Vidal Mora, Ximo

Si vols contactar amb el/la autor/a, emplena el formulari i ens posarem en contacte amb ell/ella el més prompte possible.





Accepte les condicions i la política de privacitat

Fitxa d'autor en Dramatea

Vidal Mora, Ximo

Data de naixement: 14/01/50
Població: Gandia (València)
Dècada: Dècada dels 50's

Trajectòria

Vidal cursa estudis de teatre i d'audiovisual a Barcelona i a Londres a finals dels anys 60 i principis dels 70. Va començar dirigint i escrivint guions per a curtmetratges i migmetratges dins de l'anomenat cinema valencià independent. Alguns dels seus treballs d'aquesta etapa són: La ostra (1967), Segona conjugació (1969), Miss Amnèsia (1972), El Aleph (1971) o De la finestra estant (1974), entre altres.

Després de la seua estada de més d'un any a Londres, entra a formar part del grup de teatre Pluja Teatre. Aquesta companyia de Gandia havia iniciat la seua trajectòria l'any 1970, encara que la seua data de fundació definitiva serà 1972. Les seues primeres propostes són properes a un teatre de cambra i assaig i, la majoria, en castellà. Porten a escena textos de diversos autors com Miguel Hernández, Ana Diosdado, García Lorca, José Ruibal, Luis Matilla o León Felipe.
Molt prompte, però, s'interessen per explorar un altre tipus de procés de treball que respon al del teatre independent valencià. Aquest es caracteritza per la creació col·lectiva, el treball físic de l'actor, el caràcter reivindicatiu i el desig d'arribar a capes socials treballadores mitjançant un teatre popular fet, a més, en valencià. Farses de ferro calent (1972), amb direcció col·lectiva a partir d'una dramatúrgia dels germans Sirera, esdevé clau per a fer possible aquesta transició.
Vidal col·labora com a intèrpret en aquests primers processos de creació col·lectiva. Supercaminal o quedarem com Camot (1974), Sang i ceba (1977) i Dóna'm la lluna (1979) conformen la primera etapa de Pluja. Amb Supercaminal eixiran per primera vegada del País Valencià i faran funcions en diverses ciutats de Catalunya, Mallorca i Vigo.

Progressivament, l'equip de Pluja es va conformant de manera definitiva amb el mateix Vidal, Joan Muñoz, Miguel Ribes i Josep Enric i Maria Josep Gonga. A més, a partir de 1979, l'autoria anirà recaient en Vidal, encara que moltes vegades siga compartida amb Josep. E. Gonga i/o Joan Muñoz. A partir de 1980, Vidal se encarregarà de la direcció escènica de pràcticament tots els espectacles de la companyia.

La primera meitat dels 80 es converteix en una etapa en la qual conviuen en Pluja dues línies de producció: una que continua la creació d'espectacles destinats a un públic adult, com La calça del garró (1982), de Gonga, o Els quatre cosins germans (1984), de Vidal, Gonga i Muñoz, i una altra línia de teatre per a infants, iniciada amb Raspa, Sompo i màgic Tutti-Frutti (1980), coescrita amb Gonga. Les noves tendències socials i pedagògiques, així com la necessitat de professionalitzar-se, faran que aquesta última línia siga la predominant, finalment, en la trajectòria de Pluja. Les obres Raspa, Sompo i màgic Tutti-Frutti La calça del garró són emeses, a més, en diferents programes de TVE en 1982 i 1983, respectivament.

En 1984, l'autor guanya el Premi de Teatre de la Diputació de València amb Ausiàs: impromptu per a una representació. Eixe mateix any, forma part del Consell Assessor de Teatre de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència per a dissenyar les bases del teatre públic valencià.

