Trajectòria

             A la fi dels anys huitanta, Cárdenas es trasllada de la seua Necochea natal a estudiar a la capital argentina Buenos Aires. Primerament, es forma Relacions Internacionals i Ciències Polítiques, després es decanta per la Publicitat i comença a fer cursos de fotografia.

            Entre 1996 i 1998, viu als Estats Units, primer a Miami, després a Florida (Fort Lauderdale) i, finalment, a Nova York. En 1999, decideix viatjar a Espanya i arriba a València, on s’instal·larà definitivament. Comença a treballar de creativa publicitària per a l’agencia de publicitat Publip’s (2000–2002) i de directora creativa en Engloba Publicidad (2002–2008). En aquest període, treballa també com a fotògrafa, especialment dins de projectes vinculats a les arts escèniques. S’encarrega de fotografiar espectacles de diverses companyies valencianes com ara: Oscura Teatre, Purna Teatre, La Pavana i, més endavant, Teatrencompanyia, Hongaresa de Teatre, L’Horta Teatre o Teatre Micalet, entre altres. També realitza fotobooks de destacats intèrprets valencians. Quan abandona Engloba Publicidad, s’incorpora a l’equip de guionistes de Conta Conta–Albena teatre per a escriure en la coneguda sèrie d’esquetxos Autoindefinits emesa per RTVV.

            La seua arribada al món del teatre és progressiva, resultat del seu treball com a fotògrafa teatral i del seu vincle amb l’actor, director i autor teatral, Xavo Giménez. La decisió d’escriure teatre la pren Cárdenas en 2010, després d’assistir al taller de “teatro ebrio”, In vino veritats, impartit per Paco Zarzoso a la SGAE de València. Aquesta dramatúrgia “èbria” deixarà una forta empremta en l’obra de l’autora, la qual sempre ha reivindicat el magisteri del dramaturg del Port de Sagunt. Aquest taller, a més, la posarà en contacte amb altres autors i autores, alguns dels quals començaven a escriure també aleshores, com Guadalupe Sáez, Mertxe Aguilar, Carmen Valera, Sònia Alejo o Javier Sahuquillo. Aquest últim s’encarrega de dirigir en 2013 la peça de creació col·lectiva, sorgida del taller de Zarzoso, La ronda del miedo, estrenada i produïda per la Sala Ultramar. Un any abans, Cárdenas havia escrit la seua primera peça llarga, La teta calva (2012), encara inèdita, on recull en clau de comèdia la seua experiència amb el càncer. De fet, obri també un blog amb el mateix nom. La Teta Calva serà, finalment, el nom de la companyia, fundada amb el seu company Xavo Giménez a l’any 2014, amb la qual estrenarà gran part de les seues obres posteriors. Aquest projecte va nàixer en els anys de la crisi econòmica i va suposar una oportunitat perquè la parella fera creativament el que desitjaven. 

           L’any 2013 serà clau en la seua incipient trajectòria com a dramaturga. A més d’estrenar per primera vegada, amb La ronda del miedo, s’apunta a la primera edició del laboratori internacional Creador.es, organitzat per Gabriel Ochoa a València, on assisteix a les classes de l’autor argentí Matías Feldman. A partir d’aquesta experiència, escriu la peça breu Happy Meal, publicada després per l’editorial Episkenion. A més, eixe mateix any, participa en un curs d’escriptura teatral amb Xavier Puchades, on coincideix amb Néstor Mir, Guadalupe Sáez, Mertxe Aguilar, Carmen Valera i Jessica Martínez. A partir d’una coordinació amb Zarzoso, sorgeix la seua segona peça teatral, Adiós todavía, que rebrà el Premi de Teatre d’Alcoi, amb la seua versió en valencià Adéu encara, editada després per la SGAE. Amb aquesta obra, Cárdenas demana i rep la beca Iberescena per fer la producció amb la companyia de Zarzoso, L’Hongaresa de Teatre, i l’argentina El Extranjero. La versió valenciana s’estrena a la Mostra de Teatre d’Alcoi de 2014, amb direcció de Mariano Stolkiner i Xavo Giménez. La versió en castellà es programa després a la Sala Ultramar, abans de viatjar a l’Argentina i estrenar-se amb un elenc argentí al teatre El Extranjero de Buenos Aires.

