Prats Benavent, Juanjo

Si vols contactar amb el/la autor/a, emplena el formulari i ens posarem en contacte amb ell/ella el més prompte possible.





Accepte les condicions i la política de privacitat

Fitxa d'autor en Dramatea

Prats Benavent, Juanjo

Data de naixement: 16/07/63
Població: València
Dècada: Dècada dels 60's

Trajectòria

Les primeres experiències teatrals de Prats es localitzen al veterà grup de teatre amateur Àgora Teatre de Carcaixent. Amb aquest grup, intervé, entre altres, en obres com Escuadra hacia la muerte (1981), programada al Teatre Escalante de València; també en l’àmbit amateur dirigeix La boda de los pequeños burgueses (1984), per a la companyia La Colla Teatre de Cullera. A l’any 1983, comença els seus estudis a l’Escola d’Art Dramàtic de València, on es llicéncia en 1985. Amplia la seua formació amb cursos d’interpretació impartits per Miguel Narros, Gilbert Bosch o John Strasberg. Quan ix de l’escola, participa en creacions col·lectives com Eros, Baco i Fortuna (1985), de la companyia La Xula, on comparteix la direcció amb Pep Cortés i Carles Pons; i en Charter (1989), de La Cassola, on s’encarrega del text i la direcció. A més, exercirà d’ajudant de direcció de Carlo Bosso, en Freaks (1986), producció del TAG de Venècia.  
 
Aquesta primera etapa, però, està caracteritzada pel seu treball com a actor en produccions públiques de Teatres de la Diputació i Teatre Escalante com Fiestaristófanes (1985), Fantasía para un juguete roto Al ritmo de los sueños (1986) o La comèdia de les equivocacions (1987); i en l’escena privada, amb el Teatre Estable de València, amb Visenteta de Favara (1986) o Pels pèls (1988). Posteriorment, participa en nombroses produccions del Centre Dramàtic de la Generalitat Valenciana: El Saperlón (1988), La señorita de Trevelez (1990), Gresca al Palmar (1991), La Quinta Columna (1992), Isabel, tres caravel·les i un embolicador (1992), La nit de Madame Lucien (1992), El sueño de la razón (1991) i La sala dels professors (1993). A més, també intervé en produccions del Centre Dramàtic de la Generalitat Catalana com Alfons IV (1990) i El viatge (1990), i al Festival de Teatre de Sitges, La força del costum (1989), producció de Teatreneu. Aquesta diversa i continuada experiència actoral li permet treballar, d’una part, amb prestigiosos directors internacionals (Stavros Doufexis, John Strasberg, Ariel G. Valdés i Dario Fo) i nacionals (José Luis de Castro, Albert Boadella, Juli Leal, Pere Planella, Santiago Sánchez, Antonio Tordera i Jordi Mesalles); i d’altra, conèixer l’univers d’autors clàssics (Aristòfanes, W. Shakespeare i C. Goldoni), i del segle XX (Gildas Bourdet, Paul Pörtner, Dario Fo, Ernest Hemingway, Carlos Arniches, Manuel Vázquez Montalbán, Josep Maria Muñoz Pujol i Thomas Bernhard).  
 
Amb tot aquest bagatge actoral, escriu la seua primera peça, Tahúr (1993), produïda pel Centro Andaluz de Teatre amb direcció de Javier Osorio. A l’any següent, assisteix al taller d’escriptura impartit per Sergi Belbel en la Muestra Teatro Español de Autores Contemporáneos de Alicante i, en 1994, rep l’ajuda a l’escriptura teatral de la Generalitat Valenciana amb La sal del diablo, text encara inèdit. Aquest primer apropament a l’escriptura es tancarà amb el seu primer text publicat, Terentius (1997), estrenat per Teatres de la Generalitat Valenciana, amb direcció de Pep Cortés. 
 
A la dècada dels noranta, l’autor es converteix en una cara molt coneguda de Radiotelevisió Valenciana (RTVV), amb aparicions en diversos programes i gales com a presentador, entre els quals destaquen el magazín Entre setmana (1994-1997), el concurs Elles i ell s(1994), el musical Passarel·la (1994-1995) o el programa de humor Parece mentirà (1999), d’Antena 3, entre altres. En molts d’aquests programes, Prats s’encarrega també del guió, tasca que explora per primera vegada en el territori de la ficció amb la sèrie de RTVV, A flor de pell (1997). Com a actor d’audiovisual, apareix en la sèrie Un dia volveré (1994), de TVE, o Herència de sang (1994-1995), de RTVV; així com en programes televisius vinculats al teatre com Qui? (1990) de TV3, o Sainets d’Eduard Escalante (1991), de RTVV. En cinema, intervé en Todos a la cárcel (1993), dirigida per Luis García Berlanga, i en nombrosos curtmetratges. 
 
