Trajectòria

            Originari del barri de Malilla de València, el seu primer record vinculat al teatre és a l’escola, on una vegada va proposar fer a classe una obra de teatre que va aconseguir escriure i representar amb altres companys. Més endavant, entre els deu i catorze anys, va ser intèrpret habitual de playbacks a la seua Falla. Amb eixe bagatge als escenaris, es va apuntar a l’optativa de teatre de tercer de batxillerat a l’IES Jordi de Sant Jordi (1992-93), on va interpretar la farsa infantil de La cabeza del dragón, de Valle-Inclán.

            En 1995, comença Filologia Anglesa a la Universitat de València, després d’haver fet sense èxit les proves a l’Escola Superior d’Art Dramàtic de València (ESADV). Ho va intentar de nou a l’any següent amb el mateix resultat fins que a la tercera, en 1998, va aconseguir entrar-hi. Mentrestant, en eixos tres anys, va compaginar els estudis de Filologia Anglesa amb la formació teatral. Primerament, al curs 96-97, Muñoz assisteix a un taller anual d’interpretació, impartit a la universitat per l’actor José Soler. A l’any següent, cursa assignatures de veu, expressió corporal i interpretació a l’escola La Máscara de Benimaclet, amb el pedagog i director José Luis Serrano. Gràcies a aquesta formació, l’autor pot conéixer alguns dels referents claus del teatre contemporani com Stanislawski, Grotowski, Artaud o Peter Brook. En esta etapa, només puja a un escenari en el concert teatralitzat La veu d’un poble (1996-97) de la banda de rock valenciana Dropo. 

            En 1998, a les proves de l’ESADV, coincideix amb Pau Pons i, de seguida, comparteixen referents i inquietuds semblants. Fins i tot, al segon any del grau, fan un primer intent de crear un projecte propi. A la seua promoció trobem noms de futurs intèrprets i/o creadors escènics com ara: Mercè Tienda, Sonia Ortiz, Eduard Costa, Maribel Bravo, Vicente Pastor o Àlex Cantó, entre altres. De la promoció precedent, amb la qual coincideix a l’escola, destaquen noms com els de Paula Miralles, Mónica Pérez Blanquer o Joan Collado. Paral·lelament a la formació reglada, Muñoz fa una sèrie de cursos complementaris de dansa contemporània amb Nienke Reehorst (Wim Vandekeybus); intensius d’interpretació a Madrid, amb Pablo Corral i Miguel Torres; o de Màscara Neutra amb Àngel Bonora. 

            A l’any 2000, al Festival de Otoño de Madrid, Muñoz i Pau veuen Mythos de l’Odin Teatret i assisteixen a diverses classes magistrals i conferències. La influència de la companyia danesa i del seu director Eugenio Barba esdevé molt important en aquest període. Mentre cursa el tercer any de l’ESADV, Muñoz i altres companys de l’escola decideixen formar un grup d’entrenament actoral amb l’ajuda del professor Leopoldo Aranda. Aquest entrenament seria l’origen de l’actual companyia de la qual forma part l’autor, Pont Flotant (fins a 2005, Teatre Flotant), fundada eixe mateix any junt amb Àlex Cantó (Tarragona, 1974), Joan Collado (València, 1979) i Pau Pons (Catarroja, 1979). Els quatre són el nucli fundacional de la companyia, encara que als inicis trobem altres intèrprets com Paco Martínez o Elena Goig. L’admiració pel treball d’Eugenio Barba s’evidencia en el nom escollit per a la companyia, inspirat en el concepte de les “illes flotants” d’aquest director. A tot això, caldria afegir la participació en 2001 dels membres de la companyia en l’Odin Week d’Holstebro (Dinamarca), on van assistir a classes pràctiques, teòriques i exhibicions de les produccions de l’Odin Teatret. Tota aquesta formació marcarà la primera etapa creativa de Pont Flotant.  

            En 2002, Muñoz es gradua en Art Dramàtic després de fer la mostra final Sexo explícito, escrita i dirigida per Alejandro Jornet. Eixe mateix any, l’autor comença a treballar professionalment com a actor amb companyies com La Fura dels Baus, La navaja en el ojo, o Arden Producciones, El Banquete, amb direcció de Carme Portaceli. Entre 2001 i 2003, realitza més de setanta funcions pel circuit de Cafè Teatre valencià amb l’obra A que te cloun!, creada junt amb Àlex Cantó amb qui funda, per a l’ocasió, la companyia Electro Show Machine. Acabada l’escola, l’autor també inicia la seua tasca com a docent de teatre encarregant-se de diferents tallers: per a dones a Manises (2001-02) i Montcada (2003); per a l’alumnat de l’IES Lluís Vives de València (2002-08); o d’expressió vocal per l’Escola Municipal de Meliana (2005).

            Les primeres produccions de Pont Flotant s’estrenen també en aquests anys. En 2001, la companyia ja disposa d’un espai d’assaig propi al carrer Francesc Baldomà del barri del Cabanyal, local que havia sigut abans la segona seu d’una altra companyia, Teatro de los Manantiales. Precisament, Pont Flotant inaugura la nova sala d’aquesta companyia al carrer Alzira de València –anys després, Sala Ultramar– amb la seua primera producció, What a wonderful War! (2002), una revisió de l’obra de Bertolt Brecht, Mare coratge. El segon treball, estrenat a la mateixa sala, va ser Trànsit, el viatge de Juanillo Cabeza (2004), amb text de l’autor i de Pau Pons, qui signa la direcció de les dues peces. El procés de creació d’aquests primers treballs es caracteritzen per la disciplina i el compromís de l’actor amb l’acte creatiu après de l’Odin Teatret. De fet, comptaran amb l’acompanyament en la dramatúrgia textual i de moviment d’Isabel Úbeda, exactriu de la companyia danesa.

