Cárdenas, Maria

Si vols contactar amb el/la autor/a, emplena el formulari i ens posarem en contacte amb ell/ella el més prompte possible.





Accepte les condicions i la política de privacitat

Fitxa d'autor en Dramatea

Cárdenas, Maria

Data de naixement: 1970
Població:
Dècada: Dècada dels 70's

Trajectòria

A la fi dels anys huitanta, Cárdenas es trasllada a estudiar a Buenos Aires, inicialment Relacions Internacionals i Ciències Polítiques, després es decanta per la Publicitat i comença a fer cursos de fotografia. Entre 1996 i 1998, viu als Estats Units, primer a Miami, Fort Lauderdale i, finalment, a Nova York. En 1999, decideix viatjar a Espanya i arriba a València, on s’instal·larà definitivament. Comença a treballar de creativa publicitària: entre 2000 i 2002, per a l’agencia de publicitat Publip’s, i entre 2002 i 2008, s’incorpora a la direcció creativa d’Engloba Publicidad. En aquest temps, treballa també com a fotògrafa, especialment dins de projectes vinculats a les arts escèniques. S’encarrega de fotografiar espectacles de diverses companyies valencianes com Oscura Teatre, Purna Teatre, La Pavana i, més endavant, Teatrencompanyia, Hongaresa de Teatre, L’Horta Teatre o Teatre Micalet, entre altres. També realitza fotobooks de destacats intèrprets valencians. Quan deixa Engloba Publicidad, s’incorpora a l’equip de guionistes de Conta Conta – Albena teatre per a escriure en la coneguda sèrie d’esquetxos Autoindefinits.
 
                La seua introducció al món del teatre és progressiva, resultat del seu treball com a fotògrafa teatral i del seu vincle amb l’actor, director i autor teatral, Xavo Giménez. La decisió d’escriure teatre la pren Cárdenas després d’assistir al taller de “teatro ebrio”, In vino veritats, impartit per Paco Zarzoso a la SGAE de València en 2010. Aquesta dramatúrgia “èbria” deixarà una forta empremta en l’obra de l’autora, la qual sempre ha reivindicat el magisteri del dramaturg del Port de Sagunt. Aquest taller, a més, la posarà en contacte amb altres autors i autores, alguns dels quals començaven a escriure també aleshores, com Guadalupe Sáez, Mertxe Aguilar, Carmen Valera, Sònia Alejo o Javier Sahuquillo. Aquest últim s’encarrega en dirigir en 2013 la peça de creació col·lectiva, sorgida del taller de Zarzoso, La ronda del miedo, estrenada i produïda per la Sala Ultramar. Un any abans, Càrdenas havia escrit la seua primera peça llarga, La teta calva (2012), encara inèdita, on recull en clau de comèdia la seua experiència amb el càncer. De fet, obri també un blog amb el mateix nom. La Teta Calva serà, a més, el nom de la seua actual companyia, fundada amb el seu company Xavo Giménez a l’any 2014.
 
                L’any 2013 serà clau en la trajectòria de la dramaturga. A més d’estrenar per primera vegada, amb La ronda del miedo, s’apunta a la primera edició del laboratori Creador.es, organitzat per Gabriel Ochoa, on assisteix a les classes de l’autor argentí Matías Feldman. A partir d’aquesta experiència, escriu la peça breu Happy Meal, publicada després per l’editorial Episkenion. A més, eixe mateix any, participa en un curs d’escriptura teatral amb Xavier Puchades on coincideix amb Néstor Mir, Guadalupe Sáez, Mertxe Aguilar, Carmen Valera i Jessica Martínez. A partir d’una coordinació amb Zarzoso, sorgeix la seua segona peça teatral, Adiós todavía, que rebrà el Premi de Teatre d’Alcoi, amb la seua versió en valencià Adéu encara, i serà editada després per la SGAE Amb aquesta obra, Cárdenas demana i rep la beca Iberescena per fer la producció amb la companyia de Zarzoso, L’Hongaresa de Teatre, i l’argentina El Extranjero. La versió valenciana s’estrena a la Mostra de Teatre d’Alcoi de 2014, amb direcció de Mariano Stolkiner i Xavo Giménez. La versió en castellà es programa després a la Sala Ultramar, abans de viatjar a l’Argentina i estrenar-se amb un elenc argentí al teatre El Extranjero de Buenos Aires. 
 
