Trajectòria

Inicialment, l’interés de Palau per l’escriptura es dirigeix sobretot cap a la poesia i la narrativa breu. Així i tot, el seu apropament al teatre es produeix ben d’hora. A finals dels anys noranta, assisteix a l’Escola Municipal de Teatre de Castelló on intervé en algunes peces com Bodas de sangre (1998), amb direcció de Javier González i Sergi Calleja; i fora de l’escola, amb Espiral Teatro, El día que mataron a Lennon (1997). En ambdós muntatges coincideix amb l’actriu i dramaturga Lucía Sáez, aleshores companya de l’institut. A l’any 2000, Palau realitza per primera vegada un taller d’escriptura, amb José Saramago, a la Universitat Internacional Menéndez Pelayo (UIMP) a Santander. 

            Aquest desig de formar-se com a escriptora sembla estar darrere també de l’elecció d’estudiar Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat de Granada en 2004. Això va suposar, a més, estudiar dos carreres a la vegada, ja que havia començat Psicologia en 1998. Abans, a més, faria un Erasmus a Amsterdam entre 2003 i 2004. La seua estada a Granada li permetrà conéixer Luis García Montero, professor seu, Ángel González o poetes i dramaturgs aleshores emergents com Julio César Galán o Yeray Bazo. 

            D’aquests anys, el primer relat conegut de l’autora és Un hombre gris (2002), publicat en Desvelados, una recopilació de textos de l’alumnat del taller d’escriptura creativa Fuentetaja. A més, l’autora va guanyar en dos ocasions el Concurs Juvenil de narrativa breu i de poesia de l’Ajuntament de Benicàssim amb els relats El príncipe de las setas (2005) i Trayectos (2006), i el poemari Rectificado de melazas (2005).  

            En 2006, una vegada llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada, Palau torna a Castelló per a acabar els estudis de Psicologia a la Universitat Jaume I (UJI). En 2007, en les pràctiques de final de carrera que fa a un centre de prevenció i integració de persones amb addiccions, l’autora proposa als usuaris uns tallers de comunicació fonamentats en l’escriptura creativa. D’aquesta experiència sorgirà el seu treball d’investigació, Paraísos artificiales (2008), que rebrà el premi a la Millor Experiència Innovadora de la Facultat de les Ciències Humanes i Socials de l’UJI. La preocupació de l’autora per la dimensió social de l’art en general i de l’escriptura en particular es pot detectar també en el projecte de comunicació intergeneracional “Tienes una historia que contar”, organitzat per la Fundació Viure i Conviure i l’Obra Social de Caixa Catalunya amb l’objectiu de rescatar experiències de gent major amb la col·laboració de joves estudiants universitaris. A partir de les vivències de Carmen Ochoa, Palau escriurà el relat Cuando Carmen mira al cielo (2007), que rebrà el segon premi del Concurs Periodístic Intergeneracional de la Comunitat Valenciana. Finalment, després de deu anys d’estudi intermitent de Psicologia, aconsegueix llicenciar-se. Abans, però, en 2007, es trasllada a Madrid per a treballar com a guionista i ajudant de direcció artística amb Marzo Producciones. L’autora s’encarrega d’elaborar continguts expositius per a l’Expo de Saragossa de 2008, una faena compartida amb Quique i Yeray Bazo (QY Bazo).

            A poc a poc, a Madrid, es donen una sèrie de circumstàncies que acosten l’autora de nou cap al món del teatre. En 2009, i fins l’agreujament de la crisi econòmica, Palau treballa com a guionista i adaptadora de textos teatrals com La dama boba, La Celestina o Los tres mosqueteros per a l’ESO, Batxillerat i Cicles Formatius de Grau mitjà. En aquests temps, també treballa com a figurant de publicitat. Entre 2009 i 2010, s’apunta a l’escola de la Cuarta Pared per a fer un curs de dramatúrgia contemporània, impartit per Adolfo Simón. Igualment, cursarà tallers de teatre social com “Metodologías contemporáneas de teatro social” o “Pedagogía teatral: educar la sensibilitat mediante el teatro”, organitzats a la Sala Teatro social Los últimos. Aquest projecte, liderat per Chusa Pérez de Vallejo, té com a objectiu que els expulsats de la societat –“els últims”– pugen a escena sense mediacions amb la convicció que el teatre pot ser una ferramenta de transformació social. A més a més, en eixe període de temps, Palau assisteix a unes altres escoles de Madrid per aprendre les nocions del micro-relat (Escuela de Escritores), de l’escriptura infantil i juvenil o del guió cinematogràfic (Talleres de Escritura Fuentetaja). Precisament, en 2011, escriu i dirigeix el guió d’un curtmetratge, Por los pelos.

