt, 5 de setembre.

1999. “Intel·ligent relectura“ (El Mago de Oz, d'Ananda Dansa). El Punt, 31 d'octubre.

1999. “Alta precisió” (Càndid, de Moma Teatre). El Punt, 7 de novembre.
1999. “Coherència i solidesa” (La fundación, de Buero Vallejo). El Punt, 16 de maig.

1999. “No és tan difícil“ (La mala vida, de Jorge Picó i Alejandro Jornet). El Punt. 5 de desembre.
1999. “Zamanillo” (Adultos, d'Eduardo Zamanillo). El Punt, 5 de desembre.

1999. “Indefinició“ (Atardecer en Santa Elena, de Gonzalo Torrente Ballester). El Punt, 26 de desembre.

1999. “Jóvenes dramaturgos valencianos. Bradomines. Última generación”. Posdata Levante, 26 de març, València.

2000. “Nuevas tendencias escénicas. Nuevos autores, nuevo teatro”. Acotaciones en la Caja Negra 1, València, p.10-11.

2000. “¿Salas alternativas?” Acotaciones en la Caja Negra 2, València, p.10.

2001. “Sexto Seminario de Teatro y Música Medieval”. Fiestacultura, 6, Vila-real.
2001. “La nit de Sant Joan”. Fiestacultura, 7 Vila-real.

2001. “Fiesta, cultura y teatro: la festa d'Elx”. Fiestacultura, 8, Vila-real.

2001. “Teatro navideño”. Fiestacultura, 9, Vila-real.

2001. “Tadeus Calinca, una apuesta por la coherencia”. Art Teatral, 15, Valencia, p.111-115.

2001. “Teatro Universitario. Gestión de las aulas de teatro”. Acotaciones de la Caja Negra, 4, València, p. 6.

2001. “La adaptación de los clásicos. (Una reivindicación necesaria)”. Las Puertas del Drama, 6, AAT, Madrid, p. 15-17.

2002. “Fallas en el año 2002”. Fiestacultura, 10, Vila-real.

2002. “La fiesta del Corpus valenciana”. Fiestacultura, 11, Vila-real.

2002. “Teatro Universitario. Aulas laboratorio”. Acotaciones en la Caja negra, 6, València, p.5.
2002. “El texto y...” Acotaciones en la Caja Negra, 7, Valencia, p. 10.

2003. “Carnavales valencianos”. Fiestacultura, 14, Vila-real.

2003. “El arte como espectáculo de calle”. Fiestacultura, 16, Vila-real.

2003. “VII Festival Medieval de Elx”. Fiestacultura, 17, Vila-real.

2004. “Fiesta y teatro”. Fiestacultura, 18, Vila-real.

2004. “Buscar alternativas”. Fiestacultura. 19, Vila-real.

2004. “V Encontres de la Valdigna”. Fiestacultura, 20, Vila-real.

2004. “Jugar con fuego”. Fiestacultura, 21, Vila-real.

2005. “Aniversarios teatrales: La Carátula”. Fiestacultura, 22, Vila-real.

2005. “Un difícil encaje”. Fiestacultura núm. 24, Vila-real.

2006. “De premios y marginaciones”. Revista Fiestacultura, 26, Vila-real.

2006. “A vueltas con las Fallas”. Fiestacultura, 27, Vila-real.

2006. “En la calle y en el galpón”. Fiestacultura, 29, Vila-real.

2006. “Ananda Dansa”, amb Remei Miralles. Fiestacultura, 30, Vila-real.

2007. “Romper inercias en las Fallas”. Fiestacultura, 31, Vila-real.

2007. “Políticamente incorrecto”. Fiestacultura, 32, Vila-real.

2007. “Nueve de octubre en Valencia”. Fiestacultura, 33, Vila-real.

2007. “Un altre Espai perdut”. Saó, 313, València, p.38.

2007. “Dramatúrgia vicentina”. Saó, 314, València, p.38.

2007. “Sobre festivals”. Saó, 315, València, p.38.

2007. “Il·lustre desconegut”. Saó, 316, València, p.38.