Amb el canvi de segle, Prats reprèn el contacte amb el teatre. Com a intèrpret, treballa en produccions de Teatres de la Generalitat Valenciana (TGV) i d’altres institucions públiques: El camaleón (2001), Transterrados (2003), La vida entornada (2004), Carmina Burana (2006) o La viuda valenciana (2008). En el cicle dedicat a Harold Pinter de Moma Teatre, participa en les produccions Nit (2002) i Col·lecció (2002), dirigides per Antonio Díaz Zamora, i Celebració (2003), amb direcció de Carles Alfaro, qui també el dirigeix en Les llums (2003), de Howard Korder. En aquests anys, Prats compagina la seua tasca interpretativa amb la de guionista de programes de Ràdio 9 com La planta 9 (1999-2003), del quan també és director, Ara per ara (2003-2004) o De nou cap de setmana (2004-2005), d’aquests dos últims és presentador. Cal destacar igualment la continuïtat com a guionista de ficció televisiva per a sèrie de RTVV com Negocis de família (2005), Les moreres (2007), L’alqueria blanca (2007-2009), on exerceix d’argumentista i actor, i Bon dia, bonica (2010). Finalment, com a dramaturg, guanya el premi Ciutat de València Eduard Escalante amb Jaume I, amic i amat (2008). Aquesta peça, nascuda d’un encàrrec del Festival de Teatre Medieval d’Elx, on s’estrena amb direcció de l’autor, girarà després per diferents festivals clàssics nacionals.   
 
En eixos anys, Prats compagina les tasques de guionista i intèrpret amb el doctorat a la Facultat de Filologia de la Universitat de Valencia. En 2007, realitza el Diploma d’Estudis Avançats en Teatre i Literatura Espanyola i, en 2010, es doctora amb la tesi Las adaptacions audiovisuales de Valle Inclán: la sintaxis de la producción, dirigida per Antonio Tordera. Eixe mateix any, a més, es diploma al màster de guió audiovisual de la Universidad Internacional Mendendez y Pelayo de València. Progressivament, Prats s’insereix al món de la docència i la investigació universitària. A partir de 2007, és professors interí al Conservatori Superior de Dansa de València, fins que al 2016, obté la càtedra en escenificació aplicada a la dansa. Tot aquest temps, imparteix cursos de guió audiovisual a la Universidad Internacional de Andalucía; d’espais escènics contemporanis, al Màster de Música de la Universitat Politècnica de València; de comunicació i oratòria a la Universitat de València, o d’iniciació a la investigació en arts escèniques per a l’ISEACV, entre altres. Fins al moment, ha publicat diversos articles i, junt amb Ester Alabor, un manual per al batxillerat d’arts escèniques. A més, és avaluador de l’ANECA en temes d’arts escèniques, així com de màsters i graus per a les agències de qualitat universitària. 
 
En aquesta última etapa, on predomina la docència i la investigació, Prats ha mantingut un contacte constant amb la pràctica escènica. Com a actor, en teatre intervé en La Gaviota (2011) i Anfitrión (2014), produccions de TGV amb direcció d’Eduardo Vasco. Com a director d’escena es mostra més actiu i s’encarrega de posar en escena Pollo e hijos (2009), de Bruno Chapelle; Questi fantasmi! (2010), d’Eduardo de Filippo; El capo (2011), de Luc Chaumar; Jordi i Lola (2015), de Ximo Llorens; o El desván de Shakespeare (2015), d’Alberto Rubio. En molts d’aquests muntatges, l’autor s’ocupa de fer l’adaptació o la dramatúrgia, un treball que ja havia explorat abans en obres com Parelles de fet, de fet parelles (1999), que codirigeix, o Las sirvientas (2007) i Cuatro piezas cortas de WB Yeats (2010), dirigides per Díaz Zamora.
 
