Trajectòria

En 1996, Vizcarro comença a estudiar interpretació a l’Escola Municipal de Castelló. Dos anys després, es trasllada a València i, en 2004, es llicencia en Biologia a la Universitat de València. Eixos anys, compagina aquesta carrera amb estudis teatrals, a l’Escola Municipal de Burjassot i al Laboratori de Formació i Investigació teatral, amb Rafael Ricart. A més, en 2001 entra a l’Escola Superior d’Art Dramàtic de València (ESAD), on es llicencia en 2005. Intervé en muntatges d’aquesta escola com Parpadeos (2005), amb direcció de Ximo Flores, i La sangre de Antígona (2005), dirigida per Cruz Hernández. Abans, però, ja ha fet el seu primer treball com a actriu amb la companyia Milotxa Teatre, de Rafael Ricart, en l’infantil La trigresa violeta (2003). Una vegada llicenciada, participa en altres propostes de teatre familiar com De viaje per Gloria Fuertes (2005), de Nanà Teatre, o amb la primera companyia pròpia, El Boix Blanc, estrena El petit príncep (2006) i Un gelat i un secret (2007). Aquests últims espectacles en format de contacontes que giren per diverses cases de cultura i biblioteques del País Valencià. No és casual aquest interès de l’autora pel conte, n’ha escrit i publicat alguns i en 1993 va guanyar el Premi Ciutat de la Vall d’Uixó. 

A l’any 2007, inicia la seua etapa de formació en Direcció i Dramatúrgia a l’Institut de Teatre de Barcelona, on es llicencia en 2012. En eixe període, i posteriorment, anirà complementant la seua formació com a dramaturga amb tallers d’escriptura organitzats per l’Obrador de la Sala Beckett, impartits per professionals com Carles Batlle, Sanchis Sinisterra, Enzo Cormann, Roland Schimmelpfening o Alberto Conejero. A l’Institut coincideix, entre altres, amb Joan Manuel Albinyana, Cristina Cordero o Denise Duncan. Junt amb Albinyana, formen la companyia Buits i Nous que mostrarà els seus treballs tant a Catalunya com a les Illes Balears. En aquest nou projecte, Vizcarro desenvolupa tasques d’actriu, dramaturga i, molt sovint, d’ajudant d’Albinyana, encarregat habitual de la direcció escènica de la companyia. Els inicis de Buit i Nous es caracteritzen per una sèrie de produccions familiars o destinades a un públic adolescent que giren, principalment, per biblioteques i instituts, com Aventures a la cuina (2008), Assaig obert (2008), La llei dels Grimm, coescrita amb Cristina Cordero, o Miranda al mar, una tempesta (2010), a partir de La tempesta, de William Shakespeare, estrenada al Teatre de Manacor. Per a aquesta companyia, l’autora escriu també peces per a adults com Mediocres (2011), que es veurà al Versus i al Teatre Gaudí, o Això és l’Havana! (2013), al Centre Cívic El Sortidor. 

Miranda al mar, una tempesta, va ser la primera adaptació d’un clàssic feta per l’autora. Més endavant, també amb direcció d’Albinyana, Vizcarro fa l’adaptació d’Otel·lo, de Shakespeare, en Ser o no ser Otel·lo o com tot se’n va a la merda un dia qualsevol (2014), estrenada al Teatre Principal de Palma; i Protesto: bon començament és aquest (2014), a partir de l’obra de Joan Brossa, estrenada a La Seca de Barcelona. A més a més, en aquesta línia, cal citar l’espectacle familiar El baró pels arbres (2013), a partir d’El baró rampant, d’Italo Calvino, amb direcció de Joan Arquè, programada al Teatre Lliure; o la traducció, junt amb Cristina Cordero i Denise Duncan, de Menys emergències (2010), de Martin Crimp, estrenada al Teatre Gaudí de Barcelona amb direcció de Juan Miranda. 

