Trajectòria

Eduardo Zamanillo és dramaturg, actor, clown, director d’escena i pedagog. En 1963, es trasllada amb la seua família a València on guanya unes oposicions a banca l’any següent. En 1971, s’uneix a un grup de teatre que, junt amb Enric García, es convertirà en Pequeño Teatro de Valencia (P.T.V.). D’aquesta manera, inicia la seua formació teatral com a intèrpret en el Teatre Independent Valencià, sota la direcció de Jaime Carballo. Els seus primers treballs com a actor van ser: La pancarta (1972), de Jorge Díaz, on Zamanillo també exerceix de director; El adiós del Mariscal (1972), de Luis Matilla; Un féretro para Arturo (1972), de Jordi Teixidor; i Las mariposas (1973), de Jaime Carballo.

En 1974, es llicencia en Art Dramàtic en el Conservatori Superior de València i abandona el seu treball en la banca per a centrar-se definitivament en la seua professionalització teatral. Un any abans, amb la visita d’Enrique Bonaventura a València, treballa amb P.T.V. el Mètode de Creació Col·lectiva de l’autor colombià. En 1975, amplia la seua formació teatral en l’Institut del Teatre de Barcelona amb professors com Lluís Pasqual, Pere Planella, Carolina Colom, Josep Montanyés, Iago Pericot o José Laínez; i assisteix a cursos especialitzats d’Harmurt Forsche, el Roy Hart Theatre o Eric Bon, entre altres. Aquest objectiu de professionalització per part de l’autor, s’observa igualment en la seua afiliació a diferents associacions i coordinadores: Coordinadora Estatal de Grups de Teatre Independent (1973-1979); Coordinadora Valenciana de Grups de Teatre (1975-1981); SGAE, des de 1975; ATI (Associació de Teatre Infantil) (1988-1996), AAPV i AISGE des de 1989. En l’actualitat, la companyia encara és sòcia de TE VEO, ASSITEJ i AVETID.

En 1975, participa per primera vegada com a autor en P.T.V. i escriu Danza de la lanza de papel i, l’any següent, Balazo traidor, coescrita amb Armando Beltrán. Aquestes obres, en les quals Zamanillo també apareix com a actor i s’encarrega de la direcció, seran les últimes de la companyia destinades a un públic adult. En 1978, amb Una historia tan... de menta, la companyia passa a anomenar-se P.T.V. Gran compañía de Clowns – més tard, P.T.V. Clowns – amb la intenció d’aprofundir en la figura del pallasso i en les possibilitats expressives i dramàtiques del clown, amb espectacles dirigits a un públic familiar. Zamanillo es converteix, definitivament, en l’autor i director de la companyia i, amb les seues obres, crea un personatge, Piojo, que l'acompanyarà al llarg de tota la seua trajectòria. Aquest personatge tindrà com a parella escènica a Hula a qui dóna vida Amparo Major, membre de P.T.V. des dels seus orígens.

Entre 1979 i 1983, P.T.V. Clowns participa en diversos programes infantils de televisió com: Quintxalla (TVE de Catalunya, 1979); El carro de la farsa (TVE, 1981-1982), inaugurat amb l’emissió d'Una historia tan… de menta; o Taller de teatro (TVE, 1983). En el programa La cometa blanca (TVE, 1982), Zamanillo exerceix de guionista i grava diversos squetxos. Paral·lelament, amb P.T.V. Clowns, continuen estrenant noves propostes teatrals com: Rondalles de la burla (1979); Anaguaka: tres y una en la luna (1979), emés també en el programa El carro de la farsa; o Cataclowns, Premi de la Diputació de València a la millor producció de 1982 i emés en el programa Taller de teatro. Zamanillo forma part del Consell Assessor del Centre Dramàtic de la Generalitat Valenciana entre 1985 i 1986.

