Trajectòria

Estudia Història Medieval en la Universitat de València i es llicència en Geografia i Historia en 1985. Un any abans, rep el Premi Enric Valor amb Mitjacua i la sargantana del mar, la primera d’una llarga llista novel·les destinades a un lector infantil i juvenil. L’autor es convertirà en un referent destacat de aquest gènere en català, publicat regularmen per editorials com Bromera. Algar o Edebé, Algunes d'aquestes obres seran traduïdes a diferents llengües. D’aquesta primera etapa, podem citar exemples de narrativa infantil com No sigues bajoca! (1986), Estàs com una moto! (1988), Me’n vaig de casa (1993) o Ara sí que t’has refredat! (1998); i de narrativa juvenil, Pipistrellus Pipistrellus, set dies en la vida d'un quiròpter (1994), Quin sidral de campament (1996) o Menjaré bollycaos per tu (2000), Premi Ciutat d’Alzira-Bancaixa.

Una vegada llicenciat en Geografia i Història, Alapont pot per fi desenvolupar la seua vocació teatral. Es forma com a actor entre 1986 i 1988 en l'OM Teatre de Paco Villegas, amb professors com Juan Mandli, Nilda Varela o Carles Castillo. El seu primer paper serà en Woyzeck (1988), amb direcció de Mandli. Després, entra a formar part del grup La Colla, de l’Alcúdia, on participa com a actor en L'autèntic amic, de Goldoni (1990) i com a autor i director en Això era i no era (1993), la seua primera proposta dirigida a públic infantil. En aqueixos anys, funda amb Plàcid Rosaleny l'Escola Municipal de Teatre de Catarroja, on va exercir un temps de professor. En 1991, s’incorpora com a intèrpret a la companyia Moma Teatre de València i apareix en dos de les seues produccions: La cantant calba, de Ionesco (1991) i El muntaplats, de Pinter (1993).

En 1992, havia estrenat la seua primera peça teatral, Pandemònium, un encàrrec del Grup Na Jordana Teatre, coescrita amb Carles Alberola. En 1994, també amb Alberola, escriu la primera producció d’Albena Teatre, Currículum, premi Generalitat Valenciana a les Arts Escèniques al millor text en 1996. En 1993, Alapont abandona la interpretació i es dedica exclusivament a l’escriptura, compaginant teatre i narrativa infantil i juvenil. En aquests anys, estrena peces per a adults com Beatrius (1996) oTres tristos traumes (1998), amb direcció del propi autor; o infantils com la citada Això era i no era (1993), Els viatges de Marco Polo (1996) o Alícia (1997). Produccions, algunes d’aquestes, de prestigioses companyies valencianes com l'Horta o Bambalina Teatre. Amb Beatrius, guanyarà el Premi Teatre Micalet, obra que serà també nominada a millor text en la convocatòria dels premis Generalitat Valenciana a les Arts Escèniques. En 1996, a més, l’autor s’encarrega de l’adaptació teatral de La lliçó de Ionesco, dirigida per Joaquín Hinojosa, per a Moma Teatre.

Paral·lelament, desenvolupa tasques de corrector lingüístic (revista El Temps, Editorial 3i4, etc.), assessor lingüístic (Universitat Politècnica de València) i traductor. Entre 1995 y 1997, treballa com a editor en l’editorial Bromera i, posteriorment, com a director de la col·lecció Micalet Teatre. En aquesta editorial té publicada gran part dels seus textos de narrativa infantil i juvenil pels quals, continua rebent premis com l'Edebé (2001), el Serra d'Or (2002), el Protagonista Jove (2004) o, més recentment, el Cruïlla (2012). La seua obra narrativa ha merescut la menció de The White Ravens de la Internationale Jugend Bibliothek i ha sigut traduïda al castellà, èuscar, gallec, portugués o eslové. En novel·la per a adults, obté el Joanot Martorell per Tota d'un glop (2002), i el Porrot d'Honor de els Lletres Valencianes (2006), com a reconeixement a la seua trajectòria literària. D’aquest període, trobem títols com El secret de Cristina (2004), Sara fa preguntes(2005), El primer dia de l’escola (2006), Victor es posa a remulla (2008) o El cas de la ploma de plata (2009), entre altres, en literatura infantil; i en juvenil, L’ovella negra (2001), L’infern de Marta(2003), Barrots daurats (2005) o Qui té por de Morgana? (2009).

