López, Lola

Si vols contactar amb el/la autor/a, emplena el formulari i ens posarem en contacte amb ell/ella el més prompte possible.





Accepte les condicions i la política de privacitat

Fitxa d'autor en Dramatea

López, Lola

Data de naixement: 1959
Població: Port de Sagunt
Dècada: Dècada dels 50's

Trajectòria

Entre 1984 i 1987, López compagina els seus estudis en l’Escola Superior d’Art Dramàtic de València amb cursos d’interpretació impartits per Esteve Graset (1984), Pere Planella (1985) o José Carlos Plaza (1986). Al llicenciar-se en 1986, rep una beca de la Universidad Internacional Menéndez Pelayo per a realitzar un seminari amb John Strasberg. També assisteix a cursos de teatre físic, amb l’Odin Teatret, o de dansa, amb Victoria Santacruz. En aquesta primera etapa formativa, col·labora com a intèrpret en projectes dirigits per Esteve Graset: Ritt (1984), creació col·lectiva amb L’Arc Teatre, i Arnau (1985), de Rodolf Sirera; i realitza la seua primera ajudantia de direcció junt amb Edison Valls en Destiada (1984), producció d’Ananda Dansa.

Entre 1989 i 1993, amplia la seua formació i experiència com a intèrpret amb una llarga estada a Londres. Allí, cursa el postgrau en la London Academy os Music and Dramatic Art (LAMDA) (1989-1990), assisteix a un seminari en la Weber London Academy i col·labora en la Temporada del Segle d’Or en el Gate Theatre. Com a actriu, participa en diversos muntatges de LAMDA: Women beware women (1988), de T. Midleton; Love for love (1988), de W. Congreve; The left hand of king (1989), d’Oscar Wilde; i King Lear (1989), de W. Shakespeare. I en el circuit comercial londinenca estrena Troilo & Cressida (1989), de W. Shakespeare i Piaff (1989), de P. Gems en l’Aldwich Theatre; li segueixen, No exit (1990), de J. P. Sartre, i la peça de dansa teatre, Revenge of the love cannibals (1991), amb Tripchore Company. Tanca aquest període formatiu i laboral a Londres amb The Good Society (1993), de Liza Goldman, estrenada en l’Holborn Festival.
Prèviament al seu retorn definitiu a Espanya, López continua interessant-se per la direcció d’escena. En aquest sentit, és ajudant de direcció de Rafael Calatayud en El mes feliç dels tres (1992), de Labiche, producció de la companyia mallorquina Capsigranys. L’any següent, aborda el seu primer treball de direcció, Un hombre, otro hombre, de Paco Zarzoso, finalment estrenada en l’Atelier 24 de Moma Teatre en 1995.

El seu primer contacte amb l’escriptura dramàtica es produeix en 1993, en un taller impartit per Sergi Belbel en la Mostra de Teatre Espanyol d’Autors Contemporanis d’Alacant, on comença a escriure A-la-mar. Aqueix mateix any, a Barcelona, López i l’actriu catalana Lina Lambert, a qui havia conegut a Londres, demanen José Sanchis Sinisterra que els escriga un text. L’autor valencià pensa en Lluïsa Cunillé qui crea per a les actrius una de les seues obres més destacades dels noranta, Libración. Xavier Albertí la va dirigir i la producció va anar a càrrec de Cae la Sombra, companyia fundada per aquestes actrius en 1994. López i Lambert van rebre per aquest treball el premi de la Crítica de Barcelona a la millor interpretació, i Albertí a la millor direcció en 1995. L’obra va arribar a fer una gira per Cuba aqueix mateix any.

És durant les funcions de Libración a la Sala Beckett quan López presenta Cunillé a Paco Zarzoso. D’aquesta trobada, naix en 1995 una nova companyia, l’Hongaresa de Teatre, fundada pels tres. Un projecte central en la trajectòria posterior de López que, encara hui, roman en actiu. Des de llavors, desenvolupa en la seua companyia tasques d’intèrpret, pràcticament en totes les produccions, així com de directora d’escena, autora
dramàtica, figurinista i productora.

