Trajectòria

           Llicenciada en Ciències de la Comunicació per la Universitat Cardenal Herrera CEU de València en 2004, Sáez exerceix de periodista un temps en Levante EMV Castelló i amb l’equip ENG per a informatius de Radiotelevisió Valenciana (RTVV). Després de realitzar un curs d’escriptura de guions de thriller amb Mariano Barroso a la Universitat Internacional Menéndez Pelayo (UIMP) de València, decideix formar-se com a guionista. A la mateixa UIMP, cursa una introducció a l’escriptura audiovisual i, finalment, fa el Màster en guió de televisió. També farà a la Universitat de València un curs de tècnic d’operadora de càmera i, a l’SGAE, un altre de realització de documentals, impartit per Adán Aliaga.

            Decidida a dedicar-se al món del guió, Sáez escriu el seu primer documental, Xilxes, història d’un poble (2006). A l’any següent, guanya el Premi Concurs d’Idees de RTVV amb un projecte de sèrie diària juvenil, Campus, coescrita amb Mar Solana i Nacho Díaz. A més, els tres autors queden també finalistes amb un projecte de sèrie policíaca, En la línia de perill.  Aleshores, comença a treballar com a guionista i redactora en diferents formats televisius per la mateixa RTVV, tant divulgatius com d’entreteniment com Remeis al rebost (2007-2008), Ficcionari (2008-2012),  Al box a mitjanit (2008) o  Zona Zaping (2009). Inicia també les seus col·laboracions en ficció televisiva i cinematogràfica: el telefilm Contáctame (2009); el llargmetratge documental Cavalls (2010), produïda per Assisimerli; el projecte de tres curtmetratges Triste (2010), junt amb M. Solana i N. Díaz, on escriu Y entonces sacaron las tartas (2010); el llargmetratge de creació col·lectiva Tots a una veu (2012), on participen, entre altres guionistes, dramaturgues com Mertxe Aguilar o Carmen Valera; o la websèrie coordinada per un altre dramaturg, Gabi Ochoa, Kedamos? (2013). Destaca la seua incursió en la ficció infantil, on s’especialitzarà més endavant, amb Babaclub (2010), un programa de muppets per a RTVV, o el projecte de la Fundación Muñecos por el Desarrollo, Amigoos (2011). 

            Amb l’experiència de guionista, Sáez escriu en equip i practica la reescriptura, un valuós aprenentatge per a futures experiències teatrals pròpies, col·lectives i de coescriptura. Aquest bagatge, el trasllada al que serà el seu projecte teatral més personal, la companyia Lupa Teatre. Fundada en 2010, junt amb l’actor Pau Gregori i la ballarina i fotògrafa Sandra Sasera, la seua primera producció serà una peça infantil L’inventor de xiquets (2010), un encàrrec d’Amnistia Internacional. Des d’aleshores, l’autora s’interessa per l’escriptura dramàtica i, entre 2010 i 2014, assisteix a una sèrie de tallers. El primer serà un d’Enzo Cormann a la Sala Beckett de Barcelona; després, en vindran tres amb Paco Zarzoso, entre els quasl destaca “In vino veritas”, a l’SGAE de València; dos de “dramatúrgia ralentitzada” amb Xavier Puchades; i un a l'Aula Oberta d’Escriptura Creativa de la Universitat de València, impartit per Patrícia Pardo.

            Algunes de les seues primeres col·laboracions en projectes col·lectius i cocreacions teatrals són fruit, directe o indirecte, d’alguns d’aquests tallers. Sota la coordinació de Paco Zarzoso, escriu Lo mejor del sol sin el sol i VII. Aquestes peces breus formaran part com a escenes de La Ronda del miedo (2013), dirigida per Javier Sahuquillo i coescrita amb altres participants del taller de Zarzoso com Mafalda Bellido, Carmen Valera, Sònia Alejo o María Cárdenas, entre altres. D’un segon taller amb Zarzoso, sorgeix la creació col·lectiva Abelles (2013), un encàrrec del Grup de Teatre de la Universitat de Valencia que dirigirà Pep Sanchis. En aquest projecte, Sáez coescriu amb les autores abans esmentades i altres autors com Robert March, Jacobo Julio i Frederic López, tots junts formen un col·lectiu efímer anomenat Las Federicas. 

            Paral·lelament a la seua formació com a dramaturga, escriu la primera peça llarga destinada a un públic adult de Lupa, Para que no te me olvides (2012). De moment, ha sigut el seu treball més premiat: Premi Punt G a l’espectacle revelació (2012) i Premi al millor espectacle del públic en la Mostra de Teatre de Barcelona (2015). És també l’obra amb la qual la companyia viatja a Xile en 2017, concretament, al Festival Internacional de Teatro y Danza Fintdaz. Recentment, es va acomiadar dels escenaris a la Sala Ultramar, després de quasi deu anys de vida. En 2013, rep el seu primer encàrrec en solitari, Miss Hammer, per a la companyia A Cero Metros. Una peça dirigida per Gerardo Esteve que rebrà el Premi Vila de Mislata al millor espectacle (2013).

            L’escriptura de Para que no te me olvides va ser coordinada per Xavier Puchades, amb el qual Lupa Teatre i teatrencompanyia faran la coproducció Lúcid (2013), de Rafael Spregelburd, dirigida pel mateix Puchades i amb l’autora d’ajudant de direcció. En 2014, Lupa Teatre realitza una segona proposta infantil, M i les balenes, cocreació de Sáez i Puchades, un encàrrec de Pro21 que s’estrenarà al Festival de Marionetas y Teatro Infantil de Logroño. Aquest autor s’encarregarà de coordinar, igualment, les peces llargues posteriors de Sáez per a Lupa Teatre/La Família Política. 