A partir de 2002, amb el text dramàtic Una teòria sobre això (2003), es converteix en un dels dramaturgs habituals de La Dependent. Companyia amb què ja havia col·laborat en la coproducció amb l'Horta Teatre, Beatrius (1996), amb direcció d’Imma Sancho. Amb la companyia alcoiana estrena, pràcticament, tota la seua obra teatral recent: Bultaco 74 (2004), Una de quatre formatges (2006), L’infern de Marta (2007) - adaptació teatral d'una de les seues novel·les juvenils més reeixides -, El somriure de M. O'Hara (2011), Matant el temps (2015) o, més recentment, Icària (2021). Totes aquestes, excepte les dos últimes, dirigides per Gemma Miralles.

Quasi vint anys després de Currículum, Alberola i Alapont van tornar a col·laborar en una nova peça per a Albena, Ficció (2013), Premi Cartelera Turia a la millor contribució teatral, a la qual seguirien noves col·laboracions com el musical Tic-tac (2017), on també escriu Rodof Sirera, o Waterloo (2020). Tic-Tac és una coproducció de l’Institut Valencià de Cultura i la Diputació de València, estrenada en el Teatre Principal de València, que rebrà de nou el Premi Cartelera Turia i el de millor espectacle musical en els Premis Max de 2018. D’aquesta peça, a més, es va fer el documental Tic-tac, construint un musical (2019). L’ultima col·laboració de l’autor amb Albena Teatre ha sigut en el muntatge col·lectiu Presoners (2020), amb les peces breus Descalç i El clam del silenci. Recentment, va rebre l’ajuda a l’escriptura de l’IVC per a escriure la seua darrera obra, Germans, en fase de preproducció per la companyia Esclafit Teatre. 

En quant a narrativa, Alapont ha rebut nous premis com el Gra Angular, per El racó de Penèlope(2012); el Alfons el Magnànim, per El mal que m’habita (2017) o el de la Crítica dels Escriptors Valencians (AELC), per L’ombra del pare (2020). Novel·les a les quals caldria afegir altres títols com És complicat (2017), Versos per a un cadàver (2021), o Lluny de Roma (2021), entre altres.

Alapont és soci de l'AVEET (Associació Valenciana d'Escriptores i Escriptors de Teatre), pràcticament, des dels seus orígens. 

Trajectòria actualitzada JUNY 2021
© Xavier Puchades    

Obra estrenada

Textos dramàtics originals

1992. Pandemonium, coescrita Carles Alberola, dirección Carles Alberola. Cia. Na Jordana Teatre, Sala Palmireno, Valencia.
1993. Això era i no era / Érase que no se era. Dirección de Pasqual Alapont. Companyia La Colla Teatre – La Tarumba. Centre Cultural Mislata, Valencia.
1994. Curriculum, coescrita con Carles Alberola, dirección Carles Alberola. Albena Teatre. Centre Cultural Mislata, Valencia.
1996. Beatrius. Dirección Imma Sancho. Companyia L'Horta – La Dependent. Sala L'Horta, Valencia.
1998. Tres tristos traumes. Dirección Pasqual Alapont. Companyia Clat Espectacles – La Tarumba. Auditori Molí de Vila de Quart de Poblet, Valencia.
2000. Cita a cegues. En Un de sol, amb Chema Cardeña, Juli Disla, Alejandro Jornet, Ximo Llorens, Patricia Pardo, Paco Sanguino y Paco Zarzoso. Dirección Victoria Salvador. Combinats, Espai Moma, Valencia. (TB).
2003. Una teoria sobre això. Dirección Gemma Miralles. Companyia La Dependent. Teatre Talia, Valencia.
2004. Bultaco 74. Dirección de Gemma Miralles. La Dependent, Mostra de Teatre d'Alcoi, Alicante.
2006. Una de quatre formatges. Dirección Gemma Miralles. La Dependent – Teatres de la Generalitat Valenciana. Casa de Cultura de Puçol, Valencia.
2009. El somriure de M. O'Hara. Dirección Gemma Miralles, La Dependent. Teatre Principal d'Alcoi. Alicante.
2011. La nóvia de Gary Cooper. Dirección Gemma Miralles, La Dependent. Mostra de teatre d'Alcoi, Alicante.
2013. Ficció, coescrito con Carles Alberola. Dirección de Carles Alberola. Albena Teatre. Teatre Flumen, Valencia.
2015. Sobradament preparats, en Europa, Cabaret del desencant. Dirección y producción de CRIT Companyia de Teatre – Escena Erasmus. Sala Matilde Salvador, Valencia.
2015. Matant el temps. Dirección Pepa Miralles. La Dependent. Mostra de Teatre d'Alcoi, Alicante.
2017. Tic-tac, escrit amb Carles Alberola i Rodolf Sirera. Direcció Carles Alberola. Institut Valencià de Cultura - Diputació de València. Teatre Principal, València. (TM)
2020. Descalç / El clam del silenci. En Presoners. Direcció i dramatúrgia de Carles Alberola. Albena Teatre. Sant Miquel dels Reis, València. 
2020. Waterloo, escrit amb Carles Alberola. Direcció Carles Alberola Albena Teatre. TAMA d'Aldaia, València. 
2021. Icària. Direcció Pepa Miralles. La Dependent. Teatre Rialto, València. 
2021. Germans. Companyia Esclafit Teatre (en pre-producció)

