Trajectòria

              Als sis anys comença a escriure poemes per necessitat, amb pas del temps descobrirà que ho feia per a superar el síndrome de la primogènita desplaçada. Al col·legi, sempre alça la mà per a llegir fins que la professora li proposa aprendre’s els textos de memòria per poder recitar-los en classe al dia següent. A l’institut, s’apunta a l’assignatura complementària de teatre i, dirigida pel seu professor de llengua i literatura, va fer el seu primer paper: la Sra. Smith en La cantant calba, d’Eugène Ionesco.

            Al començament dels seus estudis de Psicologia a la Universitat de València (2002-2007), Medrano agafa una optativa de teatre impartida per Josep V. Valero al Campus de Burjassot i fa alguna incursió en companyies de teatre universitari com Tres Teatre – futura Compañía de lo Inestable – amb peces com Obsesiones 10.0: prometo caerme (2003), amb direcció i textos de Jacobo Pallarés, Pedro Lozano i Enrique Bataller. Els últims anys que passa a la universitat, l’autora cursa els dos nivells de formació de l’Aula de Teatre de la Universitat de València amb Pep Sanchis (2006-2007), on coincideix amb altres futur professionals com Guille Zavala o Javier Sahuquillo i realitza mostres com Entre terres (2009), dirigida per Sanchis. Un any abans, intervé en Vacants, de Lluïsa Cunillé, amb direcció de J. V. Valero, estrenada a la Sala Matilde Salvador pel grup Transplantats Teatre, sorgit de l’aula universitària.

            Una vegada llicenciada en Psicologia, en 2007 comença a treballar com a psicòloga i terapeuta al C.E.E.M. de Bétera. Paral·lelament, decideix formar-se com a actriu al Centre Teatral Escalante a partir de 2009. En aquesta escola coincidirà en la seua promoció amb un grup de persones que, anys després, desenvoluparien projectes escènics propis o tindrien una trajectòria destacada com a intèrprets com ara Lucía Abellán, Yarima Osuna, Paula Pachón, Guille Zavala, Luna Soriano o María Andrés. En 2012, es diploma en Art Dramàtic i intervé a la mostra final de carrera, Música Femella, una adaptació de L’orquestra, de Jean Anouilh realitzada pel director del muntatge, Pep Ricart. Després, complementa la seua formació amb cursos de teatre d’objectes, impartit per Cristian Medina; de clown, amb Jesús Marco; o de clàssic, amb Chema Cardeña. Precisament, en aquest últim curs, Medrano intervé en la mostra final Mucho ruido y pocas nueces (2013), amb adaptació i direcció de Cardeña, estrenada dins del II Festival de Teatre Clàssic de l’escola de la Sala Russafa. Eixe mateix any, fa la primera incursió al món professional com a actriu en Revolución, on participen altres alumnes del taller de Cardeña, director i dramaturg d’aquesta peça estrenada amb prou d’èxit a la Sala Russafa.

            En tots aquests anys i fins l’actualitat, Medrano continua treballant al C.E.E.M de Bétera, on tracta d’aplicar els seus coneixements teatrals per a la rehabilitació de les persones amb problemes de salut mental. Especial interès tenen els dos projectes desenvolupats entre 2014 i 2015: Alicia en el CEEM de las maravillas i ¿Dónde vas Caperucita? El procès de creació d’aquestes dos obres, estrenades al mateix centre, involucren tant al personal com als usuaris tot al llarg dels dos anys. En 2015, Medrano participa al V Congrés FEARP, organitzat per l’Associació Valenciana de Rehabilitació Psicosocial (AVRISEM), on presenta una ponència experimental on defèn el teatre com una ferramenta terapèutica i on posa d’exemples els dos muntatges esmentats. Tota aquesta experiència vinculada a l’àmbit de la rehabilitat psicosocial resultarà en el futur fonamental en la seua trajectòria com a creadora escènica i, tot al llarg de deu anys, també aplicarà aquests coneixements teatrals al C.E.E.M de Bétera. 