Recentment, l’autor ha reprès la seua dedicació a l’escriptura dramàtica amb dos treballs dirigits per Antonio Tordera: Este hombre tiene un mundo en su cabeza (2017), escrit amb Alfons Cervera a partir de l’obra de Rafael Chirbes, i estrenada al Festival 10 Sentidos; i Música empresonada (2019), estrenada a Sant Miquel dels Reis. Des de 2017, és guionista i entrevistador d’Espais de treball, una secció del projecte Dramatea del Centre de Documentació Escènica de l’Institut Valencià de Cultura, dedicat a visibilitzar els protagonistes de la dramatúrgia valenciana dels darrers anys.

Trajectòria actualitzada JUNY 2021
© Xavier Puchades    

Obra estrenada

Textos dramàtics originals

1989. Charter. Direcció de l’autor. La Cassola. Alcoi.
1993. Tahur. Direcció Javier Osorio. Centro Andaluz de Teatro, Sevilla.
1998. Terentius. Direcció Pep Cortés. Teatres de la Generalitat Valenciana. Teatre Rialto, València. 
2008. Jaume I, amic i amat. Direcció de l’autor. Producció del Festival de Teatre Medieval d’Elx, Teatres de la Generalitat Valenciana, Institut Valencià de la Música i la Sociedad Estatal de Conmemoraciones Culturales. Festival de Teatro Medieval d’Elx.
2013. Segunda edición. En Contemporáneo/Contemporani, coescrit amb Pasqual Alapont, Carles Alberola, Maribel Bayona, Enric Benavent, Jerónimo Cornelles, Antonio de Paco, Patrícia Pardo, Roberto García, Alejandro Jornet, Nacho López Murria, Paula Llorens, Manuel Molins, Jaume Policarpo, Xavier Puchades, Juli Disla, Josep Lluís Sirera i Eduardo Zamanillo. Dramatúrgia i direcció de Ramón Moreno. ESAD, València. (TC)
2017. Este hombre tiene un mundo en su cabeza, escrit amb Alfons Cervera, a partir de textos de Rafael Chirbes. Direcció Antonio Tordera. Direcció General de Cultura  Patrimoni.  Festival 10 Sentidos, Centro del Carme, València.
2019. Música empresonada. Direcció Antonio Tordera. GM Expresa. Sant Miquel dels Reis, València.

Dramatúrgies, traduccions, adaptacions i versions teatrals

1999. Parelles fet, de fet parelles, de Carles Pons. Dramatúrgia. Direcció de l’autor, Cesca Salazar, Juli Cantó, Raúl Torrent i Pep Cortés. Grup de Teatre de la Universitat de València. Espai Moma, València.
2007. Las sirvientas, de Jean Genet. Dramatúrgia de l’autor. Direcció Díaz Zamora. Zircó produccions. Teatre Talia, València.
2010.  Cuatro piezas cortas de WB Yeats. Dramatúrgia de l’autor. Direcció Antonio Díaz Zamora. Escola Superior d’Art Dramàtic de València.
2010. Questi fantasmi, d’Eduardo de Filippo. Versió i direcció de l’autor. Teatres de la Generalitat Valenciana, Teatre Rialto, València.
2011. El capo, de Luc Chaumar. Versió i direcció de l’autor, Germinal Producciones. Teatro Flumen, València. 
2011. La gavina, de Txékhov. Versió de Yolanda Pallín traduïda al valencià per l’autor. Direcció Eduardo Vasco. Teatres de la Generalitat Valenciana. Teatre Talia, València.
2015. Jordi i Lola, de Ximo Llorens. Dramatúrgia i direcció Juanjo Prats. La Dependent. Centre Cultural Enric Valor, Benifaió.
2015. El desván de Shakespeare, d’Alberto Rubio. Dramatúrgia i direcció de l’autor, Cia. Micomicona. Teatre Auditori Municipal d’Aldaia, València.

Lectures dramatitzades (Nacionals)

2015. Terentius. Direcció Vicent Giner. Jornades Literàries a Carcaixent. Teatre Don Enrique, Carcaixent.

Obra publicada

Textos dramàtics originals

1998. Terentius. Col·lecció Teatro Siglo XX, Universitat de València.
2009. Jaume I, amic i amat. Teatres de la Generalitat Valenciana, València.
2014. Segunda edición. Contemporáneo/Contemporani, (diversos autors). Colección Teatro Siglo XXI, Universitat de València.

Dramatúrgies, traduccions, adaptacions i versions teatrals

2010. Questi fantasmi, d’Eduardo de Filippo. Col·lecció Textos en escena. Teatres de la Generalitat Valenciana.  
2012. La gavina, d’Anton P. Txékhov. Versió Yolanda Pallín. Col·lecció Textos en escena. Teatres de la Generalitat Valenciana.
 