2007. “Les coses clares”. Saó, 317, València, p.38.

2007. “Quan no els clàssics interessen”. Saó, 318, València, p.38.

2007. “Temps de silenci”. Saó, 319, València, p.38.

2007. “Patrimoni teatral”. Saó, 320, València, p.38.

2007. “Aire fresc”. Saó, 321, València, p.38.

2007. “Notícies d'un exili”. Saó, 322, València, p.38.

2007. “Una illa”. Saó, 323, València, p.38.

2008. “Centro y periferia. Respuestas a un cuestionario”. Acotaciones en la Caja Negra 15, València, p. 31-32.
2008. “Enseñar y aprender... teatro”. Fiestacultura, 34, Vila-real.
2008. “Las fallas y el arte”. Fiestacultura, 35, Vila-real.

2008. “La fiesta de San Juan en valencia”. Fiestacultura, 36 Vila-real.
2008. “La corteza y la médula”. Fiestacultura, 37, Vila-real.
2008. “Molt més que una commemoració”. Saó, 324, València, p.38.
2008. “Immediatesa”. Saó, 325, València, p.38.

2008. “Veure i sentir”. Saó, 326, València, p.42.

2008. “Pedres que parlen”. Saó, 327, València, p.38.
2008. “Indesinenter”. Saó, 328, València, p.37.

2008. “Tot és començar”. Saó, 329, València, p.38.

2008. “Saba nova”. Saó, 330, València, p.38.

2008. “Lectures profitoses”. Saó, 331, València, p.38.

2008. “Teatre i identitat”. Saó, 332, València, p.36.

2008. “L'excepció i la regla”. Saó, 333, València, p.40.
2009. “Las falals en invierno”. Fiestacultura, 38, Vila-real.

2009. “Viejas y nuevas formas falleras”. Fiestacultura, 39, Vila-real.

2009. “Centenarios ignorados”. Fiestacultura, 40, Vila-real.

2009. “Teatros y otras formas de ocio”, Las Puertas del Drama, AAT, Madrid, p.4-7.
2009. “La fi d'una època?” Saó, 334, València, p.35.

2009. “Temps de circ”. Saó, 335, València, p.35.

2009.”Una bona opció”. Saó, 336, València, p.27.

2009. “Ars legendi”. Saó, 337, València, p.32.

2009. “Treball de base. Ressenya bibliogràfica: Mascarada”. Saó, 338, València, p.35. 2009. “Exemple de coherència”. Saó, 339, València, p.36.

2009. “Nous espais”. Saó, 340, València, p.35.

2009. “Exilis”. Saó, 341, València, p.35.
2009. “Millor callar”. Saó, 342, València, p.35.

2009. “Cal anar a Turquia”. Saó, 343, València, p.35.

2009. “Qui mana, mana”. Saó, 344, València, p.35.
2010. “Derriba que algo queda”. Fiestacultura, 42, Vila-real.
2010. “Tres en uno”. Fiestacultura, 43, Vila-real.

2010. “Valencia, ciudad sin calles”. Fiestacultura, 44, Vila-real.
2010. “De la narrativa al teatro”. Fiestacultura, 45, Vila-real.
2010. “Serenitat i esperit reivindicatiu”. Saó, 345, València, p.38.
2010. “Curt Circuit”. Saó, 346, València, p.35.
2010. “De manars i garrotades”. Saó, 347, València, p.35.

2010. “Entre el sainet i l'esperpent”. Saó, 348, València, p.32.

2010. “De premis i cementeris”. Saó, 349, València, p.33.

2010. “Alternatives en positiu”. Saó, 350, València, p.35.

2010. “Molt més que solidaritat”. Saó, 351, València, p.36.

2010. “Supervivència”. Saó, 352, València, p.32.

2010. “Treballar per al futur”. Saó, 353, València, p.37.

2010. “Nous espais, noves oportunitats”. Saó, 354, València, p.33.

2010. “Un desig per al 2011”. Saó, 355, València, p.39.

2011. “Volver a empezar”. Fiestacultura, 46, Vila-real.

