Trajectòria

                 A l’institut Vicent Sos Baynat de Castelló de la Plana, Sáez va tindre de professora Fàtima Agut i Clausell. Aquesta docent i investigadora d’estudis feministes i teatrals va ser clau perquè l’autora s’acostara al teatre. A la segona meitat dels anys noranta, Sáez puja per primera a un escenari per a fer una substitució d’urgència en el muntatge de l’Escola Municipal de Teatre de Castelló, Bodas de sangre (1997), dirigida per Sergi Calleja i Javier González. Després, farà breus col·laboracions en peces de la companyia castellonenca Espiral Teatro de Javier González com, per exemple, El dia que mataron a Lennon (1997). 

            Amb díhuit anys, es trasllada a València decidida a formar-se en interpretació. Farà una primera parada en el Centre Teatral Escalante, on intervé en el taller de primer curs dirigit per Pepa Juan, La festa (1999). Aquest mateix any, comença l’especialitat en interpretació textual de l’Escola d’Art Dramàtic de València, on es llicencia en 2003. La mostra final de carrera la dirigeix Sefa Melió, Vivir como cerdos, de John Arden. Tot al llarg de la carrera, l’autora realitza diversos cursos amb professionals com ara Cristina Fenollar, Cristina Fernández o Emiliano Bronzino; crida l’atenció la reiterada assistència als impartits per Chema Cardeña, en el 2000, 2003 i 2004. De fet, Sáez participarà en dos propostes d’Arden Producciones, escrites i dirigides per Cardeña: La reina asesina (2004), en la versió per al Teatre Romà de Sagunt, i Contratemps (2007). 

            En tota aquesta etapa de formació, Sáez no deixa de treballar d’intèrpret amb diverses companyies i, alhora, comença a encarregar-se de les primeres tasques de producció. Entre 1999 i 2004, participa en nombroses propostes de teatre de carrer amb la companyia Teatre de l’Ull: La balada de les bèsties (1999), Foc i canya (2000) o Ritme & Foc (2003), dirigides per Fernando Granell; o Más madera (2004), de Juanjo Benavent. L’autora també explora la dansa-teatre amb Krisis Teatro Danza, el projecte d’una companya de promoció de l’ESADV, Cristina Fernández. Sáez participa com a intèrpret en tres produccions: Edith (2002), amb direcció de Jorge Picó; Sueño el sur (2002), dirigida per Juan Carlos Garés; i Zielen (2004), de Toni Aparisi. 

            Hem assenyalat l’interés incipient de Sáez per tasques de producció. En 2004, s’apunta al Màster de Conservació i Gestió del Patrimoni Cultural de la Universitat de València i, en 2005, es diploma en Gestió d’Arts Escèniques. Novament, com va fer quan estudiava interpretació, Sáez alterna la formació acadèmica amb la pràctica professional. Així doncs, fa d’ajudant de producció en companyies com Teatre de l’Ull (2002-2005), Teatre de l’Home Dibuixat (2005-2006) o Tuix & Ross (2006-2007). A més d’aquesta experiència en el sector privat, Sáez vol conéixer també la gestió en la institució pública: primerament, fa producció en el Festival Internacional de Cádiz (2005); després, és becària de producció i distribució en Teatres de la Generalitat Valenciana (2007); i, finalment, exerceix d’ajudant de producció tècnica al Palau de les Arts de València entre 2007 i 2014. Va entrar al Palau de les Arts amb una producció de Turandot i, sis anys després, se’n va anar amb una altra versió de l’obra de Puccini. Tot al llarg d’aquest temps, va treballar en produccions com Well Paid Walk (2007), de Milos Forman; el cicle Richard Wagner (2007-2009), de La Fura dels Baus; o Il Trovatore (2012), de Gerardo Vera, entre altres. Així doncs, ens trobem davant d’una segona etapa professionalment dedicada, quasi en exclusiva, a la producció. 