Dramatúrgies, traduccions, adaptacions i versions teatrals

1996. La lliçó, de E. Ionesco. Adaptación de Pasqual Alapont. Dirección Joaquín
Hinojosa. Moma teatre, Espai Moma, Valencia.
1996. Els viatges de Marco Polo. Dirección Joan Miquel Reig. Companyia Kabuki Teatre. Sala Escalante, Valencia. (TIJ)
1997. Alícia. Dirección Joaquín Hinojosa. Companyia Bambalina Teatre. Sala Escalante, Valencia. (TIJ)
2007. L'infern de Marta, adaptación de la novela homónima del autor. Dirección Gemma Miralles, La Dependent. Mostra de Teatre d'Alcoi, Alicante. (TIJ)
2008. Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell. Dramaturgia de Pasqual Alapont. Direcció Anna Marí. CRIT, Sala Matilde Salvador, Valencia.

Posades en escena posteriors i reposicions (Nacionals)

1997. Això era i no era. Companyia La Tarumba.
2001. 3 traumes. Dirección Rosa J. Sunyer. Nur, Teatre Municipal de Manacor, Baleares.
2002. Això era i no era. Direcció Ingrid Marín i Ester Sellés. Sotacabina Teatre. Lluïsos de Gràcia, Barcelona.
2004. Tres tristos traumes. Dirección Jordi López y Xavi Fernández. Al Galliner,
L'Estruch, Sabadell.
2005. Tres tristes traumas. Dirección Diego Reay Núñez. Etrunoia Teatro, Teatro
Principal, Pontevedra.
2005. Tres tristos traumes. La Teca teatre, Auditori Alcanar.
2005. Alícia. Dirección Ruth García. TMS La Farándula, Sabadell.
2006. Beatrius. Dirección Joan Porcel. Voramar Teatre, Teatre Sans, Mallorca.
2012. Tres tristos traumes. Dirección Gaspar Zamora. Cia. Fil per randa, La Protectora, València.
2014. Això era i no era / Érase que no se era. Direcció Jesús Jara. L'Esglai Teatre, Moli de la Vila, Quart de Poblet, Valencia.

Obra publicada

Textos dramàtics originals

1997. Beatrius, Edicions Arana, Valencia.
1998. Tempesta d’estiu, En Brufera d’estiu (AA.VV.) Pagès Editors, Lleida. (TB)
1998. Currículum, coescrita con Carles Alberola, Edicions Bromera, Alzira.
1998. Això era i no era. Bromera, Alzira.
2000. Tres tristos traumes. Edicions Bromera, Alzira.
2001. El circ de la fosca, Umbracles, Publicacions del MITA, Albaida.
2005. Pell de corder, Edicions Bromera, Alzira.
2005. Una teoria sobre això, Edicions Bromera, Alzira.
2006. El circ de la fosca. Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, Alicante.
2006. Bultaco 74. Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, Alicante.
2006. Beatrius. Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, Alicante.
2014. Ficció, escrita amb Carles Alberola.  Edicions Bromera, Alzira.
2016. Demà podries morir. Edicions Bromera, Alzira.
2018. Tic tac, escrita amb Carles Alberola i Rodolf Sirera . Col·lecció Textos en escena, Institut Valencià de Cultura, València.

Altres publicacions

Narrativa infantil
1985. Mitjacua i la sargantana del mar, amb Antoni Torregrosa Bou. Federació d'Entitats Culturals del País Valencià, València. 
1986. No sigues bajoca! Gregal, Girona.
1988. Estàs com una moto! Gregal, Girona.
1991. No sigues bajoca! Edicions Bromera, Alzira.
1993. Mitjacua i la sargantana del mar, amb Antoni Torregrosa Bou. El Bullent, Picanya.
1993. Me'n vaig de casa. Edicions Bromera, Alzira. 
1998. Ara sí que t’has refredat! El Bullent, Picanya.
2004. El secret de Cristina. Edicions Bromera, Alzira. 
2004. Cagadets de por.  Edicions Bromera, Alzira (1989)
2004. Víctor se'n va d'excursió. Edicions Bromera, Alzira.  
2005. La Sara fa preguntes. Edicions Bromera, Alzira. 
2006. El primer dia d'escola. Edicions Bromera, Alzira. 
2008. Víctor es posa a remulla. Edicions Bromera, Alzira.
2009. El cas de la ploma de plata. Edelvives-Baula, Barcelona.
2012. David i el nyíto. Edelvives-Baula, Barcelona.
2015. Tres colps en la nit.  Edicions Bromera. Alzira. 

