Trajectòria

            A Valladolid, comença a fer teatre al col·legi, però va ser amb el grup de teatre de l’institut quan va confirmar el seu desig de dedicar-se a les arts escèniques. Aquesta decisió va ser presa gràcies a la tasca docent dels professors de teatre d’aquell grup, Javier Esteban i Mercedes Asenjo, components d’una de les companyies amb més prestigi de Castella i Lleó, Azar Teatro. Asenjo va transmetre a l’autor una gran quantitat de referents de la literatura dramàtica universal fonamentals tant per a la seua formació com per a la seua estima pel teatre. D’aquell grup de l’institut van formar part també futurs professionals del món del teatre com Marga del Hoyo, professora del Departament de Dramatúrgia de l’ESAD de Castella i Lleó des de 2006, o Álex Rodríguez, qui dirigiria el Festival Alternatiu FETAL d‘Urones de Castroponce, entre altres coses. Va ser precisament amb Álex Rodríguez amb qui l’autor conforma a Valladolid la seua primera companyia, Teatro Amalgama, amb la qual escriu i dirigeix la seua primera obra, Tiempo loco, loco, loco (1996). Aqueix mateix any, arran d’un taller de creació literària, escriu una altra obra, En ningún tiempo, publicada per l’Ajuntament de Valladolid. També, des del 1996, l’autor va col·laborar tres anys amb una revista de poesia madrilenya, El discurso de Odradek, editada per Mario Sarramián.

            Mentre estudia Psicologia a la Universitat de Palència, participa de l’homenatge que el departament de Filologia Francesa de la Universitat de Valladolid va fer a Eugène Ionesco, un any després de la seua mort. Les jornades acadèmiques van anar acompanyades de dos muntatges amb obres d’Ionesco on Rodríguez Lucas va intervindre: La lección i El asno sabio, aquest darrer títol es composava de les obres Les cadires i El mestre. Estrenades a la Sala Ambigú de Valladolid, després van fer una breu gira per diverses poblacions de Castella i Lleó. Paral·lelament, l’autor també farà alguna incursió esporàdica a l’audiovisual en curtmetratges. Després d’acabar el primer any de la carrera de Psicologia, va aprofitar que té família a València per a traslladar-se a aquesta ciutat amb l’objectiu de rebre una formació oficial de teatre que, en eixe moment, no existia a Valladolid.

            A finals de 1996, ingressa a l’Escola Superior d’Art Dramàtic de València (ESADV), on va estar acompanyat d’una promoció de futurs professionals del teatre valencià com ara: José Luis Cano, Dani Machancoses, Iolanda Muñoz, Lara Sanchis, Ferran Gadea, Vicent Pastor, Carme López, Nando Pascual, Mónica Pérez, Carmen Galarza, Àngel Fígols o Paula Santana. En els últims dos anys de carrera, participa en les següents mostres: Retablo de la avaricia, la lujuria y la muerte (1999) de Valle-Inclán, amb direcció de Cruz Hernández; Eco y Narciso (2000), de Calderón de la Barca; i a la mostra final de carrera dirigida per Alejandro Jornet, Com se m’ha acudit això (2000), a partir d’Autoacusació de Peter Handke. Precisament, gràcies a aquesta darrera mostra, el director d’escena Tono Berti es fixa en Rodríguez Lucas i li proposa fer el paper de soldat en Història d’un soldat (2000), d’Igor Stravinski. Aquesta peça va ser un encàrrec del Vicerectorat de Cultura de la Universitat de València per a inaugurar la Sala Matilde Salvador de La Nau, seu de l’Aula de Teatre de la Universitat de València.

