Trajectòria

            Nascut a Madrid, entre 1989 i 1992, estudia Disseny Gràfic en el Centro de Nuevas Profesiones. En 1993, es trasllada a Castelló on treballa en diversos estudis de disseny abans de trobar una faena en una coneguda empresa de projecció internacional en 1997, on s’especialitzarà en tasques de disseny ceràmic. Aquesta li proporcionarà una certa estabilitat laboral que li permetrà, a partir de l’any 2003, acostar-se al món del teatre. Primer, en l’Escola Municipal de Teatre de Castelló rebrà formació en interpretació de la mà de Rubén Rodríguez Lucas. En eixos anys, participa en muntatges com Locos por el cine (2002), 21 vagones de algodón (2003), Desmontando a Woody (2004) o El sueño de una noche de verano (2005). Després, entre 2006 i 2007, l’autor assisteix a les classes de Cesca Salazar en l’Aula de Teatre Carles Pons de la Universitat Jaime I (UJI), on també farà un curs d’escriptura creativa amb Rosario Raro. 

            Dels últims anys a l’Aula de Teatre Carles Pons, sorgeix la companyia Bochinche Teatre, fundada per l’autor i altres companys de l’EMT de Castelló en 2006. Després de fer una sèrie d’actes performatius, Hernando es decideix a aprofundir amb Jaime Roda (Álex R. Roda) en l’adaptació de relats propis que amb Cesca Salazar, i abans en l’EMT, ja havia experimentat amb textos d’autors com Quim Monzó. De fet, Hernando va escriure inicialment narrativa i alguns dels seus contes van formar part de la recopilació del programa Els aspersor de Radio 3 en 2004. La primera producció de Bochinche serà Los cuentos del papagayo onanista (2006), amb textos i direcció signats per Hernando i Roda. Una proposta propera al cafè-teatre on els autors eixien a escena acompanyats per Pilar Díaz Romero, Trini Brum i Lucía Yagüe. El format va permetre que la peça es vera en el Casal Jove de Castelló i en diversos espais d’oci nocturn de Castelló. El segon treball de Bochinche seguía la linia de l’anterior, però amb menys intèrprets, Por mi culpa, por mi culpa, por mi culpa... y un poco de la tuya (2009), on Hernando, a més de dirigir, també interpretava junt amb Trini Brum.

            En 2008, abandona la seua ocupació com a dissenyador per a centrar-se més seriosament en la seua formació teatral. Així doncs, es trasllada a València per cursar l’especialitat en interpretació textual a l’Escola Superior d’Art Dramàtic. En 2009, crida l’atenció d’una de les professores, Amparo Urieta, i aquesta el convida a formar part d’un laboratori de teatre gestual anomenat La Follia, del qual serà membre fundador junt amb Àngel Fígols i Begoña Santalices. En 2012, després de tres anys d’investigació, La Follia es converteix en companyia i estrenen a l’Espacio Inestable el seu únic espectacle conegut, Fallen. Abans, però, Hernando havia intervingut com a actor en diverses mostres acadèmiques com ara Rituals (2011), dirigit per Ramón Moreno; 3x4 Müller (2011), amb direcció de Cruz Hernández; o la mostra de final de carrera Los Ciegos (2012), dirigida per Sefa Melió. En aquests treballs, l’autor acostuma a coincidir amb companys de promoció com Pilu Fontán o Alberto Baño que, a partir de 2012, també formaran part d’un altre projecte d’investigació, impulsat pel professor Ramón Moreno, La Jove Companyia d'Entrenament Actoral Teatre de l’Abast (JCEA). En les produccions posteriors d’Hernando, aquest comptarà amb la complicitat d’alguns dels seus companys de promoció com Borja López Collado, Miquel Salvo, Ángela Peirat  i, sobretot, Pilu Fontán i Alberto Baño. 

