Trajectòria

En 1995, mentre estudia Filologia Espanyola a la Universitat de València, assisteix als Tallers Internacionals d’Art i Comunicació de Moraira-Teulada, on cursa un monogràfic de teatre contemporani europeu impartit per prestigiosos traductors teatrals com Carla Matteini, Fernando Gómez Grande, Juan Vicente Martínez Luciano i Maurici Farré. Aquesta experiència és la llavor de l’interès de l’autor per la traducció i l’adaptació. De fet, junt amb una de les participants d’aquell taller, María Martínez Collado, tradueix tres peces, aleshores inèdites en castellà, de Bernard-Marie Koltès: Tabataba (1997), Sallinger (1998) i Regreso al desierto (1998). A Moraira, l’autor coincideix a més amb els dramaturgs Paco Zarzoso i Arturo Sánchez Velasco que conformen, junt amb altres, un grup d’escriptura i lectura de teatre. Amb alguns membres d’aquest grup comparteix, igualment, els seus primers tallers d’escriptura teatral com els impartits per Guillermo Heras (1995), Rodolf Sirera (1995) o Paco Zarzoso (1996), a la Universitat de València;  i per Rodolf Sirera (1996), Fermín Cabal (1997) i Carles Alberola (1998), a la Muestra de Teatro Español de Autores Contemporáneos d’Alacant. En 1998, rep els primers premis d’escriptura teatral: l’accèssit del Premio Marqués de Bradomín, per Desaparecer; i el Premio de Teatro Breve Ciudad de Requena, per Azotea. Zarzoso s’encarrega de dirigir la lectura dramatitzada de Desaparecer en 1999 a l’SGAE de València; i la versió en valencià d’Azotea, Terrat, dirigida per Ita Aagaard, rebrà el Premi Especial Festival Escènia 2002.
  
En aquest anys de formació com a autor dramàtic, també realitza pràctiques al Centre de Documentació de Teatres de la Generalitat Valenciana en 1996, on s’encarrega d’inventariar el llegat del dramaturg valencià Faust Hernández Casajuana. Entre 1996 i 2000, col·labora com a crític teatral en diferents mitjans universitaris i culturals com The Elm, El Planeta o Mondo Sonoro. En 1998, es llicencia en Filologia Espanyola per la Universitat de València i, a l’any següent, rep la Beca d’Investigació del Ministeri de Ciència, Investigació i Universitats, dins de la unitat de Literatura Espanyola de la Facultat de Filologia de València, secció Història del Teatre Espanyol. El seu tutor, tot al llarg de set anys, serà Josep Lluís Sirera. A la facultat, a més d’impartir assignatures de literatura espanyola i monogràfics de teatre, Puchades forma part del projecte d’investigació Parnaseo, secció Ars Theatrica, desenvolupant tasques de disseny de pàgines web i base de dades. En aquest projecte, s’encarrega, entre altres coses, de la coedició amb Sirera de la col·lecció de textos dramàtics, Monográficos de Autores Contemporáneos, i de la revista digital d’investigació teatral Stchomythia. 

Entre 2000 i 2006, Puchades escriu nombrosos articles acadèmics al voltant del teatre espanyol contemporani i participa en congressos i trobades nacionals i internacionals. En 2000, obté la suficiència investigadora amb el treball Nuevas escrituras dramáticas en España: 1984-1992. Promoción 80-90. Entre 2001 i 2002, pertany a l’equip de redacció de la revista universitària de teatre Acotaciones en la Caja Negra, junt amb Jacobo Pallarés, Gabi Ochoa, Rafa Casany, Rosa Molero i Maribel Bayona. En 2003, un any després de fer una estada a la Université Paris III Sorbonne Nouvelle de París, rep la beca Doctoral de Humanidades de la Fundación Caja Madrid i, en 2005, obté una altra beca per al projecte Primera fase d’un inventari general d’autors i d’obres dramàtiques valencianes per a l’Acadèmica Valenciana de la Llengua. Finalment, es doctora en 2006 amb la tesi, Renovación teatral en España entre 1984-1998, desde la escritura dramàtica: puesta en escena y recepción crítica. Quan abandona el món universitari, continuarà la seua vessant docent en escoles d’interpretació privades com l’Escuela del Actor de València, on imparteix l’assignatura de literatura dramàtica i d’anàlisi de textos teatrals entre 2005 i 2006.

Tota aquesta dedicació investigadora, la compagina amb la pràctica teatral dins del col·lectiu Teatro de los Manantiales de València, del qual forma part entre 1999 i 2006. Una companyia que, a més, disposa d’una sala pròpia on l’autor exercirà diferents tasques com les de producció, promoció i administració. És en Manantiales on estrena peces coescrites amb Sánchez Velasco com Escoptofilia (2000) o Morir debería ser tan simple como perder el equilibrio (2002) i, en solitari, Desidia (2003) i Àcars (2004). Desidia suposa la seua primera incursió en la direcció d’escena, a partir d’un treball de creació amb les actrius Ana Campos del Alcázar i Ruth Atienza. Aquests muntatges de Manantiales rebran diversos premis com el de la Crítica valenciana al millor espectacle (Escoptofilia) i al millor text teatral (Morir...); i el Premi Castell d’Alaquàs i el Max Aub de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana al millor text (Àcars). A més a més, Escoptofilia i Desidia seran nominades al premis de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana en les categories de millor text i millor direcció. 

Paral·lelament a les produccions de Manantiales, com a autor teatral, comença a rebre encàrrecs d’altres companyies i d’escoles de teatre: Caer (2001), una dramatúrgia de la novel·la El Decameró de les dones, de Julia Wosnessenskaja, per a la mostra final de carrera de l’Escola Escalante, dirigida per Ita Aagaard; Temporal (2011), per a Dies d’ensalada, una peça col·lectiva escrita amb Sánchez Velasco, Jorge Picó, Juli Disla i Patrícia Pardo, dirigida per Pep Sanchis amb al Grup de Teatre de la Universitat de València i guanyadora del premi al millor text al Festival Escènia; Galgos (2005), coescrita amb Sánchez Velasco i produïda per Copia Izquierda amb direcció d’Eva Zapico; i Després (2006), per a El cel dins una estança, coescrita amb Jaume Policarpo i Paco Zarzoso per a Bambalina Teatre, premiada a la millor aportació dramatúrgica a la Mostra de Titelles de la Vall d’Albaida. 

En aquest període, a més, percep en dos ocasions, en 1998 i 2003, l’ajuda a la creació d’escriptura dramàtica de Teatres de la Generalitat Valenciana i la seua peça radiofònica, Sima (2003), queda finalista al premi de Teatro radiofónico Margarita Xirgu. D’altra part, continua la seua formació com a autor teatral amb tallers com el de Rodrigo García i el de José Sanchis Sinisterra. Del primer, es fa la mostra Me parece que estáis un poco cansados (2000) a la Carme Teatre; i del segon, Ecos y silencios (2001), una proposta col·lectiva de la qual es farà una lectura dramatitzada a la Casa de América de Madrid. En aquest últim projecte, Puchades aporta el monòleg Desapercibir i coincideix amb altres premiats del Marqués de Bradomín com Juan Mayorga, Itziar Pascual o Borja Ortiz de Gondra, entre altres.

Cal destacar que en 2004, Puchades fa l’adaptació audiovisual del seu text Temporal en format de curtmetratge que dirigirà Gabi Ochoa. Un guió que resulta guanyador del premi al millor projecte per a curtmetratges de Bancaixa. És la seua primera aproximació al món del guió audiovisual, activitat que marcarà una mena d’etapa de transició entre 2006 i 2011, on treballa, sobretot, com a guionista de diferents formats televisius de ficció en cadenes d’àmbit local i nacional com RTTV, IB3, TVE o TV3 (Autoindefinits, Maniàtics, Socarrats, Leonart, El Món d’en Guai, Babaclub, Vent del pla, Bon dia, bonica o Kubala, Moreno i Manchón, entre altres).

El vincle amb el teatre, però, es manté aquests anys. D’una part, desenvolupa la seua experiència en la direcció escènica i, d’una altra, alguns dels seus textos obtenen una certa projecció internacional. D’aquesta manera, Desaparecer s’estrena a Mèxic, amb el nom de Los pies en la arena (2006); Àcars es tradueix al portuguès en 2009; Benestar es tradueix al polonès i es llig a l’Instituto Cervantes de Varsòvia en 2010; i d’Azotea es fa un segon muntatge a Caracas en 2011. Respecte a la direcció, després de l’estrena d’un text de creació pròpia, Desidia (2003), Puchades centra l’atenció en el teatre d’altres autors locals i internacionals. En aquest sentit, destaca la producció del Festival Escena Contemporània VEO de València, Ansia (2008), de Sarah Kane, amb traducció del mateix autor; els seus primers apropaments als dramaturgs argentins Javier Daulte i Rafael Spregelburd en les mostres de final de carrera de l’Escola Escalante, Bésame mucho (2007), i de l’Escuela del Actor, El pánico (2009), obres que també s’encarrega d’adaptar; i, per últim, el seu primer treball amb un representant de la dramatúrgia valenciana, Pedro Montalbán-Kröebel, En esta crisis, no saltaremos por la ventana (2010).

A partir de 2009, Puchades torna progressivament a l’escriptura dramàtica. Ho fa, primer, mitjançant una sèrie de textos breus que s’estrenen en festivals de teatre urbans, com el Manufactures, el Cabanyal Íntim o La Llavoreta, amb direcció pròpia: Tú no sabes con quién estás hablando (2009); Una indígena els va guiar a través de les muntanyes (2012), coescrita amb Begoña Tena; El escondite (2012); El mentider (2012) i Recordis (2012). Amb Una indígena..., naix el projecte teatrencompanyia, amb l’objectiu de no ser una companyia teatral a l’ús sinó un lloc de trobada de diferents creadors afins amb els qui compartir processos d’investigació teatral. Les peces breus, de fet, són producte d’una escriptura escènica compartida amb intèrprets com Àngel Fígols, Mercè Tienda, Verònica Andrés o Begoña Tena.

Aquest progressiu retorn a l’escriptura teatral s’orienta igualment a l’escriptura col·lectiva, especialment en projectes de caire compromés. En aquest sentit, cal remarcar Zero Responsables (2010), una proposta instigada per Josep Lluís Sirera, que involucra un gran número de professionals valencians per donar suport a l’associació de familiars de les víctimes de l’accident del metro de València de 2006 (AVM3J). En aquest projecte, Puchades coescriu amb Sánchez Velasco Tanca els ull i abraça’t a la nòmina (2010), i coordina la dramatúrgia de l’obra sencera. Un altre projecte, inspirat en Zero Responsables, és Valèntia (2012), amb la intenció de tractar les retallades socials de la crisi, on l’autor escriu i dirigeix L’enderrocament. Valèntia suposarà la creació del col·lectiu efímer, VEUS, fundat per Maribel Bayona, Begoña Tena, Patrícia Pardo i Jaume Policarpo.