            A l’últim any de formació a l’ESADV, funda també la companyia Buru Fluvial de Teatro (2000-2001) junt amb dos companys de l’escola, Àngel Fígols i Carmen Galarza. Un projecte amb què exploren des de la creació col·lectiva una línia de treball performativa. Després de fer diverses intervencions, estrenen la seua primera peça llarga, El Club (2000), a un espai no convencional, encara que després va ser programada a la Sala Carme Teatre dins del cicle Mestiassatge, obert a propostes de nous creadors. La segona producció, La mare (2001), no arribarà a estrenar-se perquè Galarza va traure plaça de professora a l’ESAD d’Extremadura i el grup es va desfer. Galarza formava part també d’una altra companyia infantil de titelles, Pomba Teatro, en què Rodríguez Lucas va participar com a intèrpret, concretament, a l’espectacle Las aventuras de Perejila (1999), escrit i dirigit per la mateixa Galarza. L’etapa de formació com a intèrpret la va complementar a Madrid amb cursos de Begoña Valle, Magüi Mira o Miguel Narros.

            En 2002, l’autor viu l’experiència d’una gran producció pública, Infinities, coproduïda per la Fundació Comunitat Valenciana Ciutat de les Arts Escèniques i el Piccolo Teatro-Teatro Europa, amb direcció de Vicente Genovés i Luca Ronconi. Aquesta experiència la compartirà junt amb altres egressats i estudiants de l’ESADV i de la Universitat Politècnica de València. En aquests anys, també apareixerà en curtmetratges com Hado (2000) i en llargmetratges com Belcebú (1999), de Sergio Blasco, o El coche a pedales, de Ramón Barea (2003). Fins i tot, escriu i dirigeix el curtmetratge Cambio de marcha (2004).           

            El salt definitiu a la professionalització, el donarà amb la companyia d’arts de carrer Visitants, amb la qual col·laborarà en més d’una dotzena de produccions entre 2001 i 2015, encara que en dos etapes de la seua trajectòria. Així doncs, en una primera etapa (2001-2005), intervé com a intèrpret en títols com Somni d’una nit d’estiu (2001) i Història d’un miracle (2003), amb dramatúrgia i direcció de Tomás Ibáñez; i en Viatgers (2004), que va fer una gira nacional i internacional de cinc anys, i Confluencias (2005), projectes on Sònia Alejo, intèrpret de la companyia des de 1989, comença a encarregar-se o a compartir la dramatúrgia i direcció de les produccions de Visitants. El vincle establert amb Alejo serà fonamental per a la tornada a la companyia de Rubén Rodríguez a la segona etapa (2010-2015).

            Pràcticament, des de l’eixida de l’ESADV, l’autor comença a dedicar-se a la docència teatral. Una tasca cap a la qual sempre s’havia sentit atret, potser per haver tingut a l’inici uns mestres tan inspiradors. Entre 2000 i 2002, imparteix classes de teatre en col·legis i instituts; i, entre 2002 i 2003, a l’Escola Municipal de Teatre de Burjassot. La implicació com a docent en escoles de teatre municipals serà una constant els anys següents. De fet, entre 2003 i 2014, va ser professor de l’Escola Municipal de Teatre de Castelló, on a més d’impartir classes havia d’adaptar i dirigir diferents mostres finals. Fruit d’aquesta necessitat a l’EMT de Castelló, sorgiran propostes com ara: 21 vagones de algodón (2003), a partir de diverses peces breus de Tennessee Williams; Gazpaxo (2004) i La vida desde una ventana (2005), d’autoria diversa; El sueño de una noche de verano (2006), de W. Shakespeare; Desmontando Manhattan (2007), a partir de l’obra de Woody Allen; Criaturas (2008), de T de Teatre; Pequeño negocio de familia (2011), d’Alan Aycknourn;  El oso y La pedida (2012), d’Anton Txékhov; Besos (2013), de C. Alberola i R. García; Chicago (2013), de Bob Fosse i Fred Ebb; Construyendo a Verònica (2014), d’autoria diversa, o Qué ruina de función (2014), de Michael Frayn. També va fer adaptacions i escriptura de textos per a l’alumnat més menut com ara: El claro de luna (2012), a partir d’El somni d’una nit d’estiu; Ser quiero de mayor (2012), escrita pel mateix autor; Los músicos de Bremen (2013), inspirat en el conte de J. Grimm; o La gran muralla (2013), d’Ignacio del Moral. Entre l’alumnat d’eixos primers anys a l’EMT de Castelló, trobem noms com el de Marcos Luis Herrando que, poc després, es dedicarà també a l’escriptura teatral. A l’activitat docent de la primera dècada del segle XXI, cal afegir que, en el curs 2006/2007, exercirà de professor de l’ESADV, impartint l’assignatura de Literatura Dramàtica.

