Trajectòria

            D’adolescent, més cinèfila que interessada en el teatre, veia las pel·lícules emeses pel canal de pagament dels seus pares i comprava revistes de cine, en principi, per retallar les fotografies dels seus actors favorits i, finalment, acabar llegint sobre pel·lícules, directors i narratives. En 2008, s’apunta a classes de teatre al Centro 14 d’Alacant i, als dèsset anys, fa una dramatúrgia col·lectiva a l’escola a partir de contes d’Edgar Allan Poe.  

            Finalment, en 2014, inicia els estudis d’Art Dramàtic a l’ESAD de Múrcia i s’especialitza en Interpretació, itinerari de Creació. En 2015, obté una beca Erasmus i es trasllada un semestre a Txèquia, a la Facultat JAMU de Brno. Encara que amb dubtes sobre aquests estudis, va aconseguir connectar amb el teatre gràcies a professores com Concha Esteve i a alguns treballs que va haver de fer com un dedicat a Antonin Artaud. A més, en eixos anys de formació es converteix en una espectadora viatgera anant a diverses ciutats per veure obres de Angélica Liddell, Rodrigo García, El Conde de Torrefiel, Miet Warlop, Robert Lepage o Bob Wilson. Aquestes preferències no impedeixen que, fins a la seua graduació en 2018, l’autora intervinga com a actriu en projectes de teatre clàssic com De fuera vendrá... (2014), d’Agustín Moreto, o El príncipe constante (2018), de Calderón de la Barca; ambdues dirigides per Francisco García Vicente amb producció de la companyia Cambalache Teatro junt amb l’ESAD de Múrcia. Dins d’aquesta línia de muntatges de clàssics espanyols, en 2019, torna a intervindre en una altra peça, La vengadora de mujeres, de Lope de Vega, amb la Cía. Traspasarte

            Des de 2014, l’autora forma part d’un col·lectiu sorgit del taller de creació de l’ESAD, Las Toskas, fundat junt amb altres companyes de l’escola com Irene Luna, María Heredia o Iris Gutiérrez Prieto i María Luisa Tárraga. El primer treball es Hay algo... (2014), peça amb què viatgen al V Festival Internacional Artorium a Banska Bystrica (Eslovàquia); en 2015, Las Troskas estrenen una nova obra: Mientras la caja no se abra, el gato estará muerto y vivo (2015), guanyadora del primer premi en la categoria d’Arts Escèniques del XXIII Certamen del CreaMurcia. L’obra, gestada al quart curs de creació de l’ESAD (2015), partia d’una investigació sobre teatre document i el concepte d’heterotòpia de Foucault i va comptar amb testimonis de persones sense llar i en situació de vulnerabilitat social de la “Fundación Patronato Jesús Abandonado de Murcia”.

            Les peces de Las Toskas eren de creació col·lectiva i comptaven amb una dramatúrgia textual a partir de materials de procedència diversa (filosòfica, cinematogràfica, escènica...) La professora d’interpretació Concha Esteve va coordinar artísticament i tutoritzar aquest projecte. L’equip de Las Toskas estava conformat per dones i Martínez, a més de tasques d’interpretació i creació, va començar a encarregar-se del disseny gràfic (cartell) i audiovisual (projeccions). L’últim treball del col·lectiu va ser Kiwis (2017), un work in progress realitzat en la residència artística del Centro Cultural Santiago y Zaraiche que, finalment, es va formalitzar en una peça audiovisual. Algunes de les components d’aquest col·lectiu col·laboren també en altres projectes com el de Vita Brevis Producciones, de Joaquín Gómez, com Pecadoras (2017), on Martínez apareix com a intèrpret, també en l’adaptació teatral de la pel·lícula d’Almodovar, ¡Átame! (2014) i en Érase una vez el reino del revés (2018); així com en el curtmetratge, dirigit també per Gómez, Ranchera (2018).