            Entre 2010 i 2011, l’autora cursa el Màster en Formació del Professorat, especialitat Llengua i Literatura de la Universitat Complutense de Madrid. Això li permet contactar amb l’àmbit del teatre universitari i, concretament, amb una companyia que portava ja un parell d’anys d’existència, Teatro Sumergido, fundada i conformada per estudiants de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada. Un dels seus companys en el màster l’adverteix de la teatralitat potencial d’un dels seus relats, Amantes de felpa (2010). Aquest es convertirà en la primera col·laboració de l’autora amb Teatro Sumergido, amb direcció d’Iván Cerdán. Per a Palau, veure les seues paraules en boca d’una altra persona, la de l’actriu Paola Ramírez, serà una experiència reveladora. En 2011, Amantes de felpa forma part també d’un espectacle col·lectiu de la mateixa companyia, Reconversión industrial (2011); hi haurà una nova aportació textual en Inventarse los días (2011), una obra coescrita amb Cerdán i Benjamín Jiménez, que arriba a programar-se en el Centre Penitenciari Madrid II d’Alcalà Meco. L’última col·laboració amb Teatro Suemrgido va ser en l’espectacle Trilogía de la ausencia (2012), dirigida per Laura Godoy. L’any següent, Fàtima Agut i Clausell fa referència a l’autora en un estudi sobre la presència de dones en el teatre de Castelló. En aquesta publicació, a més, es recull el fragment Luego existo, pertanyent a Trilogía de la ausencia.

            En 2011, Palau inicia els estudis de Dramatúrgia i Direcció de la Real Escuela Superior de Arte Dramático de Madrid. Tot al llarg de la carrera coincidirà amb altres representants de la dramatúrgia valenciana actual com ara Paula Llorens, África Hurtado o Javier Sahuquillo. En aquest any, escriu Tierra, una peça encara inèdita i comença a fer una sèrie d’exercicis i mostres acadèmiques com Arrancacorazones (2013), adaptació de la novel·la homònima de Boris Vian que l’autora també dirigeix; la dramatúrgia d’El Público (2014), de García Lorca, amb direcció de Nuria Alkorta; o de la peça de teatre dansa, Me acuerdo de (2015), amb direcció de Cynthia Miranda. La mostra final de pràctiques de dramatúrgia de quart curs serà Highsmith’1995,  dirigida també per l’autora. Aquest text, a més, quedarà finalista del Certamen de Jóvenes Creadores de l’Ajuntament de Madrid. Vinculat igualment a la RESAD, trobem l’assessorament dramatúrgic que fa de Borrón y cuenta vieja (2015), performance participant en la Quadriennal de Praga, amb direcció d’Amelia Díe, VeroClausich i Raúl Polar. Per últim, cal destacar els textos publicats en revistes o editorials associades a la RESAD: Ceremonias del cartón (2014), Cítricos (2014) o Champagne (2017). Aquesta última peça serà el seu projecte de final de carrera que escriu al llarg de tres mesos en una granja al sud de França. Posteriorment, amb direcció de Nieve de Medina, Champagne es va reduir a un monòleg de vint minuts per a participar en la II Edición de Mujeres que cumplen, una activitat organitzada per la SGAE per a reivindicar l’escriptura d’obres protagonitzades per dones de més de cinquanta anys. Per un temps, Palau serà sòcia de l’Asociación de Autoras y Autores de Teatro (AAT). 