            D’altra part, amb Patrícia Pardo, coescriurà Cul Kombat (2015), una peça inspirada en el Manifiesto contrasexual de Paul B. Preciado que compta amb el suport d’Amnistía Internacional i la seua campanya global “El meu cos, els meus drets”. Aquesta peça ha tingut una important projecció internacional i s’ha vist en països com Portugal, Suècia, Islàndia, Colòmbia, Xile, Equador o Austràlia.

            No és casual el vincle que manté l’autora amb projectes d’activisme social i feminista. De fet, ha cursat el Postgrau en Gestió de Projectes de Cooperació Internacional de la UOC i diferents cursos d’Igualtat i gènere en l’empresa i mediació cultural de la Creu Roja. En els darrers anys, ha exercit tasques pròpies de periodista com a coordinadora de premsa i comunicació i de les àrees de dones i xiquets en Aministia Internacional, també per al col·lectiu Lambda de València. En aquesta línia, des de 2014, s’encarrega també de la premsa i comunicació de la Sala Ultramar, projecte en el qual va entrar com a sòcia poc després de la seua fundació i en el qual ha estat fins a 2024, any del tancament de la sala.

            Al 2015, Sáez assisteix al taller de Juan Cavestany a l’SGAE. D’aquest taller, eixirà el material textual de la primera creació col·lectiva d’Escena Erasmus, Urgencia (materiales para un espectáculo europeo) (2015). Des d’aleshores, Sáez col·labora en diverses edicions d’aquest projecte nascut a la Universitat de València: Europa Cabaret del desencant (2015), Circ de la frontera (2016), La fira invisible (2017) i Una cançó per a Europa (2019). La quantitat de peces breus escrites per l’autora s’entén, precisament, per la seua participació en aquests tipus d’espectacles col·lectius. Per a Escena Erasmus ha escrit nombrosos textos: La independència catalana (2015), Yo me creí lo de Europa (2015), Esta es mi posición al respecto de las fronteras (2016), Cotó de sucre (2017), El centro de la diana nunca fue tan difícil de alcanzar (2017), Cristalino (2018), Cuando suene el himno, baila (2018), El dia que vam aprendre a menjar com animals + Arribà la fi del món (2019), La obediencia (2021)i Y por la noche haré adivinaciones... (2021).

            A les peces breus esmentades, caldria afegir-ne altres escrites per a la producció Hijos de Verónica (Generación del miedo) (2016): Yo aprendí a querer a mi madre, El día que morí se me aparició la rana Gustavo i Hay gente que está hecha de una pasta especial.  Hijos de Verónica és una altra creació col·lectiva, amb l’especificitat d’estar escrita únicament per dramaturgues, destinada al Festival Russafa Escènica amb direcció de Jerónimo Cornelles. A més a més, l’autora ha estrenat amb la seua companyia A mí nunca me cortó la cabeza (2014) i Com aprendre a unir metalls (2017); i té publicades dos peces breus més: Todos los viernes como en su casa para mantenerme unida a este mundo (2017), per a la lectura dramatitzada de presentació de l’Associació Valenciana d’Escriptores i Escriptors de Teatre; i Los peores huracanes siempre tienen nombre de mujer (2017), per a un volum dedicat al maltractament de la revista americana Estreno. 

            Amb la seua companyia, Sáez ha estrenat dos peces llargues més per adults: Se’ns està quedant cos de postguerra (2015), peça que va rebre l’ajuda a l’escriptura de l’Institut Valencià de Cultura i la residència de creació de la Inestable, Graners de Creació; i L’alegria està ací dins (2017), amb la qual la companyia canviarà de nom pel de La Família Política. En la primera comptarà amb la col·laboració de Begoña Tena en la direcció i, en la segona, la direcció anirà signada per Pau Gregori i Kika Garcerán. L’última producció de la companyia és Plàstic (2019), una proposta familiar amb direcció compartida entre Sáez i Patrícia Pardo.

            Després de quasi deu anys on les obres de l’autora s’han estrenat en sales alternatives, universitàries o festivals urbans, en 2018, rep l’encàrrec de l’Institut Valencià de Cultura per coescriure amb Mertxe Aguilar, Alexandria, estrenada en el Teatre Rialto, amb direcció de Juan Pablo Mendiola i coordinació dramatúrgica de Xavier Puchades.  En 2019, l’autora rep una ajuda a l’escriptura escènica de l’IVC i escriu La confiança, estrenada en 2021, amb producció de la Sala Ultramar i direcció d’Eva Zapico. Aquesta directora també s’havia encarregat de dirigir el text  Llegir Kant per entendre la fi del món (2020), dins de la primera edició de la Marató de Monòlegs de l’AVEET. Eixe mateix any, l’autora és escollida per a participar en el Laboratori de Dramatúrgia Insula Dramataria Josep Lluís Sirera d’on naix Com l'amor del llop pels corders (2021). En aquesta edició del laboratori, coordinat per Paco Zarzoso, coincideix amb altres autors com Paco Romeu, Xavo Giménez o Gemma Miralles, amb la mirada externa de Denise Despeyroux. De l’obra es farà una lectura dramatitzada al Teatre Rialto amb direcció de Jaume Pérez. En 2022, Sáez estrena també una peça itinerant al Teatre El Musical, Tots els llocs on t’he estimat, creada junt amb Julia Vicario i producte d’una residència escènica de l’Ajuntament de València.