            En aquests anys, la companyia La Teta Calva estrena, amb molt bona acollida de públic i crítica, Penev (2014) i Llopis (2015), escrites i per Xavo Giménez. Cárdenas s’encarrega de la fotografia d’ambdues. Mentrestant, l’autora estrena al Festival Cabanyal Íntim de 2015 la versió breu de Sindrhomo i realitza la direcció de dos peces de Manu Valls: Glen Clous (2014), per al Miniteatre, i El último viaje de Cary Grant (2016). És una època de gran activitat en la companyia que també dirigeix el seu interés cap a propostes de teatre familiar com: El oro de Jeremías (2015), coescrita per Giménez i Cárdenas, amb direcció del primer; i Les aventures de T. Sawyer (2016), coproduïda amb el Centre Teatral Escallante, coescrita també pels dos membres de la companyia i on Cárdenas exerceix l’ajudantia de direcció. Aquest mateix any, Cárdenas participa en una creació col·lectiva del Festival Russafa Escènica, Hijos de Verónica (Generación del miedo), dirigida per Jerónimo Cornelles i coescrita amb Guadalupe Sáez, Anna Albaladejo, Mafalda Bellido, Paula Llorens i Amparo Vayà. De nou, a la Sala Ultramar, l’autora estrena la versió llarga i definitiva de Sindrhomo (2016), amb la qual guanya el Premi Max a la Millor Autoria Revelació en 2017. De la mateixa manera que altres produccions de La Teta Calva, Síndrhomo gira pel circuit teatral nacional, després de veure’s al Teatre Rialto o al Festival Tercera Setmana de València, fent una primera parada a la Sala Cuarta Pared de Madrid. A partir de 2016, comença a signar professionalment com a María Cárdenas, abans ho havia fet com a Iaia Cárdenas. En 2015, l’autora entra a formar part de l’Associació Valenciana d’Escriptores i Escriptors de Teatre (AVEET).

            Fins al moment, l’autora i Xavo Giménez només havien signat junts, com La Teta Calva, alguns espectacles familiars com El oro de Jeremías (2015) o Les aventures de T. Sawyer (2016), obra que va girar per tot Espanya al llarg de tres anys i va ser finalista als Premis Max de 2017 a la millor versió. A aquestes peces de teatre familiar caldria afegir-ne unes altres com El tambor de Cora (2018) o la més recent Hay una sirena en mi salón (2021), de caràcter més experimental i en clau de proposta inclusiva. La Teta Calva també ha desenvolupat una línia de dansa familiar amb companyies com Fil d’Arena o Marea Dansa. D’aquesta relació han nascut peces com Amelia (2017), Premi Fetén al millor espectacle de dansa 2017; la creació col·lectiva Nina (2019); o la producció amb Teatre Escalante, Rebel·lió  (2021), una adaptació de la coneguda novel·la d’Orwell, La rebel·lió dels animals, que va rebre el Premi de les Arts Escèniques Valencianes a millor espectacle infantil de 2021.  Paral·lelament, Cárdenas i Giménez han continuat escrivint junts espectacles per a adults com Qué pasó con Michael Jakson (2018); Historia de una cuneta (2019), un encàrrec del Festival Russafa Escènica; o El muro (2019), estrenada al Teatre Principal de València. També s’han encarregat de la dramatúrgia i la direcció de propostes com, per exemple, Un immens i infinit continent (2020), un concert teatralitzat de Néstor Mir. En les obres d’aquesta etapa, la direcció és de Giménez o és compartida amb Cárdenas.

