Trajectòria

             De pares emigrats a Alemanya als anys seixanta, l’autora s’esperarà a nàixer fins que tornen definitivament a Espanya. Anys després de nàixer a A Coruña, la família es trasllada a Torrejón de Ardoz (Madrid), on Márquez viurà l’adolescència. Comença a fer teatre als quinze anys i, segons admet en una entrevista, se li donava prou malament. Potser per això, en 1999, quan inicia els seus estudis de Filologia Espanyola a la Universitat d’Alcalá (UAH), s’apunta al teatre universitari. Des del primer any, rep formació de tècnica i pràctica teatral d’Ernesto Filardi, aleshores director de l’aula de teatre de la UAH. A partir d’aquest moment, Márquez participarà en nombroses propostes teatrals al carrer, mercats, bars, teatres i, fins i tot, trens.

            Entre 1999 i 2003, treballa al projecte turístic Tren de Cervantes organitzat per l’Ajuntament d’Alcalá de Henares i coordinat per Brócoli Teatro, companyia que dirigeix el mateix Filardi. En el trajecte entre l’estació d’Atocha de Madrid a la d’Alcalá de Henares, un grup d’intèprets feien un homenatge a l’obra de Cervantes, pròleg a la visita guiada pel patrimoni cultural de la ciutat. En eixos anys, intervindrà com a actriu en altres peces de la companyia Brócoli Teatro com ara: Agnés de Dios (2001), de John Pielmeier; El pleito matrimonial del cuerpo y el alma (2002), de Pedro Calderón de la Barca; Las mujeres solas (2002), entremès anònim del segle XVII; Entremés famoso de los coches (2003), de Luis Quiñones de Benavente; Catalina de Aragón. Reina de Inglaterra (2001), text i direcció de Filardi; i a l’aula de teatre de la UAH, Electra (2001), de Benito Pérez Galdós, amb direcció de Mar Rebollo.

            Aquesta experiència intensa a l’àmbit universitari, serà de gran ajuda per a començar a treballar en projectes cada vegada més professionals amb títols com Tom y la vecina de arriba (2003), de Santiago García Clairac, amb direcció de Guillermo Baeza i producció de Iplacea Producciones; o La fiera Corrupia (2004), de Jesús Campos, amb la companyia Teatro A Teatro. Així com en altres activitats de l’Ajuntament d’Alcalá de Henares com el Don Juan en Alcalá (2005), basat en el Don Juan Tenorio de José Zorrilla, dirigida per Jaime Azplicueta i representada en la Huerta del Obispo del Palacio Arzobispal. Aquest espectacle és un esdeveniment que es fa a Alcalá des de 1984 el dia de Tots Sants i al qual acudeixen milers d’espectadors.

            En aquests primers anys, però, l’autora no només s’enriquirà amb l’experiència acadèmica. Entre 2001 i 2004, assistirà a l’Escuela Guindalera Abierta, on rebrà formació en interpretació de la mà del seu director, Juan Pastor, qui la dirigirà per primera vegada en El tiempo y los Conways (2004), de J. B. Priestley. En aquesta escola també treballarà la Tècnica Alenxander, amb Rafael Navarro, i aprofundirà en veu i vers amb Chelo García. Entre 2005 i 2006, farà altres cursos: d’expressió corporal i moviment escènic a l’Estudio d’Arnold Taraborreli; de dramatúrgia i guió de cinema amb Javier de Dios, i d’interpretació davant la càmera amb Ramón Quesada i Claudio Serra.

            En 2006, un any després de llicenciar-se, Márquez es diploma per la Universitat d’Alcalá en estudis avançats (DEA) del Doctorat de Teoria, Història i Pràctica del Teatre. En set anys, porta a l’esquena ja una dotzena d’obres com a actriu. Ha experimentat una gran diversitat d’escenaris i de relacions diferents amb el públic, des de les més íntimes a les més multitudinàries, a més d’haver participat en obres d’autoria clàssica i contemporània. I tot aquest procés d’aprenentatge, el va compaginar amb el treball de supervivència, una situació que, segons l’autora, va fomentar el seu potencial autodidacta.  En aquest sentit, cap al final de l’etapa de formació (1999-2006), Márquez també començarà a interessar-se per la direcció escènica. Així doncs, farà d’ajudant de direcció de l’autor i director Jesús Campos García en dos produccions: Entremeses variados (2005), estrenat a Alcalá; i A ciegas (2007), programat al Festival Grec de Barcelona. A aquesta experiència, cal afegir diverses ajudanties de direcció amb la companyia de l’aula de teatre de UAH.