Reflexió i investigació teatral de l'autor: Llibres

2010. Las adaptaciones audiovisuales de Valle-Inclán: La sintaxis de la producción. Tesis doctoral dirida per Antonio Tordera. Universitat de València.
2017. Artes Escénicas. Bachillerato-ESO, coescrit amb Carmen Giménez i Ester Alabor. Ediciones Micomicona.
 

Reflexió i investigació teatral de l'autor: programes de mà

1993. “Dario Fo munta Fo”. Isabel, tres caravel·les i un embolicador, de Dario Fo. Centre Dramàtic de la Generalitat Valenciana,  p. 11-14.
1998. “Introducció”. Poquelín – Poquelen, de Ximo Llorens. L’aniversari de don Eduardo, de Carles Pons. Terentius, de Juanjo Prats. Colección Teatro Siglo XX, Universitat de València, p. 167-168.
2004. “Des de la meua experiència d’actor”. ¿Por qué un teatre nacional valencià?, E. Herreras (ed.). UNED, València, p. 87-96.
2005. “1985”. 20 anys del festival de teatre amateur de Mislata. Ajuntament de Mislata.
2006. “Història del soldat de Bambalina”. 25 anys pràcticament inventats.
Bambalina, R.X. Rosselló (ed.). Teatre practicable. Bambalina Titelles, València, p. 81.
2009. “A propòsit de la dramatúrgia de Jaume I, amic i amat”. Jaume I, amic i amat. Teatres de la Generalitat Valenciana, p. 9-11.
2009. “Notes de la posada en escena”. Jaume I, amic i amat. Teatres dela Generalitat Valenciana, p. 12-15.
2010. “Fantasia”. 25 anys Escalante Centre Teatral, E. Herreras (ed.). Diputació de València. (cd adjunt)
2011. “La primera adaptación española televisiva del teatro de Valle-Inclán". Anales de la literatura española contemporánea, núm. 36.3. Society of Spanish and Spanish-American Studies, Philadelphia, p. 103-124.
2012. “Martes de Carnaval en el cine". Actas del Seminario Internacional sobre Valle-Incl
cia, 2011 Generalitat, Val la Generalitat, Valencia, 2009rdo Vasco, CArles Alfaro o án y las Artes, M. Santos Zas, J. Serrano Alonso, A. De Juan Bolufer (coord.) Universidad de Santiago de Compostela, p. 87-97.
2014. “El teatro de Valle-Inclán y la escenificación de principios del siglo XX”. Más allá de las palabras. Difusión, recepción y didáctica de la literatura hispánica, J. Badía, R. Durá, D. Guinart, J. Martínez Rubio (coord.). PUV, Universitat de Valencia, p. 177-188.
2016. “Retos y oportunidades de la investigación performativa aplicada a las artes escénicas”. Actas de las primeras jornadas de investigación en los Centros Superiores de Enseñanzas Artísticas. Institut Superior d’Ensenyaments Artístics de la Comunitat Valenciana (ISEACV), València, p. 130-140.
Pròlegs i programes de mà.

1997. Text programa de mà de Terentius. Teatres de la Generalitat Valenciana.
2000. Text programa de mà de Parelles de fet. Grup de Teatre de la Univerisitat de València.
2009. Text programa de mà de Jaume I, amic i amat. Companyia de Repertori Contemporani, Festival Medieval d’Elx, Teatres de la Generalitat i Sociedad Estatal de Conmemoraciones Culturales.
2009. Text programa de mà de Pollo&hijos. Locura Producciones i Germinal Pruducciones.
2010. Text programa de mà de Questi fantasma. Teatres de la Generalitat Valenciana.
2014. Text programa de mà de Jordi i Lola. La Dependent.
 

Obra premiada

1994. Ajuda a la creació de Teatres de la Generalitat Valenciana, per La sal del diablo.
2008. Premi Ciutat de València Eduard Escalante, per Jaume I, amic i amat.
 
 
Altres premis
2016. Premi Tablas de la Federació de Teatre Amateur de la Comunitat Valenciana a la trajectòria actoral.