Amb Hongaresa de Teatre, López dirigeix i interpreta l’obra fundacional de la companyia: Intemperie (1995), coescrita per Cunillé i Zarzoso. I com a actriu, intervé en obres de Cunillé com Vacantes (1997) i l'Afer (1999); de Paco Zarzoso, Cocodrilo (1998) i Mirador (2000); i d’ambdós autors, Viajeras (2001) i Húngaros (2002). Açò li permet, a més, treballar amb diferents directors: Alberto Bokos, Alejandro Jornet, Xavier Albertí o el mateix Zarzoso. En 1997, col·labora en una peça de dansa-teatre fora de l’Hongaresa, Lo que fue del gallo, de Germana Civera i Alain Rigout.

La seua definitiva incursió en l’escriptura dramàtica arriba, sobretot, en la segona meitat dels noranta. Inicialment, com a traductora teatral. En 1994, havia traduït ja Libration, de Cunillé, publicada i estrenada en dos ocasions a Londres; però serà sobretot a partir 1997, quan comence a traslladar l’anglés alguns dels textos estrenats per Zarzoso en l’Hongaresa: Crocodile (1997), Thres Hold (1997), Nocturnos (1998), Valencia (1998) o Mirador (1998). De Cunillé, traduïx també The affaire (1999). Peces que la mateixa autora fa arribar al Royal Court de Londres. Igualment, tradueix textos d’autors anglesos al castellà: Piaff, de Pam Gems; Plays one, d’Anthony Minghella; i Talking Heads, d’Alan Benett, aquesta última junt amb Vega Bermejo.

En 1997, rep l’ajuda a la creació de Teatres de la Generalitat Valenciana i decideix acabar Al-a- mar, el text iniciat en1993 al taller de Sergi Belbel. Aquesta obra forma part d’una espècie de díptic, inspirat en heroïnes del teatre de Shakespeare, completat amb Isola, que també rebrà l’esmentada ajuda en 1998. Ambdues són dirigides per la pròpia autora en els cicles de lectura de la SGAE a València, en 1998 i 2000. D’Isola, a més, Hongaresa estrena un semimuntatge i, posteriorment, un muntatge en 2001. L’última peça que escriu en aquest període és Ecosmudos amb la qual, en 2000, aconsegueix novament l’ajuda a la creació de TGV.

Al llarg de la primera dècada del 2000, López continua apareixent com a actriu en les produccions de l’Hongaresa. A les ja esmentades, se sumen ara noves peces de Cunillé com Aquel aire infinito (2002), II·lusionistes (2004), o Conozca usted el mundo (2005); i de Zarzoso: Exilio (2004), Umbral (2006) i El mal de Holanda (2008). Participa també en la producció de Teatre Micalet,(2008), de Zarzoso, i de Teatres de la Generalitat Valenciana, Las Troyanas (2001), dirigida per Irene Papas. D’aquesta última experiència, sorgeix la idea perquè Cunillé escriga Aquel aire infinito, una obra a partir dels mites femenins de les tragèdies gregues que, en 2010, rebria el Premi Nacional de Literatura Dramàtica. D’altra banda, a través d’un actor italià de Las Troyanas, li arriba a les mans el text de La caricia de DiosRuanda 1994, de F. Zanni i P. de Vita. L’Hongaresa el produeix en 2005, amb direcció de López, i es converteix en un dels grans èxits de la companyia. Fora de l’Hongaresa, com a directora, s’interessa per textos de nous dramaturgs valencians com: Alter (2002), de Javier Ramos, o El maniquí (2010), de Carolina Oliver, ambdós presentats en els cicles de lectures dramatitzades de la SGAE de València. En 2003, realitza també una lectura de Cabezas parlantes, de A. Bennet. A partir de 2008, Hongaresa de Teatre consolida la seua projecció internacional amb gires anuals per Latinoamèrica i, en particular, a Argentina. En 2002, ja havien participat amb Vacantes en Festival Internacional de Teatre Mercosur; però amb Umbral (2008) de Zarzoso, viatgen a Colòmbia, Xile, Argentina o Uruguai; Aquel aire infinito, que està de gira per Xile i Argentina en 2012; i entre 2013 i 2016, actuen a Argentina amb Patos salvajes (2013), firmada pels tres membres de l’Hongaresa; Adiós todavía (2014), de Iaia Cárdenas; María, la Javalina (2015), de Lola López; i Serenata en un pais sense serenos (2016), coescrita per Zarzoso i Cunillé. En 2010, López codirigeix amb Zarzoso, un coproducció de l’Hongaresa amb Proyecto Pluja (Urquillo, Argentina), El hipnotizador. María la Javalina (1942-1917), és la quarta obra escrita per López i la de més transcendència fins al moment. Estrenada en 2007, realitza diversos bolos nacionals fins a 2009. En 2013, Hongaresa recupera aquesta producció que arriba a estar de gira, com s’ha indicat, per Argentina en 2015. En aquesta peça, López torna a rescatar una heroïna, en aquest cas en clau de teatre documental, revisant la vida de l’última dona afusellada pel franquisme. Incorpora, a més, poesies de César Vallejo, Rafael Alberti i Paca Aguirre. En 2011, coescribe amb Cunillé i Zarzoso, Patos salvajes, dirigida també pels tres membres de l’Hongaresa. Actualment, aquest és el seu últim treball estrenat com a autora.

