Trajectòria

Marí és doctora en Filologia Anglesa i Llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat de València. En 2009, defén la seua tesi doctoral, La recepció del teatre britànic contemporani a l’Estat espanyol: 1956-2004, dirigida per Miguel Teruel i Juan Vicente Martínez Luciano.

Tot al llarg dels anys a la universitat, entre 2002 i 2008, Marí forma part d'Assaig Grup de Teatre de la Universitat de València (GTUV), dirigit per Pep Sanchis. Aquest grup es converteix en una escola d’interpretació per a l’autora, però també de dramatúrgia i producció. Com a actriu, apareix en nombrosos espectacles del GTUV com Tic-tac (2004), creació col·lectiva a partir de textos de Quim Monzó; El burlador de Sevilla (2006), de Tirso de Molina; Un somni de nit de Sant Joan (2007), de W. Shakespeare; o El dia que Bertolt Brecht va morir a Finlàndia (2007), de Josep Lluís i Rodolf Sirera. Destaca també la seua participació habitual en lectures dramatitzades de textos originals o d’adaptacions de clàssics dels germans Sirera com Els misteris del Corpus de València (2004), El dia que Bertolt Brecht va morir a Finlàndia (2005),  Romeo i Julieta (2006) o Tirant lo Blanc (2006), a més d’una altra de Vicenzo Consolo, Lunaria (2005). Totes aquestes lectures i produccions esta dirigides o codirigides per Pep Sanchis, del qual Marí aprendrà les primeres nocions de direcció d’escena. Un bagatge de teatre clàssic i contemporani que, d’alguna manera, tindrà una continuïtat en la trajectòria de la seua companyia futura.

L’experiència amb el GTUV, com hem dit, no implicarà només la formació actoral de l’autora, també la introduirà en el món de la dramatúrgia. Una tasca que, sens dubte, es veu reforçada pels seus coneixements filològics i literaris. En aquest sentit, Querida Gemma, querido Miguel (2006) serà el seu primer treball, una creació col·lectiva de la companyia universitària Aparteatre, on Mari s’encarrega de la dramatúrgia i la direcció junt amb Pep Sanchis.  Per al GTUV, Marí realitza una dramatúrgia a partir de textos de Joan Brossa, Una nit amb Joan (2008), amb Josep Vicent Valero i Daniel Tormo; i una adaptació, L’Odissea (2010), d’Homer, el seu últim treball per a aquest grup de teatre universitari. 

En 2007, junt amb Valero i Tormo, Marí funda la Companyia de Recerca i Innovació Teatral (CRIT) que, en 2009, es convertiria en CRIT Companyia de Teatre. L’objectiu d’aquesta companyia, encara dins de l’àmbit universitari, era la divulgació del patrimoni teatral i cultural a través del teatre i l’establiment d’un pont de comunicació en la nostra llengua amb les noves dramatúrgies europees contemporànies. Així i tot, no era el primer intent de formar una companyia: en 2004, ja ho havien fet Valero i Marí amb Teatre de Dos, amb la qual van estrenar En companyia d’abisme, de Sergi Belbel. Amb aquest muntatge van arribar a participar fins i tot al Festival Vila de Mislata. En els últims anys a la universitat, Marí apareix com a actriu en projectes professionals com la pel·lícula Memorias de una guerrillera (2007), de Pau Vergara, o la lectura Orfeo (2009), d’Úrsula Rai Sarma, produïda per Dramatúrgia 2000, amb direcció d’Antoni Tordera.

Marí i la resta de membres de la companyia sempre han dit que la seua activitat escènica se sosté en tres potes. Una d’eixes potes, Escena Erasmus, naixerà precisament amb la complicitat del professor universitari i director d’escena Antoni Tordera. En aquell moment, la Universitat de València era la segona institució acadèmica de l’Estat espanyol que més estudiants estrangers rebia. Els tres membres de Crit van decidir compartir tot el que havien aprés en l’Aula de Teatre de la Universitat de València amb els estudiants Erasmus arribats de totes les parts d’Europa. Els primers temptejos seran Karl Cabaret (2009) o Bar Brecht (2009), propostes que aniran evolucionant cap a mostres més ambicioses com Europa o la nave de los locos (2010), seleccionada per al concurs Las Huellas de la Barraca del Govern d’Espanya. Aquest muntatge girarà per trenta localitats de diverses ciutats espanyoles.