            L’any 2013 va ser rellevant també per ser el del naixement de la companyia La Subterránea, fundada per l’autora, Lucía Abellán i Lucía Sáez. Aquestes dos últimes havien coincidit a un curs sobre Sarah Kane, “El teatro de la violencia”, impartit per Jacobo Julio Roger i Xavier Gilabert. Aleshores, Abellán va convidar a Lucía Sáez a participar en la posada en escena de l’obra de Jodorowsky, Ópera pánica. Es tractava d’un projecte que els rondava pel cap feia un temps a Abellán i Mártínez Medrano. Finalment, aquesta peça no es faria, però la trobada de les tres actrius seria l‘origen de la companyia La Subterránea, on l’autora desenvoluparà tasques d’interpretació, direcció i dramatúrgia amb la resta de components.

            Després de l’etapa de formació com a actriu (2009-2013), s’inicia una segona etapa amb l’atenció posada en una exploració de la creació escènica de caràcter col·lectiu que vindrà acompanyada també d’una vessant formativa. Per exemple, a l’any 2014, l’autora comparteix amb Sáez un primer taller amb Paco Zarzoso que tindrà com a resultat la mostra Cría cuervos (2014), estrenada a la Sala Ultramar. La mateixa companyia La Subterránea, organitza en l’Espacio Inestable un nou taller amb Zarzoso a l’any següent, “Hacia un teatro ébrio”. L’autora també va assistir en 2015 a un taller de Pont Flotant, companyia caracteritzada per la creació col·lectiva, dedicada al concepte del temps. Convé destacar, però, la importància del curs “La energía de la desesperación”, impartit per Eusebio Calonge (La Zaranda) en el laboratori internacional de Creador.es de 2015, al qual assisteixen les tres components de La Subterránea. La companyia va adaptar els processos de creació col·lectiva que, d’alguna manera, caracteritzen aquests i altres tallers als quals assisteixen juntes o individualment.

            El primer muntatge de la companyia va ser Pussy Koan (2014), estrenat a l’Espai Inestable de València, on les tres interpreten, dirigeixen i escriuen. A més de material textual propi, Pussy Koan comptarà amb extractes de les poetes Gioconda Belli i Wislawa Szymborska, aixó com del filòsof Miguel Morey. En aquest muntatge i en el següent, a més, també apareix com a intèrpret una altra antiga companya del Centre Teatral Escalante, Luna Soriano. A l’any següent, la companyia és seleccionada per a participar en els Graners de Creació de l’Espai Inestable. En un primer moment, estrenen el “work in progress” Finisterre (o vencer al chupacabras) (2015) i, a l’any següent, va arribar Martingala (2016), guanyadora dels premis del públic i del jurat al millor espectacle en la Mostra Escènia Contemporània de Foios. Alupa Editorial publicarà Martingala en 2017, amb pròleg d’Eusebio Calonge, que optarà als Premis de la Crítica Valenciana en 2018, i Maldito Otoño/Maleïda tardor (2017), la tercera peça llarga de la companyia, també amb el suport dels Graners de Creació, amb direcció de Paco Zarzoso. En molt poc de temps, tan sols tres anys, l’autora i les seues dos companyes havien aconseguit desenvolupar un estil propi que va ser reconegut: Maleïda tardor va ser premi Punt G al millor espectacle de 2017 i va ser finalista als Premis Max a Millor Espectacle i Autoria revelació. D’alguna manera, aquestes peces conformaven una mena de trilogia, a la qual  l’acompanyada una peça breu, 10% de Urbach-Wiethe (2016), estrenada al Festival Russafa Escènica, dirigida igualment pel col·lectiu. Cal afegir que la companyia comptarà en aquestes produccions i en moltes de les següents, amb el disseny d’il·luminació de Diego Sánchez i de l’escenografia de Los Reyes del Mambo.

            En aquests anys, l’autora escriu un text hui encara inèdit, La puerta grande (2017). Centrada en el projecte de La Subterránea, deixa una mica de banda el seu treball com actriu fora de la companyia. Així i tot, intervé en dos produccions de la companyia Malatesta, creades pel compositor i dramaturg Néstor Mir: El ring (2015), estrenada al Festival Russafa Escènica, i La batalla vital (2017), a La Rambleta; i en altres propostes com Else y Enry (2016), de Puy Navarro, estrenada a l’Espai Inestable;  o en la lectura dramatitzada de la peça de Lucía Sáez, En la mañana todo se desvanece (2020), dins del Laboratori de Dramatúrgia Insula Dramataria Josep Lluís Sirera.