            Progressivament, Márquez s’anirà professionalitzant com a actriu. És així com entra a formar part de la Compañía Guindalera Escena Abierta entre 2007 i 2009, on sota la direcció de Juan Pastor, intervé en obres com ara: La petición de mano (2008), d’Anton Txékhov o El joven Peer Gynt (2009), d’Henrik Ibsen. Més tard, també treballa en La larga cena de navidad (2012), de Thornton Wilder. En aquests tres anys amb Guindalera, l’autora continuarà desenvolupant tasques de pedagogia teatral per a tallers organitzats per la Comunitat de Madrid o l’Obra Social de Caja Madrid.  

            Aquest anys, el seu vincle amb l’aula de teatre de la UAH no es trencarà, el que li permetrà també col·laborar, entre altres coses, en projectes que s’estrenaran en el conegut Corral de Comedias de la ciutat. En 2008, per exemple, participa en las sessions de Poesia en el Corral, dirigides per Ernesto Filardi, on coincideix a més amb una altra futura dramaturga gallega, Deborah Vukusic; o en el projecte Las huellas de la Barraca, de la Sociedad Estatal de Conmemoraciones Culturales (SECC), amb la peça La niña de plata (2008), de Lope de Vega, amb adaptació i direcció de Filardi.

            Entre 2009 i 2011, l’autora es fa càrrec junt amb Filardi de l’aula de teatre on s’havia format. En eixe període, exerceix també com a docent a l’Instituto Franklin de la mateixa universitat, on imparteix assignatures de Literatura i Teatre del Segle d’Or o de Literatura del segle XX. A més, s’encarregarà de coordinar i gestionar les campanyes pedagògiques teatrals, una línia de treball que obrirà igualment un camí cap a la professionalització de l’autora.  

            Com a professora d’interpretació a l’aula de teatre de la UAH, s’encarrega de dos grups amb la possibilitat de mostrar un treball final en l’Ambigú Artístico del Teatro La Galera. En 2010, Márquez adapta i dirigeix la seua primera peça, Nuestro pueblo, de Thormton Wilder, a la qual seguirà Dinero (2011), a partir d’Aritstòfanes; a més, intervé com a actriu a una altra proposta de l’aula, Antígona (2010), de Sòfocles, amb direcció de Filardi. Eixe mateix any, a més, la companyia de l’aula viatja a Iàsnaia Poliana (Rússia), gràcies al programa Garden of Geniuses. Magnificent Seven, on set grups teatrals de diferents països actuen en les cases de set escriptors europeus (Miguel de Cervantes, Lev Tolstoi, William Shakespeare, J. W. Goethe, James Joyce, Dante Alighieri i Victor Hugo). Per a l’ocasió, Filardi escriu i dirigeix En qué se le haga merced (De Lepanto a Cervantes) i interpreta l’obra junt amb Márquez. Aquesta peça es veurà a la Sala Russafa de València l’any 2012, espai on l’autora iniciarà una nova etapa professional a partir de 2014.

            Molt prompte, sorgeix la idea de fer una Compañia de Teatro Profesional de la UAH, pensada per a representar espectacles didàctics a La Galera i amb un equip estable. La primera proposta serà l’obra Que està respirando amor, una història teatralitzada de la literatura espanyola amorosa, des de l’Edat Mitjana fins al segle XIX. En 2011, aquest projecte professional rebrà el nom de Cia. Seven Inks, de la qual Márquez serà sòcia fundadora i on treballarà com a actriu, ajudant de direcció, directora, adaptadora o productora, depenent del muntatge. Cal destacar, però, la seua destacada funció com a directora i dramaturga. Per exemple, Contando a Lope y Cervantes (2011), per a La Casa Museo Lope de Vega, una recreació de la comèdia de Lope, La niña de plata, i una de les novel·les exemplars de Cervantes, La ilustre fregona. En aquesta peça, Márquez fa d’intèrpret, però també de directora i dramaturga. En Historia de España en 70 minutos (2012), escrita i dirigida per Filardi, realitza tasques d’ajudantia, producció i, en algunes funcions, substitueix a l’única actriu de l’elenc. Aquesta obra, pensada per a campanya escolar, acaba sent un èxit, inicialment en el cafè-teatre, i estarà de gira molts anys per diferents teatres d’Espanya. Tot això coincideix amb l’eixida temporal del projecte de Filardi que marxa a l’estranger per qüestions laborals. Així i tot, la Cia. Seven Inks continuarà un parell d’anys més amb textos signats per Filardi com La virtud más que el dinero (2012), que Márquez dirigirà i interpretarà i amb què tornarà a viatjar a Rússia, com a representant de la Casa Museo Natal de Cervantes. Després de l’èxit d’Historia de España en 70 minutos, Filardi prova sort amb Historia del arte en 70 minut (2013). L’última producció de la companyia serà un text contemporani, Masked (2013), d’Ilan Hatsor, dirigida per Márquez i estrenada en La Guindalera.