            D’altra banda, els dos caps pensants de la companyia han desenvolupat en solitari altres projectes, encara que l’altre sempre està present en alguna tasca com la fotografia, la direcció, l’escenografia... De tots aquests projectes personals de Cárdenas destaquen El faro de la Mandinga (2018), text nascut de la primera edició del Laboratori Ínsula Dramatària Josep Lluís Sirera de l’Iinstitut Valencià de Cultura (IVC). D’aquesta obra es va fer una lectura dramatitzada a la seu de la SGAE de València i, en 2021, es va presentar, al mateix espai, la versió radiofònica dins del projecte Teatre a cau d’orella de l’IVC. En els dos casos, la direcció va ser de Xavo Giménez. També destaca la peça breu El camino de las cabras (2021), fruit de la participació de Cárdenas en el IV Torneig de Dramatúrgia Valenciana en 2020, estrenada al Festival Cabanyal Íntim amb direcció de l’autora. Cárdenas, a més, ha estat assessorant la dramatúrgia i/o direcció de diverses produccions com Habla coño, habla (2018), d’Una Ovarias, o Ella baila (2019), de Moskitas Muertas.

            Entre els últims treballs de la companyia, cal esmentar Espaldas de plata (2021), amb direcció i text de Giménez, on Cárdenas fa la fotografia i el disseny de vestuari; però també està present en el mateix motor de la peça, ja que aquesta parteix d’una experiència real de l’autora viscuda en 2005, quan li van oferir com a directora creativa la campanya d’un polític per a les eleccions autonòmiques. L’autora també exerceix d’ajudant de direcció i fotògrafa en Las danesas (2022), una producció de l’IVC, nascuda del Laboratori de Dramatúrgia Insula Dramataria Josep Lluís Sirera, escrita i dirigida per Giménez. La parella torna a una proposta familiar mitjançant l’adaptació d’una novel·la, aquesta vegada de James Matthew Barrie: Peter&Pan (2023), una coproducció de La Mar Producciones amb el Centre Teatral Escalante, escrita i dirigida per Giménez i Cárdenas. En 2022, també s’encarreguen del muntatge final de grau de l’Escuela del Actor, La porquería, una creació col·lectiva amb l’alumnat en què fan la dramatúrgia i la direcció compartida. Dos dels últims textos de l’autora van ser publicats: L’engany dels ametlers (2022), peça breu per al projecte Dramàtica de l’AVEET; i Detrás de la puerta (2023), per a un llibre de text de l’editorial Anaya destinat a adolescents.

            Per eixe temps, la malaltia que va donar nom a la companyia va tornar al cos de l’autora i, aquesta vegada, la dedicació al teatre no va poder sanar-la. Just quan La Teta Calva acomplia el seu dècim aniversari, el mes de juny de 2024, María ens va deixar. Deixa, però, un llegat dramatúrgic valuós, creat de manera individual o compartida amb Giménez. Hekla (2022/23), la seua última peça inèdita, naix com a eclosió de la seua lluita amb el càncer. Una dona, un final, un volcà i un nou començar. Aquesta peça va rebre l’ajuda a l’escriptura per l’Institut Valencià de Cultura i serà una de les pròximes produccions de La Teta Calva. Mentrestant, la companyia continua el seu camí de la mà de Giménez amb noves estrenes en 2024 com Tributo o Yo soy 451, aquesta darrera encara amb la codirecció de l’autora; i amb un nou espectacle familiar per a Marea Dansa, ¿Dónde está Alicia?, amb dramatúrgia i direcció de La Teta Calva. 

              En l'edició dels Premis de les Arts Escèniques de 2024, l'autora ha rebut el Premi d'Honor a títol pòstum. 

