Ochoa Peris, Gabriel

Si vols contactar amb el/la autor/a, emplena el formulari i ens posarem en contacte amb ell/ella el més prompte possible.





Accepte les condicions i la política de privacitat

Fitxa d'autor en Dramatea

Ochoa Peris, Gabriel

Data de naixement: 27/02/1976
Població: València
Dècada: Dècada dels 70's

Trajectòria

Ochoa comença els seus estudis de Filologia Espanyola a l’any 1996. La seua primera peça teatral inèdita, Moribundos, està datada aquell mateix any i, al següent, funda el grup de teatre universitari Tres teatre junt amb Jacobo Pallarés i Juan Andrés González. L’autor es llicencia en 2001 i, poc després, Tres Teatre inicia el seu camí cap a la professionalització com a Teatro de lo Inestable i, en 2003, obri sala pròpia, Espacio Inestable. En tot eixe temps, Tres teatre estrena nombroses obres dins de l’àmbit universitari, concretament, a la desapareguda Sala Palmireno, seu de l’Aula de Teatre aleshores coordinada per Ramon X. Rosselló (1995-2002). En aquesta etapa de formació, Ochoa desenvolupa diverses funcions com a autor dramàtic, director d’escena i, puntualment, actor en els muntatges del grup de teatre. El primer treball serà Perdedores y perdidos (1998), amb direcció de Pallarés i Pablo Salazar, per al qual l’autor escriu Arde Troya. En 2001, escriu Knock Out (versión 2.0) per a una altra creació col·lectiva del grup, Des veladas (en nueve asaltos). Una nova versió de Knock Out guanyarà el premi de l’Associació de Teatre l’Esglai en 2002. No era, però, el primer premi rebut per Ochoa ja que havia resultat accèssit del Premio Internacional de Teatro Josep Robrenyo de 2001 amb Cabrones, putas y maricones, peça que ell mateix dirigirà per a Tres teatre en 2002. Just quan Tres teatre estava a punt de transformar-se en Inestable, Ochoa rep l’ajuda de la creació de Teatres de la Generalitat Valenciana per El alma de los trenes (2003).

Tres teatre, però, portarà endavant una sèrie de projectes paral·lels com, per exemple, un concurs de teatre universitari (2002-2005) o la revista de teatre universitària Acotaciones en la caja negra que, a més, publicarà també una col·lecció de peces breus. Ochoa forma part del consell de redacció de la revista des de 2000, quan publica el seu primer número, junt amb Jacobo Pallarés i Rosa Molero. Aquesta última, també futura dramaturga i aleshores estudiant de Filologia Hispànica, exercirà de directora de la publicació. A aquest consell de redacció s’afegiran a partir del segon número Maribel Bayona, Xavier Puchades i, més tard, Rafa Casañ. La revista seguirà publicant-se fora de l’entorn universitari i l’autor estarà en el consell de redacció fins al número 10 de 2004. En la col·lecció de peces breus, Ochoa publica: Se necesitan ascetas (2002), 50 ASA (2003), My T-Shirt (mi camiseta) (2004) i, més endavant, Eferalgan (2008). Tot  i que l’autor no forme part del projecte Inestable, col·laborarà en diverses activitats i produccions cada cert temps, per exemple, amb l’espectacle inaugural de la nova sala: Siempre que necesites mi espacio (te lo voy a dejar) (2004), coescrita amb Jacobo Pallarés, Rafa Palomares i Ángel Sáiz, amb direcció de Pallarés. D’alguna manera, aquesta proposta podria tancar la primera etapa de formació de l’autor com a autor dramàtic (1997-2004). Període en el qual assisteix també a diversos tallers de dramatúrgia impartits per Josep Lluís Sirera, Nicolás Dorr, Luis María Pescetti, Arístides Vargas, Juan Mayorga o José Sanchis Sinisterra.

Després de llicenciar-se en 2001, Ochoa havia iniciat un nou projecte a l’àmbit de l’audiovisual, primer com a guionista i, després, com a director. Els orígens d’aquesta altra vessant creativa de l’autor podrien localitzar-se en 2000, quan rep la subvenció de desenvolupament de guió de la Generalitat Valenciana amb Dios no existe, coescrita amb Pau Martínez i Nacho Sánchez. Els tres creen un any després l’equip de continguts Cajón desastre que més endavant, junt amb altres socis, dóna forma a la productora 2many producers en 2004, data en què estrenen el curtmetratge Birth, school, work, death, amb guió de Lola Salelles i direcció d’Ochoa. Així doncs, l’autor comença a explorar el terreny de la ficció audiovisual amb la seua productora amb curtmetratges. En 2006, dirigeix un nou curtmetratge que havia rebut el Primer Premi dels Concurs de Projectes Bancaixa (2004), una adaptació d’una peça teatral de Xavier Puchades amb qui l’autor adapta el guió i que s’estrena en 2006. També amb aquesta productora destaca el documental Polar: Home (2004), coescrit i codirigit amb Pau Martínez. Paral·lelament, a més de desenvolupar el tractament de diversos projectes de sèries de ficció, entre 2001 i 2008, Ochoa realitza tasques com a guionista, redactor, coordinador o documentalista en diferents programes culturals i d’entreteniment per a RTVV: Sense trellat (2001), Casting9 (2002), Comunica’t (2003), La finestra indiscreta (2002-2003), Campus Universitari (2005) o Històries de cinema (2006). Aquest últim programa, de 2many producers, rebrà el premi a la millor sèrie documental als Premis Tirant 2007. Fora de la seua productora, l’autor exerceix de guionista en Socarrats (2007); amb Carles Candela coescriu i codirigeix el documental Des d’un lloc on mai no passa res (2008); escriu i dirigeix el documental Tarancón, memòria d’una lluita (2010); i és ajudant de guió del telefilm Entre dos regnes (2011). Entre 2007 i 2009, Ochoa manté un blog personal (gabkarwai) dedicat a reflexionar sobre el món del guió, encara que també introdueix entrades dedicades al teatre. A partir de 2009, crea amb els guionistes Rafa Ferrero, Chon González, Martín Román i Paco López Barrio el blog GuionistasVLC; i amb Maribel Bayona, un altre blog dedicat exclusivament al teatre, El Punto G. Aquest blog donarà nom a la seua companyia pròpia poc després i lliurarà, fins i tot, una premis anuals de teatre.