            Paral·lelament a tots els treballs esmentats, Martínez funda en 2016 amb Inés Muñoz, aleshores alumna del grau de direcció i dramatúrgia de l’ESAD de Múrcia, una altra companyia: Las Monstruas. En aquest cas, es tracta d’un projecte que uneix la creació escènica i l’audiovisual, les obres del qual es caracteritzen, segons declaracions de la companyia en 2018, per un estil “mamarracho” i “queer”. La primera creació va ser Donde viven lxs Monstruxs (2016), una adaptació compartida per Muñoz i Martínez a partir del conte homònim de Maurice Sendak per tractar la qüestió trans en l’adolescència. Amb aquesta peça, participen en diversos festivals de temàtica LGTBI+ nacionals i resulta guanyadora del Segon Premi d’Arts Escèniques en el CreaMurcia de 2016. A l’any següent, reben de nou el mateix premi amb Limpios no, limpitos, una nova adaptació compartida a partir de Cleansed, de Sarah Kane. També en 2017, la companyia rep el Premi Azahar a la Creació Jove i el Premi Edusí Proyecto Innovador en 2021. L’última proposta teatral és una nova adaptació, aquesta vegada de La discreta enamorada de Lope de Vega, per a la qual obtenen una residència artística en el Centro Puertas de Castilla (2019-2020). El discreto enamorao (2020) es va veure, entre altres llocs, al Off del Festival d’Almagro. Tots els espectacles teatrals de Las Monstruas van comptar amb la direcció de Muñoz.

            Respecte a la producció audiovisual, en 2018 són becades per la Factoría Cultural i, amb producció de l’ESAD de Múrcia, estrenen el seu primer curtmetratge, Ajoceite, amb guió i direcció de Muñoz, seleccionat en diversos festivals i guanyador dels premis a la millor producció comarcal en la Mostra de Cinema Jove d’Elx i millor curtmetratge provincial del VII Rafal en Corto. En 2020, produeixen un segon curtmetratge, Cinquillo, també amb guió i direcció de Muñoz. Martínez s’encarrega del muntatge d’aquest dos treballs i apareix com a actriu al segon. A més, Las Monstruas desenvolupen altres tasques professionals com la direcció artística de gales i esdeveniments com el “Murcia se mueve” (2019), a l’edició de Halloween, on generen una casa de terror dramatitzada i accions participatives; o un recorregut performàtic de carrer, Diversitina (2022), en col·laboració amb Aye Cultura Social en diverses ciutats de Múrcia i Alacant. Per últim, cal citar el projecte Falsos Positivos (2021), nascut i desenvolupat els mesos de pandèmia, un podcast de contingut cultural creat en el marc dels Premis Mandarache/Hache per la Concejalía de Juventud del Ayuntamiento de Cartagena. Del 2022 al 2024, també s’encarreguen de la direcció artística d’aquest premis i creen una sèrie de peces per a la Clausura del FICC. Martínez, a més, ha portat la part tècnica i creació d’audiovisuals i so en diverses edicions dels premis CreaMurcia. 

            Tot al llarg dels anys posteriors a la seua graduació a l’ESAD, Martínez continua formant-se: participa en un laboratori del Festival Surge amb El Conde de Torrefiel amb la mostra final Movimientos cósmicos (2018); amb aquesta companyia també intervé en les peces Guerrilla (2019) i La plaza (2020). Entre 2018 i 2019, realitza el Màster en Pràctica Escènica i Cultura Visual de la Universidad de Castilla-La Mancha, ARTEA i Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía. Aquest interès per propostes escèniques postdramàtiques s’observa igualment en la seua participació en el projecte de Sugar & Ojo, Piscinitis (2018); però sobretot en els diferents cursos i tallers que va anar realitzant entre 2017 i 2019, en alguns casos fora d’Espanya, amb professionals com ara: Claudia Castelluci (Societas Raffaello Sanzio), Peeping Tom, Lola Arias, Las Tristura, Rimini Protokoll o Forced Entertainment. A més a més, Martínez va rebre formació en audiovisuals i videomapping aplicats a l’escena amb artistes com Àlex Serrano (Agrupación Señor Serrano), Antonio Navarro, Lyona, Sam3 o Roberto Cárdenas. Tota aquesta formació és clau per al naixement del seu projecte personal en 2019, Melena Androide, des d’aleshores el seu “nick escènic, social i de videojocs”. 