Pluja s'estableix com a cooperativa de producció i exhibició teatral en 1986. A més, imparteix de manera regular nombrosos cursos i tallers en diverses escoles de la comarca de la Safor. Produeix també una sèrie d'espectacles per a la campanya de Teatre a l'Escola: Rondalla de rondalles (1988), Ara va de màgia (1989) o Puja al Pluja Bus Tour (1991). Vidal només participa en l'última, concebuda com a creació col·lectiva. Tampoc signa altres propostes d'aqueixos anys com Momo (1986) o La vera història d'Alí Babà (1987). Allò és degut al fet que l'autor abandona l'activitat en Pluja, entre 1986 y 1987, per a fer d'ajudant de direcció d'Albert Boadella en dos produccions d'Els Joglars: Visanteta de Favara (1986) i Bye, Bye Beethoven (1987). En aquesta etapa, Vidal s'encarrega, a més, de la direcció de diferents muntatges per a altres companyies com L'Horta Teatre (Llegenda de bandoler, d'Eduardo Zamanillo, en 1984), Cia. de Comèdies La Popular o Teatre del Desig.

Cada cert temps, Pluja torna a produir espectacles per a adults. És el cas de Dòmina, dominante (1989), signada pels tres membres habituals de Pluja i dirigida per Vidal i Angelo Beolco, o March Trama (1997), amb text i direcció de l'autor, que també forma part del repartiment. Com a actor, Vidal participa als noranta sobretot en cinema, en pel·lícules de Carles Mira, Rafa Higón, Vicente Tamarit, J. L. García Sánchez o Bigas Luna.

Continuant la línia de teatre per a infants, Pluja estrena als noranta: Eh! Tirant (1990), Peter Pan (1992), L'amic invisible (1994) o Planeta Shakespeare (1995), peces dirigides per Vidal i coescrites amb Muñoz i/o Gonga. Algunes d'aquestes peces faran gires nacionals més extenses i es podran veure a Madrid, Gijón, Castella- Lleó, Màlaga o Perpinyà. Des de Momo (1986), s'obre una etapa en què Pluja fa nombroses versions de clàssics de la literatura. Igualment, compta amb la col·laboració d'altres professionals valencians com, per exemple, Jaume Policarpo en Saurus (1998).

En 1995, Pluja havia acomplit un dels seus desitjos més antics, poder gestionar a Gandia un teatre en què fer una programació continuada. El Teatre del Raval es convertirà en el centre de treball de la companyia, on farà ara les campanyes escolars. Un espai de dinamització cultural en línia de l'activisme que ha mostra sempre el mateix Vidal organitzant esdeveniments culturals a la seua ciutat i comarca. Des de 1997, per exemple, amb el CEIC Alfons el Vell, ha col·laborat en diferents publicacions o dirigit espectacles, com Puta posguerra Tinc una pregunta per a vosté senyor Felip V, dins del cicle «Homenatges a la Paraula» (1998, 2005, 2008, 2014 i 2015). Aquesta implicació cultural amb Gandia també s'evidencia en el rescat de la tradicional Cavalcada del Tio de la Porra que Vidal dirigeix entre 2002 i 2010, així com la Cavalcada dels Clàssics (2010).

Amb el canvi de segle, Vidal estrena nous espectacles de Pluja: El sol verd (2000), Pedigrí (2001), Gota (2005), Emigrar, volar (2007), Peter Pan García (2008) o noves versions de Eh! (2002) i Momo (2003), codirigida amb Patrícia Pardo. Aquesta última, una coproducció amb Centre Teatral Escalante, va rebre el Premi Max de les Arts Escèniques al millor espectacle infantil (2005). Amb Pardo, Vidal codirigeix també La comèdia Borja (2011), d'Ignasi Moreno, produïda per Pluja.
El 2010, Vidal esdevé director i mestre d’interpretació de l’Escola del Teatre Serrano de Gandia, on ha fet muntatges d'autors com Txèkhov, Molière o Alonso de Santos. Com a actor, continua participant en curtmetratges i sèries de RTVV com Negocis de família (2006), Singles (2008) o Sr. Retor (2011).

El XVII Homenatge a la Paraula de 2013 es dedica a Pluja Teatre, amb la presentació, a més, d'un llibre que recull els 40 anys de la companyia. De fet, en aquesta última etapa, Pluja rebrà diversos guardons per la seua trajectòria: el Francesc Ferrer Pastor de la Mancomunitat de Municipis de la Safor (2009), el Premi Abril d'Acció Cívica (2014) i el Premi Jaume I (2015). El 2014, a més, la investigadora Roser Piera defendrà la seua tesi sobre el teatre per a infants de Pluja entre 1980 i 1995. Un any abans, el 2013, Pluja es veu obligada a tancar el Teatre del Raval per la crisi i el deute de l'Administració. Des de 1995, van seure a les seues butaques més de 400.000 espectadors. La tasca de Vidal i la resta de l'equip de Pluja ha sigut fonamental per crear nous espectadors de teatre i formar nous professionals.