La segona etapa com a autor dramàtic (2004-2010) coincideix amb la seua intensa dedicació al món audiovisual i podria entendre’s com una espècie de transició. En 2005, estrena la seua primera obra fora d’Espanya, Cabrones, putas y maricones pujarà a escena a Montevideo. Eixe mateix any, amb Juan Vicente Martínez Luciano en la direcció de Teatres de la Generalitat Valenciana, s’inicia el cicle Noves Dramatúrgies. En 2006, a l’Altre Espai, s’estrena la producció pública El cuarto paso, un projecte coescrit per Ochoa, Alberto Torres, Rosa Molero i Jordi Gomar, amb direcció d’Amparo Urieta. Precisament, aquest mateix any, Ochoa substitueix Xavier Puchades  a l’Escuela del Actor per a impartir les classes de Literatura dramàtica, tasca que continua realitzant en l’actualitat. En 2009, va desenvolupar el projecte Semillas (Semillero de escrituras contemporáneas) on alguns alumnes de l’escola com Nacho López Murria, Paula Llorens, Harold Zúñiga, Joan Daròs o Alejandro Tortajada van iniciar-se en l’escriptura teatral. Ochoa, a més, continua formant-se i, a partir de 2008, cursa el Doctorat Interdisciplinar en Comunicació de la Universitat de València.

Camberra (2008), coescrita amb Maribel Bayona i dirigida per Jerónimo Cornelles, és producte d’aquest vincle amb l’Escuela del Actor. Amb Bayona, a més, escriurà el text inèdit El Ipod de Cary Grant (2009) i junts s’encarreguen de la direcció d’El último ladrido de Claudio (2009), de Nacho López Murria. El contacte amb companys de projectes anteriors s’evidencia també en la direcció de la lectura dramatitzada per part d’Ochoa del text de Rosa Molero, Insumisión (2008). L’autor continua participant en propostes teatrals d’autoria múltiple en aquest temps com Zero Responsables (2010), una creació col·lectiva concebuda com a homenatge als familiars de les víctimes de l’accident de metro de València de 2006. En aquest projecte, coincideix amb autors com Paco Zarzoso, Begoña Tena, Jorge Picó, Josep Lluís Sirera, Rodolf Sirera, Xavier Puchades, Patrícia Pardo, Arturo Sánchez Velasco, Jordi Gomar, Juli Disla, Pedro Montalbán Kröebel o Jerónimo Cornelles. Aquest últim posa en marxa el Festival Russafa Escènica en 2011 i Ochoa participa en la primera producció pròpia del festival, La ciudad que habito. El blog El Punto G va nàixer per recollir el procés de creació de la peça més destacada de l’autor en esta etapa: Mi camiseta, sus zapatillas, tus vaqueros (2010), una proposta que, com no podia ser d’una altra manera, barreja l’audiovisual amb el teatre. Es tracta del segon treball d’Ochoa per a una producció pública, en aquest cas amb el Festival VEO de l’Ajuntament de València.

En una possible tercera etapa, des de 2010, s’observa una major presència de l’activitat teatral, així i tot, Ochoa continua treballant en encàrrecs audiovisuals i desenvolupant uns altres projectes propis. Des de 2008 i fins a 2012, exerceix de director, coordinador de redacció i guionista del programa Ficcionari de RTVV, Premi Cartelera Televisión (2009). Entre 2011 i 2013, participa en diverses edicions del notodofilmfest amb els curtmetratges: La necesidad (2011), Tiquismiquis (2012) i Stanislavski (2013); en 2012, posa en marxa una websèrie, Kdamos?, de la qual és coordinador, coguionista i director; però el projecte més ambiciós d’aquest període serà el llargmetratge El amor no es lo que era (2013), dirigit per l’autor i coescrit amb Ada Hernández i Rafael Cobos. Una pel·lícula que es gestava des de 2006, quan el Festival Sundance, després d’haver visionat el curtmetratge Birth, school, work, death, va sol·licitar a l’autor un projecte per enviar-lo al NHK International Films Award. En 2008, Hernández i Ochoa reberen l’ajuda de l’ICAA per a desenvolupar el guió del llargmetratge. Com a pedagog, impartirà una sèrie de tallers sobre videoclips (SGAE, 2009), documentals (SAGE-FOREM PV, 2008-2010) o guió (Mastermedia, 2011-2012, i Universitat de València, 2013-2014).

