Trajectòria

               En 2002, assisteix a diverses activitats extraescolars entre les quals està la de teatre. Eixe any comença a rebre classes de Joan Carles Roselló, director des de 2001 de l’Escola de Teatre del Grup Independent de Teatre Avant va el Carro d’Alginet. Tot al llarg d’una dècada, intervé en diferents mostres i muntatges com, per exemple, La cantante calva (2008), d’Eugène Ionesco, o Joan, el Cendrós (2012), de Carles Alberola i Roberto García. Entre 2004 i 2008, obté també el Grau Elemental de trombó de vares en la Societat Artística Musical d’Alginet (SAMA). Als quinze anys deixa per un temps el teatre fins que, després de matricular-se en el batxillerat artístic, reprèn el vincle amb l’escola d’Alginet, on participa en una altra peça, El Tartufo (2014). Eixe mateix any, Verdú decideix fer les proves per a ingressar a l’Escola Superior d’Art Dramàtic de València (ESADV) amb l’objectiu d’estudiar el grau d’Art Dramàtic, especialitat d’interpretació textual.   

            Entre 2014 i 2018, mentre es forma com a intèrpret a l’ESADV, realitza diversos tallers com Caricias (2016), de Sergi Belbel, amb direcció de Miguel Ángel Romo; La noche dividida (2016), de Paloma Pedrero, dirigida per Pilar Silla; el taller de teatre clàssic, Entremeses (2017), de Miguel de Cervantes, amb direcció de Vicente Genovés; i el taller de final de grau, L’òpera de tres rals (2018), de Bertolt Brecht, dirigida per Ramon Moreno. Verdú comparteix promoció amb altres futurs intèrprets com Gabriel Benavent, María Covadonga, Inés Gómez, Sergio Jiménez, Estela Domínguez, Ana Lacruz, Manu Climent o Carmen Asecas, entre altres. Alguns dels membres d’aquesta promoció fundaran la companyia Arrel Teatre, sorgida de les investigacions que proposa el professor Ramon Moreno al voltant del teatre de Valle-Inclán. En 2019 estrenen al Teatre Flumen una versió de Divinas palabras, amb el suport de Moreno a la direcció i on Verdú exercirà d’intèrpret i ajudant de direcció. L’autor també participa com a actor en activitats externes on col·labora l’escola com El Cant de la Sibil·la (2017), drama paralitúrgic de l’Edat Mitjana que es celebra a la Catedral de València des de la seua recuperació en 2012.

            Amb la pèrdua en 2017 de son pare, l’artista plàstic Joan Verdú, es fa càrrec de la gestió i el comissariat de la seua obra. D’aquesta manera, entre 2018 i 2019, s’encarrega de comissariar una sèrie d’exposicions com ara Material sensible (Tapinearte, 2018), Bonus Track (Centre Cultural La Nau, 2018), Obra Gráfica y Múltiples (Fundación Antonio Pérez, 2018) i Flashback (Galería Acuda, 2019). Per a l’autor, aquesta experiència implica un redescobriment de l’obra de son pare, en la qual fins i tot havia col·laborat ocasionalment com a performer, que l’impulsarà a interessar-se per la creació artística i, en el seu cas particular, per l’escriptura i la direcció escènica.

            En 2019, Verdú decideix ampliar la seua formació en arts escèniques i es matricula en Coreografia i Interpretació en Dansa Contemporània en el Conservatori Superior de Dansa de València i en Direcció Escènica de l’ESADV. En el segon any de compatibilitzar els estudis, opta per centrar-se exclusivament en els de direcció. Així i tot, intervindrà com a intèrpret en dos peces de dansa-teatre estrenades al Festival Russafa Escènica: enSORDIDOR (2018), de Santi de la Fuente i Tatiana Clavel (La Coja Dansa) i -Bis- El Prefacio (2019), de Javier Hedrosa.