2011. “Un barrio muy especial”. Fiestacultura, 47, Vila-real.

2011. “Un mes cada vez menos atractivo”. Fiestacultura, 48, Vila-real.
2011. “Islas y archipélagos”. Fiestacultura, 49, Vila-real.

2011. “Dramatúrgies i documents”. Saó, 356, València, p.38.

2011. “Espectacle en valencià”. Saó, 357, València, p.40.

2011. “El teatre. Motor de dinamització veïnal”. Saó, 358, València, p.40.
2011. “Objectiu assolit”. Saó, 359, València, p.39.

2011. “Coses de la banca”. Saó, 360, València, p.40.

2011. “Còmics de la llengua”. Saó, 361, València, p.38.

2011. “Entre el manual i l'al·legat”. Saó, 362, València, p.39.

2011. “Obrir espais i portes”. Saó, 363, València, p.38.

2011. “Sales en temps de crisi”. Saó, 364, València, p.40.

2011. “Història d'amor”. Saó, 365, València, p.39.

2011. “Més enllà del naturalisme”. Saó, 366, València, p.39.

2012. “Diógenes y su lámpara. (A la búsqueda de una identidad teatral por tierras valencianas)”. Red Escénica – Acotaciones en la Caja Negra, 18, València, p.60-64.

2012. “Un merecido reconocimiento”. Fiestacultura, 50, Vila-real.

2012. “Buscarse la vida en cualquier sitio”. Fiestacultura, 51, Vila-real.

2012. “Ir de casa en casa”. Fiestacultura 52, Vila-real.

2012. “Quan la fi del món no és cap espectacle”. Saó, 377, València, p.38.

2012. “De l'opressió al si de les famílies”. Saó, 376, València, p.36.

2012. “I la gent, què en pensa?”. Saó, 375, València, p.38.

2012. “Lluitar contra el desencís”. Saó, 374, València, p.38.

2012. “Una segona oportunitat”. Saó, 373, València, p.38.

2012. “Invitació a l'esperança”. Saó, 372, València, p.37.

2012. “Històries de gent del carrer”. Saó, 371, València, p.38.

2012. “El repte de l'espai”. Saó, 370, València, p.38.

2012. “Tornen els setanta”. Saó, 369, València, p.39.

2012. “Pragmatisme en temps difícils”. Revista Saó, 368, València, p. 40.

2012. “Homenatge a València”. Saó, 367, València, p.39.

2012. “¿Y la gente? Que no pase (La Gente, de Pérez&Disla)”. No somos critic@s, Episkenion, València.

2012. “Cuando el descanso quizá no llegue nunca (Tío Vania, L’Om-Imprebís)”. No somos critic@s, Episkenion, València.

2012 “Vae Victis... o no (Valèntia, de Col·lectiu VEUS)”. No somos critic@s, Episkenion, València.
2012. “Un cielo que amenaza tormenta (Hilvanando cielos, de Paco Zarzoso)”. No somos critic@s, Episkenion, València.
.

2013. “Retos de futuro”. Fiestacultura, 54, Vila-real.

2013. “Ir más allá de la primera impresión”. Fiestacultura, 55, Vila-real.

2013. “El Cant de la Sibil·la”. Fiestacultura, 57, Vila-real.

2013. “De Teatres de la Genaralitat a Culturarts”. Primer Acto 345, Madrid, p. 230-232.

2013. “Reptes de la nova dramatúrgia”. Saó, 388, València, p.39.

2013. “Tot un exemple”. Saó, 387, València, p. 38.

2013. “Anihilació programada”. Saó, 386, València, p.39.

2013. “Recordar amb el cor”. Saó, 385, València, p.38.

2013. “No els fem prou cas”. Saó, 384, València, p.38.

2013. “Molt més que rialles”. Saó, 383, València. p.39.

2013. “Molt més que una escola”. Saó, 382, València, p.38.

2013. “Viure la pròpia vida”. Saó, 381, València, p.39.

2013. “Instint de supervivència”. Saó, 380, València, p. 39.

2013. “L'art de la síntesi”. Saó, 379, València, p.38.