            Abans de continuar, cal aclarir que les creacions posteriors de Pont Flotant aniran aprofundint en un procés de creació col·lectiva on els quatre membres són artífexs de la dramatúrgia, el text, la direcció o el disseny de l’espai. Només quan està a punt de finalitzar la producció, cadascun dels membres agafa una responsabilitat més específica: Muñoz i Collado, el material textual; Muñoz i Pons, la direcció; Collado, la plàstica; i Cantó, la il·luminació, la coordinació tècnica i la producció. Per tant, les obres de la companyia que recollirem a partir d’ara, estan signades per Pont Flotant, no únicament per Muñoz. Així doncs, encara que l’autor es faça càrrec de tasques d’escriptura, dramatúrgia o direcció, són tasques compartides. Cal assenyalar que Muñoz és l’únic dels membres de la companyia que intervé com a intèrpret en totes les obres estrenades fins ara per Pont Flotant.

            Tot al llarg de la seua trajectòria, l’interés per la formació és una constant. Després de graduar-se, realitza diversos tallers amb professionals valencians com María José Peris (cant, 2003), Victòria Salvador (entrenament textual i Commedia dell’Arte, 2004-05) o Rafael García (Tècnica Alexander, 2004-05). Igualment, Muñoz continua aprofundint en la seua formació a l’escola de l’Odin Teatret amb professionals com Isabel Úbeda, amb un setmana intensiva de creació al Nordisk Teatrelaboratorium d’Holstebro (2004) o en diferents cursos organitzats per la mateixa companyia sobre treball de recerca de la presència i l’expressió física i vocal (2006-2007); també amb Núria Inglada, qui imparteix cursos de direcció d’actors (2005) al local de la companyia; o sobre connexió amb un text a partir del treball del cos i la veu (2006), al Centre Artistique International Roy Hart a França. Precisament, en aquest centre Muñoz cursa un seminari intensiu de cinc setmanes en 2005 amb professors com Carol Mendelsohn, Rossignol Derek, Saule Ryan, David Goldsworthy i Laila Skovmand. D’aquest període, i en aquesta línia de treball, podem afegir l’assistència a la ISTA (Internacional Studies of Theatre Anthropology) a l’any 2003.

            Entre 2005 i 2007, l’autor continua treballant en altres companyies com a titellaire per a Teatro de Marionetas La Estrella en produccions com Ricitos de Oro y los tres ositos (2005) o Pulgarcita en la China (2007); i com a intèrpret, en la producció de Teatres de la Generalitat Valenciana L’amor del rossinyol (2006), de Timberlake Wertenbaker, amb direcció de Jorge Picó. A aquest treball com a intèrpret, caldria afegir algunes intervencions episòdiques en sèries de televisió del canal públic valencià, com Negocis de família (2004) o Les Moreres (2007).

            En 2006, la companyia estrena Com a pedres, de nou al Teatro de los Manantiales. Aquesta peça obre una nova etapa creativa caracteritzada per una temàtica al voltant del temps i la memòria des de l’experiència personal dels membres de la companyia amb la introducció d’elements de la realitat. L’obra naix d’un llarg procés d’investigació desenvolupat a la seua seu al carrer de Baró de Patraix del propi barri de Patraix i que mantenen oberta des de 2004 fins a l’actualitat. Com a pedres és el primer èxit de la companyia, va girar per diverses ciutats d’Espanya i va arribar a veure’s al Festival Internacional de Teatro de Manizales (Colòmbia), a la Sala Timbre 4 de Buenos Aires i, gràcies a l’AECID (Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament),  a altres països llatinoamericans (Hondures, Nicaragua i Costa Rica). Aquesta producció va rebre, a més, nombrosos premis com el Premi Max Aub al millor text als Premis de les Arts Escèniques Valencianes de la Generalitat Valenciana (2007); millor direcció, millor espectacle i millor actriu als Premis Abril (2007); Premi Espectacle Revelació de la Feria de Huesca (2007); així com les nominacions als Premis Max a l’espectacle revelació (2007) i al millor espectacle estranger als Premios del Mundo de Buenos Aires (2010). L’última funció d’aquesta peça va ser a l’any 2017, després de més de 250 funcions.

            La segona creació dins de l’anomenada Trilogia de Temps va ser Exercicis d’amor (2009), produïda pel Festival VEO (València Escena Oberta). L’obra tindrà després una important projecció nacional (Teatro de la Abadía, Cuarta Pared, Sala Beckett, La Fundición, Museo Reina Sofía...) fins arribar a fer quasi dos-centes funcions. Novament, la companyia viatja a Llatinoamèrica, concretament al FIDAE d’Uruguai. Aquesta peça té la particularitat d’haver sigut estrenada en un site specific, el Parc Natural de l’Albufera, i va ser concebuda per a incloure a l’espectador en la ficció dins del seu format itinerant. La proposta va rebre nombroses nominacions a diferents premis en candidatures a millor espectacle (Premis de les Arts Escèniques de Teatres de la Generalitat Valenciana) o al millor espectacle revelació (Feria de Teatro de Huesca). En 2009, reben de nou el Premi Abril a la millor direcció.  Finalment, en 2011, tancaran la trilogia amb Algunes persones bones, coproducció amb el Festival Temporada Alta de Girona on es va estrenar. En aquesta obra, que va fer més de setanta funcions, també es va donar un cert protagonisme a la participació del públic a l’escena, la qual cosa reprendrien i desenvoluparien en la tercera etapa. Es pot dir que amb aquestes tres peces, es consolida un equip on trobem noms com el de Marc Gonzalo (disseny d’il·luminació, tasca compartida de vegades amb Àlex Cantó); Santi Montón (tècnic, regidoria i construcció d’escenografia); Fermín Jiménez (assessorament artístic i audiovisuals) o Yolanda García (regidoria i maquinària), entre altres.