            Tot al llarg de la seua formació a la RESAD, Palau realitzarà diversos cursos organitzats pel Draft.inn: de dramatúrgies en site-specifics, impartit per José Manuel Mora (2013, 2014 i 2015); i d’escriptura escènica, per Guillermo Heras (2014) o Enzo Cormann (2014). En altres entitats, com el Circo Price, cursa un taller sobre dramatúrgia de circ, impartit per Olivier Antoine (2015); i d’escriptura teatral amb Lukas Bärfuss (2015) a la RESAD, i dos amb Sanchis Sinisterra (2016) a la UIMP de Santander i a la Sala Beckett de Barcelona. Cal destacar també que entre 2010 i fins a 2015, l’autora també imparteix tallers d’escriptura creativa a Castelló i, sobretot, a Madrid.  

            Progressivament, el teatre de l’autora anirà eixint de l’àmbit acadèmic. Hi havia hagut alguns precedents com la publicació de la peça breu El orden de les coses (2014), en l’editorial grega IASPIS; o la lectura dramatitzada al XX Maratón de monólogos de l’AAT del text Efe de (2015), dirigida per un company de la RESAD, Gabriel Fuentes, i interpretada per Paola Ramírez. Ja acabada l’escola, Palau rep una Beca de Residència Artística al Centre d’Art La Rectoria a Sant Pere de Vilamajor (Barcelona). Es tracta d’un projecte artisticosocial en l’àmbit de l’escriptura escènica, on Palau escriu No volveré a pasar hambre (2016), que a l’any següent rebrà el Premio de Guion Radiofónico Margarita Xirgu. En 2018, amb direcció de Benigno Moreno, es farà l’enregistrament i s’emetrà per RNE-Radio Exterior d’Espanya. Aquesta peça radiofònica és la primera part d’una trilogia “eco-dramàtica” que, de moment, té una segona part: Sopa de plástico (2018), receptora de l’Ajuda a la Creació i Desenvolupament de les Arts Escèniques de la Comunitat de Madrid, i finalista al Certamen Internacional Dramaturgia Invasora de 2021.

            A finals de 2016 es trasllada a Segòvia on residirà fins a principis de 2020. En aquesta ciutat, l’autora realitza tasques d’edició i supervisió lingüística en editorials com La màquina que hace Ping! o La uÑa RoTa. En aquesta última, per exemple, va encarregar-se de la selecció i edició de la correspondència entre Regina Fiz i Celeste González per al llibre Regina & Celeste. Una correspondencia (2019). Des de 2018 fins a hui, ha col·laborat regularment amb la revista especialitzada de teatre Primer Acto. En aquesta publicació, precisament, està editada la seua obra No volveré a pasar hambre. 

            Com a membre del Laboratorio Rivas Cherif del Centro Dramático Nacional, Palau és una de les seleccionades com a dramaturga en les II Jornades de la trobada entre coreògrafs, directors i dramaturgs, coordinada per Salva Bolta. L’autora sembla interessada sempre en mirar d’una altra manera des de diferents formats i gèneres literaris, però també des de diverses disciplines escèniques que fins ara ha anat explorant. La dansa des de la dramatúrgia, per exemple, ja l’havia tastat a la RESAD, ara té l’oportunitat de treballar amb Pedro Casas (direcció) i Poliana Lima (dansa). Aquesta aproximació al món de la dansa s’evidencia igualment en els diferents tallers als quals assisteix en aquest temps: Raimund Hoghe (2018) al Centro Danza Canal; Sharon Fridman (2018), en el qual participa fins i tot en un espectacle de creació col·lectiva, A piedi nudi;  o Mey-Ling Bisogno (2019), on intervé novament en un altre espectacle, Peep Box 350º en la inauguració del MUSEG de Segòvia. Així i tot, també assistirà a cursos de dramatúrgia com el que imparteix a la Sala Beckett, Marianella Morena (2019), sobre el treball des del relat personal. Una altra novetat en l’última etapa de l’autora ha sigut, precisament, el fet d’eixir a escena com a ballarina o, fins i tot, intèrpret en algun projecte recent junt amb l’Aula de Teatre Carles Pons de la UJI de Castelló, dirigida per Joan Comes. 