                En aquests anys, la companyia La Teta Calva estrena, amb molt bona acollida de públic i crítica, Penev (2014) i Llopis (2015), de Xavo Giménez. Mentrestant, Cárdenas estrena al Festival Cabanyal Íntim de 2015 la versió breu de Sindrhomo i realitza la direcció de dos peces de Manu Valls: Glen Clous (2014), per al Miniteatre, i El último viaje de Cary Grant (2016). És una època de gran activitat en la companyia que també dirigeix el seu interés cap a propostes de teatre familiar com: El oro de Jeremías (2015), coescrita per Giménez i Càrdenas, amb direcció del primer; i Les aventures de T. Sawyer (2016), coproduïda amb el Centre Teatral Escallante i coescrita també pels dos membres de la companyia. Aquest mateix any, Cárdenas participa en una creació col·lectiva del Festival Russafa Escènica, Hijos de Verónica (Generación del miedo), dirigida per Jerónimo Cornelles i coescrita amb Guadalupe Sáez, Anna Albaladejo, Mafalda Bellido, Paula Llorens i Amparo Vayà. De nou, a la Sala Ultramar, estrena la versió definitiva de Sindrhomo (2016), amb la qual guanyarà el Premi Max a la Millor Autoria Revelació en 2017. De la mateixa manera que altres produccions de La Teta Calva, Sindrhomo ha començat a girar pel circuit teatral nacional, després de veure’s al Teatre Rialto o al Festival Tercera Setmana de València, fent una primera parada a la Sala Cuarta Pared de Madrid. A partir de 2016, comença a signar els seus textos com a María Cárdenas, abans ho havia fet com a Iaia Cárdenas.
 
                Des de 2015, forma part de l’Associació Valenciana d’Escriptores i Escriptors de Teatre (AVEET).

Obra estrenada

Textos dramàtics originals

2013. Text per a La ronda del miedo, coescrita amb Mertxe Aguilar, Sònia Alejo, Marta Chust, Guadalupe Sáez i Carmen Valera. Direcció Javier Sahuquillo. Sala Ultramar, València.
2014. Adéu encara. Direcció Mariano Stolkiner i Xavo Giménez. Dramatúrgia Paco Zarzoso. Companyia Hongaresa de Teatre. Mostra de Teatre d’Alcoi. Teatre Principal d’Alcoi.
2014. Adiós todavía. (versió argentina) Direcció Mariano Stolkiner i Xavo Giménez. Dramatúrgia Paco Zarzoso. Companyia Hongaresa de Teatre. El Extranjero, Buenos Aires.
2015. Síndrhomo (versió curta). Direcció Xavo Giménez. La Teta Calva. Festival Cabanyal Íntim, València.
2015. El oro de Jeremías, coescrita amb Xavo Giménez. La Teta Calva. Centre de Cultura de Silla, València.
2016. Síndrhomo (versió llarga). Direcció Xavo Giménez. La Teta Calva. Sala Ultramar, València.
2016. Hijos de Verónica (Generación del miedo), coescrita amb Mafalda Bellido, Guadalupe Sáez, Amparo Vayá, Anna Albaladejo i Paula Llorens- Direcció i dramatúrgia Jerónimo Cornelles. Festival Russafa Escènica. Sala Russafa, València.

 

Dramatúrgies, traduccions, adaptacions i versions teatrals

2016. Las aventuras de T. Sawyer, coescrita amb Xavo Giménez. Direcció Xavo Giménez. La Teta Calva – Centre Teatral Escalante. Teatre el Musical, València. 

Obra publicada

Textos dramàtics originals

2014. Adiós todavía. Teatro Autor Express. Fundación Autor – SGAE, Madrid.
2014. Happy meal. Editorial Episkenion, València.
2016. Hijos de Verónica (Generación del miedo). El Petit Editor, Cullera

Obra traduïda

VALENCIÀ
2013. Adéu encara, traducció de Juli Disla.
2015. L’or de Jeremies, coescrita amb Xavo Giménez. Versió al valencià de Xavo Giménez.
2016. Les aventures de T. Swayer, , coescrita amb Xavo Giménez. Traducció de Juli Disla.