            En tot aquest temps, l’autora ha continuat formant-se amb professors com José Sanchis Sinisterra, (2014) a l’Obrador de Barcelona; Eusebio Calonge (2015), dins del laboratori Creador.es; Pablo Gisbert (2016), a la sala Ultramar; Sergio Blanco (2019), al Festival Tercera Setmana; o Rosa Díaz (2019), dins les trobades de teatre per la infantesa i la joventut d’AVEET-Escalante. Durant els mesos de la pandèmia de 2020, Sáez cursa un taller online amb Rafael Spregelburd del qual sorgeix un nou text, La lengua incompleta. Finalista en el Premi Born de Teatre de 2021, puja a escena dos anys després amb direcció de Kika Garcelán i producció de La Família Política i el Teatre El Musical de València, espai on es va estrenar. En 2023, participa també en la residència d’escriptura Creador.es on realitza nous cursos amb Mariano Pensotti o Roger Bernat.

            En els últims anys ha estat molt activa com a dramaturga. Amb la seua companyia, estrena una nova proposta familiar, Boreal (2022), dirigida per Patrícia Pardo i nominada a millor espectacle infantil als Premis de les Arts Escèniques Valencianes. Ha continuat col·laborant amb Escena Erasmus, en els muntatges: El viatge impossible (2021), junt amb Daniel Tormo, Isabel Martí i Gemma Miralles;  i El desig de la joventut (2022), junt amb Maribel Bayona, Anna Marí i Daniel Tormo. Ambdues obres van rebre el premi a millor text (ex aequo, la segona) i a millor muntatge de la Federación Española de Teatro Univesitario.

            Sáez ha treballat igualment com a dramaturga per a projectes d’altres companyies: amb Jerónimo Cornelles ha escrit La caravana de les flors (2023), amb producció de Bramant Teatre, i l’obra per a adolescents Princeses, cavallers i dracs (2024), producció d’Escalante; i una altra producció d’Escalante, en aquest cas amb la companyia La Negra, Xafar la gespa (2022), una proposta destinada l’espai públic per a públic familiar. Finalment, en 2024, l’autora participa amb la peça Ippon al Torneig de Dramatúrgia Valenciana, i guanya l’Ajut Benet i Jornet de la Sala Beckett, on ha escrit la seua darrera obra, Tinc un bosc al meu cervell. L’última obra estrenada és Nínive, amb direcció de Kika Garcelán i producció de La Família Política. Aquesta obra té els seus orígens en 2022 quan l’autora és seleccionada en el primer Taller d’Escriptura Contaminant, un projecte dirigit per Albert Tola i Rodrigo García Olza, organitzat per Proyecto Inestable de València, el Teatre Tantarantana de Barcelona, AVEET i La Chartreuse de Vilanova d’Avinyó. En 2024, Nínive guanya el XIV Premi Jesús Domínguez i es publica en la revista Primer Acto. Altres textos han sigut també publicats com La lengua incompleta o el text breu Del poliamor i les croquetes (2021) per a la col·lecció Dramàtica de l’AVEET.

            Com a docent, des de 2014, ha exercit de professora i coordinadora de classes de teatre en instituts. En els últims anys ha impartit cursos d’escriptura a l’Escuela del Actor de València (2017), d’iniciació a l’escriptura teatral a la Sala Ultramar (2019) o a l’Aula Oberta d’Escriptura Creativa a la Universitat de València (2024). A més de tallers sobre la memòria a la Fira Esfera (2019), sobre autoficció a l’APLEC (2023), o sobre com escriure des de la pèrdua al Festival Russafa Escènica (2023). 

            Paral·lelament, amb la nova televisió pública valenciana, À punt, l’autora torna a treballar de guionista per a programes de ficció i entreteniment: Júlia i Gilbert (2017), Magnífics (2018), Som Bíters! (2018), Açò és un destarifo (2018), El cau de les feretes (2018), Comediants (2019) i El diari de Bita i Cora (2019), Vip Pets (2020) o Després de tu (2020).

            Sáez és sòcia de l’EDAV (Associació d’Escriptors de l’Audiovisual Valencià) i de l’AVEET (Associació Valenciana d’Escriptores i Escriptors de Teatre), on forma part actualment d’un dels seus grups de treball.