            En el període de formació a l’ESADV, l’autor apareix en una sèrie de curtmetratges i participa en altres projectes externs com a actor, Locos de amor (2012), d’Art Teatre; o com a director d’antics companys de l’EMT, Criatures (2011), estrenat en el Festival Castelló a Escena. Una vegada graduat, funda una nova companyia de breu recorregut, La Guerxa Companyia de Teatre Indultat, amb Miquel Salvo, Ángela Peirat i Carmen Galindo. En 2013, estrenen a la Sala Carolina de València una adaptació de La lliçó, d’Eugène Ionesco. Una trajectòria més duradora tindrà la companyia Contratwister que, d’alguna manera, connecta amb Bochinche Teatre, el primer projecte personal de l’autor. Fundada en 2013, serà la llavor de l’actual companyia que Hernando comparteix amb Baño i Fontán, Contrahecho Producciones. 

            L’eixida al món professional va coincidir amb un dels moments més durs de la crisi econòmica i Hernando tornarà a treballar de dissenyador ceràmic a partir de 2013. En aquell moment havien aparegut a València els festivals urbans d’arts escèniques i es va importar el format del microteatre madrileny. Models de producció prou precaris que, així i tot, van servir perquè molts nous creadors començaren a mostrar els seues primers treballs. En 2013, el Festival Russafa Escènica selecciona un projecte d’Hernando, Los alegres incompetents, una peça breu que l’any següent l’autor allargarà per a presentar-la a l’Espacio Inestable. En aquesta ocasió, Hernando s’encarrega únicament de la direcció i compta de nou amb companys de l’ESADV. En 2014, també estrena dos peces al Microteatre: La indudable eficacia del método i La importancia de llamarse Ernesto para un perro. Aquesta última, signada inicialment per Contratwister, visitarà algunes ciutats d’Espanya i acabarà sent la primera producció signada com a Contrahecho, junt amb la versió llarga de Los alegres incompetents. No és casual, doncs, que en aquestes peces Albert Baño i Pili Fontán formen part de l’elenc. 

            D’alguna manera, Teatro del Contrahecho té els orígens una vegada acabada la carrera en 2012, però la seua fundació i presentació pública serà en 2015, quan s’apunten a l’associació de companyies i creadors Comitè Escèniques. Aleshores, els membres del projecte el defenen com una proposta d’investigació escènica que connecta amb altres experiències passades com la de La Follia o la de JCEA Teatre de l’Abast. Igualment, des del començament, adopten un posicionament a favor d’un teatre compromés, una ferramenta de transformació social que provoque un debat intern en l’espectador. Un propòsit que s’explicita, per exemple, en les temàtiques o qüestions escollides en alguns dels seues espectacles més coneguts.  

            Entre 2015 i 2018, Contrahecho estrena quatre peces més en altres festivals de xicotet format. En el Cabanyal Íntim, El barroco se nos cae (2015); i en la Fira de Teatre Breu La Ravalera de Castelló, Per la voreta de la deriva (2016), dirigida de manera compartida amb Borja López Collado, Carnassa (2017), amb direcció d’Alberto Baño, i Déu està en la gespa (2018), dirigida per l’autor. En totes elles, intervé Hernando com a actor. Aquestes últimes, a més, indiquen un canvi en les produccions de la companyia cap al valencià, encara que també tindran versió en castellà en les peces llargues.  

            En 2017, Contrahecho estrena Segarem ortigues amb els tacons, amb direcció de l’autor i de Idoya Rossi. Fins ara, l’obra ha fet més de cent funcions i és el treball amb major projecció local i nacional de l’autor. Un camí paregut, quant a projecció, sembla seguir la producció següent de la companyia, Delirium (2019), amb direcció d’Isabel Martí, que també havia format part la JCEA Teatre de l’Abast. Hernando va ser nominat a millor text per Delirium en els Premis de les Arts Escèniques de l’Institut Valencià de Cultura de 2019; va ser candidat finalista als Premis Max a millor espectacle revelació en 2020 i 2021; i la seua directora va rebre el Premi a la Millor posada en escena en el Certament CENIT del TNT de Sevilla en 2020. És interessant destacar la presència de directores en les peces llargues de la companyia, com també ha succeït en la darrera producció, Vesania (2022), dirigida per Eva Zapico i estrenada al Teatre Rialto de València. De moment, l’últim treball de l’autor és el monòleg L’home verd(2022), interpretada i dirigida per Hernando i estrenada en la Fira de Teatre Breu La Ravalera de Castelló. 