            La creació d’aquesta empresa va implicar abandonar la direcció de l’aula de teatre a la UAH, però no la docència. Entre 2011 i 2015, Márquez compagina la Cia. Seven Inks amb la pedagogia en la Sala Margarita Xirgu de CC.OO. d’Alcalà de Henares. A les classes, assisteix part del seu alumnat de l’aula de teatre. D’aquesta nova experiència sorgiran nous muntatges com Los que dejé de ti (2011) de Firaldi; Montaje de verso (2012), a partir de diferents obres del Segle d’Or; Sueño de una noche de verano (2013), de W. Shakespeare; La vida de Brian (2014), de Monty Python; El tiempo y los Conway (2014), de J. B. Priestley; i Un enemigo del pueblo (2014), d’Henrik Ibsen. En 2014, entra com a professora Luna Paredes, que havia format part de la Cia. Seven Inks, i Márquez encara dirigirà una mostra més, Yerma (2015), de García Lorca. Aquest últim títol donarà lloc a una companyia de teatre amateur, Apuro Teatro, que mantindrà la peça viva uns anys.

            Els últims anys, abans de marxar a València a l’any 2014, Márquez estableix un vincle breu, però molt intens, amb el Teatro Fernando Fernán Gómez. Com a actriu, participa en produccions com Mística y poder (2013), de Carlos Jiménez, amb direcció d’Amaya Curieses; o La mujer por fuerza (2013), de la companyia José Maya. Com a directora i dramaturga, també com a intèrpret, s’encarrega d’alguns títols del cicle Los Martes Milagro, dedicat a escenificar poesia a la Sala Jardiel Poncela del teatre. Per a la primera col·laboració, en 2013, recupera una peça estrenada a l’àmbit universitari, Que están respirando amor, cocreada amb Filardi; la resta, ja són creació exclusiva de Márquez i amb producció de l’empresa Arte Factor: Palabra sobre palabra. Homenaje a Ángel González (2013); Amour Fou (2013), a partir de poemes de Luis Alberto Cuenca; Café Burlesco (2014), amb poemes satírics espanyols del segle XIX; i Rosalía (2014), inspirada en la vida i obra de Rosalía de Castro. Una altra proposta de poesia escènica serà Viaje al Parnaso (2014), creació col·lectiva estrenada a la Sala Tribulete de Madrid. A més, intervé en dos peces d’Almaviva Teatro, dirigides per César Barió: Don Juan Tenorio en la Cebada (2013) i Fuente Ovejuna. Ensayo de la violència (2013), estrenada a la Corrala de Aranjuez. Fins i tot, Márquez traurà temps per a dirigir El último vuelo de Saint Exupery (2014), de Mon Hermosa, per a Teatro de Poniente.

            En un moment professional prou dolç a Madrid, Márquez decideix canviar de ciutat, segons ha declarat en alguna entrevista, per amor. Des de 2014 fins a l’actualitat, podríem acotar, per tant, una possible tercera etapa en la seua trajectòria que podria anomenar-se com de consolidació com a actriu i directora i on apostarà també per l’escriptura dels seus primers textos propis.