            Prèviament a l’etapa del Palau de les Arts, Sáez continua treballant com a intèrpret. I sobretot ho fa amb companyies dedicades a l’espai públic com Alaigua Teatre, de Mayte Ojer, amb propostes com Duo (2004) o Disco(2006); o amb el col·lectiu Karegallo, del qual és fundadora junt amb Cotu Peral, Max Pardo i Yevgeni Mayorga, on estrena peces com Un extraño ser con alas (2005), codirigida per l’autora, o Karegallo Zirk (2006). Entre 2007 i 2014, l’autora abandona pràcticament l’escena. Així i tot, amb el seu desig d’aprenentatge, aprofita per cursar un Diploma d’Estudis Fotogràfics a l’Espai d’Art Fotogràfic de València (2010), i un Màster en Determinació dels Recursos de l’Obra Cinematogràfica i Audiovisual en AIDO (Instituto Tecnológico de Óptica, Color e Imagen). Aquesta formació tècnica en imatge li serà d’utilitat anys després. 

            A partir de 2011, Sáez inicia un progressiu retorn al món del teatre. Per un costat, porta la producció de la companyia Theatretk, de Harold Zuñiga, un creador vinculat a la Sala Russafa; per un altre, intervé com a actriu en dos de les produccions d’aquesta companyia: Alguien va a venir (2012) i ¿Por qué duele cuando no hay dolor?(2014). Aquest desig de tornada al teatre, però, es detecta sobretot amb l’assistència a nombrosos cursos de formació, impartits per professionals com Andrés Lima (2010), Jacobo Julio Roger i Xavier Gilabert (2013), La Tristura (2013), Juan Cavestany (2014), Eusebio Calonge (2015) o Pablo Messiez (2015). Tallers que, en alguns casos, seran fonamentals per al futur desenvolupament com a autora de Sáez. En aquest sentit, cal destacar el curs de Paco Zarzoso, “Hacia un teatro inflamable” de 2013, al qual li’n seguiria un altre en 2015; o el de Jacobo Julio Roger i Xavier Gilabert, dedicat al teatre de Sarah Kane. Aquest últim perquè és el lloc on l’autora coincideix amb Lucía Abellán, diplomada del Centre Teatral Escalante i companya de promoció d’Ester Martínez Medrano. En aquell moment, aquestes actrius volien fer un muntatge, Ópera pànica de Jodorowsky, i proposen a Sáez crear una companyia. Finalment, aquesta peça no es faria, però seria l‘origen del projecte actual de l’autora, La Subterránea,fundat en 2013 junt amb Abellán i Martínez Medrano, del qual ha sigut codirectora i responsable de producció i distribució fins a l’actualitat.

            De tots els tallers esmentats, també convé destacar la importància del d’Eusebio Calonge en el laboratori internacional Creador.es en 2015, al qual assisteixen les tres components de La Subterránea. Calonge escriurà el pròleg de Martingala, la primera obra publicada de la companyia. L’altre referent essencial, com hem assenyalat, és Paco Zarzoso. La Subterránea organitza un nou taller amb l’autor en 2015, “Hacia un teatro ebrio”. Sáez, a més, s’encarrega d’organitzar altres cursos amb Zarzoso on fa l’ajudantia de direcció, que tindran com a resultat obres com Cría cuervos (2014), on també participa Martínez Medrano, o 12 razones para no comprar en XXXXXXXXX (2015). En aquesta línia, cal indicar l’interés de Sáez per la direcció d’escena. De fet, fa més ajudanties de direcció en produccions d’altres companyies: Èxit (abans de les eleccions) (2015), de Xavier Puchades, o Vives (2017), de Gabi Ochoa. Més endavant, farà d’ajudant de producció i d’assistent de direcció d’algunes produccions de l’Institut Valencià de Cultura com Somni (2019), Dinamarca (2019) o La Tempesta (2022). 