            Amb la finalització dels estudis d’interpretació i les primeres experiències professionals, l’autor no abandona el seu interès per l’escriptura. Així doncs, al 2003 rep el Premi de Textos Teatrals Quart de Poblet – L’Esglai Teatre amb l’obra Mañana; o escriu el monòleg Hera el Gioco (2003) com a pròleg de l’òpera Amelia al ballo, de Gian Carlo Menotti, estrenada al Festival Internacional de Música Clàssica i Polifònica d’Albal. En aquest muntatge, també s’encarrega de l’ajudantia de direcció. Tres anys després, junt amb l’actriu costa-riquenya Marta Apuy, funda a València Baobab Laboratorio Teatral, amb què estrenen la peça A solas (2006), interpretada i escrita per ambdós i dirigida per Apuy. Aquesta obra es va estrenar a l’Espacio Menosuno de Madrid i, entre altres llocs, va programar-se al Toledo Escena Abierta i a la Sala Carme de València. Baobab va nàixer de la necessitat d’explorar diferents llenguatges escènics. Aquesta atenció de l’autor per treballar la paraula amb altres disciplines artístiques, apareix de nou en Transmutación (2011), estrenada a la Capella de la Sapiència de La Nau de València, dins del Festival Circle Art: Laboratorios de silencio, coordinat per la professora del Conservatori de Música de València Rosa Mª Rodríguez, qui també dirigeix la revista d’investigació musical ITAMAR, on l’autor ha fet algunes col·laboracions. En Transmutación, dirigeix i interpreta l’obra junt amb dos actrius i una viol·loncelista, apropant la proposta a un concert. L’any següent, a un fòrum argentí de compositores, el text de Rodríguez Lucas, inspirarà una nova posada en escena titulada Karakrum.

            Entre els anys 2009 i 2011, tasta breument l’escriptura de crítica teatral a la revista web Masteatro i realitza el Màster d’Estudis Hispànics Avançats Especialitat Arts Escèniques a la Universitat de València, on fa el TFM: Rafael Rivelles en los archivos del Teatro Eslava. Entre 2011 i 2015, l’autor compagina la docència a l’ETM de Castelló amb la de professor de Comunicació No Verbal en el Máster de Mediación de la Universitat Europea de Madrid. A la segona dècada del segle XXI, Rodríguez Lucas assistirà a nombrosos tallers d’escriptura teatral i de creació escènica amb professionals com Juan Domínguez (2011), La Tristura (2013), Paco Zarzoso (2015), Pablo Messiez (2015), Alberto Conejero (2016), Antonio Rojano (2017), Lola Blasco (2019) o Roger Bernat (2023).