A finals dels huitanta, Zamanillo comença a impartir cursos de tècniques creatives del clown i, sobretot a partir dels noranta, realitza diversos encàrrecs com a autor i/o director d’altres companyies: Llegenda de bandoler (1983), per a L’Horta Teatre; Sideral sin gas (1987), en col·laboració amb la Compañía de Títeres Los Duendes; Boom, Bah, Zoo (1990), per a Falaguera Teatre Excèntric; L’últim mos (1993)per a, Antara Teatre; o Treze (1993)per a Teatro Treze. En aquesta línia, destaquen les seues col·laboracions amb la companyia Teloncillo de Valladolid: Por el mar de las Antillas (1996); La ramita de hierbabuena (1999), premi al millor text en FETEN l’any següent; i Tartarín (2001), basat en Tartarín de Tarascón de Alphonse Daudet. Aquesta intensa activitat fora de la seua pròpia companyia no impedeix que amb aquest continue estrenant regularment noves peces com Experimentiras (1985), Locos recuerdos (1989), ¡Huy...!(1993), No me da la rana (1995), o Robotro que tal (1997).

A partir de 1986 i fins a 2005, treballa també com a actor de doblatge en nombroses sèries i pel·lícules, tant en castellà com en valencià, principalment destinades a RTVV. Zamanillo dóna veu a actors com Peter Sellers, James Stewart, Jerry Lewis, Louis de Funés, Mel Brooks, encara que s’especialitza en animacions com Popeye, Pato Lucas o Cuttlas, entre altres. En aquest mateix període, participa en diversos projectes cinematogràfics dirigits per Vicente Tamarit, Vicente Monsonís, Carlos Pérez o Moisés Romera i Marisa Crespo, entre altres. En 1996, rep el premi AAPV al millor actor de doblatge. A finals dels 90 i principis del 2000, la seua tasca com a actor és reconeguda amb nous premis com el Narcís de l’AAPV a la seua trajectòria (1997), i al millor intèrpret d’una dècada (1999); i amb altres guardons com el Premi Antonio Ferrandis (2000) i el Premi Feten (2002 i 2011), tots aquests al millor actor.

A mitjan anys noranta, P.T.V Clowns és ja una companyia completament reconeguda a nivell nacional, prova d’això és el Premi Nacional AETIJ per la seua trajectòria en 1996, trajectòria que la crítica valenciana també premiarà aquest mateix any. Les obres de Zamanillo s’han pogut veure des de en campanyes escolars i circuits teatrals de tota Espanya fins en diversos festivals i mostres internacionals de Madrid, Vitòria, Badajoz, Gijón o Cadis, però també de Suïssa, Itàlia o Cuba.

En 1999, l’autor torna amb P.T.V. Clowns al teatre per a adults, encara que de forma puntual, amb l’obra Adultos, per la qual Zamanillo rep el Premi Max Aub de Teatres de la Generalitat Valenciana i el Premi de la Crítica Valenciana al millor text, ambdós en 2000. A partir de llavors i fins a l’actualitat, la companyia mantindrà la seua línia habitual de teatre familiar: La última (2000); Cambio de plan (2002); Animalico (2004); Invisible (2006) coproducció, amb el Festival VEO; Adivinaguas (2008); Órbitas (2008); Enamorirse (2010); Por fin (2012); Ya está (2014), i el seu últim treball, Derretimos (2016). D’aquest últim període, destaca I, de sobte...plif! (2000), producció de Teatre Escalante, amb direcció de l’autor, que va ser nominada als premis Max al millor espectacle per a xiquets en 2001, igual que Animalico en 2004. En 2009, rep el premi Palma d’Alacant a la trajectòria professional com a autor. En aquesta dècada, també rep nous encàrrecs com a autor: Somni d’una nit d’estiu (2005), per a Teatre dels Navegants i finalista com a millor adaptació en els premis de Teatres de la Generalitat de 2006; i Semillas de cardomomo (2011), per al Callejón del Gato, de Gijón.