Recentment, Vidal ha col·laborat en la direcció d'un nou infantil, Històries de ratolins (2016), amb Elisa M. Matallín i Francesc Burgos, actual gestor del Teatre del Raval. A més, continua participant en nombrosos actes i projectes per a dinamitzar la vida cultural de Gandia i la Safor. 

Obra estrenada

Textos dramàtics originals

1974. El Supercaminal o quedarem com Camot, a partir d'una idea de Ximo Vidal, coescrita amb Josep E. Gonga i Juan Muñoz. Direcció col·lectiva. Pluja Teatre, Gandia, València.
1977. Sang i ceba, coescrita amb Josep E. Gonga, Juan Muñoz i R. Monteagud. Direcció col·lectiva. Pluja Teatre, Teatre Municipal de Bellreguard.
1979. Dóna’m la lluna, coescrita amb Josep E. Gonga. Direcció Ximo Vidal. Pluja Teatre, Teatre Municipal de Pego.
1980. Raspa, Sompo i el màgic Tutti-Frutti, coescrita amb Josep E. Gonga. Direcció Ximo Vidal. Pluja Teatre, Casa de Cultura de Quatretonda. (TIJ)
1984. Els quatre cosins germans, coescrita amb Josep E. Gonga i Juan Muñoz. Direcció Ximo Vidal. Pluja Teatre, Gandia, València.
1989. Dòmina, dominante, coescrita amb Josep E. Gonga i Juan Muñoz. Direcció Ximo Vidal i Angelo Beolco. Pluja Teatre. Teatre del Raval, Gandia, València. 1991. Puja al Pluja bus tour. Coescrit amb Josep E. Gonga i Joan Muñoz. Direcció Ximo Vidal. Pluja Teatre, Gandia. (TIJ)
1996. Planeta Shakespeare, coescrita amb Josep E. Gonga i Joan Muñoz. Direcció Ximo Vidal. Pluja Teatre, Teatre del Raval, Gandia, València. (TIJ)
1997. March Trama. Direcció Ximo Vidal. Pluja Teatre, Teatre del Raval, Gandia, València.
2000. El sol verd. Direcció Ximo Vidal. Pluja Teatre, Teatre del Raval, Gandia, València. (TIJ)

2001. Pedigrí. Direcció Ximo Vidal. Pluja Teatre, Teatre del Raval, Gandia, València. (TIJ)
2002. Eh! Direcció Ximo Vidal. Pluja Teatre, Teatre del Raval, Gandia, València. (TIJ)

2005. Gota. Direcció Ximo Vidal. Pluja Teatre, Teatre del Raval, Gandia, València. (TIJ)
2007. Emigrar, volar. Direcció Ximo Vidal. Pluja Teatre, Teatre del Raval, Gandia, València. (TIJ)

2008. Tinc una pregunta per a vostè Felip Vè, coescrita amb Josep E. Gonga. Direcció Ximo Vidal i Josep. E. Gonga. Pluja Teatre, Oliva.
2008 Peter Pan Garcia. Direcció Ximo Vidal. Pluja Teatre, Teatre del Raval, Gandia, València. (TIJ) 

Dramatúrgies, traduccions, adaptacions i versions teatrals

1986. Momo, de Michel Ende, coescrita amb Joan Muñoz. Direcció Ximo Vidal. Pluja Teatre, Teatre del Raval, Gandia, València.
1990. Eh! Tirant, coescrita amb Joan Muñoz. Direcció Ximo Vidal. Pluja Teatre, Teatre del Raval, Gandia, València.
1992. Peter Pan. de James Mathew Barrie, adaptació amb J. E. Gonga i Joan Muñoz.
Direcció Ximo Vidal. Pluja Teatre, Teatre del Raval, Gandia, València.

