Trajectòria

             Passa la seua infància i joventut a Xella, un poble de vora uns 2500 habitants de la comarca de La Canal de Navarrés. L’autora recorda que va començar a escriure de ben petita. Al 2015, es trasllada a València per a estudiar Comunicació Audiovisual. A l’any següent, decideix definitivament canviar d’estudis i comença la Diplomatura d’Art Dramàtic a l’Escuela de l’Actor (ESAC)(2016-2020). En aquesta escola coincideix amb futures intèrprets i creadores com Candela Mora (Cia. Platón Roto), de la seua promoció, i altres com Paula Martínez (Cia. La Galguera), o Miguel Torrecilla i Vicente Ausina (Cia. Kalostro). Cortés compagina la formació com a intèrpret amb la de dansa: en 2017, comença el grau professional de flamenc a la Spanish Dance Society, actualment, cursa el grau avançat; i estudia dansa urbana en Home.

            A l’ESAC, intervé en mostres com el treball final de teatre físic Buscando a Godot (2019), dirigit per Yevgeni Mayorga; fa una substitució en la mostra final de la promoció anterior, Infames (2019), de Begoña Tena; o en el projecte social de La Subterránea, Como las coses amables (2019), estrenada a La Rambleta, que va ajuntar en escena alumnat de l’ESAC amb gent gran de les associacions Hogares Compartidos i COVA. En aquesta peça, de creació col·lectiva, l’autora interpreta per primera vegada un text propi, un monòleg titulat Políticamente incorrectos. Prèviament, a l’escola, havia rebut també formació en escriptura dramàtica amb el professor Gabi Ochoa, qui la va animar a continuar escrivint.

            En eixe mateix període de formació com a intèrpret, havia col·laborat en espectacles externs a l’escola com ara: el musical Pocahontas (2018), de Xana Teatre; de figuració a l’òpera I Masnadieri (2019), a Les Arts de València; o a la peça participativa Masacre en Nebraska (2019), d’Alberto Cortés, al Festival Dansa València. Molt prompte, comença a treballar en produccions professionals: concretament, en dos propostes dirigides a públic familiar: Federico (2020), de La Subterránea, poc abans de graduar-se; i Cremallera (2020), de Sònia Alejo (Cia. La Medusa). Precisament, amb la companyia d’arts de carrer d’aquesta última autora, Visitants, apareix en la peça Volades (2021), estrenada a la Mostra d’Arts Escèniques de Castelló. En 2022, intervé també en una peça familiar de carrer, Xafar la gespa, amb direcció de Sergio Heredia i text de Guadalupe Sáez, produïda per Escalante i la companyia La Negra.

            Entre 2021 i 2022, entra a formar part de les “joventuts” de la companyia A Tiro Hecho que, finalment, donarà lloc a una noca companyia en 2022, La Canandiense. Amb la companyia dirigida per Carla Chillida, Cortés intervé en les obres Les solidàries (2021) i A galopar! (2021), aquesta última és una actualització d’un dels èxits d’A Tiro Hecho, Ladran, luego cabalgamos (2012). Aquesta nova versió viatja a Nàpols i fa una gira de deu funcions per diferents ciutats de Xile en 2022, el mateix any que s’estrena la primera producció de La Canadiense, Venezuela. Cortés també és seleccionada a Madrid per a participar al taller dirigit per Alberto Velasco, ÉXODO (drop a star) (2022) de Lajoven, on treballa amb altres professionals com Greta García o Raúl Pulido, entre altres. En aquesta proposta, els participants decidien el contingut de la peça final i col·laboraven amb textos propis.

            Paral·lelament als treballs interpretatius, Cortés continua escrivint i formant-se en diversos tallers d’escriptura impartits per prestigiosos professionals. Tot al llarg dels mesos de la pandèmia, Cortés assisteix a tallers virtuals del Nuevo Teatro Fronterizo de José Sanchis Sinisterra, “Ser-en-común. Dramaturgias de la coralidad” (2020); i de la Sala Beckett, “Escribir de la mano de Chéjov, con el corazón en Lorca, los ojos de Goya y la mala baba de Bernhard” (2021), de Paco Zarzoso. Amb Pablo Messiez cursa el taller d’investigació escènica “Los materiales” (2020) i, de nou a la Beckett, el de “Decàleg per a una veritat escènica” (2021), d’Àlex Rigola. Al taller de Zarzoso, naix un monòleg que donarà peu al primer text de durada llarga de l’autora, Els diumenges són dies de descans. Escrita en 2021, guanya el Premi Ciutat de Castelló a l’any següent. En aquest text, comença a explorar també l’autoficció i, en aquest sentit, no és casual que s’interesse per altres cursos com el de Celso Jiménez (La Tristura) en 2022; un altre d’Alberto Velasco en 2023; o el taller d’escriptura de la Beckett, “L’autoficció: l’esvaïment del jo” (2023), impartit per Sergio Blanco. En eixos mesos, escriu la seua segona obra, CORE o de cómo toqué el cielo y me tragué un ángel al caer, que rep l’ajuda a l’escriptura de literatura escènica de l’Institut Valencià de Cultura en 2022.

