Enguídanos, Victoria

Si vols contactar amb el/la autor/a, emplena el formulari i ens posarem en contacte amb ell/ella el més prompte possible.





Accepte les condicions i la política de privacitat

Fitxa d'autor en Dramatea

Enguídanos, Victoria

Data de naixement: 30/04/1968
Població: Port de Sagunt (València)
Dècada: Dècada dels 60's

Trajectòria

Des de ben menuda, a més d’escriure compulsivament el seu diari, escriu relats i poemes. Mentre estudia a l’IES Camp de Morvedre del Port de Sagunt, descobreix el teatre junt amb altres companys com ara Víctor Vila o Paco Zarzoso, futurs professionals de les arts escèniques valencianes. En aquest àmbit escolar, a mitjans dels anys huitanta, Enguídanos forma part de l’elenc d’una de les primeres peces escrites per un jove Zarzoso, El vértigo de las gaviotas. L’autora s’havia format també en dansa clàssica a l’acadèmia de María Ángeles Chardí i es va examinar per lliure fins al tercer curs al Conservatori Professional de Dansa de València. Més endavant, s’interessa per la dansa contemporània i assisteix a cursos especialitzats a Tarragona o Palma.  Amb només dèsset anys, Enguídanos va “obrir” la seua “acadèmia” de dansa-teatre al garatge de la casa familiar.

En el curs de 1986-87, inicia els seus estudis a l’Escola Universitària de Treball Social, formació que abandonaria en ser seleccionada en les proves de l’Escola Superior d’Art Dramàtic de València (ESADV), on es llicenciarà en Interpretació l’any 1990. L’autora comparteix promoció amb altres futurs professionals de l’escena i l’audiovisual com Isabel Carmona, Francés Cerrato, Joaquín Galán, Roberto García, Pilar Matas, Emilio Mencheta, José Montesinos o Ximo Solano.

En l’etapa de formació a l’ESADV, Enguídanos ja participa com a actriu en diferents propostes escèniques professionals. En 1988, treballa amb la companyia de teatre de carrer La Burbuja Teatro en l’obra Mascarada medieval i forma part de l’elenc d’un de les més espectaculars desfilades de models de Francis Montesinos, España 92, al Rockódromo Municipal de Madrid. En 1989, intervé en l’espectacle infantil Tana y Toni, de Marcel Marck, i en la peça de dansa-teatre, El sueño de las hormigas, creada per Alejandro Jornet i Gerard Collins, de la companyia Bajopar Teatre. A més, va col·laborar com a figuració en les funcions al Teatre Rialto de València d‘El viatge en 1990, una producció del Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya i del Centre Dramatique National des Alpes, amb direcció d’Ariel García Valdés.

Una vegada llicenciada, rep una beca de l’Instituto Nacional de las Artes Escénicas y de la Música (INAEM) per a una ampliació dels estudis teatrals. En 1993, passa tres mesos a l'Herbet Berghof Studio de Nova York, coordinat per Uta Hagen. En aquells anys, a més, Enguídanos assisteix a diversos cursos amb professionals com ara John Strasberg, Carme Portaceli, Esperanza Abad, Guillermo Heras, José Estruch, Edison Valls, Gloria Mandelik, Eric Thamers o Carles Alfaro.

Precisament, en la companyia d’aquest últim director, Moma Teatre, l’autora intervindrà de regidora en produccions com Basted (1990) i d’actriu en La cantant calba (1991), dirigida per Joaquín Hinojosa, i Borja-Borgia (1995). En 1991, a més, fa una nova incursió en el teatre públic valencià, Tú y yo somos tres, amb direcció d’Ángel Ruggiero i producció del Centre Dramàtic de la Generalitat Valenciana i la companyia Salvador Collado. Aquesta producció va estar de gira un any per tot Espanya. D’aquest període són les seues primeres aparicions en televisió: en el programa de temàtica feminista emés per TVE-Aitana, La otra mitad (1991), dirigit per Rosa Solbes; o la sitcom Russafa 56 (1993) en RTVV.

Amb tot aquest bagatge formatiu i professional, Enguídanos decideix marxar a Madrid a mitjans dels anys noranta. Allà, accedeix a un càsting de la productora de José Luis Moreno, concretament, per a la sèrie musical La revista, emesa per RTVE. L’autora intervé en diversos capítols com Las de armas tomar (1995), Yo soy casado, señorita (1995), La chacha, Rodríguez y su padre (1995) o Las insaciables (1996). És interessant destacar una certa tendència a treballar en produccions de gènere còmic. En aquest sentit, Enguídanos està present en sèries com Benifotrem (1995), de Toni Canet, o Este es mi barrio (1996), de Vicente Escrivá. A Madrid, també fa la comèdia shakesperiana, Noche de reyes (1996), amb direcció de Adrián Daumas, produïda per Ensayo 100. L’única excepció en aquesta línia serà la seua aparició en el thriller polític, Zapico (1996), de Rafael Bernase.