            Quan arriba a València, de seguida, entra a formar part de l’equip del Centre Cultural i Docent Sala Russafa, primer com a intèrpret en produccions de la companyia de la sala, Arden Producciones, com Revolución (2014), Matar al rey (2014) o Alicia en Wonderland (2014), totes escrites i dirigides pel director artístic de la sala, Chema Cardeña. Després d’aquestes produccions, n’arribaran més de Cardeña com ara: Buscando al Mago de Oz (¡Oh, Eurozpa!) (2015), Shakespeare en Berlín (2016), Viaje a Nuncajamás (2017), La revelación (2018), Y la nave va? (2019), La invasión de los bárbaros (2020), Y la nave vuelve! (2020), El perfume del tiempo (2022) i Sáhara, crónica del desierto (2023). També com a intèrpret, intervé en la peça de dansa Moby Dick (el mal amor) (2016), coproduida per Arden i la companyia de dansa Toni Aparisi. Com a ajudant de direcció, ha col·laborat en la darrera producció d’Arden, Maleïdes dames/Damas malditas (2024).

            A més del seu treball com a actriu a Arden, desenvoluparà també una important tasca docent a la Sala Russafa. Des de la seua arribada, s’encarregarà de diferents tallers de teatre clàssic de nivell avançat per a no professionals. Això li portarà a ampliar la seua experiència com a directora i adaptadora. Fins al moment, ha portat a escena: La dama boba (2015), de Lope de Vega; Un enemigo del pueblo (2016), d’Henrik Ibsen; Siete personajes en busca de autor (2017), a partir de Seis personajes en busca de autor, de Luigi Pirandello; El burlador de Sevilla (2017), de Tirso de Molina; Bonjour Molière (2018); Tres hermanas (2018), d’Anton Txékhov; El vergonzoso en Palacio (2019), de Tirso de Molina; Las picardias de Molière (2019), que conformaria la Cia. Pànic Escènic; Juicio en Fuenteovejuna (2021), a partir de Fuente Ovejuna, de Lope de Vega; La gaviota (2021) i El jardín de los cerezos (2022), d’Anton Txékhov; Don Juan de tod@s (2022), versió de Chema Cardeña; Dinero (2023), a partir d’Aristòfanes; Soñando Lorca (2023), amb fragments de tres obres de García Lorca; i Nuestro pueblo (2024), de Thornton Wilder, justament la primera peça que va dirigir a la seua trajectòria.

            Com hem dit, en aquesta darrera etapa, Márquez es decideix a desenvolupar una línia personal d’escriptura teatral. Abans, però, també realitza adaptacions i direccions de caràcter professional com, per exemple, la peça familiar coescrita i codirigida amb Cardeña, Lazarillo (2015); o les dos adaptacions per al Festival Valencia Negra, amb la companyia creada per a l’ocasió, Noir Productions: La soga (2016) i Un crimen perfecto (2017). Amb el Festival Russafa Escènica de 2019, dedicat en aquella edició a “Espanya”, la dramaturga s’anima a contar la història dels seus pares emigrants a Alemanya en els anys 60. D’aquesta experiència, sorgeix la peça breu Un lugar al que ir que, passada la pandèmia, es convertirà en una peça llarga amb el títol de Un lugar de partida (2021). Amb aquesta obra, Márquez rebrà el premi al Millor Espectacle de Teatre dels Premis del Públic de la Sala Russafa en 2021; el Premi del Jurat a la Mostra de Teatre Emergent de Foios 2021; i, després de la seua publicació, la nominació als Premis de la Crítica Valenciana a la categoria de Literatura Dramàtica. La producció va signada per Vivirei Teatro, companyia que l’autora funda en 2021 i amb la qual prepara per a 2024 una nova producció, Stellae. Aquest text va ser escrit entre 2022 i 2023 del Laboratori de Dramatúrgia Insula Dramataria Josep Lluís Sirera, amb la coordinació per Paco Zarzoso i la tutoria externa de Roland Schimmelpfennig.

            Aquest interès per l’escriptura teatral de Márquez també es detecta en la coordinació del cicle de lectures dramatitzades Los miércoles de emoción en 2022, on l’autora recupera Amour Fou i dirigeix la peça Tierra en los ojos, de Jaime Pujol. Eixe mateix any, ingressa a l’Associació Valenciana d’Escriptores i Escriptors de Teatre i participa en la col·lecció de peces breus Dramàtica amb l’obra Cosm. En 2023, rep l’encàrrec de Teatro de lo Inestable per a participar en un text col·lectiu, per a la producció La odisea de aquellas vidas, signat junt amb Carla Zúñiga, Ignacio Tamagno i Jacobo Pallarés. En 2020, a més, va rebre l’ajuda a l’escriptura de guió de l’IVC, inicialment per a escriure una pel·lícula sobre l’enterrador de Paterna, Leoncio Badía, i que després ha pres el format d’una sèrie.