            Mentre Maldito otoño gira per diverses poblacions de la Comunitat Valenciana i diferents ciutats de l’Estat fins a 2021, la companyia comença a explorar un altre territori escènic que la mateixa autora defineix com una linia de treball integrativa i de caràcter social, fent creacions escèniques junt amb col·lectius considerats com a vulnerables. Aquesta línia va tindre el primer resultat amb la peça Ser visibles (2018), un encàrrec del Festival 10 Sentidos de València que barreja en escena intèrprets professionals amb altres no professionals de diferents generacions i procedents de diversos col·lectius socials. A l’any següent, tornen a rebre les residència de Graners de Creació, aquesta vegada per a quatre anys, i estrenaran a La Rambleta una nova proposta integrativa i social, Como las cosas amables. En aquest cas, ajuntant a escena joves estudiants de l’Escuela del Actor amb gent gran de l’associació Hogares compartidos i d’ACOVA. De la coordinació dramatúrgica i de la direcció es van encarregar Martínez Medrano, Lucía Sáez i Ana Lacruz, en lloc d’Abellán que deixarà de formar part de l’equip en 2019.

            Aquestes últimes propostes no s’entenen sense la branca pedagògica que la companyia inaugura en 2018, quan obren a Benimaclet, La Gotera, un espai propi on podien desenvolupar amb certa tranquil·litat els seus processos d’investigació, així com organitzar cursos i tallers amb diferents professionals i cedir l’espai a altres companyies per a assajar. Per exemple, a finals de 2018, organitzen una Clínica de Textos, a partir duna proposta de Jacobo Julio Roger, on es reuneixen alguns dels autors i autores que eixe any havien rebut les Ajudes a la creació de literatura escènica de l’Institut Valencià de Cultura: Sònia Alejo, Jéssica Martínez, Laia Lloret, Isabel Martí, Gabi Ochoa o Sergio Serrano o la mateixa Lucía Sáez, entre altres. Normalment, aquesta ajuda s’havia utilitzat també per a elaborar el material textual de les produccions de la companyia, com la que va rebre per a Martingala Lucía Saez en 2017. La Gotera haurà de tancar les portes en 2021, després de la crisi generada per la pandèmia. En eixos quatre anys, La Subterránea va organitzar diversos cursos de creació amb el títol de “Teatro Caníbal”, a més de cursos de formació impartits per professionals com Lola López, Paco Zarzoso, Mage Arnal, Mónica Portillo, Noe Arcos o Helena Gómez, entre altres. 

            La primera producció que naixerà de La Gotera va ser Federico (2019), on comptaran de nou amb la complicitat de Paco Zarzoso en la dramatúrgia i la direcció.  Un espectacle inspirat en la vida i obra de García Lorca destinat a públic familiar que va ser finalista en els Premis de les Arts Escèniques de l’Institut Valencià de Cultura a Millor Espectacle per a Xiquets i Xiquetes en 2019. En 2022, Martínez Medrano i Sáez van fer una nova adaptació d’aquest espectacle amb el títol Un zapato, un poeta y su nieta (2022), també per a públic familiar. Entre aquests dos espectacles, estrenen un nou espectacle sota el paraigües dels Graners de Creació, Fes-te el sopar i altres delícies (2021), amb direcció compartida de Zarzoso, estrenada a la Sala Russafa. Paral·lelament, van continuar desenvolupant la línia d’investigació que la mateixa companyia anomena “Escena Social”, de la qual els exemples més recents són: Pots ballar al meu espai (2022), ajuda d’especial interès de l’Ajuntament de València, amb col·lectius socials diversos; Roba estesa (2022), una “instal·lació visitable” amb dones d’ètnia gitana en l’Escuela de Mujeres Colegio Santiago Apostol del Cabanyal, mostrada al Teatre El Musical de València, on havien sigut residents; i Persona (2023), estrenada al Teatre Auditori de Catarroja, on vam poder fer una residència vinculada als Graners de Creació. A més, aquest últim muntatge va comptar amb el suport del programa Arts for Change de la Fundació La Caixa. Els espectacles d’Escena social aniran signats per l’autora i Sáez com a responsables de direcció, dramatúrgia, formació i investigació.

