Trajectòria

            Inicia la seua formació teatral un any després que l’Escola Municipal de Teatre de Montcada obrira les portes en 1997, sota la direcció de l’intèrpret i director d’escena Josep Manel Casany. En aquesta escola, Agustí intervé en peces dirigides per Casany com Els figurants (1998), de José Sanchis Sinisterra, o d’altres en què es barregen textos breus o fragments de textos de Harold Pinter o Eugène Ionesco. Precisament, el descobriment de Sanchis Sinisterra o Pinter va ser determinant, segons l’autor, per deixar de banda l’objectiu d’estudiar Infermeria i fer les proves d’accés a l’Escuela del Actor de València (ESAC) en 1999. Una vegada admès, i fins a 2003, Agustí compartirà promoció amb altres futurs professionals com Carlos Amador, Antonio Escámez, Julia Cerdán, Pati Martínez, Xel Curiel o Ramon Batalla, entre altres. Paco Zarzoso va escriure la peça per al taller de final de grau, El páramo donde fue herido de muerte Jorge Manrique (2003), amb direcció de Carles Sanjaime. L’autor complementa la seua formació després amb diversos cursos i tallers de teatre de carrer amb Teatre de l’Ull; commedia dell’arte, amb Emiliano Bronzino; teatre-dansa, amb Cristina Fernández; tècnica Michael Txékhov, amb Soledad Garre; o interpretació sobre textos de Bertolt Brecht, amb Juan Carlos Gené.

            En aquesta etapa de formació, l’autor intervé ben prompte en projectes professionals amb la Companyia Teatre Micalet, on també treballava habitualment Casany. Encara a l’ESAC, Agustí apareix en obres com De què parlàvem? (2000), d’Alan Ayckbourn, direcció de Casany; Jubileum (2000), de George Tavori, amb direcció de Carme Portaceli; Somni d’una nit d’estiu (2001), dirigida per Joan Peris; o La ronda (2002), d’Arthur Schnitzler, dirigida per Ximo Solano. Aquestes produccions conformen una primera etapa de vinculació de l’autor amb la Companyia Teatre Micalet que es reprendrà anys després. En 2002, també participa en una gran producció pública,  Infinities, coproduïda per la Fundació Comunitat Valenciana Ciutat de les Arts Escèniques i el Piccolo Teatro-Teatro Europa, amb direcció de Vicente Genovés i Luca Ronconi. Una producció on coincideix amb egressats i estudiants d’altres escoles d’Art Dramàtic i de la Universitat Politècnica de València. Molt prompte, fa també la seua primera aparició en l’audiovisual, concretament, en la minisèrie Arroz y tartana (2003, RTVE), dirigida per José Antonio Escrivá.  

            A principis del nou segle, sorgeix a València un circuit de Cafè Teatre molt potent, on nombrosos intèrprets acabats d’eixir de l’escola començaran a fer els seus propis espectacles, habitualment de manera compartida. En aquesta línia, cal citar Cabaret, cabaret, cabaret (2001), un peça de monòlegs còmics, creada junt amb Albert Iborra. També en aquest circuit es podrà veure una sèrie d’obres, estrenades entre 2002 i 2008 i signades per L’Excèntric Teatre, una companyia nascuda a Montcada i conformada per l’autor, Martín Crespo i Ernesto Pastor. Pràcticament tots els espectacles estrenats comptaran amb la direcció de Crespo i la presència en escena dels altres dos components; tots tres signaran conjuntament l’autoria dels següents espectacles: Mutis pel morro (2002), Henry. Retrato de un hijo de puta (2004), Los singermornings (2004), Un més un (2005) i Noche defunción (2007). L’última producció, Tramuntana (2008), amb el mateix equip, és produïda per la Companyia Teatre el Micalet. En 2005, també participa com a intèrpret en la peça de la companyia Krisis Teatro Danza, Vuela-t (2005), d’Amparo Fernández i Cristina Fernández, amb direcció de Pep Ricart.

            A l’audiovisual, Agustí treballa de presentador, junt amb Carmen Juan, en el conegut programa infantil de RTVV, Babalà, els anys 2005 i 2006. A més, entre 2007 i 2009, apareix en les sèries d’humor del mateix canal: Socarrats, Autodefinits i Check-in Hotel, produïdes per Albena Teatre i Conta Conta; o en el telefilm Martini Il Valenciano (2008), dirigida per Miguel Perelló. Igualment, treballa en curtmetratges com Vicious (2004), Exterior noche (2007) o Feroz (2007); i en el llargmetratge En fuera de juego (2011), de David Marqués.