Narrativa juvenil
1994. Pipistrellus Pipistrellus, set dies en la vida d'un quiròpter. Edicions Bromera, Alzira. 
1996. Quin sidral de campament.  Cruïlla, Barcelona. 
2000. Menjaré bollycaos per tu. Edicions Bromera, Alzira. 
2000. Un estiu sense franceses. Edebé, Barcelona.
2001. L’ovella negra. Edebé, Barcelona.
2003. L'infern de Marta. Edicions Bromera, Alzira. 
2005. Plens de ràbia. Edebé, Barcelona.
2005. Barrots daurats. Edicions Bromera, Alzira. 
2006. Fi de culs a Mallolca. Edicions Bromera, Alzira.
2007. En la línea dels tres punts. Edelvives-Baula, Barcelona.
2007. Sí però no però sí. Edicions Bromera, Alzira. 
2009. El quadern taronja de Morgana. Edicions Bromera, Alzira.
2009. L’aniversari de Babalà. Edicions Bromera, Alzira. 
2009. Qui té por de Morgana? Edicions Bromera. Alzira.
2009. Morgana la dels ulls verds. Bromera, Alzira.
2012. El Racó de Penèlope. Editorial Cruïlla, Barcelona. 
2013. La banda dels mitjos lladres. Edicions Bromera. Alzira
2013. El cavaller del Oceà Antàrtic. Edebé, Barcelona.
2014. Caçadors d'enigmes.  Edicions Bromera, Alzira.  
2017. Quin sidral de campament.  Edicions Bromera, Alzira. 
2017. És complicat. Edicions Bromera, Alzira. 
2019. L'ombra del pare. Edicions Bromera, Alzira.
2021. Versos per a un cadàver. Edicions Bromera, Alzira.
2021. Lluny de Roma. Edicions Bromera, Alzira.

Novel·la
2003. Tota d’un glop. Edicions Bromera, Alzira. 
2017. El mal que m'habita. Edicions Bromera, Alzira. 

Relats
2019. Com una teranyina. Dins Assassins valencianas d.a, Llibres del delicte, València.
2020. Elisabet de Moixent.  Dins Contes per a tu, llibre homenatge a Llorenç Giménez. Perifèric edicions, Catarroja.

Còmic
2020. Vacuna't

Dramatúrgies, traduccions, adaptacions i versions teatrals

1996. Els viatges de Marco Polo, Edicions Bromera, Alzira.
1997. Alícia, Edicions Bromera, Alzira.
2016. Tirant lo Blanc. Edicions Bromera, Alzira.

Altres publicacions
2019. El comte de Montecristo, d'Alexandre Dumas.  Edicions Bromera, Alzira. (Novel·la juvenil)

Reflexió i investigació teatral de l'autor: programes de mà

2000. “Dramaturg a peu d'escena”. Caràcters, 10, Valencia, p.12.
2001. “Teatre a les aules, aules al teatre”. L'Illa, 28, Alzira, p. 21.
2003. Pròleg a Spot, de C. Alberola i R. García. Edicions Bromera, Alzira.
2004.“De tradición y tradiciones”. Cuadernos de Dramaturgia Contemporánea, 9,
Muestra de Teatro Español de Autores Contemporáneos, Alicante.
2004. “Decàleg per a un currículum”. Albena Teatre 10 anys, amb el somriure d'un bes. Bromera, Alzira. p. 18.
2005. “Experiències d'escriptura i adaptació de textos dramàtics en valencià”. Mesa
redonda celebrada en la SGAE, Valencia, 30 de abril. (inèdit)
2006. “L'Horta Teatre: d'ací, d'arreu”. 30 any de l'Horta. 30 anys de teatre valencià.
Edicions Bromera, Alzira, p.96.
2011. “Teatre: amor i humor, passió i rutina”. Conferencia en la XVI Festa del Llibre de Muro. (inédita).
2014. “De tradició i tradicions”. Contemporáneo / Contemporani. Universitat de València, p. 15-17.

Reflexió i investigació teatral de l'autor: premsa, publicacions culturals i especialitzades

1988. “Brecht és Brecht”. Daina, 5, Valencia, p.117-119.
1988. “Un autor atípic”. Daina, 4, Valencia, p. 134-136.
2000. “Les coses, pel seu nom”. Caràcters, 13, València, p. 20.