Bibliografia

Articles, capítols, pròlegs

CORTÉS, P. (1998). “I ara Terenci”. Programa de mà de Terentius. Teatres de la Generalitat Valenciana.
MORENILLA, C. (2006) “Terentius de Juanjo Prats, o el arte viejo de hacer comedias”. Estudios sobre Terencio, B. Rabaza; M. F. De Sousa; A, Pociña. Universidad de Granada, p. 479-512.
RAGUÉ-ARIAS, M. J. (2000). ¿Nuevas Dramaturgias? (Los autores de fin de siglo en Cataluña, Valencia y Baleares). INAEM, Madrid, p. 13, 22, 61, 293.
TORDERA, A. (2009). “Pròleg i memòria en dos temps”. Jaume I, amic i amat. Teatres de la Generalitat Valenciana, València, p. 16-19.
UTRERA, R. (2012). ”Carta abierta a José Luis García Sánchez con motivo de su trilogia Martes de carnaval”. Cuadernos de Eihceroa núm. 15. Sevilla, p. 13-14
 
 

Recepció en premsa i publicacions especialitzades

ACCIÓ CULTURAL DEL PAÍS VALENCIA (1990) “Al País Valencià és impossible viure de la producció privada”. Bulletí núm. 56, maig.
ARAZO, M. (1990). “La señorita de Tréveles”. Las Provincias, 1 de novembre.
AIMEUR. C. (2003) “José Monleón recrea a Max Aub en su obra TransterradosEl Mundo. Cultural, 14 de maig.
CADENES, N. (2009). “Jaume I també té veu de dona”. El Temps, 10 de febrer, p. 78-79.
CULTURAPLAZA (2019). “Música empresonada rinde homenaje a los músicos valencianos represaliados”. Culturplaza, 8 d’abril.
LA CARTELERA TURIA (1986), “Cartelera Turia estuvo en Pruit viendo los preparativos de ‘Vicenteta de Favara’”. Cartelera Turia, 23-28 de juny.
LA CARTELERA TURIA (1988). “Pels pèls”. La Cartelera Turia, 24-30 d’octubre.
DOMINGUEZ, S. (2002). “Harold Pinter y su magisterio teatral”. Las Provincias, 5 de desembre.
-(2002). “Cuatro joyas”. Las Provincias, 12 desembre.
-(2003). “Supervivencia”. Las Provincias, cartelera, 3 de desembre.
-(2009). “Claro como el agua”. Las Provincias, 19 de gener.
LA VANGUARDIA (1989). “Sitges abre con ‘La força del costum’”. La Vanguardia, 26 d’abril.
DE SEGARRA, J. (1989). “Los fantasmes del austriaco”. El País, 27 de maig.
-(1990) “¡Que viene don Carlos!” EL País, 2 de novembre.
DIAGO, N. (1990). “El viatge, o els cadàvers exquisits. Més enllà de la crònica sentimental”. Cartelera Turia, 18 de gener.
-(2003). “Estació Victòria, La penúltima copa, Una Alaska particular, Celebració. La fiesta continúa”. Cartelera Turia, 10 de gener.
-(2008). “Carnestoltes”. Cartera Turia, 12-18 de decembre.
-(2009). “El Conqueridor”. Cartelera Turia, 20-26 de febrer.
-(2010). ¿Alegoría? Cartelera Turia, 7-13 de maig.
DIARI DE BARCELONA (1989). “El primer Bernhard català satisfà i Oroza decep”. Diari de Barcelona, 28 d’abril.
DIARIO DE NAVARRA (1990). “Colón, liante e irónico, hoy en Olite”, Diario de Navarra, 14 d’agost.
EL CULTURAL (2003). “Max Aub memòria de un olvido”. El Cultural, 15-21 de maig.
EL MUNDO (2009). “La viuda valenciana regresa acreditada por un gran éxito”. El mundo, 8 d’agost.
EL PAÍS (1985). “Fiestaristófanes, visión actual de un clásico griego presentada en el teatro de Mérida”. El País, 29 de juliol.
EL TEMPS (1993). “Les noves alquímies de Canal 9”. El Temps, 18 d’octubre.
EL SEMANAL TV (1998).“ Protagonistas: Juanjo Prats”. El semanal TV, 18 de juliol.
EUROPAPRESS (2008). “Aquilino Cayuela, Vicent Borrás y Juanjo Prats entre los ganadores de los premios Ciutat de Valencia”. Europapress, 21 de novembre.