2013. “Quelcom més que salvar els mots”. Saó, 378, València, p.38.

2013. “Todas las tragedias del mundo (Querencia, de Paco Zarzoso)”. No somos critic@s, Episkenion, València.

2013. “Un deute pendent (Darwin, de Craig Baxter)”. No somos critic@s, Episkenion, València.

2013. “El teatre, instrument didàctic (Quatre-cents!, de Daniel Tormo i Anna Marí)” No somos critic@s, Episkenion, València.

2013 “El poder de los pequeños gestos, el poder del teatro (Recortes, adaptació de Juan Cavestany). No somos critic@s, Episkenion, València.

2013. “¿Historias de viejos? (Transición, d’Alfonso Plou i Julio Salvatierra)”. No somos critic@s, Episkenion, València.

2013. “Sempre és possible viure com Fermín... Si ens deixem (Jo de major vull ser Fermín Jiménz, d’ El Pont Flotant)”. No somos critic@s, Episkenion, València.

2013. “En la calle se puede reflexionar (Y en el teatro de calle también, faltaria más) (Papers!, de Xarxa Teatre)”. No somos critic@s, Episkenion, València.

2013. “Recuerdos que taladran la memòria (Para que no te me olvides, de Guada Sáez)” . No somos critic@s, Episkenion, València.
2013. “Capes superposades de realitat (Lúcid, de Rafael Spregelburd)”. No somos critic@s, Episkenion, València.

2013. “Un homenaje que siempre viene bien (Chao Chochín, de María José Perís). No somos critic@s, Episkenion, València.

2013. “El agridulce mundo de la família (Den Hagg, de Gabriel Ochoa)”. No somos critic@s, Episkenion, València.

2013. “Camino de destrucción (El gran arco, d’Eva Zapico i Àngel Figols)”. No somos critic@s, Episkenion, València.

2013. “La màgia dels mots (Homenatge a T, de Jordi Botella)”. No somos critic@s, Episkenion, València.

2013. “Molt més que una lectura (El genet blau, de Tadeus Calinca)”. No somos critic@s, Episkenion, València.

2013. “El meu Estellés (i el de molts altres) (Un entre tants, de Javier Sahuquillo). No somos critic@s, Episkenion, València.

2013. “Elogio a la perseverancia (Peti Pierre, de Suzanne Lebau)”. No somos critic@s, Episkenion, València.

2013. “Tiempos de revolución (Revolución, de Chema Cardeña)”. No somos critic@s, Episkenion, València.

2014. “Nuestras tortas de cada día”. Fiestacultura, 58, Vila-real.

2014. “Las fallas de Valencia”. Fiestacultura, 59, Vila-real.

2014. “Cuestión de raíces”. Fiestacultura, 60, Vila-real.

2014. “El fandango de Marx”. Fiestacultura, 61, Vila-real.

2014. “Una fascinació ben lògica”. Saó, 399, València, p.44

2014. “El teatre més enllà dels escenaris”. Saó, 398, València, 43.

2014. “De creadors i exportacions”. Saó, 397, València, p. 42.

2014. “Ai, la Transició!” Saó, 396, València, p.42.

2014. “Precarietat i supervivència”. Saó, 395, València, p.43.

2014. “Escena Erasmus”. Saó, 394, València, p.42.

2014. “Primavera teatral valenciana”. Saó, 393, València, p.42.

2014. “Hi ha futur?”. Saó, 392, València, p.43.

2014. “El teatre se'n va als barris”. Saó, 391, València, p.41.
2014. “Historiar la Transició, superar la Transició”. Saó, 390, València, p.41.

2014. “Un aniversari especialment important”. Saó, 389, València, p.44.

2014. “Alegrías las justes (Los alegres incompetentes, de Marcos Hernando)”. No somos critic@s, Episkenion, València.

2014. “Más de un siglo de primaveres (Ladran luego cabalgamos, de Carla Chillida). No somos critic@s, Episkenion, València.

2014. “Una ànima bona de debò (L’ànima bona de Sezuan, de Bertolt Brecht)”. No somos critic@s, Episkenion, València.