Obra traduïda

CASTELLÀ
2006. Bultaco 74. Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, Alicante.
2006. Beatrices. Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, Alicante.

Inédita i/o estrenada.
1993. Érase que no se era. 

Altres publicacions

CASTELLÀ
2000. Devoraré bollycaos por ti. Ediciones Algar, Alzira.
2001. La oveja negra. Edebé, València. 
2003. El infierno de Marta. Ediciones Algar, Alzira. 
2004. Víctor se va de excursión. Ediciones Algar, Alzira.
2004. Con los pelos de punta. Ediciones Algar, Alzira. 
2005. El campamento de los líos. Ediciones Algar, Alzira. 
2005. Sara hace preguntes. Ediciones Algar, Alzira.
2005. Barrotes dorados. Editorial Algar, Alzira.
2006. Un verano sin francesas. Edebé, València. 
2008. Víctor se pone en remojo. Ediciones Algar, Alzira.
2010. ¿Quién teme a Morgana? Ediciones Algar, Alzira.
2010. ¡Vaya par de merluzos!. Editorial Algar, Alzira. 
2011. Morgana la de los ojos verdes. Editorial Algar, Alzira. 
2011. El primer día del cole.Editorial Algar, Alzira. 
2011. El caso de la pluma de plata. Editorial Algar, Alzira. 
2012. ¡Puñetero duende! Ediciones Algar, Alzira. 
2013. La chica de la banda. Editorial Algar, Alzira
2013. El caballero del océano Antártico. Edebé, València. 
2019. Tres golpes en la noche.Ediciones Algar, Alzira. 
2021. Lejos de Roma. Ediciones Algar, Alzira. 

ESUKERA
2004. Kristinaren sekrtua. Erein Argitaletxea, Donostia.
2005. Bollikaoak zugatik. Elkar, Donostia.
2006. Martren infernua. Erein Argitaletxea, Donostia.
2007. Bai baina ez baina bai. Elkar, Donostia.

GALLEC
2004. O inferno de Marta. Edicións Xerais, Vigo. 

Obra premiada

1996. Nominació als Premis Generalitat Valenciana de les Arts Escèniques al millor text, per Beatrius.
1996. Premi Generalitat Valenciana de les Arts Escèniques al millor text, per Curriculum, coescrit amb Carles Alberola.
1996. Premi Micalet de Teatre, per Beatrius.
2007. Premi Abril del Públic al millor espectàcle de la Comunitat Valenciana, per Una de quatre formatges.
2013. Premio Cartelera Levante al mejor espectáculo valenciano de la Sala Russafa, por La nóvia de Gary Cooper.
2014. Premi de la Cartelera Turia a la millor contribució teatral, per Ficció, coescrita amb Carles Alberola.
2018. Premi Max de les Arts Escèniques al millor espectacle musical, per Tic-tac, escrita amb Carles Alberola i Rodolf Sirera. 
2018. Premi de la Cartelera Turia al millor espectacle teatral, per Tic-tac, escrita amb Carles Alberola i Rodolf Sirera. 
2020. Ajuda a l'escriptura escènica de l'Institut Valencià de Cultura, per Germans. 

Altres premis
1984. Premi Enric Valor de narrativa juvenil, per Mitjacua i la sargantana del mar, escrita amb Antoni Torregrossa.
1999. Premi Ciutat d’Alzira-Bancaixa de narrativa juvenil, per Menjaré bollycaos per tu.  
2001. Premi Edebé de literatura juvenil, per L’ovella negra.
2001. Premi Crítica Serra d’Or, per L’ovella negra. 
2001. Seleccionada per The White Ravens de la Internationale Jugend Bibliothek, L’ovella negra. 
2002. Premi Joanot Martorell, per Tota d’un glop. 
2003. Premi Protagonista Jove, per L’infern de Marta. 
2012. Premi Gran Angular, per El racó de Penèlope. 
2017. Premi València Alfons el Magnànim de narrativa, per El mal que m’habita.
2020. Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians (AELC) modalitat literatura infantil, per L'ombre del pare. 

