Belmonte, Desirée

Si vols contactar amb el/la autor/a, emplena el formulari i ens posarem en contacte amb ell/ella el més prompte possible.





Accepte les condicions i la política de privacitat

Fitxa d'autor en Dramatea

Belmonte, Desirée

Data de naixement: 1972
Població: València
Dècada: Dècada dels 70's

Trajectòria

La formació teatral de Belmonte s’inicia amb el vincle de quasi una dècada (1996-2004) que manté amb l’Aula de Teatre de la Universitat de València i amb el Grup de Teatre Assaig. Com a actriu, intervé en muntatges com Després de la pluja (1996) o Les dones de Sade (1998), dirigits per Pep Sanchis. Després, serà l’ajudant de direcció de Sanchis en altres produccions com Historietes d’amor (1998), Dies d’ensalada (2001) o Tic-tac (2004). Simultàniament a aquesta pràctica teatral constant, l’autora fa cursos i tallers d’interpretació, dansa i creació amb professionals com Rodrigo García (2002), Carles Alfaro (2002), Andrés Navarro (2003), Mar Gómez (2005), Isabel Úbeda (2006) o Colectivo 96º (2007), entre altres.

En aquesta primera etapa de formació, Belmonte també participa en altres propostes de la Universitat de València, fora de l’Aula de Teatre, com Fabella Aenaria (2000) o Medea (2005). Aquestes obres les dirigeix l’experimentat director Juli Leal, amb qui l’autora treballa en altres produccions públiques de Teatres de la Generalitat Valenciana com El camaleón (2002), Utopía Marivaux (2007) o la lectura dramatitzada Don Carlos Infante de España (2007); però també en produccions privades com Casting y castigo (2003).

Cal assenyalar que, des dels seus primera treballs com a actriu, Belmonte ha estat sempre molt connectada amb altres dones creadores: Els somnis de Gulliver (1998), direcció d’Ester Alabor; Hécuba, nómos y música de las ciudadanas (1998), de Margarita Borja, amb direcció de Sara Molina; Autorretrato de Frida Kahlo(2000), Muelle Oeste (2002) i Azotea (2003), dirigides per Ita Aagaard; o A pedazos (2004), de Patrícia Pardo, amb direcció d’Eva Zapico. Serà amb Aagaard i la seua companyia Ex-Voto, amb qui Belmonte mantindrà una relació més estreta d’aprenentatge en tasques d’interpretació i direcció.

El viatge que fa a Perú en 2009, suposa un abans i després en la seua trajectòria i, sense deixar d’exercir d’actriu, sent la necessitat d’expressar-se com a creadora. Belmonte parteix de l'adaptació teatral d'un conte de Jodorowsky, en tot moment negociada amb l'autor xilé, del qual acaba fent una lectura molt lliure barrejada amb la ficcionalització d'una llegenda peruana i l'experiència autobiogràfia d'aquell viatge. En aquest primer treball textual, l’autora rebrà l’assessoria dramatúrgica de Xavier Puchades, a qui coneix de l’etapa universitària.   Hara (2010) serà la primera producció de Teatro de la Catrina i s’estrenarà en la sala alternativa valenciana, Teatro de los Manantiales, hui desapareguda. Aquesta obra suposa una primera aproximació de l’autora al seu característic teatre documental i autobiogràfic.

Sense les pressions del mercat ni de les subvencions públiques, les produccions de Teatro de la Catrina vindran sempre determinades per les experiències vitals de l’autora i la necessitat d’expressar-les. La segona producció de Catrina serà una peça breu a la primera edició del Festival Cabanyal Íntim, Fragmentando(2011), on treballa amb la memòria personal que manté amb el barri. En aquest treball, participen també Pau Gregori i Guada Sáez. La creació col·lectiva o compartida serà una constant en la trajectòria de l’autora, de la mateixa manera que estrenar peces breus com a experiments exploratoris previs.

En 2012, Belmonte torna a anar-se’n a Llatinoamèrica amb la intenció de documentar-se sobre les maneres en què interpreten els somnis diferents comunitats indígenes. Tot al llarg de deu mesos, viatja per Mèxic, Guatemala, Equador o Colòmbia. Quan torna a València, fa dos peces breus on experimenta amb els límits entre al realitat i el somni. De nou, al Festival Cabanyal Íntim, estrena Diálogos entre sueños y peces (2014), creada junt amb Issac Torres; i en el Festival de Teatro Extravagante, amb la col·laboració de Proyector Flüjendorf, estrena Önïría (2015). Dos propostes on Belmonte s’acosta també a la instal·lació artística i a la performance i que, d’alguna forma, tantegen la seua segona obra llarga, La Onironauta (2015). L’autora, de nou, compta amb l’assessoria dramatúrgica de Puchades i la complicitat creativa en escena d’Issac Torres i Maribel Bravo. L’obra havia rebut una residència artística en l’Escuela Superior de Artes Escénicas de Quito en 2012 i rep una altra en 2014 d’ Espacio Inestable. La Onironauta es converteix en el primer treball de La Catrina que gire per diverses ciutats de Espanya fins a, pràcticament, hui.

En aquesta etapa creativa amb La Catrina, Belmonte s’interessa per formar-se en escriptura dramàtica i assisteix, per primera vegada, a tallers impartits per dramaturgs de referència com Pablo Messiez (2015 i 2016), Alberto Conejero (2017), José Padilla (2017) o Mauricio Kartun (2017).