A finals dels noranta, l’autora torna a València i estableix un vincle professional prou estable amb la companyia del Port de Sagunt, l’Hongaresa de Teatre, fundada en 1995 per Lluïsa Cunillé, Lola López i Paco Zarzoso. Després de participar en la lectura de Desaparecer (1999), de Xavier Puchades, dirigida per Zarzoso, l’autora intervé en Mirador (2000), una coproducció de l’Hongaresa amb Moma Teatre, amb direcció de Xavier Albertí. A aquesta peça, li seguiran Viajeras (2001) i Húngaros (2022), coescrites per Zarzoso i Cunillé; Exilio (2002), de Zarzoso; Isola (2002), de López; i Conozca usted el mundo (2005), de Cunillé. Enguídanos també treballa amb una altra companyia valenciana en aquesta etapa, La Pavana, amb la qual estrena La mujer de negro (2002) i, de substitució, Bebé (2007), totes dues dirigides per Rafa Calatayud. Paral·lelament, forma part del repartiment de diversos projectes de l’audiovisual valencià com ara les sèries de televisió Severo Ochoa (2001), Matrimonis i patrimonis (2006) i L’Alqueria Blanca (2008).

Enguídanos no deixarà de complementar la seua formació amb diferents cursos, la majoria d’interpretació, impartits per professionals com ara Helena Pimenta, Adrián Daumas, Ximo Flores, Jaime Chávarri o Mariano Barroso. També exerceix la docència en 2007 a l’Escola Municipal de Teatre de Sagunt, després de formar-se en un curs de Joc dramàtic. Més endavant, impartirà classes de teatre per a la Fundación Yehudi Menuhin, centrada en l’accés a l’art de joves de famílies desestructurades. D’alguna manera, aquesta última tasca suposa la trobada de dos dels interessos principals d’Enguídanos: el treball social i el teatral. I d’aquesta trobada sorgirà Dependencias (2012), la seua primera obra que, segons l’autora, portava escrivint des de finals dels noranta. Per la data d’estrena, Enguídanos forma part de l’onada de dramaturgues valencianes que van emergir en la segona dècada del segle XXI.

En el curset de Joc dramàtic, va conéixer a dos joves actrius, Xusa Arrufat i Ainara Corral, amb qui compartiria escenari en Dependencias (2012). Enguídanos, a més d’interpretar, s’encarrega de la direcció de l’obra que, després de l’estrena a la Casa Municipal de Cultura de Sagunt, girarà quatre anys per diverses poblacions de València, gràcies a l’espenta distribuïdora de la mateixa autora i la bona acollida d’una part de la comunitat educativa. Dependencias va despertar l’interés, a més, de les UPCCA (Unitat de Prevenció Comunitària en Conductes Addictives), que va entendre la peça com una ferramenta de prevenció de conductes addictives entre els joves.

Aquesta primera obra ha gaudit també d’una certa projecció internacional. En 2024, va ser seleccionada como a material educatiu per l’Educational Testing Service (The Collage Board) i per departaments d’educació de Califòrnia. De fet, eixe mateix any, Dependencias va ser traduïda a l’anglés per Faye Williams, després de rebre l’ajuda a la traducció de la Fundació SGAE. A més, aquest text va ser posat en escena a El Salvador en 2020, sota la direcció de Baltazar López, amb la companyia In Situ Acting & Films. Una producció que va arribar a programar-se al Teatro Nacional d’aquest país en 2024.

L’any 2016, l’autora estrena un segon treball, No se los digas a nadie, de nou sota la seua direcció i interpretació. Aquesta vegada a escena estarà acompanyada virtualment pels intèrprets Xusa Arrufat, Paula Peña i Manu Ruizarte. Per a l’escriptura de l’obra, Enguídanos compta amb el suport d’ACASI (Associació Contra els Abusos Sexuals a la Infància), el que li permet recollir un gran nombre de testimonis reals. La producció va signada per la seua companyia, PH Victoria, juntament amb l’Ajuntament de Sagunt. L’autora concep, llavors, la seua companyia com un instrument per al canvi social que ajude a evolucionar cap a una societat millor. L’obra va girar pel territori valencià com va fer l’anterior, sobretot per l‘interés de les regidories de serveis socials d’alguns ajuntaments.

