Cárdenas López, Lidia

Si vols contactar amb el/la autor/a, emplena el formulari i ens posarem en contacte amb ell/ella el més prompte possible.





Accepte les condicions i la política de privacitat

Fitxa d'autor en Dramatea

Cárdenas López, Lidia

Data de naixement: 1981
Població: València
Dècada: Dècada dels 80's

Trajectòria

Interessada en l’antropologia, l’estètica i l’epistemologia, Cárdenas cursa entre 1999 i 2001 els dos primers cursos de Filosofia a la Universitat de València. En 2002, és seleccionada en les proves d’Interpretació de l’Escola d’Art Dramàtic de València (ESADV) i abandona els estudis de Filosofia. En aquella promoció coincideix amb altres futurs professionals de l’escena valenciana com ara Sonia Gómez, Manuel Minaya, Ruth Palonés o Sandra Cervera. Entre el professorat trobem noms com els d’Antonio Díaz Zamora, Jorge Picó o Sefa Melió. En finalitzar el segon curs en 2005, Cárdenas deixa l’ESADV. L’últim any, intervé per primera vegada com a actriu en un espectacle professional, Móviles, una proposta de site specific, dirigida per Alfredo Sanzol per al Festival València Escena Oberta (VEO); a més, assisteix a dos cursos de tècniques d’improvisació impartides per Vladimir Jevtovi? i Sol Garre.

En el curs 2006/2007, s’apunta a un curs d’interpretació de l’Escuela Off de València impartit per Rafa Cruz, que s’encarrega de la direcció de la mostra final Muchacha que cae (2007), una adaptació del relat de Dino Buzzati. En aquesta experiència, Cárdenas participa com a actriu, però també fa la seua primera aportació com a autora escrivint el monòleg final de la peça. Entre 2007 i 2008, fa un nou curs d’interpretació, aquesta vegada en el desaparegut Laboratorio  Escénico de València, on estrena la mostra de creació col·lectiva El hotel de la playa (2008), amb direcció d’Olivier Caudron.

Finalment, en 2009 i gràcies a la convalidació dels estudis de l’ESADV, Cárdenas entra al segon curs de la diplomatura d’Art Dramàtic en l’Escuela del Actor de València, on rep formació de la mà de docents com ara Pau Pons, Carles Sanjaime, Miguel Ángel Romo o Victòria Salvador. Quant a la formació en escriptura teatral, el professor habitual era Gabi Ochoa i, l’últim any de manera puntual, Paco Zarzoso amb un laboratori de dramatúrgia. L’autora pertany a la promoció 2011/2012, on trobem noms de futurs professionals com ara Carlos Ruiz, Carmen Díaz o Joana Alfonso, entre altres.

En aquest nou període formatiu (2009-2012), Cárdenas intervé en propostes audiovisuals com videoclips o curtmetratges. De l’experiència escènica en l’àmbit acadèmic, destaquen: la creació col·lectiva A la fresca (2011), amb dramatúrgia i direcció de Paco Zarzoso; la mostra  Casament a la força, una adaptació de l’obra de Molière, dirigida per Victòria Salvador que, a més, va rebre el tercer premi al millor espectacle del XXX Concurs Vila de Mislata de 2012; i la mostra final de carrera Zona Neutral (2012), una adaptació de Pau Pons i Nacho López Murria de la pel·lícula Direktoren For Det Hele (El cap de tot), de Lars Von Trier.

L’autora finalitza la seua formació en un moment en què la cultura valenciana arrossega fatalment la crisi econòmica de 2008. Aquesta situació, però, obliga a la recerca de nous formats que puguen ajudar a continuar fent teatre, encara que siga de manera precària: companyies efímeres, funcions als domicilis, festivals a espais no teatrals, microteatres, websèries, etc.

En aquest context, Cárdenas intervé en Transacción/es (2012), una versió de Marcos Gisbert i Vicente M. Baeza de l’obra de Mark Ravenhill, Shopping & funcking, amb direcció de Jaume Ibáñez, llavors professor de l’Escuela del Actor. La particularitat d’aquesta proposta de Caterva Teatre és que no es feia en un teatre, sinó en un domicili privat. Transacción/es va rebre el premi al millor espectacle teatral de La Colina 45 i no va ser l’única peça dirigida per Ibáñez, en què va estar present Cárdenas com a actriu. L’any següent, estrenen T.I.T.V.S. a la sala La Protectora de València, una versió de Titus Andronicus amb producció de la companyia Andron & Co.