Trajectòria actualitzada NOVEMBRE 2024

© Xavier Puchades

Obra estrenada

Textos dramàtics originals

2010. El inventor de niños / L’inventor de xiquets. Direcció Pau Gregori. Lupa teatre – Amnistia Internacional. Plaça la Verge de València. (TF)
2011. Fragmentando, amb Désirée Belmonte i Pau Grégori. Teatre de La Catrina. I Festival Cabanyal Íntim, València. 
2012. Para que no te me olvides. Direcció de Lupa Teatre. Lupa Teatre.  Espacio Inestable, València.
2013. Lo mejor del sol sin el sol, per a La ronda del miedo, escrita amb Mertxe Aguilar, Sònia Alejo, Marta Chust, Mertxe Aguilar i Carmen Valera. Direcció Javier Sahuquillo. Sala Ultramar, València.
2013. VII. La ronda del miedo, direcció Javier Sahuquillo. Sala Ultramar, València. (TC)
2013. Abelles. Escrita pel col·lectiu Las Federicas. Direcció Pep Sanchis. Sala Matilde Salvador, València. 
2013. Miss Hammer. Direcció de Gerardo Esteve. A cero metros. Sala Carme Teatre, València.
2014. A mí nunca me cortó la cabeza. Direcció de l’autora i Pau Gregori. Miniteatro al Rialto. Teatre Rialto, València.  (TB)
2014. M i les balenes / M y las ballenas, coescrita amb Xavier Puchades. Direcció de l’autora i Xavier Puchades. Lupa Teatre – Pro21. Festival de Marionetas y Teatro Infantil de Logroño, Teatro Bretón, Logroño.  (TF)
2015. Se nos està quedando cuerpo de postguerra / Se’ns està quedant cos de portguerra. Direcció de Lupa Teatre. Lupa Teatre. Espacio Inestable, València.
2015. Cul Kombat, coescrita amb Patrícia Pardo. Direcció Patrícia Pardo. Cia. Patrícia Pardo. Espacio Inestable, València.
2015. La independència catalana, per a Urgencia (materiales para un espectáculo europeo), escrita amb Eugenia Sancho, Antonia Montaner, Ana Albaladejo, Carmen Valera, Robert March, Lucía Sáez, Rafa Segura, Maribel Bayona, Daniel Tormo, Xavier Puchades i Juan Cavestany. Direcció Josep Valero. Grup Escena Erasmus. Sala Matilde Salvador, València.   
2015. Yo me creí lo de Europa, per a Europa Cabaret del desencant, escrita amb Maribel Bayona, Xavier Puchades, Patrícia Pardo, Eugenia Sancho, Pasqual Alapont, Javier Sahuquillo, Josep Lluís Sirera i Daniel Tormo. Direcció Josep Valero. Grup Escena Erasmus. Sala Matilde Salvador, València.
2016. Yo aprendí a querer a mi madre - El día que me morí se me apareció la rana Gustavo - Hay gente que está hecha de una pasta especial, per a Hijos de Verónica (Generación del miedo), escrita amb Mafalda Bellido, María Cárdenas, Amparo Vayá, Anna Albaladejo i Paula Llorens. Direcció Jerónimo Cornelles. Festival Russafa Escènica. Sala Russafa, València.
2016. Esta es mi posición al respecto de las fronteras, per a Circ de la frontera, escrita amb Mertxe Aguilar, Maribel Bayona, Anna Marí, Manuel Molins, Jacobo Pallarés i Daniel Tormo. Direcció Anna Marí. Grup Escena Erasmus. Sala Matilde Salvador, València.
2017. Com aprendre a unir metalls. Direcció La Família Política. Festival de Teatre La Ravalera. Institut Ribalta, Castelló. (TB)
2017. L’alegria està ací dins / La alegria està aquí dentro. Direcció Kika Garcerán i Pau Gregori. La Família Política. Sala Ultramar, València. 
2017. Cotó de sucre - El centro de la diana nunca fue tan difícil de alcanzar, per La fira invisible, escrita amb Gabi Ochoa, Javier Sahuquillo, Daniel Tormo i Anna Marí. Direcció Anna Marí. Escena Erasmus. Matilde Salvador, València. (TB)
2018. Alexandria, coescrita amb Mertxe Aguilar. Direcció Juan Pablo Mendiola. Institut Valencià de Cultura. Teatre Rialto, València.
2018. Cristalino / Cuando suene el himno, baila. Per La gran final, escrita amb Mafalda Bellido, Javier Sahuquillo, Maribel Bayona, Adrián Novella i Daniel Tormo. Direcció Anna Marí. Escena Erasmus. Matilde Salvador, València. (TB)
2019. El dia que vam aprendre a menjar com animals - Arribà la fi del món. Una cançó per a Europa, escrita amb Michele Ruol, Begoña Tena, Sònia Alejo, Ignacio García May, Sara Acamer i Daniel Tormo. Direcció Javier Sahuquillo. Sala Matilde Salvador, València. (TB)
2019. Plàstic. Direcció de Patrícia Pardo i de l'autora. La Família Política. Sala Ultramar, València. 
2020. Llegir Kant per entendre la fi del món. Direcció Eva Zapico. Primera Marató de monòlegs d'AVEET. Teatre Talía, València. (TB)
2021.  La obediencia / Y por la noche haré adivinaciones... Per a El viatge impossible, escrita amb Gemma Milralles, Isabel Martí i Daniel Tormo. Direcció Josep Valero. Escena Erasmus. La Rambleta, València. (TB)
2021. La confiança. Direcció Eva Zapico. Companyia Produccions d'Ultramar. Sala Ultramar, València. 
2022. Tots els llocs on t’he estimat, amb Julia Vicario. Residències de creació de l’Ajuntament de València. Teatre El Musical, València.
2022. La lengua incompleta. Direcció Kika Garcelán. Cia. La Familia Política – Teatre El Musical.  Teatre El Musical, València.
2022. Xafar la gespa. Direcció Sergi Heredia. Companyia La Negra – Escalante. Parc Central, València.
2022. El desig de la joventut, amb Daniel Tormo, Anna Marí i Maribel Bayona. Direcció Josep Valero. Escena Erasmus, Sala Matilde Salvador, València.
2022. Boreal. Direcció Patrícia Pardo. La Familia Política. Sala Ultramar, València.
2023. La caravana de les flors, amb Jerónimo Cornelles. Direcció Jerónimo Cornelles. Bramant Teatre-Direcció General de Cultura i Patrimoni de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport. . Sant Miquel dels Reis, València.
2024. Princeses, cavallers i dracs, amb Jerónimo Cornelles. Direcció Jeronimo Cornelles. Bramant Teatre – Escalante. Teatre Principal, València.
2024. Nínive. Direcció Kika Garcelán. Cia. La Familia Política. Teatre Rialto, València.