            Per a entendre el gir estètic de la companyia amb la trilogia esmentada, més enllà dels referents escènics postdramàtics que el col·lectiu ha reconegut, és important, de nou, fer referència a les activitats de formació i investigació que es plantegen de manera paral·lela als processos de creació. Entre 2006 i 2011, destaquen els tres tallers de creació impartits per Losquequedan (Sandra Gómez i Vicent Arlandis); també Daniel Abreu dona tres cursos tot al llarg de tres anys titulats “Altres rastres”; i un últim taller de creació, “Sensibilitats desdoblades”, amb Juan Domínguez. Es tracta, doncs, d’una formació interdisciplinària des de pressupostos de la performance, la dansa contemporània i les pràctiques relacionals. Tots aquests tallers es van fer a la Sala Flotant, seu de la companyia i va ser el propi Muñoz qui es va encarregar de l’organització. D’aquesta línia d’investigació beurà igualment el sisè espectacle de la companyia, Jo de major vull ser Fermín Jiménez (2013), estrenada a l’Espacio Inestable de València, que funciona com una mena de frontissa cap a una nova etapa. Aquest treball serà de nou candidat a millor espectacle revelació en els Premis Max de 2014. Com en altres ocasions, aquesta producció va girar per diverses ciutats d’Espanya i va visitar el Ciclo de Teatro Iberoamericano a Xile i el Transdrama a Mèxic.

            En aquesta segona etapa de la companyia (2006-2013), Muñoz intervé també com a intèrpret en projectes d’altres creadors com Fermata (2010), amb direcció de Barbara Simonsen i producció de la companyia Det Andet Teater (Aarhus, Dinamarca); o en una altra producció del Festival VEO (València Escena Oberta) amb la companyia Bambalina Teatre Practicable, Cosmos (2010). Paral·lelament, desenvolupa el seu vessant docent com a professor de l’assignatura d’Entrenament Vocal a l’Escola de Cine i Teatre Off de València (2010-2016) o amb la JCEA-Teatre de l’Abast (2013-2015); impartint cursos de veu des del 2010 al Centre Artistique International Roy Hart de França, junt amb Laurent Stéphane, Walli Höffinger, Carol Mendelsohn i Saule Ryan; o exercint de professor dels mòduls d’Expressió Oral i de Creació Col·lectiva al Postgrau de Teatre en l’Educació (actualment Màster en Teatre Aplicat) de la Universitat de València des de l’any 2012 fins a l’actualitat. Així mateix, Muñoz realitza tallers de creació escènica des de la pròpia experiència de Pont Flotant, cursos de veu expressiva a la seu de la companyia (2017-2022), a diverses ciutats espanyoles i en els viatges de la companyia a països com Hondures, Nicaragua o Mèxic. A l’any 2016, finalment, es diploma pel Centre Artistique International de la Voix Roy Hart de França on, fins aleshores, havia continuat fent cursos en aquest centre amb professionals com Ian Magilton (2009), Saule Ryan (2009) o Jonathan Hart (2010). L’interès per la dramatúrgia es detecta també amb la realització de cursos amb dramaturgs com Paco Zarzoso (2011) o Federico León (2012).

            Abans de continuar amb la trajectòria de Pont Flotant, convé atendre al treball de l’autor com a director i/o assessor de dramatúrgia en projectes d’altres companyies. Una tasca que va començar a l’any 2011 a soles o acompanyat de Pau Pons i que, en molts casos, ha signat amb el nom de Pont Flotant. És interessant assenyalar que no només es tracta d’espectacles teatrals, també en trobem de dansa contemporània i de teatre d’objectes. Fins a l’actualitat, ha participat en els següents muntatges: Allò que els nostres néts haurien de saber de nosaltres (2011), de la companyia mallorquina Deu Cèntims, amb assessorament dramatúrgic i direcció conjunta amb Pons i Collado; Txapeldum (2014), de la companyia basca Organik Dantza, on a més d’encarregar-se de la dramatúrgia comparteix la direcció amb Natalia Monge; Mividasegúnmí (2015), del col·lectiu Teatro Abocaos, una creació coordinada i dirigida junt amb Pons; Nadadora (2016), d’EnÁmbar Danza, on aporta material textual i la mirada externa; Bubalú. No todo nos parece una mierda (2017), de la companyia de dansa La Lola Boreal, on fa l’assistència en dramatúrgia junt amb Pons. També farà l’acompanyament dramatúrgic de Circ Obsolet (2019), de la companyia La Panda de Yolanda; la direcció i dramatúrgia compartida amb la companyia mallorquina Deu Cèntims en Porucs (2020); o la direcció junt amb Irene Vecchia, Manel Mengual i Xavier Laerreta (El Ball de Sant Vito) en l’espectacle Gori Gori (2021). A més, ha dirigit peces com La esperanza (2013), de Javi Romero, o lectures dramatitzades com La Comisión (2015), de Joana M. Ortueta, Ada Hernández i Jorge J. Martínez. I com a intèrpret, en aquest període, va participar a l’Homenatge a Josep Lluís Sirera. Mai és sempre teatre (2017), organitzat per l’AVEET i dirigit per Xavier Puchades, o en la gravació sonora de Los que comen tierra (2020), de Mafalda Bellido, per a l’IVC.