Zamanillo es va retirar com a actor en 2015, però ha continuat escrivint com demostra l’última peça de la companyia, Crónica de excesos (2018), dirigida per l’autor i interpretada per la seua companya Amparo Mayor. Aquesta obra, per a públic adult, es va estrenar al Festival Tercera Setmana de València. Al llarg de la seua trajectòria, Zamanillo va convertir P.T.V Clowns en una companyia referent del “teatre per a xiquets i xiquetes”, com ell mateix la denomina, i és un dels autors més destacats de la dramatúrgia contemporània destinada al públic esmentat amb una trentena de peces estrenades.

Trajectòria actualitzada JUNY 2021
© Xavier Puchades    

Obra estrenada

Textos dramàtics originals

1975. Danza de la lanza de papel. P.T.V. Pequeño Teatro de Valencia. Valencia Cinema.  
1977. Balazo traidor. Coescrita i codirigida amb Armando Beltrán. P.T.V. Pequeño Teatro de Valencia. Casa de la Cultura de Palencia.
1978. Una historia tan... de menta. P.T.V. Gran Compañía de Clowns. (TF)
1979. Rondalles de burla. P.T.V. P.T.V. Gran Compañía de Clowns. (TF)
1980. Anaguaka: tres y una en la luna. P.T.V. Pequeño Teatro de Valencia. Colegio El Palmeral, Elche.(TF)
1982. ¡Cataclowns! P.T.V. Gran Compañía de Clowns. Orihuela. (TF)
1984. Llegenda de bandoler. Direcció Ximo Vidal. Cia, L'Horta Teatre. (TF)
1985. Experimentiras. Direcció Eduardo Zamanillo. P.T.V. Gran Compañía de Clowns. Casa de Cultura de Burjassot. (TF)
1987. Sideral sin gas Direcció Eduardo Zamanillo i Alberto Cebreiro. P.T.V. Pequeño Teatro de Valencia – Los Duendes. Teatro San Pol, Madrid. (TF)
1989. Locos recuerdos. Direcció Eduardo Zamanillo. P.T.V. Pequeño Teatro de Valencia.(TF)
1990. Boom, Bah, Zoo, cocreado con Falaguera. Dramatúrgia i direcció Eduardo Zamanillo. Falaguera Teatre Excentric. Teatro Chapí de Crevillente, Alacant.

1993. ¡Huy...! Direcció Eduardo Zamanillo. P.T.V. Clowns.Teatre del Mercat d'Aldaia, València. (TF)
1993. El último mordisco. Direcció Ramón Moreno. Cia. Antara Teatre. Silla, València. (TF)
1995. No me da la rana. Direcció Eduardo Zamanillo. P.T.V. Clowns. Teatre del Mercat d'Aldaia, València. (TF)
1996. Por el mar de las Antillas. Direcció Ángel Sánchez. Cía. Teloncillo. Sala la Cistemiga, Valladolid. (TF)
1997. Robotro que tal. Direcció Eduardo Zamanillo. P.T.V. Clowns. Teatre del Mercat d'Aldaia, València.(TF)
1999. La ramita de hierbanuena. Direcció Ángel Sánchez. Cía Teloncillo. Teatro Juan Bravo, Segovia. (TF)
1999. La última. Direcció Eduardo Zamanillo. P.T.V. Clowns. Teatre del Mercat d'Aldaia, València. (TF)
2000. Y de repente... ¡plif! (La aventura más chula de Piojo y Hula). Direcció Eduardo Zamanillo. Producció Centre Teatral Escalante. Teatre Escalante, València. (TF)
2001. Adultos. Direcció Eduardo Zamanillo. Compañía P.T.V. Teatre del Mercat d’Aldaia, València.