Amb només dos anys de vida, Escena Erasmus rep el III Premi Carlemany de la Joventut del Parlament Europeu al millor projecte cultural Europeu. Altres produccions posteriors, com El maravilloso retablo de las maravillas europees (2011) o Lorca, Calderón y los estudiantes de Babel (2012), tornen a ser seleccionades pel projecte Las Huellas de la Barraca. De la dramatúrgia dels tres espectacles s’ocupen Marí i Tormo, mentre que de les direccions es faran càrrec Tordera o Valero. A poc a poc, el projecte s’expandeix i és l’origen d’una xarxa europea – l’Erasmus Scene Network – que fins ara s’ha replicat en països com Alemanya, Itàlia, Polònia o Bulgària; però també es contrau localment i, amb Las Huellas de La Barraca com a model i amb l’ajuda de la Diputació de València, a partir de 2013 sorgeix Les Europes Menudes, on la gira dels muntatges dels Erasmus es realitzarà per diverses poblacions del País Valencià.

Progressivament, i després d’un taller impartit per Juan Cavestany a València, les produccions d’Escena Erasmus s’obrin a la col·laboració de diversos representants de l’autoria contemporània valenciana. De muntatges com Después de Europa (2014), signat per Javier Sahuquillo, es passarà a uns altres de creació col·lectiva com Urgencia: Materiales para un espectáculo europeo (2015) o Europa, cabaret del desencant (2015). Marí comença a col·laborar com a autora i directora en la “Trilogia de les Migracions” (2016-2018), que consta de les obres El circ de la frontera (2016), La fira invisible (2017) i La gran final (2018). Per a aquests muntatges, Marí aporta els textos breus La tanca, la barca i la maleta (2016) i Animals unflables (2017). Després d’aquesta trilogia han arribat altres produccions com La nova Europa (2018), Una cançó per a Europa (2019) o El viatge impossible (2021), dels quals s’han fet càrrec Sahuquillo o Valero.

Fins a hui, Escena Erasmus ha continuat trobant complicitats i desenvolupant activitats paral·leles, a més de seguir rebent nous premis com el de Talent Jove de la Comunitat Valenciana (2018), la menció d’honor del Premi de la Pearle Live Performance Europe (2018) o el Premi AVETID (2019). D’aquesta branca del projecte de Crit Companyia de teatre, interessa destacar la Marí dramaturga i directora, però també l’autora de peces breus originals. De fet, la seua primera obra era només d’un any abans de la trilogia d’Escena Erasmus, Why English? (2015). Una obra destinada a un espectador adolescent que l’autora dirigeix junt amb María José Soler i on s’evidencia la seua formació filològica.

Si tornem de nou als orígens professionals de la companyia, a l’any 2009, podrem examinar una altra de les seues línies de treball, Escena Jove, de la qual Why English? és un exemple. Aquest projecte  naix també del vincle de Marí i els seus companys amb la Universitat de València. Josep Lluís Sirera, aleshores vicerector d’Arts, Cultura i Patrimoni d’aquesta universitat, posa en marxa una activitat per a acostar els alumnes de secundària i batxillerat al teatre anomenada Escena Jove. Crit Companyia Teatral i l’Aula de Teatre seran els responsables de fer realitat aquest projecte. En els primers anys de vida de Crit, la direcció d’escena continua en mans de Pep Sanchis, també en aquestes primeres lectures dramatitzades: Miguel Hernández, después del odio, amb dramatúrgia de Tormo; El cavaller Tirant, adaptació de Pasqual Alapont; i L’Espill, de Jaume Roig, amb adaptació de Marí. D’alguna manera, aquestes lectures segueixen l’estela d’altres treballs anteriors del GTUV on precisament havien participat els membres de Crit. 

