Trajectòria

             Naix al Carrer Quart del Barri del Carme de València el 14 de gener de 1954. La seua trobada amb el teatre va vindre de la mà del seu pare, membre de la junta Directiva de la Casa dels Obrers de Sant Vicent Ferrer, l’actual Teatre Talia de València, on assisteix des de molt menut com a espectador a les representacions setmanals de la companyia d’Isabel Tortajada. Un dels seus últims llibres publicats, precisament, serà El Teatro Talía. Un escenario para Isabel Tortajada (2015), coescrit amb Remei Miralles. Com a anècdota, quan encara anava als Escolapis, va participar al concurs de TVE Cesta y Puntos com a “davanter” de l’equip representant del col·legi, experiència que recull a una escena de la peça Onze dríblings i un offside.

            En 1971, inicia la carrera de Filosofia i Lletres a la Universitat de València. Els seus orígens com a dramaturg són de quan estudiava el Batxillerat Superior. En 1969, forma part del Centre Experimental de Teatre (CET), grup de teatre fundat i dirigit pel seu germà Rodolf Sirera. Al CET s’estrenen obres de Cervantes o Lope de Vega, però també la primera peça escrita per Rodolf Sirera, La Pau (retorna a Atenes) (1969-1973), i la primera coescrita pels dos germans, Homenatge a Florentí Montfort (1971), que rebrà el I Premi Ciutat d’Alcoi aqueix mateix any i el Ciutat de Granollers l’any següent. És el començament d’una fructífera i continuada col·laboració teatral entre els germans. En 1972, l’autor escriu en solitari El cavaller dels miralls, que pujarà a escena en l’àmbit universitari i amb direcció de Rodolf Sirera.
 
            El CET es dissol en 1972 i l’autor és cofundador d’El Rogle junt al seu germà i Juli Leal, entre altres. De nou, es tracta d’una iniciativa de Rodolf Sirera, un grup lligat al teatre independent. En aquest cas, només estrenaran obres pròpies amb nous textos coescrits com una nova versió d’Homenatge a Florentí Monfort (1973), una primera versió de Tres forasters de Madrid (1974), a partir del teatre d’Eduard Escalante i El brunzir de les abelles (1976), que rebrà el Premi Serra d’Or de la Crítica 1977 i que s’emetrà, a més, al programa de TVE Catalunya, Lletres catalanes. En aquest període, els Sirera continuen rebent nous premis pels seus textos: El còlera dels Déus, premi Carlos Arniches 1976, i El capvespre del tròpic, premi Ciutat d’Alcoi 1977 i premi València de la Crítica 1981. Aquesta darrera peça també s’enregistrarà en un format televisiu i s’emetrà a TVE Catalunya. Aquestes tres peces esmentades, conformen la primera trilogia històrica en la trajectòria dels autors titulada El desviament de la paràbola i centrada en tres moments de la Restauració valenciana (1874-1902).
 
            Paral·lelament, Josep Lluís Sirera realitza diverses adaptacions com L’inspector (1974), de Nikolai Gógol, per a companyies de teatre faller i escriu peces pròpies, que romandran inèdites, com La fuga de presó (1973) o, més endavant, Tardor traïda (1978). D’altra banda, els dos dramaturgs desenvolupen una línia de treball com a adaptadors de títols vinculats a la tradició popular valenciana: La infanta Tellina i el rei Matarot (1972), Peret o els miracles de l’astúcia (1973) o, més endavant, A l’Edén me’n vull anar (1981), aquest últim a partir de textos de Bernat i Baldoví. Aquestes obres es publicaran conjuntament en 1990 amb el títol de Revistes valencianes.
 