            D’aquesta darrera etapa, també cal recollir el seu treball com a actriu en l’audiovisual i la ràdio. Abans, es poden citar incursions esporàdiques a sèries de televisió com Hay alguien ahí (Cuatro, 2009) o Fenómenos (Antena 3, 2013). A partir de 2014, participa en dos adaptacions al cine de peces teatrals de Cardeña, dirigides per Vicente Monsonís: Matar al rey (2014) i La invasió dels bàrbars (2024); a més d’intervindre en altres llargmetratges com Viva la vida (2018), de José Luis García Berlanga, o Llenos de gracia (2022), de Roberto Bueso. Quant a ficció sonora, la seua veu s’ha pogut sentir en Blade Runner (RNE, 2014), El gran apagón (Podium Poscast, 2016) o Clara conquista (Ser Poscast, 2023). Als mesos de la pandèmia, va col·laborar també en Extra Life (2020), una sèrie web ideada i dirigida per Manu Valls, company d’escenari en nombroses produccions d’Arden.

Trajectòria actualitzada OCTUBRE 2024
© Xavier Puchades

Obra estrenada

Textos dramàtics originals

2019. Un lugar al que ir. Direcció Iria Márquez. Vida Teatro. Russafa Escènica, Espacio Jarité, València. (TB)
2021. Un lugar de partida. Direcció Iria Márquez. Vivirei Teatro. Sala Russafa, València.
2023. La odisea de aquellas vidas, coescrita amb Carla Zúñiga, Ignacio Tamagno i Jacobo Pallarés. Direcció Jacobo Pallarés. Teatro de lo Inestable, Espai Inestable, València.
2024. Stellae. Direcció Iria Márquez. (en fase de producció)