A poc a poc, amb la incipient professionalització de Crit, eixes lectures es van transformant en espectacles com el L’espill (2008) o Miguel Hernández, después del odio (2010), treballs que hui encara continuen en actiu dins de les campanyes escolars de la companyia que ha preservat el nom d’Escena Jove. D’alguna forma, aquestes peces responen al desig de la companyia de divulgar el patrimoni teatral i cultural propi. L’espill, El cavaller Tirant i la Comèdia d’Amfitrió (2008), de Juan de Timoneda, amb una nova adaptació de Mari, conformen una trilogia de clàssics valencians. Així i tot, aquesta exploració ha perdurat com demostra Quatre-cents! (2013), a partir de clàssics valencians del segle XV, amb dramatúrgia de Marí i Tormo; o la nova versió del text d’Alapont amb direcció de Marí, El nou Tirant (2016). Els membres de Crit, i especialment Marí, s’aniran involucrant en la direcció dels seus espectacles. Aquestes obres mostren el vessant adaptador de Marí, al qual caldria afegir també el de directora d’escena.

Quant als ponts que la companyia volia estendre cap a la dramatúrgia europea, és potser la línia menys desenvolupada. Trobem exemples en les lectures dramatitzades de textos de Dacia Maraini, Dialogo di una prostituta con un suo cliente i un treno, una notte (2009) o Passos lleugers (2009). Aquesta última, amb col·laboració d’Amnistia Internacional, continua activa en el programa Escena Jove de la companyia.

La tercera i última pota que sosté el projecte Crit Teatre són els espectacles pensants per a adults, encara que molts d’aquests també formen part del catàleg d’Escena Jove. D’alguna manera, la companyia ha anat difuminant els possibles límits entre espectacles dirigits a adults i joves.  Parlem ara de propostes que poden ser textos originals com La llum del món (2018), coescrit amb Tormo i inspirat en passatges bíblics; però també d’altres produccions com La ciudad de escarcha (2020), adaptació de la novel·la Entre visillos, de Carmen Martín Gaite, realitzada i dirigida per Marí; o la traducció i direcció de l’autora de Projecte Meitner (2021), de Robert Marc Friedman, l’última producció de la companyia.

Caldria assenyalar també una sèrie de produccions de la companyia que han tingut algun vincle amb institucions públiques. L’increïble assassinat d’Ausiàs March (2019), coescrit amb Tormo i que Marí dirigeix, és una producció pública del Centre Teatral Escalante destinada a públic familiar. El mateix destí de la coproducció amb el Palau de la Música, Per la flor del lliri blau (2017), amb dramatúrgia i direcció de Marí i Tormo. Finalment, haurien de citar les lectures dramatitzades de dos obres dels germans Sirera, Silenci de negra (2019) i Benedicat (2019), amb producció de l’Institut Valencià de Cultura i direcció de Marí. Aquestes lectures no eren casuals, com hem comentat al principi, els membres de la companyia ja havien fet lectures d’altres obres dels germans Sirera quan formaven part del GTUV. En 2020, l'autora també dirigeix la versió de ràdio-teatre Viatge de Nadal, de Rodolf Sirera, per a un projecte de Ràdio València promogut per la Generalitat Valenciana. 

Per tant, Marí ha anat desenvolupant diferents tasques teatrals tot al llarg de la seua trajectòria, des dels anys de formació a la universitat fins a l’actualitat. I, mentrestant, no ha deixat de complementar la seua formació mitjançant cursos amb diferents professionals com El Pont Flotant (2010), Christiane Jommelsheim i Walli Höfinger (Roy Hart), Fabio Mangolini (Itàlia, 2012), Vicente Fuentes (2014), Eusebio Calonge (2015) o Édgar Chías i Cristian Drut (2017), entre altres.

Marí és sòcia de l’AVEET (Associació Valenciana d’Escriptores i Escriptors de Teatre) i la seua companyia forma part de l’AVETID (Associació Valenciana d’Empreses de Teatre i Dansa). 

Actualització trajectòria JULIOL 2021
© Xavier Puchades    

Obra estrenada

Textos dramàtics originals

2015. Why English? Direcció Anna Marí i Maria José Soler. CRIT Companyia de teatre-Escena Jove. Teatre Micalet, València.
2016. La tanca, la barca i la maleta, per a El circ de la frontera, escrita amb Mertxe Aguilar, Maribel Bayona, Guada Sáez,Manuel Molins, Jacobo Pallarés i Daniel Tormo. Direcció Anna Marí. Grup Escena Erasmus. Sala Matilde Salvador, València. (TB)
2016. 1936-2025: La Guerra Civil Europea ha empezado, dramatúrgia junt amb Antoni Tordera a partir de textos de l’autora, Danai Delipetrou, Maribel Bayona. Direcció Antoni Tordera. Escena Erasmus UV – Europa Cultura Escènica. Sala Matilde Salvador, València. (TB)
2017. Animals unflables, per La fira invisible, escrita amb Gabi Ochoa, Javier Sahuquillo, Guada Sáez, Daniel Tormo. Direcció Anna Marí. Escena Erasmus. Matilde Salvador, València. (TB)
2019. L’increïble assassinat d’Ausiàs March, amb Daniel Tormo. Direcció Anna Marí. Centre Teatral Escalante. Sala Russafa, València.