En aquest temps, l’autor participa en altres propostes col·lectives com Contemporáneo/Contemporani (2014), dirigida per Ramón Moreno, per a l’Escola Superior d’Art Dramàtic de València, on escriu el monòleg Desnutrició teatral. D’un taller amb Juan Cavestany a l’SGAE de València, i a proposta d’Escena Erasmus, sorgeix la idea de la col·laboració d’autors externs a aquest projecte universitari. Els primers resultats van ser Urgencia (Materiales para un espectáculo europeo) i Europa, cabaret del desencant, ambdós estrenats en 2015, on Puchades escriu les peces breus La confianza i Seres humanos normales. Planeta vulnerable (2017) és producte d’un taller de José Sanchis Sinisterra, plantejat com un procés d’investigació del Nuevo Teatro Fronterizo de Madrid, on l’autor escriu Hasta que el infierno se congele. També en 2017, escriu les peces breus Todos estos fragmentos, per al volum col·lectiu dedicat al maltractament de la revista americana Estreno; i Tan jove com ets i que major que sembles (2017), per a la presentació de l’Associació Valenciana d’Escriptores i Escriptors de Teatre (AVEET), estrenada dins de la lectura dramatitzada col·lectiva El teatre ací i ara, amb direcció de Jaume Pérez. En aquesta última etapa, des de 2006, Puchades opta definitivament per escriure en valencià, a excepció d’aquells encàrrecs que arriben de fora.

Entre 2013 i 2015, reprèn la seua vessant docent i imparteix el taller regular d’escriptura teatral “dramatúrgia ralentitzada” als espais d’El Pont Flotant i Lupa Teatre. Tallers on participen incipients dramaturgs i dramaturgues com Guadalupe Sáez, Mertxe Aguilar, Jéssica Martínez, Néstor Mir, María Cárdenas o Carmen Valera. En 2017 i 2018, imparteix dos tallers d’escriptura teatral més a l’Aula d’Escriptura Creativa de la Universitat de València, on assisteixen noves veus com Julia Suay, Miguel Ferrando o Laia Lloret. A partir de 2010, amb una altra autora, Desiré Belmonte, Puchades inicia una nova tasca que manté fins a l’actualitat, la de la coordinació dramatúrgica de textos d’altres autors, alguns dels quals han sigut alumnes dels seus tallers. És el cas, per exemple, dels textos que escriu Guadalupe Sáez per a les produccions de Lupa teatre (hui, La Família Política), on Puchades exerceix habitualment de coordinador dramatúrgic o, en M i les balenes (2015), on és cocreador junt amb Sáez. En aquesta línia, en 2016, realitza la tutoria de la residència d’autoria d’Ultramar i SGAE amb Como si el fuego no fuera contigo, de Mafalda Bellido.

Aquest contacte amb la companyia Lupa Teatre suposa una espenta per desenvolupar una sèrie de coproduccions de teatrencompanyia amb altres companyies, amb l’objectiu de visibilitzar a València representants de l’autoria teatral internacional, adaptant i traduint els seus textos al valencià. Així doncs, amb Lupa teatre, coprodueix Lúcid (2013), de Rafael Spregelburd; i amb la companyia La Medusa, Classe (2018), de Guillermo Calderón, un muntatge que obté la residència de la Carme teatre i que és nominat a la millor direcció i adaptació dels premis de les arts escèniques de l’Institut Valencià de Cultura. Com a encàrrec de la companyia Teatre de l’Abast, dirigeix Gore (2014), de Javier Daulte, i en coproducció amb Sala Ultramar, Èxit (abans de les eleccions) (2015). Aquesta última, residència dels Graners de Creació d’Inestable i ajuda a l’escriptura escènica de Culturarts, és una peça pròpia nascuda de l’experiència d’escriptura amb intèrprets explorada en les peces breus, aquesta vegada junt amb Verònica Andrés i Pau Pons. Aquesta obra serà la primera part d’una trilogia, encara incompleta, on la segona aportació és Saqueig (2016), premi de teatre Ciutat d’Alzira i de la Crítica dels Escriptors Valencians (Associació d’Escriptors en Llengua Catalana). També en 2016, l'autor rep  l’ajuda a activitats literàries de creació del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i, a l’any següent, la de creació de literatura escènica de l’Institut Valencià de Cultura per a escriure una nova obra encara inèdita. 

En els últims anys, com a director d’escena, ha orientat també el seu interès sobre diferents representants de la dramatúrgia valenciana: El genet blau (2013), de Tadeus Calinca; La vida inventada de Godofredo Villa (2017) i Cremallera (2020), de Sònia Alejo; Onze dríblings i un offside (2017), de Josep Lluís Sirera; Chucho (2018), de Mafalda Bellido; Faust (2018), d’Arturo Sánchez Velasco i Jaume Policarpo, on l’autor va exercir d’ajudant de direcció; L’orquestra del silenci (2020), de Maribel Bayona, de la qual també va dirigir una versió radiofònica per al projecte Teatre a cau d’orella de l’IVC.

Des de 2015, col·labora regularment en peces de dansa aportant el material textual, dissenyant la dramatúrgia i/o la direcció. Fins ara, ha treballat amb companyies valencianes com la Coja Dansa, Sospechosos (2015); Proyecto Titoyaya, Bandejats (2018), Social Animal (2019) i Soledad (2021); Mou Dansa, Drap (2018) i #outFit (2019); La Siamesa, de la qual forma part, amb obres com A-normal o la oveja errante (2017), SC Santa Cultura (2019) i el laboratori de l’IVC, Vamos a estar a ratos (2020); Ladyfunta Project, amb La rebelión de las mariposas o la primavera que las parió (2020); i el projecte de dansa per a l’espai públic de la companyia Els Visitants, en coproducció amb l’IVC, (R)MINDS (2020). Alguns d’aquests treballs han estat nominats als Premis de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana. El text d’Animal socialha sigut traduït a l’hongarés per al muntatge Recortes (2021), amb direcció i coreografia de Gustavo Ramírez Sansano, en el Central Europe Dance Theater de Budapest. A més, l’autor ha escrit el guió del documental sobre el procés de creació de Soledad, de Proyecto Titoyaya, que s’estrenarà en 2021. Puchades ha fet també una primera incursió en el món del circ, amb El desig d’estar junts (2020), cocreada amb Lucía Sáez; i en el de la música contemporània, amb la lletra de la composició El meu nom (2021), d'Isabel Latorre.

Com a autor dramàtic, els últims anys, ha participat per primera vegada en propostes relacionades amb el teatre públic valencià com: I tornarem a sopar al carrer (2017), coescrita amb Begoña Tena, una coproducció del Festival Cabanyal Íntim, Las Naves i l’Institut Valencià de Cultura (IVC); Els Nostres (2018), un encàrrec de Teatres de la Diputació de València en coproducció amb l’IVC, coescrit amb Begoña Tena, Juli Disla i Patrícia Pardo, amb direcció d’Eva Zapico; com a coordinador de dramatúrgia d’Alexandria, producció de l’IVC, coescrita per Guadalupe Sáez i Mertxe Aguilar; i com a ajudant de direcció en l’esmentada producció Faust (2018), de Jaume Policarpo i Arturo Sánchez Velasco. S’ha encarregat també de la direcció de diferents lectures dramatitzades del projecte Ínsula Dramatària Josep Lluís Sirera com L’amor dels esquirols (2019), L’orquestra del silenci (2020) i Marjal (2021). En 2020, forma part de l’equip d’autors d’Ínsula Dramatària i escriu Indústria, la lectura dramatitzada serà dirigida per Carles Sanjaime. Eixe mateix any, torna a rebre el Premi de Teatre de la Crítica dels Escriptors Valencians (AELC), per l’obra col·lectiva Els Nostres.

Finalment, Puchades ha continuat assistint de manera regular a tallers impartits per professionals com Andrés Lima, Eusebio Calonge o Rafael Spregelburd. Ha mantingut la seua vessant investigadora amb ponències, edicions de llibres, pròlegs a textos publicats de la dramatúrgia valenciana o col·laborant en projectes d’institucions públiques. Per exemple, escriu diverses entrades de l’Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes de l'Institut del Teatre de Barcelona; dissenya amb Josep Lluís Sirera la base de dades Dramatea de la qual és actualment coordinador i editor des de 2015, amb l’assessorament de Ramon Rosselló; edita els dossiers de les produccions publiques de l’IVC de les temporades 2018/2019 i 2019/2020; escriu guions pedagògics d'animació per al projecte Aula Didàctica (2019-2020), del Centre Teatral Escalante de la Diputació de València. Des de 2016, ha représ la docència i imparteix l’assignatura d’anàlisi de textos dramàtics aplicada a intèrprets a l’Escuela Off de València. L’activitat teatral la continua compaginant amb la de guionista. L’autor s’ha especialitzat, els darrers anys, en ficció d’animació infantil en diversos formats per a À Punt com Nina de l’espai, Bita i Cora, Els Bíters, Sex Symbols,  etc. I ha treballat, per primera vegada, en un programa de no ficció de caràcter cultural, Una habitació amb vistes, també per a À Punt.

Cal destacar, igualment, la seua activa participació en l’associacionisme professional de les arts escèniques i de l’audiovisual valencià. En 2012, forma part del grup fundador de l’associació Comitè Escèniques, de la qual exerceix un temps com a representant a l’Observatori de les Arts Escèniques Valencianes; i de l’Associació Valenciana d’Escriptores i Escriptors Teatrals (AVEET), de la qual forma part de la junta des dels seus inicis. Entre els diferents treballs desenvolupats en AVEET, destaca l’organització i dramatúrgia de Mai és sempre teatre. Homenatge a Josep Lluís Sirera (2017) al Centre del Carme de Cultura Contemporània. També va ser membre de la junta de l’associació d’Escriptors de l’Audiovisual Valencià (EDAV), on va coordinar, dissenyar i editar la primera Guia de Guionistes 2013-2014, que ha servit de base per a les actualitzacions posteriors. Actualment, forma part també de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i del projecte Autors en les Aules, organitzat per l’AVL i la fundació FULL.

