Trajectòria

Nascuda a Madrid, passa la seua infantesa i adolescència a Altea. Des de xicoteta comença a fer ballet clàssic, però no és fins 1993 que formalitza els seus estudis al Conservatori Municipal de Dansa de Benidorm, on obté sis anys després el grau mitjà en Ballet Clàssic. Entre 1999 i 2001, ensenya ballet i teatre per a xiquets a Altea. En 2001, es trasllada a València i inicia els seus estudis d’interpretació a l’Escola Superior d’Art Dramàtic (ESAD). En aquest període a l’ESAD, intervé com a actriu en dos obres dirigides i adaptades per Cruz Hernández: La traición en la amistad (2004), de María de Zayas; i en el muntatge de final de carrera, La sangre de Antígona (2005), de José Bergamín. També participa en Parpadeos (2005), d’Antonio de Paco, una producció de l’ESAD amb direcció de Ximo Flores.

De 2005 a 2007, viu entre Madrid i Barcelona, anys en què continuarà formant-se mentre realitza diversos treballs com a actriu. En 2005, rep una beca de Casa América per a estudiar dramatúrgia i direcció amb Rodrigo García, Sergi Belbel, Fernando Rubio, Santiago García, Benjamín Galemiri i Laila Ripoll. En 2006, complementa els estudis d’interpretació amb Assumpta Serna a Madrid, Juri Krasovskij (Studio di Anton Cechov) a Pisa, i Jose Sanchis Sinisterra a Barcelona; de dansa contemporània amb Lipi Hernández, Eva Bertomeu i Marta Carrasco; i de dansa Butoh amb Kisako Horikawa. En teatre, intervé en Container 26 (2006), de Yoana López-Lobato, obra amb la qual guanya el premi a la millor actriu en el Festival de Teatro de Valdemorillo; i Mierdra! Ubu Rey (2007), amb direcció de Jorge Sánchez. En audiovisual participa en una sèrie de curtmetratges destinats a RTVE i en el migmetratge Etéreo (2006), de Nelson León.

A finals de 2007, comença una nova etapa a Buenos Aires on viurà fins al 2015 i on desenvolupa la seua tasca com a dramaturga. De fet, en 2008, escriu la seua primera peça teatral, Maruja Mallo, encara inèdita. En aquet període, Rico aprofita per a continuar completant la seua formació assistint, entre 2008 i 2010, a l’entrenament actoral de Ricardo Bartis; i entre 2012 i 2013, amb Vivi Tellas i Ciro Zorzoli. De direcció escènica realitza cursos amb Emilio García Wehbi i Guillermo Cacace. La mateixa autora imparteix classes de ballet clàssic i pilates per a ballarins en escoles privades de Buenos Aires, entre 2008 i 2010; i de teatre per a adults al Centro Cultural San Martín, entre 2012 i 2015. Fruit d’aquest tallers al C.C. San Martín, coescriu amb Daniela Romero Pasín, Soledad (desde el día que te fuiste) (2013), estrenada al Beckett Teatro i Breve manual para abrazar los aires (2015), estrenada en el Teatro El Tinglado.

A partir de 2010, fa la seua primera incursió al món de la gestió amb la creació, junt amb Susana Hornos i Ruth Pareja, d’AEBA (Actores Españoles en Buenos Aires). Un projecte que rebria el Premio María Guerrero per la seua tasca en 2011. AEBA va nàixer amb l’objectiu de recuperar clàssics del teatre espanyol, mitjançant la seua posada en escena, i per a visibilitzar la dramatúrgia d’autors contemporanis espanyols amb lectures dramatitzades. Com a actriu i ballarina, intervé en una peça de creació col·lectiva, (De mí) (2009), dirigida per Juan Coulaso i Daniela Cuculiansky; i ja amb AEBA, com actriu, intervé en: La casa de Bernarda Alba (2010), amb direcció de Gonzalo Otaola; Don Juan Tenorio (2010), dirigit per José Gamo; Como si fuera esta noche (2010) i Ana el once de marzo (2011), dirigides per Susana Hornos; i fora d’AEBA, Mujeres de ambas clases (2011), basat en textos de José Sanchis Sinisterra amb direcció de Dora Milea. També ha treballat, puntualment, en sèries de televisió argentines i en publicitat.