            Entre 2010 i 2015, torna a treballar amb Visitants, així com al projecte paral·lel de la companyia dirigit per Sònia Alejo, La Medusa, més interessat per un teatre textual destinat a espais teatrals. L’autor va intervindre com a actor en propostes de Visitants com Pluja de paraules (2013) o Tempus (2014); i com a director escènic de Judith & Paul (2011) i Mascletà poética: Vicent Andrés Estellés (2013). Quant a projectes de La Medusa, apareix com a actor en peces signades i dirigides per Alejo com Tot esperant... (2010) i Tanatos Show (2015); i s’encarrega de la direcció de Cendres (2011), junt amb l’autora, i de la peça breu Duel de Tastavins (2015), estrenat al Festival La Ravalera de Castelló. D’alguna manera, podríem detectar una nova etapa en la trajectòria de l’autor a partir d’aquests anys, on una vegada superada l’etapa de formació i experiència com a intèrpret i explorat un teatre més postdramàtic, comença a centrar-se més en la textualitat dramàtica i en la direcció d’escena. Un altre exemple d’aquest interès es la direcció de Reventadxos (2015), un projecte d’Ana Lacruz i Pau Vercher, a partir de Blasted de Sarah Kane. Primerament, es va estrenar una versió breu i, en 2021, la versió llarga, gràcies a les Residències Artístiques de la Regidoria de Joventut de l’Ajuntament de València.

            Com a intèrpret, col·labora en les dos mostres de l’estudiant de direcció escènica de l’ESADV, Pablo Sanchis: La familia del anticuario (2016), de Carlo Goldoni; i Cliff (acantilado) (2017), d’Alberto Conejero. Sanchis, després, va dirigir Margarida (2018), l’obra fins al moment de major projecció i reconeixement de l’autor. Estrenada al Festival Russafa Escènica, va rebre el Premio Federico García Lorca en 2019 i va ser candidata als Premis Max a Millor Espectacle i Autoria Revelació en 2022 i Paula Santana, la candidatura a millor actriu. Margarida va girar per diverses poblacions de la Comunitat Valenciana i també va programar-se a Madrid i Barcelona, entre altres ciutats de l’Estat. La producció era de la companyia La Libélula, fundada per l’autor junt amb Santana per a estrenar al Festival Cabanyal Íntim, La pluma y el martillo (2016), escrita per Santana, dirigida per Rodríguez Lucas i interpretada per ambdós i Àngel Fígols. Com a dramaturg, escriurà peces breus en aquests anys: quedarà finalista al Certamen Internacional de Teatro Breve de Requena amb Pasos silenciados (2018); participa en la creació col·lectiva Diàlegs entre èpoques, amb una de les escenes del text La foto 51 (2018); i Trobada (2019), dins de la peça col·lectiva A la vaga. D’aquestes dos últimes propostes es va fer una lectura dramatitzada com a activitat organitzada per l’Associació Valenciana d’Autores i Autors de Teatre (AVEET), de la qual Rodríguez Lucas és soci des de l’any 2018 i membre de la Junta des de 2021. Gràcies també a dos projectes d’aquesta associació, dos peces breus de l’autor van ser publicades: Efímer infinit (2022), a la col·lecció Dramàtica de la revista Afán de Plan; i Voyeur (2018), traduïda i publicada al grec. 

            Després de deixar les classes a l’EMT de Castelló, torna a impartir Literatura Dramàtica a l’ESADV en el curs 2014/15. També des de 2014 fins a 2023, es professor de Comunicació No Verbal al Màster en Intel·ligència Emocional i Coaching de la Universitat Jaume I de Castelló. La càrrega docent augmenta a partir de 2018, quan es converteix en professor de l’EMT de Catarroja, de l’Escuela Off de Valencia i de l’ESADV. En l’actualitat, des de 2021, només exerceix de professor del Departament de Teoria Teatral de l’ESADV, excepte al curs 2022/23 on va estar en el d’Interpretació. Per tant, continuarà adaptant i dirigint noves mostres per aquestes escoles. A l’EMT de Catarroja dirigeix El sueño de una noche de verano (2019) i La cabeza del Dragón, de Valle-Inclán. A l’Escuela Off, La cueva de Salamanca (2018), de Miguel de Cervantes; Canciones de amor y queso, d’Abril Zamora, i  Desatadas, d’Helena Font i Cristina Oliva en 2019; i Ideas peligrosas (2021), a partir d’un treball d’improvisació per part l’alumnat. Finalment, a l’ESADV, dirigeix en 2023 Dispara/ Coge el tesoro / Repite, de Mark Ravenhill, i Las locuras del veraneo, de Carlo Goldoni.