Trajectòria actualitzada JUNY 2021
© Xavier Puchades    

Obra estrenada

Textos dramàtics originals

2000. Escoptofilia, coescrit amb Arturo Sánchez Velasco. Direcció Ximo Flores. Cia. Teatro de los Manantiales. Teatro de los Manantiales, València. 
2000. Me parece que estáis un poco cansados. Mostra del taller amb Rodrigo García amb textos d’Arturo Sánchez Velasco, David Roseleny, Joan Giralt, Paco Zarzoso i Concha Mestres. Direcció Rodrigo García. Sala Carme Teatre, València.
2001. Temporal. En Dies d’ensalada, coescrit amb Arturo Sánchez Velasco, Juli Disla, Patrícia Pardo i Jorge Picó. Direcció Pep Sanchis. Grup de Teatre de la Universitat de València. Sala Matilde Salvador, València.
2001. Desapercibir. En Ecos y silenciós, coescrita amb Juan Mayorga, Rafael Cobos, Borja Ortiz de Gondra, Itziar Pascual, Arturo Sánchez Velasco, Paco Zarzoso, Pedro Rivero, Antonio Morcillo i Eva Hibernia. Direcció Jesús Cracio. AAT. Casa de América, Madrid. 
2002. Morir debería ser tan simple como perder el equilibrio, coescrit amb Arturo Sánchez Velasco. Direcció Ximo Flores. Cia. Teatro de los Manantiales. Teatro de los Manantiales, València.
2002. Terrat. Direcció Ita Aaagaard. Ex-voto Producciones. Mostra de Teatre d'Alcoi.
2003. Desidia. Autoria i direcció. Cia. Teatro de los Manantiales. Teatro de los Manantiales, València.
2004. Àcars. Direcció Ximo Flores. Cia. Teatro de los Manantiales. Auditori d'Alaquàs.
2005. Galgos, coescrit amb Arturo Sánchez Velasco. Direcció i dramatúrgia Eva Zapico. Copia Izquierda. Teatro de los Manantiales, València.
2006. El cel dins una estança, coescrita amb Jaume Policarpo i Paco Zarzoso. Direcció J. Policarpo. Bambalina Teatre. L'Altre Espai, València. 
2009. Tú no sabes con quién estás hablando. Direcció de l’autor. Festival Manufactures 6. Seu de la U.C.E, València. (TB)
2010 Tanca els ulls i abraça’t a la nòmina, coescrit amb Arturo Sánchez Velasco.   Direcció de l’autor. En Zero Responsables, coescrita amb Juli Disla, Paco Zarzoso, Begoña Tena, Jorge Picó, Pedro Moltalbán, Jordi Gomar, Xavier puchades, Arturo Sánchez Velasco, Gabi Ochoa, Jerónimo Cornelles, Josep Lluís Sirera i Rodolf Sirera. Sala Matilde Salvador, València.
2012 Una indígena els va guiar a través de les muntanyes, coescrit amb Begoña Tena. Direcció de l’autor. Festival Cabanyal Íntim, València. (TB)
2012 El escondite. Direcció de l’autor. Teatrencompanyia. Espai La Llavoreta, València. (TB)
2012 L'enderrocament. Direcció de l’autor. En Valèntia, coescrit amb Patrícia Pardo, Begoña Tena, Maribel Bayona i Jaume Policarpo. Col·lectiu Veus. Sala Inestable, València. 
2012 El mentider. Direcció de l’autor. Teatrencompanyia. La Rambleta, València. (TB)
2012 Recordis. Direcció de l’autor. Teatrencompanyia. La Rambleta, València. (TB)
2013. Tampoco (fragment). En Se extingue algo íntimo, amb textos de Rafa Casañ i de l’autor. Direcció i dramatúrgia Nilda Varela. Tributeatro. Espacio Inestable, València. 
2014. Desnutrició teatral. En Contemporáneo/Contemporani, coescrit amb Pasqual Alapont, Carles Alberola, Maribel Bayona, Enric Benavent, Jerónimo Cornelles, Antonio de Paco, Patrícia Pardo, Roberto García, Alejandro Jornet, Nacho López Murria, Paula Llorens, Manuel Molins, Jaume Policarpo, Juanjo Prats, Juli Disla, Josep Lluís Sirera i Eduardo Zamanillo. Dramatúrgia i direcció de Ramón Moreno. ESAD, València.
2015. M i les balenes / M y las ballenas, coescrit amb Guadalupe Sáez. Direcció de l’autor i Guadalupe Sáez. Lupa Teatre – Pro21. Festival de Marionetas y Teatro Infantil de Logroño, Teatro Bretón, Logroño.  (TF)
2015. La confianza. En URGENCIA (Materiales para un espectáculo europeo), coescrit amb Juan Cavestany, Eugenia Sancho, Guadalupe Sáez, Antonia Montaner, Anna Albaladejo, Carmen Valera, Robert March. Lucía Sáez, Rafa Segura, Maribel Bayona i Daniel Tormo. Direcció Josep Valero. Escena Erasmus. Sala Matilde Salvador, València. 
2015. Seres humanos normales, en Europa, Cabaret del desencant, coescrit amb Josep Lluís Sirera, Maribel Bayona, Guadalupe Sáez, Patrícia Pardo, Eugenia Sancho, Pasqual Alapont i Javier Sahuquillo. Coordinació dramatúrgica Daniel Tormo. Direcció equip Escena Erasmus. Matilde Salvador, València. 
2015. Èxit (abans de les eleccions). Direcció de l’autor. Teatrencompanyia – Sala Ultramar. Sala Inestable, València.
2015. Sospechosos. Text, dramatúrgia i direcció de l’autor. La Coja Dansa. Sala Inestable, València. (D)
2017. A-normal o la oveja errante. Coescrit amb Ángela Verdugo, amb dramatúrgia de l’autor. La Siamesa. Carme Teatre, València. (D)
2017. I tornarem a sopar al carrer. Coescrit amb Begoña Tena. Direcció Begoña Tena i Isabel Caballero. Producció Festival Cabanyal Íntim – Las Naves – GVA Institut Valencià de Cultura. Teatre El Musical, València.
2018. Bandejats. Text de l’autor. Direcció Gustavo Ramírez Sansano. Cia. Titoyaya Festival Dansa València. Teatre Rialto, València.  (D)
2018. Drap. Text i dramatúrgia de l’autor. Creació i direcció col·lectiva. Mou Dansa – SETEM País Valencià. Sala Russafa, València. (D)
2018. Els nostres, coescrit amb Begoña Tena, Patrícia Pardo i Juli Disla. Direcció Eva Zapico. Teatre del Poble Valencià – GVA Institut Valencia de Cultura – Diputació de València. Teatre Principal, València. 
2019. Social Animal. Text de l’autor. Direcció Gustavo Ramírez Sansano. Cia. Titoyaya Dansa. Abril en Dansa, Elx. (D)
2019. #outFit. Text i dramatúrgia de l’autor. Direcció Jéssica Martí. Cia. Mou Dansa. Festival Dansa València, Espai Inestable, València. (D)
2019. SC Santa Cultura. Coescrit amb Ángela Verdugo, amb dramatúrgia de l’autor. La Siamesa. Carme Teatre, València. (D)
2020. El desig d’estar junts, dramatúrgia i direcció junt amb Lucía Sáez. Finestra Nou Circ. Espacio Inestable, València. (C)
2020. Oficiants del cansament, per a (R)MINDS, text col·lectiu junt amb Lucía Sáez, Ester M. Medrano, Isabel Requena, Isabel Martí, Néstor Mir i Pedro Montalbán-Kroebel. Amb dramatúrgia de Sònia Alejo i direcció Tomás Ibáñez. Institut Valencià de Cultura, Festival Sagunt a Escena, Sagunt. (DC)
2020. La rebelión de las mariposas o la primavera que las parió, dramatúrgia i textos, direcció i coreografia de Jéssica Martí. Cia. Ladyfunta, Circuito Bucles, Teatro Círculo, València. (D)
2020. Vamos a estar a ratos, de La Siamesa. Dramatúrgia. Laboratori d’investigació de Dansa La Granja de l’Institut Valencià de Cultura. Festival Dansa València. Sala Matilde Salvador, València. (D)
2021. Soledad. Acompanyament dramatúrgic i textos. Direcció Gustavo Ramírez. Cia. Titoyaya Dansa. Dansa València, Teatre Rialto, València. (D)

Dramatúrgies, traduccions, adaptacions i versions teatrals

2001 Caer. Dramatúrgia de la novel·la de Julia Voznesenskaya El Decamerón de las mujeres. Direcció I. Aagaard. Escola de Teatre Escalante. Teatre Escalante, València. 
2007 Bésame mucho, de Javier Daulte. Adaptació i direcció de l’autor. Escola de Teatre Escalante. Teatre Escalante, València. 
2008 Ansia, de Sarah Kane. Adaptació i direcció de l’autor. Festival València Escena Contemporània VEO. Carme Teatre, València.
2009 El pánico, de Rafael Spregelburd. Adaptació i direcció de l’autor. Escuela del Actor, Sala Zirco, València.
2010 En esta crisis no saltaremos por la ventana, de Pedro Montalbán-Kröebel. Adaptació i direcció de l’autor. Dársena Producciones. Teatre l'Agrícola, Alboraia.
2013 Lúcid, de Rafael Spregelburd. Traducció, adaptació i direcció de l’autor. Teatrencompanyia – Lupa Teatre. Sala Ultramar, València.
2014 Gore, de Javier Daulte. Traducció, adaptació i direcció de l’autor. Teatre de l'Abast. Teatre Micalet, València.
2018. Classe, de Guillermo Calderón. Traducció, adaptació i direcció de l’autor. Teatrencompanyia – La Medusa. Carme Teatre, València. 

Posades en escena posteriors i reposicions (Internacionals)

2006. Desaparecer, amb el títol Los pies en la arena. Direcció José Raúl Cruz. Ciclo Joven Dramaturgia Europea. Teatro UDLA, Puebla, Mèxic.
2011 Azotea. Direcció José Tomás Angola. La Máquina Teatro. El Haltillo, Caracas.
2021. Recortes. (text de Social Animal) Direcció i coreografia de Gustavo Ramírez Sansano. Central Europe Dance Theater, Budapest.  

Posades en escena posteriors i reposicions (Nacionals)

2002. Desapercibir, en Ecos y silencios, direcció de Juan Luis Sáez. Espacio Tangente, Burgos.
2018. Europe from the inside, Europe from the outside, escrit amb Guada Sáez, Lucía Sáez, Gabi Ochoa i Maribel Bayona. Direcció Josep Valero. Escena Erasmus. Matilde Salvador, València. 