En aquesta etapa barcelonina, Vizcarro estrena altres obres amb altres companyies, si bé acompanyada sovint amb alguns dels seus companys de l’Institut del Teatre i de d’Albinyana. Sota la direcció de Joan Arquè, Lola Anglada, l’horitzó a l’alçada dels ulls (2011), una coproducció amb la Diputació de Barcelona; i la peça breu Ceguera, dins de la proposta col·lectiva Més enllà de la foscor, escrita junt amb Cristina Cordero, Denise Duncan i Salvador Sánchez. Aquesta peça es programa en sales alternatives com la Sala Beckett. Destaquen també els treballs que fa a l’últim any de la seua formació a l’Institut del Teatre, Aquí no es ve de visita (2012), projecte final de carrera amb direcció pròpia, i Serveis públics (2012), amb direcció de Judith Pujol. Com a actriu intervé en altres peces produïdes per l’Institut del Teatre com Anita Coliflor, tragèdia de Brebages (2009) o La mort i la primavera (2010).  Aquest període a Barcelona es tanca amb la peça infantil, Sota el llit (2014), una producció del Teatre Nacional de Catalunya dirigida per Ricard Soler i Mallol. Just quan es llicencia a l’Institut del Teatre, l’autora guanya el Premi Nacional de Castelló a Escena 2012, amb l’obra Teresa.

Entre 2013 i 2016, Vizcarro es concentra en diversos projectes com a actriu, dramaturga i ajudant de direcció a Palma. A més de la peça Ser o no ser Otel·lo o com tot se’n va a la merda un dia qualsevol, a la Fira de les Illes Balears, estrena El dia que vam obeir (2013), amb direcció de Juan P. Miranda; al Teatre Municipal de Manacor, Libera me, acte sacramental d’una dona maltractada (2016); i a l’incipient microteatre a les Illes, Ella vindrà (2013), amb direcció d’Albinyana. Aquest contacte amb els festivals de peces breus serà determinant per a la creació, en 2016, de la Fira de Teatre Breu de Castelló, organitzada per l’actual companyia de Vizcarro, La Ravalera, fundada en 2015 amb Laia Porcar i Albinyana. En aquest anys a Palma, a més, l’autora col·labora en la creació de l’Associació de Dramaturgs de les Illes Balears i, en 2015, participa en el I Torneig de Dramatúrgia Balear amb el text El nom és el nom.

Amb la seua tornada a Castelló i amb la fundació de companyia La Ravalera, comença l’etapa més recent de l’autora. Inicialment, La Ravalera s’especialitza en espectacles en espais no convencionals i d’aquest objectiu sorgeix la Fira de Teatre Breu que va per la cinquena edició, a l’any 2019, i que l’autora codirigeix amb Laia Porcar. Paral·lelament a la fira, La Ravalera organitza una sèrie d’esdeveniments escènics amb el mateix format teatral i en espais concrets de la ciutat: a la Cambra Agrària de Castelló, La Ravalera Temps de Guaret (2016); a l’Institut Ribalta, La Ravalera al Ribalta (2017); a l’Estadi Castàlia, La Ravalera Temps afegit (2018), etc.

Tant per la fira com pels diferents esdeveniments organitzats, han passat alguns representants de la dramatúrgia valenciana recent com Mafalda Bellido, Begoña Tena, Guadalupe Sáez, Marcos Luis Hernando, Paula Llorens o Sònia Alejo. També La Ravalera ha estrenat les seues peces breus: Mares (2015), Porta’ls llet als veïns (2016), El dia D (2017), Mètode Mogaü (2017), El fals nou (2018), La sala de les absències (2019) i La sonata del dimoni (2021) aquestes quatre últimes amb direcció de l’autora. Igualment, a Castelló i en espais no convencionals, La Ravalera ha estrenat peces de durada normal o més extensa com Hibakusha 597 (2016), amb direcció de Vizcarro, i dos peces dirigides per Albinyana, Refugi (2016) i Instruccions per a no tenir por si ve la Pastora (2018). Aquesta última, estrenada al Festival Cabanyal Íntim de València, va estar nominada a Millor Autoria i Millor Espectacle Revelació als Premis Max de 2019.

Paral·lelament a les produccions amb La Ravalera, Vizcarro participa en una sèrie d’activitats com la lectura dramatitzada En el mapa d’El Drac d’Europa, dirigida per Eva Zapico, en la I Trobada d’Autores i Autors Europeus, organitzada per l’AVEET i Europa Cultura Escènica. En aquesta proposta, l’autora aporta la peça breu Deu minuts (2017). A Barcelona, l’última obra que ha estrenat és  Assassines (2017), amb direcció d’Albinyana, la qual va rebre el premi al millor espectacle de la Mostra de Teatre de Barcelona. I en 2018, competeix al III Torneig de Dramatúrgia Valenciana, amb el text Unplugged.