            El Rogle finalitza la seua activitat en 1976, el mateix any que l’autor es llicencia en Filosofia i Lletres, especialitat d’Història. Dos anys abans, havia fet un estudi sobre la situació del teatre valencià, això i la seua experiència en l’escriptura teatral seran claus per a entrar al Departament de Literatura i impartir classes de teatre a la universitat valenciana. Els primers fruits de la seua tasca investigadora seran treballs que exploren els orígens del teatre valencià fins a l’actualitat: Inici d’una anàlisi crítica de la producció teatral de Faust Hernández Casajuana (1975), escrit junt al seu germà i finalista al Premi d’Assaig Joan Fuster; El fet teatral dins la societat valenciana (1978); El Teatre Principal de València, 1808-1947 (1979), coescrit amb la seua parella Remei Miralles; o Passat, present i futur del teatre valencià (1981), Premi de la Crítica del País Valencià (1982). Tot al llarg de la dècada dels setanta, Sirera exerceix de crític de teatre en diverses publicacions de València, Barcelona i Madrid: Cartelera Turia (1973-1974), Destino (1974-1975), Serra d'Or (1974-1977), Cal Dir (1975-1978), Primer Acto (1975-1991), Pipirijaina (1976-1980), Valencia Semanal (1979-1980) o Trellat (1980-1983). Les crítiques teatrals es concentren especialment en les estrenes de grups de teatre independent valencià, però Sirera també desenvolupa un conjunt de reflexions sobre la situació general del teatre valencià d'aqueix moment.
 
            En aquesta etapa, no hem d’oblidar el seu compromís polític i militant en la clandestinitat des de 1974 en el partit comunista. L’autor participa en la creació de l’Associació Cultural Valenciana Universitària, la qual va portar per primera vegada Joan Fuster a la sala d’actes de la Facultat d’Història (1976),  junt amb Vicent Andrés Estellés, Enric Soler i Godes i Ovidi Montllor. També va estar present en l’organització de La trobada dels pobles en el Nou Estadi del Levante (1976), i crea junt amb Remei Miralles el Col·lectiu d’Estudis Històrics Emili Gómez Nadal per a publicar la secció “Claus d’identitat” de la revista Cal Dir, òrgan central del Partit Comunista del País Valencià (1977-1978). El seu compromís polític estarà sempre present en les dècades posteriors: en la Unitat del Poble Valencià, com a secretari de cultura del PSPV de la ciutat de València (2009-2011) i recolzant iniciatives i compromisos progressistes.
 
            Al gener de 1981, Sirera es converteix en doctor en Filologia i la seua tesi, Teatro en Valencia durante los siglos XVI y XVII, rebrà el Premi Extraordinari. L’interés pel teatre del Segle d’Or serà una altra de les seues línies d’investigació, realitzada a més des de la perspectiva de la pràctica escènica, un terreny poc explorat fins aleshores. Publica llibres sobre el cicle de Calderón i de Lope de Vega i diferents articles sobre els tràgics valencians com Rey de Artieda o Cristobal de Virués. No és casual, per tant, que en 1991, Sirera realitze la dramatúrgia de La Gran Semiramis de Virués, muntatge impulsat per la Universitat de València amb diferents escoles de teatre de la ciutat i que es va estrenar a Itàlia. A finals de la dècada dels huitanta, participa com a coeditor d’un projecte d’investigació que s’estendrà fins a 2000: la publicació de les Actas de la Academia de los Nocturnos. Aquest treball estimula, novament, l’escriptura teatral de l’autor amb títols com ara Juan Lorenzo Palmireno ensaya la Fabella Aenaria con sus alumnos del estudi general de València (2000), o Per Sant Lluc (2007), a partir de diversos autors dels segles XV i XVI. Obres que mostren com la tasca investigadora i creadora de l’autor han anat sempre molt lligades. Moltes de les seues dramatúrgies es posarien en escena pel Grup de Teatre de la Universitat de València, amb el qual va mantenir una relació constant tot al llarg de la seua vida. Una altra branca d’estudi desenvolupada com a especialista en aquests anys serà el del teatre de l’edat mitjana i el teatre religiós. De fet, és el primer professor que assumeix al departament l’organització i investigació en literatura medieval, tal com queda reflectit en les tesis doctorals dirigides. L’autor publica nombrosos articles al voltant de temes com, per exemple, el Corpus de València i els misteris assumpcionistes d'Elx, Castelló i València, i del teatre religiós en general, les conegudes com a comèdies de sants i comèdies de màgia.
 