En 2011, crea amb Susana Hornos la companyia Trinchera Teatral, encara que els seus orígens els trobem un any abans, quan Rico, després de llegir uns contes d’Hornos, li proposa portar-los a l’escena. Després d’un any d’assajos i quatre mesos d’escriptura van estrenar Granos de uva al paladar (2011), al Centro Cultural de la Cooperación de Buenos Aires. Aquesta obra serà la primera part de la “Trilogia Republicana”, obtindrà una excel·lent acollida de públic i crítica i rebrà el Premio Teatro del Mundo a la millor dramatúrgia en 2012.  Aquest mateix any, organitza amb Hornos una setmana dedicada a la memòria històrica compartida entre Espanya i Argentina, España en el corazón, on participen Montse Armengou, Elsa Pavón, Baltasar Garzón o Benito Zambrano, entre altres. En 2013, igualment vinculat amb la seua tasca de gestió i cooperació, el seu projecte Semilla en la tierra és seleccionat per Populus Proyectos Comunitarios, activitat que desenvolupa en la Residencia Arte al Páramo de Soracá, Colòmbia.

Del procés d’investigació sobre dones que van donar la vida per a defendre les seues idees, realitzat en el primer treball, sorgeix la segona part de la trilogia: Pinedas tejen lirios (2013). De nou, rebrà el Premio Teatro del Mundo, en aquest cas a la millor direcció en 2014. Entre 2012 i 2015, aquestes dues peces fan temporada en Buenos Aires i la primera, una gira per Argentina. Finalment, en 2014, mostren per primera vegada a Espanya el seu treball, en concret, a la Sala Mirador de Madrid. Després, i fins al 2016, viatjaran per diferents ciutats espanyoles com Saragossa, Avilés, Alacant, Alcoi o Granollers, a València arriben en 2015, primer a la Sala Ultramar, amb Granos de uva al paladar, i mesos després, al Teatre el Musical, amb Pinedas tejen lirios. Paral·lelament a questes gires, Rico i Hornos creen la tercera part de la trilogia, Auroras (2015), que s’estrena al Teatro Margarita Xirgu de Buenos Aires i que també es podrà veure a Saragossa i Madrid. De nou, partien dels contes d’Hornos per parlar de l’exili des de l’experiència dels més menuts. Auroras és, de moment, l’última producció de Trinchera Teatral.

En solitari, Rico porta endavant un projecte en el qual pensava des de la seua arribada a Buenos Aires: María (Tina Modotti). L’obra prenc forma a Mèxic, on Rico s’havia desplaçat en 2013 per a fer una investigació de camp. Amb direcció de Haydeé Boetto i Gabriel Figueroa Pacheco, s’estrena en 2014 al Teatro Sergio Magaña de Ciutat de Mèxic. i, fins a 2016, visita diferents festivals com el Fringe San Miguel de Allende (Guanjuato) i, a Bogotà, el Festival de Mujeres en Escena por la Paz i el Festival Alternativo FESTA.

Entre els últims treballs com a actriu trobem una sèrie de projectes audiovisuals i, en teatre, el monòleg de Maruja Bustamante, La amiga japonesa, dins de l’espectacle Bulevar Sparkly (2016), estrebat a Costa Rica. Aquesta peça era una producció de La Casona Iluminada on l’autora va impartir un taller d’escriptura de monòlegs. Com a autora, l'última peça coneguda és Fly me to the moon (2021), un text breu publicat en valencià a la secció Dramàtica, patrocinada per l’AVEET, de la revista cultural Afán de plan.

A més de la tasca pedagògica abans esmentada, Rico ha impartit laboratoris de creació escènica a Mèxic (2014) i Colòmbia (2015). També ha intervingut com a ponent en diferents congressos i trobades organitzades a Argentina, Espanya o Mèxic on ha exposat els seus processos de creació escènica. Des de 2015, la seua activitat en gestió i cooperació s’ha intensificat: en 2015, participa en els Encuentros de Arte y Derechos Humanos del Sáhara Occidental, ARTfariti, amb el seu projecte Ana Asmi Sahara; entre 2015 i 2016, cursa el Postgrau en Cooperació i Gestió Cultural Internacional a la Universitat de Barcelona; a principis de 2016, s’instal·la a San José (Costa Rica), on fa una passantia en el Sector de Cultura de la UNESCO per a Amèrica Central; finalment, també a Costa Rica i entre 2017 i 2018, treballa per al Centro de Producción Artística y Cultural del Ministerio de Cultura y Juventud com a gestora internacional del Festival Internacional de las Artes FIA. Des de 2019 i fins a hui, exerceix de Secretària Tècnica del Programa Iberescena a Madrid. Des de 2020, a més, forma part de l'equip docent del Postgrau en Cooperació i Gestió Cultural Internacional de la Universitat de Barcelona.

Rico és sòcia de l’AVEET (Associació Valenciana d’Escriptores i Escriptors de Teatre) des de 2015. 