            En 2021, la companyia decideix formar part de l’Associació d’Empreses d’Arts Escèniques del País Valencià (AVETID) i, a l’any següent, passen a dir-se Contrahecho Producciones. Des de 2019, Hernando és soci de l’Associació Valenciana d’Escriptores i Escriptors de Teatre (AVEET) i ha pogut participar en algunes de les activitats que aquesta ha organitzat com la I Marató de Monòlegs al Teatre Talia, on Maribel Bayona li dirigeix La locura (2020); o en el projecte d’edició de textos teatrals breus, Dramàtica, gestionat per la revista Afán de plan, on l’autor ha publicat Em vaig trobar una Barbie en el fem i vaig saber que Ken havia tingut un mal dia (2020). Durant la pandèmia, entre els professionals del teatre de Castelló va sorgir la idea de crear una associació pròpia, PROART, per a reivindicar més inversió, formació i possibilitats de producció en aquest territori. Hernando ha sigut un dels membres més actius en la constitució d’aquesta associació, és un dels seus fundadors i forma part de la junta directiva. PROART es va presentar públicament en 2022. 

Trajectòria actualitzada OCTUBRE 2022
© Xavier Puchades    

Obra estrenada

Textos dramàtics originals

2008. Los cuentos de un papagayo onanista, amb Jaime Roda (Alex R. Roda). Direcció Marcos Luis Hernando i Jaime Roda. Bochinche Teatre. Casal Jove de Castelló. 
2009. Por mi culpa, por mi culpa, por mi culpa... un poco de la tuya. Direcció Marcos Luis Hernando. Bochinche Teatre. 
2012. Fallem, creació col·lectiva amb Àngel Fígols, Begoña Santalices i Amparo Urieta. Direcció Amparo Urieta. Cia. La Follia. Espacio Inestable, València.
2013. Los Alegres Incompetentes. Direcció Marcos Luis Hernando. Companyia Contratwister. Festival Russafa Escènica, València. (TB)
2014. Los Alegres Incompetentes. Direcció Marcos Luis Hernando. Espacio Inestable, València.
2014. La indudable eficàcia del método. Direcció Marcos Luis Hernando. Microteatre, València.  (TB)
2014. La importancia de llamarse Ernesto para un perro. Direcció Marcos Luis Hernando. Companyia Contratwister. Microteatre, València.  (TB)
2015. El barroco se nos cae. Direcció Marcos Luis Hernando. ContraHecho. Festival Cabanyal Íntim. (TB)
2016. Per la voreta de la deriva. Direcció Borja López Collado i Marcos Luis Hernando. Teatro del Contrahecho i Triangle Teatre. Festival La Ravalera, Sala de Pintura de José Antonio Antolí, Castelló. (TB) 
2017. Carnassa. Direcció Alberto Baño. Teatro del Contrahecho. Festival La Ravalera, Obrador Remigio Beltrán, Castelló. (TB)
2017. Segarem ortigues amb els tacons, amb Idoya Rossi. Direcció Marcos Luis Hernando i Idoya Rossi. Teatro del Contrahecho. Festival Russafa Escènica. València.
2018. Déu està en la gespa. Direcció Marcos Luis Hernando. Marcostal y cía. Festival La Ravalera, Castelló. (TB)
2019. Delirium. Direcció Isabel Martí. Teatro del Contrahecho. Centre Cultural El Molí de Benetússer, València. 
2022. Vesania. Direcció Eva Zapico. Contrahecho Producciones. Teatre Rialto, València.
2022. L’home verd. Direcció Marco Luis Hernando. Contrahecho? Festival La Ravalera, Castelló. (TB) 

Dramatúrgies, traduccions, adaptacions i versions teatrals

2014. La lliçó, adaptació de l’obra homònima d’Eugène Ionesco. Direcció Marcos Luis Hernando. La Guerxa. Teatro Carolina, València. 