            A la tercera etapa, Pont Flotant dirigeix l’atenció cap a la creació comunitària i, per tant, hi ha una transició de l’interès autobiogràfic o autoficcional, que no desapareix del tot, cap a un model més relacional i participatiu en què apareixen representants de sectors socials que no pugen normalment a l’escena. El primer treball en aquesta línia va ser El fill que vull tindre (2016), que parteix d’un taller intergeneracional entre gent gran i menuda. De nou, amb aquesta peça van ser candidats als Premis Max de 2016, a millor espectacle de teatre i millor direcció escènica. L’obra, després d’estrenar-se a Las Naves de València, va fer una gira per ciutats espanyoles com Madrid, Barcelona, Mallorca, Carballo... En algunes d’aquestes funcions, els participants no professionals sorgien d’un taller previ, més intensiu que l’original fet a València amb l’estrena.

            Els espectacles d’aquesta etapa s’acompanyen d’un treball de mediació artística amb tallers que mostren un espectacle final al públic. Per tant, aquesta activitat s’acompanya, doncs, de producció, creació literària i audiovisual de la qual s’encarrega principalment Muñoz. La clase encendida (2017) va ser el primer resultat d’aquesta nova línia d’investigació, una creació col·lectiva amb joves del Centre de Recepció de Menors de Bunyol, dirigida pel propi Muñoz i Pau Pons. Aquest projecte tindrà derives en altres formats com l’audiovisual, amb el documental Ahir/Demà (2018), dirigit per Raúl Riebenbauer; i amb el còmic, La classe encesa (2020), on Muñoz participa en el guió junt amb Collado, qui es fa càrrec també del dibuix. En ambdós projectes es recull el procés de creació d’aquest taller. Aquesta primera experiència de mediació intercultural connecta amb la segona proposta escènica de la nova etapa de la companyia, Les 7 diferències (2018), una producció del Centre Teatral Escalante dirigida a un públic familiar. Després de guanyar el Premi Mostra d’Alcoi (2018) i el Premi de les Arts Escèniques de l’IVC a millor espectacle per a xiquets i xiquetes, tornen a ser candidats dels Premis Max, aquesta vegada a millor autoria teatral i millor espectacle per a públic infantil, juvenil o familiar. L’autor ha continuat col·laborant com a docent en projectes de formació i mediació artística amb associacions com Apropa Cultura, Fevadis, Apadis, Centre Ocupacional TOLA o Associació d’Iniciatives Solidàries Eina; i amb altres artistes com Cuneta en el projecte Músicas Brutas, dins del marc Resistències Artístiques: processos artístics en entorns educatius del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana.

            En 2018, al Festival de Otoño de Madrid, Pont Flotant imparteix el taller escènic Otras InCapacidades. Aquesta nova activitat de mediació va ser l’origen d’una nova peça, Acampada (2019), on els membres de la companyia comparteixen escenari amb intèrprets externs al nucli creatiu, amb i sense diversitat funcional. L’obra s’estrena en el Teatre El Musical de València i fa després una gira local i nacional que es tanca al Teatre Nacional de Catalunya l’any 2024. En 2020, va estar nominada a millor direcció pels Premis de les Arts Escèniques de l’IVC i van rebre el premi a millor espectacle teatral. En aquesta línia de treball, la companyia es va fer càrrec de la presentació de la 14 edició de les Jornades sobre Inclusió Social i Educació en les Arts Escèniques i la Música amb La meua primera vegada (2022), una acció poètica-festiva de benvinguda protagonitzada també per un elenc d’intèrprets amb i sense diversitat funcional. Aquesta etapa comunitària es tancaria, de moment, amb El veí del costat (2023), una nova mostra final d’un taller impartit al Festival Internacional MIM de Sueca amb la col·laboració del veïnat del municipi i residents al centre d’acollida CEAR de la mateixa localitat.

            El primer text publicat de l’autor, signat amb la resta de membres de la companyia, va ser el premi Max Aub de teatre, editat per la Generalitat valenciana en 2008. A partir de 2015 i fins a l’actualitat, Pont Flotant ha publicat unes acurades autoedicions d’algunes de les seues obres: Jo de major vull ser Fermín Jiménez (2015), El fill que vull tindre (2017), Exercicis d’amor (2021), el còmic ja esmentat La classe encesa (2021) i Eclipsi total (2023), de moment, l’últim text publicat. Aquest mateix any, també es publica la seua versió al castellà Eclipse total per la revista Primer Acto. Amb aquesta obra, estrenada a La Rambleta, espai cultural de València amb què és coproduïda, la companyia va rebre un Premi Max, el de millor autoria teatral al 2023. No va ser l’únic guardó rebut per aquesta creació: Premi de les Arts Escèniques de l’Institut Valencià de Cultura al millor espectacle de teatre (2022), Premi del públic al Festival FIOT (2022) i  Premi Túria a la millor contribució teatral (2022). Eclipsi total sembla haver obert una nova etapa que connecta amb la darrera obra produïda fins al moment per la companyia, Adolescència infinita (2024), estrenada a La Nau Ribes de València.

            Ens els darrers anys, l’interès de l’autor per continuar formant-se no ha minvat com demostren tallers als quals ha assistit com el de Creació Sonora amb Nilo Gallego (2022), el d’interpretació amb Claudio Tolcachir (2023) o les Jornades d’Investigació Comitè Escèniques, dirigides per Amalia Fernández. I a la tasca docent recollida, de la qual alguns projectes continuen en l’actualitat, cal afegir-hi nous tallers entre els quals destaca el de Tècniques de la veu, per a la formació de professorat de secundària en col·laboració amb CEFIRE. 