2002. Cambio de plan. Direcció Eduardo Zamanillo. P.T.V. Clowns. Teatre del Mercat, Aldaia. (TF)
2002. Imaginar: ni dormir, ni roncar, coescrita amb Candido Pazo, Vicent Vila, Margarita Sánchez, Fabiola Serra. Direcció Gianni Franceschini. Teatre de la Caixeta. (TF)
2004. Animalico. Direcció Eduardo Zamanillo. Coproducció P.T.V. Clowns, Ajuntament d’Aldaia i el TAMA. Tama d'Aldaia, València. (TF)
2006. Invisible. Direcció Eduardo Zamanillo. P.T.V. Clowns – Fundación VEO. Tama d'Aldaia. València.(TF)
2008. Adivinaguas Direcció Eduardo Zamanillo. P.T.V. Clowns. Teatro-Casa de la Cultura del Cruce de Arinaga de Agüimes, Festival del Sur-Encuentro Teatral Tres Continentes de Las Palmas. (TF)
2008. Órbitas. Direcció Eduardo Zamanillo. P.T.V. Tama d'Aldaia. València. (TF)
2010. Enamorirse. Direcció Eduardo Zamanillo. P.T.V. Clowns. Sala Zircó, València. (TF)
2011. Semillas de cardomomo. El Callejón del Gato, Gijón. (TF)
2012. Por fin. Direcció Eduardo Zamanillo. P.T.V. Clowns. Sala Zircó, València. (TF)
2014. Ya está. Direcció Eduardo Zamanillo. P.T.V. Clowns. Sala Zircó, València. (TF)
2016. DerreTimos. Direcció Eduardo Zamanillo. P.T.V. Clowns. Sala Zircó – Festival Tercera Setmana, Valencia.(TF)
2018. Crónica de excesos. Direcció Eduardo Zamanillo. P.T.V. Clowns. Festival Tercera Setmana, Sala Carolina, València.

Dramatúrgies, traduccions, adaptacions i versions teatrals

2001. Tartarín, a partir de Tartarín de Tarascón d’Alphonse Daudet. Direcció Ana Isabel Gallego i Ángel Sánchez. Cía Teloncillo. Ponferrada. (TF)

2003. Cuéntame un cuento, coescrita amb Juan Carlos Moretti, a partir de l’obra del pintor Antonio Berni, poemes seus i de Nicolás Guillem, Gabriel Celaya, Celia Viñas. Horacio Ferrer, etc. Direcció Juan Carlos Moretti i Ángel Sánchez. Teloncillo. Teatro Juan Bravo de Segovia. (TF)
2005. El sueño de una noche de verano, versió de l’obra de W. Shakespeare. Dramatúrgia i direcció Antonio Díaz Zamora. Teatre dels Navegants. Sala Escalante, València. (TF) 

Posades en escena posteriors i reposicions (Nacionals)

1999. Rondallas de la burla. Direcció Diego Coronado. Siete Comediantes. 

Obra publicada

Textos dramàtics originals

2001. Adultos (título provisional). Biblioteca Teatral Premis Max Aub. Teatres de la Generalitat Valenciana.

2001. La ramita de hierbabuena. ASSITEJ, Madrid.

2006. Y de repente... ¡pliff! Teatro Arbolé, Saragossa.
2006. Cambio de plan. Teatro Arbolé, Zaragoza.
2012. La ramita de hierbabuena. Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. Alacant.

2014. Contemporáneos. En Contemporáneo / Contemporani, Universitat de València, pp. 85-88. 

Dramatúrgies, traduccions, adaptacions i versions teatrals

2008. Somni d'una nit d'estiu. Edicions Bromera, Alzira. 

Reflexió i investigació teatral de l'autor: programes de mà

2005. “La adaptación”. El sueño de una noche de verano. Cuaderno Didáctico, Escalante Centre Teatral, València, p. 5. 

Reflexió i investigació teatral de l'autor: premsa, publicacions culturals i especialitzades

2006. “A propósito de premios”. Eq'iliqua, 08 p. 38-39. 

Obra traduïda

VALENCIÀ.
1999. L'últim mos, traducció Francesc J. López. Universitat de València.
2002. I de sobte... ¡plif! Edicions Bromera, Alzira.
Inéditas y/o estrenadas
1994. Llegenda de bandoler, versió Imma Sancho, traducció Abel Guarinos.