Cal afegir que l’autora també ha exercit com a docent. Entre 2016 i 2017, és professora d’Interpretació i dramatúrgia i Cap de Departament d’Interpretació a l’Escola Superior d’Art Dramàtic de les Illes Balears (ESADIB). Ací, dirigeix la mostra Atemptats contra la seva vida, de Martin Crimp, estrenada a la Sala Petita del Teatre Principal de Palma. A l’any 2016, Vizcarro imparteix cursos d’introducció a la dramatúrgia i de llenguatge corporal a l’Escola d’Estiu Moviment de Renovació Pedagògica, per al Centre de Formació, Innovació i Recursos per al Professorat (CEFIRE) i a l’Escola Municipal de Teatre de Castelló.

Entre els últims treballs de l’autora, destaquen; d'una part, la seua primera producció pública amb l’Institut Valencià de Cultura, Somni (2019), una dramatúrgia de Somni d’una nit d’estiu, de W. Shakespeare, amb direcció del mexicà Juan Carrillo; i d'una altra part, l’encàrrec de la companyia L’Horta Teatre per a escriure Família normal (2020), a partir d’un procés d’improvisacions amb les intèrprets i la directora Pau Pons. Ambdues obres s’estrenen en el Teatre Principal de Castelló. També en 2020, dirigeix el Premi Ciutat d’Alzira, Anar a Saturn i tornar, de Marta Barceló, estrenada a Mallorca. Amb la pandèmia, La Ravalera proposa la peça breu i audiovisual Què fas ahí? (2020), un joc escènic a partir dels recursos de la videotrucada, dins del projecte Paranimf en parèntesi de la Universitat Jaume I. La pròxima producció de la companyia està actualment en procés i es diu Antimülleriana, amb direcció d'Albinyana.

Des de 2016, Vizcarro forma part de l’Associació Valenciana d’Escriptores i Escriptors de Teatre (AVEET). En 2020, participa en la col·lecció Dramàtica amb el text breu Plorones, un projecte que l’AVEET encarrega a la revista cultural Afán de plan. Des de 2018, l’autora forma part del Consell Valencià de Cultura.