En 2016, la guionista i actriu Cristina Correa compra en el Rastro de València una sèrie de cartes i postals d’amor signades per una desconeguda. Aquest és el punt de partida de Carmen Muñoz o El rescate de una memòria (2018), una nova peça breu que s’estrena al Festival Cabanyal Íntim. Belmonte i Correa es coneixien des dels temps de l’Aula de Teatre de la Universitat de València i decideixen tirar endavant un projecte juntes. Finalment, en 2019, s’estrena la versió llarga en la Sala Carme amb el títol d’Homenaje a una desconocida. L’obra té una acollida molt bona de crítica i públic. Fins i tot, serà finalista en prestigiosos premis com el de les Arts Escèniques Valencianes a millor espectacle de teatre en 2019, o a millor autoria i espectacle revelació dels Premis Max de 2020. Enguany, ha rebut el Premi al millor espectacle de teatre en el Festival IINDIFEST de Santander. A més, l’obra va ser escollida per a girar pel circuit de la Red de Teatros Alternativos i ha visitat moltes ciutats espanyoles. Actualment, Belmonte es troba en procés d’un nou projecte. 

Trajectòria actualitzada JULIOL 2021
© Xavier Puchades    

Obra estrenada

Textos dramàtics originals

2010. Hara. Direcció Desirée Belmonte. Teatro de la Catrina. Teatro de los Manantiales, València. 
2011. Fragmentando, amb Pau Grégori i Guadalupe Sáez. Direcció Desirée Belmonte i Pau Grégori. Teatro de la Catrina. I Festival Cabanyal Íntim, València. (TB)
2014. Diálogos entre sueños y peces, amb Issac Torres. Direcció Desirée Belmonte i Issac Torres. Teatro de La Catrina i Proyectos Poplíteos IV Festival Cabanyal Íntim, València. (TB)
2015. Oniria. Direcció Desirée Belmonte. Teatro de la Catrina. Centre de Cultura Contemporània Octubre, València. 
2015. La Onironauta, creacció col·lectiva amb Maribel Bravo i Issac Torres. Direcció i text Desirée Belmonte. Teatro de La Catrina. Espai Inestable, València. 
2018. Carmen Muñoz o El rescate de una memoria, amb Cristina Correa i Carmen Muñoz. Creació Desirée Belmonte i Cristina Correa. Teatro de la Catrina. VIII Festival Cabanyal Íntim, València.  (TB)
2019. Homenenaje a una desconocida, amb Cristina Correa. Creació Desirée Belmonte i Cristina Correa. Teatro de la Catrina. Carme Teatre, València. 

Obra publicada

Textos dramàtics originals

2019. La OnironautaDramatúrgies Subversives. Comitè Escèniques. Red Escénica – Comitè Escèniques, València. 

Reflexió i investigació teatral de l'autor: programes de mà

MARTÍNEZ, J. (2019). “Introducció”. Dramatúrgies Subversives. Comitè Escèniques. Red Escénica-Comitè Escèniques, València, p.7-10. 

Obra premiada

2019. Finalista millor espectacle de teatre en els Premis de les Arts Escèniques Valencianes, per Homenaje a una desconocida.
2020. Finalista autoria revelació dels Premis Max, per Homenaje a una desconocida.
2020. Finalista espectacle revelació dels Premis Max, per Homenaje a una desconocida.
2021. Premi al millor espectacle de teatre en el Festival IINDIFEST de Santander, per Homenaje a una desconocida.

Bibliografia

Recepció en premsa i publicacions especialitzades

BARBERO, D. (2020). “La realidad triunfa en el escenario”. Davidbarbero.com, 20 de setembre. 
DALE, N. (2021). “El rescate de una memoria anónima sobre el escenario”. El País, Madrid, 4 de febrer. 
DIAGO, N. (2010). ”De  lo real maravilloso”. Cartelera Turia, maig
-(2019) “Cartas de una desconocida”. Cartelera Turia, abril.
DONAT, B. (2019). “La correspondencia entre ua pareja anónima de los años cincuenta se convierte en obra de teatro”. Valenciaplaza, 24 d’abril.  
EUROPAPRESS (2020). “Conoce a los valencianos finalistas en los Premios Max 2020”. Europapress, 15 de maig. 
LLORENTE, S. (2020). “La oniroauta: los sueños de los indígenas”. Le Cool, València, 20 de març.
MAKMA (2015). “La onironauta, un viaje entre el sueño y la vigilia”. Makma, 6 de maig. 
MASCARELL, P. (2011). “El Ying y el Yang peruano”. Levante-emv, 12 de novembre,
MORAS, C. (2019). “Homenaje a una desconocida”. El Hype, 18 d’abril. 
PEIRÓ, J. V. (2015) “Y los sueños, ¿sueños son? Las Provincias, 19 de setembre.
RODRÍGUEZ GIMENO, R. (2020). “La Onironauta, viaje a los sueños indígenas”. Verlanga, 13 de desembre.
SIRERA, J. L. (2015). “Trabajar con los sueños (La Onironauta, de Catrina Teatro)”. No somos critic@s, Episkenion, València.

UTOPOS JOURNAL (2018). “Amor a distancia, memoria de papel y quién hablará de nosotros cuando cerremos Facebook”. Utopos Journal, 8 de maig. 
ZAFRA, I. (2018). “Un fajo de cartas de amor vendido en un rastro se convierte en teatro”. El País, València, 4 de maig.

Disseny del projecte: Josep Lluís Sirera i Xavier Puchades · Assessor: Ramon X. Rosselló
© Centre de Documentació Escènica IVC, Xavier Puchades
Logo Culturarts

Plaça Viriato s/n · 1er. pis
46001 València
Tel. 961 20 65 38 · 961 20 65 00
biblioteca_teatre@ivc.gva.es
fmedina@ivc.gva.es