Bibliografia

Articles, capítols, pròlegs

CASAS, Joan (2005). “Cap al mestratge”. Pell de corder / Una teoria sobre això, de Pasqual Alapont. Bromera, Alzira, p. 7-23.
FLUIXÀ, J.A. (2000). “L'espill satíric”. L'illa, 25, p. 11.
-(2006). “Pasqual Alapont: l'inconformisme d'un escriptor”. Caràcters,34, Valencia, p.46.
-(2018). "Pasqual Alapont i la infància rebel". Caràcters, primavera, p.26.
GARCÍA, Roberto (2004). Albena Teatre, 10 anys amb el somriure d’un bes, Edicions Bromera, Alzira.
HERRERAS, E. (1998).“Introducció”. Curriculum, de Carles Alberola i Pasqual Alapont. Edicions Bromera, Alzira.
-(2006). 30 any de l'Horta. 30 anys de teatre valencià. Edicions Bromera, Alzira, p.93-96
IBARRA, N. (2018). "La narrativa juvenil de Pasqual Alapont". Caràcters, primavera, p.27.
MATOSES, Joan Manuel (2014). “Llums, càmera, ficció!”. Caràcters, 68, Valencia, p.46.
ORDÓÑEZ, Marcos (2003) A pie de obra. Alba Editorial, Barcelona, p.24-27
RAGUÉ-ARIAS, M. J. (2000). ¿Nuevas Dramaturgias? (Los autores de fin de siglo en Cataluña, Valencia y Baleares). INAEM, Madrid, p. 13, 27, 126, 171, 176, 229, 260, 268.
ROSSELLÓ, R. X. (2000). “Pasqual Alapont: entre l'escriptura i la pràctica escènica”. Tres tristos traumes, de Pasqual Alapont. Bromera, Alzira, p. 7-25.
-(1998), “Sobre el teatre independent valencià i la nova escriptura teatral”, Caplletra, 22, Valencia, p. 217-232.
-(2009). “L'anàlisi de textos teatrals per a infants i adolescents”. Caplletra, 46, Valencia, p.183-206.
-(2013) “Els creadors de ficcions damunt l'escena: Del teatre autobiogràfic a l'autobiografia escènica”, Caplletra, 55, p. 175-197.
-(2018). "Pasqual Alapont o el nostre teatre". Caràcters, primavera, p.29.
SALVAT, R. (2005). “Dóna'm lletra”. Assaig de Teatre, Barcelona, p.310-314.
SANSANO, Biel (2014), “Introducció”. Ficció, de Carles Alberola i Pasqual Alapont. Edicions Bromera.
TORREÑO, Antoni (2015), Albena teatre,20 anys de ficció, Alzira, Edicions Bromera.
TORTOSA, Virgilio (2000), “Panorama de la dramatúrgia valenciana dels 90”, Aproximació al teatre valencià actual (1968-1998), Universitat de València, València, p. 187-260.
USÓ, V. (2018). "Segon pla, primer nivell". Caràcters, primavera, p.28.