Posades en escena posteriors i reposicions (Nacionals)

2018. Europe from the inside, Europe from the outside, escrit amb Xavier Puchades, Lucía Sáez, Gabi Ochoa i Maribel Bayona. Direcció Josep Valero. Escena Erasmus. Matilde Salvador, València. 

Lectures dramatitzades (Nacionals)

2015. Todos los viernes como en su casa para mantenerme unida a este mundo. En Teatre ací i ara. Direcció Jaume Pérez. AVEET, SGAE, València. (TB)
2021. Com l'amor del llop pels corders. Direcció Jaume Pérez. Laboratori de Dramatúrgia Ínsula Dramatària Josep Lluís Sirera, Institut Valencià de Cultura. Teatre Rialto, València. 
2022. Nínive. Direcció Kika Garcelán. Festival Russafa Escènica-AVEET. Sala SGAE, València.
2024. Ippon. Direcció Guada Sáez. Torneig de Dramatúrgia Valenciana. Teatre Arniches, Alacant.

Obra publicada

Textos dramàtics originals

2013. Mi madre y yo. Revista Red Escénica-Acotaciones en la caja negra, núm.9, València, p. 35-45.
2014. A mi nunca me cortó la cabeza. Breves de Teatro III. Autoedició Sala Ultramar, València.
2014. A mi nunca me cortó la cabeza.(aveet) 
2016. Hijos de Verónica (Generación del miedo). El Petit Editor, Cullera.
2017. Todos los viernes como en su casa para mantenerme unida a este mundo, en El teatre ací i ara / El teatro aquí y ahora. Editorial Alupa, València.
2017. L’alegria està ací dins / La alegría està aquí dentro. Editorial Alupa, València.
2017. Cul Kombat, coescrita amb Patrícia Pardo. Patrícia Pardo: Obra escollida (1996-2017). Comissura Edicions, València.
2017. Los peores huracanes siempre tienen nombre de mujer, en 50 voces contra el maltrato. Revista Estreno, vol. XLIII, núm. 2, Ohio Wesleyan University, p. 119-121.
2018. Para que no te me olvides. Revista Red Escénica, núm. 9, València, p. 22-32.
2019. Alexandria, coescrit amb Mertxe Aguilar. Institut Valencià de Cultura, València.
2021. La confiança. En Dramatúrgia valenciana contemporània. Institut del Teatre - Comanegra, Barcelona, p. 203-257.
2021. Com l'amor del llop pels corders. IV Laboratori de Dramatúrgia Insula Dramataria Josep Lluís Sirera. Institut Valencià de Cultura, València.
2022. Del poliamor i les croquetes. Dramàtica. Afán de Plan. AVEET, València, juny. (TB)
2023. La llengua incompleta. Ediciones Invasoras, Vigo.
2024. Nínive. Revista Red Escénica, València.
2024. Nínive. Revista Primer Acto, núm. 366, Madrid.

Reflexió i investigació teatral de l'autor: programes de mà

2010. Texto dossier de L’inventor de xiquets, Lupa teatre.
2012. Text programa de mà, amb Xavier Puchades. Para que no te me olvides, Lupa Teatre.
2012. “Apuntes de la autora y directora”. Dossier Para que no te me olvides, Lupa Teatre.
2014. “De què està feta M i les balenes. Argument, personatges, estètica”, amb Xavier Puchades. Dossier M i les balenes, Lupa Teatre – Pro 21.
2014. Text dossier A mí nunca me cortó la cabeza, Lupa Teatre.
2015. Text dossier de Se’ns està quedant cos de postguerra, Lupa Teatre.
2017. Text dossier L’alegria està ací dins, La Família Política.
2018. Text programa de mà Alexandria, amb Mertxe Aguilar, Institut Valencià de Cultura.
2018.  Text del dossier Alexandria, amb Mertxe Aguilar, Institut Valencià de Cultura.
2019. Text introductori, coescrit amb Mertxe Aguilar. Alexandria, Institut Valencià de Cultura, p. 5.
2021. Text del dossier La confiança. Sala Ultramar, València.
2021. “Escriure igual que la meua mare cuina torrijas”.  Simposi Imaginar el futur? Literatura dramàtica catalana en temps de crisi 2008-2021. Institut del Teatre de Barcelona i AELC. Institut del Teatre, Barcelona.
2023. Text del dossier La llengua incompleta. La Familia Política, València. .
2024. “Un naufragio y mi abuelo”. Revista Primer Acto, núm. 366, Madrid, p. 78-79.

Obra traduïda

ANGLÈS
Inèdita
2016. Cul Kombat / Ass Kombat, coescrita amb Patrícia Pardo. Traducció d’Stella Blasco. 
 
CASTELLÀ
2017. La alegría està aquí dentro. Editorial Alupa, València. Traducció de l’autora.
 
PORTUGUÈS
Inèdita
2016. Cul Kombat / Cul Kombat, coescrita amb Patrícia Pardo. Traducció d’Hugo Amaro. 
 
ISLANDÈS
2017.  Bardagarassar (Cul Kombat), coescrita amb Patrícia Pardo. Traducció d’Elías Knörr i Guðrún Halla Tulinius. Comissura Edicions, València. 
 