            Abans de passar a la trajectòria de l’autora amb La Subterránea, es podria afirmar que en aquesta darrera etapa, l’autora sembla haver aconseguit un cert equilibri entre la creació escènica –com a autora, directora i intèrpret– i la gestió i producció, àmbit que ha anat més enllà de la tasca que desenvolupa per a la seua companyia. L’experiència de les residències internacionals Creador.es, fundades per Gabi Ochoa en 2013, travessa tot aquest període professional de l’autora. Inicialment, entre 2013 i 2015, és directora de producció d’aquesta activitat que ha portat a València destacats dramaturgs com Matias Feldman, Alejandro Tantanian, Edgar Chías, Eusebio Calonge, Romina Paula, Josep Maria Miró o Vivi Tellas, entre altres. En 2017, torna a realitzar la mateixa tasca fins que, a partir de 2019 i fins a hui, passa a dirigir aquest projecte junt amb Jéssica Martínez. A més, al voltant de Creador.es han sorgit altres iniciatives, compartides amb altres associacions com l’AVEET o Comitè Escèniques, com l’APLEC Dramatúrgia dels pobles, patrocinat per la Diputació de València i gestionada personalment per l’autora; o els laboratoris de Creadores destinats a joves, els quals van ja per sisena edició amb una gran demanda per part dels instituts. A tota aquesta activitat gestora, cal afegir experiències laborals puntuals com la de Teatre Micalet (2016-2017), on desenvolupa tasques de producció i de comunicació, aprofitant la seua formació en fotografia i audiovisual. 

            Molt prompte, l’experiència acumulada i els cursos d’escriptura dramàtica donen els seus fruits. Primerament, en els mateixos tallers com la creació col·lectiva Cría cuervos (2014), dirigida per Paco Zarzoso; o Escorpiones azules (2015), peça breu nascuda del curs amb Juan Cavestany, que forma part de la proposta col·lectiva d’Escena Erasmus, URGENCIA (Materiales para un espectáculo europeo) (2015), dirigit per Josep Valero. En aquests muntatges comparteix autoria amb Guadalupe Sáez, Carmen Valera, Robert March, Maribel Bayona, Xavier Puchades, Ester Martínez Medrano o Anna Albaladejo, entre altres. Aquesta escriptura col·lectiva es traslladarà, lògicament adaptarà i personalitzada, al procés de creació de les creadores de La Subterránea, on les tres escriuen, interpreten i dirigeixen. El primer muntatge de la companyia serà Pussy Koan (2014); després, estrenen el “work in progress” Finisterre (o vencer al chupacabras) (2015); amb Martingala (2016), guanyen dels premis del públic i del jurat al millor espectacle en la Mostra Escènia Contemporània; i al Festival Russafa Escènica, estrenen la peça breu 10% de Urbach-Wiethe (2016). 

            Les seues creacions posteriors comptaran amb la complicitat de Paco Zarzoso en la dramatúrgia i direcció: Maldito Otoño/Maleïda tardor (2017); la proposta familiar a partir de l’adaptació de textos de García Lorca, Federico(2019); o Fes-te el sopar i altres delícies (2021), escrita només per Martínez Medrano i Sáez. Maldito Otoño ha sigut una de les peces amb més projecció de la companyia, finalista a Millor Espectacle revelació en els Premis Max de 2018; també Federico va ser finalista en els Premis de les Arts Escèniques de l’Institut Valencià de Cultura a Millor Espectacle per a Xiquets i Xiquetes en 2019. Recentment, Martínez Medrano i Sáez, actuals components de la companyia, han fet una nova versió de Fedérico amb el títol Un zapato, un poeta y su nieta (2022), també destinada a públic familiar. Un any abans, les dos creadores van estrenar el seu últim treball per a adults, Fes-te el sopar i altres delícies (2021), amb direcció compartida de Zarzoso. Aquesta última producció va rebre la residència de Graners de Creació. De fet, pràcticament des dels inicis, La Subterránea ha comptat amb el suport regular d’aquestes residències obertes en 2014 per Espacio Inestable.

