Trayectoria

               Les primeres trobades de l’autor amb el teatre es van produir a Primària, aleshores EGB, quan amb nou anys va llegir al llibre de lectura escolar del seus germans majors una obra sobre soldats i va proposar al seu tutor de quart fer-la a classe. L’any següent s’apunta al grup de teatre que s’encarregava de la representació de Nadal al col·legi, no recorda si feia de narrador o d’àngel, però sí que es va quedar en blanc i va marxar d’escena. Quan comença el cicle superior, hui seria primer de l’ESO, assisteix a les classes particulars de pintura, dibuix i gravat que imparteix l’artista plàstic Arturo Doñate a Vila-real. Aquesta formació, que li obrirà els ulls a moviments com l’expressionisme abstracte o el surrealisme, s’allargarà pràcticament una dècada, fins a l’any 1998. A mitjans dels noranta, la professora de literatura de segon de BUP nocturn, va dur l’alumnat a veure El Lazarillo de Tormes, d’El Brujo. Aquesta experiència impactant per l’autor i les incursions d’amagat al teatre de l’escola amb alguna companys de classe –misteriosament, la clau de casa de Cebrián obria la porta d’aquest espai– van ser fonamentals per a la inoculació definitiva del verí teatral. 

            En 1999 es trasllada a València amb l’objectiu d’estudiar Filosofia. A la Sala Palmireno de la Universitat de València, aleshores seu de l’Aula de Teatre, s’organitzen en aquell moment de gran activitat teatral universitària cursos de formació teatral impartits per diversos professionals. Cebrián assisteix als d’improvisació de Carles Montoliu, preparació actoral de Pep Sanchis, o cant i teatre musical d’Andrés Navarro, entre altres. En aquests cursos, coincideix amb altres alumnes que, amb el temps, esdevindran futurs professionals com Manuel Maestro, Jaume Pérez, Pau Blanco, Rafa Albert, Núria García o Esther Vallés.

            Cebrián abandona la carrera de Filosofia el primer any, però el descobriment de l’escriptura teatral l’espenta a fer les proves per a Dramatúrgia i Direcció de la RESAD de Madrid. En 2001 és seleccionat i comparteix promoció amb Paco Bezerra, però només el primer any, ja que es veu obligat a regressar a València, entre altres raons per la impossibilitat de sobreviure econòmicament a la capital. En 2002, prova sort a la Facultat de Belles Arts i, després d’un parell de setmanes, renúncia de nou. Entre 2003 i 2004, retorna a Filosofia i, paral·lelament, estudia harmonia moderna i guitarra amb Hèctor Tirado.

            En tot aquest període d’indecisió acadèmica, fa el primer taller d’escriptura amb Paco Zarzoso, concretament a l’SGAE de València, i repeteix l’experiència dues vegades més en el Centre Teatral Escalante, en 2005 i 2006. Precisament en 2005, Cebrián inicia el que serà una certa constant en la seua trajectòria com a intèrpret: la substitució actoral. Aquest fet arriba de manera accidental mentre la companyia Hibiscus Teatre, nascuda a l’Escalante en 2002, prepara nou projecte, Sang Roja (2005), i el músic i actor Xavi Cubas pateix una lesió. Cebrián accepta fer la substitució animat per la seua parella, Marina Cerisuelo, fundadora de la companyia junt amb Aina Pedrós, Maru Guiot, Paula García Sabio i Daiana Krompiewski. Amb cada assaig, la directora Carme Ombuena va anar donant-li cada vegada més text i accions i la seua intervenció es va allunyar de fer únicament la música en directe. Aleshores, Cebrián, que havia abandonat de nou Filosofia, decideix estudiar interpretació a l’Escalante per poder estar a l’altura de les companyes d’Hibiscus. Així doncs, entre 2005 i 2007, cursarà estudis d’interpretació i, a la mateixa escola, rebrà formació complementària amb cursos de clown i de bufó amb diferents professionals (Jesús Jara, María Colomer i Sergi Claramunt), o de Commedia dell’Arte, amb Victòria Salvador.