Obra premiada

1982. Premi de la Diputació Provincial de València a la millor producció, per Cataclowns. 
2000. Premi de la Crítica de València, per Adultos.

2000. Premi al millor text en la Feria Europea de Teatro para Niños (FETEN), per La ramita de Hierbabuena.
2000. Premi Max Aub al millor text en els Premis de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana, per Adultos.

2001. Finalista en els Premios Max al millor espectacle infantil, per Y de repente... ¡plif! 
2003. Menció especial en la XIX Mostra de Titelles a la Vall d'Albaida, per Cambio de Plan.
2004. Finalista en els Premios Max al millor espectacle, per Cambio de Plan.
2005. Finalista en els premis de Teatres de la Generalitat Valenciana al millor espectacle infantil, per Animalico.

2006. Finalista en lels IX Premios Max al millor autor en castellà, per Animalico.

2006. Premi al millor espectacle infantil en els IX Premios Max, per Animalico.
2006. Finalista en els Premis de Teatres de la Generalitat Valenciana a la millor adaptació teatral, per Sueño de una noche de verano.

2006. Premi Palma d'Alacant de la Muestra de Teatro Español de Autores Contemporáneos a la trajectòria professional d’E. Zamanillo.
2007. Premi al millor espectacle per a xiquets i xiquetes dels Premis Abril de les AAEE Professionals de la Comunitat Valenciana, per Invisible.

Bibliografia

Articles, capítols, pròlegs

GÓMEZ, N. (2015). “Si haguera de tornar a triar, triaria de nou ser pallasso”. Eq'iliquà, València, p. 26-36.

MOLINS, M. (2003). "El teatre independent a València: un relat", Assaig de Teatre, 37, Barcelona, p. 65-80.
ROSSELLÓ, R.X. (2003). “L'atapeït paisatge de les companyies i sales d'iniciativa privada”. Serra d'Or, 520, p. 39-42.
-(2005). “Producció teatral privada i models de creació actuals al País Valencià”. I Simposi Internacional sobre Teatre Català Contemporani. De la transició a l'actualitat. Institut del Teatre, Barcelona, p. 379-402.
-(2009). “L'anàlisi de textos teatrals per a infants i adolescents”. Caplletra, 46, p.183-206.
SIRERA, J.Ll. (1987). “PTV o l'exploració d'una nova estètica”, La Tramoia , 0, Elx, p. 11-13. 

Recepció en premsa i publicacions especialitzades

ABC (2002). “Muñecos y payasos”. ABC, Sevilla, 8 de març.

AGENCIA EUROPA PRESS (2002). “P.T.V. Clowns reunirà a la Sala Escalante antics actors del grup amb motiu dels seus 31 años y medio”. Vilaweb, 31 de maig.

AIMEUR, C. (2015). “Los grandes payasos se despiden de los escenarios”. Culturplaza, 17 de febrer.

ALDEA BUSTOS, M. (2006). “Invisible, historia guiada por el mito de Orfeo de PTV Clowns”. Jaén, 29 de novembre.

ALONSO, P. (2006). “Botavara rinde homenaje al mar en su último estreno”. La Voz de Almería, 31 de maig.

ALONSO, V. (2005). “Teatro para no dormir”. 20 minutos, València, 2 de setembre.

ALVARO, M. (2006). “La diversión de Hula y Pijo, en el Principal, Animalico”. Las Provincias, 20 de desembre.
A.M. (2001). “Mariposas de papel”. Ideal, Granada, 8 d’abril.

AMIGOS DEL TEATRO (2003). “Payasadas made in PTV Clowns”. Amigos del Teatro, Segovia.
ARTEZBLAI(2018). "PTV-Clowns estrena Crómica de excesos en Valencia". Artezblai, 11 de juny. 
ARTEZ-TEATRO (2003). “Las obligaciones antes que las aficiones”. Artez, febrer.