            Als anys huitanta, Sirera comença a realitzar tasques universitàries que van més enllà de la investigació i la docència: en 1986, es nomenat vicedegà de la Facultat de Filologia i, entre 1987 i 1989, va exercir de degà. De 1980 a 1982, l’autor és becat per l’Institut de Teatre i Mitjans Audiovisuals de la Institució Alfons el Magnànim per tal d’investigar i publicar la historia del Teatre Principal, amb motiu de la celebració dels 150 anys de la seua inauguració a l’any 1832. En un temps clau per al teatre públic valencià, on el seu germà és director dels Teatres de la Diputació i es posen les bases per al Centre Dramàtic de la Generalitat Valenciana (1988), l’autor col·labora com a cap de redacció de la revista La Tramoia (Elx) on s'examinen, entre 1986 i 1988, alguns importants aspectes sobre el present i el futur del teatre valencià. A més, col·labora en altres publicacions com La Rella (Elx) (1983-1988), Ínsula (1991 i 2004) o en la revista especialitzada de teatre, ADE.
 
            Després d'un llarg parèntesi, la coescriptura teatral dels germans Sirera és reprén en 1986 amb una nova trilogia: Les ciutats, que es contextualitza al voltant de la Guerra Civil i en ciutats com València o Alacant. Dues de les peces que la conformen rebran de nou importants premis: Cavalls de mar (1986), Premi Teatre Principal de Palma i Premi Serra d'Or;  La partida (1989), i La ciutat perduda (1990-1993, Premi Born de Teatre). La segona va ser un encàrrec per al Cinqué Centenari de la Ciutat d'Alacant. En aquest període, també escriuen un llibret per a una òpera, El triomf de Tirant, amb música d'Amand Blanquer, estrenada al Teatre Principal de València en 1992. Tres anys després, fan una nova versió de la dramatúrgia de Tres forasters de Madrid, d'Eduard Escalante. També junts, els germans Sirera editen peces de Faust Hernández Casajuana (1993) i el teatre complet d'Escalante (1995). En els anys noranta, Josep Lluís Sirera aprofundeix en l'estudi del teatre del segle XIX i de principi del XX, sobretot del gènere del sainet, tasca que queda recollida en llibres com El teatre dramàtic a començaments del segle XX (1993), amb Remei Miralles, o Escalante i el teatre del segle XIX: precedents i pervivència (1997), amb D. Carbó i R. X. Roselló. Cal destacar també la publicació d'una Història de la literatura valenciana en 1995. A més a més, l’autor continuarà encarregant-se de traduccions i adaptacions d’obres de diferents dramaturgs: L’encreuament del Niàgara (1981), d’Alonso Alegría; Roses vermelles per a mi (1987), de Sean O’Casey o Entre els porcs (1990), d’Atol Fughard.

            Per un breu període de temps, entre 1990 i 1993, l’autor torna a escriure crítiques de teatre en El Temps, en el diari Levante-EMV i a El Punt (1998-2004). En aquesta dècada, a més, Sirera fa les seues primeres incursions al món del guió televisiu. Junt al seu germà Rodolf, col·labora en les sèries que inauguren la ficció a RTVV: Herència de sang (1995-96) i A flor de pell (1996-97). En 1998, junt amb Antonio Prieto i Lola Salvador,  va crear la sèrie El Súper emesa per Tele 5 (1995-1996), que va suposar la seua primera incursió en un canal privat i en prime time.
 