Després de la seua publicació, junt amb Dependencias, per l’editorial Fundamentos, No se lo digas a nadie va ser inclosa en la campanya de prevenció de violències sexuals contra la infància del Consell Europeu i en el Centro Documental de la Federación de Asociaciones para la Prevención del Maltrato Infantil (FAPMI). Totes dues peces van ser incloses en el pla lector de la Facultat de Magisteri de València per la professora Francisca Sánchez Pinilla. No se lo digas a nadie ha tingut també una certa projecció internacional: en 2024, se’n va fer una adaptació audiovisual a Mèxic, dirigida per Fernando Pérez Valdez; i, l’any següent, es va estrenar a Mendoza (Argentina), amb direcció de Marcela Galdón. Gràcies a aquest muntatge, l’obra va ser reconeguda oficialment com d’interés artístic, comunitari i social a Mendoza

En els últims anys, l’autora ha continuat interessada per la seua formació i ha assistit a cursos de Víctor Sánchez, Claudio Tolcachir o Maria José Peris, entre altres. En 2015, fa un taller d’escriptura teatral amb Paco Zarzoso. Com a actriu, intervé en una escena, dirigida per Jaume Policarpo, del projecte col·lectiu Zero responsables (2010); en Atilio y Blanquita (2014), obra creada i dirigida per Juan Mandli per al Festival Russafa Escènica; la lectura de Texel/Texas (2016), de Jibbe Willems, amb direcció de Yevgeni Mayorga per a Creador-es; i en dos edicions del Torneig de Dramatúrgia Valenciana, on ha defés textos de Jerónimo Cornelles i Amparo Vayà. A més, ha tornat a aparéixer en projectes de l’Hongaresa de Teatre com la lectura dramatitzada de La niña de El Verdugo (2022), de Margarita Sánchez; No a la muerte de un pueblo (2024), de Zarzoso; o Tejedoras de abismos (2026), d’Arnoldo Liberman, amb direcció de Lola López. Quant a l’audiovisual, l’hem vista en curtmetratges com Vanuatu o la felicidad (2011) o Nunca te olvidaré (2016); i com a protagonista en llargmetratges com Pacient 33 (2007) o Villa Bresquilla (2010).

Després de la darrera estrena en 2016, Enguídanos escriu noves obres encara inèdites com ara El desencuentro (2017), Pensión Calle melancolia (2018) o Rosa y Violeta (2019).

Ha rebut premis com el del Festival Mutis de Barcelona a la millor lectura dramatitzada amb la peça breu Él (2024); o el Premi Internacional de Teatre Stella Manaut, amb un altre text breu, Un canal nuevo (2024). Cal destacar que també ha participat en premis d’altres gèneres literaris: en narrativa, va guanyar el certamen Párkinson de Lleó amb el relat Despacito (2023); i en poesia, va ser finalista del Concurs de Poesia Audiovisual Armando Rojas Guardia, amb el poema Rara (2021), i del Premi Nacional de Poesia Viva #LdeLírica, amb En el aire (2023). També en poesia, l’autora va participar al Festival Internacional Grito de Mujer amb el vídeopoema Hombre nuevo (2021).

A l’espai Camí de Nora, un projecte de pedagogia i producció teatral del Camp de Morvedre, Enguídanos dirigeix la peça breu Él (2024), a més comparteix escenari amb una antiga companya de promoció, Isabel Carmona. L’any següent, al Salón Internacional del Libro Teatral (SILT) de Madrid, es fa la lectura d’un altre text breu, El sentido. També en 2025, es llegeix un fragment d’un altre text, El desencuentro, dins de l’activitat de l’AVEET, Micros Oberts Teatrals a València.

En 2026, la proposta d’escriptura amb títol provisional, Agosto atroz, és seleccionada en el Laboratori de Dramatúrgia Ínsula Dramàtaria Josep Lluís Sirera de l’Institut Valencià de Cultura. Enguídanos comparteix l’experiència, tutoritzada per Paco Zarzoso i Víctor Sánchez, amb Jacobo Julio Roger, Julia Suay i Vicent Francés.

Actualment, és sòcia de l’AAT (Asociación Autoras y Autores de Teatro); les seues obres formen part del catàleg de Contexto Teatral des de 2021; i des de 2025, pertany també a l’AVEET (Associació Valenciana d’Escriptores i Escriptors de Teatre).

Trajectòria actualitzada SETEMBRE 2026

Obra estrenada

Textos dramàtics originals

2012. Dependencias. Direcció Victoria Enguídanos. Cia. PH Victoria. Casa Municipal de Cultura, Sagunt.
2016. No se lo digas a nadie. Direcció Victoria Enguídanos. Cia. PH Victoria-Ajuntament de Sagunt. Casa Municipal de Cultura, Sagunt.
2024. Él. Direcció Victoria Enguídanos. Camí de Nora, Sagunt. (TB)

Posades en escena posteriors i reposicions (Internacionals)

2020. Dependencias. Direcció Baltazar López, cia. In Situ Acting & Films. La Galera Teatro, San Salvador, El Salvador.
2025. No se lo digas a nadie. Direcció Marcela Galdón. Teatro Excélsior. San Rafael, Mendoza (Argentina).