VALENCIÀ
Inèdita
2010. L’inventor de xiquets. Traducció de l’autora. 
2015. Se’ns està quedant cos de postguerra. Traducció de l’autora i Anna Marí. 

Obra premiada

2012. Premi Punto G, espectacle revelació, per Para que no te me olvides.
2013. Premi Vila de Mislata al millor espectacle, per Miss Hammer.
2015. Premi al millor espectacle per votació popular en la Mostra de Teatre de Barcelona, per Para que no te me olvides.
2015. Nominació a millor espectacle pel jurat de la Mostra de Teatre de Barcelona, per Para que no te me olvides.
2021. Finalista en el Premi Born de Teatre, per La lengua incompleta.
2021. Premis de la Federación Española de Teatro Univesitario al millor text original i millor espectacle, per El viatge impossible, coescrit amb Daniel Tormo, Isabel Martí i Gemma Miralles.
2022. Premis de la Federación Española de Teatro Univesitario al millor text original (ex aequo) i millor muntatge, per El desig de la joventut, coescrit amb Daniel Tormo, Anna Marí i Maribel Bayona.
2023. Nominació a millor espectacle infantil als Premis de les Arts Escèniques Valencianes, per Boreal.
2024. Premio Internacional Jesús Domínguez, per Nínive.

Ajudes i laboratoris

2014. Ajuda a l’escriptura teatral de Culturarts (Institut Valencià de Cultura), per Se’ns està quedant cos de postguerra.
2019. Ajuda a la creació de literatura dramàtica de l’Institut Valencià de Cultura.
2021. Laboratori de Dramatúrgia Insula Dramataria Josep Lluís Sirera, per Com l'amor del llop pels corders. 
2022. Ajuda al desenvolupament de sèries/minisèries de ficció d’À Punt, per Una habitació quasi pròpia, amb Patrícia Pardo.
2024. Ajut Benet i Jornet de la Sala Beckett, per Tinc un bosc al meu cervell. 

Altres premis
2007. Primer Premi Concurs d’Idees RTVV, guió coescrit amb Nacho Díaz i Mar Solana, per Campus.
2011. Premi Escola Valenciana per l’ús social del Valencià, per Babaclub.
2021. Finalista a millor programa infantil en  els Premios Iris de l'Academia de Televisión y de las Ciencias del Audiovisual, per El diari de Bita i Cora.

Bibliografia

Articles, capítols, pròlegs

BERGAMÍN, B. (2024). “Sobre Nínive”. Revista Primer Acto, núm. 366, Madrid, p. 76-77.
BOLUDA, C. (2019). Creació escènica a València avui. Feminismes, memòria, migracions i classes. Edicions L’Estiba Cultural, València, p. 327-416.
CORNELLES, J. (2016). Pròleg a a Hijos de Verónica (Generación del miedo). El Petit Editor, Cullera, p. 35-39.
DESPEYROUX, D. (2021). "La alquimia de escribir juntos". Pròleg a Com l'amor del llop pels corders. IV Laboratori de Dramatúrgia Ínsula Dramatària Josep Lluís Sirera. Institut Valencià de Cultura, València, p.8-28.
MENDIOLA, J. P. (2018). Text dossier Alexandria. Institut Valencià de Cultura.
PARDO, P. (2016). “Dona i creació escènica al País Valencià (2005-2014)”. Revista L’Aiguadolç, 45, Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta, p. 29-43.
PEIRÓ, J.V. (2017). “El autor existe”. El teatre ací i ara / El teatro aquí y ahora. Alupa Editorial, València, p. 11-26.
PÉREZ-RASILLA, E. (2013). “Miradas sobre la identidad”. Red Escénica, 9, València, p. 12.
PUCHADES, X. (2017). “Para que no te me olvides, de Guada Sáez. Autoficción del duelo”. Teatro Hispánico y su puesta en escena. Estudios en homenaje a Josep Lluís Sirera Turó. Ed. J. L. Canet, M. Haro, J. London i Biel Sansano. PUV, Universitat de València, p. 325-338.
ROSSELLÓ, R. X. (2016). “Las autores asaltan los escenarios valencianos del siglo XXI”, introducció a Hijos de Verónica (Generación del miedo). El Petit Editor, Cullera, p. 9-33.
-(2020)."Sobre la dramatúrgia valenciana actual i la Sala Ultramar". Solo quedará la lluvia / Només quedarà la pluja, de Carlos Ruiz. Sala Ultramar Edicions, València,  p.7-15.
-(2021). "Una mirada d'antologia a la dramatúrgia valenciana actual". Dramatúrgia valenciana contemporània. Institut del Teatre - Comanegra, Barcelona, p. 9-19.
SPREGELBURD, R. (2023). “Pròleg”. La llengua incompleta. Ediciones Invasoras, Vigo.
TOLA, A. – RODRIGO GARCÍA, O. – ÁLVAREZ, J. (2024). “Hay cosas que ocurren muy temprano”. Revista Primer Acto, núm. 366, Madrid, p. 74-75.
VILCHES DE FRUTOS, F. (2017). “Teatro y sociedad: un balance sobre la violència de genero en la escena espanyola actual”. 50 voces contra el maltrato. Revista Estreno, vol. XLIII, núm. 2, Ohio Wesleyan University, p. 3-16.