2014. “De retorn del País de les Meravelles (M i les balenes, de Xavier Puchades i Guada Sáez)”. No somos critic@s, Episkenion, València.

2014. “El Fandango de Marx, de Patrícia Pardo”, No somos critic@s, Episkenion, València.

2014. “Gore, de Teatre de l'Abast – Xavier Puchades”. No somos critic@s, Episkenion, València.
2014. “Ulisses in Berlín, de Paco Sanguino”. No somos critic@s, Episkenion, València.

2014. “Viajes de ida y vuelta (Cartas de las golondrinas, de Blanca del Barrio)”. No somos critic@s, Episkenion, València.

2015. “Construir una tradición”. Fiestacultura, 62, Vila-real.

2015. “Cabanyal Íntim”. Fiestacultura, 63, Vila-real.
2015. “En la encrucijada”. Fiestacultura, 64, Vila-real.

2015. “Una procesión cívica”. Fiestacultura, 65, Vila-real.

2015. “Homenatge merescut”. Saó, 403, València.

2015. “Cinc anys de reflexió, teatre i lluita”. Saó, 406, València.

2015. “Bons tallers”. Saó, 402, València.
2015. “I el teatre?”. Saó, 407, València.

2015. “Oblidar no és bona cosa”. Saó, 409, València.
2015. “Carta de las golondrinas, de Escena Miriñaque“. No somos critic@s, Episkenion, València.
2015. “Oda a Macedonio, de Jorge Affranchino. No somos critic@s, Episkenion, València.

2015. “Trabajar con los sueños (La Onironauta, de Catrina Teatro)”. No somos critic@s, Episkenion, València.

2015. “Mucho más que un (merecido) homenaje. (Donde las papas queman, de Carla Chillida)”. No somos critic@s, Episkenion, València.
2015. “Temps de silenci (Trilogia sense primavera, de Alejandro Tortajada)”. No somos critic@s, Episkenion, València.

2015. “Un amigo como muchos de nosotros (Llopis, de Xavo Giménez)”. No somos critic@s, Episkenion, València.

2015. “Aviso para navegants (Las guerras correctas, de Gabi Ochoa)”. No somos critic@s, Episkenion, València.

2015. “Per a després de les eleccions... (Èxit (abans de les eleccions), de Xavier Puchades)”. No somos critic@s, Episkenion, València.

2015. “Estimar el teatre, i també viure’l amb força. (Koktel Molotov, de Pep Ricart i Begoña Tena)”. No somos critic@s, Episkenion, València.
2015. “Algo que nunca morirá: el texto dramático como texto literario”. Las Puertas del Drama, 46, AAT, Madrid.
2015. “Museu de les Arts Escèniques”. Artescenénicas, 2, Madrid, p.54-57.

Obra traduïda

CASTELLÀ
1993. Caballos de mar, coescrita amb Rodolf Sirera. Traducció dels autors. SGAE, Madrid. 2008. Benedicat, coescrita amb Rodolf Sirera. (http://www.catalandrama.cat/obres/benedicat)
2008. El día que Bertolt Brecht murió en Finlandia, coescrita amb Rodolf Sirera. (http://www.catalandrama.cat/obres/el-dia-que-bertolt-brecht-va-morir-a-finlandia)
Inèdites i/o estrenades:
1992. El triunfo de Tirant, coescrita amb Rodolf Sirera. Traducció Jorge García.
2002. Silencio de negra, coescrita amb Rodolf Sirera. Traducció dels autors.
FRANCÈS
2005. Noir silence (Silenci de negra), coescrita amb Rodolf Sirera. Traducció Josep Maria Vidal. Éditions de l'Amandier, París.

2008. Benedicat, coescrita amb Rodolf Sirera Traducció Raül-David Martínez Gili. Éditions de l'Amandier, París.
2009. Le jour où Bertolt Brecht est mort en Finlande, coescrita amb Rodolf Sirera. Traducció André Delmas. Les Éditions de l'Amendier/Theatre, Paris. 