Posades en escena posteriors i reposicions (Nacionals)

2025. No se lo digas a nadie. Direcció Olga Arroyo. Casal de l’Obrera, Lloret de Mar.

Lectures dramatitzades (Nacionals)

2024.  Él. Direcció Victoria Enguídanos. Festival MUTIS, Barcelona. (TB)
2025. El sentido. Direcció Elena Guevara. Salón Internacional del Libro Teatral (SILT), AAT. Teatro Valle-Inclán, Madrid. (TB)
2025. El desencuentro. Micros oberts teatrals. AVEET. Artea Espai, València. (TB)

Obra publicada

Textos dramàtics originals

2019. Dependencias. No se lo digas a nadie. Editorial Fundamentos, Madrid.

Reflexió i investigació teatral de l'autor: programes de mà

2012. Programa de mà Dependencias. Cia. PH Victoria, Sagunt.
2016. Programa de mà No se lo digas a nadie. Cia. PH Victoria-Ajuntament de Sagunt, Port de Sagunt.
2022. “Subtexto para una actriz”. En Carne de tu carne, d’Eugenia Kléber. Ediciones Irreverentes, Madrid, p. 69-75.

Obra traduïda

ANGLÉS 
2025. Dependencies. Ajuda a la traducció de la Fundació SGAE. Traducció de Faye Williams.

Obra premiada

2024. Premi a millor lectura dramatitzada al XV Festival MUTIS de Barcelona, per Él. (TB)
2024. Premio Internacional de Teatro Stella Manaut, per Un canal nuevo. (TB)

Ajudes i laboratoris d’escriptura
2026. Laboratori de Dramatúrgia Ínsula Dramatària Josep Lluís Sirera, per Agosto atroz.

Altres premis
2021. Finalista I Concurs de Poesia Audiovisual Armando Rojas Guardia, per Rara.
2023. Primer premi VIII Certamen Literari Párkinson de Lleó, pel relat Despacito.
2023. Finalista Premi Nacional de Poesia Viva #LdeLírica, per En el aire.

 

Bibliografia

Recepció en premsa i publicacions especialitzades

ACERO Y VIDA (2020). “Entrevista Victoria Enguídanos”. Acero y vida (Podcast), 3x23. 13 de març.
AJUNTAMENT DE SAGUNT (2016). “El Ayuntamiento de Sagunto estrena la obra No se lo digas a nadie, de la artista local Victoria Enguídanos”. Aytosagunto.es. 25 d’octubre.
CINE EN VIOLETA (2019). “Entrevista a la autora Victoria Enguídanos”. Cineenvioleta.org. 21 de febrer.
DIAGO, N. (2013). “Juguetes rotos”. Cartelera Turia. Març.
DIAL RADIO TV (2024). “Marcela Galdón y Celeste Derra, integrantes de la obra de teatro No se lo digas a nadie”. Dialradio.tv, San Rafael, Mendoza. 6 de desembre.
DOMÍNGUEZ, S. (2018). “Victoria Enguídanos (Actriz)”. Entrevistarte00.blogspot.com. 26 de gener.
GARÍN, I. (2016). “Documento comprometido”. Cartelera Turia. Novembre.
GIRÓN, D. (2020). “Actrices salvadoreñas presentarán obra de teatro que montaron durante la cuarentena”. Elsalvador.com. 22 d’octubre.
HERLOVE, P. (2020). “In situ: la perseverancia y la pasión a escena”. Contrapunto.com. El Salvador. 12 de setembre.
LAÍNEZ, C. (2017). “Victoria Enguídanos”. Crucedecaminosradios.blogspot.com. 10 d’abril.
PEIRÓ, J. V. (2017). “No se lo digas a nadie”. Episkenion. Maig.
REDACCIÓN (2019). “Victoria Enguídanos: He tenido siempre la necesidad de comprender el origen de las heridas psíquicas de la gente”. El Económico (Camp de Morvedre). 17 de maig.
SANMARTÍN, Rosa. (2024). “Premios Mediterráneas 2024”. Rosansanmatin.net. 17 d’octubre.

Disseny del projecte: Josep Lluís Sirera i Xavier Puchades · Assessor: Ramon X. Rosselló
© Centre de Documentació Escènica IVC, Xavier Puchades
Logo Culturarts

Plaça Viriato s/n · 1er. pis
46001 València
Tel. 961 20 65 38 · 961 20 65 00
Bibliowasap: 608 29 58 85
biblioteca_teatre@ivc.gva.es
fmedina@ivc.gva.es