BALSEYRO, S. (2000). “Ciencia ficción, humor y crítica social en el Festival de Payasos Ciutat d'Elx”. La Verdad, 8 de juny.

BARBERÀ, C. (1983). “Anauka: tres i una en la lluna, per PTV, Gran Companyia de clowns La Inestable. Serra d'Or, 280, p.59.

CASTELLANOS, L. (1990). “Pequeño Teatro de Valencia actuará en veinte localidades de León”. Diario de León, 4 de desembre.

-(1990). “Pequeño Teatro de Valencia asume la filosofía del payaso”. Diario de León, 29 de desembre.

CORBILLÓN, A. (2001). “Héroe de ninguna parte”. El Norte de Castilla, Valladolid, 26 de desembre.

DE LA PEÑA, M. (2007). “La compañía PTV Clowns pone en escena el sábado el mito griego de Orfeo”. El Diario Montañés, 8 de novembre.

DEL CAMPO, M. “La vida es bella”. Diario Sur, 20 de març.

DELGADO-LLERGO, J. (2003). “Teatro de altura. Cambio de plan”. El Diario de Córdoba, 11 de novembre.

DIAGO, N. (1999). “Adultos”. Cartelera Turia, 15 de març.

-(2000). “La aventura más chula de Pijo y Hula”. Cartelera Turia, 27 d’octubre.
-(2002). “Más (y menos) payasos”. Cartelera Turia.
-(2007). “Orfeo y la lira”. Cartelera Turia, 15 de febrer.

-(2013). “La vuelta al mundo en 80 días y medio”. Cartelera Turia, octubre.

DIARIO DE FERROL (2007). “Payasos, música y mitología se unen en la obra infantil Invisible”. Diario de Ferrol, 16 de novembre.

DIARIO DE VALENCIA (2004). “La Beneficiencia acoge la obra infantil Imaginar, ni dormir, ni roncar”. Diario de Valencia, 31 de desembre.

-(2005). “Shakespeare abrirá la nueva temporada del Teatro Escalante”. Diario de Valencia, 24 d’agost.

DÍAZ, J. A. (2007). “Adaptación y aventuras”. Córdoba, 18 de maig.

DÍAZ FAES, F. (1996). “Tres perfectos payasos”. La Nueva España, Oviedo, 5 de gener.

-(1998). “Rueda de payasos”. La Nueva España, 20 d’abril.

DONAIRE, G. (2006). “El espectáculo Animalico llega a Jaén tras ganar el Max de teatro infantil”. El País, Andalucía, 16 de març.

EL ADELANTADO (1999). “A vueltas con los enigmas de la vida”. El Adelantado, Segovia, 14 d’octubre.

EL ADELANTO (1985). “Pequeño Teatro de Valencia”. El Adelanto, Salamanca, 18 d’agost.

EL NORTE DE CASTILLA (1999). “Una brizna de poesía”. El Norte de Castilla, Valladolid, 16 de desembre.

EL PAÍS (1988). “Risas para los niños”. El País, 18 de març.

EL TEMPS (2002). “PTV Clowns agraeix el suport del públic durant més de tres dècades”. El Temps, 937, p.123.

ESCOLANO, J. (1990). “Falaguera Teatro o la mofa de la cotidianidad”. La Verdad, 29 de setembre.

EXPERTOENNUBES (2021). "El glorioso camino de las aventuras". conmuchocuento.wordpress.com, 17 de maig
EXTREMADURA (1986). “El PTV, de nuevo en Badajoz, con El balazo traidor”. Extremadura, 1 de maig.

FERNÁNDEZ, O. (2010). “Clowns entre la tragedia griega y las risas más clásicas”. Artez, 162, p.26-27.

F.I.P. (2005). “Teatro infantil en Monzón”. Alto Aragón, 3 de gener.