            Dins de l’especialitzat de direcció, realitza els seus primers exercicis com a dramaturg i direcció. A segon curs, fa una versió de l’adaptació de José Sanchis Sinisterra, La noche de Molly Bloom, amb el títol: La irracionalidad como memoria recurrente (2021). A aquest primer exercici seguirà la primera proposta externa a l’àmbit acadèmic, la peça breu Silla verde / Cadira verda (2021). Estrenada al Festival Russafa Escènica, va tindre molt bona acollida, va girar per alguns pobles de València i, fins i tot, va estar nominada a millor espectacle de teatre dels premis Tresdeu de 2022. Aquest vincle amb el Russafa Escènica es manté l’any següent, quan el festival el proposa fer la versió llarga de la peça. El resultat serà La pieza laaarga de Silla verde/Cadira verda (2022), estrenada a la Sala Russafa, amb textos de l’autor, però amb dramatúrgia, creació i direcció col·lectiva. L’obra anava signada per la companyia Encara no té nom produccions i estava conformada per Nara Pérez, Nacho Roland, Manuel Caldito i Marta García. Precisament amb aquesta última, coreògrafa i ballarina, Verdú treballa en nombroses propostes de dansa aportant material textual: Mouvement Research 0_0 (2021), idea i creació de García i Noelia Arcos, estrenada al Menador-Espai Cultural de Castelló; Entrenamiento para el caos (2022), dirigida per García, mostra d’un taller encarregat pel Festival Cabanyal Íntim; L’arbre de la vida (2022), taller amb menors de diversitat funcional, coordinat també per García; o A_E_I_O_O_U (2023), fruit d’una residència a l’espai LaGranja (IVC), amb idea i creació de García i Arcos.

            A l’àmbit acadèmic, l’autor crea Parchís (2022) com a taller de tercer de direcció amb la tutoria del professor Xavier Puchades. A l’any següent, aquesta peça rebrà una residència escènica al Teatro Círculo de Benimaclet, on l’autor i director en fa una nova versió que rebrà el 3r Premi en el Festival d’Arts Internacionals WE:NOW. En 2023, presenta el taller de quart de direcció a la Sala Carme Teatre, aquesta vegada amb la tutorització de la professora Pau Pons, Las revistas de la sala de espera llevaban algo de razón. Podríem afegir dins d’aquest període de formació, la seua col·laboració com a performer i autor en la creació col·lectiva MEME/ Antes todo esto era campo Vol.2 (2022) del Colectivo Nerval, projecte personal d’un altre professor de l’ESADV, David Orrico, estrenada al Teatre El Musical. En 2023, per tant, acaba el grau de Direcció Escènica junt amb una promoció conformada per altres alumnes com Vir Roig, Nacho Roland, Ainara Cuenca, Marina Cerisuelo o Noelia Pérez. Una promoció caracteritzada, en gran part, pel seu interès cap al teatre postdramàtic i les arts vives.

            En tot aquest temps, Verdú treballa regularment com a intèrpret tant en propostes familiars musicals com en projectes de creadors i creadores que es mouen habitualment pel circuit alternatiu de València. Així doncs, d’una part, intervé en propostes musicals com La Bella y la Bestia (2020), amb direcció de Manuel Maestro, o Rapunzel, un musical muy peliagudo (2022),  dirigida per Víctor Lucas; i d’una altra, ha participat en altres projectes com ara: Un fin del mundo (2021), de Miguel Ángel Sweeney; Fes-me un lloc (2021), d’Isabel Martí, producció de l’Institut Valencià de Cultura; Illa Devon (2022), d’Anna Albaladejo; Coriolà (2023) i Talio (2023), amb direcció d’Eva Zapico. El treball més recent, encara en procés, és per a la companyia Kalostro (abans 7 Colectivo), Bardamour (2024), d’Albert Boronat. Aquesta companyia forma part d’un grup de creadors emergents valencians al qual pertanyeria igualment Verdú o La Vulgar, companyia d’Arantxa Cortés, amb la qual l’autor va codirigir la lectura dramatitzada de La Fe. Otra puta obra de jóvenes que pierden las formas (2024).

            En els últims dos anys, a més, Verdú desenvolupa nous projectes després de rebre la residència de Graners de Creació d’Inestable entre 2023 i 2025. Paral·lelament, ha dirigit i escrit amb Ana Dayo un musical familiar per a Eventime Produccions, La gata con botas (2024); i ha continuat la seua col·laboració amb Marta García, amb la qual estrena Cosica (2024) en el festival Russafa Escènica, on ha proporcionat material textual i acompanyament dramatúrgic. Actualment, ha rebut un segon encàrrec com a dramaturg amb un projecte que dirigirà Isabel Martí. 