            Tot al llarg dels últims anys, l’autora no ha deixat de formar-se com a dramaturga i ha assistit a diversos tallers organitzats per Creador.es, com el de Tania Cárdenas (2022), Mariano Pensotti (2023), Roger Bernat (2023) o Roland Schimmelpfenning (2023); així com altres de dramatúrgia amb Xavo Giménez (2024), o d’interpretació amb Titzina Teatre (2022) i Laila Ripoll (2024). Fora de la companyia, l’autora ha col·laborat com a dramaturga amb la peça breu Hecha y desecha, coescrita amb Sáez, per a la producció pública (R)Minds (2020), un projecte col·lectiu de dansa al carrer dirigit per Tomás Ibáñez. I, individualment, ha escrit La i de Lucía (2021) i Marieta Sarment (2022), las quals van rebre l’ajuda a la creació literària escènica de l’IVC. També escriu i dirigeix un projecte per a una escola infantil, el conte teatralitzat Falda o pantalons (2023).

            Recentment, junt amb Silvia Navarro, va participar en l’APLEC Mujer aldea, organitzat per Creador.es amb l’ajuda de la Diputació de València, amb un taller amb dones de la població de La Portera. L’última estrena de La Subterránea ha sigut en Érase (2024), la quarta i última proposta nascuda dels Graners de Creació d’Espai Inestable, estrenada al Teatre Auditori de Catarroja. Novament, l’autora i Sáez s’han encarregat de la dramatúrgia, la direcció i la interpretació. Per últim, El postre (2024), és un monòleg breu de l’autora que va participar al V Marató de monòleg de l’Associació Valenciana d’Escriptores i Escriptors de Teatre (AVEET), associació de la qual és membre des de 2023. En la seua altra vessant professional, actualment, s’està formant en Psicoanàlisi Lacaniana i participa en seminaris i equips d’investigació mentre continua treballant com a terapeuta.

Trajectòria actualitzada OCTUBRE 2024
© Xavier Puchades

Obra estrenada

Textos dramàtics originals

2014. Pussy Koan, escrit amb Lucía Sáez i Lucía Abellán. Direcció La Subterránea. Cia. La Subterránea. Espacio Inestable, València. 
2014. Cría cuervos, coescrita amb Carlos Amador, Ferran Gadea, Pablo Cárdenas, Lucía Sáez, Diego Ramírez, Manu Ruizarte, Lara Salvador, Miguel Seguí, Carmen Valera i Guille Zavala. Direcció Paco Zarzoso. Escuela de Pájaros. Sala Ultramar, València. 
2015. Finisterre (o vencer al chupacabras) (work in progress de Martingala), escrit amb Lucía Sáez i Lucía Abellán. Direcció La Subterránea. Cia. La Subterránea. Espacio Inestable, València.
2016. 10% de Urbach-Wiethe, escrit amb Lucía Sáez i Lucía Abellán. Direcció La Subterránea. Cia. La Subterránea. Festival Russafa Escènica, València. (TB)
2016. Martingala, escrit amb Lucía Sáez i Lucía Abellán. Direcció La Subterránea. Cia. La Subterránea. Sala Off, València. 
2017. Maldito otoño / Maleïda tardor, escrit amb Lucía Sáez i Lucía Abellán. Direcció Paco Zarzoso - La Subterránea. Cia. La Subterránea. Espacio Inestable, València.
2018. Ser visible, escrit amb Lucía Sáez i Lucía Abellán. Direcció La Subterránea. Cia. La Subterránea-Festival 10 Sentidos. Espacio Inestable, València. 
2019. Como las cosas amables. Direcció amb Lucía Sáez. Cia. La Subterránea. La Rambleta, València.
2020. Hecha y desecha, amb Lucía Sáez, per a (R)MINDS, text col·lectiu junt amb Xavier Puchades, Isabel Requena, Isabel Martí, Néstor Mir i Pedro Montalbán-Kroebel. Amb dramatúrgia de Sònia Alejo i direcció de Tomás Ibáñez. Institut Valencià de Cultura, Festival Sagunt a Escena, Sagunt. (DC)
2021. Fes-te el sopar i altres delícies, escrit amb Lucía Sáez. Direcció Paco Zarzoso - La Subterránea. La Subterránea. Sala Russafa, València.
2022. Roba estesa. Coordinació amb Lucía Sáez. La Subterránea. Teatre El Musical, València.
2023. Persona, idea original i dramatúrgia amb Lucía Sáez. Direcció Lucía Sáez. Teatre Auditori Catarroja, València.
2024. Érase, amb Lucía Sáez. Direcció La Subterránea. La Subterránea. Teatre Rialto, València.