Trajectòria actualitzada OCTUBRE 2024
© Xavier Puchades

Obra estrenada

Textos dramàtics originals

2002. A que te cloun, de Jesús Muñoz i Àlex Cantó. Cia. Electro Show Machine. Cafè Màgic, València.
2004. Trànsit, el viatge de Juanillo Cabeza, text de Jesús Muñoz i Pau Pons. Direcció Pau Pons. Cia. Pont Flotant. Sala Teatro de los Manantiales, València. 
2006. Com a pedres, creació Jesús Muñoz, Joan Collado i Pau Pons. Cia. Pont Flotant. Sala Teatro de los Manantiales, València. 
2008. Roba al carrer, direcció Pont Flotant i Jaume Policarpo. Festival VEO (València Escena Oberta). Carrer Palafox, València.
2009. Exercicis d’amor, creació Jesús Muñoz, Joan Collado, Àlex Cantó i Pau Pons. Cia. Pont Flotant. Festival VEO (València Escena Oberta), València. 
2011. Algunes persones bones, creació Jesús Muñoz, Joan Collado. Àlex Cantó i Pau Pons. Cia. Pont Flotant-Festival Temporada Alta. C.C. La Mercè, Girona.
2013. Jo de major vull ser Fermín Jiménez, creació Pont Flotant. Cia. Pont Flotant. Espacio Inestable, València. 
2016. El fill que vull tindre, creació Jesús Muñoz, Joan Collado, Àlex Cantó i Pau Pons. Cia. Pont Flotant. Sala Teatro de los Manantiales, València. 
2017. La classe encesa, idea i creació Jesús Muñoz i Pau Pons. Sala Polivalent El Mercado, Bunyol, València.
2018. Les 7 diferències, dramatúrgia i direcció Jesús Muñoz i Pau Pons. Cia. Pont Flotant. Teatre Talia, València. 
2018. Altres incapacitats, direcció artística del projecte Jesús Muñoz, Joan Collado, Àlex Cantó i Pau Pons. Festival de Otoño de la Comunidad de Madrid, Teatros del Canal, Sala Verde, Madrid.
2019. Acampada, creació Jesús Muñoz, Joan Collado, Àlex Cantó i Pau Pons. Cia. Pont Flotant. Teatre el Musical, València. 
2021. Eclipsi total, dramatúrgia i direcció Jesús Muñoz, Joan Collado, Àlex Cantó i Pau Pons. Cia. Pont Flotant. Teatre de La Rambleta, València. 
2022. La meua primera vegada, dramatúrgia i direcció Jesús Muñoz, Joan Collado i Pau Pons. Cia. Pont Flotant. 14 Jornades sobre Inclusió Social i Educació en les Arts Escèniques i la Musica, Cafetería Teatre Rialto, València.
2024. Adolescència infinita, dramatúrgia i direcció Joan Collado, Jesús Muñoz i Pau Pons. Cia. Pont Flotant. La Nau Ribes, València.

Dramatúrgies, traduccions, adaptacions i versions teatrals

2002. What a wonderful war!, a partir de Mare coratge, de B. Brecht. Creació Pont Flotant. Direcció Pau Pons. Cia. Pont Flotant. Sala Teatro de los Manantiales, València.

Obra publicada

Textos dramàtics originals

2008. Com a pedres. Col·lecció Premi Max Aub. Teatres de la Generalitat Valenciana, València.
2015. Jo de major vull ser Fermín Jiménez. Edicions Pont Flotant, València.
2017. El fill que vull tindre. Edicions Pont Flotant, València.
2021. Exercicis d’amor. Edicions Pont Flotant, València.
2021. La classe encesa. Edicions Pont Flotant, València.
2017. El fill que vull tindre. En Dramatúrgia valenciana contemporània. Institut del Teatre - Comanegra, Barcelona, p. 21-69.
2023. Eclipsi total. Edicions Pont Flotant, València.

Reflexió i investigació teatral de l'autor: premsa, publicacions culturals i especialitzades

2023. “El momento del eclipse o el teatro que somos: Pont Flotant”. Primer Acto, núm. 364, Madrid, p. 230-233.

Obra traduïda

ANGLÈS

2017. The child I wish to have. Edicions Pont Flotant, València.

CASTELLÀ

2008. Como piedras. Col·lecció Premi Max Aub. Teatres de la Generalitat Valenciana, València.
2015. Yo de mayor quiero ser Fermín Jiménez. Edicions Pont Flotant, València.
2017. El hijo que quiero tener. Edicions Pont Flotant, València.
2021. Ejercicios de amor. Edicions Pont Flotant, València.
2023. Eclipse total. Edicions Pont Flotant, València.
2023. Eclipse total. Primer Acto, núm. 364, Madrid, p. 156-183.