Obra premiada

1971. I Premi de teatre Ciutat d’Alcoi, per Homenatge a Florentí Montfort, coescrita amb Rodolf Sirera.

1976. Premio Carlos Arniches de Alicante, per El còlera dels déus, coescrita amb Rodolf Sirera.
1977. Premi de Teatre Ciutat d’Alcoi, per El capvespre del tròpic, coescrita amb Rodolf Sirera.
1977. Premi Serra d’Or de la Crítica, per El brunzir de les abelles, coescrita amb Rodolf Sirera.
1981. Premi València de la crítica, per El capvespre del tròpic, coescrita amb Rodolf Sirera. 1982. Premi de la Crítica del País Valencià pel millor assaig escrit en català, per Passat, present i futur del teatre valencià.
1988. I Premi de Teatre “Teatre Principal” de Palma per a textos escènics, per Cavalls de mar, coescrita amb Rodolf Sirera.

1989. Premi Serra d’Or de la crítica, per Cavalls de mar, coescrita amb Rodolf Sirera.

1993. XVIII Premi Born de teatre, Ciutadella, per La ciutat perduda, coescrita amb Rodolf Sirera.
1995.Premi Crítica dels Escriptors Valencians de Teatre, per La ciutat perduda, coescrita amb Rodolf Sirera.
2000. Premi A la nostra marxa de les Lletres valencianes.
2002. Premi Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana al millor text teatral publicat en català, per Silenci de negra, coescrita amb Rodolf Sirera.
2002. Premi Pensat i Fet al millor Llibret de Falla.
2002. Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians de Teatre, per Silenci de negra, coescrita amb Rodolf Sirera.

2010. Premi AAPV Millor aportació Teatral, per Zero Responsables.
2010. Premi al vicerectorat de la Universitat de València.
2016. Premi Crítica de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. Arts escèniques i audiovisuals.
2016. Premi de la Crítica Literària valenciana.
2016. Premi Estruch de Teatre a la trajectòria en investigació.

 

Bibliografia

Llibres

PÉREZ GONZÁLEZ, Rafael del R. (1998) Guia per recórrer Rodolf Sirera. Institut del Teatre, Barcelona. 

Articles, capítols, pròlegs

BADIOU, Maryse (2008) “Xarxa teatre (1983-2008): Un quart de segle sense fronteres i amb el cel per sostre”. Stichomythia, 7,Universitat de  València, p.156-159.
BATLLE, Carles (1989) “Josep Lluís i Rodolf Sirera: Cavalls de mar”. Els Marges, 39, Barcelona.
FÀBREGAS, X. (1972) “Josep Lluís i Rodolf Sirera, o la possibilitat d'un nou teatre valencià”. Pròleg a la primera edició d'Homenatge a Florentí Montfort, de Josep Lluís i Rodolf Sirera. Edicions 62, Barcelona.
-(1979) “El còlera dels déus. Bloody Mary Show”. Els Marges, núm. 17, Barcelona. GALCERÁN, J. (1989) “Josep Lluís i Rodolf Sirera: Cavalls de mar”. Revista de Catalunya, Barcelona.

GALLEN, Enric (1999) “Notícia de la recepció del teatre de Rodolf Sirera a Barcelona”. Aproximació al teatre de Rodolf Sirera. Bromera, Alzira, p. 65-74.

HERNÁNDEZ, Cristina (1992). “Cavalls de mar. La Arcadia soñada”. El Público 91, p. 44-45.
LONDON, John (1996) “Josep Lluís & Rodolf Sirera”. Contemporary Catalan Theatre. An Introduction. The Anglo-catalan Society occasional Publications, Sheffield, p. 60-68.
MONLEÓN, José (2003) “Silenci de negra, de Josep Lluís y Rodolf Sirera”. Primer Acto, 297, Madrid.

PAPAMICHAÍL M. (2012) “Zero Responsables, lo humano frente a la crueldad del poder”. Stichomythia no 13, Universitat de València.

PÉREZ GONZÁLEZ, Rafael del R. (1991) “Sobre la construcción textual de Cavalls de mar e Indian Summer”. Pausa, 9/10, Barcelona.