En 2011, Ochoa assisteix als V Encuentros de Magalia per a iniciar un procés de creació, Papilas gustativas, el resultat del qual es mostrarà a la Sala Miriñaque de Santander. L’estrena, però, serà a Espacio Inestable a l’any següent, convertint-se en la primera producció de la seua companyia actual El Punto G, on exerceix de director i autor. La decisió de tindre una companyia pròpia no s’entén sense el seu viatge a Buenos Aires en 2011, on participa en les residències Panorama Sur, dirigides per Alejandro Tantanian. Aquest serà el tutor de l’obra Den Haag (La Haya 2007-2011), segona producció d’El Punt G estrenada en 2013 a Espacio Inestable. Aquesta estrena coincideix amb la primera edició de les residències Creador.es, inspirades precisament en Panorama Sur, de les quals Ochoa és el director artístic fins a l’any 2017. Amb Creador.es, l’autor estableix un pont entre la dramatúrgia valenciana i la llatinoamericana actuals, encara que per les seues residències han passat també alumnes de diferents parts d’Espanya. De moment, aquestes residències han comptat amb un professorat de prestigi: Matías Feldman, Alejandro Tantanian, Romina Paula, Edgar Chías o Santiago Loza. No és l’única visita d’Ochoa a Llatinoamèrica en aquest temps, en 2014 desenvolupa l’ajuda Iberescena amb el text Sebastian Coen (2015), encara inèdit. Aquest text és la segona part de la pentalogia “Filósofos y guitarras”, la primera part de la qual és Deseo y placer (2013), un encàrrec de Caterva Teatre, també estrenada a Inestable, que en 2014 serà presentada en l’ITI – Mime Centrum de Berlín en la seua traducció a l’alemany. La tercera part de la pentalogia, Estoy intentando romperte el corazón (2015), s’ha estrenat recentment a Madrid, en 2018, amb direcció de José Miguel Sánchez i Ochoa. Les últimes produccions d’El Punto G van ser Vives (2017), una producció amb el Centre Teatral Escalante, estrenada al Teatre Musical;  i la mostra del work-in-progress A tus pies rendido un león (2018), un experiment que barreja teatre i podcast dirigit per l’autor i fruit d’una residència. En aquests anys, les seues obres són publicades de manera regular per diferents editorials com Episkenion, la SGAE o El Petit Editor.

Fora de la seua companyia, Ochoa ha col·laborat en noves propostes de creació múltiple: a la citada La ciudad que habito (2011) amb el Festival Russafa Escènica, cal citar una nova producció d’aquest festival amb la Plataforma OTI, No hables de ello (2014), dirigida per l’autor i que és un nou exemple de la relació establerta amb la dramatúrgia llatinoamericana i Creador.es; per últim, recentment, ha col·laborat també en el projecte Escena Erasmus amb el text El túnel del terror (2016), per a l’espectacle col·lectiu El circ de la frontera. En 2015, va tornar a escriure amb Jacobo Pallarés, precisament per a la primera coproducció d’Inestable amb Culturarts, Acosos y derribos S.L.. Aquell mateix any, escriu i dirigeix Las guerras correctas, una coproducció entre el Teatro de las Esquinas, La Rambleta i Teatro del Barrio. En 2018, l’autor tornarà a col·laborar en una producció d’Inestable, junt amb La Rambleta, Family(es) (2018), amb textos d’autoria diversa i direcció de Pallarés.

En 2016, tant Creador.es com el festival Russafa Escènica van ser premiats per 10X10 Pública de la Fundación Contemporánea en la sisena edició de los Encuentros Internacionales de Gestión Cultural Pública. Dos anys abans, Creador.es ja havia sigut escollit com un dels millors projectes culturals d’Espanya per aquesta fundació. Ochoa cedirà la direcció de Creador.es, residències teatrales en València, a Lucía Sáez i Jéssica Martínez en 2017. A partir d’eixe any, el seu vincle amb aquest projecte serà el Laboratori Creador.es, dirigit a instituts de batxillerat, on impartirà alguns dels tallers. També en 2016, l'autor introdueix a les residències Creador.es el primer Torneig de Dramatúrgia Valenciana, a partir del model proposat per Jordi Casanovas. Actualment, aquest torneig l'organitza l'Institut Valencià de Cultura i Ochoa va participar en 2020. Aquest interès de l'autor per la gestió s'observa també quan, en 2016, es presenta com a candidat a la direcció de l’Institut Valencià de Cultura, càrrec del què finalment és farà responsable Abel Guarinos. En 2019, serà escollit com a programador de la temporada 2020/2021 de l’Escalante Centre Teatral, de la Diputació de València.

En la seua vessant de guionista d’audiovisual, Ochoa també és Codirector VLC Pitch Forum des de 2019. En els últims anys, ha estat desenvolupant projectes de sèries i llargmetratges en solitari, Pequeña Gran Enfermera (2014); o junt amb altres guionistes com Rodrigo Terrasa, El bloque (2016), escrit en el laboratori de guions de l’SGAE, o Jorge Larra, Rescate (2017). Destaca l’escriptura regular de projectes amb Héctor Beltrán: Ronda Sud (2018), Ultratumba (2019), Historias del Palmar (2019) o Sin huellas (2020). Guions que, en alguns casos, han rebut l’ajuda a de l’IVC o de Dama, o premis com el de DigiSeries Conecta Fiction’19.

Els últims treballs teatrals de l’autor estan vinculats amb una nova companya pròpia, fundada amb Ferran Benavent, La República del Lápiz. Gracies a les residències Graners de creació, produeixen les seues dos primeres produccions dirigides a un espectador jove i/o familiar. La primera, Rashid y Gabriel (2019), s’escriu amb una ajuda a la creació de l’IVC i s’estrena en el Festival Tercera Setmana de València. La segona producció és un projecte familiar amb titelles, Hamila (2020), amb el qual l’autor rep l’Ajut Carlota Soldevila del Teatre Lliure. Actualment, Ochoa es troba treballant en una coproducció amb el Teatro del Temple de Saragossa, Largo y Társilo. Entre els últims treballs podríem citar també Troia, un conte de Nadal (2021), ajuda a l’escriptura escènica de l’IVC; i la peça de ràdio teatre Operació Elefteria (2020), seleccionada en la convocatòria de textos teatrals per a ràdio de l’IVC per a emetre en À Punt Ràdio.