            En 2016, Sáez havia sigut la responsable de producció d’una altra activitat, patrocinada per l’Ajuntament de València: Pobles en Peu d’Art, amb coordinació d’Anna Albaladejo i que encara hui està en funcionament. Aquesta experiència puntual acosta Sáez al món del teatre inclusiu i comunitari. Dos anys després, el Festival 10 Sentidos de València compta amb La Subterránea per treballar amb persones no professionals de col·lectius considerats “invisibles”. Ser visibles (2018) és el resultat d’un taller de creació escènica, breu però molt intens. En una línia semblant, però amb més temps, es planteja Como las cosas amables (2019), on participen de nou col·lectius invisibilitzats, usuaris de les associacions Hogares Compartidos i d’ACOVA, que en aquesta proposta es barregen amb joves intèrprets de l’Escuela del Actor. La Subterránea va encetar així una línia d’investigació que anomenen “Escena social” i que encara hui continuen desenvolupant. Els exemples més recents són Pots ballar al meu espai(2022) amb col·lectius socials diversos, i Roba estesa (2022), encara en procés, amb dones d’ètnia gitana en l’Escuela de Mujeres Colegio Santiago Apostol del Cabanyal.

            D’alguna manera, totes aquestes experiències comunitàries i participatives connecten amb la tasca docent que Sáez ha dut a terme, de manera més o menys regular, tot al llarg de la seua trajectòria oferint cursos sobre gestió i producció, però també sobre creació. La Subterránea ha impartit diversos cursos de creació amb el títol de “Teatro Caníbal”. Entre 2018 i 2021, van obrir un espai propi a Benimaclet (València), La Gotera, un lloc d’assaig per a La Subterránea i per a moltes companyies valencianes; però també per a organitzar cursos de formació. De fet, per l’espai han passat Lola López, Paco Zarzoso, Mage Arnal, Mónica Portillo, Noe Arcos o Helena Gómez, entre altres.  

            Així mateix, en aquesta última etapa, Sáez també ha col·laborat com a autora per a altres companyies: signa junt amb Jacobo Pallarés i Juan Andrés González, L’aniversari (2019), per a Teatro de lo Inestable; i amb Ester Martínez Medrano escriu la peça breu Hecha y desecha, per a la producció pública (R)Minds (2020), un projecte col·lectiu de dansa al carrer dirigit per Tomás Ibáñez. També en 2020, dins d’aqueixa inquietud social, Sáez crea, amb Xavier Puchades, El desig d’estar junts, un encàrrec de La Finestra Nou Circ per a treballar amb professionals del circ i persones amb diversitat funcional. Aquesta obra serà finalista als Premis de les Arts Escèniques de l’Institut Valencià de Cultura al Millor Espectacle de Circ en 2020. En els últims anys, el seu treball com a actriu s’ha centrat sobretot en La Subterránea i la col·laboració amb altres companyies ha sigut de manera puntual, com és el cas d’El ring (2015) o La batalla vital (2017), propostes de Malatesta, el projecte artístic de Néstor Mir. 

            Quedaria només per ressenyar els textos escrits en solitari per la dramaturga. En tres ocasions ha rebut l’Ajuda a la creació de literatura escènica de l’IVC: Nomia o cremar la paraula escrita (2018), Els feliços anys 20 o l’any de la rata (2019) i Morralla (2021). Va haver una altra ajuda, la primera, rebuda en 2017, destinada a l’escriptura col·lectiva de Martingala. A l’any 2020, Sáez és escollida per a formar part del Laboratori Ínsula Dramatària Josep Lluís Sirera, on escriu l’obra Y en la mañana todo se desvanece, de la qual s’ha fet una lectura dramatitzada i una versió de ficció radiofònica, ambdos dirigides per Paco Zarzoso. 

            En aquesta darrera etapa, a més, Sáez ha persistit en el que sembla una opció vital de formació continuada: entre 2018 i 2021, realitza el Màster en Fotografia, Art i Tècnica de la Universitat Politècnica de València; i entre 2020 i 2021, fa el Máster Universitario en Estudios Avanzados de Teatro de la UNIR (Universidad de la Rioja). 

            Actualment, l’autora forma part de l’Associació Valenciana d’Escriptores i Escriptors de Teatre. 