Lectures dramatitzades (Internacionals)

2010. Dobrobyt. Direcció Reda Haddad. Instituto Cervantes - Cykloza, Varsòvia.
 

Lectures dramatitzades (Nacionals)

1999. Desaparecer. Direcció Paco Zarzoso. Cicle de lectures dramatitzades d’SGAE, València.
2008. Bienestar. Direcció Juanjo Reiz. Escenas de noviembre - Teatro del Astillero. Centro Cultural El Torito, Madrid. 
2015. Tan jove com ets i que major que sembles. En Teatre ací i ara. Direcció Jaume Pérez. AVEET. SGAE, València. 
2017. Hasta que el infierno se congele. En Planeta Vulnerable (diversos autors). Direcció Arturo Bernal. Nuevo Teatro Fronterizo. Sala Mirador, Madrid. 
2018. Hasta que el infierno se congele. En Planeta Vulnerable (amb textos d’Eva Redondo i Gracia Morales). Direcció Noelia Rosa i Piñaki Gómez. Escuela de Teatro y Doblaje Remiendo. Centro Federico García Lorca, Granada. 
2020. Indústria, direcció de Carles Sanjaime. Institut Valencià de Cultura, Teatre Rialto, València. 

Obra publicada

Textos dramàtics originals

1999. Desaparecer. Premio Marqués de Bradomín 1998, INJUVE, Madrid.
1999. Ceniza. Revista El Planeta, juny, València, p. 10. (TB)
2000. Azotea. Premio Ciudad de Requena de Teatro Breve 1998, Ayuntamiento de Requena, Edisena. (edició amb errates) 
2001. Desapercibir. Ecos y silencios, (diversos autors). Ñaque, Guadalajara.
2001. Temporal. Dies d'ensalada, (diversos autors). Colección Teatro Siglo XX, Universitat de València.
2002. Tampoco. Reflexiones sobre el siglo XXI (Diez dramaturgos valencianos a escena). Colección Acotaciones en la Caja Negra, València. 
2005. Ácaros (primera versió). Revista Stichomythia, núm. 12, Universitat de València. 
2006. Ácaros. (versió definitiva) Biblioteca Teatral Premis Max Aub, Teatres de la Generalitat Valenciana, València.
2014. Tú no sabes con quién estás hablando. Associació d’Escriptores i Escriptors Valencians (AVEET), València.
2014. Desnutrició teatral. Contemporáneo/Contemporani, (diversos autors). Colección Teatro Siglo XXI, Universitat de València. 
2014. Una indígena els va guiar a través de les muntanyes. Coescrita amb Begoña Tena. Revista Episkenion núm. 2, València.
2016. Saqueig. Editorial Bromera, Alzira. 
2017. Tan jove com ets i que major que sembles. El Teatre ací i ara / El teatro aquí y ahora, d.a. Alupa Editorial, València, p.113-116.
2017. Todos estos fragmentos. 50 voces contra el maltrato. Revista Estreno, vol.XLIII, núm.2, Ohio Wesleyan University, p.102-104.
2017. I tornarem a sopar al carrer + Una indígena els va guiar a través de les muntanyes, coescrites amb Begoña Tena. Alupa Editorial, València. 
2017. Tanca els ulls i abraça’t a la nòmina, coescrita amb A. Sánchez Velasco. Zero Responsables, (diversos autors). Artezblai, Bilbao.
2019. Hasta que el infierno se congele. Planeta vulnerable. Teatro ecológico del siglo XX (diversos autors). Ediciones Invasoras – Nuevo Teatro Fronterizo, Madrid.
2019. Els nostres, coescrit amb Begoña Tena, Patrícia Pardo i Juli Disla. Institut Valencià de Cultura, València.
2019. A-normal o la oveja errante, coescrit amb Àngela Verdugo. Dramatúrgies Subversives. Comitè Escèniques. Red Escénica – Comitè Escèniques, València. 
2019. SC_Santa Cultura, coescrita amb Àngela Verdugo. Revista Red Escénica. Teatro de lo Inestable, València, p. 55-67.
2020. Indústria. Laboratori Ínsula Dramatària Josep Lluís Sirera. Institut Valencià de Cultura – Generalitat Valenciana, València.  

Dramatúrgies, traduccions, adaptacions i versions teatrals

Inèdites
1997. Tabataba, de Bernard-Marie Koltès. Traducció amb María Martínez Collado. 
1998. Regreso al desierto, de Bernard-Marie Koltès. Traducció amb María Martínez Collado. 
1999. Sallinger, de Bernard-Marie Koltès. Traducció amb María Martínez Collado. 
2007 Bésame mucho, de Javier Daulte. Adaptació al castellà.  
2008 Ansia, de Sarah Kane. Traducció al castellà. 
2009 El pánico, de Rafael Spregelburd. Adaptació al castellà. 
2013 Lúcid, de Rafael Spregelburd. Adaptació i traducció al valencià.
2014 Gore, de Javier Daulte. Adaptació i traducció al valencià. 
2018. Classe, de Guillermo Calderón. Adaptació i traducció al valencià. 

Reflexió i investigació teatral de l'autor: Llibres

2000. Nuevas escrituras dramáticas en España: 1984-1992. Promoción 80-90. Treball d’investigació dirigit per Josep Lluís Sirera. Universitat de València.
2005. Renovación teatral en España entre 1984-1998. Desde la escritura dramática: puesta en escena y recepción crítica. Tesi doctoral dirigida per Josep Lluís Sirera. Universitat de València.

Edició o coordinació publicacions. 

1999. "Regreso a los tiempos de El afilador de pianos. Un ejercicio de taxidermia para El afilador de pianos", edició a El afilador de pianos de Paco Zarzoso, Servidor web de Literatura Española Parnaseo, Ars Theatrica, Stichomythia, Colección de autores dramáticos contemporáneos, núm.1, Universitat de València.
1999-2006. Colección de textos teatrals Monografías de Autores Contemporáneos. Ars Theatrica, Universitat de València. Coordinació i edició amb Josep Lluís Sirera.  
2002-2006. Stichomythia (Revista de Teatro Contemporáneo), Universitat de València. Coeditor amb Josep Lluís Sirera.  
2012. Guia de Guionistes 2011-2012. Associació d’Escriptors de l’Audiovisual Valencià (EDAV), València.
2015-2021. Dramatea (Base de dades de la dramatúrgia valenciana). Coordinació i edició. Centre de Documentació Escènica, Institut Valencià de Cultura.  
2017. Zero Responsables. Artezblai, Bilbao. Edició amb Remei Miralles. 