Dramatúrgies, traduccions, adaptacions i versions teatrals

2019. Federico, escrit amb Lucía Sáez. Direcció Paco Zarzoso. La Subterránea. Espacio Inestable, València. (TF)
2022. Un zapato, un poeta y su nieta (adaptació de Federico), escrit amb Lucía Sáez. Direcció La Subterránea. La Subterránea. Parque Cocheras Tranvia, Alacant. (TF)

Lectures dramatitzades (Nacionals)

2024. El postre. V Marató de monòlegs de l’Associació Valenciana d’Escriptores i Escriptors de teatre. Teatre Talia, València.

Obra publicada

Textos dramàtics originals

2017. Maleïda tardor / Maldito otoño, escrit amb Lucía Sáez i Lucía Abellán. Alupa Editorial, València. 
2017. Martigala, escrit amb Lucía Sáez i Lucía Abellán. Alupa Editorial, València. 
2021. Hecha y desecha, amb Lucía Sáez, per a (R)MINDS, text col·lectiu junt amb Xavier Puchades, Isabel Requena, Isabel Martí, Néstor Mir i Pedro Montalbán-Kroebel. Amb dramatúrgia de Sònia Alejo. Institut Valencià de Cultura, València. (TB)

Reflexió i investigació teatral de l'autor: programes de mà

2015. “El teatre com instrument terapèutic en l’acompanyament de les persones amb malaltia mental en un CEEM”. Ponència presentada al V Congrés FEARP, Associació Valenciana de Rehabilitació Psicosocial (AVRISEM), València.
​2019. “Les dramaturgues, les actrius i l’espai de creació teatral”. Ponència en les V Jornadas de Educación multidisciplinar para la igualdad de género: perspectivas, jurídicas, traductológicas, artísticas y educativas. Universitat de València. (inèdita)

Reflexió i investigació teatral de l'autor: premsa, publicacions culturals i especialitzades

2015. “O todo lo contrario”. Red Escénica, 4, Espacio Inestable, València, p.6-9.
2018. “Diario visible de una obra invisible, por la Subterránea”. Verlanga, maig, València.

Obra traduïda

Valencià
2017. Maleïda tardor / Maldito otoño, escrit amb Esther Martínez Medrano i Lucía Abellán. Alupa Editorial, València. Traducció Robert March.

Obra premiada

2016. Primer premi del jurat al millor espectacle a la Mostra de Foios Escènia Contemporània, per Martingala. 
2016. Segon premi del públic al millor espectacle a la Mostra de Foios Escènia Contemporània, per Martingala. 
2018. Finalista Premis Max al Millor Espectacle Revelació, per Maldito otoño. 
2019. Finalista Premis de les Arts Escèniques de l'Institut Valencià de Cultura al millor espectacle per a xiquets i xiquetes, per Federico.
2021. Menció especial en el Festival Territorio Violeta, per Maldito otoño.
2021. Ajuda a la creació de literatura escènica de l’Institut Valencià de Cultura, per La i de Lucía. 
2022. Ajuda a la creació de literatura escènica de l’Institut Valencià de Cultura, per Marieta Sarment