1994. L’amic invisible, inspirat en El Petit Príncep de Saint Exupèry, coescrit amb Josep E. Gonga. Direcció Ximo Vidal. Pluja Teatre, Teatre del Raval, Gandia, València. (TIJ)

2003. Momo (nova adaptació). Direcció Ximo Vidal i Patrícia Pardo. Pluja Teatre, Teatre del Raval, Gandía.

2008. Puta postguerra, adaptació novel·la homònima de Josep Piera. Direcció Ximo Vidal. Teatre del Raval. Pluja Teatre 

Obra publicada

Textos dramàtics originals

1984. Ausiàs, Impromptu per a una representació. Diputació Provincial de València.
1992. Sang i ceba, coescrita amb Joan Muñoz. Colomar editors, Oliva.

1997. March Nostàlgic. CEIC Alfons el Vell, Beniarjó-Gandia

2002. Pastís. En 10 bones peces. Teatre Valencià Contemporani, CEIC, Alfons el Vell, Gandia. (TB) 

Dramatúrgies, traduccions, adaptacions i versions teatrals

Inèdites i/o estrenades
1986. Momo, de Michel Ende, versió amb Joan Muñoz.
1990. Eh! Tirant, versió amb Joan Muñoz.
1992. Peter Pan. de James Mathew Barrie, adaptació amb J. E. Gonga i Joan Muñoz.
1994. L’amic invisible, inspirat en El Petit Príncep de Saint Exupèry, coescrita amb Josep E. Gonga.

2003. Momo (nova adaptació).
2008. Puta postguerra, adaptació novel·la homònima de Josep Piera. 

Reflexió i investigació teatral de l'autor: Llibres

1981. Assaig general sobre el teatre i el cinema, amb Gonga i Josep Enric Colima. Ajuntament de Gandia.

1997. L'assaig. CEIC Alfons el Vell, Beniarjó.

1997. Sol·liloqui. CEIC Alfons el Vell, Beniarjó. 

Reflexió i investigació teatral de l'autor: programes de mà

2002. Pròleg i coordinació. 10 Bones peces. Teatre valencià contemporani. CEIC Alfons el Vell, Gandia. 

Reflexió i investigació teatral de l'autor: premsa, publicacions culturals i especialitzades

1986. “L’home enlloc”. El·lipsi. CEIC Alfons el Vell, Gandia. 

Obra traduïda

CASTELLÀ
Inèdita i/o estrenada.
1982. Raspa, Sampo y el mago Tutti Frutti. coescrita amb Josep E. Gonga.
1987. Momo, coescrita amb Joan Muñoz.
1990. Eh, Tirant, coescrita amb Joan Muñoz.

1992. Peter Pan, adaptació amb J. E. Gonga i Joan Muñoz.
1995. El amigo invisible, coescrita amb Josep E. Gonga.

1995. Planeta Shakespeare, coescrita amb Josep E. Gonga i Joan Muñoz.
2006. Gota.
2007. Emigrar, volar.
2008 Peter Pan Garcia

Obra premiada

1984. Premi València de Literatura-teatre, per Ausiàs : impromptu per a una representació.
2002. Premi de la Crítica de l'Institut Interuniversitari de Filologia de València a la trajectòria de Pluja Teatre.

2003. El Premi de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana Pedro del Río en reconeixement a la Trajectòria Professional de Pluja Teatre.

2005. Premi Max de las Artes Escénicas al millor espectacle infantil, per Momo.

2009. Guardó Francesc Ferrer Pastor de la Mancomunitat de municipis de la Safor a la trajectòria de la companyia Pluja Teatre.
2014. Premi Abril d’Acció Cívica, Pluja Teatre.

2015. XX Premi Jaume I. L’Alcúdia. 

Bibliografia

Llibres

DD. AA. (2013). 40 anys de pluja. A Pluja Teatre. XVII Homenatge a la Paraula. Ceic Alfons el Vell, Gandia.

MORA, I. (1998). Tot el temps del món. 25 anys de Pluja Teatre. CEIC Alfons el Vell – Pluja teatre, Oliva.
SOLER PIERA, R. (2014). El teatre actual per a infants al País Valencià: Pluja Teatre (1980- 1995). Departament de Filologia Catalana, Universitat de València. (Tesis dirigida per Ramón X. Rosselló) 

Articles, capítols, pròlegs

CUBEDO, M.; HERRERAS, E.; VILA, V. (1995). La Sala Escalante i el teatre infantil valencià. Diputació de València, València.