Obra premiada

2003. Premi en el Festival Escènica de Foios a la millor direcció, per What a wonderful War!2007. Premi a la Feria de Teatro de Huesca a l’espectacle revelació, per Com a pedres.
2007. Premi Max Aub dels Premis de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana al millor text, per Com a pedres.
2007. Premi Abril a la millor direcció, per Com a pedres.
2007. Nominació Millor direcció i Millor espectacle en els Premis de les Arts Escèniques de Teatres de la Generalitat Valenciana, per Com a pedres.
2007. Nominació al Espectacle Revelació en els Premis Max per Com a pedres.
2009. Premi Abril a la millor direcció, per Exercicis d’amor.
2009. Nominació a Millor espectacle en els Premis de les Arts Escèniques de Teatres de la Generalitat Valenciana, per Exercicis d’amor.
2010. Nominació Millor Espectacle Estranger en els Premios Teatro del Mundo de Buenos Aires (Argentina), per Com a pedres.
2014. Candidatura a Espectacle Revelació en els Premis Max 2014 per Jo de major vull ser Fermín Jiménez.
2016. Candidatura a Millor espectacle de teatre i Millor direcció escènica en els Premis Max, per El fill que vull tindre.
2018. Premi Mostra d’Alcoi, per Les 7 diferències.
2018. Premi de les Arts Escèniques de l’Institut Valencià de Cultura al millor espectacle per a xiquets i xiquetes, per Les 7 diferències.
2020. Candidatura a Millor autoria teatral i Millor espectacle per a públic infantil, juvenil o familiar en els Premis Max, per Les 7 diferències.
2020. Premi de les Arts Escèniques de l’Institut Valencià de Cultura al millor espectacle, per Acampada.
2020. Nominació Millor Direcció en els Premis de les Arts Escèniques de Teatres de la Generalitat Valenciana, per Acampada.
2022. Premi de les Arts Escèniques de l’Institut Valencià de Cultura al millor espectacle, per Eclipsi total.
2022. Premi Túria a la millor contribució teatral.
2022. Premi del públic al Festival FIOT, per Eclipsi total.
2023. Premi Max a la millor autoria teatral, per Eclipsi total.

Bibliografia

Articles, capítols, pròlegs

FUENTES, J. A. (2017) Creación colectiva e irrupción de lo real en la dramaturgia de El Pont Flotant, Treball fi de Màster, Universidad Internacional de la Rioja, Facultad de Ciencias Jurídicas, Sociales y Humanidades.
INGLADA, N. (2023) “Un nou temps”. Eclipsi total / Eclipse total. Edicions Pont Flotant, València, p. 9-22.
MARCH TORTAJADA. R. (2022). “Estudi d’El fill que vull tindre, una peça teatral d’El Pont Flotant”. Studia Iberica et Americana: journal of Iberian and Latin American literary and cultural studies, núm. 9,  Indiana University-Purdue University, p. 101.
MOLINA, R. (2013) “El Pont Flotant i la creació espectacular en Com a pedres”, Episkenion, núm. 2, p. 75-89.
-(2016) “El Pont Flotant: una companyia de creació col·lectiva”, L’Aiguadolç, núm. 45, p. 77-87.
NIETO, J. (2012). “Despullant-se amb el Pont Flotant”. Ukränia: laboratorio de anagnòrisis teatral, núm. 2, València, p. 31-34.
PEIRÓ, J. V. (2019). “Dos modelos de autoficción en el teatro valenciano actual: el Pont Flotant y Javier Sahuquillo”. Teatro, (auto)biografía y autoficción (2000-2018): en homenaje al profesor José Romera Castillo, Guillermo Laín Corona, Rocío Santiago Nogales (Coord.) Visor, Madrid, p. 701-715.
PONS SÁNCHEZ DE LAS MATAS, P. (2022). “Els processos de creació escènica de la companyia Pont Flotant”. Escena Valenciana, núm. 2. Institut Valencià de Cultura, València, p.210-245.
PUCHADES, X. (2015) “En el meu dia lliure, escric un pròleg”. Jo de major vull ser Fermín Jiménez / Yo de mayor quiero ser Fermín Jiménez, València, Edicions Pont Flotant, p. 9-17.
ROSSELLÓ, R. X. (2013) “Els creadors de ficcions damunt l’escena: del teatre autobiogràfic a l’autobiografia escènica”, Caplletra, núm. 55, València, p. 175-197.
-(2017) “Entre (con)viure i romandre, o quan les criatures d’El pont flotant agafen forma de llibre”. El fill que vull tindre/El hijo que quiero tener/The son I wish to have. Edicions Pont Flotant, València, p. 11-22.
-(2018). “L’autoria teatral valenciana del segle XXI: la consolidació de noves veus”. Zeitschrift für Katalanistik: Revista d’Estudis Catalans, núm. 31, Universidad Freiburg i Bochum, p. 313-343.
-(2021). "Una mirada d'antologia a la dramatúrgia valenciana actual". Dramatúrgia valenciana contemporània. Institut del Teatre - Comanegra, Barcelona, p. 9-19.