En 2013, l’autora comença a assistir a cursos de creació escènica, com per exemple amb Pont Flotant, mentre treballa en doblatge i locució per a diverses firmes i institucions. Cárdenas manté el contacte amb companys de l’escola com Carlos Ruiz que, a més d’actor, és dramaturg i creador audiovisual. És el moment també de les websèries i Ruiz crea Atramentum (2014), on apareix Cárdenas junt amb el professorat i l’alumnat de diferents promocions de l’escola.

Com a actriu, autora i directora explora un parell d’anys un altre format nou sorgit en aquells temps, el microteatre. Només en 2015, arriba a intervindre en mitja dotzena d’espectacles de xicotet format. Lucía, de José Miguel Ortiz, és la primera experiència com a actriu de microteatre. Amb aquest autor, col·labora en altres peces posteriors, signades per la companyia Amarcord: Nunca beberemos juntos (2015), que s’encarrega també de dirigir; Las lamias (2015), que interpreta i dirigeix; i la peça llarga estrenada a la Sala Ultramar, Pierrot (2015), d’Ortiz i que dirigeixen i interpreten junts. Aquesta última obra és una coproducció amb la companyia Agrios, creada eixe mateix any amb Carlos Ruiz, amb la qual estrenen La espera, que Cárdenas interpreta i codirigeix amb Ruiz, i Todos los hombres con los que haría el amor esta noche (2015), el primer text signat per l’autora i que també interpreta i codirigeix.

Els anys següents, Cárdenas continua participant en propostes de microteatre com a intèrpret habitual de peces de José Carralero, com Sexo en grupo (2015), Mensajes del más allá (2016) o Cristian Bale es gilipollas (2017). En 2016, funda amb Marisa López Belenguer una nova companyia pròpia, El Erial Producciones, on produeixen i escriuen juntes i on Cárdenas s’encarrega de la direcció i de la interpretació. Aquesta última tasca la compartirà amb altres actrius com Wanda Bellanza o Rosana Giménez. El Erial estrena en microteatre Esperando a julio (2016), que rebrà el tercer premi de petit teatre de Bolseria; i al Festival Russafa Escènica, No mires a los ojos de la gente (2016). L’autora i López Belenguer van escriure un tercer text, Pompeya, que va quedar pendent d’estrena. L’últim treball de l’autora en microteatre va ser Perfume de hembra (2016), que escriu i dirigeix, acompanyada a l’escenari per Cristina Oliva o Mónica Zamora.

A partir de 2018, Cárdenas s’allunya temporalment de les arts escèniques per a estudiar a l’IES Jordi de Sant Jordi de València el Cicle Superior del Grau de Tècnic en Promoció d’Igualtat de Gènere. En els dos anys de formació, desenvolupa una sèrie de projectes que, en algun cas, tenen un caràcter performatiu: Mírame mírame (2019), projecte d’empoderament per a supervivents de violència de gènere que consumeixen drogues; La jaula (2019), performance sobre la violència de gènere i sexual i la inacció col·lectiva; i ¿Dónde estarà mi casa?, projecte d’empoderament per a dones artistes en situació de vulnerabilitat i/o exclusió. Després d’aquesta formació, treballarà de promotora d’igualtat amb l’Associació Alanna (2020-2021), la Fundació Antonio Moreno (2022) o al Punt de Trobada Familiar de València (2023-2025). En aquesta última faena, imparteix una sèrie de tallers al voltant de la violència i la seua relació amb les addiccions i la salut mental o sobre la representació de la dona en la historia de l’art, el cinema o la publicitat, entre altres.

En aquesta última etapa, l’autora torna a assistir a cursos, però aquesta vegada focalitza l’atenció en l’escriptura. En 2021, participa al laboratori poètic Bibliocafé de David Transhumante i als tallers de la revista La Brotada. De fet, Cárdenas recita els seus versos a trobades com el Versonalidad Spoken Word Valencia o el Mercat d’Autores. Entre 2023 i 2024, amb l’escola Selecta de Escritura, realitza un curs d’escriptura creativa amb Jerónimo García Tomás; un altre sobre l’escriptura des del cos amb Rosario Villajos; i un tercer sobre projectes literaris amb Kike Parra. En 2024, fa tallers d’escriptura dramàtica amb Paco Zarzoso i María Velasco; i en 2026, un altre de guió cinematogràfic amb Elena Escura.