CUBEDO, M.; SIRERA, R. (1989). El teatre a l’escola. Conselleria de Cultura Educació i Ciència, València.
FLUIXÀ, J. A. (2011). “Panorama de la literatura infantil i juvenil al País Valencià”.
Aiguadolç, 39, p. 9-31.

GARCIA FRASQUET, G.; GONGA, J. E. (2007). El teatre Serrano de Gandia. Ajuntament de Gandia.

GONGA, J. E. (2004). El teatre a la Safor (1939-2000). CEIC Alfons el Vell, Gandia.

HERRERAS, E. (1995). “El Teatre Infantil valencià hui”. La Sala Escalante i el teatre infantil valencià. Diputació de València, p. 99-130.

-(2000). “Teatre independent: un viatge a algun lloc”. Aproximació al teatre valencià actual (1968- 1998). Universitat de València, p. 15-69.

-(ed.) (2010). 25 anys Escalante centre teatral. Diputació de València.

MOLINS, M. (2003). "El teatre independent a València: un relat", Assaig de Teatre, 37, Barcelona, p. 65-80.

MUÑOZ, J. (2000). “Producció privada valenciana: l’AVETID”. Aproximació al teatre valencià actual (1968-1998). Universitat de València, p.177-185.

PI DE CABANYES, O. (1991). Qui és qui. Generalitat de Catalunya, Barcelona, p. 279-280.
ROSSELLÓ, R. X. (1997) "Sobre el Teatre Independent Valencià i la nova escriptura teatral", Caplletra, 22.

-(2000). Aproximació al teatre valencià actual (1968-1998). Universitat de València.

-(2000). “Un recorregut pel teatre valencià actual (1968-1998)”. Trenta anys de teatre valencià. Edicions Bromera, Alzira, p. 95-105.
-(2000). “Infants, adolescents i joves: propostes i experiències”. Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, 21, p. 33-41.

-(2005). “Producció teatral privada i models de creació actuals al País Valencià”. Simposi Internacional sobre Teatre Català Contemporani. Institut del Teatre, Barcelona, p. 379-402.
-(2009). “L'anàlisi de textos teatrals per a infants i adolescents”. Caplletra, 46, p.183-206. 

Recepció en premsa i publicacions especialitzades

AGENCIA EFE (2005). “La Sala Escalante repone Momo tras ganar el Max como espectáculo infantil”. Levante, 19 d'abril.

AGENCIA EUROPA PRESS (2002). “El Bretón acerca al público infantil una enseñanza ecológica con El Sol Verde”. La Rioja, 27 de gener.
A. J. S. (1991).. “La campaña ¡Al teatro! Ofrece hoy una obra en valenciano sobre el Tirant”. Información, 14 de novembre.
ÁLVAREZ CASANOVA, T. (2013). “Pluja pone a la venta el Teatre del Raval de Gandia porque la gestión es inasumible”. Levante, 25 de juliol.

BATALLA, E. (2005). “Nuevo espectáculo del grupo Pluja Teatre en Gandia”. El País, 17 de desembre.
BENEYTO, R. (1981). “Ontinyent: Clausura de la Mostra Comarcal de Teatre Infantil”. Diario de Valencia, 5 de juny.
BOLUDA, B. (1999). “Recicla, recicla”. Levante, 20 de maig

BORJA, J. M. (1997). “Comèdia, vodevil y clásico”. Levante, 25 d'octubre.

BROCH, A. (1977). “Sang i ceba”. Canigó, 24 de desembre.

CABANILLES, G. (1990). “Campaña infantil de teatro”. Levante (La Safor),, 8 d’abril.

CAMPS, C. (1977). “Sang i ceba”. Cartelera Turia, 24 d'octubre.

CARBÓ, F. (1993). Literatura actual al País Valencià. Institut Universitari de Filologia Valenciana – Abaía de Montserrat, València-Barcelona, p.177-194.

CASTELLANOS, L. (1991). “Pluja celebró ayer en León el quinto centenario de Tirant”. Diario de León, 23 de maig

CLIMENT, E. T. (1994). “La seducció de les màscares”. El temps, 516, València, p.68-72.