Recepció en premsa i publicacions especialitzades

A.J.G. (2019). “Un grito de alegría contra la ultraderecha”. Levante EMV, 30 de maig.
ARMENGOL GIL, C. (2015). “El flamenc com a excusa”. El Periódico de Catalunya, 29 d’agost.
ARTEZBLAI (2016). “Patrícia Pardo y Elías Knörr presentan el espectáculo Cul Kombat en Islandia”. Artezblai, 25 de juliol.
BROX, O. (2018). “La familia política. Algún día este dolor te será útil”. Detour, València, 14 de juny.
-(2018). “Mertxe Aguilar y Guadalupe Sáez. Las fuentes del conocimiento”. Detour, València, 20 de novembre.
-(2021). "Qué es más violento". Détour. 8 de juny.
CAMACHO, M. “Escena Erasmus reivindica sobre las tablas la diversidad europea”. Las Provincias, 30 de maig.
CARRASCO, B. (2015) “Europa, cabaret de del desencanto”. Makma, 4 de juliol.
-(2018). "El futbol com a met`afora d'Europa". El Mundo, València, 1 de juny. 
-(2019). “Cap al desballestament d’Europa”. Arts El Mundo Comunitat Valenciana, 17 de juny.
-(2021). "La confiança de los derechos reproductivos frente a la violencia obstétrica". Makma, 2 de juny. 
CLOQUELL, J. (2015). “M i les balenes incorporen imaginació i titelles a la Mostra”. Página 66, 3 de juny.
CHACÓN, C. (2024). “Nínive, un relat sobre la resistència de les persones o del propi teatre, arriba al Rialto”. València Extra, València, 11 d’octubre.
CRESPO, J. (2015). “Para que no te me olvides regresa a Valencia tras triunfar en la Mostra de Teatre de Barcelona”. Cadena Ser, 23 de juny.
CULTURPLAZA (2019). “Escena Erasmus da un grito de optimismo frente al auge de la ultraderecha”. Culturplaza, 29 de maig.
-(2023). “La llengua incompleta: la derrota política que suposa la desaparició de les llengües minoritàries”. Culturplaza, València, 24 de febrer.
DIAGO, N.  (1999). “Flamenco”. Cartelera Turia, 26 de novembre.
-(2015). “Retratos en penombra”. Cartelera Turia, 5 de juny.
-(2016). “Otro modelo de teatro fronterizo”, Cartelera Turia, juny.
-(2018) “Datos y algorismos”. Cartelera Turia, 23 de novembre.
DIARIO.ES (2015). “Cul Kombat: el cuerpo y sus derechos”. Diario.es, 20 de setembre.
DÍAZ, I. (2014) “A mí nunca me cortó la cabeza, a mí siempre me roba el corazón”. El Club Express, 5 de marzo.
DÍEZ, E. (2015). “Para que no te me olvides”. Butaques i somnis, Barcelona, setembre.
DONAT, B. (2015). “Seis valores del teatro contemporáneo valenciano entrevistan a La Zaranda”. Valenciaplaza, 20 de novembre.
-(2016). “Las dramaturgas dan voz a las mujeres silenciadas por el franquismo”. Culturplaza, 21 de diciembre.
EFE (2018). “Alexandria, una reflexión sobre la identidad digital en el teatro Rialto”. La Vanguardia, 8 de novembre.
EL PERIODIC (2022). “Les dones lideren les residencies escèniques de València que impulsen el talent emergent”. El Periòdic.com, València, 7 de febrer.
EUROPA PRESS (2015). “Epidemias globales, fronteras y corrupción en el espectáculo de Escena Erasmus de la UV”. Europapress / C. Valenciana, 16 de febrer.
-(2021). "Produccions Ultramar se estrena con una denuncia de la violencia obstétrica". Europapress. 24 de maig. 
-(2021). "El viatge impossible de Escena Erasmus recorrer´a 17 municipios valencianos". Europaress, 31 de maig. 
FERRERO, C. (2014). “Para que no te me olvides”. https://7callemelancolia.wordpress.com, 20 de febrer.
GARÍN, I. (2019). “Distopia europea”. Cartelera Turia, 7-13 de juny.
GARRIDO, N. (2015). “Escena Erasmus sube al escenario la realidad europea”. La Razón Comunitat Valenciana, 23 de juny.
GARSÁN, C. (2016). “Autoestima escénica: catálogo recomendado de las obras imprescindibles marca Valencia”. Culturplaza, 29 d’abril.
-(2022). “La barraca queer hace parada en València”. Culturplaza, València, 17 de maig.
HERRERAS, E. (2018). “La soledad en tecnologia”. Levante EMV, 25 de novembre.
JÁTIVA, J. M. (2013). “La Sala Ultramar estrena sede con una de miedo”. El País Comunitat Valenciana, 20 de març.
JORQUES, B. (2018). “Google te dirá quién eres”. Levante EMV, 8 de novembre.
L.C. (2013). “Quejío desgarrao para un amante del flamenco”. Cartelera Levante.  11 de noviembre
LEVANTE EMV (2015). “Cuando decir culo es una declaración de intenciones”. Levante EMV, 20 de febrer.
-(2016). “Los barrios vuelven a juntarse”. Levante EMV, 21 de març.
LÓPEZ, F. J. (2016). “Se'ns està quedant cos de postguerra”. Blog  Llima,  11 de junio. 
M.E. (2016). “Huele a madera en la Sala Ultramar”. Levante EMV, 18 de gener.