Recepció en premsa i publicacions especialitzades

ABC (2004). “Albena Teatre repone en el Espai Moma una trilogía sobre las pasiones”. ABC, Comunitat valenciana, 12 de maig.
AGENCIA EFE (2004). “Albena Teatre celebra 10 anys amb una lectura dramatitzada i la reposició de Currículum”. Levante, 25 de maig.
AGENCIA EUROPA PRESS (2008). “L'infern de Marta se despliega en el Talía para mostrar que la violencia de género es un problema de todos”. Las Provincias, 26 de març.
ALBA, N. (2018). “Tic-tac: el tiempo lo es todo”. Levante emv, 21 de desembre.
ALOY, J. Mª. (1998). “Alícia”. Escola Catalana, 350. p. 44-45.
BENACH, J-A. (1996). “El camuflaje del caracol”. La Vanguardia, 3 de març.
BORRÀS, V. (2003). “Un nou combat per a Tirant”. L'Illa, p. 21.
BOSCH, M. (2021). “Carles Alberola divierte con Waterloo que tiene algo de Abb y bastante de batalla en el Principal”. Nomepierdouna, 6 d’abril. 
BUIL MANZANARES, N. (2002). “Combinats teatre barreja, café i soletat”. Avui, 9 de maig.
BURGUERA (2011). “Entrevista. Un libro no existe sin el escritor, pero tampoco sin el lector”. Las Provincias, 31 de gener.
CALAFAT, F. (2005). “Lletres virtuals”. El País. Quadern. 29 de setembre.
CASTILLEJO, J. (2006). “Conflictos en una pizzeria”. La Cartelera. Levante, 3 de noembre.
CLARI, B. (1995). “Carles Alberola vuelve al Gran teatro con un montaje que homenajea al también alcireño Enric Balaguer”. Levante, 20 de gener.
C.M.A. (2011). “Éxito de El somriure de M. O'Hara”. La Verdad, 1 de febrer.
CORNELLES, V. (2018). “La magia del musical Tic-tac llega a Castellón el próximo 27 de enero”. El Periódico Mediterraneo, 12 de gener.
DIAGO, N. (1994). “Per un teatre essencial”. Cartelera Turia, 26 de desembre.
-(1995). Reseña crítica de Currículum. Cartelera Turia, 1 de gener.
-(1996). “Los viajes de Marco Polito”. Cartelera Turia, 21 d’octubre.
-(1997). “Del otro lado del espejo”. Cartelera Turia, 13 d’octubre.
-(2000). “Juguete cómico”. Cartelera Turia, 27 de desembre.
DIARIO DE VALENCIA (2005). “La compañía valenciana La Dependent escenifica Bultaco 74 en el Talía”. Diario de Valencia, 12 d’octubre.
DLV (2019). “À Punt emet el musical Tic-Tac per a celebrar el Dia Mundial del Teatre”. Diari La Veu, 26 de març.
DOMÍNGUEZ, S. (2006). “Apología del sainete”. Las Provincias, 2 de desembre.
-(2008). “El transvase y más problemas”. Las Provincias, 1 d’abril.
-(2010). “Monòlegs sense trellat”. Las Provincias, 23 d'abril.
EL MUNDO (2010). “Monólogos difrazados de conversación”. El Mundo, 14 d’abril.
EL PAÍS (2005). “El teatro Talía ofrece una comedia sobre el desencanto”. El País, Comunitat Valenciana, 12 d’octubre.
EL TEMPS (2004). “Albena reposa tres espectacles clau en el seu desé aniversari”. El Temps, 11 de maig.
EUROPAPRESS (2020). “La voz silenciada de los presos del franquismo vuelve a sonar con Presoners”. Culturplaza, 8 de setembre.
-(2021). “Un secuestro grotesco y delirante llega al Arniches de Alicante con Icària de La Dependent”. Europapress, 28 d’abril.
FERRANDIS CASARES, J. (1997). “Un estudio psicológico”. Información, 11 d’octubre.
FOGUET, F. (2001). “Casos de psiquiatre”. Avui, 4 de gener.
FONDEVILA, S. (1996). “Un socarrón Currículum en Artnbrut”. La vanguardia, 17 de gener.
GARÍN, I. (2020). “Presoners”. Cartelera Turia, 1 de setembre.
GARZÓN, V. (2004). “El revival de Albena Teatre”. 20 Minutos, Valencia, 11 de maig.
GONZÁLEZ, R. (1997). “Beatrices”. La Verdad, 12 d’octubre.
GRANADOS, T. (2005). “Bultaco 74”. Diari de Tarragona, 1 de març.
HERRERAS, E. (1991). “Viaje tras los cuentos...”. Qué y Dónde, 21 de gener.
-(1994). “En la biblioteca”. Levante EMV, 28 de gener.
-(1995). “El actor y sus historias”. Levante EMV, 26 de febrer.
-(1996). “Simpática odisea”. Levante EMV.
-(1997). “De maravilla”. Levante EMV, 12 d’octubre.
-(1998). “Vidas cruzadas”. Levante EMV, 24 de febrer.
-(1998). “Simpática aventura”. Cartelera Turia, 28 de febrer.
-(1999). “Traumas tópicos”. Levante EMV, 21 de desembre.
-(2000). “Café con teatro”. Levante EMV, 20 de maig.
-(2005). Reseña de Bultaco 74. Cartelera Turia, 21 d’octubre.
-(2005). “Recordando las chirucas”. Levante EMV, 20 d’octubre.
-(2015). “Incomunicación y costumbrismo”. Levante EMV, 29 d’abril.