Trajectòria actulitzada AGOST 2021
© Xavier Puchades    

Obra estrenada

Textos dramàtics originals

2012. Granos de uva en el paladar, coescrita i codirigida amb Susana Hornos. Centro Cultural de la Cooperación, Buenos Aires. 
2013. Pinedas tejen lirios, coescrita i codirigida amb Susana Hornos. Teatro El Extranjero, Buenos Aires. 
2013. Soledad (desde el día que te fuiste), coescrita amb Daniela Romero Pasín. Beckett Teatro, Buenos Aires. 
2014. María (Tina Modotti). Direcció Haydeé Boetto i Gabriel Figueroa Pacheco. Teatro Sergio Magaña, Ciutat de Mèxic. 
2015. Auroras, coescrita i codirigida amb Susana Hornos. Teatro Margarita Xirgu, Buenos Aires. 

Obra publicada

Textos dramàtics originals

2015. María (Tina Modotti) i En la piel de Tina (fragments). Revista Harper’s Bazaar, juny.
2015. María (Tina Modotti). AVEET, València.
2021. Fly me to the moon. Revista Afán de Plan, Dramàtica. AVEET, València, 8 d’abril. (TB)

Reflexió i investigació teatral de l'autor: programes de mà

2011. “Proceso de Granos de uva en el paladar y España en el corazón”, amb Susana Hornos. Jornadas La construcción de los Derechos Humanos y la recuperación de la Memoria, Archivo Nacional de la Memoria, Buenos Aires (inèdit). 
2012. “Te doy mi memòria”, amb Susana Hornos. XVI Encuentro de Mujeres en las Artes Escénicas del Festival Iberoamericano de Teatro de Cádiz. (inèdit).
2013. “Buscando a Tina Modotti (memoria en movimiento)”. Instituto de Artes Hidalgo, Mèxic. (inèdit).
2014. “Teatralízame (las semillas de la historia)”. Congreso de Artes Escénicas: presente y futuro del espectáculo. Universidad de Palermo, Buenos Aires. (inèdit).
2014. “Proceso Penélope: destejiendo la dramaturgia de María (Tina Modotti)”. Encuentro de creadores e investigadores de la escena en torno a sus escrituras. Instituto de Artes de Real del Monte, Mèxic. (inèdit).
2021. “Cuerpos en resistencia”. Artes escénicas, música y covid en América latina. RGC Ediciones – Gestión Cultural, Buenos Aires, p.63-67. 

Pròlegs i programes de mà. 

2014. “Palabras de la dramaturga”. http://mariatinamodotti.blogspot.com.es

Reflexió i investigació teatral de l'autor: premsa, publicacions culturals i especialitzades

2012. “Llegó por amor al teatro y es experta en calles porteñas”. Clarín, 9 de novembre. 
2013. “Océano teatral”. Revista Paso de Gato, 54, Ciutat de Mèxic. 
2015. “Juana de Arco tenia una càmera”. Revista Harper’s Bazaar, juny. 

Obra traduïda

GALLEC
2012. Bagos de uva no padal, coescrita amb Susana Hornos. Revista Gallega de Teatro, 77, Pontevedra.

Obra premiada

2012. Premio a la millor dramatúrgia als Premios Teatro del Mundo (Buenos Aires) per Granos de uva en el paladar. 
2014. Premio a la millor direcció als Premios Teatro del Mundo (Buenos Aires) per Pinedas tejen lirios. 

Altres premis
2006. Premi millor actriu Certamen de Teatro de Valdemorillo per Container 26.
2011. Menció especial als Premio María Guerrero per la gestió realitzada en 2010 en AEBA (Asociación de actores españoles en Buenos Aires).
2014. Distingida per l’Asociación de prensa espanyola a Argentina pel seu treball i dedicació dins de la comunitat espanyola a Argentina. 

Bibliografia

Articles, capítols, pròlegs

RELLAN V. (2012). “Granos de uva en el paladar o un espacio como posibilidad de memòria anticipada”. Telón de Fondo, 15, p.393-398.
 