            En aquests anys, des que es gradua a l’ESAC, intervé com a actor en produccions d’altres companyies valencianes de referència com ara: Bramant Teatre en l’obra Construyendo a Verónica (2006), coproduïda amb el Festival VEO Escena Oberta; La Pavana, on participa sota la direcció de Rafael Calatayud en les peces Teràpies (2004) i Bebé (2007), ambdues de Cristopher Durang, i L’executor (2008), d’Adel Hakim, amb direcció de Jaume Pérez; o Tornaveu, amb Contes dels boscos de Viena (2006), d’Odon Von Horvarth, dirigida per Joaquim Candelas.  A partir de 2008, torna a col·laborar en muntatges de la Companyia Teatre Micalet com Un jardí francés (2011), de George Feydeau, amb direcció de Ximo Solano o la lectura dramatitzada Malalts de llengua (2014), de Manuel Molins. Destaca, sobretot, la seua presència en produccions públiques de Teatres de la Generalitat Valenciana com Tres sombreros de copa (2008), de Miguel Mihura, amb direcció de A. Díaz Zamora; La gaviota (2011), d’Anton Txèkhov, o Anfitrión (2014), de Molière-Plaute, ambdues dirigides per Eduardo Vasco. En 2009, a més, forma part de l’elenc de Platonov (2009), d’Anton Txékhov, dirigida per Gerardo Vera al Centro Dramático Nacional.

            Amb la crisi de 2008 i el tancament de Canal 9 (RTVV) en 2013, la situació laboral per als professionals del teatre valencià es fa cada vegada més complicada. En 2010, obri amb Carlos Amador i Juli Disla el local El Abrazo de la China, al barri de Russafa de València, que es convertirà en un lloc de trobada de la professió teatral i amb el qual, fins i tot, convoquen uns guardons anuals en clau satírica, els Premis Carris. A les produccions esmentades anteriorment, cal afegir-ne unes altres que es mouen pel circuit teatral alternatiu de la ciutat de València. D’aquests anys són els treballs amb l’autor i director Gabi Ochoa: Mi camiseta, sus zapatillas, tus vaqueros (2009), un híbrid de teatre i audiovisual produïda pel Festival VEO Escena Oberta, o Den Haag (2013); així com diverses propostes de la companyia Pérez&Disla com La gente (2012) o El hombre menguante (2015); així com la primera producció de la companyia La Teta Calva, Penev (2014), de Xavo Giménez, qui comparteix escena i direcció amb Agustí.

            És també en aquest període quan comença la seua tasca com a docent a l’ESAC, on dirigeix el muntatge de final de carrera La leyenda del tiempo (2013), junt amb Carles Sanjaime. No és, però, el seu primer treball com a director d’escena; en aquest sentit, cal destacar l’obra La tossuderia (2011), de Rafael Spregelburd, estrenada a la Sala Inestable per una companyia que faria honor al seu nom: U.T.A. (Unió Temporal d’Actors). Arran d’aquestes experiències, Agustí decideix marxar a Madrid per a estudiar Dramatúrgia i Direcció a la RESAD en 2015.

            En aquesta nova etapa de formació (2015-2019), després de més de dotze anys de trajectòria professional com a intèrpret, Agustí escriu les primeres peces en solitari i, paral·lelament, pot desenvolupar la seua tasca emergent com a director d’escena. A l’àmbit acadèmic, dirigeix Uritorco (2017), de Lluïsa Cunillé i Paco Zarzoso, com a taller de tercer de direcció; Luna de día (2017), amb text i direcció de l’autor com a muntatge final de de quart; i el treball de fi de grau, Código Penar (2018), amb direcció, text i interpretació de l’autor. De les tres propostes, les dos últimes van eixir posteriorment al circuit alternatiu. Encara a Madrid, escriu amb Yahaira Orbegozo Couch Potato (2017) que s’estrena en Nueve Norte Teatro, dirigida per l’autor.

            En aquesta etapa madrilenya, Agustí continua formant-se amb cursos impartits per professionals com María Velasco o Cris Blanco; a més, apareix com a actor en sèries de televisió com Velvet (2016, Antena 3), Velvet Colección (2018-2019. Antena 3), Tiempos de guerra (2017, Antena 3) i Cuéntame cómo pasó (2020, TVE); i en curtmetratges com La noche del ascensor (2014), El abrazo (2015), o Las pequeñas cosas (2016). Per El abrazo, d’Iñaki Sánchez Arrieta, Agustí va rebre el Premi al Millor actor en el Festival Nacional de Curtmetratges Cinema Blue en 2016.