FRANCO, M. (2007). “Atrapado en otro mundo”. 20 minutos, Sevilla, 2 de febrer.

GARCÍA, A. (2015). “40 años de teatro se despiden”. Levante, 9 de gener.

GARÍN, I. (1991). “Humor a raudales”. Levante, 16 d’agost.

GÓMEZ, M. (1986). “Experimentiras, una historia de payasos en el teatro Bérgidum”. El Bierzo, Ponferrada.

HERALDO DE ARAGÓN (2011). “PTV Clowns, teatro para Enamorirse en Arbolé”. Heraldo de Aragón, 14 de gener.

HERRERAS, E. (1995). “Gags de payasos”. Levante, 29 de desembre.

-(1996). “Superpiojo”. Cartelera Turia, 1 de gener.

-(1999). “El neoliberalismo en la picota”. Levante, 22  d’octubre.

-(2000). “PTV al cuadrado”. Levante, 27 d’octubre.

-(2004). “PTV a todo color”. Levante, 9 de novembre.

-(2010). “Payasos en Shakespeare”. Cartelera Turia, 19 de novembre.
-(2010). “Piojo, Hula y Shakespeare”. Levante, 30 d’octubre.

-(2011). “De humor y niños”. Levante, 8 d’abril.

-(2012). “Augustos para enamorirse de ellos”. Levante. La Cartelera, novembre.

HERRERO, F. (2002). “Cierta falta de tensión”. El Norte de Castilla, Valladolid, 2 de gener.
IDEAL (2006). “PTV Clowns, ganadores de los últimos premios Max, deleitan en el Teatro Escolar de Jaén”. Ideal, Jaén, 29 de novembre.

JAÉN (2008). “PTV Clowns abre la Campaña de Teatro escolar con su estreno Órbitas”. Jaén, 26 de novembre.

JÁTIVA J.M. (2015). “Se despide de los escenarios la pareja decana de los payasos valencianos”. El País, 8 de gener.
J.P. (2000). “El Festival de Payasos dedicará una jornada a las producciones locales”. Información, Elche, 26 de maig.

-(2000). “Dos actuaciones cierran el Festival de Payasos”. Información, Elche, 11 de juny.

LA CRÓNICA (2002). “Teloncillo lleva hoy a escena las peripecias de Tartarín”. La Crónica, León, 15 de febrer.
LANZA (2005). “PTV Clowns presentó el montaje Animalico”. Lanza, Ciudad Real, 26 d’abril.
LA OPINIÓN (2000). “Una pieza fúnebre”. La Opinión, Málaga, 17 de març.

LARA, L. (2000). “Teloncillo presenta un montaje sobre los recados que hacen los hijos”. El País, 5 de febrer.
LAS PROVINCIAS (2009). “La música, la mitología y los sueños invaden el Teatro Rialto”. Las Provincias, 18 de desembre.

LA VERDAD (2004). “Teatro para niños y maigres”. La Verdad, 27 de juliol.

LEVANTE (1981). “El Pequeño teatro de Valencia ha grabado un espacio para televisión”. Levante, 4 d’octubre.
-(2000). “Els premis de les arts escèniques parteixen amb quatre favorites”. Levante, 26 de març.
-(2006). “El PTV-Clowns recupera el mite d'Orfeo i l'origen de la música”. Levante, 11 d’octubre.
-(2013). “PTV-Clowns realizará una función para la Casa de los Obreros San Vicente Ferrer”. Levante, 14 de febrer.
LLORENS, X. (1998). “Robotro que tal: ¡Viva Zamanillo!”. Ciudad (Alcoy), 21 de maig.

L. Z. (2007). “Una aventura de payasos y humor”. El Día, Córdoba, 21 de maig.

MÁÑEZ, J. (1983). “Un bonito trabajo de payasos”. Noticias al dia, Valencia, 3 de desembre.
-(1986). “Humorístico balazo”. Levante, 18 de març.
-(1999). “Adultos”. El País, 22 d’octubre.