Recepció en premsa i publicacions especialitzades

ACORITTI, C. A. (2012). “Décadas de pesar”. Espectáculos de Acá. 
ACKERMAN, S. (2014). “El escenario es un lugar de preguntas, no de respuestas”. Página12, 8 de març.
AP (2014). “Llevan vida de Tina Modotti al teatro”. Milenio, 2 d’octubre.
BERRUTI, R. (2012). “Granos de uva en el paladar... y en el corazón”. Rberruti.blogspot.com.es, 10 de febrer. 
CABRERA, H. (2012). “La Iglesia del franquismo sigue estando presente”. Pagina12, 15 de febrer. 
CAPORALE, J. (2014). “Hilos y lirios”. Lamiradasubjetiva.com.es, 4 d’abril. 
CATENA, A.  (2012). “Demanda contra el Olvido”. Revista Digital Cabal. 
-(2014). “Crítica de teatro: Pineda tejen lirios”. Revista Digital Cabal.
CHAKER, I. (2014). “Que mi nombre no se borre...” A sala llena. 
CISNEROS D. (2014). “Un ojo ávido de encontrar la verdad”. LargoAliento, octubre. 
CRANEATEATRAL (2012). “Granos de uva en el paladar de la memoria”. http://craneateatral.blogspot.com.es.  
DAZA, A, (2014). “Granos de uva en el paladar”. suburbanamadrid.blogspot.com.es, 15 de desembre. 
ESCALANTE V. (2012). “Susana Hornos y Zaida Rico”. Leedor, 21 de novembre.
-(2014). “Granos de uva en el paladar II”. Leedor, 17 de febrer. 
ESPINOSA, P. (2012). “Sin productor, es impossible hacer teatro en España”. Ámbito Financiero, 15 de febrer.  
FAMÁ HERNÁNDEZ, R. (2013). “Una clase magistral de buen teatro”. Esosquellamamosteatro.blogspot.com.es, 13 d’octubre.
-(2014). “Pinedas tejen lirios. Una obra que por contenido, puesta e interpretaciones, no podemos dejar de ver”. Esosquellamamosteatro.blogspot.com.es, 10 de març.
FERNÁNDEZ BARAIBAR, J. (2012). “Las colinas de España están sembradas de muertos”. Jfernandezbaraibar.blogspot.com.es, 10 de febrer. 
FERREIRA, G. B. (2014). “Ley libertad igualdad matar o morir por los ideales”. Redteatral.net. 
GARCÍA, C. (2020) “Zaida Rico, la mar i el teatre”. Afán de plan – Autodefinides,  3 de març.
GARCÍA, R. (2015). “La República y el exilio, a escena”. El País (Madrid) ,3 de desembre. 
GAGUINE, D. (2012). “Héroes anónimos”. Elcaleidoscopiodelucy.blogspot.com.es, 10 novembre. 
-(2014). “Igualdad, libertad y ley”. Elcaleidoscopiodelucy.blogspot.com.es, 10 novembre. 
GATTO, T. (2013). “Granos de uva en el paladar, cuando el Olvido no es una opción”. Puestaenescena.com.ar, 10 d’octubre. 
-(2014). “Susana Hornos y Zaida Rico Conversaciones con hacedoras de Libertad y Conciencia sobre las tablas”. Puestaenescena.com.ar, 1 de març.
-(2014). “El genero se sigue construyendo”. Puestaenescena.com.ar, 28 de març.
GAUNA, N. (2014). “Mujeres al frente”. Revista Alrededores. 
GÓMEZ, E. (2014). “Una síntesis superadora de ideales y sueños”. Cultura del ser. 
GONZÁLEZ, L. (2012). “El teatro, disparado activo de la memòria”. El Guardián, 25 de febrer.
-(2012). “Caminando sobre muertos”. Revista Ñ (Clarín), 25 de febrer. 
GORT, R. (2012). “Zaida Rico y Susana Hornos”. El Palco de Fondo. 
HENRÍQUEZ, J. (2014). “Granos de uva en el paladar, las viajeras de la memòria”. La República Cultural, 14 de desembre. 
HOPKIINS, A. (2014). “Sobre la situación de la mujer”. Jaquemate Press, 10 de març. 
JIMÉNEZ, P. (2012). “Hijas de la madre patria”. Pagina12, 24 de febrer.
-(2014). “Género en construcción”. Diario Z. 
JOFE A. E. (2012). “Granos de uva en el paladar. Versión libre de los cuentos de Susana Hornos”. Luna Teatral, 27 de febrer.
-(2014). “Una casta de mujeres fuertes”. Luna Teatral, 31 de març.
LOSCHIAVO, M. (2012). “Granos de uva en el paladar”. mabelespectaculo.blogspot.com.es, 12 de febrer. 
LEVINTON, S. (2012). “La memòria, de España a la Argentina”. Télam. 
MARTÍN SCUDERI, G. (2012). “Si me quieres escribir, ya sabes mi paradero...”. Redteatral.net. 
MARTINE, M. (2014). “Que mi nombre no se borre d el ahistoria”. Originarte. 
MARTÍNEZ, A. (2014). “Profesión nòmada”. Suplemento Cultural Laberinto, 591, octubre.
MAZAS, L. (2012). “Silencio para siempre”. Revista Veintitrés.
-(2014). “La conspiración de las Marianas”. Revista Veintitrés. 
MILLÁN. F. J. (2014). “Obligado asomarse al interior”. Diario de Teruel, 21 de setembre. 
MOLANO, N. (2012). “Desenterrando la memoria del franquismo”. Impacta Cultura. 
PACHECO, C. (2012). “Españolas en Buenos Aires”. La Nación (Buenos Aires), 9 de febrer. 
PAUL, C. (2014). “Teatralizan la intensa búsqueda de identidad de Tina Modotti”. La Jornada, 15 de setembre. 
PIOTTO, A. (2012). “Aquí sí pueden hacerlo”. Revista Viva – Clarín, 12 d’octubre. 
PUYO, H. (2012). “Sensible recreación de la mujer bajo el franquismo”. Télam. 15 d’abril. 
-(2014). “Susana Hornos y Zaida Rico, sensibles y contundentes en un nuevo espectáculo”. Télam. 15 d’abril. 
RAUCH, L. (2014). “El arte de tejer la libertad”. Notas Teatrales. 
REINA, E. (2014). “Una obra para maria, la del Socorro Rojo”. El País, 26 de setembre. 
RELLÁN, V. (2014). “Tejiendo con amor la libertad”. Espectáculos de Acá. 
ROSATTO, G. E. (2012). “Somos nuestra memòria”. Show online.
-(2014). “Pinedas tejen lirios”. Leedor, 15 de març. 
ROSELLA GISBERT, M. (2016). “Pinedas tejen lirios, del groc clarejar”. Ara Multimedia, 1 de juny. 
RUSSO, M. (2012). “España en el corazón”. Miradas al Sur.
SACCHI, R. (2012). “Granos de uva en el paladar”. desmenuzartemejor.blogspot.com,es, 10 de febrer.  
SAMPAYO, D. (2012). “Teatro por la memòria espanyola”. Todo Show, 3 de febrer. 
SANTIAGO, F. (2014). “María (Tina Modotti)”. TimeOut (Ciutat de Mèxic), 8 d’octubre. 
SOTO, I. (2012). “Teatro para la memòria”. Revista Ñ – Clarín. 
SOTO, M. (2012). “Sentida evocación de la II República y el franquismo”. La Nación (Buenos Aires), 14 de febrer. 
TESONE, R. (2014). “¿Acaso un pájaro sin aire puede volar?”. El Gran Otro. 
TOVAR, C. (2015). “Si no tenemos memòria no podemos construir nada”. ¡Pacifista!, 11 d’agost.
VÁSQUEZ V. L. (2016). “Zaida Rico: el teatro que se sumerge entre capas”. La Nación (Costa Rica), 13 d’agost. 
VENTURA, D. (2014). “Una propuesta esencial”. Teatro a teatro, 13 de desembre.  
VILLÁN, J. (2015). “Teatro necesario”. El Mundo, 23 de desembre. 
 