COSTA, E. (2013). “Adéu a la fàbrica de somnis”. El País, Quadern, 23 d'octubre.

DIAGO, N. (1986). “El temps perdut, el temps guanyat”. Cartelera Turia, març.

-(1990). “Dòmina Dominante”. Cartelera Turia, abril.

-(1998). “March Trama”. Cartelera Turia, 16 de febrer.

DIARIO 16 (1994). “El amigo invisible de Pluja Teatre”. Diario 16, 24 de novembre.

FÀBREGAS, X. (1975). “El Supercaminal, un montaje crítico”. Destino, 11 de setembre.

-(1982). “La calça al garró. No espectacle de Pluja Teatre”. Serra d'Or, Barcelona, 274-274, p.92.
FONDEVILA, A. (2005). “El teatro catalán reina en la entrega de los premios Max de las Artes Escénicas”. La Vanguardia, 15 de mar.

FORNER, Ll. (1986). “Propostes teatrals valencianes, 1985”. L'Aiguadolç, 2, Dénia, p. 64.
FUSTER, P.
GANDÍA, M.P. (2002). “Pluja teatre pone hoy en escena su última obra infantil, Pedigrí”. Levante.
GARCÍA OLIVER, F. (1997). “March Trama”. La Revista de Gandia, 31 d'octubre.

GENÉ, E. (1995). “Un yuppie en apuros”. Última Hora, Palma de Mallorca, 24 de març.

GINER, R. (1993). “Entrevista amb Pluja Teatre”. Saó, 160, p.56-57.

GUÍA DEL OCIO (1995). “Para encontrar tu amigo invisible”. Guía del Ocio, Madrid, 20 de febrer.
JÁTIVA, J.M. (2012). “Com més grans, més menuts”. El País, Quadern, 12 de desembre.

JUAN, M. (1993,). “Pluja Teatre cierra con Peter Pan el año cultural en Tavernes de la Valldigna”. Levante, 16 de gener.

LARA, L. (1995). “Una historia de dos países y una versión de El Principito, a escena”. El País, Madrid, 11 de febrer.

-(1996). “Pluja Teatre coloca a Falstaff en un planeta mecanizado”. El País, Madrid, 26 d'octubre. -(1996). “Excesos y sutilezas en el Planeta Shakespeare de Pluja Teatre”. El País, Madrid, 3 de novembre.

LAS PROVINCIAS (2006). “La compañía Pluja Teatre cierra la Mostra”. Las Provincias, 29 d'octubre.

-(2008). “Pluja Teatre cierra la gira de su obra Gota con representaciones en la Expo de Zaragoza”. Las Provincias, 25 de juny.

-(2009). “Pluja representa Peter Pan García en Miramar”. Las Provincias, 22 de febrer.

-(2010). “Guardamar lleva al teatro el libro de Piera Puta posguerra”. Las Provincias, 7 de maig.
-(2011). “Pluja critica al edil de Cultura de Gandia”. Las Provincias, 20 de desembre.

-(2012). “Pluja estudia optar a la gestión del Serrano de Gandia con dos empresas”. Las Provincias, 17 d'octubre.

-(2013). “L'Homenatge a la Paraula reconoce a Pluja Teatre en su 40 aniversario”. Las Provincias, 21 denovembre.

-(2014). “La compañía Pluja Teatre y el exedil de Xeraco Toni Martí se llevan el Premi Abril”. Las Provincias, 8 de maig.

LEVANTE (1982). “La calça i garró”. Levante, 27 de novembre.

-(1992). “Más de 300 personas se quedan fuera en el estreno del Peter Pan del Pluja”. Levante, 3 de juny.

-(2003). “La Sala Escalante retoma la línea de producciones y hará un Tirant”. Levante, 4 d'octubre.
LLORENS, A. G. (2005). (Pluja, Premio Max). El Rotativo, mayo.

MAGRANER, L. (1991). “Pluja Teatre presenta una nueva obra infantil basada en El principito”. Levante, 4 de desembre.

MÁÑEZ, J. (1985). “Cuando el protagonista es niño”. Papers d’Educació i Cultura, 11, p. 25.
-(1986). “Una historia bien terminada”. Cartelera Qué y Dónde, abril.