            En aqueix any, Martínez obté una residència artística en DT Espacio Escénico de Madrid i presenta en Teatro Pradillo Wof, wof, wof (2019), a partir de la investigació per al màster esmentat. La peça és seleccionada per La Noche Scratxe #13 (Vitoria-Gasteiz), Festival de Tardor Russafa Escènica (València) i Festival Internacional de Escena Emergente ACT (Bilbao), on l’autora rep el Premi ACT Residency en 2020. La segona peça estrenada es diu Miau, miau, miau (2021), projecte amb el qual guanya la VI Convocatòria d’Autoria en Ultramar i que, posteriorment, és seleccionat en las residències creatives de Las Cigarreras (Alacant), les de creació de la Carme Teatre (València) i les del Festival ACT (Bilbao). D’aquesta obra es fa una primera mostra al festival SURGE de Madrid i, finalment, s’estrena a la Sala Carme de València. El material textual de la peça, creat a la Convocatòria d’Autoria Ultramar, sota la tutorització de Lucia Sáez, ha sigut publicat en castellà i valencià. En 2021, va ser artista invitada en la presentació del Festival Internacional Fiver Actual de Logronyo. L’últim treball, que completarà una trilogia, és Glup, glup, glup (2023), que rep l’Ajuda a la Creació d’Escriptura Escènica de l’IVC i seleccionat pel Cultura Resident del Consorci de Museus de la Generalitat Valenciana i per les Residències de Creació de la Carme Teatre.

            En els tres muntatges, l’autora ha comptat amb la col·laboració d’Inés Muñoz (interpretació o disseny d’il·luminació), Daniel Teba (interpretació) o María Valcárcel (audiovisual), entre altres. Excepte en la segona obra, Martínez ha exercit també d’intèrpret; en alguns casos, s’ha encarregat de l’audiovisual i de l’espai sonor; i ha signat la producció, dramatúrgia i creació dels tres espectacles. En les seues peces, Martínez parteix de la influencia d’allò sinistre, destil·lat d’Internet, la literatura i els videojocs per a observar la influencia dels recursos virtuals i tecnològics en les nostres vides.

            En aquest últims anys, l’autora ha continuat treballant a l’audiovisual com a actriu en les dos temporades de la sèrie Por H o por B (2020 i 2022), creada per Manuela Burló Moreno per a HBO. Igualment, ha realitzat treballs de vídeo per a la companyia Daniel Teba com Vorago (2021); o per a Aye Cía, especialitzada en arts escèniques per a la innovació social en projectes com Teatrápame (2021-23), La Yapa (2022) o La Gritaera (2023). En teatre, va participar en la proposta Punto de Encuentro (2022), dirigida per Noemí Rodríguez per a la Muestra de Teatro Español de Autores Contemporáneos d’Alacant. A més, ha exercit de jurat en diversos certàmens i festivals d’Arts Escèniques com l’ACT de Bilbao (2021), LAB de Múrcia (2022) o el CreaMurcia (2023).

            En 2024, Martínez va ser escollida per a formar part del Laboratori de Dramatúrgia Insula Dramataria Josep Lluís Sirera, de l’Institut Valencià de Cultura. Un laboratori coordinat per Paco Zarzoso, on l’autora comparteix la creació de la seua nova obra amb altres professionals com Juli Disla, Román Cebrián Cerisuelo i Núria Vizcarro.