Trajectòria actualitzada JULIOL 2021
© Xavier Puchades    

Obra estrenada

Textos dramàtics originals

2007. Un gelat i un secret. Cia. El Boix Blanc. Cases de cultura i biblioteques del País Valencià. (CC/TF)
2008. Aventures a la cuina. Cia. Buits i Nous. Biblioteques i centres comercials de Barcelona. (CC/TF)
2008. Assaig obert. Direcció de Joan Manuel Albinyana. Cia. Buits i Nous. Instituts de secundària de les Illes Balears. (TA)
2009. La llei dels Grimm, escrit amb Cristina Cordero. Direcció Joan Manuel Albinyana.  Cia. Buits i Nous. Teatre de Manacor. (TA)
2011. Lola Anglada, l’horitzó a l’alçada dels ulls. Direcció Joan Arqué. Diputació de Barcelona – Ajuntament de Tiana. Sala Albéniz, Tiana. 
2011. Mediocres. Direcció Joan Manuel Albinyana. Cia. Buits i Nous. Sala Maria Plans de Terrassa. 
2012. Ceguera, en Més enllà de la foscor, coescrita amb Cristina Cordero, Denise Duncan i Salvador Sánchez. Direcció Joan Arquè. Cia. Taaroa Teatre. Teatre Aurora d’Igualada. (TC)
2012. Aquí no es ve de visita. Direcció de l’autora. Institut del Teatre. Teatre Estudi, Barcelona. 
2012. Serveis públics. Direcció Judith Pujol. Institut del Teatre de Barcelona. Teatre Estudi de Barcelona. 
2013. Això és l’Havana. Direcció Joan Manuel Albinyana. Cia. Buits i Nous. Centre Cívic El Sortidor, Barcelona. 
2013. El dia que vam obeir. Direcció Juan P. Miranda. Cia. Informe Frégoli. Fira de Teatre de les Illes Balears, Manacor. 
2013. Ella vindrà. Direcció Joan Manuel Albinyana. Microteatre per Fantasia. Palma. (TB)
2014. Sota el llit. Direcció Ricard Soler i Mallol. Teatre Nacional de Catalunya – Factoria Escènica Internacional. Teatre Nacional de Catalunya, Sala Tallers, Barcelona. (TI) 
2015. Mares. Direcció Joan Manuel Albinyana. Cia. La Ravalera. I Fira de Teatre Breu de Castelló - La Ravalera. (TB)
2016. Libera me, acte sacramental d’una dona maltractada. Direcció Joan Manuel Albinyana. Cia. Ars Antiqua. Teatre Municipal de Manacor. 
2016. Refugi. Direcció Joan Manuel Albinyana. Cia. La Ravalera. Diputació de Castelló. Centro Cultural Las Aulas, Castelló. 
2016. Hibakusha 597. Direcció de l’autora i Laia Porcar. Cia. La Ravalera. Pati de les Aules de Castelló. 
2016. Porta’ls llet als veïns. Cia. La Ravalera. II Fira de Teatre Breu de Castelló La Ravalera. (TB)
2017. El dia D. Direcció de l’autora i Joan Manuel Albinyana. Cia. La Ravalera. III Fira de Teatre Breu de Castelló La Ravalera. (TB)
2017. Mètode Mogaü. Direcció de l’autora. Cia. La Ravalera. Festival La Ravalera al Ribalta. (TB)
2017. Assassines. Direcció de Joan M. Albinyana. Cia. La Flor Innata. Mostra de Teatre de Barcelona. Teatre del Raval, Barcelona. 
2018. Instruccions per a no tenir por si ve la Pastora. Direcció Joan Manuel Albinyana. Cia. La Ravalera. Festival Cabanyal Íntim, València. 
2018. El fals nou. Direcció de l’autora. Cia. La Ravalera. Fira de Teatre Breu de Castelló - La Ravalera, Auditori de Castelló. (TB)
2019. La sala de les absències. Direcció de l'autora. Cia. La Ravalera. Fira de Teatre Breu de Castelló - La Ravalera., Museu de les Belles Arts de Castelló. (TB)
2020. Família normal. Direcció Pau Pons. L'Horta Teatre. Teatre Principal de Castelló. 
2021. La sonata del dimoni. Direcció de l'autora.Cia. La Ravalera. Fira de Teatre Breu de Castelló - La Ravalera. Auditori de Castelló. (TB)

Dramatúrgies, traduccions, adaptacions i versions teatrals

2010. Miranda al mar, una tempesta. Adaptació per a joves de La tempesta, de W. Shakespeare. Direcció Joan Manuel Albinyana. Cia. Buits i Nous. Teatre de Manacor. 
2010. Menys emergències, de Martin Crimp. Traducció junt amb Cristina Cordero i Denise Duncan. Direcció Juan Miranda. Cia. Chroma Teatre. Teatre Gaudí, Barcelona. 
2013. El baró pels arbres, a partir d’El baró rampant, d’Italo Calvino. Direcció Joan Arqué. Cia Taaroa – Bufa’n’sons – Teatre de l’Aurora d’Igualada. Fira de la Mediterrània de Manresa. 
2014. Ser o no ser Otel·lo o com tot se’n va a la merda un dia qualsevol, a partir d’Otel·lo, de W. Shakespeare. Direcció Joan Manuel Albinyana. Teatre Principal de Palma – Cia. Neo Rural – Teatre de Vellut. Teatre Principal de Palma. 
2014. Protesto: bon començament és aquest, a partir de l’obra de Joan Brossa. Direcció Joan Manuel Albinyana. La Seca Espai Brossa – Fàbriques de Creació. La Seca, Barcelona. 
2019. Somni. Versió a partir d’El somni d’una nit d’estiu, de W. Shakespeare. Direcció Juan Carrillo. Institut Valencià de Cultura. Teatre Principal de Castelló. 

Posades en escena posteriors i reposicions (Nacionals)

2015. El nom és el nom. I Torneig de Dramatúrgia de les Illes Balears. Direcció de l'autora. Teatre Mar i Terra, Palma. 
2017. Deu minuts. Dins de la lectura dramàtica col·lectiva El Drac d’Europa. Direcció Eva Zapico. I Trobada d’Autores i Autors Europeus. Europa Cultura Escènica – AVEET. Centre Cultural La Beneficència, València. 
2018. Unplugged. III Torneig de Dramatúrgia Creadores País Valencià. Direcció de l'autora. Teatre Principal, Castelló.