            Actualment, Rodríguez Lucas continua estudiant i, des de 2022, cursa el Grau d’Història de l’Art a la Universitat de València, sens dubte per a enriquir les assignatures teòriques que imparteix a l’ESADV: Història de les arts de l’espectacle, Teoria de l’espectacle i la comunicació, i Estètica. Com a dramaturg, ha treballat amb la companyia Alma Máter, projecte d’Ana Lacruz i Pablo Sanchis. De moment, el seus últims treballs han sigut Esa no soy yo (2021), dirigida per Sanchis i produïda per Alma Máter; i l’escriptura d’un nou text inèdit gràcies a l’ajuda a la creació de literatura escènica de l’Institut Valencià de Cultura rebuda en 2023.

Trajectòria actualitzada OCTUBRE 2024
© Xavier Puchades

Obra estrenada

Textos dramàtics originals

1996. Tiempo loco, loco, loco. Direcció Rubén Rodríguez Lucas. Grupo de teatro Amalgama, Valladolid.
2000. El Club, creació amb Àngel Fígols i Carmen Salazar. Compañía Buru Fluvial de Teatro. Sala Carme Teatre, València.
2003. Hera el Gioco, monòleg a mena de pròleg per a l’òpera Amelia al ballo, de Gian Carlo Menotti. Direcció Araceli Bergillos. Festival Internacional de Música Clàssica i Polifonia. Casa de la Cultura, Albal.
2006. A solas, cocreada amb Marta Apuy. Direcció Marta Apuy. Boabab Laboratorio Teatral. Espacio Menosuno, Madrid.
2011. Transmutación. Direcció Rubén Rodríguez Lucas. Circle Art de València. Festival Circle Art: Laboratorios de silencio, Capella de la Sapiència, Universitat de València.
2018. Margarida. Direcció: Pablo Sanchis. Cía. Las Libélulas. Festival Russafa Escènica, Floristeria Sueca, València.
2021. Esa no soy yo. Dir. Pablo Sanchis. Cía. Alma Mater, Auditorio del Centro Social de San Vicente del Raspeig, Alacant.

Dramatúrgies, traduccions, adaptacions i versions teatrals

2015. Reventadxs, a partir de Blasted de Sarah Kane. Versió breu amb Ana Lacruz i Pau Vercher. Direcció Rubén Rodríguez Lucas. Microteatre, València.
2021. Reventadxs, a partir de Blasted de Sarah Kane. Versió llarga amb Ana Lacruz i Pau Vercher. Direcció Rubén Rodríguez Lucas. Esdevé Producció i Gestió Cultural. Residències Artístiques de la Regidoria de Joventut de l’Ajuntament de València.

A l’àmbit docent.