-(1995) “La desviació de les ciutats”. Pròleg a La ciutat perduda, de Josep Lluís i Rodolf Sirera. Tres i Quatre, València.

-(1998) Guia per recórrer Rodolf Sirera. Institut del Teatre, Barcelona.

PÉREZ I MUÑOZ, Manuel (2011) “Llibertat de coerció. Alguns exemples d'antigues i modernes pràctiques de censura teatral (el cas valencià)”. Hamlet 20-21, Barcelona, p.80-83.

PRATS, P. (1995) “La ciutat perduda de Rodolf Sirera”, Revista de Catalunya, 106, Barcelona.
ROSSELLÓ, Ramon X. (1997) “Sobre el teatre independent valencià i la nova escriptura teatral”. Caplletra, 22. València.

-(2007), “El temps de la vida i el temps del relat”, Caràcters, 39, València, p. 44.

-(2010. "Los inicios de la 'nova dramatúrgia' valenciana: del tardofranquismo al estado de las autonomías", Pygmalion 1, p. 51-70

-(2011) “De la creació col·lectiva a la meteatralitat: Memòria general d’activitats, d’El Rogle”. La literatura davant el mirall. Ironia i metaliteratura en l’època contemporània. Biblioteca Milà Fontanals, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona.

SADOWSKA GUILLÓN, Irene (2005), “Préface”. Noir silence, de Josep Lluís i Rodolf Sirera. Les Éditions de l’Amandier, París. p. 9-13.

SANSANO, Gabriel (2006) “Sirera: tessel·les d’una escriptura”, Pausa, 23, Barcelona, p. 35-47.
-(2014) “Quaranta anys de complicitat en l'escriptura dramàtica: Rodolf i Josep Lluís Sirera (1971- 2011)”. Rodolf Sirera: Actes de las III Jornada sobre els Escriptors Valencians Actuals. Generalitat Valenciana-AVL, València.

VÁZQUEZ, Gerard (2011) "Josep Lluís i Rodolf Sirera, dramatúrgia en equip", Hamlet, núm. 18, Barcelona, p. 60-61. 

Recepció en premsa i publicacions especialitzades

ASOCIACIÓN VÍCTIMAS DEL METRO 3J (2010). “Gracias a Zero Responsables”, L'Informatiu, 4 de novembre.

BEA, A. (2000) “De l’oblit i la memòria”, sobre Silenci de negra”. Levante, València, 8-XII.
BROCH, Àlex (1974). “Josep Lluís Sirera i el teatre a València”. Canigó, 366, 12 d'octubre, p. 17.
CIUTAT D’ALCOI (2001). “Alcoy protagonizará un capítulo de una sèrie teatral. Històries de Teatres constarà de trece capítulos y està producida por RTVV”, Ciutat d’Alcoi, 8 de desembre.
CERVERA, Alfons (2010) “De paso, Macbeth”. Cartelera Túria, 16 de juliol, València.
DIAGO, Nel (2010). “43 muertos, 47 heridos, 41 artistas” Cartelera Túria, 16 de juliol, València.
DIARIO VASCO (1998). “Josep Lluís Sirera: El fútbol como espectáculo es lo más parecido al teatro del Medievo”, Diario Vasco, 23 de novembre.
FABREGÀS, Xavier (1977). “Un brunzir de qualitat a Sant Andreu”. Avui, 23 de setembre, p.22.
-(1981). “El creauament del Niàgara a València”. Serra d’Or, 267, desembre.
HERRERAS, Enrique (2010). “Un metro llamado tragedia” (Zero Responsables). Diario Levante, 9 de juliol.
HERRERO, Sal·lus (2015). “Recordant Josep Lluís Sirera”. La Veu, 13 de desembre.
LOPERENA, Josep M. (1978). “Teatre Nord de la Ciutat, El brunzir de les abelles”. Mundo Diario, 28 de setembre, p. 25.