Obra publicada

Textos dramàtics originals

2013. Teresa. Premi Nacional de Castelló a Escena. Ed. Ajuntament de Castelló de la Plana, Castelló. 
2016. Ceguera. Associació Valenciana d’Escriptores i Escriptors de Teatre. http://aveet.eu
2017. Deu minuts. En El Drac d’Europa (diversos autors). Edicions 96, València, p. 341-362.
2020. Plorones. Dramàtica - Afán de Plan, València, 8 d'octubre. (TB)

Altres publicacions
1994. Coses velles. Premis Ciutat de la Vall d’Uixó. Ed. Ajuntament de La Vall d’Uixò. La Vall d’Uixó. 
2007. Ja ho saps. En Las mujeres que cuentan. Ed. Generalitat Valenciana, Conselleria de Benestar Social, València. 
 

Reflexió i investigació teatral de l'autor: programes de mà

2011. “Mediocres”. Programa de mà. Versus teatre. 
2011. Dossier Mediocres. Coescrit amb Joan M. Albinyana. Cia. Buits i Nous
2012. “Aquí no es ve de visita”. Programa de mà. Factoria IT 
2014. “Presentació”. Dossier Sota el llit. Teatre Nacional de Catalunya.
2014. “Coses que puc fer per no tenir por...”. Dossier Sota el llit. Teatre Nacional de Catalunya.
2014. “Sota el llit: algunes observacions”, coescrit amb Ricard Soler i Mallol. Dossier Sota el llit. Teatre Nacional de Catalunya.
2016- “Refugi, dossier”. Coescrit amb Joan M. Albinyana. La Ravalera Teatre.
2016 “Hibakusha 597, dossier”. La Ravalera teatre
2018 “Instruccions per a no tenir por si ve la Pastora”. Programa de mà. La Ravalera Teatre.
2018 “Instruccions per a no tenir por si ve la Pastora, dossier”. La Ravalera Teatre. 
2019 “Somni” Programa de mà. Institut Valencià de Cultura. 
2019. Text per al dossier de Somni. Institut Valencià de Cultura. 

Obra traduïda

Anglès
2019. Libera Me, acte sacramental d'una dona maltractada. Traducció de Cristina Brunet Alcázar. (En procés de publicació juntament amb la partitura de l'obra musical per l’Editorial Donemus Publishing, La Haia).

Castellà
2018. Miranda al mar, una tempestad. Traducció de l’autora.
2018. Refugio. Traducció de l’autora.
2018. Libera Me. Traducció de l’autora. 
2018. Ceguera. Traducció de l’autora. 
2018. Instrucciones para no tener miedo si viene la Pastora. Traducció de l’autora. 

Obra premiada

2012. Premi Nacional de Teatre Castelló a Escena, per Teresa.
2017. Premi Millor Espectacle a la Mostra de Teatre de Barcelona, per Assassines.  
2019. Nominació a Millor Autoria Revelació als Premis Max, per Instruccions per a no tenir por si ve la Pastora. 
2019. Nominació a millor Espectacle Revelació als Premis Max, per Instruccions per a no tenir por si ve la Pastora. 

Altres premis
1993. Premi de Narrativa Curta de la Vall d’Uixò, per Coses velles.