Trajectòria actualitzada OCTUBRE 2024
© Xavier Puchades

Obra estrenada

Textos dramàtics originals

2021. Silla verde / Cadira verda. Direcció Tomás Verdú. Companyia Tomás Verdú. Festival Russafa Escènica, La Casa del Árbol, València. (TB)
2021. Movement Research O_O, material textual Tomás Verdú. Idea i creació Noelia Arcos i Marta García Navarro. Columpiant la dansa. Cultura Resident del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana. Menador – Espai Cultural de Castelló. (D)
2022. Entrenamiento para el caos, material textual de Tomás Verdú. Direcció Marta García Navarro. Taller per al Festival Cabanyal Íntim. Centre Cultural la Nau i Mercat del Cabanyal, València.
2022. La pieza laaarga de Silla verde/Cadira verda, material textual de Tomás Verdú. Dramatúrgia i direcció col·lectiva. Encara no té nom produccions. Festival Russafa Escènica. Sala Russafa, València.
2022. L'arbre de la vida, material textual de Tomás Verdú. Direcció Marta García Navarro. Taller amb menors de diversitat funcional. CEE Gargasindi, Benissa, Alacant.
2022. MEME/ Antes todo esto era campo Vol. 2., textos per a la dramatúrgia col·lectiva. Direcció David Orrico. Colectivo Nerval. Teatre El Musical, València.
2022. Parchís. Direcció Tomás Verdú. Taller de tercer de Direcció Escènica – Escola Superior d’Art Dramàtic de València. Sala Carme, València.
2023. A_E_I_O_O_U, material textual Tomás Verdú. Idea i creació Noelia Arcos i Marta García Navarro. Columpiant la dansa. Residències de L’Espai LaGranja. Espai LaGranja, València. (D)
2023. Las revistas de la sala de espera llevaban algo de razón. Direcció Tomás Verdú. Taller final de carrera de Direcció Escènica – Escola Superior d’Art Dramàtic de València. Sala Carme, València.
2023. Parchís. (Versió residència escènica Teatro Círculo). Direcció Tomás Verdú. Cia Tomás Verdú. Teatro Círculo Benimaclet, València.
2024. La gata con botas, escrita amb Ana Dayo. Direcció Tomás Verdú i Ana Dayo. Eventime Teatro. Centre Cultural Papa Calixte III, Canals, València. (TF) (TM)
2024. Cosica, material textual i acompanyament dramatúrgic Tomás Verdú. Direcció Marta García Navarro. Festival Russafa Escènica – Espai LaGranja – La Mutant. Espai La Mutant, València. (D)

Dramatúrgies, traduccions, adaptacions i versions teatrals

2021. La irracionalidad como memoria recurrente, a partir de La noche de Molly Bloom de Sanchis Sinisterra. Direcció Tomás Verdú. Escola Superior d’Art Dramàtic de València.

Obra premiada

2022. Nominació a millor espectacle de teatre dels Premis TRESDEU, per Silla verde/Cadira verda.
2024. 3r Premi en el Festival d’Arts Internacionals WE:NOW, per Parchís.

Bibliografia

Recepció en premsa i publicacions especialitzades

ARTEZBLAI (2022). “El proceso creativo se convierte en protagonista en ‘La peça llaaarga de Silla verde/Cadira verda’ de la joven compañía Encara No Té Nom”. Artezblai, 20 de setembre.
BÖRSCH, J. (2023). “El juego del parchís...” Redescenica.com, València, 14 d’octubre.
CAMACHO, N. (2020). “Tomás Verdú: Quiero que el legado de Joan Verdú llegue hasta los jóvenes”. Las Provincias, 7 de desembre.
CULTURPLAZA (2023). “Teatro Círculo reflexiona sobre el paso de la infància a la madurez en Parchís”. Culturplaza, València, 5 d’octubre.
-(2024). “Tomàs Verdú reflexiona sobre la competitividad en la edad adulta en Parchís”. Culturplaza, València, 4 de abril.
GARCÉS, L. (2023). “Tomás Verdú: Se apuesta más por un teatro para contentar al público que para hacerle pensar”. Las Provincias, València, 4 d’octubre.
PEIRÓ, J.V. (2023). “Fichas descoloridas”. Las Provincias, València, 21 d’octubre.

Enllaços

https://aveet.eu/verdu-tomas/