Reflexió i investigació teatral de l'autor: programes de mà

1998. "El último lugar posible donde guardar secretos (el teatro breve de José Sanchis Sinisterra)", Art Teatral núm.11, València, p. 112-117. 
1999. "Algunes paradoxes del teatre al carrer: Quasi dues dècades de teatre al carrer a València: 1982-1997", en El teatre en la festa valenciana, ed. Antonio Ariño, Generalitat Valenciana, Consell Valencià de Cultura, València, p. 385-399.
1999. "Escribir teatro al borde de los puntos suspensivos", Cuadernos de Dramaturgia Contemporánea núm.4, Muestra de Teatro de Autores Contemporáneos, Alacant, p. 19-22.
1999. "El espectador incomunicado: L’Assise du thèâtre (pour un étude du spectateur) de Marie-Madaleine Mervant-Roux". Servidor web de Literatura Española Parnaseo, Ars Theatrica, Universitat de València.
2000. “¿La decadencia de un marquesado? (Problemas en el estudio de los nuevos autores dramáticos en España desde el análisis de la historia del Premio Marqués de Bradomín)”, Seminario sobre escritura teatral, Acció Teatral de la Valldigna, Universitat de València, desembre.  (inèdit)
2001. "La mitificación de lo cotidiano. El teatro de Paco Zarzoso", Teatrae núm. 3,  Escuela de Teatro de la Universidad Finis Térrea, Santiago de Chile, p. 107-113.
2001. "De la brevedad a la intensidad en el teatro de Lluïsa Cunillé", Art teatral núm.15, València, p. 93-99.
2002. "Cartas de amor a Stalin, de Juan Mayorga", Diablotexto núm.6, Universitat de València, p. 407-411.
2002. "Palabras cansadas respiran agitadamente en la escena... (Sobre la creación colectiva en el Teatro de los Manantiales de Valencia)”, La palabra y la escena (Acción Teatral de la Valldigna), ed. José Monleón i Nel Diago,  Colección Teatro del Siglo XXI, Serie Crítica núm. 4, Universitat de València. 
2002. "La realidad por las ramas", Teatro y Realidad (Acción Teatral de la Valldigna), ed. José Monleón i Nel Diago,  Colección Teatro del Siglo XXI, Serie Crítica núm. 2, Universitat de València, p. 113-128. 
2002. "La memoria del presente: Itinerario no definitivo por la obra de Lluïsa Cunillé", Servidor web de Literatura Española Parnaseo, Ars Theatrica, Stichomythia (Revista de Teatro Contemporáneo ) núm. 0, Universitat de València.
2003. "Tratamiento del espacio en la nueva dramaturgia (1984-1993). Sergi Belbel, Ernesto Caballero y Rodrigo García", Homenaje a Luis Quirante Vol. 1. Estudios teatrales, Cuadernos de Filología (Anejos), Universitat de València, p. 289-304.
2003. "El análisis de los espectáculos de Patrice Pavis", Servidor web de Literatura Española Parnaseo, Ars Theatrica, Stichomythia (Revista de Teatro Contemporáneo) núm. 1, Universitat de València.
2003. "La escenografía en Moma: un eclecticismo muy personal", coescrit amb Martina Botella. Moma Teatre 1982-2002. Veinte años de coherencia, ed. Josep Lluís Sirera, Editorial Algar, Alzira, p. 67-82.
2003. "L'escenografia en Moma: un eclecticisme molt personal", coescrit amb Martina Botella. Moma Teatre 1982-2002. Vint anys de coherència, ed. Josep Lluís Sirera, Editorial Bromera, Alzira, 2003, p. 67-82.
2003. "El umbral es el otro", Moma Teatre 1982-2002. Veinte años de coherencia, ed. Josep Lluís Sirera, Editorial Algar, Alzira, p. 131-136.
2003.  "El llindar es l'altre", Moma Teatre 1982-2002. Vint anys de coherència, ed. Josep Lluís Sirera, Editorial Bromera, Alzira, 2003, p. 131-136.
2003. "La caricia extraviada. Tratamiento del sexo en algunos dramaturgos aparecidos entre los 80 y los 90 en España", Sexe(s) en scène(s), ed. Roswita/Isabelle Reck, Lasman Editeur, Toulouse, p. 15-30. 
2004. "Para asaltar la memoria. Comentario interrumpido sobre el teatro de Juan Mayorga", Artistas Unidos, núm. 10, Teatro Paulo Claro, Lisboa, p. 112-116.
2004. "Dramaturgia de textos narrativos de José Sanchis Sinisterra. Un lector con muchas horas de lectura", Servidor web de Literatura Española Parnaseo, Ars Theatrica, Stichomythia (Revista de Teatro Contemporáneo ) núm.2, Universitat de València.
2004. "Aproximación a la situación actual de la edición de textos dramáticos de la nueva dramaturgia en España", Servidor web de Literatura Española Parnaseo, Ars Theatrica, Stichomythia (Revista de Teatro Contemporáneo ) núm.2, Universitat de València.
2004. "Investigación teatral en la red: Stichomythia", Cuadernos de Dramaturgia Contemporánea núm.9, XII Muestra de Teatro Español de Autores Contemporáneos, Alacant, p. 107-114.
2004. “Redescubrir a Lluïsa Cunillé”, en Univers dramatúrgic actual a Catalunya. 4t Seminari d’escriptura dramàtica i dramatúrgia escènica, Universitat de Lleida, del 17 de febrer al 27 d’abril.
2004. “El teatre de Lluïsa Cunillé. Una poètica”, Agenda Cultural, Institut del Teatre, Barcelona, 24 de març.
2005. "Cunillé, mapa de sombras", Pausa núm.20, gener, Sala Beckett, Barcelona, p.16-31.
2005. “Occisió / Lluïsa Cunillé”, Del text escènic al text escènic, Institut d’Humanitats-Teatre Lliure, en Centro de Cultura Contemporánea de Barcelona, 28 de febrer.
2005. "Compromiso con una sociedad que no está en el patio de butacas. Comentarios sobre Teatro y Sociedad en la España actual, Wilfried Floeck y Mª Francisca Viclhes de Frutos (eds.)", Servidor web de Literatura Española Parnaseo, Ars Theatrica, Stichomythia (Revista de Teatro Contemporáneo ) núm.3, Universitat de València.
2006. “Origen y evolución de las últimas promociones de dramaturgos valencianos (1988-2005)”. Servidor web de Literatura Española Parnaseo, Ars Theatrica, Stichomythia (Revista de Teatro Contemporáneo ) núm.4, Universitat de València.
2007. “Roberto García: Una dramaturgia del (des)engaño”. Pròleg a Pica, ratlla i tritura, de Roberto García. Col·lecció Premi Max Aub. Generalitat Valenciana, València.
2008. “Meteoritos y latidos: El último ladrido de Claudio, de Nacho López Murria i Cardiovascular, de Paula Llorens”. Colección Premio Nuevos Tiempos, ESAD, València. (inèdit).
2012. “Diari de Valèntia II”. (http://veusvalentia.blogspot.com.es/)
2014. Diverses entrades (Paco Zarzoso, Xavier Albertí, Sanchis Sinisterra…) EAEC, Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes, Institut del Teatre, Barcelona.
2014. “Plan B”. Metodologías teatrales aplicadas a las nuevas dramaturgias contemporáneas. Ed. J. L. Sirera, R. Miralles i R. SanMartín. Episkenion, València, p. 141–148. 
2015. “Proyecto: Reserva cultural de las artes escénicas valenciana”. Revista Red Escénica, núm. 4. València, p. 71-73.
2015. “En el meu dia lliure, escric un pròleg”. Pròleg a Jo de major vull ser Fermín Jiménez, de El Pont Flotant, Edita El Pont Flotant, València.
2015. “Redescobrir Lluïsa Cunille”. Caràcters, 73, Universitat de València, p.30.
2016. “Conozca usted Hungría”. Pròleg a Hongaresa. 20 años en las fronteras magníficas del vino. Ed. Josep Lluís Sirera. Episkenion, València, p.13-63.
2016. “Ejercicios de caligrafía teatral para escribir una escena imprevisible y disconforme. Rodrigo García (1987-1997)”. Estudios humanísticos. Filología, 38. Universidad de León, p. 79-103.
2016. “Breve estado de la cuestión de la traducción de obras dramáticas de autoría valenciana a otras lenguas (1980-2016)”. Associació Valenciana d’Escriptores i Escriptors de Teatre (AVEET). (document intern)
2017. “Para que no te me olvides, de Guadalupe Sáez. Autoficción del duelo”. Teatro Hispánico y su puesta en escena. Estudios en homenaje de Josep Lluís Sirera Turó. Ed. J. L. Canet, M- Haro, J. London i B. Sansano. PUV Universitat de València, p.325-338.
2017. “Escribir es ir descubriendo lo que se quiere decir”. Pròleg a Como si el fuego no fuera contigo, de Mafalda Bellido. Teatroautor Exprés. Fundación Autor SGAE, Madrid. 
2017. “Cunillé, mapa de sombras”. Lluïsa Cunillé. Teatre Nacional de Catalunya, temp. 2017/2018. Barcelona, p. 21-29. 
2017. “Zero Responsables, una dramaturgia colectiva”. Pròleg a Zero Responsables. Artezblai, Bilbao, p. 7-20
2018. “Grietas”. Cuadernos de Dramaturgia Contemporánea núm.23. Muestra de Teatro Español de Autores Contemporáneos. Alacant. p. 15-24. 
2018. “Una mirada encontrada”. Pròleg a La vida inventada de Godofredo Villa, de Sònia Alejo. Editorial Alupa, València, p. 13-17. 
2020. "Diásporas y querencias". Pròleg a Paco Zarzoso. Teatro Escogido (1996-2020), Arola Editors, Tarragona, p.11-20.
2021. "Investigación y práctica teatral. Una experiencia personal". Escena Valenciana, 1, Institut Valencià de Cultura, València, p.90-101. 

Pròlegs i programes de mà. 

2003. Text programa de mà de Desidia. Teatro de los Manantiales, València.
2004. Text programa de mà d’Àcars. Teatro de los Manantiales, València. 
2007. Text programa de mà de Bésame mucho. Escuela Escalante, València.
2008. Text programa de mà d’Ansia. Festival VEO, València. 
2012. Text programa de mà, amb Guadalupe Sáez. Para que no te me olvides, Lupa Teatre.
2013. Text programa de mà d’El genet blau. SGAE, València. 
2013. Text programa de mà de Lúcid. Teatrencompanyia – Lupa Teatre, València. 
2013. “Algunes notes de direcció: per què Lúcid?”. Dossier Lúcid, de Rafael Spregelburd. Teatrencompanyia-Lupa Teatre. 
2014. Text del programa de mà de M i les balenes, amb Guadalupe Sáez. Lupa Teatre – Pro 21, València. 
2014. “De què està feta M i les balenes. Argument, personatges, estètica”, amb Guadalupe Sáez. Dossier M i les balenes, Lupa Teatre – Pro 21.
2014. Text del programa de mano de Gore. Teatre de l’Abast, València.
2015. Text del programa de mà d’Èxit (abans de les eleccions). Teatrencompanyia – Sala Ultramar, València. 
2015. “Sinopsi i orígens del projecte”. Dossier Èxit (abans de les eleccions). Teatrencompanyia – Sala Ultramar. València. 
2018. “Sobre Classe. Notes soltes de direcció + Reflexió”. Dossier Classe. Teatrencompanyia-La Medusa, València. 

Reflexió i investigació teatral de l'autor: premsa, publicacions culturals i especialitzades