            En 2018, funda a València Osaka Club amb Carlos Amador i Mayte Barbazán. El primer treball d’aquesta companyia és 5 Lobitos – La violación de Lucrecia (2018), amb text d’Ana de Vera, amb qui havia coincidit a la RESAD, i José Andrés López, i direcció i dramatúrgia de l’autor. Aquesta peça va girar per diverses ciutats d’Espanya. Eixe mateix any, 2018, Agustí és seleccionat per a escriure Porno África, al Laboratori de Dramatúrgia Insula Dramataria Josep Lluís Sirera de l’IVC, amb la coordinació de Paco Zarzoso i amb la companyia d’altres autors i autores com Sònia Alejo, Alfonso Amador, Isabel Caballero, Jéssica Martínez, Jorge Picó i Javier Sahuquillo. D’aquest text es va fer una lectura dramatitzada, presentada en 2019 al Teatre Rialto, i una versió radiofònica dins del projecte Teatre a Cau d’Orella, sorgit després de la pandèmia. Totes dues van ser dirigides per Agustí. En 2021, escriu i dirigeix un nou text amb Osaka Club, Pasado_ mañana, estrenat a La Mutant de València. L’últim treball de la companyia fins al moment és Insomnio-Noches de Verano, amb una dramatúrgia de l’autor i d’Eva Mir, amb qui també havia coincidit a la RESAD, a partir d’El somni d’una nit d’estiu, de W. Shakespeare, dirigida per l’autor i estrenada al Monestir de Sant Miquel dels Reis a València. Amb una altra companyia pròpia, Cia. Societat Sardina Franché-Toné i en col·laboració amb el Festival Russafa Escènica, escriu i dirigeix Versión (2022), obra que interpreta junt amb l’actriu Lara Salvador. En aquesta línia més personal com a dramaturg i director en les dues companyies citades, ha treballat amb un equip actoral més o menys habitual composat per Carlos Amador i Inés Muñoz, a més d’intervencions puntuals d’altres intèrprets com Lara Salvador, Carlos Gorbe o Glòria Román; en escenografia i/o vestuari, trobem a Inés Muñoz, Mireia Vila i Teresa Juan; i en il·luminació, Issac Torres, entre altres.  

            Paral·lelament, ha rebut encàrrecs d’altres companyies com la Cia. La Negra, de Carles Amador, per a codirigir amb Xavo Giménez Nautilus (2019) i per a escriure i dirigir L’arbre del Teneré (2021), ambdues peces familiars. També en 2021, per al Festival Cabanyal Íntim, dirigeix Yo tardaré un poco más, escrita i interpretada per María Guerra. L’últim treball com a director ha sigut per a la producció de la Companyia Teatre Micalet, Senyoreta Júlia (2023), versió del text d’Arthur Strindberg d’Eva Mir amb dramatúrgia d’Agustí. Eixe mateix any, fa d’ajudant de direcció de Carles Alberola en L’últim ball, de la companyia L’Horta Teatre. A més d’eixir en algunes de les seues obres com a intèrpret, també ha reprès la col·laboració amb la companyia Teatre Micalet amb produccions com Les tres germanes (2021), d’Anton Txékhov i Estimats pares (2022), d’Emmanuel i Armelle Patron, ambdues dirigides per Joan Peris; i amb la companyia Pérez&Disla, com a intèrpret en Brindis (2019) i com a codirector, junt amb Jaume Pérez i Santiago Ribelles, de La sort (2020). A més, ha tornat a la producció pública valenciana amb Valenciana (2019), coproducció amb el Festival GREC i amb direcció de Jordi Casanovas.

            Des de la seua tornada de Madrid en 2019, ha continuat exercint com a docent d’interpretació a l’escola on es va formar, l’ESAC, on imparteix seminaris, cursos d’estudis professionals o dirigeix muntatges finals de grau com, per exemple, 20/20 (2021), junt amb Pablo Peris. 

            En l’apartat d’audiovisuals, l’hem vist en sèries de televisió com La Ruta (2022, Atresplayer TV), Després de tu (2023, À Punt) o L’Alqueria Blanca (2023, À Punt); en el llargmetratge Les vacances de Mara (2023), dirigida per Elena Escura, o en el curtmetratge de la mateixa directora, Hàbitat (2022). Cal destacar la seua primera incursió com a guionista i director, junt amb María Sánchez Torregosa, de la pel·lícula La última cena (2020), Premi del Públic del Festival Rizoma de 2020. A més, pel seu paper en aquesta pel·lícula, l’autor va rebre també el Premi AAPV al Millor Actor d’Audiovisual de 2022. Actualment, junt amb Sánchez Torregosa, prepara un nou llargmetratge per a 2025, La gran fiesta del cine.