            L’etapa actual de l’autora ha estat marcada creativament per la participació en residències i laboratoris d’escriptura i algun encàrrec. En 2019, torna a col·laborar amb Núria Alkorta amb un text escrit a peu d’escena, Tiempo de exposición, que s’estrenaria a la RESAD de Madrid. Eixe mateix any, el projecte Entusiastas és escollit per a fer una residència artística d’El Pavón Teatro Kamikaze de Madrid. Palau es fa càrrec de la dramatúrgia a partir de textos de Txékhov i de Remedios Zafra, i de la direcció s’ocupa el seu company de promoció Gabriel Fuentes, qui havia creat junt amb Luisa Fernández la companyia Puctum Teatro. L’arribada de la pandèmia impedirà l’estrena d’aquesta producció a Madrid. Haurà d’esperar un any per poder pujar a un escenari, concretament al del Teatre Principal de Castelló. Entusiastas ha sigut el primer treball escènic de Palau que s’ha vist a la seua ciutat d’origen. Posteriorment, aquesta obra va ser candidata a Millor Espectacle Revelació als Premis Max. 

            En 2020, torna a Castelló i, a l’any següent, l’autora és seleccionada per fer el IX Laboratorio de Escritura Teatral de la Fundación SGAE, coordinat per Alberto Conejero. D’aquesta experiència sorgeix el text hogar dulce hogar, en procés actualment de ser traduït al francès (European Network for Drama in Translation). Finalment, en 2022, participa en dos activitats organitzades per l’Institut Valencià de Cultura: d’una banda, està present amb la lectura dramatitzada de la peça 42, que ella mateixa dirigeix, en el VI Torneig de Dramatúrgia Valenciana; i, d’una altra, escriu Aquí también los árboles son verdes, en el V Laboratori de Dramatúrgia Ínsula Dramatària Josep Lluís Sirera, coordinat per Paco Zarzoso i amb tutoria externa de Roland Schimmelpfenning. Palau comparteix aquest laboratori amb altres representants de la dramatúrgia valenciana: Iria Márquez, Carles Alberola i Sergio Serrano. 

            Actualment, Palau forma part de l’Associació Valenciana d’Escriptores i Escriptors de Teatre (AVEET). 

Trajectòria actualitzada OCTUBRE 2022
© Xavier Puchades   

Obra estrenada

Textos dramàtics originals

2010. Amantes de felpa. Direcció Iván Cerdán. Cía. Teatro Sumergido. Muestra de Teatro Mínimo, Facultad de Filología, Auditorio de la Universidad Complutense, Madrid. (TB)
2011. Inventarse los días, amb textos de Paz Palau, Iván Cerdán i Benjamín Jiménez. Dramatúrgia i direcció de Teatro Sumergido. Cía. Teatro Sumergido. XV Certamen de Teatro Universitario. Facultat de Bellas Artes, Universitat Complutense, Madrid.
2012. Trilogía de la ausencia. Dirección Laura Godoy. Cía. Teatro Sumergido. Espacio Naranjo, Madrid. (TB)
2015. Highsmith’1995. Direcció Paz Palau. Mostra final de Dramatúrgia. Real Escuela Superior de Arte Dramático, Sala García Lorca, Madrid. 
2018. Champagne. Direcció Nieve de Medina. II Edición de Mujeres que cumplen. Fundación Autor - SGAE. Sala Berlanga, Madrid. (TB)
2018. No volveré a pasar hambre. Direcció Benigno Moreno. XXVI Premio de Guion Radiofónico Margarita Xirgu. Radio Exterior de España. (ficció sonora) 
2019. Tiempo de exposición. Direcció de Nuria Alkorta. Aula 2.11. Real Escuela Superior de Arte Dramático, Sala García Lorca, Madrid. 

Audiovisual
2011. Por los pelos. Guió i direcció Paz Palau. Concurso de Cortometrajes Express. Ateneo Cultural 1º de Mayo, CC.OO, Madrid. (curtmetratge) 

Dramatúrgies, traduccions, adaptacions i versions teatrals

2013. Arrancacorazones, adaptació de la novel·la homònima de Boris Vian. Direcció de Paz Palau. Real Escuela Superior de Arte Dramático, Madrid. 
2014. El Público, dramatúrgia de l'obra de García Lorca amb Nuria Alkorta. Direcció Nuria Alkorta. Real Escuela Superior de Arte Dramático, Sala García Lorca, Madrid. 
2015. Me acuerdo de. Dramatúrgia de teatre-dansa. Direcció Cynthia Miranda. Real Escuela Superior de Arte Dramático, Sala Valle-Inclán, Madrid. 
2015. Borrón y cuenta vieja. Assessorament dramatúrgic. Direcció d'Amelia Díe, Vero Clausich i Raúl Polar. Real Escuela Superior de Arte Dramàtico. Cuatrienal de Praga, Praga. 
2021. Entusiastas. Dramatúrgia inspirada en  La gaviota, de Txékhov i en El entusiasmo, de Remedios Zafra. Direcció Gabriel Fuentes. Punctum Compañía. Teatre Principal, Castelló. 