Bibliografia

Articles, capítols, pròlegs

ALEJO, Sònia (2017). “Europa a Escena”. El Drac d’Europa (diversos autors). Edicions 96, València, p. 7-10.
AGUT CLAUSELL, Fàtima (2013). Eva entre bambolines. Col·lecció: Investigació, Ciències i Humanitats. Ed. Ajuntament de Castelló, Castelló. 
MARTÍNEZ GRIMALT, J.T – CABRERA, C. (2019). “Balanç crític de la literatura dramàtica a les Illes Balears (2000-2017)”. Teatre Català Avui 2000-2017. Editorial Fonoll, Juneda, p. 113-141.
SAHUQUILLO, Javier (2017). “Introducció”. El Drac d’Europa (diversos autors). Edicions 96, València, p. 11-14.
SAUMELL I OLIVELLA, Eva (2019). “Amb nom de dona”. Teatre Catala Avui 2000-2017. Editorial Fonoll, Juneda, p. 161-180,
FERRANDO LUQUIN, S. (2012) “Pròleg. Teresa”. Premi Nacional de Castelló a Escena. Ed. Ajuntament de Castelló de la Plana, Castelló.
ROSSELLÓ, R.X. (2018). “L’autoria teatral valenciana del segle XXI: la consolidació de noves veus”. Revista d'Estudis catalans, núm. 31, p. 313-343. 
-(2018). "La dramatúrgia valenciana actual: entre la quantitat i la diversitat de formes", en Broch, À, Cornudella, J, i F. Foguet, Teatre català avui 2000-2017, Editorial Fonoll, Juneda, p. 75-112.
-(2020). “¿La muerte del teatro a secas?”. Las Puertas del Drama, 54, AAT, Madrid. 