MAKMA (2015). “Combate cuerpo a cuerpo en Ultramar”. Makma, 3 de març.
MÁRQUEZ, L. (2021). "No girtes, que cuando lo estabas haciendo no te quejabas: la violencia en el parto sale a escena". Culturplaza, 31 de maig.
MARTÍNEZ MONTESINOS, V. (2014). “Crònica de quatre dones ultramarines”, Afán de plan, març.
-(2016). “Ara que estem tan lluny”, Afán de plan, novembre.
-(2016). “El cul com a sinécdoque”. Afan de plan, juny.
MIRÓ, F. (2021). "La confiança: la violencia obstétric toma el teatro en forma de mon´ologo lleno de ira y de tristeza". ElDiario.es, 5 de juny.
MONTANER, A (2015). “Escena Erasmus desde Valencia”. El País Comunitat Valenciana, 7 d’agost. MORA, E. (2015). “Atrapando sueños para que no se me olviden”. El Faradio, 3 d’abril.
OLIVAS, S. (2015). “Grandes estrenos de 2015”. Le Cool Valencia, 20 de desembre.
PASTOR, T. (2023). “Bones notícies!”. Vadellibres.com, València, 27 de març.
PEIRÓ, J. V. (2015) “Mi padre amaba el flamenco”. Las Provincias, València, 27 de juny.
-(2015) “Bons tallers”, Saó, 402, València. 
-(2015). “Lejos o cerca”. Las Provincias, València, 6 de juny.
-(2015). “¿Ya somos europeos?”. Las Provincias, València, 18 de juliol.
-(2016). “El gran circo de Europa”. Las Provincias, València, 4 de juny.
-(2016). “Ruzafa es el escenario”. Las Provincias, València, 24 de setembre.
-(2016) “Crónica parcial de la VI edición del festival Russafa Escènica. Cuando un barrio es un escenario”. Episkenion, València, setembre.
-(2017). “Europa es una feria”. Las Provincias, València, 8 de juliol.
-(2017). “¿Es usted feliz?” Las Provincias, València, 25 de novembre.
-(2018). "Gol a la xenofobia". Las Provincias, València, 2 de juny.
-(2018). “Dios 3.0”. Las Provincias, València, 17 de novembre.
-(2019). “El continente en peligro”. Las Provincias, València, 6 de juliol.
-(2020). "Salvemos la Tierra". Las Provincias, València, 4 de gener.
-(2021). "Violencia obstétrica". Las Provincias, València, 5 de juny.
-(2021). "¿Año del ferrocarril en pandemia? Las Provincias, València, 26 de juny.
-(2022). “El parque mágico”. Las Provincias, València, 18 de juny.
-(2023). “Defender la imaginación”. Las Provincias, València, 6 de gener.
PERIS, J. (2022). “El desig de la joventut”. Diari La Veu del País Valencià, València, 7 de juny
RAMBLA, J. M. (2016). “La situación de los dramaturgos valencianos”. Cartelera Turia, 21 de febrer.
REQUENA, I. (2016). “Culo, culo, culo”. Revista con la a, juliol.
RIBAS, N. (2014). “19ª Mostra de Teatre de Barcelona”. Teatre Barcelona, 7 d’octubre.
RODRÍGUEZ, R. (2013). “Las peteneras de la memoria”. Verlanga, 27 de maig.
-(2014) “Generación las naves. Entrevista Guada Sáez”. Verlanga, 26 de novembre
-(2016) “Una generació unida por el talento”, Verlanga, 19 d’abril.
-(2016). “¿Por qué hay que ver Cul Kombat? Verlanga, juny.
-(2018). “Alexandria, teatro escrito a cuatro manos”. Verlanga, 8 de novembre.
-(2021). "La confiança, cuando parir duele por dentro y por fuera. Entrevista a Guada Sáez y Eva Zapico". Verlanga, 3 de juny.
-(2023). “La llengua incompleta, sobre recuperar la memòria”. Verlanga, València, 28 de febrer.
SIMÓ, M. (2018). “Alexandria, dades, xarxes i perill”. A Cau de Lletra, 9 de desembre.
SIRERA, J. Ll. (2013). “Recuerdos que taladran la memoria”. No somos critic@s, Episkenion, agost.
-(2014). ”De retorn del País de les Meravelles”. No somos critic@s, Episkenion, juliol.

-(2015). “Traçar itineris sobre l’escena”. Revista Saó, juliol.
SISCAR, M. (2018). “¿De fuera de dónde? Teatro universitario para tirar prejuicios”. Diario.es, 31 de maig.
TORRES, S. (2017). “El factor humà”. Arts El Mundo Comunidad valenciana, 25 de maig.
VADELLIBRES (2023). “El qüestionari lector de Guada Sáez”. Vadellibres.com, València, 27 de març.
V.C.M. (2017). “La compañía Lupa Teatre pasa a llamarse La Família Política”. Levante EMV, 19 d’octubre.
VERLANGA (2020). "Ínsula Dramatària ya tiene habitates para 2021". Verlanga, 17 de desembre. 
-(2023). “Lo que es y lo que no es La caravana de les flors”. Verlanga, València, juny.
ZAHINOS, A. (2015). “Ballar amb els fantasmes d'Europa”. Levante EMV, 23 de juny

Enllaços

http://aveet.eu/saez-guada/
https://lafamiliapolitica.com
https://lestibacultural.com/inicio/
https://www.edav.es/es/guionistes/saez-moreno-guadalupe/
https://www.institutdelteatre.cat/ca/pl856/biospro/id54/guadalupe-saez.htm