Ochoa és membre de l’Associació Valenciana d’Escriptores i Escriptors de Teatre (AVEET).

Trajectòria actualitzada JULIOL 2021
© Xavier Puchades    

Obra estrenada

Textos dramàtics originals

1998. Arde troya, en Perdedores y perdidos, coescrita amb Jacobo Pallarés i Juan Andrés González. Direcció Jacobo Pallarés i Pablo Salazar. Tres Teatre. Sala Palmireno, València. 
2000. Cabrones, putas y maricones. Direcció de l’autor. Tres Teatre. Sala Palmireno, València.
2001. Knock out (versión 2.2). En Des Veladas (en nueve asaltos), coescrita amb diversos autors. Direcció Pablo Salazar. Tres Teatre. Sala Palmireno, València.
2004. Siempre que necesites mi espacio (te lo voy a dejar), coescrita amb Jacobo Pallarés, Rafa Palomares i Ángel Sáiz. Direcció Jacobo Pallarés. Teatro de lo Inestable. Espacio Inestable, València.
2008. Camberra, coescrita amb Maribel Bayona. Direcció Jerónimo Cornelles. Taller de l’Escuela del Actor, València.
2010. Mi camiseta, sus zapatillas, tus vaqueros. Direcció de l’autor. Producció Festival VEO. Festival VEO, València.
2010. El diabló que hay en mí, direcció de l’autor. En Zero responsables, coescrita amb Jaume Policarpo, Juli Disla, Paco Zarzoso, Begoña Tena, Jorge Picó, Pedro Moltalbán, Jordi Gomar, Xavier Puchades, Arturo Sánchez Velasco, Patrícia Pardo, Jerónimo Cornelles, Josep Lluís Sirera i Rodolf Sirera. Sala Matilde Salvador, València.
2011 Acilenva. En La ciudad que habito, creació col·lectiva amb Carles Alberola, Rafael Calatayud, Chema Cardeña, Domingo Chinchilla, Aureli Delgado, David Durán, Marc Martínez, Fabrizio Mechini, José Antonio Portillo, Jacobo Roger, Alejandro Tortajada. Direcció Jerónimo Cornelles. Producció Russafa Escènica. Sala Russafa, València.
2012. Papilas gustativas. Direcció de l’autor. El Punto G. Espacio Inestable, València.
2013. Den Haag. Direcció de l’autor. El Punto G. Espacio Inestable, València.
2013. Deseo y placer. Direcció de l’autor. Caterva Teatre. Espacio Inestable, València.
2014. No hables de ello, espectacle de creació múltiple amb la Plataforma OTI (Víctor Sánchez, Gerardo Oettinger, Maruja Bustamante, Carla Valles, Sebastián Calderón, Camila Urioste, Alejandro Tortajada, Eleonora Luna i Albert Lladó). Direcció de l’autor. Producció Russafa Escènica. Festival Russafa Escènica, Sala Russafa, València.
2015. Las guerras correctas. Direcció de l’autor. Teatro del Barrio – La Rambleta i Teatro de las Esquinas. Teatro del Barrio, Madrid.
2015. Acosos y derribos S.L., coescrita amb Jacobo Pallarés. Teatro de lo Inestable – Culturarts. Espacio Inestable/Teatre Rialto, València. 
2016. El túnel del terror. En El circ de la frontera, coescrita amb Manuel Molins, Jacobo Pallarés, Guadalupe Sáez, Mertxe Aguilar, Daniel Tormo i Anna Marí. Escena Erasmus. Direcció Anna Marí. Sala Matilde Salvador, València.
2017. Vives. Direcció de l’autor. El Punto G–Centre Teatral Escalante. Teatre Musical, València.
2018. Estoy intentando romperte el corazón. Direcció de l’autor i José Miguel Sánchez. Cía. Los Romanceros. Sala Intemperie, Madrid.
2018. Family(es), amb textos de l’autor i de Maribel Bayona, Rafa Palomares, Marcelino Martín Valiente, Joao García Miguel, Mertxe Aguilar, María Cárdenas, Rosa Molero i Jacobo Pallarés. Direcció Jacobo Pallarés. Teatro de lo Inestable–La Rambleta. Festival Tercera Setmana, La Rambleta, València. 
2018. A tus pies rendido un león. Direcció de l’autor. El Punto G – Teatre El Musical. Sala Matilde Salvador, València.
2019. Rashid y Gabriel. Direcció de l’autor. La República del Lápiz. Festival Tercera Setmana, Sala OFF, València. 
2020. Operació Elefteria. Direcció de l’autor. IVC - À Punt media. À Punt ràdio. (Ràdio teatre).
2020. Hamila. Direcció de l’autor. La República del Lápiz. Teatre El Musical, València. (TF).
2021. Largo y Társilo. Direcció de l’autor. La República del Lápiz - Teatro del Temple. Teatro de las Esquinas, Saragossa (en producció).

Dramatúrgies, traduccions, adaptacions i versions teatrals

2006. Dani, inspirada en la novel·la Asfixia de Chuck Pallaniuk. En El cuarto paso, coescrita amb Alberto Torres, Rosa Molero i Jordi Gomar. Direcció Amparo Urieta. Teatres de la Generalitat Valenciana. L’Altre Espai, València.