Dramatúrgies, traduccions, adaptacions i versions teatrals

2006. Querida Gemma, querido Miquel. Dramatúrgia junt amb Pep Sanchis a partir d’una creació col·lectiva. Direcció Anna Marí i Pep Sanchis. Cia Aparteatre. Sala Matilde Salvador, València. 
2008. Una nit amb Joan, dramatúrgia amb Josep Vicent Valero i Dani Tormo a partir de textos de Joan Brossa. Assaig Grup de Teatre de la Universitat de València. Sala Matilde Salvador, València.
2008. L’espill, adaptació de L’espill de Jaume Roig. Direcció Pep Sanchis. CRIT Companyia de teatre – Escena Jove, Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu, València. 
2008. Comèdia d’Amfitrió, adaptació Anna Marí. Direcció Pep Sanchis. CRIT Companyia de teatre. IES Ribalta, Castelló. 
2010. Europa o la nave de los locos, amb Daniel Tormo. Direcció Josep Valero. CRIT Companyia de teatre – Escena Erasmus. La Nau – Claustre de la Universitat de València.
2010. L’Odissea, a partir del text d’Homer. Direcció Pep Sanchis. Assaig (Grup de Teatre de la Universitat de València). Matilde Salvador, València.
2011. El maravilloso retablo de las Maravillas Europeas, dramatúrgia d’Anna Mari i Daniel Tormo a partir d’El retablo de las maravillas, de Cervantes. Direcció Pep Sanchis. CRIT Companyia de teatre – Escena Erasmus. La Nau – Claustre de la Universitat de València.
2012. Lorca, Calderón y los estudiantes de Babel, dramatúrgia a partir de textos de Calderón de la Barca i García Lorca, de Anna Marí i Daniel Tormo. Direcció Antonio Tordera. CRIT Companyia de teatre – Escena Erasmus. Sala Matilde Salvador, València.
2013. Quatre-cents!, dramatúrgia a partir de textos clàssics valencians del segle XV, amb Daniel Tormo. Direcció Anna Marí, Pep Sanchis i Daniel Tormo. CRIT Companyia de teatre-Escena Jove. Espacio Inestable, València.  
2013. L’origen de les espècies 2.0., de Javier Sahuquillo. Traducció de l’original Anna Marí. Direcció Carles Montoliu. CRIT Companyia de teatre-Escena Jove. Teatre Micalet, València.
2017. Per la flor del lliri blau, a partir d’una llegenda popular valenciana amb dramatúrgia d’Anna Marí i Daniel Tormo. Crit Companyia de Teatre-Palau de la Música de València. Palau de la Música de València, Sala Iturbi, València. 
2018. La llum del món, amb Daniel Tormo. A partir de diversos passatges de la Bíblia. Direcció Anna Marí. CRIT Companyia de teatre. Festival Tercera Setmana, Teatre Rialto, València.
2020. La ciudad de escarcha, adaptació de la novel·la Entre visillos, de Carmen Martín Gaite. Direcció Anna Marí. CRIT Companyia de teatre. Teatre El Musical, València,
2021. Projecte Meitner, traducció de l’original Projecte Meitner: recordant Lise Meitner, de Robert Marc Friedman. Direcció Anna Marí. CRIT Companyia de teatre. Teatre Rialto, València.

Obra publicada

Textos dramàtics originals

2020. L'increïble assassinat d'Ausiàs March, amb Daniel Tormo. Alzira, Bromera.

Dramatúrgies, traduccions, adaptacions i versions teatrals

2014. Espill, de Jaume Roig, adaptació Anna Marí, Picanya, Bullent.
2021. Projecte Meitner: recordant Lise Meitner, traducció Anna Marí. Alzira, Bromera (en premsa).