Trajectòria actualitzada OCTUBRE 2024
© Xavier Puchades

Obra estrenada

Textos dramàtics originals

2019. Wof, wof, wof, creació i direcció Andrea Martínez. Cia. Melena Androide. Teatro Pradillo, Madrid. 
2021. Miau, miau, miau, creació i direcció Andrea Martínez. Cia. Melena Androide. Sala Carme Teatre, València / Teatro del Barrio, Surge Madrid.
2024. Glup, glup, glup, creació i direcció Andrea Martínez. Cia. Melena Androide. Sala Carme Teatre, València. 

Dramatúrgies, traduccions, adaptacions i versions teatrals

2014. Hay algo... Creació col·lectiva a partir de material textual divers. Direcció Las Toskas. Cia. Las Toskas. Taller de tercer curs de l’ESAD de Múrcia.
2015. Mientras la caja no se abra, el gato estarà muerto y vivo. Creació col·lectiva a partir de material textual divers. Direcció Las Toskas. Cia. Las Toskas. Taller de quart curs de Creació de l’ESAD de Múrcia, La Conservera, Múrcia.
2016. Donde viven lxs monstruxs, a partir del conte homònim de Maurice Sendak, versió d’Inés Muñoz i Andrea Martínez. Direcció Inés Muñoz. Cia. Las Monstruas - ESAD de Múrcia. Centro Párraga, Múrcia. 
2017. Limpios no, limpitos, a partir de Cleansed de Sarah Kane, adaptació d’Inés Muñoz i Andrea Martínez, direcció Inés Muñoz. Cia. Las Monstruas. ESAD de Múrcia. 
2020. El discreto enamorao, a partir de La discreta enamorada de Lope de Vega, adaptació d’Inés Muñoz i Andrea Martínez. Direcció Inés Muñoz. Cia. Las Monstruas. Teatro Circo, Múrcia.

Obra publicada

Textos dramàtics originals

2022. Miau, miau, miau. VI Convocatòria d’Autoria en Ultramar. Sala Ultramar Edicions, València. 

Reflexió i investigació teatral de l'autor: programes de mà

2019. Text programa de mà de Wof, wof, wof. Cía. Melena Androide. 
2021. Text programa de mà de Wof, wof, wof. Cía. Melena Androide. 
2024. Text programa de mà de Wof, wof, wof. Cía. Melena Androide. 

Reflexió i investigació teatral de l'autor: premsa, publicacions culturals i especialitzades

2017. “Reflexión final”. En I Jornadas Internacionales de Cuerpo, Performance y Tecnología. Méjico, Argentina y España. ESAD, Múrcia.
2018. “El lenguaje audiovisual en las Artes Vivas contemporáneas”. Trebal Final de Grau, tutor Luisma Soriano Ochando. Departament de Plàstica Teatral, ESAD, Múrcia. 
2018. “Presentación del proyecto Las Monstruas”, amb Inés Muñoz. I Congreso Internacional de Artes Escénicas y Diversidad. Centro Párraga, Múrcia.

Obra traduïda

ANGLÈS
2019. Wof, wof, wof. Traducció d’Andrea Martínez.
2021. Miau, miau, miau. Traducció d’Andrea Martínez.

EUSKERA
2019. Wof, wof, wof. Traducció equip del Festival ACT, Bilbao.
2021. Miau, miau, miau. Traducció equip del Festival ACT, Bilbao.

VALENCIÀ
2022. Miau, miau, miau. VI Convocatòria d’Autoria en Ultramar. Sala Ultramar Edicions, València. Traducció de Fiona Maxence.