FABREGAT, A. (1986). “Visanteta o el escándalo està servido”. El País, 11 d’agost.
GIMÉNEZ, X. (2003) “Vértigo en Moma”. Qué y dónde, 18 de dicembre.
HERNANDIS, M. (2015). “Ximo Llorens: Jordi i Lola es un reflejo del menfotismo
valenciano”. El Mundo Comunidad Valenciana, 28 de febrer.
HARO TECGLEN, E. (1988) “Andanzaturas multuosas”. El País, 27 de maig.
HERRERAS, E. (2002). “Impecable Pinter”. Levante EMV, 30 d’octubre.
-(2003). “Fascinante puesta en escena”. Levante EMV, 12 de desembre.
-(2003). “Los silenciós de Pinter”. Levante EMV, 16 de gener.
-(2004). “La hondura de Gil-Albert”. Levante EMV, 16 d’octubre.
-(2008). “Cita a ciegas en el Rialto”. Levante EMV, 6 de desembre.
-(2010). “Adulterio a la italiana”. Levante EMV, 1 de maig.
-(1992). “Juanjo Prats nos habla del montaje de Dario Fo”. Qué y dónde, 10 de mayo.
HOJA DEL LUNES (1988). “Un circo en Abastos”. Hoja del lunes, 18 d’abril.
-(1990). “El placer del espectáculo”. Hoja del lunes, 5 de novembre.
-(1991). “La compañía estable del CDGV debuta con un clásico de Buero”. Hoja del lunes, 20 de mayo.
LABASTIDA, M. (2003) “Los hijos pródigos”. Las Provincias, 26 de gener.
LAS PROVINCIAS (1993), “Cuando la LOGSE llega al teatro”. Las Provincias, 16 de octubre.
-(1996).  ”´Entre setmana’ desde dentro”. Las Provincias, 12 de maig.
-(1998). “Juanjo Prats, el actor valenciano triunfa en Antena 3 con ‘parece mentirà’”. Las Provincias, 29 de julio.
-(1999). “La planta 9. El magazine sale de los estudiós de Canal 9”. Las Provincias, 13 de novembre.
-(2008). “La otra cara de Juanjo Prats”. Las Provincias, 4 de maig.
-(2010). “Los actores de L’Alqueria Blanca saltan al teatro”. Las Provincias, 12 de genrer.
- (2011). “El Rincón de Juanjo Prats”. Las Provincias, 23 de gener.
-(2015). “El club de lectura analiza Jaume I, amic i amat con el propio autor”. Las Provincias, 2 de novembre.
LEVANTE (1992). “La sala Moratín abre su temporada con un montaje basado en un texto de Copi”. Levante EMV, 19 de novembre.
-(1986), “El estreno de “Visanteta” levanta polvo de escándalo”. Levante EMV, 2 d’agost.
-(1993). “El carcagentino Juanjo Prats presenta su primera obra como autor de teatro”. Levante EMV, La Ribera, 4 de setembre.
-(1994). “Los primeros de la mañana”. Levante EMV, 4 de gener.
-(1998) “Los presentadores valencianos empiezan a ser contratados por las televisones nacionales”. Levante EMV, 12 de juliol.
-(1999). “Ràdio 9 apuesta por tres magacines con Rovira, Nadal, Gemma Juan y Juanjo Prats”. Levante EMV, 11 de setembre.
-(1998). “El valenciano Juanjo Prats presentarà un espacio en Antena 3” Levante EMV, 4 de juliol.
-(2008). “Carcaixent tiene ingredientes para ser un referente cultural”. Levante EMV, Ribera, 30 de març.
-(2008). “Estreno de cine para ‘l’Alquería’”, Las Provincias. Televisón. 12 de septembre.
-(2008). “Un enredo de Lope para abrir el Rialto”. Levante EMV, 2 de decembre.
-(2009). “La viuda valenciana. Entrevista a Juanjo Prats”. Levante, La Cartelera, del 2 al 8 de gener.
-(2009). “La viuda valenciana s’acomiada hui del Rialto amb més de 10.000 espectadors”. Levante EMV, 25 de gener.
-(2009). “Pep Botifarra s’estrena en el Rialto amb l’obra teatral Jaume I, amic i amat”. Levante EMV, 4 de febrer.
-(2009). “Jaume I, el humano” Levante EMV, 11 de febrer.
-(2010). “Fantasmas muy vivos”. Levante. La Cartelera, 23-29 d’abril.