Reflexió i investigació teatral de l'autor: Llibres

2009. La recepció del teatre britànic contemporani a l'Estat espanyol (1956-2004). Tesi dirigida per Miguel Teruel i Juan Vicente Martínez Luciano. València, Universitat de València.

Reflexió i investigació teatral de l'autor: premsa, publicacions culturals i especialitzades

2004. “Hamlet en català: tres traduccions, tres finalitats, tres estratègies”, Interlingüística, 15, p.851-858.
2005. “El mite de Filomela i Procne a ‘The Love of the Nightingale’ de Timberlake Wertenbaker”, dins De Martino, F. y Morenilla, C. (Eds.) El teatro clásico en el marco de la cultura griega y su pervivencia en la cultura occidental VIII. Entre la creación y la recreación: la recepción del teatro grecolatino, Bari, Levante Editori, p.333-346.
2005. “Els anomenats 'Angry Young Men' als escenaris catalans: primera
aproximació", Stichomythia. Revista de teatro español contemporáneo, 3.
2006. "Èdip a Londres: la reescriptura d'Èdip Rei a 'Greek' de Steven Berkoff", dins De Martino, F. y Morenilla, C. (Eds.) El teatro greco-latino y su recepción en la tradición occidental, Bari, Levante Editori, p.369-386.
2006. “La Nostra Nova Barraca. Las rutas de la Barraca 2006”, amb Josep D. Tormo. Stichomythia. Revista de teatro español contemporáneo, 4.
2007. “El món clàssic a l’obra dramàtica de Timberlake Wertenbaker”, dins De Martino, F. y Morenilla, C (Eds.), El teatro clásico y su pervivencia en la cultura occidental, Bari, Levante Editori, p.366-380.
2007. “Timberlake Wertenbaker: dialogando con la Historia en tiempos de incertidumbre”, Revolución y Cultura, 2, p.53-58.
2010. “La recepció del teatre britànic contemporani al teatre comercial durant el règim franquista”, Quaderns de Filologia, 15, p.69-86.

Obra premiada

2011. III Premi Carlemany de la Joventut del Parlament Europeu al millor projecte cultural Europeu per Escena Erasmus.
2018. Premi Talent Jove de la Comunitat Valenciana, junt amb Daniel Tormo i Josep Valero (CRIT Companyia de teatre) 
2018. Premi Europeu del Patrimoni de la Pearle Live Performance Europe pel projecte Escena Erasmus.
2019. Premi de la Associació d'Empreses d'Arts Escèniques del País Valencià (AVETID) pel projecte Escena Erasmus. 
2019. Premi 9 d'Octubre de les Arts Escèniques de l'Ajuntament d'Alboraia.
2020. Premi ex aequo a la millor direcció al Festival Nacional de Teatro Universitario, per El show del nuevo mundo. 

Bibliografia

Articles, capítols, pròlegs

SIRERA, R. (2020). “Com dir coses de manera lleugera”. L’increïble assassinat d’Ausiàs March, d'Anna Marí i Daniel Tormo. Bromera, Alzira.