Trajectòria actualitzada SETEMBRE 2022
© Xavier Puchades    

Obra estrenada

Textos dramàtics originals

2014. Pussy Koan, escrit amb Ester Martínez Medrano i Lucía Abellán. Direcció La Subterranea. Cia. La Subterranea. Espacio Inestable, València. 
2014. Cría cuervos, coescrita amb Carlos Amador, Ferran Gadea, Pablo Cárdenas, Ester Martínez Medrano, Diego Ramírez, Manu Ruizarte, Lara Salvador, Miguel Seguí, Carmen Valera i Guille Zavala. Direcció Paco Zarzoso. Escuela de Pájaros. Sala Ultramar, València. 
2015. Finisterre (o vencer al chupacabras) (work in progress de Martingala), escrit amb Ester Martínez Medrano i Lucía Abellán. Direcció La Subterranea. Cia. La Subterránea. Proyecto Inestable, València.
2015. Escorpiones azules. En URGENCIA (Materiales para un espectáculo europeo), coescrit amb Juan Cavestany, Eugenia Sancho, Guadalupe Sáez, Antonia Montaner, Anna Albaladejo, Carmen Valera, Robert March, Xavier Puchades, Rafa Segura, Maribel Bayona i Daniel Tormo. Direcció Josep Valero. Escena Erasmus. Sala Matilde Salvador, València. 
2016. 10% de Urbach-Wiethe, escrit amb Ester Martínez Medrano i Lucía Abellán. Direcció La Subterranea. Cia. La Subterránea. Festival Russafa Escènica, València. (TB)
2016. Martingala, escrit amb Ester Martínez Medrano i Lucía Abellán. Direcció La Subterranea. Cia. La Subterránea. Sala Off, València. 
2017. Maldito otoño / Maleïda tardor, escrit amb Ester Martínez Medrano i Lucía Abellán. Direcció Paco Zarzoso - La Subterranea. Cia. La Subterránea. Espacio Inestable, València.
2018. Ser visible, escrit amb Ester Martínez Medrano i Lucía Abellán. Direcció La Subterránea. Cia. La Subterranea-Festival 10 Sentidos. Espacio Inestable, València. 
2019. Como las cosas amables. Direcció amb Ester Martínez Medrano. Cia. La Subterránea. La Rambleta, València. 
2019. L’aniversari, coescrita amb Jacobo Pallarés i Juan Andrés González. Direcció Jacobo Pallarés. Teatro de lo Inestable. Espacio Inestable, València. 
2020. El desig d’estar junts, textos, dramatúrgia i direcció junt amb Xavier Puchades. Finestra Nou Circ. Espacio Inestable, València. (C)
2020. Hecha y desecha, amb Ester Martínez Medrano, per a (R)MINDS, text col·lectiu junt amb Xavier Puchades, Isabel Requena, Isabel Martí, Néstor Mir i Pedro Montalbán-Kroebel. Amb dramatúrgia de Sònia Alejo i direcció Tomás Ibáñez. Institut Valencià de Cultura, Festival Sagunt a Escena, Sagunt. (DC)
2021. Fes-te el sopar i altres delícies, escrit amb Ester Martínez Medrano. Direcció Paco Zarzoso - La Subterranea. La Subterranea. Sala Russafa, València.

Dramatúrgies, traduccions, adaptacions i versions teatrals

2019. Federico, escrit amb Ester Martínez Medrano. Direcció Paco Zarzoso. La Subterranea. Espacio Inestable, València. (TF)
2022. Un zapato, un poeta y su nieta (adaptació de Federico), escrit amb Ester Martínez Medrano. Direcció La Subterranea. La Subterranea. Parque Cocheras Tranvia, Alacant. (TF)

Lectures dramatitzades (Nacionals)

2020. La bolsa de la pescao. Direcció Lucía Sáez. IV Torneig de Dramatúrgia Valenciana. Teatre Principal de Castelló.
2020. Y en la mañana todo se desvanece. Direcció Paco Zarzoso. Laboratorio Ínsula Dramatària Josep Lluís Sirera. Teatre Rialto, València. 
2022. Y en la mañana todo se desvanece. (versió radifònica) Direcció Paco Zarzoso. Laboratorio Ínsula Dramatària Josep Lluís Sirera. Teatre Rialto, València. 