-(2010). “EL personatge: don Víctor. L’actor: Juanjo Prats” Levante EMV. 2 de juliol.
-(2010). “Tiempo de mudanza”. Levante. La Cartelera, 27 d’agost - 2 de setembre.
-(2011). “El capo. Obligatorio reírse”. Levante. La Cartelera, 4-10 de febrer.
-(2011). “La gaviota, la verdad en escena”. Levante. La Cartelera, 7-13 d’octubre.
-(2012). “Juanjo Prats: No hemos consolidado nuestro espacio cultural y eso demuestra un gran fracaso institucional”. Levante EMV, La Ribera, 9 de setembre.
-(2016). “El actor y professor de Carcaixent Juanjo Prats logra una cátedra en escenificación”. Levante EMV, La Ribera, 11 de setembre.
LÓPEZ SANCHO, L. (1991). “Arniches en su justa medida con el exacto montaje de La Señorita de Trévelez”. ABC, 18 de octubre.
MAÑEZ, J.(1987). “Un Shakespeare juvenil”. Qué y Dónde, 15 d’octubre.
-(1988). “Un juguete cómico”. Levante EMV, 22 d’abril.
-(2002). “La palabra absuelta”. El País, 28 d’octubre.
-(2003). “En la jungla de las ciudades”. El País. Comunidad Valenciana, 9 de desembre.
-(2008). “Un Lope restaurado”. El País. Comunidad Valenciana, 8 de desembre.
MAYORGA, E. (1990). “La señorita de Trevelez, de tragicomedias y actores”. Cartelera Turia, 12-19 de novembre.
MEDINA, C. (2008). “Elche dedica su festival medieval a la mujer”. El País Comunidad Valenciana, 29 d’octubre.
MOLERO, R. (2009). “Voz de mujer”. Levante EMV, 13 de febrer.
-(2011). “Convención y contención”. Levante EMV, 4 de febrer.
MONLEÓN, J. (1988). “El Saperlón”. Diario 16, 5 de juny.
MORENILLA, C. (2007). “Lo clásico en la escritura literaria actual”. Levante EMV, 26 d’octubre.
NOTICIES D’ESCENA (1990). “Las azoteas de la historia”. Servei de Documentació del Centre Dramàtic, 4 de gener.
ORDOÑEZ, M. (1989) “Una visión fragmentada pero sólida de ‘La força del costum’ abrió el festival de Sitges”. ABC Catalunya, 28 d’abril.
PEIRÓ, J. V. (2020) "Música redimida". Las Provincias, 10 d’octubre.
PÉREZ DE OLAGUER. G. (1986). “Boadella recrea en escena la sana obscenidad valenciana”. El Periódico, 26 de juliol.
-(1989) “La fuerza de Thomas Bernhard”. El Periódico, 28 de maig.
PERALES, L. (2010). “El año de Eduardo De Filippo”. El Cultural, 29 de gener.
POLICARPO, J. (2010). “Conjunció de Filippo”. Hamlet, núm. 6, p. 22-23.
PUNT I APART (1986). “Boadella triomfà anit a Olot en l’estrena a Catalunya l’obra Visanteta de Favara”. Punt i a part, 7 de setembre.
TALENS, J.M. (1993). “Conversaciones en el recreo”. La Cartera Turia, 25-31 d’octubre.
TORRES, R. (1988). “Un modelo para el futuro”. El País, 27 de maig.
SIRERA, J.L. (1991). “Una acertada recuperación”. Levante EMV, 18 de maig.
-(1992). “Buena noche”. Levante EMV, 23 de novembre.
-(1993). “Todo un curso”. Levante EMV, 16 d’octubre.
TELEINDISCRETA (1993). “Gemma Juan y Juanjo Prats”. Teleindiscreta, 19 de setembre.
TEROL, D. (2017). “Un viaje al interior de Rafael Chirbes”. Alicanteplaza, 13 de desembre.
VILÀ I FOLCH (1989). “Un treball fet amb el cap i el cor”. Avui, 27 de maig.

Enllaços

https://academiadelasartesescenicas.es/juanjo-prats/

Disseny del projecte: Josep Lluís Sirera i Xavier Puchades · Assessor: Ramon X. Rosselló
© Centre de Documentació Escènica IVC, Xavier Puchades
Logo Culturarts

Plaça Viriato s/n · 1er. pis
46001 València
Tel. 961 20 65 38 · 961 20 65 00
biblioteca_teatre@ivc.gva.es
fmedina@ivc.gva.es