Trajectòria actualitzada OCTUBRE 2024
© Xavier Puchades

Obra estrenada

Textos dramàtics originals

2013. La funeraria, per a La ronda del miedo, coescrita amb Mertxe Aguilar, Sònia Alejo, Marta Chust, Guadalupe Sáez i Carmen Valera. Direcció Javier Sahuquillo. Sala Ultramar, València. (TB)
2014. Adéu encara. Direcció Mariano Stolkiner i Xavo Giménez. Dramatúrgia Paco Zarzoso. Companyia Hongaresa de Teatre. Mostra de Teatre d’Alcoi. Teatre Principal d’Alcoi.
2015. Síndrhomo (versió curta). Direcció Xavo Giménez. La Teta Calva. Festival Cabanyal Íntim, València. (TB)
2015. El oro de Jeremías, coescrita amb Xavo Giménez. Direcció Xavo Giménez. La Teta Calva. Centre de Cultura de Silla, València. (TF)
2016. Síndrhomo (versió llarga). Direcció Xavo Giménez. La Teta Calva. Sala Ultramar, València.
2016.Textos 1, 7 i 13  per a  Hijos de Verónica (Generación del miedo), coescrita amb Mafalda Bellido, Guadalupe Sáez, Amparo Vayá, Anna Albaladejo i Paula Llorens- Direcció i dramatúrgia Jerónimo Cornelles. Festival Russafa Escènica. Sala Russafa, València.
2017. Amelia. Direcció i creació amb Xavo Giménez. Marea Dansa. La Rambleta, València.  (DF)
2018. El tambor de Cora, amb Xavo Giménez. Direcció Xavo Giménez. La Teta Calva. XXVIII Mostra d’Alcoi. (TF)
2018. Qué pasó con Michael Jackson, amb Xavo Giménez. Direcció amb Xavo Giménez. La Teta Calva. Teatre El Musical, València. 
2019. Nina, creació col·lectiva amb direcció i dramatúrgia amb Xavo Giménez. Fil d’Arena. Festival Danseta, Carme Teatre, València. (DF)
2019. Historia de una cuneta, amb Xavo Giménez. Direcció Xavo Giménez. La Teta Calva. Invernadero del Festival Russafa Escènica. Sala Russafa, València. 
2019. El muro, amb Xavo Giménez. Direcció Xavo Giménez. La Teta Calva. Teatre Principal, València. 
2021. Hay una sirena en mi salón, amb Xavo Giménez. Direcció i dramatúrgia  amb Xavo Giménez. La Teta Calva. Carme Teatre, València. (TF)
2021. El camino de las cabras. Direcció María Cárdenas. La Teta Calva. Festival Cabanyal Íntim, València. (TB)

Àmbit acadèmic

2022. La porquería, creació col·lectiva amb direcció i dramatúrgia amb Xavo Giménez. La Teta Calva. Muntatge final de grau Escuela del Actor. Espai Inestable, València.

Dramatúrgies, traduccions, adaptacions i versions teatrals

2016. Les aventures de T. Sawyer, coescrita amb Xavo Giménez. Direcció Xavo Giménez. La Teta Calva i Escalante Centre Teatral. Teatre el Musical, València. (TF)
2018. Habla coño, habla, de Una ovarias. Assessorament textual i dramatúrgic de María Cárdenas. Una Ovarias. Festival Russafa Escènica, València. 
2019. Ella baila, de Moskitas Muertas. Assessoria de direcció i dramatúrgia Maria Cárdenas. FIET. Ca Ses Monges, Vilafranca (Mallorca). 
2020. Un immens i infinit continent. Direcció i dramatúrgia amb Xavo Giménez. Néstor Mir – Malatesta Records. Sala Ultramar, València. 
2021. Rebel·lió, a partir de La rebel·lió dels animals, de George Orwell. Dramatúrgia i direcció amb Xavo Giménez. Marea Dansa i Escalante Centre Teatral. Festival Dansa València. Palau de Les Arts, València. (DF)
2023. Peter&Pan, a partir de Peter Pan, de James Matthew Barrie. Dramatúrgia i direcció amb Xavo Giménez. La Mar Producciones i Escalante Centre Teatral. Teatre Principal, València.
2024. ¿Dónde está Alicia?, a partir de Alícia en el país de les meravelles de Lewis Carroll. Dramatúrgia i direcció amb Xavo Giménez. Marea Danza. Auditori de La Vall d’Uixó, València.