Com a docent, López ha impartit assignatures d’interpretació a la Facultat de Periodisme de València des de mitjans dels noranta. En 2007, torna a l’Escola Superior d’Art Dramàtic de València com a professora d’interpretació, plaça que ocupa fins a 2011. D’aquesta experiència, naix la companyia La perrica de Jerez, fundada i formada per tres alumnes seus de l’escola: Mafalda Bellido, Blanca Martínez i José Miguel Ortiz.

López s’encarrega de la direcció de les seues tres produccions: Il·lusionistes (2010), Húngaros (2012) i Salón Primavera (2013). Aquesta última en coproducció amb l’Hongaresa. La primera de Lluïsa Cunillé i les altres dos coescrites entre Cunillé i Zarzoso. A partir de 2011, López ha continuat impartint cursos a Argentina i a València.

Als esmentats, els seus últims treballs com a actriu en l’Hongaresa són: El alma se serena (2009) i Serenata para un pais sin serenos (2015), ambdós, coescrits per Cunillé i Zarzoso; Hilvanando cielos (2012), de Zarzoso, en coproducció amb el Centre Dramàtic Nacional; i, finalment, La cantant calba al McDonald’s ( 2015)de, Cunillé.

La seua última estrena com a autora és Encendidas (2016), obra que procedeix del corpus poètic de Paca Aguirre, Premi Nacional de Poesia.
 

Obra estrenada

Textos dramàtics originals


2000. Isola. (semimuntatge) Direcció Lola López. Hongaresa de Teatre. Ca Revolta, València.
2007. María, La Jabalina (1952-1917). Direcció Lola López. L'Hongaresa de Teatre. Congreso de la Dignidad, Albacete.
2011. Patos Salvajes, coescrita i codirigida per Paco Zarzoso, Lluïsa Cunillé i Lola López. Hongaresa de Teatre, Casa de Cultura de Sagunt, València.

Dramatúrgies, traduccions, adaptacions i versions teatrals


2016. Encendidas, a partir de textos de Paca Aguirre. Dirección Lola López. L’Hongaresa de Teatre, Teatre Romà de Sagunt, València.

Lectures dramatitzades (Nacionals)


1998. Al-a-Mar. Direcció Lola López. Cicle de Lectures Dramatitzades SGAE, València.
2000. Isola. Direcció Lola López. Cicle de Lectures Dramatitzades SGAE, València.

Obra publicada

Textos dramàtics originals


1998. Lady Emm. Revista The Elm, 13, Universitat de València, p.25. (TB). 2014. María La Jabalina (1942-1917). Episkenion, 2, València, p.187-220.

Dramatúrgies, traduccions, adaptacions i versions teatrals


1994. Libration, de Lluïsa Cunillé. Traducció Lola López. Aurora Metro Publications, Londres.

Inéditas y/o estrenadas.