1996. "The wester's closed viens. Heiner Müller", The Elm núm. 6, Valencia, p.16-17.
1997. "Una historia que nunca empieza: En-cadena, de Arturo Sánchez Velasco", The Elm núm. 8, Valencia, p. 31.
1997. "Un incitador de danzas teatrales: Guillermo Heras", The Elm núm. 8, Valencia, p. 32-33.
1997. "Enfermedad y silencio de las palabras en los personajes de Bernard-Marie Koltès", The Elm núm. 9, Valencia.
1997. "Esperanto: el circo de la muerte de Joan Grau y Sèmola Teatre", The Elm núm. 10, Valencia, p. 24-25. 
1997. "Ellen Steward: una herencia no asumida del teatro del siglo XX", The Elm núm. 10, Valencia, p. 26-27.
1998. "Dossier de salas alternativas de teatro en Valencia", The Elm núm. 11, Valencia, p. 22-27.
1998. "Cocodrilo o la indefinición de algunas comedias humanas. Paco Zarzoso y Alejandro Jornet", The Elm núm. 12, Valencia, p. 28-29.
1998. "La descomposición de las palabras: Fin de partida, de Beckett", The Elm núm. 12, Valencia, p. 30.
1998. "La perversa necesidad de unos gestos para nada. Sanchis Sinisterra", The Elm núm. 12, Valencia, p. 30.
1998. "El circo fragmentado y en cada fragmento: el circo. Las fronteras abiertas entre el circo y el teatro", The Elm núm. 13, Valencia, p. 22-23.
1998. "Doce trabajos para un domingo lluvioso. Lluïsa Cunillé. Dotze treballs", The Elm núm. 13, Valencia, p. 24.
1998. "25 años de climatología teatral: Pluja Teatre", El Planeta núm. 30, Valencia, p. 7. 
1998. "Teatro de los Manantiales. Entre la emoción y la conmoción", El Planeta núm. 31, Valencia, p.3. 
1998. "Ur Teatro. La obsesiva búsqueda de los amores perdidos", El Planeta núm. 31, Valencia, p.14.
1999. "Escribe cuando llegues al... teatro. La escritura de tres teatreras: Helena Pimenta, Yolanda Pallín y Fura", The Elm núm. 14, Valencia, p. 12-14.
1999. "El martilleo perturbador de las palabras. Thomas Bernhard: Heldenplatz", The Elm núm. 14, Valencia, p. 12-14.
1999. "Historia incompleta de un apátrida, escéptico y ecléctico. Un tal Jose Sanchis Sinisterra", The Elm núm. 15, Valencia, p. 12-13.
1999. "Los hermanos Pirracas se atascan de nuevo. Nuevas ouvertures de Esteve y Ponce", The Elm núm. 15, Valencia, p. 14.
1999. "Títeres y marionetas. Un viaje iniciático a la Edad de Madera", El Planeta núm. 32, Valencia, p. 14-15.
1999. "Últimos autores. La beneficiosa y necesaria función de contar mentiras", El Planeta núm. 31, Valencia, p. 14-15. 
1999. "Manos a la memoria: Fernández, Yagüe y Pallín", El Planeta núm. 34, Valencia, p.10-11.
1999. "El teatro contemporáneo justo después de Koltès. Diez años sin que Bernard-Marie Koltès escriba una nueva obra", El Planeta núm. 36, Valencia, p.10-11.
1999. "Cuando la cabra comenzó a recordar... Acera derecha, de Rodrigo García", El Mondo Sonoro núm. 57, edición Valencia. 
2000. "Los gusanos que habitan en tu cocacola. Naturalesa i propòsit de l'Univers, de Christopher Durang", El Mondo Sonoro núm. 59, edición Valencia. 
2000. "Trabajos atemporales: Phoëbon, de Tadeus Calinca - El lector por horas, de Jose Sanchis Sinisterra", El Mondo Sonoro núm. 60, edición Valencia.  
2000. "Algo huele a podrido en nuestras cabezas. Nascuts culpables, de Moma Teatre", El Mondo Sonoro núm. 62, edición Valencia.
2000. "Por un teatro de la pluralidad. Creación de la Federación de Espacios de Teatro Independientes en Valencia”, El Mondo Sonoro núm. 64, edición Valencia. 
2000. “Camisetas blancas de manga larga de mujer, de Daniel Veronese", El Mondo Sonoro núm. 64, edición Valencia. 
2000. “Varietés a la cuina en el Espai Moma: Nostalgia compartida en las cocinas”. El Mondo Sonoro, núm. 69, edició València.
2000. “Viajeras de viajes desorganizados”. El Mondo Sonoro, 69, edició València. 
2000. “Un Pinter con final feliz”. El Mondo Sonoro, núm. 71, edició València.
2000. “Nuevas tendencias escénicas. Teatro de fragmento y fuga”, Acotaciones en la Caja Negra núm.1, Valencia, p. 12-13.
2000. "Orígenes e intenciones de las salas alternativas", Acotaciones en la caja negra núm. 2, Valencia, p. 11-13.
2000. "Archipiélago de espacios teatrales en Valencia", Acotaciones en la caja negra núm. 2, Valencia, p. 11-13.
2001. “Enfrentarse a un texto contemporáneo. Nubes pasajeras.”. Acotaciones en la caja negra, núm. 3, València, p. 14.
2001. "La gestión de las aulas de teatro", Acotaciones en la caja negra núm. 4, Valencia, p.4-6.
2001. "Sarah Kane: la tragedia cerca de casa", Acotaciones en la caja negra núm. 4, Valencia, p. 36.
2001. "La noche justo antes de los bosques, de Bernard-Marie Koltès", Mondo Sonoro, juny. 
2001. "Hacia un teatro inclasificable", coescrit amb Rafa Casany. Acotaciones en la caja negra núm. 5, Valencia, p. 10-12. 
2001. "Michel Vinaver: sospechas en torno al conformismo", Acotaciones en la caja negra núm. 5, Valencia, p. 41.
2002. "Marius von Mayenburg: La gente no es normal", Acotaciones en la caja negra núm. 6, Valencia, p. 38-39.
2003. "Superviència en la nova escriptura dramàtica valenciana", Serra d'Or núm. 520, abril, Barcelona, p. 44-48
2016. “La recomanació”. El Temps, 5 de gener. 
2017. “2 anys del canvi: expectativa i realitat”. Equiliqua, núm. 42, València, p. 14-15.
2018. “Lo que es y lo que no es Classe”. Verlanga, 12 de febrer.
2020. "Cultura confinada". Afán de Plan, 21 de març. 
2020. "Entrevista inventada de Godofredo Villa", amb Sònia Alejo. Primer Acto, 357, Madrid, p. 106-109. 
2021. "Todo sobre L'orquestra del silenci". Verlanga, 7 de febrer. 
2021. "Soledad en tres actos". Verlanga, abril. 

Obra traduïda

ANGLÈS
2017. Looting (Saqueig). Traducció de John London. Ajuda a la traducció de textos teatrals de la Fundació SGAE 2016. (inèdita)

GALLEC
2021. Azotea. Revisió e la traducció en equip  de Fani braña i correcció de Lucia Cernadas.

GREC
2018. Oλα ayτα ta anoσnασματα (Todos estos fragmentos). Traducció de Styl Rodarelis. El teatro de Valencia en el siglo XXI. Editorial Iaspis, Atenas.

PORTUGUÈS
2009. Ácaros. Traducció del portal Palavras de Palco, Lisboa.

POLONÈS
2010. Dobrobyt (Benestar). Traducció d’Agnieszka Stachurska. (inèdita)

VALENCIÀ
2001. Temporal. Dies d'ensalada, Colección Teatro Siglo XX, Universitat de València. Traducció de Ramon X. Rosselló.
2005. Àcars. Traducció de Ramon X. Rosselló. (inèdita)

Obra premiada

1998 Accèsit Premi Marqués de Bradomín, per Desaparecer. 
1998. Premio Teatro Breve Ciudad de Requena, per Azotea.
2000 Premi de la Crítica valenciana al millor espectacle, per Escoptofilia, coescrita amb Arturo Sánchez Velasco.
2001. Premi al millor text dramàtic del Festival Escènia, per Dies d’ensalada, coescrita amb Patrícia Pardo, Arturo Sánchez Velasco, Jorge Picó i Xavier Puchades. 
2002. Nominació al premi Max Aub de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana, per Escoptofilia, coescrita amb Arturo Sánchez Velasco. 
2002. Premi Especial Festival Escènia, per Azotea/Terrat. 
2003. Finalista al premi Teatro Radiofónico Margarita Xirgu, per Sima.
2003. Premi de la Crítica Valenciana al millor text dramàtic, per Morir debería ser tan simple como perder el equilibrio, coescrita amb Arturo Sánchez Velasco.
2003. Premi de Teatre Castell d’Alaquàs, per Àcars. 
2004. Finalista a millor espectacle dels Premis de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana, per Desidia.
2004. Finalista al Max Aub al millor text dels Premis de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana, per Desidia.
2005. Premi Max Aub de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana, per Ácaros.
2006. Premi a la millor aportació dramatúrgica Mostra de Titelles Vall d'Albaida, per El cel dins una estança, coescrita amb Jaume Policarpo i Paco Zarzoso. 
2010. Premi AAPV a la millor aportació teatral, per Zero Responsables, creació col·lectiva. 
2016. Premi Teatre Ciutat d’Alzira Palanca i Roca, per Saqueig.
2017. Premi a la millor obra teatral de la Crítica dels Escriptors Valencians de l’AELC, per Saqueig. 
2018. Premi del Públic Sala Russafa al millor espectacle de dansa Menkes, per Drap. 
2018. Finalista a millor espectacle de dansa als Premis de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana (IVC), per A-normal o la oveja errante. 
2018. FInalista a millor espectacle de teatre als Premis de les Arts Escèniques de l’Institut Valencià de Cultura (IVC), per Classe, de Guillermo Calderón.  
2018. FInalista a millor versió als Premis de les Arts Escèniques de l’Institut Valencià de Cultura (IVC), per Classe, de Guillermo Calderón.  
2019. FInalista a millor espectacle de dansa als Premis de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana (IVC), per SC. Santa Cultura. 
2020. FInalista a millor espectacle de circ als Premis de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana (IVC), per El desig d’estar junts. 
2020. FInalista a millor espectacle de carrer als Premis de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana (IVC), per Social Animal. 
2020. XXX Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians – Associació Escriptors en Llengua Catalana – Modalitat Teatre, per Els nostres.
2021. Premi a millor espectacle de dansa als Premis de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana (IVC), per Soledad. 

Ajudes  i beques
1998. Ajuda a la creació de Teatres de la Generalitat, per Lejos, detrás de las paredes. 
2003. Ajuda a la creació de Teatres de la Generalitat, per Erosión. 
2015. Ajuda a l’escriptura escènica de Culturarts, per Èxit (abans de les eleccions). 
2016. Ajuda a activitats literàries de creació teatral del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. (obra inèdita)
2017. Ajuda a la creació de literatura escènica de l’Institut Valencià de Cultura. (obra inèdita)
2019. Ajuda a la creació de literatura escènica de l’Institut Valencià de Cultura, per S_C Santa Cultura, amb Ángela Verdugo.

Altres premis
2004. Premi a millor projecte de guió per a curtmetratges de Bancaixa, per Salad Days. Adaptació de Temporal, de l’obra col·lectiva Dies d’ensalada. 
2011. Premi Escola Valenciana per l’ús social del Valencià, per Babaclub.
2012. Finalista Premio Zapping a la millor sèrie, per Kubala, Moreno i Manchón. 
2012. Premi Iris de l'Academia de Televisión a la millor ficció autonòmica, per Bon dia, Bonica.
2021. Finalista a millor programa infantil en  els Premis Iris de l'Academia de Televisión y de las Ciencias del Audiovisual, per El diario de Bita y Cora.

Bibliografia

Llibres

PAPPAMICHAIL, M. (2015) Nuevas tendencias dramáticas en el cambio de siglo. Tres autores valencianos: Gabriel Ochoa, Xavier Puchades y Arturo Sánchez Velasco. Tesis doctoral dirigida per Josep Lluís Sirera. Universitat de València.