Posades en escena posteriors i reposicions (Internacionals)

2014. Adiós todavía. (versió argentina) Direcció Mariano Stolkiner i Xavo Giménez. Dramatúrgia Paco Zarzoso. Companyia Hongaresa de Teatre. El Extranjero, Buenos Aires.

Lectures dramatitzades (Internacionals)

2020. Qué pasó con Michael Jackson, amb Xavo Giménez. Caballero Productora Escènica, Bolivia. (virtual)

Lectures dramatitzades (Nacionals)

2018. El farol del Mandinga. Direcció Xavo Giménez. Laboratori Ínsula Dramatària Josep Lluís Sirera. Institut Valencià de Cultura. Sala SGAE, València.
2021. El farol del Mandinga. Direcció Xavo Giménez. Teatre a cau d'orella. Institut Valencià de Cultura. Sala SGAE, València. (versió teatre radiofònic) 

Obra publicada

Textos dramàtics originals

2014. Adiós todavía. Teatro Autor Express. Fundación Autor – SGAE, Madrid.
2014. Happy meal. Editorial Episkenion, València. (TB)
2016. Hijos de Verónica (Generación del miedo). El Petit Editor, Cullera (TB)
2018. El farol del Mandinga. Laboratori de Dramatúrgia Insula Dramataria Josep Lluís Sirera. Institut Valencià de Cultura, València. 
2019. Qué pasó con Michael Jackson, amb Maria Cárdenas. Teatro Autorexprés, Fundació Autor - SGAE, Madrid.
2023. Detrás de la puerta. Ele de Teatro para adolescentes (Coord. Luis Bartolomé Herrero). Anaya Ele, Madrid, p- .31-45.

Dramatúrgies, traduccions, adaptacions i versions teatrals

2016. Las aventuras de T. Sawyer, coescrita amb Xavo Giménez. Direcció Xavo Giménez. La Teta Calva – Centre Teatral Escalante. Teatre el Musical, València. 

Reflexió i investigació teatral de l'autor: programes de mà

(2015). "Prólogo". LLopis. Teatro Autorexprés, Fundació Autor - SGAE, Madrid.

Obra traduïda

VALENCIÀ
2013. Adéu encara, traducció de Juli Disla.
2015. L’or de Jeremies, coescrita amb Xavo Giménez. Versió al valencià de Xavo Giménez.
2016. Les aventures de T. Swayer, coescrita amb Xavo Giménez. Traducció de Juli Disla.
2022. L'engany dels ametlers. Dramàtica. Afán de plan - Associació Valenciana d'Escriptores i Escriptors de Teatre, València. Traducció Isabel Martí. (TB)

Obra premiada

2017. Premi Max a la Millor Autoria Revelació per Sindrhomo.
2017. Premi Fetén al millor espectacle de dansa, per Amelia. 
2017. Finalista a la millor versió teatral dels Premis Max, per Les Aventures de T.Sawyer, amb Maria Cárdenas. 
2019. Premi Teatro Exprés de l'Sgae, per  Qué pasó con Michael Jackson, amb Maria Cárdenas.
2021. Premi de les Arts Escèniques Valencianes a millor espectacle infantil, per Rebel·lió. 
2024. Premi d'Honor de les Arts Escèniques Valencianes. 

Ajudes
2017. Ajuda a l’escriptura escènica de l’Institut Valencià de Cultura.
2023. Ajuda a l’escriptura escènica de l’Institut Valencià de Cultura, per Hekla.