Obra premiada

2017. Premi Max a la Millor Autoria Revelació per Sindrhomo.
2017. Ajuda a la creació de l’Institut Valencià de Cultura.

Bibliografia

Articles, capítols, pròlegs

ROSSELLÓ, R. X. (2016). “Las autoras asaltan los escenarios valencianos del siglo XXI”, introducció a Hijos de Verónica (Generación del miedo). El Petit Editor, Cullera, p.9-33.
ZARZOSO, P. (2014). “Prólogo”. Adiós todavía, de Iaia Cárdenas, Teatro Autor Express, Fundación Autor SGAE, Madrid, p.7-9

Recepció en premsa i publicacions especialitzades

ALIAGA, X. (2015). “Xavo Giménez: Per a mi la paraula teatre és sagrada”. El Temps, 29 setembre. 
ÁLVAREZ-DARDET, A. (2017). “Síndrhomo, una historia de venganza y deshaucio”, La Marea, 11 de juliol.
BELLO, S. (2016). “El teatro es eso. Un cúmulo de errores que te llevan a algun acierto”. Cartelera AU, desembre.
BRAVO, J. (2017). “Las mujeres creadores, protagonistes de los premios Max”, ABC, 6 de juny.
CALERO, I. 2016). “Rebentar-ho tot per a tornar a nàixer”. El Mundo (CV), 16 de juny.
CAMPOS, P. (2017). “Solo son mujeres, unos Max femeninos contra el Olvido”. El Confidencial, 6 de juny.
CREADOR.ES (2015). “Talento Creadores: Iaia Cárdenas”. Creadores-es.com, 15 setembre.
DIAGO, N. (2014). “Aliens”. Cartelera Turia, juliol.
-(2016). “Family Plot”. Cartelera Turia, desembre.
DONAT, B. (2016). “La Teta Calva, el teatro de las entretelas”. ValenciaPlaza, 14 de desembre.
EL DIARIO.ES (2017). “Los Premios Max reclaman la autoria de la mujer y una política cultural feminista”. El Diario.es, 6 de juny.
GUERRERO, D. (2017). “Una denuncia singular”. El Correo de Andalucía, 7 de juliol.
HERNÁNDEZ GARRIDO, R. (2017). “Exposición del desahucio: Síndrhomo”. Ovejasmuertas, 13 de juliol.
JORQUES, B. (2017). “La noche Max valenciana”. Levante, 6 de juny.
LABASTIDA, M. (2017). “Cuatro Manzanas con sabor valenciano”, Las Provincias, 6 de juny.
LAULLÓN, C. (2016). “Iaia Cárdenas, mirar mirades”. Losojosdemirar.com, 11 de febrer.
MOLERO, R. (2016). “Espíritu aventurero”. Levante, 19 de novembre.
PEIRÓ, J.V. (2016). “¿Qué podemos hacer?”. Episkenion, juny.
-(2016). “Para niños y adultos”. Las Provincias, 26 de novembre.
RODRÍGUEZ GIMENO, R. (2017). “3 preguntas a María Cárdenas”. Tercerasetmana.com, 10 de juny.
SAVIRÓN, E. (2017). “Síndrhomo”. Agolpedeefecto.com, 17 de juliol.
TIENDA, M. (2017). “Autodefinides. María Cárdenas: teatre, present i lluita”. Afan de plan, desembre.
TORRES, S.  (2016). “L’aventura de ser un altre”. El Mundo, 20 d’octubre.
-(2017). “Los Max femeninos”. El Mundo (València), 6 de juny.
VÁZQUEZ, A. (2017). “Sindrhomo, de María Cárdenas: humor absurdo y subversión”. Moon Magazine, 20 de juliol.
VIDALES, R. (2017). “La dramaturga que nunca soñó con un Max... però lo ganó”. El País (Madrid), 12 de juliol.
VILA, J.M. (2017). “Sindrhomo, una víctima más del sistema”, Diario Crítico, 18 de juliol.
VIÑAS, E. (2017). “La noche de María Cárdenas”. ValenciaPlaza, 6 de juny.

Enllaços

http://aveet.eu/cardenas-iaia/
http://latetacalva.blogspot.com.es
Disseny del projecte: Josep Lluís Sirera i Xavier Puchades · Assessor: R. X. Roselló
© Centre de Documentació Escènica IVC, Xavier Puchades
Logo Culturarts

Plaça Viriato s/n · 1er. pis
46001 València
Tel. 961 20 65 38 · 961 20 65 00
biblioteca_teatre_ivc@gva.es
medina_fer@gva.es