Obra publicada

Textos dramàtics originals

2017. Maleïda tardor / Maldito otoño, escrit amb Ester Martínez Medrano i Lucía Abellán. Alupa Editorial, València. 
2017. Martigala, escrit amb Ester Martínez Medrano i Lucía Abellán. Alupa Editorial, València. 
2020. Y en la mañana todo se desvanece. Laboratori Ínsula Dramatària Josep Lluís Sirera. Institut Valencià de Cultura – Generalitat Valenciana, València.  
2021. Cames i cap i cor. Dramàtica. Revista Cultural Afan de Plan, València. (TB)
2021. Hecha y desecha, amb Ester Martínez Medrano, per a (R)MINDS, text col·lectiu junt amb Xavier Puchades, Isabel Requena, Isabel Martí, Néstor Mir i Pedro Montalbán-Kroebel. Amb dramatúrgia de Sònia Alejo. Institut Valencià de Cultura, València. (TB)

Reflexió i investigació teatral de l'autor: programes de mà

2015. “O todo lo contrario”. Red Escènica, 4, Espacio Inestable, València, p.6-9.
2019. “Les dramaturgues, les actrius i l’espai de creació teatral”. Ponència en les V Jornadas de Educación multidisciplinar para la igualdad de género: perspectivas, jurídicas, traductológicas, artísticas y educativas. Universitat de València. (inèdita)

Reflexió i investigació teatral de l'autor: premsa, publicacions culturals i especialitzades

2018. “Diario visible de una obra invisible, por la SubTerránea”. Verlanga, maig.

Obra traduïda

Valencià
2017. Maleïda tardor / Maldito otoño, escrit amb Esther Martínez Medrano i Lucía Abellán. Alupa Editorial, València. 

Obra premiada

2016. Primer premi del jurat al millor espectacle a la Mostra de Foios Escènia Contemporània, per Martingala. 
2016. Segon premi del públic al millor espectacle a la Mostra de Foios Escènia Contemporània, per Martingala. 
2017. Ajuda a la creació de literatura escènica de l’Institut Valencià de Cultura, per Martingala. 
2018. FInalista Premis Max al Millor Espectacle Revelació, per Maldito otoño. 
2018. Ajuda a la creació de literatura escènica de l’Institut Valencià de Cultura, per Nomia o cremar la paraula escrita. 
2019. Ajuda a la creació de literatura escènica de l’Institut Valencià de Cultura, per Els feliços anys 20 o l’any de la rata.
2019, Finalista Premis de les Arts Escèniques de l'Institut Valencià de Cultura al millor espectacle per a xiquets i xiquetes, per Federico.
2020.  Nominació a millor espectacle de circ als Premis de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana, per El desig d’estar junts. 
2021. Menció especial en el Festival Territorio Violeta, per Maldito otoño.
2021. Ajuda a la creació de literatura escènica de l’Institut Valencià de Cultura, per Morralla. 

Bibliografia

Articles, capítols, pròlegs

ALEJO, S. - ROMERO, P. (2021).  "Peregrinar per l'asfalt del pensament. Coreografia i dramatúrgia en (R) MINDS". (R)MINDS, text col·lectiu junt amb Xavier Puchades, Lucía Sáez, Esther Martínez Medrano, Isabel Requena, Isabel Martí, Néstor Mir i Pedro Montalbán-Kroebel. Amb dramatúrgia de Sònia Alejo. Institut Valencià de Cultura, València, p.9-10.
CALONGE, E. (2017). "La Subterránea: Pasión que brota de tiempos petrificados". Pròleg a Martigala, escrit amb Esther Martínez Medrano i Lucía Abellán. Alupa Editorial, València, p.9-11.
IBÁÑEZ, T. (2021).  "Ordenar el caos. L'individu i la tribu". (R)MINDS, text col·lectiu junt amb Xavier Puchades, Lucía Sáez, Esther Martínez Medrano, Isabel Requena, Isabel Martí, Néstor Mir i Pedro Montalbán-Kroebel. Amb dramatúrgia de Sònia Alejo. Institut Valencià de Cultura, València, p.7.
MIRÓ, J. Mª (2020). "206 = infinit". Pròleg a Y en la mañana todo se desvanece, de Lucía Sáez, Ínsula Dramatària Josep Lluís Sirera, Institut Valencià de Cultura, València, p. 9-52.
SÁEZ, G. (2017). "Ahora que el otoño está a la vuelta de la esquina". Pròleg a Maleïda tardor / Maldito otoño, escrit amb Esther Martínez Medrano i Lucía Abellán. Alupa Editorial, València, p.9-11.