Bibliografia

Articles, capítols, pròlegs

ROSSELLÓ, R. X. (2016). “Las autoras asaltan los escenarios valencianos del siglo XXI”, introducció a Hijos de Verónica (Generación del miedo). El Petit Editor, Cullera, p.9-33.
ZARZOSO, P. (2014). “Prólogo”. Adiós todavía, de Iaia Cárdenas, Teatro Autor Express, Fundación Autor SGAE, Madrid, p.7-9
-(2018). "Pròleg", als tres volums del I Laboratori Ínsula Dramatèria Josep Lluís Sirera. Institut Valencia de Cultura, València, p. 9-15.

Recepció en premsa i publicacions especialitzades

ALIAGA, X. (2015). “Xavo Giménez: Per a mi la paraula teatre és sagrada”. El Temps, 29 setembre. 
ÁLVAREZ-DARDET, A. (2017). “Síndrhomo, una historia de venganza y deshaucio”, La Marea, 11 de juliol.
ARÁN VILÀ, R. (2019). “Qué pasó con Michael Jackson”. Anagnórisis, 19 de juny. 
ARTEZBLAI (2019). “La Teta Calva estrena El Muro en el Teatro Principal de Valencia”. Artezblai, 21 de març.
AUNIÓN, J.A. (2018). “El éxito puede ser una enfermedad terrible”. El País, 5 de juliol. 
BELLO, S. (2016). “La Teta Calva: El teatro es eso, un cúmulo de errores que te llevan a algún acierto”. Agenda AU, desembre. 
-(2016). “El teatro es eso. Un cúmulo de errores que te llevan a algún acierto”. Cartelera AU, desembre.
-(2019). “El muro”. Agenda AU, febrer.
BIÓN (2020). “Presente y presente: El Muro de la Teta Calva”. Atravesdebion.wordpress.com, 20 de febrer. 
BOSCH, M. (2020). “Carles Chiner, con El Muro en la UJI: Para el espectador es un viaje en el que muchas veces es difícil hacer pie, con una lògica muy especial”. Nomepierdouna.net, 20 de febrer.
-(2020). “La Teta calva planta en el Paranimf de la UJI un muro de sueños estrellados”. Nomepierdouna.net, 25 de febrer.
BRAVO, J. (2017). “Las mujeres creadores, protagonistes de los premios Max”, ABC, 6 de juny.
CALERO, I. 2016). “Rebentar-ho tot per a tornar a nàixer”. El Mundo (CV), 16 de juny.
CAMPOS, P. (2017). “Solo son mujeres, unos Max femeninos contra el Olvido”. El Confidencial, 6 de juny.
CARO, M. (2020). “El dramatismo cómico de El Muro aporta color al Garnacha”. La Rioja, 12 de desembre. 
CASTRO, J. (2017). “Roer desde fuera del sistema con Sindrhomo”. La República Cultural, 12 de juliol. 
CONTRERAS, V. (2018). “El éxito caníbal que mató a Michael Jackson”. Levante Emv, 7 de juny.
-(2020). “El sello de la Teta Calva es nadar entre la misèria y la carcajada”.  Levante EMV, 15 de juliol.
-(2024). “María Cárdenas y Xavo Giménez o cómo hacer teatro más allá de la muerte”. Levante EMV, 18 de setembre.
CREADOR.ES (2015). “Talento Creadores: Iaia Cárdenas”. Creadores-es.com, 15 setembre.
CRESPO, A. (2017). “Un abismo para tres”. Diario de Sevilla, 7 de juliol. 
CULTURPLAZA (2017). “Marea Danza presenta Amelia, la primera mujer en cruzar el Atlántico pilotando un avión”. Valenciaplaza, 10 d’octubre.
-(2021). “Rebelión en la granja con ritmo flamenco”. Culturplaza, 18 de març. 
DIAGO, N. (2014). “Aliens”. Cartelera Turia, juliol.
-(2016). “Family Plot”. Cartelera Turia, desembre.