Recepció en premsa i publicacions especialitzades

AGUT, F. (2016). “Refugi”. No somos critic@s, Episkenion, febrer.
ANTON, J. (2011). “Planejant el segrest de Guti”. El País, Quadern Catalunya, 10 de novembre. 
ATIENZA, R.P. (2015). “Un nuevo lenguaje teatral que juega con el espacio y el tiempo”. Menorca Info, 7 d’octubre. 
AU AGENDA URBANA (2019). “Hi ha una sèrie de paraules que dibuixen un temps i una manera d’entendre el món”. AU Agenda Urbana, octubre.
BALLESTER, V. (2015). “Teatro breve, emociones duraderas”. Nomepierdouna.net, 1 d’abril. 
BARÓ, S. (2012). “De mediocres, res”. Santi-Baro Blogspot, 8 de febrer. 
BASAGAÑA, L. (2012). “Quatre joves dramaturgs s’estrenen a la Beckett”. Núvol, 22 de febrer. 
BORDES, J. (2015). “Protesto, en primera persona”. El Punt Avui, 17 de maig. 
BOSCH, M. (2019). “Somni de Núria Vizcarro. Encuentro de Shakespeare con la mitología de Castelló en el Principal”. Nomepierdouna.net, 8 de maig.
CAMACHO, N. (2019). “Hay que cambiar la idea de que en la periferia no se hace teatro”, Las Provincias, 13 de maig. 
CANO, S. (2020). “Família normal: cómo sobrevivir (o no) a la herencia de una casa familiar”. Castellónplaza, 18 de novembre.
CARRASCO, B. (2021). “Família normal, una empoderada familia en femenino”. Makma, 21 de gener.
CERVERA, M. (2011). “Dos punkis y un vespino abre un ciclo de jóvenes creadores”. El Periódico, 10 de novembre. 
CORNELLES, V. (2020). “La dramaturga Núria Vizcarro estrena Família normal en el Teatro Principal”. El Periódico Mediterráneo, 15 de novembre.
COSIMO, J. S. (2014). “El baró dels arbres”. Recoma.cat, 29 d’abril. 
COSTA, J. (2018). “Dones d’ara. Assassines”. LLegirencasdincendi.cat, 22 de juny. 
EL MUNDO (2018). “Castellón estrenarà El somni d’una nit d’estiu, una revisión castellonense del clásico de Shakespeare”. El Mundo, Castelló, 20 de setembre. 
EL PERIÒDIC (2019). “El Institut Valencià de Cultura presenta la producción Somni en el Principal de Castelló”. El Periòdic.com, 9 de maig. 
ESAC COMUNICACIÓN (2020). “Entrevista a Laura Pellicer, protagonista de Família Normal”. Escueladelactor.com, 26 de novembre. 
EUROPA PRESS (2018). “Ocho dramaturgos valencianos llevan sus textos al ring en la tercera edición del torneu teatral”. Culturplaza, 2 de maig. 
DÍEZ, E. (2012). “Més enllà de la foscor”. Butaquesisomnis blogspot, febrer. 
DONAT, B. (2019). “Punk incordia en el Pinar del Grau de Castelló con sus hechizos”. Culturplaza, 10 de juliol. 
FERRÉ, T. (2015). “Fer-se un lloc des de la llibertat”. Notesescena wordpress, 24 de novembre.
FORTEZA REY, L. (2014). “Ser o no ser Otel·lo, una visión alternativa”. Diario de Mallorca, 21 de maig.
GALLEGO, R. (2014). “Ser o no ser Otel·lo (o com tot se’n va a la merda un dia qualsevol)”. Fancultura, 24 de maig. 
-(2017). “Núria Vizcarro: No hem de matar els clàssics, però els hem d’explicar millor”. Arabalears, 27 de maig. 
GARCÍA, C. (2019). “Shakespeare made in Castelló”. El Periódico Mediterráneo, 21 d’abril. 
GARÍN, I. (2021). “Contra la intolerancia”. Cartelera Turia, 19-25 de març. 
GPS (2019). “El Rialto acoge el sueño de Shakespeare”. Las Provincias, 14 de novembre.
GRIFÉ, L. (2012). “Mediocres a la Gaudí”. Off Barcelona, 27 de gener.  
LARGO, A. (2015). “Los dramaturgos de Balears reivindicant su labor asociándose”. Última Hora, Palma, 8 de març. 
LÓPEZ, F. J. (2021). “Família Normal de l’Horta Teatre”. Calidoscopivives.blogspot.com, 16 de gener.
-(2021). “Instruccions per a no tenir por si ve la Pastora”. Calidoscopivives.blogspot.com, 11 de març.
LÓPEZ, M. (2020). “Todos los relatos posibles en torno al cáncer de mama”. Diario de Mallorca, 1 de novembre.
LLOPICO, A. (2016). “¿Adónde irías?”. El Mundo, Castelló, 11 de febrer. 
MADARIAGA, I. G. (2013). “El baró dels arbres”. Recomana.cat, 12 de novembre. 
MARTÍNEZ COLOMÉ, R. (2012). Mediocres, al Teatre Gaudí de Barcelona”. Blog Culturalia, 30 de gener. 
MATESANZ, J. (2013). “Microteatre per fantasia: Ella vendrà”. Fancultura, 30 de desembre. 
-(2014). “Ser o no ser Otel·lo”. Fancultura, 27 de juny. 
-(2016). “Libera me”, Fancultura, 2 d’abril. 
MENDIOLA, J. A. (2014). “Otel·lo, de Verdi, De Boito i de Vizcarro”. Arabalears, 24 de maig. 
-(2014). “La lliçó d’anatomia d’Otello”. Jamendiola wordpress, 26 de maig. 
MUNAR, J. (2015). “Cuatro escritores de Balears se enfrentan en el I Torneig de Dramatúrgia”. Última Hora, Palma, 13 de gener. 
PEIRÓ, J. V. (2019). "Comienza Sagunt a Escena". Las Provincias, 27 de julioL.
-(2019). "La Pastora”. Las Provincias, 26 d’agost.
-(2021). "¿De verdad que normal?". Las Provincias, 30 de gener.
PÉREZ, A. (2016). “El intenso Refugi de La Ravalera en Las Aulas”. Nomepierdouna.net, 29 de febrer. 
-(2016). “La Ravalera saca pecho (palomo)”. Nomepierdouna.net, 23 d’abril. 
-(2017). “Los micromundos de La Ravalera; una boda, tortures, canicas, una camisa y una revolución”. Nomepierdouna.net, 27 d’abril. 
REVISTA TEATROS (2020). “Entrevista a Núria Vizcarro en Las mujeres de la escena”. revistateatros.es, 29 de febrer. 
RICO, Z. (2020). “Núria Vizcarro: Dramatúrgia contra l’oblit”. Autodefinides - Afán de Plan, 10 de març.
RODRÍGUEZ, T. (2018). “Les dramaturgues reclamen alçar el teló dels grans teatres”. Diari La Veu, 27 de març. 
SERRANO, M. (2019). “Castellón en la alfombra roja de los Max”. El Mundo, Castelló, 3 d’abril. 
URIOS, L. (2021). “Cuando una casa es más que una casa: así es la Família normal del Micalet”. Valenciaplaza, 15 de gener.
V.C. (2016). “Diputación une artes escénicas en Las Aulas”. El Periódico Mediterráneo, 22 de gener.

Enllaços

http://www.laravalerateatre.com
http://aveet.eu/1429-2/
https://cvc.gva.es/es/miembros/nuria-vizcarro-boix/
https://www.salabeckett.cat/es/membre/nuria-vizcarro/