Lectures dramatitzades (Nacionals)

2015. Efe de. Direcció Gabriel Fuentes. XX Maratón de Monólogos, AAT. Círculo de Bellas Artes, Madrid. 
2022. 42. Direcció Paz Palau. VI Torneig de Dramatúrgia Valenciana de l'Institut Valencià de Cultura. Teatre Principal, Castelló. (TB)
2022. Hogar dulce hogar. Cicle Lectures Dramatitzades Fundació Autor-SGAE. Sala Berlanga, Madrid. (en procès) 
2022. Aquí también los árboles son verdes. V Laboratori de Dramatúrgia Ínsula Dramatària Josep Lluís Sirera. Institut Valencià de Cultura. Teatre Rialto, València. (en procès) 

Obra publicada

Textos dramàtics originals

2013. Luego existo, (fragment de Trilogía de la ausencia), en Eva entre bambolines, de Fátima Agut i Clausell. Col·lecció Ivestigació, Ciències i Humanitats, Ajuntament de Castelló. (TB)
2014. Ceremonias de cartón. Revista Teatro-Mínimo, 3. RESAD Departamento de Escritura y Ciencias Teatrales, Madrid, p.55-65. (TB)
2014. Cítricos, en Teatro Piezas breves RESAD 2013/2014. (d.a.) Editorial Fundamentos, Madrid. (TB)
2014. El orden de las cosas, en Pasiones imposibles (obras cortas). IASPIS, Grècia. (TB)
2017. Champagne, en Teatro Promoción RESAD 2016 (d.a.) Editorial Fundamentos, Madrid. 
2018. No volveré a pasar hambre. Revista Primer acto, 355, Madrid. (TR)
2022. Hogar dulce hogar. IX Laboratorio de Escritura Teatral de la Fundación Sgae. Colección Teatro Autor, Fundación Autor, SGAE, Madrid.

Altres publicacions
2002. Un hombre gris, en Desvelados. Editorial Fuentetaja, Madrid. (relat)
2007. Cuando Carmen mira al cielo, en Tienes una historia que contar. Primer Concurso periodístico intergeneracional de la Comunidad Valenciana. Caixa Cataluña Obra Social. Ed. Esto es vida Iniciativas Sociales

Reflexió i investigació teatral de l'autor: programes de mà

2015. “Nuria Alkorta: en ruta”. Història de vida – Metodologias y Ténicas de investigación, RESAD, Madrid (https://www.resad.es/departamentos/dramaturgia/historiasdevida.html)
2016. "Happy Meal: el uso de la comida como material escénico y textual en el teatro de Rodrigo García". Acotaciones, 36. Real Escuela Superior de Arte Dramático, Madrid, p.95-111
2018. "Animal, tú". Primer acto, 354. Madrid, p.33.
2018. "Tener un cuerpo". Revista Primer acto, 355, Madrid, p. 53.
2018. "¿Hay alguien ahí?" Revista Primer acto, 355, Madrid, p. 155.
2020. "Borrar todas las huellas". Primer acto, 358. Madrid, p.24.
2022. "Entusiastas: Galgo, pan y paja". Primer acto, 362, p. 236

Obra traduïda

FRANCÉS
2023. Hogar dulce hogar. Sel·leccionat per la Red Eurodram (European Network for Drama in Translation). Traducció Cristina Vinuesa (en procès)

Obra premiada

2015. Finalista del Certamen de Jóvenes Creadores del Ayuntamiento de Madrid. per Highsmith’1995. 
2017. XXVI Premio de Guion Radiofónico Margarita Xirgu de Radio Nacional de España i Radio Exterior de España, per No volveré a pasar hambre.
2021. Finalista Certamen Internacional Dramaturgia Invasora, per Sopa de plástico.