Dramatúrgies, traduccions, adaptacions i versions teatrals

2010. Nuestro pueblo, a partir de l’obra homònima de Thornton Wilder. Direcció Iria Márquez. Aula de Teatre de la Univesitat d’Alcalá. La Galera, Alcalá de Henares.
2010. Que están respirando amor (amb poemes d’Arcipreste de Hita, Fernando de Rojas, Garcilaso de la Vega, Miguel de Cervantes, Lope de Vega, Tirso de Molina, Leandro Fernández de Moratín, Gustavo Adolfo Bécquer, José Zorrilla i Emilia Pardo Bazán). Direcció i dramatúrgia Iria Márquez i Ernesto Filardi. Compañía de Teatro Profesional de la UAH, La Galera, Alcalá de Henares.
2011. Dinero, a partir d’obres d’Aristòfanes. Direcció Iria Márquez. Aula de Teatre de la Univesitat d’Alcalá. La Galera, Alcalá de Henares.
2011. Contando a Lope y Cervantes (a partir de La niña de plata, de Lope de Vega i la novel·la La ilustre fregona, de Cervantes). Direcció Iria Márquez. Cia. Seven Inks. Día Internacional de los Museos, Casa Museo Lope de Vega, Madrid.
2013. Palabra sobre palabra, homenaje a Ángel González (a partir de poemes d’Ángel González). Direcció Iria Márquez. Arte Factor. Teatro Fernán Gómez, Sala Jardiel Poncela, Madrid.
2013. Amour fou (a partir de poemes de Luis Alberto de Cuenca). Direcció Iria Márquez. Arte Factor. Teatro Fernán Gómez, Sala Jardiel Poncela, Madrid.
2013. Sueño de una noche de verano, a partir de l’obra homònima de W. Shakespeare. Direcció Iria Márquez. Sala Margarita Xirgu de CC.OO. Alcalá de Henares. 
2014. La vida de Brian, a partir del guió homònim de Monty Python. Direcció Iria Márquez. Sala Margarita Xirgu de CC.OO. Alcalá de Henares. 
2014. El tiempo y los Conway, a partir de l’obra homònima J. B. Priestley. Direcció Iria Márquez. Sala Margarita Xirgu de CC.OO. Alcalá de Henares. 
2014. Un enemigo del pueblo, a partir de l’obra homònima d’Henrik Ibsen. Direcció Iria Márquez. Sala Margarita Xirgu de CC.OO. Alcalá de Henares. 
2014. Café Burlesco (a partir de poesía satírica espanyola del segle XIX: Martínez Villergas, Campoamor, Vital Aza, etc.) Direcció Iria Márquez. Arte Factor. Teatro Fernán Gómez, Sala Jardiel Poncela, Madrid.
2014. Rosalía (a partir de la vida i obra de Rosalía de Castro). Direcció Iria Márquez. Arte Factor. Teatro Fernán Gómez, Sala Jardiel Poncela, Madrid.
2015. Yerma, a partir de l’obra homònima de García Lorca. Direcció Iria Márquez. Apuro Teatro, Sala Margarita Xirgu de CC.OO. Alcalá de Henares. 
2015. Lazarillo, coescrita amb Chema Cardeña. Direcció Chema Cardeña i Iria Márquez. Arden Producciones. Sala Russafa, València. (TF)
2015. La dama boba, de Lope de Vega. Direcció Iria Márquez. Festival de Talleres de Teatro Clásico, Centre Cultural i Docent Sala Russafa, Sala Russafa, València.
2016. La soga (a partir de la pel·lícula d’Alfred Hitchcok i A. Laurents). Direcció Iria Márquez. Noir Productions. Festival Valencia Negra, Sala Russafa, València.
2016. Un enemigo del pueblo, d’Henrik Ibsen. Direcció Iria Márquez. Festival de Talleres de Teatro Clásico, Centre Cultural i Docent Sala Russafa, Sala Russafa, València.
2017. Siete personajes en busca de autor (a partir de Seis personajes en busca de autor, de Luigi Pirandello). Direcció Iria Márquez. Festival de Talleres de Teatro Clásico, Centre Cultural i Docent Sala Russafa, Sala Russafa, València.
2017. El burlador de Sevilla, de Tirso de Molina. Direcció Iria Márquez. Festival de Talleres de Teatro Clásico, Centre Cultural i Docent Sala Russafa, Sala Russafa, València.
2017. Un crimen perfecto (a partir de la pel·lícula Crim perfecte, d’Alfred Hitchcock i Frederick Knott). Direcció Iria Márquez. Noir Productions. Festival Valencia Negra, Sala Russafa, València.
2018. Bonjour Molière. Direcció Iria Márquez. Festival de Talleres de Teatro Clásico, Centre Cultural i Docent Sala Russafa, Sala Russafa, València.
2018. Tres hermanas, d’Anton Txékhov. Direcció Iria Márquez. Festival de Talleres de Teatro Clásico, Centre Cultural i Docent Sala Russafa, Sala Russafa, València.
2019. El vergonzoso en Palacio, de Tirso de Molina. Direcció Iria Márquez. Festival de Talleres de Teatro Clásico, Centre Cultural i Docent Sala Russafa, Sala Russafa, València.
2019. Las picardías de Molière (a partir de Les dones sàvies i El misantrop) Direcció Iria Márquez. Cia. Pànic Escènic. Sala Russafa, València.
2021. Juicio en Fuenteovejuna (a partir de Fuente Ovejuna de Lope de Vega). Direcció Iria Márquez. Festival de Talleres de Teatro Clásico, Acadèmia Escènica València, Sala Russafa, València.
2021. La gaviota, d’Anton Txékhov. Direcció Iria Márquez. Festival de Talleres de Teatro Clásico, Acadèmia Escènica València, Sala Russafa, València.
2022. El jardín de los cerezos, d’Anton Txékhov Festival de Talleres de Teatro Clásico, Acadèmia Escènica València, Sala Russafa, València.
2023. Dinero, a partir de l’obra d’Aristòfanes. Direcció Iria Márquez. Festival de Talleres de Teatro Clásico, Acadèmia Escènica València, Sala Russafa, València.
2023. Soñando Lorca (a partir de fragments de les obres Yerma, Doña Rosita la soltera i Bodas de Sangre). Direcció Iria Márquez. Festival de Talleres de Teatro Clásico, Acadèmia Escènica València, Sala Russafa, València.
2024. Nuestro pueblo, de Thornton Wilder. Direcció Iria Márquez. Festival de Talleres de Teatro Clásico, Acadèmia Escènica València, Sala Russafa, València.

Lectures dramatitzades (Nacionals)

2022. Stellae. Direcció Iria Márquez. Institut Valencià de Cultura, Teatre Rialto, València.

Obra publicada

Textos dramàtics originals

2023. Stellae. V Laboratori de Dramatúrgia Insula Dramataria Josep Lluís Sirera, Institut Valencià de Cultura, València. 
2023. Un lugar de partida. Petit Editor, Cullera.