Recepció en premsa i publicacions especialitzades

ABAJO, T. (2023). “Eclipse Total o el ensayo general de nuestra muerte”. El Correo, 3 març, Bilbao.
A.C. (2011). “Ejercicios de amor para 80 personas”. La Verdad, 9 desembre, Múrcia.
ALBA, J. A. (2022). “Celebrar lo inevitable”. Revista Godot, juny, Madrid.
ÁLVAREZ, H. (2019). “Acampada, o la convivencia vista desde las personas”. Butacaenanfoteatro.wordpress.com, 27 novembre, Madrid.
ANTUÑA, M. F. “Teatro que pone barreres para quitarlas”. El Comercio, 29 gener, Gijón.
-(2022). “Acampada de humor, emoción e inclusión”. El Comercio, 30 gener, Gijón.
AYANZ, M. (2022). “El secreto de la paella”. Volodia.es, 16 de juny, Madrid.
BARBERO, D. (2023). “La calidad y la originalidad del Eclipse Total de Pont Flotant”. Davidbarbero.com, 20 setembre, Madrid.
BARBETA, A. (2021). “Acampada, comprender más allá de la palabra”. Levante EMV, 8 octubre, València.
BARRANCO, J. (2010). “Tàrrega celebra su Diada teatral con la paella de El Pont Flotant”. La Vanguardia, 12 setembre, Tàrrega.
BORDES, J. (2011). “Amor al microcospi”. El Punt Avui, 4 febrer,
-(2018). “Nova postal del món ben bllanc de Pont Flotant”. Recomana.cat, 15 setembre, Barcelona.
-(2024). “Una distensió buscada, diferent”. El Punt Avui, 19 febrer, Barcelona.
BROX, O. (2016). “El fill que vull tindre, de El Pont Flotant. El futuro”. Détour, 14 febrer, València.
-(2017). “Exercicis d’amor, de El Pont Flotant. Sueños de una tarde de verano”. Détour, 12 juliol, València.
-(2022). “Eclipsi total, de Pont Flotant. Los adioses”. Détour, 8 novembre, València.
CAMACHO, N. (2018). “Teatro que nace desde la diversidad”. Las Provincias, 27 març, València.
CASTAÑEDA, G. (2023). “Puro teatro (septiembre): El sinsentido de la guerra y el sinsentido de la vida”. Bifmradio.com, 27 setembre, Bilbao.
CERVERA, M. (2024). “Acampada, una oda a la diversidad”. El Periódico, 15 febrer, Barcelona.
CHICANO, D. (2010). “Material sensible”. El Punt Avui, 20 març, Girona.
-(2010). “Generosidad”. El Punt Avui, 23 març, Girona.
-(2011). “Aparador de creació”. El Punt Avui, 16 novembre, Girona.
CIRERA, M. (2010). “Paella en el Metropol”. Diari, 14 maig, Tarragona.
COLL, B. (2024). “Els actors que tenim discapacitat també som professionals”. Diari Ara, 15 febrer, Barcelona.
CUENCA SÁNCHEZ, A. (2018). “Desmuntant estereotips”. Recomana.cat, 11 setembre, Barcelona.
DE LUIS OTERO, L .(2022). “Eclipse Total, de El Pont Flotant”. Prensasocial.es, 11 juny, Madrid.
DARIO ZULUAGA, R. (2008). “Pulso critico”. La Patría, 2 novembre, Manizales-Colombia.
DAVIDDESDELPATIO (2013). “Yo de mayor quiero ser Fermín Jiménez. Cuarta Pared”. Daviddesdelpatio.blogspot.com, 9 desembre, Madrid.
DIAGO, N. (2006). “Fotos de infància”. Cartelera Turia, juny, València.
-(2013). “Arte”. Cartelera Turia, abril, València.
-(2021). “Posidonia”. Cartelera Turia, 26 novembre, València.
DÍAZ, C. (2010). “Salir al teatro”. Diario de Sevilla, 15 maig, Sevilla.
DÍAZ SÁNCHEZ, J. R. (2022). “Eclipse total. Pont Flotant. Teatro Abadía”. Madridteatro.eu, 11 juny, Madrid.
DÍEZ, E. (2018). “La gratuidad por norma”. Recomana.cat, 10 setembre, Barcelona.
ERICE, N. (2010). “Ejercicios de amor”. El País, 4 juny, Madrid.
FERNÁNDEZ, A. (2010). “La compañía valenciana abordo el tema de los recuerdos y de la infància y la búsqueda de la felicidad con una buena dosis de reflexión y humor”. Ideal, 6 octubre, Almería.
FERNÁNDEZ, I. (2010). “Paella con amigos”. El Periódico, 11 setembre, Barcelona.
GALACHE GARCÍA, R. (2017). “Por mí y por todos mis compañeros”. O-kre.blogspot.com, 19 juliol, Madrid.
GÁLVEZ, C. (2012). “Històries de persones”. El País Quadern, 3 maig, València.
GARSÁN, C. (2021). “Pont Flotant mira de frente a la muerte con Eclipsi total”. Culturplaza. 16 novembre, València.
GONZÁLEZ, R. (2023). “Eclipse Total. Canto a la inmensidad”. Aux Magazine, 2 juny, Bilbao.
GONZÁLEZ SOLER, J. (2009). “Poco hecho”. La Opinión, 1 febrer, Murcia.
GUAU, N. (2022). “Horroe en el supermercado CXXV – Qué poético”. Fronterad.com, 6 de juny, Madrid.
GUERRERO, D. (2007). “Delicioso atrevimiento”. El Correo de Andalucía, 8 octubre, Sevilla. 
HERNÁNDEZ MARÍN, A. (2023). “Posibles finales solo hay uno, todos acabaremos igual”. Noticias de Navarra, 5 agosto, Navarra.
HERNÁNDEZ NIETO, A. (2017). “Inconsolable y El hijo que quiero tener, histrias de pedres e hijos que seran pedres”. Huffingtonpost.es, 30 de juliol, Madrid.
HERRERAS, E. (2007). “Encanto y sorpresa”. Levante-EMV, 1 febrer, València.
HERRERO, J. (2016). “Vino, paella valenciana y amor del Bueno”. La Razón, 24 juny, Madrid.