Ajudes a la creació i laboratoris
2016. Beca de Residència Artística en el Centre d'Art La Rectoria en Sant Pere de Vilamajor, Barcelona, per No volveré a pasar hambre.
2018. Ajuda a la Creació i Desenvolupament de les Arts Escèniques de la Comunitat de Madrid, per Sopa de plástico.
2020. IV Residencia Artística El Pavón Teatro Kamikaze de Madrid. per Entusiastas. 
2021. IX Laboratorio de Escritura Teatral de la Fundación SGAE, per Hogar dulce hogar. 
2022. V Laboratori de Dramatúrgia Ínsula Dramatària Josep Lluís Sirera de l'Institut Valencià de Cultura, per Aquí también los árboles son verdes.

Altres premis
2005. Guanyadoral del XII Concurs Juvenil de narrativa breu i poesia de l'Ajuntament de Benicàssim, per El príncipe de las setas (narrativa breu) i Rectificado de melazas (poesia). 
2006. Guanyadora del XIII Concurs Juvenil de narrativa breu i poesia de l'Ajuntament de Benicàssim, per Trayectos (narrativa breu).
2007.Segon premi del Primer Concurs periodístic intergeneracional “Tienes una historia que contar”, de Caixa Catalunya Obra Social – Fundació Viure i Conviure, per Cuando Carmen mira al cielo (narrativa breu).
2008. Premi d’Innovació i Creativitat a la Millor experiència innovadora a la Facultat de Ciències Humanes i Socials de la Universitat Jaume I de Castelló, per Paraísos artificiales (treball d’investigació)

Bibliografia

Articles, capítols, pròlegs

PASCUAL, I. (2014).  Pròleg a Teatro Piezas breves RESAD 2013/2014. (d.a.) Editorial Fundamentos, Madrid.
PIÑERO, M. (2017). Pròleg a Teatro Promoción RESAD 2016 .Editorial Fundamentos, Madrid. 
SANCHIS SINISTERRA, J. (2018). "El fin del mundo según Paz Palau. Llorar para tener agua". Pròleg a No volveré a pasar hambre. Revista Primer acto, 355, Madrid, p.173.

Recepció en premsa i publicacions especialitzades

CONTRERAS, A. (2015). “El espacio como política y la escenografía como espacio-compartido”. Diagonal, 1 de juliol. 
EL PERIÒDIC (2022). “El IVC selecciona a los cuatro autores para el V Laboratorio Insula Dramataria Josep Lluís Sirera”. El Periòdic, 11 d’abril.
FERNÁNDEZ, C. (2007). “Relato de vivencias. 153 mayores relatan historias de la memoria de Valencia y varios jóvenes las cuentan en un libro”. Las Provincias, 5 de desembre.
GALINDO, D. (2018). "Ficción sonora: No volveré a pasar hambre. Entrevista Paz Palau". Rtve.es, 28 de juliol. (https://www.rtve.es/play/audios/ficcion-sonora/ficcion-sonora-no-volvere-pasar-hambre-28-07-18/4668978/)
GRAS, E. (2021). “Paz Palau, finalista del IV Certamen Internacional Dramaturgia Invasora”. El Periódico Mediterráneo, 18 de gener. 
-(2021). “Paz Palau: Teatre amb força creadora i de resistència”. El Periódico Mediterráneo, 10 de noviembre.  
-(2021). “El Principal acoge el estreno de Entusiastas, de Paz Palau”. El Periódico Mediterráneo, 10 de noviembre.  
-(2022). “Los castellonenses Albert Bellés y Paz Palau participan en el sexto Torneo de Dramaturgia”. El Periódico Mediterráneo, 23 de maig.
REDACCIÓ (2008). “La Cátedra Increa premia un trabajo sobre Patim”. Las Provincias, 16 de maig.
VALLEJO, J. (2014). “Aquí no ha pasao ná”. El País (Madrid), 21 de juliol. 

Enllaços

https://aveet.eu/palau-paz/
https://www.contextoteatral.es/pazpalau.html
https://vimeo.com/278917362