DEVÍS, A. (2024). “Muere la dramaturga María Cárdenas cofundadora de La Teta Calva”. Culturplaza, València, 10 de juny.
DOMÍNGUEZ, P.J.L. (2017). “Sindrhomo”. Cercadelacerca.blogspot.com, 11 de juliol. 
DONAT, B. (2016). “La Teta Calva, el teatro de las entretelas”. Culturplaza, 14 de desembre.
-(2018). “Michael Jackson versus los dioses del polígono”. Culturplaza, 31 de gener. 
-(2018). “Las niñas se hacen fuertes en el teatro infantil”. Culturplaza, 7 de març. 
-(2021). “La Teta calva invita a escudriñar el camerino de una diva en decadencia”. Valenciaplaza, València, 6 d’octubre.
E.D. (2018). “La SGAE publicará la obra de los valencianos Xavo Giménez y María Cárdenas”. Levante EMV, 27 de juliol. 
EL DIARIO.ES (2017). “Los Premios Max reclaman la autoria de la mujer y una política cultural feminista”. El Diario.es, 6 de juny.
ESTEBAN MONJE, A. (2017). “Síndrhomo”. Kritilo.com, 10 de juliol. 
EUROPAPRESS (2018). “La Teta Calva reflexiona sobre el éxito y la soledad en una comedia punzante inspirada en Michael Jackson”. La Vanguardia, 6 de juny.
FAJARDO, S. (2024). “Fallece la dramaturga valenciana María Cárdenas”. Levante EMV, València, 10 de juny.
GABARDA, G. (2017). “De la realitat al teatre”. El Mundo, CV, 18 de juliol. 
-(2019). “Les propostes per a trencar el 2019”. El Mundo CV, 10 de gener.
GARSÁN, C. (2020). “La Teta Calva sube el telón cuatro meses después”. Culturplaza, 15 de juliol.
GÓMEZ, A. (2018). “María Cárdenas: Abordar la locura permite entrar en otros caminos, en un teatro ebrio”. Diario Sur, 10 de febrer. 
GUERRERO, D. (2017). “Una denuncia singular”. El Correo de Andalucía, 7 de juliol.
HERNÁNDEZ GARRIDO, R. (2017). “Exposición del desahucio: Síndrhomo”. Ovejasmuertas, 13 de juliol.
HERRERO, A. (2019). “Qué fue de Michael Jackson, una divertida mirada sobre la fama”. Diario Vasco, 26 de gener. 
JORQUES, B. (2017). “La noche Max valenciana”. Levante, 6 de juny.
-(2017). “La sinceridad y la honestidad es lo que hace tener un valor verdadero”. Levante Emv, 7 de juny.
LABASTIDA, M. (2017). “Cuatro Manzanas con sabor valenciano”, Las Provincias, 6 de juny.
LAULLÓN, C. (2016). “Iaia Cárdenas, mirar mirades”. Losojosdemirar.com, 11 de febrer.
LOSANEZ, R. (2018). “Qué pasó con Michael Jackson: Tras el éxito”. La Razón, 7 de juliol. 
MAKMA (2016). “La locura de vivir al límite”. Makma, 13 de desembre.
MARCOS, M. (2017). “Sindrhomo, el canto a la lucha de María Cárdenas”. El Mundo CV, 11 de novembre. 
MARTÍ, J. C. (2018). “Contra la dictadura digital”. Levante EMV, 31 d’agost.
MARTÍNEZ MONTESINOS, V (2016). “Sindrhomo o la màgia d’allò inservible”. Afán de plan, 1 de juny. 
MARTÍNEZ MONTESINOS, V – ANDRÉS, C. (2019). “Collages escènics: El muro”. Afán de plan, 7 d’abril. 
MELGUIZO, J. (2018). “Espejos rotos”, Heraldo de Aragón, 13 de juny.
-(2019). “Un corazón compartido”, Heraldo de Aragón, 10 de desembre. 
MOLERO, R. (2016). “Una ocura inteligente”. Levante Emv, 17 de desembre.
-(2016). “Espíritu aventurero”. Levante Emv, 19 de novembre.