-(2017). “Las difíciles tres edades del hombre”. La Razón, 7 de juliol, Madrid.
HERRERO, R. (2007). “Sigan su pista”. El Diario Vasco, 17 novembre, Bilbao.
-(2012). “Vayan con hambre”. El Diario Vasco, 19 febrer, Bilbao.
JORQUES, B. (2023). “Pont Flotant: Escribir sobre la muerte pone en valor la vida”. Levante EMV, 18 abril, València.
LÓPEZ REJAS, J. (2016). “Ejercicios de amor... en La Abadía”. El Cultural, 24 juny, Madrid.
LLORENTE, M. (2007). “Mas honores que méritos reales”. Información, 1 maig, Alacant.
-(2010). “Teatro con paella”. Información, 15 febrer, Alacant.
MARCOS, N. (2018). “Les 7 diferències, una obra sobre la diversidad”. Las Provincias, 16 març, València.
MARTÍ, M. (2006). “Com a pedres”. El Punt, València.
MARTÍ, N. (2010). “Lliçons d’amor per a la vida”. Diari de Balears, 30 abril,, Palma.
MARTÍNEZ, L. (2010). “Un rato con los amigos”. ABC, 22 maig, Sevilla.
MARTÍNEZ MONTESINOS, V. (2015). “Temps fugit (Com a pedres)”. Afandeplan.com, 21 maig, València.
-(2016). “Jo de major vull tindre un fill flotant”. Afandeplan.com, 12 febrer, València.
MATESANZ, J. (2008). “Com a pedres”. Diari de Balears, 19 gener, Palma.
MELGUIZO, J. (2010). “Ilusionante”. Heraldo de Aragón, 8 maig, Zaragoza.
MENDIOLA, J. A. (2008). “Avantatges del directe”. Diario de Mallorca, 20 gener, Palma.
MONJE, A. E. (2017). “El hijo que quiero tener”. Kritico.com, 14 juliol, Madrid.
-(2022). “Eclipse total”. Kritico.com, 12 juny, Madrid.
MONREAL, D. (2011). “El amor ha de ejercitarse”. Diario de Noticias, 17 febrer, Navarra.
OTHEGUY RIVEIRA, H. (2017). “El Pont Flotant y su teatro pedagógico llegan con El hijo que quiero tener”. Culturamas.es, 6 de juliol, Madrid.
PAZOS, S. (2022). “Só somos unha partícula de po perdida no universo”. La Voz de Galicia, 24 octubre, Carballo.
PEIRÓ, J.V. (2015). “La memoria es un paraíso flotante”. Las Provincias, 30 maig, València.
-(2016). “La obra que quisieracrear”. Las Provincias, 20 febrer, València.
-(2021). “La posidònia también morirá”. Las Provincias, 4 desembre, València.
-(2023). “Mim 2023: Guillem Albà, Pont Flotant, O Quel Dommage y Marco Augusto Chenier – Cie. Les 3 Plumes”. Redescenica.com, 16 setembre, València.
PENICHET, K. (2024). “¿Estamos Preparados para la muerte?”. Revista Godot, 13 setembre, Madrid.
PRIETO NADAL, A. (2024). “Acampada lliure al TNC”. Elnacional.cat, 21 febrer, Barcelona.
RECHE, E. (2017). “El otro que hay en ti”. Diario.es, 8 de febrer, Murcia.
RODAS, G. (2023). “Eclipse Total en Palma, teatro que conmueve”. Diario de Mallorca, 11 maig, Palma.
RODRÍGUEZ GIMENO, R. (2022). “Eclipsi total, celebrar la vida a través de la muerte”. Verlanga,3 novembre, València.
ROMERO GÁRRIZ, J. (2023). “Los puentes que nos salvan: con Pont Flotant”. Primer Acto, núm. 364, Madrid, p. 230-233.
ROTGER, F. M. (2008). “Como niños”. Diario de Mallorca, 19 gener, Palma.
-(2010). “Amor y gastronomia”. Diario de Mallorca, 1 maig, Palma.
RUIS, A. (2022)  “Eclipse Total: Magnífico montaje artesanal de la compañía Pont Flotant que aborda de forma muy original la vida y la muerte, el paso del tiempo y las raíces”. Elteatrero.com, 18 de juny, Madrid.
SÁNCHEZ, A. M. (2012). “Contra la tirania del conformismo y la desídia”. Levante-EMV, 2 març, València.
SERRA, C. (2022). “Pont Flotant, Begoña Tena, Xavier Puchades, Juli Disla, Núria Vizcarro & Guadalupe Sáez. Dramatúrgia valenciana contemporània”. Escena Valenciana, núm. 2, Institut Valencià de Cultura, València, p.241-244.
SIRERA, J. L. 2008. “Pedres que parlen”. Saó, 327, València, p.38.
-(2013). “Sempre és possible viure com Fermín... Si ens deixem (Jo de major vull ser Fermín Jiménz, d’ El Pont Flotant)”. No somos critic@s, Episkenion, València.

SIRERA, R. (2023). “Un puente flotante para superar el abismo”. Primer Acto, núm. 364, Madrid, p. 152-153.
TUITEATRERO, L. (2024). “Gracias, Pont Flotant”. Teatro Madrid, 27 setembre, Madrid.
VALLEJO, J. (2010). “Espectáculos que alimentan”. El País, 14 juny, Madrid.
-(2017). “Qué ganes tengo de que os hagáis mayores”. El País, 19 juliol, Madrid.
VELASCO, C. (2023). “Pont Flotant: La salud del teatro valenciano es muy mejorable”. Las Provincias, 18 abril, València.
VIDALES, R. (2017). “Cómo ser el mejor padre del mundo”. El País, 9 febrer, Madrid.
-(2022). “Pont Flotant: el teatro que conmueve cuando menos te lo esperes”. Babelia – El País. 11 de juny, Madrid.
VILA, J-M. (2019). “Acampada: hoy por ti, mañana por mí”. Diario Crítico, 24 novembre, Madrid. 
-(2022). “Crítica de la obra de teatro Eclipse Total: gira il mondo gira...” Diario Crítico, 10 juny, Madrid.

Enllaços

https://pontflotant.es/