J.C. (1998). “Comèdia moderna”. Levante, 26 de desembre.
LA VERDAD (2005). “Aquellos maravillosos años”. La Verdad, 12 de novembre.
LAS PROVINCIAS (2002). “La crisis de los cuarenta llega al teatro”. Las Provincias, 8 d’abril.
LEVANTE (2003). “Alapont reflexiona en una comedia sobre la crisis de los cuarenta”. Levante EMV, 8 de gener.
LEY, P. (1996). “Doble sesión de humor”. El País, Cataluña, 23 de gener.
LLORENTE, M. (2004). “Un reflejo a medias”. Información, 15 de novembre.
-(2005). “Ideales y desencanto”. Información, 18 d’abril.
-(2010). “Con guiños cinematográficos”. Información, 14 de març.
LÓPEZ BOVEA, I. (1997). “Junts i distants”. Saó, 213, p.45.
M. Ch. (2000). “Cuatro camaleones tomando café”. Vivir, Elda, 1 de febrer.
MÁÑEZ, J.A. (2005). “Como la vida misma”. El País, Comunidad Valenciana, 21 d’octubre.
MAKMA (2020). “QuedatACasa con el musical Tic-Tac”. Makma, 9 de maig. 
-(2020). “Presoners, cartes desde la cárcel”. Makma, 9 de setembre.
MARCOS, M. (2018). “Tic-Tac, un sueño hecho musical”. El Mundo, Alacant, 13 de gener.
M.E. (2017). “Pasqual Alapont aborda la violència de gènere en el seu últim llibre És complicat”. Levante Emv, 14 d’octubre.
MELIÀ, R. (2003). “Done a l'espectador llicència per a riure, però amb un cert regust amarg”. El Temps, 28 de gener, p.104.
MELCHOR, C. (2020). “Alberola: Nunca hablaremos suficiente del dolor que causó el franquismo”. Levante Emv, 8 de setembre.
MÍNGUEZ, X. (2001). “Coverses amb el psiquiatre”. Levante. Postdata, 2 de novembre.
N.M. (2018). “El paso del tiempo en la obra Tic-Tac”. Las Provincias, 21 de desembre.
ORDÓÑEZ, M. (1995). Reseña crítica Currículum. Avui, 25 de novembre.
PALAU, D. (2005). “Utopías en papel mojado”. La Cartelera de Levante, 21 d’octubre.
PASCUAL, I. (1996). “Datos con amor”. El Mundo, 22 de març.
PERÉZ DE OLAGUER, G. (1996). “Una fiesta íntima”. Guía del Ocio, Barcelona, 19 de gener.
-(1996). “Carles Alberola viaja al interior de un personaje con la obra Currículum”. El Periódico, Barcelona, 19 de gener.
-(1996). “Alberola y sus historias en Artenbrut”. El Periódico, Barcelona, 26 de gener.
RAGUÉ-ARIAS, M.J. (1996). “Buen curriculum”. El Mundo, Barcelona, 22 de gener.
REDACCIÓN (2018). “València repone la producción Tic Tac, que tuvo 10.000 espectadores en 2017”. La Vanguardia, C-V, 20 de desembre.
-(2021). “Icària, entre la comedia y la tragèdia”. Información, 29 d’abril. 
RICART, P. (2021). “Waterloo, un fresco mosaico familiar”. A Escena Valencia, 5 de març. 
RODRÍGUEZ GIMENO, R. (2021). “Waterloo, una comedia sobre la memòria”. Verlanga, 27 de maig.
ROSSELLÓ, R. X. (2005). “Alapont per partida doble”. Lletres valencianes, estiu, p.120.
ROTGER, F. M. (2006). “Vidas paralelas”. Diario de Mallorca, 19 de març.
SAHUQUILLO, J. (2018). “¿Es Tic-tac teatro público?. Mesmerismo Teatral, 13 de gener.
SÁNCHEZ, A. M. (2010). “Cada loco con su tema”. Levante, 9 d’abril.
-(2015). “Joan Gadea: Le cuento mi vida al público, a mis amigos”. Levante EMV, 18 denovembre.
SANTACREU CORTÉS, I. E. (2021). “Icària idealismes i el preu de la vida”. El Temps de les Arts, 18 de maig. 
SARAGOSSÀ, A. (1999). “Cadascú tria el seu paper en escena”. El Punt, 24 de gener.
SEDEÑO, J. A. (1998). “El azar y la necesidad”. Sur, Málaga, 1 de febrer.
SILLA, P – POZO, B. (2000). “Entrevista a Pasqual Alapont. Quan el teatre no vol demanar permís”, Macondo, 4, València.
TORRENT, F. (1995). “El hombre orquesta”. El País, València, 5 de març.
TORTOSA, V. (1997). “Meritoria ensoñación escénica”. Qué y Dónde, 13 octubre.
-(1999). “Una dramaturgia en expansión”. ADE, abril-juny, p.66.
-(2000). “Mezcla torrefacta de dramaturgos”. Guía del Ocio, Valencia, 29 de maig.
TRONCHONI, V. (2021). “Waterloo, el retorn d’Albena”. Revista Saó, 6 d’abril.
VALLÉS, S. (1993). “La Colla Teatre de l'Alcúdia estrenará hoy su último montaje”. Levante EMV, 11 de desembre.
VENTURA MELIÀ, R. “La Escalante viaja con Marco Polo”. Levante EMV, 4 de setembre.
VIGO, M. (1996). “Todo lo que no fuimos”. Ajoblanco, febrer.
ZAHINOS, A. (2015). “Ballar amb els fantasmes d'Europa”. Levante EMV, 23 de juny.

Enllaços

http://www.lletrescatalanes.cat/ca/index-d-autors/item/alapont-ramon-pasqual
http://www.ladependent.com/
https://aveet.eu/alapont-pasqual/