            Paral·lelament als estudis d’interpretació, intervé en altres produccions d’Hibiscus Teatre dirigides per Carme Ombuena: Per...dona (2005), amb textos d’Amparo Vayà i poemes d’Antonia Sanjuan, o Perdona…dos (2006). Cal destacar El clowncert (2006), creació pròpia de la companyia junt amb el mateix Cebrián qui va aportar també la idea original. A més, amb Cubas, va ser el responsable de les cançons i la composició musical dels quatre espectacles en els quals va participar. Aquesta tasca de compositor musical també l’exerceix a l’espectacle Tiempo luego insisto (2007), de Gerardo Esteve, amb direcció de Zarzoso; encara que la música d’aquesta peça la signa Matthieu Saglio, Cebrián va aportar el tema amb què es tancava l’obra. En aquests anys, realitza igualment funcions de regidoria per a la companyia Bramant Teatre, de Jerónimo Cornelles, en els espectacles Construyendo a Verónica i Reencuentros, entre 2006 i 2009.

            Com a actor, comença a treballar amb altres companyies valencianes com L’Horta teatre, amb la qual estrena  Els calcetins perduts (2007), dirigida per Juan Pablo Mendiola i Laura Useleti, obra que va rebre el Premi Abril al millor espectacle infantil. Amb Maduixa Teatre realitza substitucions en un dels primers èxits de la companyia, Ras (2011), dirigida per Mendiola, que va rebre nombrosos premis entre els quals figura el FETEN, Fira Internacional d’arts escèniques per a famílies de Xixón; i amb el muntatge de carrer Meganimals, entre 2010 i 2011. Cal destacar, però, el vincle més continuïtat amb El Ball de San Vito, companyia de titelles que s’inspira en la cultura popular valenciana per idear els seus espectacles, i amb la qual Cebrián realitza nombroses substitucions entre 2008 i 2016 en espectacles com ara La farsa de l’espantall, entre altres. D’aquesta experiència, l’autor ha agraït que El Ball de San Vito li ensenyés a estimar la seua llengua.

            En 2007, l’autor abandona els estudis al Centre Teatral Escalante per desavinences amb un dels professors, en concret, per la manera en què tractava l’alumnat. Amb l’arribada de la crisi econòmica de 2008, va haver de buscar noves estratègies de supervivència i, entre 2009 i 2010, va impartir classes particulars de dibuix creatiu per a adults i infants. Precisament, d’aquella època són les dues exposicions que fa a La Clínica Mundana: una col·lectiva amb pintures i una altra individual de dibuixos titulada L’última jornada de l’horror (2011). Aquest espai expositiu va nàixer a València en 2009 destinat a nous creadors i investigadors artístics des d’un posicionament interdisciplinari ja que comprenia l’àmbit plàstic, però també l’experimentació sonora i l’audiovisual o l’art d’acció. L’activitat plàstica de l’autor tornarà de forma regular tot al llarg de la seua trajectòria, per exemple en 2016 s’encarrega de fer el mural en homenatge a l’humorista gràfic Quique, dins del Pla d’Embelliment Urbà de Vila-real.

            Entre 2009 i 2011, col·labora amb Cerisuelo com a docent de teatre en les classes d’interpretació que aquesta imparteix a Meliana i Foios. La parella també es fa càrrec de diferents grups de l’Escola Municipal de Teatre de Carcaixent; però la manca de liquidat econòmica de l’ajuntament d’aquesta ciutat en plena època de crisi i endeutament, obliga a Cebrián i Cerisuelo a deixar València i tornar a Vila-real. Entre 2011 i 2012, va intentar de nou estudiar un grau universitari, aquesta vegada Pedagogia per l’UNED de Vila-real, però tampoc va continuar. Va aprofitar, però, per fer un taller d’escriptura narrativa que impartia Vicent Usó en eixa mateixa universitat. A partir de 2012 i fins a 2023, l’autor farà feines de regidor i de personal de sala i taquilla en el Paranimf de l’UJI de Castelló. 

            En aquest temps, Cebrián continua treballant com a intèrpret, però ara en el context teatral de Castelló. Així doncs, al 2013, intervé en una peça signada per Pascual R. Huedo Dordá, On són els llibres de Jaume I? (2013), sota la direcció de Pau Pons, Joan Miquel Reig i Sergio Martínez. A partir de 2016, estarà especialment actiu a la Fira de Teatre Breu de Castelló, organitzada des de 2015 per la companyia La Ravalera (Núria Vizcarro i Laia Porcar). L’autor apareix  en muntatges com ara: Fins que deixa de ser normal (2016), amb text i direcció de Sergi Tellols; L’assemblea (2016), escrit i dirigit per Antonio Castelló-Fili, peça on Cebrián també col·labora en el material textual; Forte (2019), escrit pel mateix Cebrián i dirigida per Cerisuelo; I si és l’atzar (2021), de nou de Tellols; o fa substitucions en l’obra Aristòtil i Batman, un encontre banal (2015), de Teatre de Caixó (Jordi Collado i Marc Escrig). Últimament, ha fet també algunes incursions a l’audiovisual: Purasangre (2021), de César Tormo, on realitza tasques de script; o apareixent en la sèrie La Ruta (Atresmedia, 2022).