Posades en escena posteriors i reposicions (Internacionals)

2005. Cabrones, putas y maricones. El Tinglado, Montevideo.

Posades en escena posteriors i reposicions (Nacionals)

2018. Europe from the inside, Europe from the outside, escrit amb Xavier Puchades, Lucía Sáez, Guada Sáez i Maribel Bayona. Direcció Josep Valero. Escena Erasmus. Matilde Salvador, València. 

Lectures dramatitzades (Internacionals)

2011. Piel (fragments de textos de l’autor). Direcció Santiago Loza. Panorama Sur, Buenos Aires.
2014. Begehren und lust / Deseo y placer. ITI – Mime Centrum de Berlín.

Lectures dramatitzades (Nacionals)

2015. Cultureta. Teatro, cultura y reflexión. Direcció Jaume Pérez. Presentació AVEET, SGAE, València. (TB)
2016. Vives. Direcció de l’autor. Sala Matilde Salvador, València.

Obra publicada

Textos dramàtics originals

2002. Se necesitan ascetas. En Reflexiones sobre el siglo XXI, colección Acotaciones en la caja negra, 1, València. (TB)
2003. 50 ASA. En [La] memoria, colección Acotaciones en la caja negra, 2, València. (TB)
2004. My T-shirt (micamiseta). En Sexo. Me lo pones por escrito, colección Acotaciones en la caja negra, 3, València. (TB)
2008. Eferalgan. En Lo invisible, colección Acotaciones en la caja negra, 7, València. (TB)
2008. La bolsa de la compra. Revista Teína, 17, València. (TB)
2014. Mi camiseta, sus zapatillas, tus vaqueros. En Den Haag y otros textos teatrales. Editorial Episkenion, València.
2014. Deseo y placer. En Den Haag y otros textos teatrales. Editorial Episkenion, València.
2014. Den Haag (La Haya 2007-2011). En Den Haag y otros textos teatrales. Editorial Episkenion, València.
2015. Las guerras correctas. Colección autorexprés–Fundació SGAE, Madrid.
2017. Vives. El Petit Editor, Cullera.
2017. Cultureta. Teatre, cultura y reflexión. En El teatre ací i ara / El teatro aquí y ahora. Alupa Editorial, València.
2017. El diablo que hay en mí. En Zero Responsables. Artezblai, Bilbao. 

Reflexió i investigació teatral de l'autor: programes de mà

2014. “Una vez pensé que haría un prólogo para López Murria”. Pròleg a Los niños alemanes pintan el cielo de color gris,  de Nacho López Murria. Autor Express SGAE.
2015. “Second life”. Pròleg a Tener un cuerpo, de Duana I. Luque. Red Escénica, 5, València, p. 33.(2013). “Creador.es. Residencias Teatrales en Valencia (España)”, amb Rosa Sanmartín. Episkenion, 1, València, p. 117-121.
2019. "Innecesario, el teatro". Cuadernos de Dramaturgia Contemporánea, 24. Muestra de Teatro Español de Autores Contemporáneos, Alacant. 

Reflexió i investigació teatral de l'autor: premsa, publicacions culturals i especialitzades