Obra premiada

2015. Primer Premi XXIII CreaMurcia, per Mientras la caja no se abra, el gato estará muerto y vivo. 
2016. Segon Premi XXIV CreaMurcia, per Donde viven lxs monstruxs. 
2017. Segon Premi XXV CreaMurcia, per Limpios no, limpitos.
2017. Premi Azahar a la Creació Jove, per la compañía Las Monstruas. 
2020. Premi ACT Residency de Bilbao, per Wof, wof, wof. 
2021. Convocatòria d’Autoria en Ultramar, Fundació SGAE – Associació Valenciana d’Escriptores i Escriptors de Teatre (AVEET), per Miau, miau, miau.
2022. Ajuda a la Creació d’Escriptura Escènica de l’Institut Valencià de Cultura (IVC), per Glup, glup, glup.
2023. Candidatura a Millor espectacle revelació Premis Max, per Miau, miau, miau.

Altres premis

2019. Primer Premi de fotografia CreaCic de la Universidad de Castilla-La Mancha.
2021. Premi Edusi Proyecto Innovador del Festival Internacional de Cinema d''Alacant, per Las Monstruas. 

Bibliografia

Articles, capítols, pròlegs

ESCOBAR MENGUAL, B. (2023). “Una perspectiva transmedia hacia la narrativa del net.art y su contexto digimodernista”. Tropelías: Revista De Teoría De La Literatura Y Literatura Comparada, núm. 9. Universidad de Zaragoza, p. 45–58.
SÁEZ, L. (2022). “Prólogo/Pròleg”. Miau, miau, miau. VI Convocatòria d’Autoria en Ultramar. Sala Ultramar Edicions, València, p. 5-7. 

Recepció en premsa i publicacions especialitzades

AGÜERA, P. (2020). “Las Monstruas llevan a Lope de Vega a la movida madrileña de los 80”. La Verdad, Múrcia, 28 de gener. 
A.L.H. (2016). “Teatro Toska apuesta por la vuelta a la tribu como origen”. La Opinión de Murcia, Múrcia, 30 de maig. 
ALICANTEPLAZA (2024). “Andrea Martínez llega al Teatro Cortés de su Almoradí natal con la pieza Glup, glup, glup”. AlicantePlaza, Alacant, 20 de maig.
BENITO, N. (2023). “Un peculiar gato y otras historias”. La Verdad, Múrcia, 26 de gener. 
DONAT, B. (2024). "'Glup, glup, glup', cuando los peces de acuario observan nuestra extraña manera de interactuar". CulturPlaza, València, 7 de marzo.
EFE (2021). “Andrea Martínez, ganadora de la VI convocatoria de Autoría en Ultramar por el proyecto Miau, miau, miau”. Levante EMV, València, 23 de febrer. 
FERNÁNDEZ, C. (2019). “Las Monstruas adaptan a Lope con un 'discreto enamorao' que vive en los ochenta y escucha la música en vivo del grupo Old Coin”. MurciaPlaza, Múrcia, 5 de noviembre. 
GANUZA, A. (2020). “Programadores del mundo, pillad esta obra: un clásico del Yung Beef del Siglo de Oro”. La Opinión de Murcia, Múrcia, 28 de gener. 
LOUREDA, C. (2021). “Wof, wof, wof, de Melena Androide, la fábula posmoderna de la sobresocialización”. Cine-invisible.com, 23 d’octubre. 
MAURICE, L. (2024). “De descubrir la etología en su casa de Alicante a hacer teatro sobre la relación de las personas con el mundo virtual”. El Español (Alicante), 4 de març. 
MOLINER, A. O. (2024). “Glup, glup, glup (Melena Androide): La civilización se atraganta con sus propios memes”. Makma, València, 23 de març. 
REAL CASINO DE MURCIA (2022). “Andrea Martínez: Lo digital es un refugio”. Realcasinomurcia.com, Múrcia, 5 de maig.
VORAGINETV (2021). “Entrevista Andrea Martínez. Miau miau miau. Surge Madrid. Teatro del Barrio. 8/10/21”. Voraginetv.com, Madrid, 15 d’octubre. 
ZAFRA, F. (2022). “Nos gustaría focalizar nuestra energía en la creación más que en la gestión”. Aquí, Múrcia, 12 de desembre.

Enllaços

https://meledroide.wixsite.com/melenaandroide