            L’autor també intervé en diversos projectes vinculats a la realització de visites teatralitzades com, per exemple, Viatge al Principal (2019), producció de l’Institut valencià de Cultura per a celebrar els 125 anys d’història del Teatre Principal de Castelló, amb text i direcció de Jordi Aparici; Tornaveu (2019), de Tania Muñoz, per al Museu de Belles Arts de Castelló; Hemingway i Marta Gellhorn (2022), Pierre Mechain i el mosquit (2022) o La fiesta loca (2022), que es representen en diferents espais de Benicàssim. Aquestes tres peces les continua fent fins a l’actualitat, primer amb la Companyia Paraules d’Aire (Diana Bernal) i ara amb 3000 Ducados (Marta Vicent), obres que s’han anat reescrivint amb el temps gràcies a la improvisació inevitable que impliquen.

            En aquests anys, Cebrián prova sort amb una nova carrera, Antropologia i Evolució Humana, a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, on finalment es gradua amb Premi Extraordinari de Grau en 2020. A l’any següent, fa el Màster Universitari de Professor d’Educació Secundària, especialitat Filosofia, a la Universitat de València. En aquest darrer període, el seu interès per formar-se en escriptura teatral continua actiu i fa un taller amb Paco Bezerra en el Laboratori Layton en 2018. De fet, a la peça abans citada Forte (2019), signada per l’autor, li’n seguiran altres fruit de la seua tasca docent com a professor de teatre. Així doncs, per a l’escola Mondoritmic de Castelló, va escriure i dirigir quatre peces breus per a infants i adolescents: Triceraptorken (2023), Pajama Party (2023), Plan B (2023) i Caipirinha (2023), estrenades al Teatre del Raval de Castelló. En aquest teatre, precisament, treballa com a personal de sala en 2024. Igualment, en la seua vessant com a artista plàstic, ha dissenyat i, junt amb Cerisuelo, realitzat murals en les edicions de 2022 i 2023 del Festival BAC (Betxí Art Compromés).

            Finalment, en 2024, Cebrián és seleccionat al Laboratori de Dramatúrgia Insula Dramataria Josep Lluís Sirera de l’Institut Valencià de Cultura pel projecte Bialowieza. Aquest laboratori compta amb la coordinació de Paco Zarzoso i, en aquesta edició, l’autor comparteix el procés de creació amb altres professionals com Juli Disla, Andrea Martínez i Núria Vizcarro. D’alguna manera, aquesta serà la seua primera peça llarga, encara que l’autor compta amb altres textos inèdits que no han sigut encara publicats ni estrenats.

Trajectòria actualitzada OCTUBRE 2024
© Xavier Puchades

Obra estrenada

Textos dramáticos originales

2006. El clowncert, creació d’Hibiscus Teatre i Román Cebrián, a partir d’una idea original de l’autor. Creació col·lectiva. Cia. Hibiscus Teatre. Jardí del Real, Vivers, València.
2019. Forte. Direcció Marina Cerisuelo. Cia. Balastratge. V Fira de Teatre Breu La Ravalera. Casa dels Orfes, Castelló. (TB)
2023. Triceraptorken. Direcció Román Cebrián. Escola Mondoritmic. Teatre del Raval, Castelló. (TB) (TF)
2023. Pajama Party. Direcció Román Cebrián. Escola Mondoritmic. Teatre del Raval, Castelló. (TB) (TF)
2023. Plan B. Direcció Román Cebrián. Escola Mondoritmic. Teatre del Raval, Castelló. (TB) (TF)
2023. Calpirinha. Direcció Román Cebrián. Escola Mondoritmic. Teatre del Raval, Castelló. (TB) (TF)

Obra publicada

Textos dramáticos originales

2025. Bialowieza. Laboratori de Dramatúrgia Insula Dramataria Josep Lluís Sirera. Institut Valencià de Cultura, València. (en procés)