2000. “Sobre el teatro universitario. Sala Palmireno: pasado, presente, ¿futuro?”. Acotaciones en la caja negra, 1, València, p. 5-9. 
2000. “Entrevista a... Ramón Moreno”. Acotaciones en la caja negra, 1, València, p. 21-25.
2000. “Diálogos con... Jaime Millás”, amb Jacobo Pallarés. Acotaciones en la caja negra, 2, València, p. 17-18.
2000. “Circo sí, teatro también”. Acotaciones en la caja negra, 2, València, p. 26.
2001. “Diálogos con... Carles Alberola”. Acotaciones en la caja negra, 3, València, p. 16-17.
2001. “Escoptofilia. ¡Haberos quedado en casa, capullos!”. Acotaciones en la caja negra, 3, València, p. 31-32.
2001. “Follow me. Me cago en el amor”- Acotaciones en la caja negra, 4, València, p. 30.
2001. “Entrevista a... Teatre de l’Ull, Xarxa teatre i Ton Muntaner”, amb Rafa Casañ. Acotaciones en la caja negra, 5, València, p. 26-31.
2001. “Incendiaris. Gasolina, Alfaro y mistos”. Acotaciones en la caja negra, 5, València, p. 37.
2002. “El movimiento se hace latente la vida se hace teatro la danza es poesia”, amb Maribel Bayona. Acotaciones en la caja negra, 6, València, p. 30-33.
2002. “Diario de un loco (narices en la luna)”. Acotaciones en la caja negra, 6, València, p. 34.
2002. “Diálogos con... Íñigo Ramírez de Haro”, amb Maribel Bayona. Acotaciones en la caja negra, 7, València, p. 16-17.
2002. “Dramaturgia yidish”. Acotaciones en la caja negra, 7, València, p. 35.
2003. “18 Mostra Internacional de Titelles a la Vall d’Albaida. Viaje a la comarca del títere”. Acotaciones en la caja negra, 8, València, p. 44.
2003. “Cuadernos de creación. Erre que erre”. Acotaciones en la caja negra, 9, València, p. 24-35
2003. “Festivales en verano: GREC 03 y Sagunt a Escena”. Acotaciones en la caja negra, 9, València, p. 44-45.
2004. “VEO 2004 (València Escena Oberta). ¿Existe un teatro posible?” Acotaciones en la caja negra, 10, València, p. 43-44.
2008. “Centro y periferia. Artículo 2. Jet lag”. Acotaciones en la caja negra, 15, València, p. 33.
2008. “Entre el centro y perifèria: el Jet lag”. Acotaciones en la caja negra, 15, València, p. 38-39.
2009. “El germen”. El Punto G, 17 de desembre.
2009. “Nuestros 10 puntos G de 2009”, amb M. Bayona. El Punto G, 30 de desembre.
2010. “Y cuando nos quisimos dar cuenta, todos estaban mirando”, amb M. Bayona. El Punto G, 14 de febrer.
2010. “Un pueblo que se rebela, lleno de moscas que se rebelan”. El Punto G, 20 de febrer.
2010. “Teatro en crisis, la crisis del teatro”. El Punto G, 9 d’agost.
2010. “Nuestros 10 puntos G de 2010”, amb M. Bayona. El Punto G, 31 de desembre.
2011. “Papilas gustativas”. El Punto G, 5 de maig.
2011. “Papilas Proceso 1”. El Punto G, 3 de juny.
2011. “The Buenos Aires affair”. El Punto G, 3 de setembre.
2011. “10 Puntos G del 2011”, amb M. Bayona. El Punto G, 31 de desembre.
2012. “Los Puntos G 2012”, amb M. Bayona. El Punto G, 26 de desembre.
2013. “Den Haag (La Haya 2007-2011) / Raíces”. El Punto G, 27 de maig.
2013. “Deen Haag Procesos 1”. El Punto G, 24 de juny.
2013. “Apuntes (dispersos) desde el exilio Denhagg Procesos 2”. El Punto G, 31 de juliol.
2013. “¡Actores!”. El Punto G, 29 de novembre.
2013. “10 Puntos G 2013”, amb M. Bayona. El Punto G, 26 de desembre.
2014. “Generación Los tetes: No hables de ello”. El Punto G, 18 de setembre.
2014. “10 Puntos G 2014”, amb M. Bayona. El Punto G, 31 de desembre.
2014. “En Madrid, una reescritura”. GuionistasVLC, 31 de març.
2014. “Escaletar”. GuionistasVLC, 28 d’abril.
2014. “Escribe series, escupe ficción”. GuionistasVLC, 4 de juny.
2014. “Curiosidades y chascarrillos sobre El amor no es lo que era”. GuionistasVLC, 23 de juny.
2014. “Enfado, motor creativo”. GuionistasVLC, 24 de novembre.
2014. “El cine implícito”. GuionistasVLC, 13 d’octubre.
2014. “Tu ciudad desde la distancia”. Gabiochoa.com, 8 de desembre.
2014. ·Guardias urbanos”. Gabiochoa.com, 25 de desembre.
2015. “10 consejos guionísticos que nadie me ha pedido”. GuionistasVLC, 13 de gener.
2015. “Making off de Las guerres correctas”. Gabiochoa.com, 1 de febrer. 
2015. “Cultura que podemos: notas al pie de página”. GuionistasVLC, 16 de febrer.
2015. “La hora de los creadores”. Gabiochoa.com, 14 de març.
2015. “Negociar”. GuionistasVLC, 1 d’abril.
2015. “Política”. Gabiochoa.com, 30 d’abril.
2015. “La optogenética aplicada al guión”. GuionistasVLC, 11 de maig.
2015. “Despedidas, Godzillas espanyoles y otros enlaces para el fin de semana”. Bloguionistas, 15 de maig.
2015. “La independència, la dependència y la pendencia”. Gabiochoa.com, 22 de juliol.
2015. “Proyectos de temporada, temporada de proyectos”. Bloguionistas, 27 de juliol.
2015. “Mis documentos, el dossier de venta”. Bloguionistas, 30 de juny.
2015. “Pitchea que algo queda”. Bloguionistas, 31 de juliol.
2015. “10 Puntos G 2015”, amb M. Bayona. El Punto G, 30 de desembre.
2016. “Por qué es necesario hacer un Borgen en españa”. Bloguionistas, 10 de març.
2016. “Una conversación en círculo con Wajdi Mouawad”. Gabiochoa.com, 20 d’octubre.
2016. “A vueltas con la improvisación en la gestión cultural”. Gabiochoa.com, 7 de desembre.
2016. “10 puntos G 2016”, amb Maribel Bayona. El Punto G, 28 de desembre.
2017. “Cinco lecciones de guión que extraje de Show me a hero”. Bloguionistas, 6 d’abril.
2020. “Cuarentena cultural: Las recomendaciones de Gabi Ochoa”. Culturplaza, 29 de març. 

Obra traduïda

Alemany
 
2013. Den Haag. Traducció d’Hedda Kage (inèdita).
2014. Begehren und lust / Deseo y placer. Traducció d’Hedda Kage i Eduard Bartoll (inèdita).
2015. Las guerras correctas. Traducció d’Hedda Kage (inèdita).

Obra premiada

2001. Accèssit del Premio Internacional de Teatro Josep Robrenyo, per Cabrones, putas y maricones.
2002. Premi Literari de Textos Teatral de l’Associació de Teatre L’Esglai per Knock out (versión 2.2).
2003. Ajuda a la creació de Teatres de la Generalitat Valenciana per El alma de los trenes.
2007. Ajuda a la creació de Teatres de la Generalitat Valenciana per El optimismo.
2010 Premi AAPV a la millor aportació teatral, per Zero Responsables, creació col·lectiva.
2014. Ajuda Iberescena per desenvolupar Sebastian Coen.
2014. Ajuda a la creació Culturarts per Las guerras correctas.
2016. Ajuda a la creació Culturarts per Rojo marica raro.
2018. Ajuda a l'escriptura escènica IVC, per Rashid y Gabriel.
2020. Ajuda a la creació Carlota Soldevila del Teatre Lliure, per Hamila.
2021. Ajuda  a l'escriptura escènica IVC, per Troia, un conte de nadal.