Enllaços

http://zaidarico.blogspot.com.es/p/obras.html
http://aveet.eu/rico-zaida/

Entrevistes
- https://www.youtube.com/watch?v=h7H2x8a_LV0 (Entrevista en la Revista Ñ - Clarín, Argentina)
- https://www.youtube.com/watch?v=TQdiht_Jfgk&index=62&list=PL573Obc1zJyOCAPUPr_IRDTHeyDblaoR9
(Entrevista en Excelsior TV - Mèxic)
-http://www.codigoradio.cultura.df.gob.mx/index.php/este-lado-del-teatro/17618-maria-tina-modotti
(Entrevista amb Estela Leñero en Código Radio CDMX - Mèxic) 
-http://www.eluniversaltv.com.mx/video/espectaculos/2014/que-hacer-estrenan-maria-tina-modotti 
(Entrevista sobre María Tina Modotti en El Universal TV - Mèxic) 
- http://www.nacion.com/multimedia/Video-Recomendaciones-espectaculos-Internacionales-FIA_3_1643065684.html 
(Entrevista sobre el FIA de Costa Rica)
-https://www.youtube.com/watch?v=WrImjV2nkPU
(Trobada virtual “Hipervínculos iberoamericanos” per a l'EFíbero - Encuentro de Festivales Iberoamericanos de Artes Escénicas. 2020)
-https://m.youtube.com/watch?v=WrImjV2nkPU
(Programa Iberescena 2020)
-https://www.youtube.com/watch?v=7ek24Ie8Lmc
(Taula redona (virtual). Extender Redes y construir puentes en la diversidad Iberoamericana. Congreso de Tendencias Escénicas de la Universidad de Palermo, Buenos Aires)