MORGADO, F. (2018). “Síndrhomo o el miedo a estar cuerdo”. Diario Sur ,11 de febrer. 
PALLARÉS, ,A. (2018). “La Sala Beckett parla valencià”. Entreacte, febrer. 
PEIRÓ, J.V.(2016). “Para hacer algo, hazlo”. Las Provincias, 23 de desembre. 
-(2016). “¿Qué podemos hacer?”. Episkenion, juny.
-(2016). “Para niños y adultos”. Las Provincias, 26 de novembre.
-(2017). "Comedia grotesca". Las Provincias, 27 de maig.
-(2018). "Detrás de un póster hay una pared". Las Provincias, 10 de febrer. 
-(2018). "Altos vuelos en Gijón". Las Provincias, 3 de març. 
-(2019). "Los sueños acaban en una tienda de disfraces". Las Provincias, 6 d’abril.
-(2020). "El monstruo de plástico". Las Provincias, 19 de setembre.
-(2021). "Mágica y simbólica". Las Provincias, 3 d’abril.
-(2021). "Cinco furias". Las Provincias, 24 d’abril.
-(2021). “Dulce venganza”. Las Provincias, 9 d’octubre.
-(2023). “El país de siempre más”. Las Provincias, 6 d’octubre.
PINYANA, C. (2017). “Sindrhomo, María Cárdenas. Premi Max  la millor autoria revelació 2017”. Descriu.org, 5 d’agost. 
PRADO, A. (2018). “Xavo Giménez: El teatro tiene que hablar de los drames que nos rodean”. Información, Alacant, 8 de novembre.
RODRÍGUEZ, T. (2018). “Les dramaturgues reclamen alçar el teló dels grans teatres”. Diari la Veu, 27 d emarç.
RODRÍGUEZ GIMENO, R. (2017). “3 preguntas a María Cárdenas”. Tercerasetmana.com, 10 de juny.
-(2018). “La vida es una papada”. Verlanga, 30 de gener.
-(2019). “El muro, psicologia y fritanga”. Verlanga, 27 de març.
-(2021). “Mercè Tienda, la actriz que está de verdad”. Verlanga, València, 26 de maig.
SAN MARTÍN ARZOLA, L. (2016). “Les aventures de T. Sawyer: Una obra para niños y adultos que rompe aún más los paradigmas”. ValenciaExtra, 7 de desembre. 
SAVIRÓN, E. (2017). “Síndrhomo”. Agolpedeefecto.com, 17 de juliol.
SESMA, M. (2018). “¿Qué pasó con Michael Jackson?”. Artezblai, 32 de juliol.
SUÁREZ, J. (2017). “Sindrhomo: ¿Qué bello es vivir?” Mi reino por un caballo, 12 de juliol. 
TIENDA, M. (2017). “Autodefinides. María Cárdenas: teatre, present i lluita”. Afan de plan, desembre.
TORRES, S.  (2016). “L’aventura de ser un altre”. El Mundo, 20 d’octubre.
-(2017). “Los Max femeninos”. El Mundo (València), 6 de juny.
VÁZQUEZ, A. (2017). “Sindrhomo, de María Cárdenas: humor absurdo y subversión”. Moon Magazine, 20 de juliol.
V.C. (2018). “Teatro de vaguardia con La Teta Calva en la UJI”. El Periódico Mediterráneo, 28 de setembre.
VIDALES, R. (2017). “La dramaturga que nunca soñó con un Max... però lo ganó”. El País (Madrid), 12 de juliol.
VILA, J.M. (2017). “Sindrhomo, una víctima más del sistema”, Diario Crítico, 18 de juliol.
VIÑAS, E. (2017). “La noche de María Cárdenas”. ValenciaPlaza, 6 de juny.
- (2017). “María Cárdenas: La crisis provocó que empezásemos a hacer lo que realmente queríamos”. ValenciaPlaza,3 de desembre.

Enllaços

http://aveet.eu/cardenas-iaia/
​https://www.contextoteatral.es/mariacardenas.html
http://latetacalva.blogspot.com.es