Trajectòria actualitzada OCTUBRE 2024
© Xavier Puchades

Obra estrenada

Textos dramàtics originals

2001. Cabaret, cabaret, cabaret, amb Albert Iborra. Circuit de Café-Teatre, València.
2002. Mutis pel morro, amb Martín Crespo i Ernesto Pastor. Direcció Martín Crespo. L’Excèntric Teatre. Auditori Municipal de Paiporta, València.
2004. Henry. Retrato de un hijo de puta, amb Martín Crespo i Ernesto Pastor. Direcció Martín Crespo. El Acróbata Producciones – L’Excèntric Teatre. Sala L’Horta, València.
2004. Los singermornings, amb Martín Crespo i Ernesto Pastor. Direcció Martín Crespo. L’Excèntric Teatre. Clan Cabaret, València.
2005. Un més un, amb Martín Crespo i Ernesto Pastor. Direcció Martín Crespo. L’Excèntric Teatre. Auditori Municipal de Paiporta, València.
2007. Noche defunción, amb Martín Crespo i Ernesto Pastor. Direcció Martín Crespo. El Acróbata Producciones. Festival  Kafre-Teatre, Casa de la Cultura de Picassent, València. (TF)
2008. Tramuntana, dramatúrgia amb Martín Crespo i Ernesto Pastor. Direcció Martín Crespo. Cia Teatre Micalet. Teatre Micalet, València.
2017. Luna de día. Direcció Toni Agustí. Muntatge final de quart de direcció. RESAD, Sala García Lorca, Madrid.
2017. Couch Potato, amb Yahaira Orbegozo. Direcció Toni Agustí i Yahaira Orbegozo. La Quinta Rueda. Nueve Norte Teatro, Madrid.
2018. Código Penar. Direcció Toni Agustí. Cia. Toni Agustí–RESAD, Sala Valle-Inclán, Madrid.
2021. L’arbre del Teneré / El árbol del Teneré. Direcció Toni Agustí. Cia. La Negra. Espai Inestable, València. (TF)
2021. Pasado_mañana. Direcció Toni Agustí. Osaka Club. La Mutant, València.
2022. Versión. Direcció Toni Agustí. Cia. Societat Sardina Franché-Toné. La Rambleta, València. 

Dramatúrgies, traduccions, adaptacions i versions teatrals

2018 5 Lobitos – La violación de Lucrecia, amb José Andrés López–Ana Vera. Direcció i dramatúrgia Toni Agustí. Osaka Club. Carme Teatre, València.
2023. Insomnio-Noches de Verano, de Eva Mir. Dramatúrgia i direcció Toni Agustí. Osaka Club. Monasteri de Sant Miquel dels Reis, València
2023. Senyoreta Júlia, versió amb Eva Mir. Dramatúrgia i direcció Toni Agustí. Cia. Teatre Micalet. Teatre Micalet, València.

Lectures dramatitzades (Nacionals)

2019. Porno África, direcció Toni Agustí. Laboratori de Dramatúrgia Insula Dramataria Josep Lluís Sirera – Institut Valencià de Cultura. Teatre Rialto, València.

Obra publicada

Textos dramàtics originals

2019. Porno África. Laboratori de Dramatúrgia Insula Dramataria Josep Lluís Sirera – Institut Valencià de Cultura. València.

Obra premiada

Altres premis

2023. Premi AAPV (sindicato actores y actrices de la Comunidad Valenciana)  a millor actor de  l'audiovisual per La última cena

Bibliografia

Recepció en premsa i publicacions especialitzades

CULTURPLAZA (2020). “Toni Agustí se confiesa sobre el amor y la otredad en Código Penar”. Culturplaza, València, 26 de febrer.
-(2023). “Versión, el juego metateatral que incluye al público para poner en valor la actuación”. Culturplaza, València, 16 d’abril.
DEL RÍO, C. (2023). “Quería una propuesta muy sencilla, que solo necesitara dos actores”. La Voz de Aviles, Avilés, 10 de febrer.
DIAGO, N. (2022). “Versión, de Toni Agustí. Función para dos personajes”. Cartelera Turia, València. 
DONAT, B. (2023). “La lucha de clases y de sexos de La señorita Julia se libra en nuestros días”. Culturplaza, València, 1 de novembre.
ESAC COMUNICACIÓN (2024). “Entrevista a Toni Agustí”. Escueladelactor.com, València, 26 d’abril.
IZQUIERDO, C. (2021). “María S. Torregosa y Toni Agustí: La vida, digna de película. Metalmagazine.eu, Madrid, novembre.
JORQUES, B. (2023). “Teatre Micalet revisa La señorita Julia”. Levante EMT, València, 17 de novembre.
LLOP, A. (2011). “La Gaviota: passió i frustració alhora”. El Periódico de Aquí, València, 25 de novembre.
PEIRÓ, J.V. (2018). “Dos cares de la violència”. Las Provincias, València, 24 de novembre.
-(2022). “L’arbre del Teneré de compañía La Negra. La grandeza de lo pequeño”. Redescenica.com, València, 3 de gener.

Enllaços

https://aapv.es/perfiles/toni-agusti/