-(2000). “Los premios de la generalitat a las artes escénicas quedan muy repartidos”. El País, 28 de març.

MARÉ (2006). “O teatro infantil incorpórase ó programa”. Galicia Hoxe, 14 de juny. MARTÍNEZ VELASCO, J. (2004). “Cambio de plan”. ABC, Sevilla, 12 de febrer.

-(2004). “Payasos para niños”. ABC, Sevilla, 15 de febrer.

-(2007). “Divertidas peripecias”. ABC, Sevilla, 3 de febrer.

MELGUIZO, J. (2006). “Cómo ser civilizado”. Heraldo de Aragón, 4 d’abril.

-(2007). “Como niños”. Heraldo de Aragón, 20 de febrer.

-(2011). “Shakespeare, Pijo y Huta”. Heraldo de Aragón, 17 de gener.

MOLERO, R. (2009). “Un viaje para todos los públicos”. Levante, 26 de desembre.

-(2012). “¿Ya está?” Cartelera Turia.

MOLINARI, A. (2004). “Los payasos de PTV más habladores que graciosos”. Ideal, Granada, 18 de març.

-(2004). “Medianía para abrir el ciclo escolar y familiar”. Ideal, Granada, 27 de novembre.
MONTEMAYOR, M. (2001). “Una historia infantil que invita a la reflexión”. El Correo, Andalucía, 19 de gener.

MONTIJANO, M. M. (2002). “La compañía valenciana PTV Clowns celebra sus 30 años haciendo reir”. ABC, 14 d’abril.

NUÑO, N. (2005). “PTV Clowns lleva al Principal una nueva aventura de los payasos Hula y Piojo”. El Correo, Álava, 8 d’octubre.

ORIVE, J. (2000). “Humor negro”. Canarias 7, setembre.

ORTEGA CERPA, D. (2000). “Son como niños (título definitivo). Diario de Sevilla, 24 de novembre.

PÉREZ, J. I. (1990). “Los clowns piden la palabra”. Gramma, La Habana, Cuba.

PLA, A. (2008). “El payaso más longevo”. Las Provincias, 28 de gener.
RODRÍGUEZ, R. (1999). “Nos planteamos cada espectáculo como una nueva aventura”. Levante, 25 d’octubre.

RUIZ DE GOPEGUI, L. A. (1986). “La frescura y el humor llegaron con el PTV”. Hoy, Extremadura, 2 de maig.
SAINZ, J, (2012). “Un payaso para el recuerdo”. La Rioja, 1 de març.

SALA GARCÍA, D. (2000). “Los diálogos de Piojo”. Levante, 27 d’octubre.

SEGUÍ, J.R. (2010). “Todos llevamos un payaso dentro pero hay que encontrarlo”. Levante, 7 de novembre.

SIRERA, J. Ll. (1999). “Zamanillo”. El Punt, 5 de desembre.

SUR (2000). “La compañía PTV de Valencia presenta esta noche en el teatro Cánovas su último montaje”. Sur, Málaga, 17 de març.

-(2000). “La vida es bella”. Sur, Málaga, 20 de març.

-(2011). “Divertida historia de clowns”. Sur, Málaga, 11 de març.

TOQUERO, C. (1997). “Payasos”. El Mundo, Valladolid, 26 de febrer.

-(2002). “Todos somos antihéroes”. El Mundo, Valladolid, 2 de gener.

TORTOSA, V. (1996). “Nadal a l'Escalante”. Qué y Dónde.

-(1999). “Las exequias del capitalismo”. Levante, 28 d’octubre.

TUR, J. E. (1999). “La compañía PTV regresa al teatro para adultos más de diez años después de su último espectáculo”. Levante, 3 de juliol.

VENTURA MELIÀ, R. (2000). “Besos y El mago de Oz obtienen los premios de las artes escénicas de la Generalitat”. Levante, 28 de març. 

Enllaços

http://www.ptv-teatro.com/