            Cortés també fa les primeres incursions com a intèrpret d’audiovisual en aquest període. En sèries de televisió com Després de tu (À Punt, 2021); en curtmetratges com El baile de la copa (2022), Agüita de vida (2022) o Las que hundimos barcos (2023); o en llargmetratges com Louie, Louie! (2022), pendent d’estrena, o Valenciana (2024). Entre 2022 i 2023, fa també diversos cursos d’interpretació davant la càmera amb Carmen Rico, Maria Ripoll o Juanma Lopez. Igualment, continua treballant en projectes teatrals com a actriu com Escenas de la vida contemporánea con sus bichitos y todo (2023), de Rafa Ponce, amb direcció de Marcos Sproston; Lisístrata (2023), de Miguel Ángel Sweeney; Perquè t’estime que si no... (2023), de Carles Alberola; o la lectura radiofònica Indústria (2023), de Xavier Puchades, dirigida per Kika Garcelán. Aquesta última peça, fruit del Laboratori de Dramatúrgia Insula Dramataria Josep Lluis Sirera de l’IVC, projecte en el qual va ser seleccionada Cortés en 2023 per a escriure la seua tercera obra: La Fe. Otra puta obra de jóvenes que pierden las formas (2024). En aquest laboratori, coordinat per Paco Zarzoso, va tindre de companys a Mertxe Aguilar, Manu Valls i Borja López Collado. La lectura dramatitzada de La Fe, estrenada al Teatre Rialto, la va dirigir l’autora junt amb Tomàs Verdú. Per alguns dels treballs acabats de ressenyar, Cortés va ser nominada al Premi Crisàlide a l’actriu revelació de l’AAPV.

            Amb tres obres escrites, l’autora decideix fundar companyia pròpia, La Vulgar. La primera producció és CORE (2024), interpretada per Cortés i Resu Belmonte i dirigida per l’autora amb la visió externa de Paula Martínez. CORE va rebre la residència de Graners de Creació amb el suport d’Acción Cultural Española i es va estrenar a La Rambleta. Entre els objectius de La Vulgar, segons l’autora, es troben el de deixar de banda la paraula per a posar-la en escena barrejant-la amb la dansa, la sonoritat o el videoart. L’últim treball com a dramaturga ha sigut la peça breu Short-term (firme aquí) (2024), amb la qual va participar al Torneig de Dramatúrgia Valenciana organitzat per l’IVC; i com a actriu, La odisea de aquellos días (2024), producció de Teatro de lo Inestable, amb direcció de Jacobo Pallarés que escriu el text junt amb Iria Márquez, Carla Zúñiga i Ignacio Tamagno.

            Des de 2023, l’autora forma part de l’Associació Valenciana d’Aurores i Autors de Teatre (AVEET); i amb la seua companyia La Vulgar, des de 2024, de Comitè Escèniques. També en 2024, Cortés ha impartit el seu primer curs d’escriptura a l’espai La Granja, “Dramaturgia vulgar a lo di-vino”.

Trajectòria actualitzada OCTUBRE 2024
© Xavier Puchades

Obra estrenada

Textos dramàtics originals

2019. Políticamente incorrectos, en Como las cosas amables, creació col·lectiva. Direcció i dramatúrgia Ester Martínez Medrano i Lucía Sáez. La Subterránea. La Rambleta
2024. Core. Direcció Arantxa Cortés. Cia. La Vulgar. La Rambleta, València.

Lectures dramatitzades (Nacionals)

2024. La Fe. Otra puta obra de jóvenes que pierden las formas. Direcció Arantxa Cortés-Tomás Verdú. Laboratori de Dramàturgia Insula Dramataria Josep Lluis Sirera. Institut Valencià de Cultura, Teatre Rialto, València.
2024. Short-term (firme aquí). Direcció Arantxa Cortés. Torneig de Dramatúrgia Valenciana. Institut Valencià de Cultura, Teatre Rialto, València.

Obra publicada

Textos dramàtics originals

2022. Els diumenges són dies de descans. XXVII Premi Ciutat de Castelló, Ajuntament de Castelló.
2023. Core. Red Escénica – Revista de artes escénicas. Projecte Inestable, València, p. 103-124.
2025. La Fe. Otra puta obra de jóvenes que pierden las formas. Laboratori Insula Dramataria Josep Lluís Sirera. Institut Valencià de Cultura.

Obra traduïda

VALENCIÀ
2022. Els diumenges són dies de descans, traducció de l’autora amb l’assessorament de Lina Costa.
2023. Core, traducció de l’autora.

Obra premiada

2022. Premi Ciutat de Castelló, per Els diumenges són dies de descans.
2022. Ajuda a l’escriptura de literatura escènica de l’IVC, per Core.

Altres premis
2024. Nominació al Premi Crisàlide a millor actriu revelació de l’AAPV.

Bibliografia

Recepció en premsa i publicacions especialitzades

BÖRSCH, J. (2024). “Core de La Vulgar: Si tuviese que escribirle una carta a mi yo del pasado”. Redescenica.com. Projecte Inestable, València.
CASTELLÓNPLAZA (2022). “Els Premis Ciutat de Castelló reconeixen una obra sobre l’Espanya buidada i el Castelló del segle XV”. Castellónplaza, Castelló, 6 de setembre.
CULTURPLAZA (2024). “Generación V: Arantxa Cortés”. Culturplaza, València, 22 de juny.
DIAGO, N. (2024). “Con la A”. Cartelera Turia, València, juny.
ESAC COMUNICACIÓN (2022). “Entrevista a Arantxa Cortés”. Escueladelactor.com, València.
MORENO, E. (2024). “Arantxa Cortés (La Fe): Esta historia habla de la amistad y de la fe ciega que vuelcas en ella como se la tienes a una deidad”. Makma, València, 1 de gener.
PEIRÓ, J. V. (2024). “Core o el estado actual de una generación. Truenoentrehojas.blogspot.com, València, 13 de juny.
-(2024). “Testimonio generacional”. Las Provincias, València, 28 de juny.
SERRANO LÓPEZ, A. (2024). “Cuando la salud mental sube al escena”. Las Provincias, València, 3 de maig.

Enllaços

https://linktr.ee/lavulgar
https://contextoteatral.es/arantxacortes.html
https://aveet.eu/cortes-arantxa/
https://aapv.es/perfiles/arantxa-cortes/