L’últim treball en teatre com a directora d’escena ha sigut Flores (2021), de Patricia Sornosa, projecte que va rebre la residència de l’Assut de l’Art de l’Institut Valencià de Cultura (IVC); i, com autora, és escollida en 2024 per a participar en el Laboratori de Dramatúrgia ínsula Dramatària Josep Lluís Sirera de l’IVC, junt amb Eva Mir, Carlos Ruiz i Gabriel Ochoa, d’on naixerà la seua primera peça llarga, Voraz (2025). Aquesta peça va tindre una lectura dramatitzada al Teatre Rialto de València, amb direcció de Ruth Palonés i amb la presència d’algunes antigues companyes de l’ESADV en l’elenc.

Cárdenas forma part de l’Associació Valenciana d’Escriptores i Escriptors de Teatre (AVEET) des de 2022. Entre les activitats d’aquesta associació, trobem el projecte d’escriptura de peces breus Dramàtica, en què l’autora ha escrit Trapezista (2023). Una peça que ha sigut l’origen de l’actual projecte de peça llarga en procés, Bypass. En 2024, Cárdenas també participa en l’activitat de Micros Oberts Teatrals, on es va llegir el text Había una luz.

Trajectòria actualitzada SETEMBRE 2026

Obra estrenada

Textos dramàtics originals

2007. El hotel de la playa. Creació col·lectiva. Direcció Olivier Caudron. Laboratorio  Escénico de València.
2011. A la fresca. Creació col·lectiva. Dramatúrgia i direcció Paco Zarzoso. Escuela del Actor, València.
2015. Todos los hombres con los que haría el amor esta noche. Direcció Lidia Cárdenas i Carlos Ruiz. Cia. Agrios. Microteatre, València. (TB)
2016. Esperando a Julio, amb Marisa López Belenguer. Direcció Lidia Cárdenas. El Erial Producciones. Microteatre, València. (TB)
2016. No mires a los ojos de la gente, amb Marisa López Belenguer. Direcció Lidia Cárdenas. El Erial Producciones. Festival Russafa Escènica, Galería Imprevisual, València. (TB)
2016. Perfume de hembra. Direcció Lidia Cárdenas. Microteatre, València. (TB)
2019. La jaula. Direcció Lidia Cárdenas. IES Jordi de Sant Jordi, València.

Dramatúrgies, traduccions, adaptacions i versions teatrals

2007. Muchacha que cae, adaptació col·lectiva. Direcció Rafa Cruz. Escuela Off, València.

Lectures dramatitzades (Nacionals)

2024. Había una luz. Direcció Lidia Cárdenas. Micros Oberts, Associació Valenciana d’Escriptores i Escriptors de Teatre (AVEET). El Volander, València. (TB)
2025. Voraz. Direcció Ruth Palonés. Laboratori Ínsula Dramatària Josep Lluís Sirera, Institut Valencià de Cultura. Teatre Rialto, València.

Obra publicada

Textos dramàtics originals

2023. Trapezista. Revista Afán de Plan. Associació Valenciana d’Escriptores i Escriptors de Teatre (AVEET), València. (TB)
2026. Voraz. Laboratori Ínsula Dramatària Josep Lluís Sirera, Institut Valencià de Cultura, València. (En procés)

Obra premiada

2016. Tercer Premi de Teatre Breu Bolseria, per Esperando a Julio, escrita amb Marisa López Belenguer. (TB)

Ajudes i laboratoris d’escriptura
2025. Laboratori de Dramatúrgia Ínsula Dramatària Josep Lluís Sirera, per Voraz.

Disseny del projecte: Josep Lluís Sirera i Xavier Puchades · Assessor: Ramon X. Rosselló
© Centre de Documentació Escènica IVC, Xavier Puchades
Logo Culturarts

Plaça Viriato s/n · 1er. pis
46001 València
Tel. 961 20 65 38 · 961 20 65 00
Bibliowasap: 608 29 58 85
biblioteca_teatre@ivc.gva.es
fmedina@ivc.gva.es