-(1998). “Pluja Teatre celbra su 25o aniversario”. El País, 25 de maig.

M.C.R. (2007). “Pluja Teatre difunde valores interculturales en Emigrar, volar”. Las Provincias, 14 de febrer.

MEDITERRÁNEO (1984). “Quatre cosins germans, una reflexió urbanística”. Mediterráneo, 1 d'abril.

MILLÁS, J. (1974). “II Concurso de teatro en valenciano”. Triunfo, 597, p. 55-56.

-(1975). “Balance de un ciclo de teatro valenciano”. Triunfo, 660, p. 73.

-(1978). “I Mostra de Teatro Independiente del País Valenciano”. El País, 12 d’octubre
MONTAGUD, E. (1982). “La calça al garró”. Saó, 53, desembre, p.33.

MORA, J. I. (1974). “Pluja, un grup de teatre amb continuïtat”. El Tossal, , 29 de març.

NAVARRA HOY (1982). “Pluja teatre, un espectáculo ecológico con mensaje”. 30 de setemente.
PALAU, D. (2005). “Veinte años de teatro joven”. La Cartelera. Levante, 13 de maig.

PALLARÉS, J. (2003). “Eh!”. Acotaciones en la caja negra, marzo.

PASTOR, F. (2000). “Sol verd”. Levante, 18 de gener.

PAU, T. (2002). “Peces valencianes”. El Temps, 935, p.97.

PÉREZ, M. (2004). “La cabalgata del Tio de la Porra abre las fiestas de Sant Borja 133 años después”. Levante, 30 de setembre.

PERIS, S. (1990). “El sueño del teatro hecho realidad”. La Cartelera. Levante, 5, p.13.

PIERA, F.; MARTÍ, A. (1988). “Pluja despide con éxito Momo, a beneficio de una granja-escuela”. Levante (La Safor), , 29 de maig

PIERA, J. (1975). “Parlem de teatre”. Las Provincias, 7 de maig.

RODRIGO, B. (2011). “Gandia busca nuevo gestor para el Serrano al no aprobar la programación de Pluja teatre”. Las Provincias, 28 de desembre.

RODRÍGUEZ, M. (1983). “Mañana, Pluja Teatre, en TV”. Las Provincias, , 22 de febrer.
RODRÍGUEZ, J. (1995). “Variedades invernales”. El Mundo, Madrid, 27 de gener.

SANCHIS, V. (1975). “Supercaminal”. Deportivo Valenciano, 21 de gener.

-(1982). “Pluja: el sentido fantástico de la aventura”. Cartelera Qué y Dónde, 19 de juliol.

S.G.P. (1995). “Más de 2000 escolares verán teatro infantil en el Arniches”. La Verdad, 31 de gener.
SIRERA, J. Ll. (1979). “La lluna del grup Pluja”. Valencia Semanal, setembre.
-(1990). “Dòmine Pluja”. El Temps, 7 de maig, p.58-59.

-(1992). “Aquest octubre, molta Pluja i poc Don Juan”. El Temps, 441, València, p.86.
SORRIBES, J. S. (1990). “Dòmina Dominante, l'art de la comèdia”. Cartelera Qué y Dónde, 2 d'abril.

TOQUERO, C. (1996). “El Planeta Shakespeare”. El Mundo, Valladolid, 18 de juny.

-(1997). “Si pudiéramos volar con Peter Pan...”. El Mundo, Valladolid, 23 de març.

TORMO, J. (1980). “Dóna'm la lluna, un bon divertiment”. El Tendur, setembre.

VENTURA MELIÀ, R. (1977). “Sang i ceba. Un teatre valencià possible”. Avui, 2 de novembre. 

Enllaços

https://www.youtube.com/watch?v=
Disseny del projecte: Josep Lluís Sirera i Xavier Puchades · Assessor: R. X. Roselló
© Centre de Documentació Escènica IVC, Xavier Puchades
Logo Culturarts

Plaça Viriato s/n · 1er. pis
46001 València
Tel. 961 20 65 38 · 961 20 65 00
biblioteca_teatre_ivc@gva.es
medina_fer@gva.es