Altres premis
2000. Ajuda al desenvolupament de guió de llargmetratge de la Generalitat Valenciana per Dios no existe, coescrit amb Pau Martínez i Nacho Sánchez.
2004. Primer premi del Concurs de Projectes Bancaixa per Salad Days, guió coescrit a partir d’una peça teatral de Xavier Puchades. 
2007. Millor sèrie documental Premis Tirant per Històries de cinema.
2008. Ajuda al desenvolupament de guió de l’ICAA per a escriure El amor no es lo que era, amb Ada Hernández.
2009. Premi Cartelera Televisión per Ficcionari.
2013. Premi millor pel·lícula en Uptown Film Festival per El amor no es lo que era.
2019. Premi DigiSeries Conecta Fiction, per Ultratumba, junt amb Héctor Beltrán.

Bibliografia

Llibres

PAPPAMICHAIL, M. (2015) Nuevas tendencias dramáticas en el cambio de siglo. Tres autores valencianos: Gabriel Ochoa, Xavier Puchades y Arturo Sánchez Velasco. Tesis doctoral dirigida per Josep Lluís Sirera. Universitat de València.

Articles, capítols, pròlegs

JORNET, A. (2004). “Éste es el prologo y tú no lo vas a ver”. En Sexo. Me lo pones por escrito, colección Acotaciones en la caja negra, 3, València, p. 9-15.
MONLEÓN, J. (2002). “Diez autores últimos”. En Reflexiones sobre el siglo XXI, colección Acotaciones en la caja negra, 1, València, p. 11-13.
PAPPAMICHAIL, M. (2013) “El mundo ficiticio del autor teatral Gabi Ochoa, a propósito de Mi camiseta, sus zapatillas, tus vaqueros”. Revista Episkenion, 1, València, p. 59-83. 
-(2014). Pròleg a Den Haag y otros textos teatrales, de Gabriel Ochoa. Editorial Episkenion, València.
PEIRÓ, J.V. (2017). “El autor existe”. En El teatre ací i ara / El teatro aquí y ahora. Alupa Editorial, València, p. 11-26.
PUCHADES, X. (2017). “Zero responsables. Una dramaturgia colectiva”. En Zero responsables. Editorial Artezblai, Bilbao, p. 7-20.
SIRERA, J. L. (2003). “¿Malos tiempos para los prólogos?” En [La] memoria, colección Acotaciones en la caja negra, 2, València, p. 9-13. 
TORDERA, A. (2008). “Billar a ocho bandas”. En Lo invisible, colección Acotaciones en la caja negra, 7, València, p. 7-10.