Reflexió i investigació teatral de l'autor: programes de mà

2018. “Prólogo”. Susan y el diablo, de Chema Cardeña. Editorial Córduba.
2019. Text del programa de mà, Un lugar al que ir. Vida Teatro. Russafa Escènica.
2021. Text del programa de mà, Un lugar de partida. Vivirei Teatro. Sala Russafa.
2023. “Prólogo”. Las hijas de Siam – La mujer más fea del mundo, de Manuel Valls. Editorial Petit Editor, Cullera.

Obra traduïda

2022. Cosm (Cosmos). Traducció Isabel Martí. Dramàtica, Afán de Plan-AVEET, València. (TB)

Obra premiada

2021. Premi al Millor Espectacle de Teatre dels Premis del Públic de la Sala Russafa, per Un lugar de partida.
2023. Primer Premi del Jurat a la Mostra de Teatre Emergent de Foios, per Un lugar de partida.
2024. Nominació als Premis de la Crítica Valenciana a la categoria de Literatura Dramàtica, per Un lugar de partida.

Ajudes  i beques

2020. Ajuda a l’escriptura de guió audiovisual de l’Institut Valencià de Cultura, per El camí de la sang.

Bibliografia

Articles, capítols, pròlegs

GARÉS, J.C. (2023). “Prólogo”. Un lugar de partida. Petit Editor, Cullera.
SCHIMMELPFENNIG, R. (2023). “Prólogo. El deseo y la realidad”. Stellae. V Laboratori de Dramatúrgia Insula Dramataria Josep Lluís Sirera, Institut Valencià de Cultura, València, p. 9-14. 

Recepció en premsa i publicacions especialitzades

BARBETA, A. (2021).”Un lugar en el que estar”. Las Provincias, 30 d’abril, València.
CARRASCO, B. (2021). “Iria Márquez: Los migrantes viven con el cuerpo partido”. Makma, 2 de maig, València.
DIAGO, N. (2021). “¡Vente a Alemania, Ángel”. Cartelera Turia, maig, València.
DONAT. B. (2022). “Iria Márquez rinde homenaje en la Sala Russafa a los exiliados españoles a la Alemania de los 60”. Culturplaza, València.
ENTRAIGÜES, J. (2021). “Todo está guardado en la memòria en Un lugar de partida”. L’Horta Noticias, 9 de maig, València.
FAJARDO, S. (2024). “Un grito a la vida a través del teatro amateur”. Levante EMV, 30 de juny, València.
GARCÍA TESTAL, C. (2021). “La carreteras de nuestro pasado: Un lugar de partida, de Iria Márquez”. Stichomythia Crítica, València.
GARÍN, I. (2024). “Parábola”. Cartelera Turia, juliol, València.
MARCOS, N. (2021).”La violencia de genero en Juicio en Fuenteovejuna”. Las Provincias. 11 de juny, València.
-(2024). “La obra Nuestro Pueblo cierra la temporada de la Sala Russafa”. Las Provincias. 28 de juny, València.
PEIRÓ, J. V. (2017). “El crimen perfecto no existe”. Las Provincias, 19 de maig, València.
-(2021). “Emigración española”. Las Provincias, 1 de maig, València.
POVEDA, L. (2023). “Autodefinides#201: Iria Márquez”. Afán de plan, València.
RICART, P. (2021). “Un lugar de partida al que da gusto volver”. A Escena Valencia. 6 de maig, València.
-(2024). “Entrevista con Iria Márquez: Nuestro Pueblo, en la Sala Russafa”. A Escena Valencia. 28 juny, València.
RODRÍGUEZ, R. (2019). “Decálogo para adaptar un clásico sin miedo”. Verlanga, 1 d’octubre, València. 
SO BENITO, M. (2020). “Cómo era la anterior era teatral para Iria Márquez”. Blog El Gallinero, Fronterad Revista Digital, Madrid.
VALENCIA TEATROS (2019). “Las mujeres llevan las riendas en el montaje de El vergonzoso en  Palacio de Tirso de Molina”. Valencia Teatros, 24 de juny, València.
 

Enllaços

https://iriamarquez.com/
https://aveet.eu/marquez-iria/
https://vivirei.es/