Bibliografia

Articles, capítols, pròlegs

ALEJO, S. - ROMERO, P. (2021). "Peregrinar per l'asfalt del pensament. Coreografia i dramatúrgia en (R) MINDS". (R)MINDS, text col·lectiu junt amb Xavier Puchades, Lucía Sáez, Esther Martínez Medrano, Isabel Requena, Isabel Martí, Néstor Mir i Pedro Montalbán-Kroebel. Amb dramatúrgia de Sònia Alejo. Institut Valencià de Cultura, València, p. 9-10.
CALONGE, E. (2017). "La Subterránea: Pasión que brota de tiempos petrificados". Pròleg a Martigala, escrit amb Esther Martínez Medrano i Lucía Abellán. Alupa Editorial, València, p. 9-11.
IBÁÑEZ, T. (2021). "Ordenar el caos. L'individu i la tribu". (R)MINDS, text col·lectiu junt amb Xavier Puchades, Lucía Sáez, Esther Martínez Medrano, Isabel Requena, Isabel Martí, Néstor Mir i Pedro Montalbán-Kroebel. Amb dramatúrgia de Sònia Alejo. Institut Valencià de Cultura, València, p. 7.
SÁEZ, G. (2017). "Ahora que el otoño está a la vuelta de la esquina". Pròleg a Maleïda tardor / Maldito otoño, escrit amb Esther Martínez Medrano i Lucía Abellán. Alupa Editorial, València, p. 9-11.

Recepció en premsa i publicacions especialitzades

ALEGRE, A. (2019). “Como las cosas amables, integración y enriquecimiento”. Culturplaza, 30 de maig, València.
ALMENAR, P. (2018) “Teatre per a ser visible”. Culturplaza, 14 de maig, València.
ARTEZBLAI (2019). "Teatro de lo Inestable estrena L'aniversari". Artezblai, 30 d'octubre, Bibao.
B.J. (2018). “Un Max es un poquito de luz al final del túnel”. Levante EMV, 23 de març, València.
CARRASCO, B. (2021). “Ester Martínez y Lucía Sáez (La Subterránea): Todos nos necesitamos unos a otros”. Makma, 21 de novembre, València.
DIAGO, A. (2020). "Lucía Sáez: el teatre subterrani". Autodefinides - Afán de Plan, 18 de febrer, València.
DIAGO, N. (2016). "La estrategia de la araña". Cartelera Turia, febrer, València.
-(2016). "Collige, Virgo, rosas". Cartelera Turia, desembre, València.
-(2019). "Aquellas pequeñas cosas". Cartelera Turia, juny, València.
GRAS, E. (2017). "Lucía Sáez: Parlem de temes que ens preocupen". Mediterraneo, 12 de juny, Alacant.
HERNÁNDEZ CAMPANO, O. (2018). “Los libros de la Isla desierta: Maldito Otoño, de la Ed. Alupa”. Culturamas.es, 26 de juny, València.
JORQUES, B. (2019). "Un cumpleaños entre monstruos". Levante EMV, 24 d'octubre, València.
MARCH, R. (2016). “Martingala”. No Crítiques – Episkenion, València.
MARCOS, N. (2018). "Maldito otoño, una reflexión sobre la vejez". Las Provincias, 8 de juny, València.
MONTERO, J. A.  (2018). “Confesiones subterrània en Urones de Castroponce”. La Circular.es, 13 d’agost, Astúries.
OSAN, O. (2019). “Winter is coming”. El Núvol, 14 de gener, Barcelona.
PAÜLS, L. (2019). “Maleïda tardor, a l’escenari Brossa”. Pontdeseula.blogspot, 14 de gener, Barcelona.
PEIRÓ, J. V. (2016). "Ser lo que la sociedad te deja ser". Las Provincias, 16 de gener, València.
-(2016). "Juego subterráneo". Las Provincias, 17 de desembre, València.
-(2018). "Voces con visibilidad". Las Provincias, 20 de maig, València.
-(2018). "Lorca familiar". Las Provincias, 15 de desembre, València.
-(2019). "Horizontes cercanos". Las Provincias, 8 de juny, València.
PÉREZ I MUÑOZ, M. (2019). “Un mar de palabras para ahogar a la muerte”. El Periódico, 11 de gener, Barcelona.
REDACCIÓ (2017). “Les atropellades reflexions sobre el pas del temps i la mort de les Tres Gràcies”. Pàgina 66, 30 de maig, Alcoi. 
SÁNCHEZ LARA, N. (2022). “¿Quién te va a salvar?: Fer-te el sopar i altres delícies, de Esther Medrano y Lucía Sáez”. Sticomythiac.blog.uv.es, 13 de gener, València.
SOTORRA, A. (2019). “Maleïda tardor”. Andreusotorra.com, 12 de gener, Barcelona.

Enllaços

https://aveet.eu/medrano-ester/
https://lasubterranea.es