2003. 21 vagones de algodón, a partir de peces breus de Tennessee Williams. Direcció Rubén Rodríguez Lucas. Escola Municipal de Teatre de Castelló.
2004. Gazpaxo, d’autoria diversa. Direcció Rubén Rodríguez Lucas. Escola Municipal de Teatre de Castelló.
2005. La vida desde una ventana, d’autoria diversa. Direcció Rubén Rodríguez Lucas. Escola Municipal de Teatre de Castelló.
2006. El sueño de una noche de verano. Direcció Rubén Rodríguez Lucas. Escola Municipal de Teatre de Castelló.
2007. Desmontando Manhattan, a partir de l’obra de Woody Allen. Direcció Rubén Rodríguez Lucas. Escola Municipal de Teatre de Castelló.
2008. Criaturas, de T de Teatre. Direcció Rubén Rodríguez Lucas. Escola Municipal de Teatre de Castelló.
2011. Pequeño negocio de familia, d’Alan Aycknourn. Direcció Rubén Rodríguez Lucas. Escola Municipal de Teatre de Castelló.
2012. El oso + La pedida, de Anton Txékhov. Direcció Rubén Rodríguez Lucas. Escola Municipal de Teatre de Castelló. Aula Carles Pons, Universitat Jaume I, Castelló.
2012. El claro de luna, a partir d’El somni d’una nit d’estiu, de W. Shakespeare. Direcció Rubén Rodríguez Lucas. Escola Municipal de Teatre de Castelló. Teatre de La Marina del Grau, Castelló. 
2012. Ser quiero de mayor, de Rubén Rodríguez Lucas. Direcció Rubén Rodríguez Lucas. Escola Municipal de Teatre de Castelló. Teatre de La Marina del Grau, Castelló. 
2013. Besos, de Carles Alberola i Roberto García. Direcció Rubén Rodríguez Lucas. Escola Municipal de Teatre de Castelló.
2013. Chicago, de Bob Fosse i Fred Ebb. Direcció Rubén Rodríguez Lucas. Escola Municipal de Teatre de Castelló.
2013. Los músicos de Bremen, a partir del conte de J. Grimm. Direcció Rubén Rodríguez Lucas. Escola Municipal de Teatre de Castelló.
2013. La gran muralla, d’Ignacio del Moral. Direcció Rubén Rodríguez Lucas. Escola Municipal de Teatre de Castelló.
2014. Construyendo a Verónica, d’autoria diversa. Direcció Rubén Rodríguez Lucas. Escola Municipal de Teatre de Castelló.
2014. Qué ruina de función, de Michael Frayn. Direcció Rubén Rodríguez Lucas. Escola Municipal de Teatre de Castelló.
2018. La cueva de Salamanca, de Miguel de Cervantes. Direcció Rubén Rodríguez Lucas. Escuela Off, València.
2019. El sueño de una noche de verano, de W. Shakespeare. Direcció Rubén Rodríguez Lucas. TAC, Catarroja.
2019. La cabeza del dragón, de J. M. del Valle-Inclán. Direcció Rubén Rodríguez Lucas. TAC, Catarroja.
2019. Canciones de amor y queso, d’Abril Zamora + Desatadas, d’Helena Font i Cristina Oliva. Direcció Rubén Rodríguez Lucas. Escuela Off, València.
2021. Ideas peligrosas, a partir d’improvisacions de l’alumnat. Direcció Rubén Rodríguez Lucas. Escuela Off. Teatre Talia, València.
2023. Dispara / Coge el tesoro / Repite, de Mark Ravenhill. Direcció Rubén Rodríguez Lucas. Escola Superior d’Art Dramàtic de València, La Mutant, València.
2023. Las locuras del veraneo, de Carlo Goldoni. Direcció Rubén Rodríguez Lucas. Escola Superior d’Art Dramàtic de València, L’Agrícola, Alboraia.

Posades en escena posteriors i reposicions (Internacionals)

2012. Karakorum, a partir de Transmutación. Interpretada per Eva Lopszyc. Foro Argentino de Compositoras. Museo de Arte Hispanoamericano Isaac Fernández Blanco, Supalcha, Caba.
2014. Hera el Gioco, monòleg a mena de pròleg per a l’òpera Amelia al ballo, de Gian Carlo Menotti. Auditori de Riba-roja de Túria, València.

Lectures dramatitzades (Nacionals)

2018. La foto 51, coescrita amb Jaume Policarpo i Pasqual Huedo, en Diàlegs entre èpoques, escrita amb Anna Albaladejo, Maribel Bayona Sanchez, Adrian Bellido, Jeronimo Cornelles, Miguel Ferrando Rocher, Paula Llorens, Pedro Lozano, Pedro Montalban Kroebel, Isabel Martí, Gabi Ochoa, Ruth Sancho Rutu San Hue i Núria Vizcarro. Coordinació Jaume Policarpo. Direcció África Hurtado. Associació Valenciana d’Autores i Autors de Teatre. Sala Ultramar, València. (TB)
2019. Trobada, en A la vaga, junt amb textos de Antonia Bueno, Jerónimo Cornelles, Miguel Ferrando Rocher i Albert Bellés. Direcció i dramatúrgia Anna Albaladejo. Associació Valenciana d’Autores i Autors de Teatre. Teatre El Musical, València. (TB)