LUX, Trementina (2010) “Pensar es exponerse”, (Zero Responsables), Blog Trementina Lux, València.
MANEGAT, Julio (1978). “Una historia bien contada por la palabra dramática”. El Noticiero Universal, 20 de setembre, p.25.
MAS, Pasqual (2016). “El dia que Bertolt Brecht va morir a Finlàndia”, Episkenion. MONTANER, A. (2015). “Assaig, grupo teatral de la Universitat de València cumple 25 años”. El País, València, 16 de desembre.
PABLO, Ley (1992). “Cavall de mar: un espectáculo que navega entre dos aguas y casi naufraga”. ABC Catalana, 12 d'abril, p.12.
PEIRÓ, José Vicente (2015). “En memòria de Josep Lluís Sirera”. Las Provincias, 19 de desembre.
-(2016). “Siempre nos quedarà París”, Las Provincias, 9 de juliol. 

RODRÍGUEZ, Teresa (2010). “Demolidora escenografia sobre el règim de Camps a propòsit de l'accident del metro”. (Zero Responsables). El Punt, 8 de juliol.
ROSSELLÓ, Ramón X. (2016). “Josep Lluís Sirera, acadèmica excel·lent i gran home de teatre”. Serra d’Or, 676, p.66-70.
SAGARRA, Joan de (1992). “Le donne, i cavalier, l'arme, gli amori...” El País, 13 d'abril, p-26.
SANCHIS ROCA, V. (1982). “El creauament del Niàgara”. La Tramoia, 0, p.45-46.
SANMARTÍN, Rosa (2008). “Dadme un punto de apoyo...”. Stichomythia, 6, p.152-155.
ZAFRA, Ignacio (2010) “Censura bumerán”. (Zero Responsables). El País (edició Comunitat Valenciana), 9 de juliol. 

Enllaços

Sobre l’autor:
http://aveet.eu/sirera-josep-lluis/

http://www.escriptors.cat/autors/sirerajl/pagina.php?id_sec=4861
https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Lluís_Sirera_Turó
http://www.lletrescatalanes.cat/ca/index-d-autors/item/sirera-turo-josep-lluis
http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0062932.xml

Entrevistes, debats i ponències de l’autor:
https://www.youtube.com/watch?v=DjFj8i4x2aM
https://vimeo.com/82365443
http://paraules-en-silenci.blogspot.com/2015/12/programa-103-dimarts-9-de-juny-de-2015.html
http://encuentrosdigitales.rtve.es/2011/josep_lluis_sirera.html
https://www.youtube.com/watch?v=BmGqe1pi6hc
https://canal.uned.es/mmobj/index/id/38653
https://canal.uned.es/mmobj/index/id/38655


Sobre projectes teatrals de l’autor:
http://www.rtve.es/alacarta/videos/arxiu/lletres-catalanes-brunzir-les-abelles/1337037/
http://zeroresponsables.blogspot.com.es
Zero Responsables. Documental Xavo Gimenez (2011)
Primera part: https://www.youtube.com/watch?v=wWd0_JTpmow
Segona part: https://www.youtube.com/watch?v=u3HfO4b7Gfs
http://www.ramonmoreno.es/galeria/videos/el-teatre-contemporani-es-cosa-de-vell-un-homenatge-a-josep-lluis-sirera/
http://www.rtve.es/alacarta/videos/amar-en-tiempos-revueltos/amar-espana-pelayo-manolita-marcelino/1277360/

Sobre projectes d’investigació de l’autor:
http://www.episkenion.com/
http://parnaseo.uv.es/Stichomythia.htm http://parnaseo.uv.es/Ars/Criticas/web/hemeroteca/index- copia.htm
http://www.cdmae.cat/josep-lluis-sirera-al-mae/
http://parnaseo.uv.es/BASEDADES/basedades.htm
Disseny del projecte: Josep Lluís Sirera i Xavier Puchades · Assessor: R. X. Roselló
© Centre de Documentació Escènica IVC, Xavier Puchades
Logo Culturarts

Plaça Viriato s/n · 1er. pis
46001 València
Tel. 961 20 65 38 · 961 20 65 00
biblioteca_teatre_ivc@gva.es
medina_fer@gva.es