1997. Crocodile (Cocodrilo). Traducció Lola López. 1997. Thres Hold (Umbral). Traducció Lola López.
1998. Nocturnos. Traducció Lola López. 1998. Valencia. Traducció Lola López.
1998. Mirador. Traducció Lola López. 1999. The affaire, de Lluïsa Cunillé. Traducció Lola López.
 

Reflexió i investigació teatral de l'autor: premsa, publicacions culturals i especialitzades


2015. “Hongaresa y María La Jabalina”. Revista Con la A, 37, gener.

Obra premiada


1997. Ajuda a la creació de Teatres de la Generalitat Valenciana, per Al-A-Mar.
1998. Ajuda a la creació de Teatres de la Generalitat Valenciana, per Isola.
2000. Ajuda a la creació de Teatres de la Generalitat Valenciana, per Ecosmudos.

Bibliografia

Articles, capítols, pròlegs


ROSSELLÓ, R. X. (2014). “Más allá de la interpretación: nuevas creadoras en el teatro valenciano actual”. Telón de fondo, 19, Facultad de Filosofía y Letras, Caba, Argentina.

Recepció en premsa i publicacions especialitzades


ABC (2012). “Oda a la mentira en Patos salvajes”. ABC, Sevilla, 9 de març.
ARTEZBLAI (2013). “María La Jabalina de la compañía Hongaresa abre la temporada de la sala Ultramar”. Artezblai, 12 de setembre.
BARRANCO, J. (2013). “Mentiras para vivir”. La Vanguardia, 9 de febrer.
DIAGO, N. (2013). “María Pérez Lacruz, ejecutada”. Cartelera Turia, setembre.
DIARI DE TARRAGONA (2012). “Patos salvajes llega mañana a la Sala Trono”. Diari de Tarragona, 25 d'octubre.
DONAT, B. (2014). “El teatro valenciano salta el charco y hace las Américas”. Culturplaza, 5 de febrer.
-(2015). “Hongaresa Teatre, dos décadas de teatro embriagado”. Culturplaza, 2 de desembre.
EL TRIBUNO (2014). “María La Jabalina en el Teatro El Pasillo”. El Tribuno, Jujuy, Argentina, 28 d'octubre.
FERNÁNDEZ, I. (2011). “Ibsen inspira un montaje sobre las mentiras vitales”. El Periódico, Catalunya, 10 de febrer.
FERNÁNDEZ CHAPO, G. (2015). “María La jabalina: la reapropiación del teatro documental”. Mateo, Medio Argentino de Teatro, 8 de gener.
HENRÍQUEZ, J. (2014). “María La Jabalina (1942-1917), de Lola López”. La República Cultural, 16 de juliol.
LAS PROVINCIAS. (2011). “Ibsen inspira a Hongaresa en una obra que reflexiona sobre la mentira actual”. Las Provincias, 11 d'octubre.
MARTÍNEZ, J. C. (2013). “En Valencia cada vez cuesta más encontrar espacios para representar”. Las Provincias, 27 d'agost.
MOLINARI, B. (2014). “María La Jabalina: A la memoria de una anarquista”. La Voz, Argentina, 25 d'octubre.
QUIÑONERO, Ll. (2007). “María La Jabalina por Lola Lopez”. http://www.llumquinonero.es, 5 de juliol.
RAMBLA, J. M. (2015). “Veinte años con las tribus húngaras”. Cartelera Turia, desembre.
SALA, C. (2011). “Ibsen inspira a Lluïsa Cunillé y paco Zarzoso unos nuevos Patos salvajes”. La Razón. Catalunya, 9 de febrer.
TAEÑO L. M. (2008). “Sagunto acoge el estreno de la obra de teatro que cuenta la historia de la saguntina María La Jabalina”. Las Provincias, 22 de gener.
VALEZA, N. (2011). “Patos Salvajes”. Play On, 16 de feberer.
 

Enllaços


http://www.hongaresa.es/
Disseny del projecte: Josep Lluís Sirera i Xavier Puchades · Assessor: R. X. Roselló
© Centre de Documentació Escènica IVC, Xavier Puchades
Logo Culturarts

Plaça Viriato s/n · 1er. pis
46001 València
Tel. 961 20 65 38 · 961 20 65 00
biblioteca_teatre_ivc@gva.es
medina_fer@gva.es