Recepció en premsa i publicacions especialitzades

AIMEUR, C. (2015). “González vs. Gabilondo”. Culturaplaza, 4 de febrer.
ALIAGA, X. (2011). “La política fa teatre”. El País, 3 de febrero.
ALVARADO, E. (2015). “¿Hubo alguna vez una guerra correcta?”. El Mundo, 5 de febrer.
ASOCIACIÓN VÍCTIMAS DEL METRO 3J (2010). “Gracias a Zero Responsables”, L'Informatiu, 4 de novembre.
BORRÁS, D. – TERRASA, R. (2014). “El milagro de la película 99% valenciana”. El Mundo, 20 de setembre.
CERVERA, Alfons (2010) “De paso, Macbeth”. Cartelera Turia, 16 de juliol, València.
CORROTO, P. (2015). “¿Organizó usted el GAL, señor González?”. Diario.es, 25 de gener.
CUBELLS, M. (2015). “las guerres correctas de la televisión”. Huffintongpost, 19 de maig.
CULTURPLAZA (2016). “El selfiematón de Gabi Ochoa”. Culturplaza, 1 de juliol.
DE PACO, A - GARRIDO A. (2004). “Cuadernos de creación. Siempre que necesites mi espacio (te lo voy a dejar)”. Acotaciones en la Caja Negra, 10, València, p.30-37.
DEVÍS, A. G. (2019). “El Escalante parchea su falta de dirección encargando a Gabi Ochoa la temporada 2020/2021”. Valenciaplaza,18 de desembre.
-(2020). “Gabi Ochoa salva la programación de un Escalante que eterniza su crisis”. Valenciaplaza, 27 de juny. 
DIAGO, N. 2010. “43 muertos, 47 heridos, 41 artistas” Cartelera Turia, 16 de juliol, València.
DONAT, B. (2015). “Seis valores del teatro contemporáneo valenciano entrevistan a La Zaranda”. Culturplaza, 20 de novembre. 
-(2020). “Gabi Ochoa: He hecho un máster de gestión en tiempos de crisis”. Alicanteplaza, 1 de juliol.
-(2021). “Hamila explora con marionetas la asunción del duelo infantil”. Valenciaplaza, 21 d’abril.
EL GALLINERO (2020). “Cómo era la anterior era teatral para Gabi Ochoa”. Fronterad.com,4 de juliol.
ESAC COMUNICACIÓN (2020). “Entrevista a Gabi Ochoa”. Escueladelactor.com. 18 de febrer.
ESCENARIOS DE SEVILLA (2015). “El director Habriel Ochoa nos cuenta el proceso de creación de Las guerras correctas”. Escenarios de Sevilla, febrer.
ESPINOSA DE LOS MONTEROS, M. J. (2018). “El podcast se cuela en el teatro”. El País, Madrid, 8 de novembre. 
EUROPA PRESS (2017). “El Escalante evoca la Primavera Valenciana con Gabriel Ochoa y repasa la historia con el humor de Xavi Castillo”. Europa Press (Comunitat Valenciana), 2 de febrer.
FERNÁNDEZ, I. (2015). “El teatro de la política”. El Periódico (Barcelona), 16 de febrer.
FOLGUERA (2015). “Teatros para comer I”. El Gallinero, 8 de febrer.
FORÉS ROMERO, J. (2015). “El GAL y Felipe González abren el telón”. Las Provincias, 30 de gener.
GARCÍA, A. (2015). “Preguntaría a Rajoy si toleró y se lucro con la caja B del PP”. Levante, 8 de febrer.
GARCÍA, R. (2015). “¿Organizó usted los GAL?”. El País (Madrid), 4 de febrer.
GARSÁN, C. (2016). “Creador.es y Russafa Escènica: el teatro valenciano triunfa en el 10x10 Pública”. CulturPlaza, 30 de gener.
-(2015). “Espacio Inestable canaliza la indignación por la corrupción en su primera obra en un teatro público”. Culturplaza, 3 de març.
-(2018). “¿Qué hace este postcast en mi obra de teatro? Así es A tus pies rendido un león”. Culturplaza, 4 de novembre. 
GRACIA, A. (2015). “Las guerres correctas o poder hablar de tú a tú con el presidente”. El Periódico de Aragón, 30 de maig.
HERRERAS, E. (2010). “Un metro llamado tragedia” (Zero Responsables). Levante, 9 de juliol.
LÓPEZ BARCELÓ, E. (2020).”Operació Elefteria: la aventura de derribar a Franco”. Diario.es, 9 d’octubre
LUX, Trementina (2010) “Pensar es exponerse”, (Zero Responsables), Blog Trementina Lux, València.
MADRID ES TEATRO (2015). “Las guerres correctas, Teatro del Barrio”, Madrid es teatro, febrer.
MARCOS, N. (2021). “La mirada de Hamila”, Las Provincias, 5 de març.
MARIN YARZA, M. (2016). “España ante el espejo”. Babelia, El Pais, 16 de febrer.
MELCHOR, C. (2017). “Los dramaturgos echan el resto”. Levante, 20 de gener.
PEIRÓ, J. V. (2017). "Filosofía de la dignidad". Las Provincias, 11 de febrer.
-(2017). "Europa es una fiera". Las Provincias, 8 de juliol.
PICÓ, J. (2010). “Zero responsables... localitats exhaurides (¡Francisco Camps al teléfono!)” (jorgepico.com)
REDACCIÓN (2019). “El dramaturgo Gabi Ochoa asume las riendas del Escalante”. Las Provincias, 17 de desembre.
RODRÍGUEZ, Teresa (2010). “Demolidora escenografia sobre el règim de Camps a propòsit de l'accident del metro”. (Zero Responsables). El Punt, 8 de juliol.
RODRÍGUEZ GIMENO, R. (2019). “El ABCD de Gabriel Ochoa”. Verlanga, novembre.
ROQUETA, S. (2019). “Las artes escénicas enseñan a ponerte en la piel del otro”. Las Provincias, 14 de juny.
SHANGAY LILY (2015). “Las guerres correctas, los GAL e Iñaki Gabilondo”. El Público, 13 de febrer.
SILES, L. E. (2015). “No creo que la obra caiga bien en el PSOE”. El siglo de Europa, febrer. 
SIRERA, J. L. (2015). “Aviso para navegants (Las guerras correctas, de Gabi Ochoa)”. No somos critic@s, Episkenion, València.
TORRES, S. (2015). “Gabi Ochoa: Hay que volver a hacer periodismo de verdad”. El Mundo,  2 de juny
TRUEBA, D. (2015). “¿Guerra correcta?”. El País, 13 de febrer.
VIÑAS, E. (2017). “Ochoa, Caballero, Alabajos, Romero; cinquè aniversari de la Primavera Valenciana”. Culturplaza, 5 de febrer.
-(2017). “Las residencias internacionales de dramaturgos Creadores destapan su quinta edición en València”. Culturplaza, 30 d’agost.
-(2017). “Escenificar en las aulas: Laboratorios Creadores afloran en los institutos valencianos”. Culturplaza, 29 de novembre.
ZAFRA, I. (2010) “Censura bumerán”. (Zero Responsables). El País (edició Comunitat Valenciana), 9 de juliol

Enllaços

http://gabiochoa.com/dramaturgo/
www.larepublicadelapiz.com
http://gabiochoa.com/blog/category/gabi_ochoa_blog/
http://elpuntogcreacion.com/el-punto-g/
http://creador-es.com/creador-es/
http://www.contextoteatral.es/gabiochoa.html
http://gabkarwai.blogspot.com.es
http://aveet.eu/ochoa-gabriel/
 
Entrevistes
https://vimeo.com/326530422 (Espais de Treball)
https://www.youtube.com/watch?v=gVleaiOeLRk
https://www.youtube.com/watch?v=mSZ5cyQdK0k
https://www.youtube.com/watch?v=gAeOsOK8bHM
https://www.youtube.com/watch?v=vFCE1m1C0x0
https://www.youtube.com/watch?v=MJ0lCLmkQto
http://play.cadenaser.com/audio/004RD010000000268546/

Disseny del projecte: Josep Lluís Sirera i Xavier Puchades · Assessor: Ramon X. Rosselló
© Centre de Documentació Escènica IVC, Xavier Puchades
Logo Culturarts

Plaça Viriato s/n · 1er. pis
46001 València
Tel. 961 20 65 38 · 961 20 65 00
biblioteca_teatre@ivc.gva.es
fmedina@ivc.gva.es