Recepció en premsa i publicacions especialitzades

BOSCH, M. (2019). “Un ágil Ausiàs March de thriller como imán para público jove en el Paranimf de la UJI”. Nomepierdouna.net, 28 d’octubre.
BROX, O. (2018). “El arte de la ficción”. Revista Détour, 22 de juny.
-(2019). “La actualidad de la cultura”. Revista Détour, 2 d’abril.
-(2021). “Nosotros somos los pájaros que se quedan”. Revista Détour, 12 de gener.
-(2021). “La historia y el coraje”. Revista Détour, 18 de març. 
DIAGO, N. (2013). "(Quatre-cents)". Cartelera Turia, març.
-(2016). "(El Nou Tirant)". Cartelera Turia, desembre.
-(2016). “Otro modelo de teatro fronterizo”, Cartelera Turia, juny.
-(2018). “ Religiosidad“. Cartelera Turia, abril. 
-(2018). “Oe, oe, oe”. Cartelera Turia, juny.
-(2019). “Teatro policíaco”. Cartelera Turia, abril. 
DONAT, B. (2020). “Anna Marí: He desarrollado una animadversión contra el teatro grabado”. Culturplaza, 15 de juliol. 
-(2020). “Crit Companyia de Teatre se asoma a las ventanes de Carmen Martín Gaite”. Culturplaza, 16 de desembre.
CARRASCO, B. (2020). “El teatro permite mostrar lo que nos falta”. Makma, 15 de juliol.
E.V. (2019). “Un thriller musical sobre la memòria de Ausias March”. El Mundo, 23 de març.
FAYOS, Mª A. (2019). “Anna Marí, un crit de teatre”. Afán de plan – Autodefinides, 9 de setembre. 
GARÍN, I. (2015). “La dura tarea de aprender inglés”. Cartelera Turia, 13 de novembre. 
-(2018). “Mujeres malvadas”. Cartelera Turia, març.
-(2021). “Proyecto Meitner, de Robert Marc Friedman”. Cartelera Turia, març.
GPS (2020). “La ciudad de escarcha trae a escena la desigualdad de genero”. Las Provincias, 18 de desembre.
-(2021). “Una obra de teatro hace justícia poètica a Lise Meitner”. Las Provincias, 5 de març. 
HERRERAS, E. (2016). “Escena Erasmus, una buena idea”. Cartelera Urban - Levante-emv, abril.
JORQUES, B. (2018). “Escena Erasmus seduce en Europa”. Levante-emv, 5 de desembre.
LA ROSA, V. (2020). “La magia del progetto EscenaErasmus tra teatro e reti sociali”. Lightmagazine.it, 28 de març.
LILLO, M. (2016). “La flexibilitat escènica del Tirant”. El temps, 6 de desembre. 
LÓPEZ F.J. (2018). “CRIT celebra les 200 funcions de l’Espill al Teatre Micalet”. Calidoscopivives.blogspot.com, 2 de març. 
-(2020). “L’increïble assassinat d’Ausiàs March al Teatre Micalet”. Calidoscopivives.blogspot.com, 5 de novembre.
MASCARELL, P. (2016). “Tirant d’escena (a propòsit del Nou Tirant de Crit Companyia de Teatre)”. Tirant, 19,p.279-284. 
MIRALLES, R. (2016). “El circ de la frontera”. Episkenion, València.
MUÑOZ, A. (2017). “Mai és sempre teatre. Homenaje a Josep Lluís Sirera, en el CCC el Carme”. Cartelera Turia, novembre. 
OTERO, F. J. (2020). “Crit nos pone delante del espejo”. MasEscena, 22 de juliol.
-(2020). “Crit nos abre las puertas al universo de March”. MasEscena, 23 de juliol. 
PEIRÓ, J.V. (2015). “En memòria de Josep Lluís Sirera”. Las Provincias, 19 de desembre. 
-(2016). “El gran circo de Europa”. Las Provincias, 4 de juny.
-(2017). “Europa es una fiera”. Las Provincias, 8 de juliol.
-(2018). “Gol a la xenofòbia. Las Provincias, 2 de juny.
-(2018). “La Biblia visitada”. Las Provincias, 7 de juliol.
-(2019). “Asesinato para todos los públicos”. Las Pronvicias, 13 d’abril. 
-(2019). “Antes de Dinamarca”. Las Provincias, 6 de novembre.
RCV (2021). “El teatro sube al escenario a las mujeres de la ciència”. Levante-emv, 4 de març. 
RODRÍGUEZ GIMENO, R. (2018). “Lo que es y lo que no es La llum del món”. Verlanga, 11 octubre. 
-(2020). “Carmen Martín Gaite a ritmo de Moby”. Verlanga, 15 de desembre.
RUÍZ, A. (2020). “El caricaturesco reflejo de un desafortunado en amores”. Lanza Diario de la Mancha, 22 juliol. 
-(2020). “Un thriller musical con la poesia áurea de March com a leit motiv”. Lanza Diario de la Mancha, 23 de juliol. 
SIRERA, J. Ll. (2013). “El teatre, instrument didàctic (Quatre-cents!, de Daniel Tormo i Anna Marí)” No somos critic@s, Episkenion, València.

-(2014). “Escena Erasmus”. Saó, 394, València, p.42.


Enllaços

https://aveet.eu/mari-anna/
www.teatrecrit.com
www.escenaerasmus.eu
www.escenajove.com

Entrevistes
https://www.youtube.com/watch?v=jpL8ONw9-OU