Recepció en premsa i publicacions especialitzades

ALEGRE, A. (2019). “Como las cosas amables, integración y enriquecimiento”. Culturplaza, 30 de maig.
ALMENAR, P. (2018) “Teatre per a ser visible”. Culturplaza, 14 de maig.
ARTEZBLAI (2019). "Teatro de lo Inestable estrena L'aniversari". Artezblai, 30 d'octubre. 
B.J. (2018). “Un Max es un poquito de luz al final del túnel”. Levante EMV, 23 de març.
CARRASCO, B. (2021). “Ester Martínez y Lucía Sáez (La Subterránea): Todos nos necesitamos unos a otros”. Makma, 21 de novembre.
CASTRO, J. (2020). "L'aniversari, donde los monstruos son otros". La República Cultural, 12 de desembre. 
DIAGO, A. (2020). "Lucía Sáez: el teatre subterrani". Autodefinides - Afán de Plan, 18 de febrer. 
DIAGO, N. (2016). "La estrategia de la araña". Cartelera Túria, febrer.
-(2016). "Collige, Virgo, rosas". Cartelera Túria, desembre.
-(2019). "Aquellas pequeñas cosas". Cartelera Túria, juny. 
GRAS, E. (2017). "Lucía Sáez: Parlem de temes que ens preocupen". Mediterraneo, 12 de juny.
HERNÁNDEZ CAMPANO, O. (2018). “Los libros de la Isla desierta: Maldito Otoño, de la Ed. Alupa”. Culturamas.es, 26 de juny. 
JORQUES, B. (2019). "Un cumpleaños entre monstruos". Levante EMV, 24 d'octubre.
MARCH, R. (2016). “Martingala”. No Crítiques – Episkenion.
MARCOS, N. (2018). "Maldito otoño, una reflexión sobre la vejez". Las Provincias, 8 de juny. 
MARTÍ, J. C. (2019). "Aniversari (in)feliç". Levante EMV, 4 de novembre.
MONTERO, J. A.  (2018). “Confesiones subterrània en Urones de Castroponce”. La Circular.es, 13 d’agost.
OSAN, O. (2019). “Winter is coming”. El Nuvol, 14 de gener. 
PAÜLS, L. (2019). “Maleïda tardor, a l’escenari Brossa”. Pontdeseula.blogspot, 14 de gener. 
PEIRÓ, J. V. (2016). "Ser lo que la sociedad te deja ser". Las Provincias, 16 de gener.
-(2016). "Juego subterráneo". Las Provincias, 17 de desembre.
-(2018). "Voces con visibilidad". Las Provincias, 20 de maig. 
-(2018). "Lorca familiar". Las Provincias, 15 de desembre.
-(2019). "Horizontes cercanos". Las Provincias, 8 de juny. 
-(2019). "Cumpleaños inestable", Las Provincias, 9 de novembre.
-(2020). “Y en la mañana todo se desvanece. Ínsula Dramataria Josep Lluís Sirera”. Aescenavalencia.com, 26 de juliol. 
-(2020). "El circo como unión". Las Provincias, 22 d’agost.
PÉREZ I MUÑOZ, M. (2019). “Un mar de palabras para ahogar a la muerte”. El Periódico, 11 de gener.
REDACCIÓ (2017). “Les atropellades reflexions sobre el pas del temps i la mort de les Tres Gràcies”. Pàgina66, 30 de maig. 
SÁNCHEZ LARA, N. (2022). “¿Quién te va a salvar?: Fer-te el sopar i altres delícies, de Esther Medrano y Lucía Sáez”. Sticomythiac.blog.uv.es, 13 de gener. 
SOTORRA, A. (2019). “Maleïda tardor”. Andreusotorra.com, 12 de gener. 

Enllaços

https://aveet.eu/saez-criado-lucia/
https://lasubterranea.es
https://luciasaezcriado.wixsite.com/luciasaez
https://creador-es.com