Obra publicada

Textos dramàtics originals

1996. En ningún tiempo, en ¡Cuentame un cuento que no sepas! III. Taller de creación literaria, Ayuntamiento de Valladolid.
2011. Mañana. Premio textos teatrales Quart de Poblet – L’Esglai Teatre 2003. Lulu Press, Morrisville.
2018 Transmutación. Itamar, revista de investigación musical, núm 4. Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educación, Universitat de València, p. 733-740. 
2020. Margarida. Premio Escritura dramática Federico Garcia Lorca. Universidad de Granada.
2021. Esa no soy yo / Eixa no soc jo. Lulu Press, Morrisville.
2021. A solas. Itamar, revista de investigación musical, núm 7. Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació. Universitat de València, p. 637.
2022. Efímer infinit. Dramàtica. Afán de Plan – AVEET, València. (TB)

Altres publicacions

1996/1998. Col·laboració en la revista de poesia El discurso de Odradek, Madrid.
 

Reflexió i investigació teatral de l'autor: Llibres

2011. Rafael Rivelles en los archivos del Teatro Eslava. Treball Final de Màster. Máster de Estudios Hispánicos Avanzados: Especialidad Artes Escénicas, Universitat de València.

Reflexió i investigació teatral de l'autor: programes de mà

2021. “Antonin Artaud, El teatro de la crueldad”. Escena Valenciana. Revista d’investigació en arts escèniques, núm.1. Institut Valencià de Cultura, València, p. 202-205.

Obra traduïda

GREC
2018. Πapathphthε (Voyeur). Traducció de Styl Rodarelis. El teatro de Valencia en el siglo XXI. Editorial Iaspis, Atenes, p.177-184.

Obra premiada

2003. Premi Textos teatrals Quart de Poblet – L’Esglai Teatre, per Mañana.
2018. Finalista al Certamen Internacional de Teatro Breve Ciudad de Requena, per Pasos silenciados.
2019. Premio Escritura de dramática Federico Garcia Lorca de la Universidad de Granada, per Margarida.
2022 Candidat al Millor Espectacle Revelació Premis Max, per Margarida.
2022 Candidat a la Millor Autoria Revelació Premis Max, per Margarida.
2023. Ajuda a la creació de literatura escènica de l’Institut Valencià de Cultura.

Bibliografia

Articles, capítols, pròlegs

ESCARTÍ, V. J. (2022). “De la represión a la reivindicación: el caso paradigmático de Margarida Borràs, un ejemplo para los nuevos horizontes educativos inclusivos en materia de género”, en Transformando la educación a través del conocimiento (coord. por José María Esteve Faubel, Aitana Fernández Sogorb, Rosabel Martínez Roig, Juan Francisco Álvarez Herrero), Universitat de València, p. 328-333.

Recepció en premsa i publicacions especialitzades

BARBATO, P. (2023). “La sangre del pasado: Margarida”. Stichomythia Crítica. Universitat de València, 11 de febrer.
CHAIBI MENKALI, S. (2023). “Dolor y esperanza: Margarida”. Stichomythia Crítica. Universitat de València, 29 de març.
MARTÍNEZ MONTESINOS, V. (2020). “Mañana, de Rubén Roríguez Lucas”. Afán de Plan, València, 2 de novembre.
PEIRÓ, J.V. (2022). “Esa no soy yo de Alma Máter”. Red Escénica. Proyecto Inestable, València.
UZUNOV, N. (2021). “Modelos de mujer: Esa no soy yo”. Stichomythia Crítica. Universitat de València, 3 d’agost.

Enllaços

https://aveet.eu/rodriguez-lucas-ruben/