Articles, capítols, pròlegs

BOLUDA, C. (2019). Creació escènica a València avui. Feminismes, memòria, migracions i classes. Edicions L’Estiba Cultural, València, p. 353-367.
GARCÍA BARRAL, A. (2008). “Ácaros: un juego entre la fábula y la trama”. Stichomythia, 6, Universitat de València. 
MARTÍNEZ, J. (2019). “Introducció”. Dramatúrgies Subversives. Comitè Escèniques. Red Escénica-Comitè Escèniques, València, p.7-10. 
MIRÓ, J. Mª (2020). "206 = infinit". Pròleg a Indústria, de Xavier Puchades, Ínsula Dramatària Josep Lluís Sirera, Institut Valencià de Cultura, València, p. 9-52.
MONLEÓN, J. (2002). “Diez autores últimos”. En Reflexiones sobre el siglo XXI, colección Acotaciones en la caja negra, 1, València, p.11-13. 
MONTERO-GÁLVEZ, S. “Ácaros”. Introducció edició digital Ácaros. Stichomythia, núm. 12, Universitat de València. 
MORENO, R. (2014). “Introducción”. Contemporáneo/Contemporani, (diversos autors). Colección Teatro Siglo XXI, Universitat de València, p.11-13.
PEIRÓ, J-V. (2017). "El autor existe". Pròleg a El teatre ací i ara / El Teatro aquí y ahora. Alupa Editorial, València, p.11-26.
PÉREZ-RASILLA, E. (2001) “Ecos y silencios. Iluminaciones y desencuentros”. Cuadernos de Dramaturgia Contemporánea, núm. 6, Alacant, p. 139-150. 
RAGUÉ-ARIAS, M. J. (2000). ¿Nuevas Dramaturgias? (Los autores de fin de siglo en Cataluña, Valencia y Baleares). INAEM, Madrid, p. 23, 27, 40, 71, 81, 94, 139-151, 162, 293.
REIZ, M. (1999). “Introducción”. Marqués de Bradomín 1998, INAEM-INJUVE, Madrid, p. 9-14.
ROSSELLÓ, R. (2001). “Escriure a moltes mans”. Dies d'ensalada (diversos autors), Colección Teatro Siglo XX, Universitat de València, p. 9-11. 
-(2016). “L’escriptura teatral valenciana dels anys 90 ençà”, L’Aiguadolç, núm. 45, p. 13-28. 
-(2017). “Al cor del Cabanyal, de la mà de Xavier Puchades i Begoña tena”.  I tornarem a sopar al carrer + Una indígena els va guiar a través de les muntanyes. Alupa Editorial, València, p. 7-17.
-(2018). “L’autoria teatral valenciana del segle XXI: la consolidació de noves veus”. Revista d'Estudis Catalans, 31, Friburg de Brisgòvia, p. 313-343.
-(2018). "La dramatúrgia valenciana actual: entre la quantitat i la diversitat de formes", en Broch, À, Cornudella, J, i F. Foguet, Teatre català avui 2000-2017, Editorial Fonoll, Juneda, p. 75-112.
SIRERA, J. L. (1999) Programa de mano Lectura Dramatizada Desaparecer, Sala SGAE, València. 
-(2006) “Ver y ser vistos”. Pròleg a Ácaros, de Xavier Puchades. Col·lecció Premi Max, 8, Teatres de la Generalitat Valenciana, p. 9-19.
-(2014). “Dos autors per a una indígena”. Episkenion, 2, València, p. 221-222.
TORTOSA, V. (2000). “Panorama de la dramatúrgia valenciana dels 90”, dins de Rosselló, R. X. (ed.) Aproximació al teatre valencià actual (1968-1998), Universitat de València, p. 187-260. 
VILCHES DE FRUTOS, F. (2017). “Teatro y sociedad: un balance sobre la violència de genero en la escena espanyola actual”. 50 voces contra el maltrato. Estreno, vol. XLIII, núm.2, Ohio Wesleyan University, p. 3-16. 