Lectures dramatitzades (Nacionals)

2020. La locura. Direcció Maribel Bayona. I Marató de Monòlegs de l’AVEET. Teatre Talia, València. (TB)

Obra publicada

Textos dramàtics originals

2020. Em vaig trobar una Barbie en el fem i vaig saber que Ken havia tingut un mal dia. Dramàtica – Afán de Plan, AVEET, 22 d’octubre. (TB)

Obra traduïda

VALENCIÀ
2017. Segarem ortigues amb els tacons, traducció de Neus Alborch..
2019. Delirium, traducció d'Isabel Martí.

Obra premiada

2020. Finalista a Millor Text Dramàtic del Premis de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana (IVC), per Delirium.

Altres premis

2006. Premi de poesia en la festa del PCE de Madrid ¿?
2020. Premi a la millor posada en escena en el Certamen CENIT del TNT de Sevilla a Isabel Martí, per Delirium. 

Bibliografia

Recepció en premsa i publicacions especialitzades

BROX, O. (2019). “Ante el dolor de los demás”. Détour, 11 de novembre.
CUESTA I MARTÍNEZ, C. (2021). “Delirium en el Teatro Principal: "Involucramos al público en el teatro para conseguir una reacción, pero nada moralista". Nomepierdouna.net, 24 de febrer. 
EL PERIODIC.COM (2022). “La compañía Contrahecho lleva la locura al Teatre Agrícola de Alboraya con el estreno de Vesània el próximo 29 de abril”. El Periòdic.com, 26 d’abril.
EUROPAPRESS (2022). “Una distopía sobre la salud mental y las personas apartadas cierra la temporada del Rialto”. Valenciaplaza, 6 d ejuny.
-(2022). “'Vesània, una puesta en escena "distópica" sobre los trastornos mentales, cierra la temporada del IVC”. 20 Minutos, 8 de juny.
FREY, E. (2018). “Segarem ortigues amb els tacons”. Eleyfrey.wordpress.com, 13 de setembre.
JORQUES, B. “Tragos desde el delirio”. Levante EMV, 1 de novembre. 
MARTÍ, J. C. (2018). “Un gol por toda la escuadra”. Levante EMV, 9 de setembre. 
PEIRÓ, J. V. (2017). “Caminos de Russafa”. Las Provincias, 23 de setembre.
-(2018). “Ocultas per existen”. Las Provincias, 
-(2019). “Cadáveres de alcohol”. Las Provincias, 2 de novembre. 
-(2022). “Los locos siempre dicen la verdad”. Las Provincias, 12 de juny.
PÉREZ, A. (2017). “El microteatro florece en primavera con La Ravalera”. Nomepierdouna.net, 19 d’abril. 
PERIS, J. (2022). “Confesiones en la barra: Delirium, de Marcos Luis Hernando”. Sticomythiac.blogs.uv.es, 31 de gener. 
RODRÍGUEZ GIMENO, R. “Lo que es y lo que no es Delirium”. Verlanga, 28 d’octubre.
SIRERA, J. Ll. (2014). “Alegries les justes”. No somos critic@s, Episkenion, València.


Enllaços

https://aveet.eu/hernando-marcos-luis/
http://teatrodelcontrahecho.es/compania/
https://dcc.institutdelteatre.cat/browse?value=Hernando,%20Marcos%20Luis&type=author