Recepció en premsa i publicacions especialitzades

ABC (2013). “Xavier Puchades estrena Lúcid, una comedia hilarante y devastadora”. ABC Comunidad Valenciana, 28 de juny. 
AGENCIA EFE (2006). “Bambalina cruza tres historias de amor y desamor en El cielo en una estancia”. Levante, 20 de diciembre. 
(2021). "Gustau Muñoz, Iban L. llop y Víctor Labrado, Premis de la Crítica valencians", 29 d'abril. 
AGENCIA EUROPA PRESS (2007). “El VEO presenta por primera vez dos obras de producción propia de creadores valencianos”. Las Provincias, 18 de desembre.
ALIAGA, X. (2011). “La política fa teatre”. El País, 3 de febrer.
-(2013). “Lucidesa en escena”. Sota la Creueta, 16 de novembre. 
-(2013). “El genet blau cavalca (ressenya en tres actes). Sota la Creueta, 3 de desembre. 
-(2014). “Teatre de resistència a la ciutat de València”. El Temps, 11 de març. 
ASOCIACIÓN VÍCTIMAS DEL METRO 3J (2010). “Gracias a Zero Responsables”, L'Informatiu, 4 de novembre. 
BALSEYRO, S. (2006). “Bambalina celebró en Alicante su 25º aniversario con El cielo en una estancia”. La Verdad, 17 de noviembre. 
BASALO, S. (2005). “Conductas aprendidas a través del espejo de un retrovisor”. Noticias teatrales, agost. 
BROX, O. (2016). “Xavier Puchades. Llegar tarde”. Détour, 26 de gener.
-(2016). “Cinc anys de Cabanyal Íntim. Teatro del pueblo”. Détour, 16 de febrer. 
-(2016). “Xavier Puchades. Fundido a negro”. Détour, 3 de maig. 
-(2018). “Classe, de Guillermo Calderón. Derecho de rebelión”. Détour, 13 de març. 
-(2018). “Els nostres. El mapa y el territorio”. Détour, 28 maig.  
-(2018). “Sònia Alejo. Identidad e integridad”. Détour, 13 novembre. 
-(2019). “Classe, de Guillermo Calderón. Una juventud luminosa”. Détour, 26 de febrer. 
-(2019). “Santa cultura, de la Siamesa. Deseo de ser punk”. Détour, 4 de juny. 
-(2020). "Mafalda Bellido. Las cosas que nunca cambian". Détour, 27 de gener. 
-(2020). "Maribel Bayona. Ensayo sobre el fracaso". Détour, 27 d'octubre. 
-(2021). "Titoyaya Dansa. Presencias". Détour, 27 d'abril. 
CARUANA, P. (2008). “La inclasificable Sarah Kane. Puchades estrena Ansia en el Festival VEO”. Calle 20, p.72. 
CARRASCO, B. “Europa, cabaret de del desencanto”. Makma, 4 de juliol. 
CERVERA, A. (2010) “De paso, Macbeth”. Cartelera Turia, 16 de juliol, València. 
CORREO CULTURAL (2011). “Preestreno Mundial de Azotea de La Máquina Teatro”. Correo Cultural, arte de vanguardia, Caracas, Venezuela, 19 de abril.
CULTURPLAZA (2018). “Xavier Puchades pone el sistema educativo a debate con la representación de Classe”. Valenciaplaza, 22 de febrer.  
-(2018). “Un espectáculo de danza denuncia el consumo compulsivo y los efectos de la moda low cost”. Culturplaza, 23 d’abril. 
DEVIS, Álvaro G. "os cuerpos de la soledad colonizan Dansa València". Culturplaza, 16 d'abril. 
DIAGO, N. (2001). “Mirador”. Cartelera Turia, 12-18 de gener. 
-(2001). “Premios de la Crítica valenciana 2000-2001. Los dioses deben estar locos, los críticos no tanto”. Cartelera Turia, 12 d’octubre. 
-(2002). “Escènia 2002. Una bella iniciativa”. Cartelera Turia, 2 d’agost.
-(2003). “Morir no es tan fàcil”. Cartelera Turia, 3-9 de de gener.
-(2003). “Premios de la crítica teatral. Temporada 2002-2003”. Cartelera Turia, 7-13 de novembre.
-(2005). “Acarar, acariciar, acaronar”. Cartelera Turia, 20 de febrer. 
-(2005). “Galgos, de X. Puchades y A. Sánchez Velasco... y podencos”. Cartelera Turia, 4 de febrer.
-(2010). “43 muertos, 47 heridos, 41 artistas” Cartelera Turia, 16 de juliol. 
-(2012). “Abierta en canal”. Cartelera Turia, juny.
-(2013). “Sueños a la carta”. Cartelera Turia, 23-29 d’agost. 
-(2013). “La marca preferida de las Hermanas Mandli”. Cartelera Turia, abril.
-(2013). “Sueños a la carta”. Cartelera Turia, 22-28 de novembre. 
-(2015). “Dos Hermanas”. Cartelera Turia, 24-30 de juliol. 
DÍAZ, N. (2013). “La lucidez se siente, no se alcanza”. El Club Express, 22 de novembre.  
DOMINGUEZ, S. (2005). “El Cheminova”. Las Provincias, 10 de febrer. 
-(2007). “Revoltijo amoroso”. Las Provincias, 6 de gener.
DONAT, B. (2014). “Xavier Puchades destripa las miserias del hombre cotidiano con Gore”. Culturplaza, 4 de novembre. 
-(2015). “Seis valores del teatro contemporáneo valenciano entrevistan a La Zaranda”. Valenciaplaza, 20 novembre. 
-(2016). “La historia de El Cabanyal se hace carne en los escenarios”. Culturplaza, 15 de febrer.
-(2017). “¿Quién teme a la edición de textos teatrales?”. Culturplaza, 3 de maig.
DONAT, B – AIMEUR, C. (2014). “Xavier Puchades: El contacto entre las generaciones teatrales ahora es muy intenso”. Culturplaza, 5 de febrer. 
EL PUNT AVUI (2015). “Xavier Puchades guanya el premi Alzira de Teatre”. El Punt Avui, 30 d’octubre.
EL TEMPS (2001). “Dies d’ensalada”. El Temps, 4 de desembre. 
ESPEJO TRENAS, A. (2018). “Danzar fuera del rebaño”. No somos critic@s, Episkenion, València. 
ESTEBAN, R. (2006). “A los adultos les gustan los títeres”. El Cultural. El Mundo, 14 de diciembre. 
ESTELLER, S. (2021). "Soledades compartidas en Dansa València". saraesteller.com, 7 d'abril.
-(2021). "Infiltrada en Dansa València". saraesteller.com, 20 d'abril.
EUROPA PRESS (2015. “Epidemias globales, fronteres y corrupción en el espectáculo de Escena Erasmus de la UV”. Europapress / C. Valenciana, 16 de febrer.
-(2017). “Cabanyal Íntim estrena producción y convierte a los vecinos en actores en I tornarem a sopar al carrer”. La Vanguardia, 23 de maig. 
FRANCÉS CALATAYUD, M. (2013). “Lúcid triomfa al Teatre Micalet, t’ho vas a perdre?”. Sons de Xaloc.cat, 21 de novembre. 
GALINDO, C. (2001). “Ecos y silencios, a propósito de Sebastiao Salgado”. ABC, Madrid, 15 de febrer.
GARCÍA, A. (2010). “Cultura afea a la Universitat que tolere la obra con burlas a Camps”. Levante, 9 de juliol.
- (2012). “El teatro se rearma con Valèntia”. Levante, 20 de juny.
GARRIDO, N. (2015). “Escena Erasmus sube al escenario la realidad europea”. La Razón Comunitat Valenciana, 23 de juny. 
GIMÉMEZ, J. (2000). “Caca y esas cosas”. Qué y Dónde, 11-17 desembre. 
-(2003). “Made in Manantiales”. Qué y Dónde, 20-26 desembre.
GRAS, E. (2007). “Ambiente Teatral de fantasía en Vila-real”. Mediterráneo, 4 de novembre.
HARO TECGLEN, E. (2005). “O sea, una familia”. El País, 13 de juliol.
HERRERAS, E. (2001). “Diferente”. Cartelera Levante EMV, 23 de febrer.
-(2001). “Extraña pareja”. Levante EMV, 25 de febrer.
-(2001). “Ensalada moderna”. Cartelera Levante, 14 de abril.
-(2005). “Ocurrencias dispersas”. Levante EMV, 6 de febrer. 
-(2009). “Prueba de fuego con público”. Cartelera Levante, 17 de juny. 
-(2010). “Un metro llamado tragedia” (Zero Responsables). Levante EMV, 9 de juliol.
-(2010). “Teatro y política”. Cartelera Levante, juny. 
-(2011). “En esta crisis no saltaremos por la ventana”. Levante EMV, 16 de gener. 
JÁTIVA, J. M. (2012). “Cinco dramaturgos alzan la voz en denuncia del actual estado de cosas”. El País, Comunidad Valenciana, 24 de junio.
L'ACCENT.CAT (2012). “Valèntia: el teatre pren partit al País Valencià”. L'Accent.cat.
LEVANTE EMV (2015). “Xavier Puchades guanya el Palanca i Roca de teatre”. Levante EMV, 31 d’octubre.
-(2016). “Las Naves recoge el retrato de una generación ¿perdida?”. Levante EMV, 18 de gener. 
LLORENTE, M. (2006). “Bella plástica escénica”. Información, 18 de noviembre.
LOMAS, E. (2012). “Valèntia en el diván”.(http://www.veu.ua.es)
LOZANO, J. L. (2018). “El mar se tiñe de gasolina”. Granada Hoy, 9 d’abril. 
LUENGO, F. (2016). “Èxit (abans de les eleccions)”. http://www.koinovacance.org
LUX, Trementina (2010) “Pensar es exponerse”, Blog Trementina Lux, València.
-(2012). “Valèntia. El talento al servicio de la resistencia”. Blog Trementina Lux, València.
M. SÁNCHEZ, A. (2015). “Mujeres en crisis”. Cartelera Levante, 30 d’octubre. 
-(2018). “Xavier Puchades: Buen teatro. Un problema llevado a lo sencillo e intenso”. Urban VLC, 7 de març. 
MARTÍNEZ MONTESINOS, V. (2017). “I wanna be sedated, be, beee”. Afán de plan, 14 de gener. 
(2021). "Indústria, de Xavier Puchades". Revista Afán de Plan, 19 de gener. 
MELIÀ, R. (2002). “La nova fornada d'autors valencians”. El Temps, 928, València, p. 84. 
MOLERO, R. (2006). “Sencillamente delicioso”. Levante, 28 de diciembre.
MONTANER, A (2015). “Escena Erasmus desde Valencia”. El País Comunidad Valenciana, 7 d’agost. 
MONTERO, J. (2008). “A ras de polvo”. Artezblai, abril.
MONTERO, S. (2003) “Reflexiones sobre el s.XXI”. Acotaciones en la Caja Negra, 8, València, p. 42.
MONTS, R. (2003). “Teatro de los Manantiales. Morir debería ser tan simple como perder el equilibrio”. Ateneaglam, 23 de novembre.
-(2004). “Posiblemente el mejor autor”. Ateneaglam, 15 de gener. 
MOREIRA, M. (2018). “A-Normal, danza autobiográfica y punk para hablar de la maternidad sin tapujos”. Culturplaza, 29 de març. 
MORENO, S. (2001). “Las fotografías de Salgado inspiran a 12 dramaturgos”. El País, Madrid, 15 de febrer.
MUÑOZ, A. (2017). “Mai és sempre teatre. Homenaje a Josep Lluís Sirera, en el CCC el Carme”. Cartelera Turia, novembre. 
NAVARRO, N. (2007). “Creadores con sello valenciano en el VEO”. Las Provincias, 19 de desembre.
OCHOA, G. (2001). “Escoptofilia. ¡Haberos quedado en casa, capullos”. Acotaciones en la caja negra, 3, València, p.30-31.
OLMOS, Isabel (2001). “Dies d’ensalada a la Universitat”. Levante, 5 d’abril. 
PALLARÉS, Jacobo (2003). “Desidia”. Acotaciones en la Caja Negra, 9, València, p. 40-41. 
PÉREZ-RASILLA, E. (2005). “Soledades entrelazadas”. Reseña, juliol. 
PEIRÓ, J. V. (2013). “Salirse del rebaño”. Las Provincias, 13 de gener.
-(2014). “Gore, una comedia macabra”. Las Provincias, 15 de novembre.
-(2015). “Para tener éxito, muchos han de fracasar”. Las Provincias, 18 de juliol.
-(2015). “¿Ya somos europeos?”. Las Provincias, 18 de juliol. 
-(2016). “La crisis humana”. Las Provincias, 14 de maig. 
-(2017). “Historias del Cabañal”. Las Provincias, 10 de juny. 
-(2017). “No crónica no crítica de un no homenaje”. No somos critic@s, Episkenion, València, novembre.
-(2018). "Salirse del rebaño". Las Provincias, 13 de gener.
-(2018). "Sí hablaré en clase". Las Provincias, 10 de març. 
-(2018). "Más refugiados". Las Provincias, 26 de maig.
-(2020). "El botellón cultural". Las Provincias, 11 de gener.
-(2020). "El circo como unión". Las Provincias, 22 d’agost.
-(2020). "Indústria", A Escena Valenciana, 1 d'agost.
PERIS LLORCA, J. (2021). "Un silenci atronador: L'orquestra del silenci". sticomythiac.blogs.uv.es, 5 de març. 
-(2021). "Un apretón de manos a tiempo: Soledad, de Titoyaya Dansa", sticomythiac.blogs.uv.es, 22 d'abril.  
PICÓ, J. (2010). “Zero responsables... localitats exhaurides (¡Francisco Camps al teléfono!)” (jorgepico.com).
PORTA, E. (2001). “Mira esta imagen y cuéntame”. El País, Madrid, 9 de febrerREIG, P. (2001). “Piezas de teatro”. Univers,  8, 13 de desembre. 
RODRÍGUEZ, R. (1999) “Lluvia de premios. Teatro en estado puro”. Levante Postdata. 26 de març.
RODRÍGUEZ GUIMENO, R. (2014). “Mágica lucidez”, Verlanga, 8 de setembre. 
-(2016). “El teatro necesario”. Verlanga, 10 de març.
-(2016). “El retrato de una época”. Verlanga, 12 de desembre.
-(2019). “Una classe de teatro”. Verlanga, febrer. 
RODRÍGUEZ, Teresa (2010). “Demolidora escenografia sobre el règim de Camps a propòsit de l'accident del metro”. (Zero Responsables). El Punt, 8 de juliol.
SAHUQUILLO, J. (2013). “Argentina siempre serà freudiana”. Blog Mesmerismo teatral, 1 de juliol. 
SALELLES, D. (2001). “La obra Dies d’ensalada conmemora el aniversario. Diez años de teatro en la Universidad”. Univers, 4-10 d’abril. 
SANCHIS, R. (2006). “Los traspiés amorosos de Bambalina”. Las Provincias, 20 de desembre.
SERRA, C. (2016). “Saqueig, una realitat esperpéntica”. Caràcters, núm. 75-76, València, p. 76
SERRA, M. (2012). “A València, el teatre-denúncia és ben viu, ara amb Valèntia”. Vilaweb.
SIRERA, J. L. (1999) “Jóvenes dramaturgos valencianos. Bradomines. Última generación”. Posdata Levante, 26 de març, València. 
-(2001). “Què mirem?”. El Punt, 14 de gener, València.
-(2001). “Premis i teatre”. El Punt, 13 d’octubre, València.
-(2001). “Teatre i simpatia”. El Punt, 15 d'abril, València. 
-(2003). “Nit de premis teatrals”. El Punt, 16 de novembre, València.  
-(2005). “Un experimento apasionante”. El Punt, 25 de gener, València. 
-(2012). “Vae Victis... o no”. No somos critic@s, Episkenion, València.  
-(2013). “Capes superposades de realitat”. No somos critic@s, Episkenion, València.
-(2013). “Molt més que una lectura”. No somos critic@s, Episkenion, València.
-(2014). ”De retorn del País de les Meravelles”. No somos critic@s, Episkenion, València.
-(2014). “Gore, de Teatre de l'Abast – Xavier Puchades”. No somos critic@s, Episkenion, València.
-(2015) “Bons tallers”, Saó, 402, València. 
-(2015) “Per a després de les eleccions”. No somos critic@s, Episkenion, València. 
SORA, J. (2021). "Dansa València: nexe comunicatiu". El Temps de les Arts, 21 d'abril. 
TARÍN, S. (2018). “Els nostres: refugiats i botxins cara a cara al Teatre Principal”. Diari La Veu, 14 de maig. 
TOMÁS GARCÍA, M. (2013). “Entrevista Xavier Puchades. Lúcid es un objeto dramatúrgico no identificado”. Cartelera Levante, 5 de juliol. 
-(2017). “Sirera, compañía teatral”. Levante-EMV, 30 de novembre. 
VIÑAS, E, (2017). “La primera producción propia de Cabanyal Íntim traurà València a sopar al carrer”. Culturplaza, 24 de maig. 
-(2017). “Begoña Tena i Xavier Puchades: Al Cabanyal és com si haguera passat una guerra i ara es veuen les restes de la batalla”. Culturplaza, 28 de maig. 
-(2018). “Els nostres, la gran producción del Teatre del Poble Valencià que canviarà la percepció dels migrants que ens envolten”. Valenciaplaza, 15 de maig. 
ZAFRA, I. (2010) “Censura bumerán”. El País, Comunitat Valenciana, 9 de juliol. 
ZAHINOS, A. (2015). “Ballar amb els fantasmes d'Europa”. Levante, 23 de junio. 

Enllaços

https://xavierpuchades.wordpress.com
https://www.contextoteatral.es/xavierpuchades.html
http://parnaseo.uv.es/Ars/Autores/Xavi/xavi.html
https://aveet.eu/puchades-xavier/
https://www.edav.es/es/guionistes/puchades-xavier/

Entrevistes
https://vimeo.com/432437300