            En 1991, Sirera és converteix en catedràtic d’Història del Teatre Espanyol (Literatura Espanyola) i, l'any següent, exercirà de director del Departament de Filologia Espanyola fins al 1995. En 1996, i fins a 2002, serà el responsable director del Seminari d’Estudi i Investigació organitzat al Festival de Teatre i Música Medieval d’Elx. L’autor s’ocupa de l’edició de les actes dels seminaris, fonamentals per conéixer qüestions del teatre medieval com, entre altres, el Misteri d’Elx, la festa i el teatre o el treball de l’actor de l’època. Seminaris que avalaren la candidatura del Misteri d’Elx com a Patrimoni Cultural i Immaterial de la Humanitat. Els vincles de l’autor amb la ciutat d’Elx, però, són molt anteriors, des dels anys setanta, i s’estendran al llarg de la seua vida. Un altre moment important d’aquesta relació serà com a director del comitè organitzador de l’XI Col·loqui Internacional de la Société Internacionale pour l’Étude du Théâtre Médiéval, celebrat a Elx en 2004, en el qual s’estrenarà la seua dramatúrgia dels Misteris del Copus de València. Una unió amb la ciutat i La Festa que es constata també al llarg de tota la seua docència universitària, amb l’estudi i visita programada per al seu alumnat.
 
            La seua participació en seminaris, convenis, simposis i congressos nacionals i internacionals queda reflectida en la publicació de nombrosos articles, a Londres, París, Toulouse, Marsella, Roma, Buenos Aires, Bolonya, Bari, New York, Gènova. Les seues investigacions l’han posicionat com a referent internacional en la investigació i difusió del teatre espanyol. Per la gran amistat amb el professor Federico Doglio, cal assenyalar els contactes que va establir entre el Centro Studi sul Teatro Medievale e Rinascimentale i la Universitat de València, des dels huitanta fins a la seua jubilació, etapa fructífera per tal de difondre a Itàlia el teatre espanyol i, més en concret, el valencià per mitjà de conferències, congressos i estrenes dels muntatges organitzats des de la Universitat de València. Així mateix, cal considerar el conjunt de tesines (6), treballs de grau (17) i tesis doctorals (21) que va dirigir, com a erudit i especialista en la investigació històrica, i que abasten des de l’Edat Mitjana, Renaixement, Barroc i Contemporani; però especialment, també les dedicades a la dramatúrgia contemporània actual, per a l’estudi de la qual organitzarà el simposi internacional «Metodologies teatrals aplicades a les noves dramatúrgies contemporànies», a València (2011). Sirera, sempre atent a les noves ferramentes per a l’estudi del teatre, és membre fundador d’una de les primeres web espanyoles dedicades al l’estudi del teatre, Ars Theatrica, amb una secció dedicada al teatre contemporani, Parnaseo. 

            A la primera dècada del 2000, continua fent-se càrrec de tasques clau de la gestió universitària: entre 2002 i 2006, fou director del Servei de Biblioteques i Documentació de la Universitat de València. Entre els projectes d’investigació que durà a terme en aquest període destaquen: la coordinació i edició de dos volums dedicats al teatre de Max Aub, Primer teatro (2002) i Teatro Mayor (2006),  dins de l’edició de les seues obres completes; la direcció de la revista digital de teatre Stichomythia (Revista de teatro español contemporáneo) (2002-2012), dins de la web Parnaseo-Ars Theatrica; o la base de dades Teatre valencià 1936-2005 (2006), projecte de la Universitat de València i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. A més, imparteix cursos de Tècniques de dramatització i escriptura dramàtica (2006-2010), dins del Màster d'Estudis Hispànics: aplicacions i investigació; així com matèries de teatre als cursos de doctorat de la Universitat de València i al màster de Belles Arts de la Universitat Politècnica. 

            Paral·lelament, continua publicant estudis en els quals aprofundeix en períodes teatrals dins dels seus interessos habituals. Sirera escriu diversos articles i pròlegs sobre alguns dels representants de l’anomenada “nova dramatúrgia valenciana” com Paco Zarzoso, Alejandro Jornet, Jaume Policarpo, Tadeus Calinca, Xavier Puchades, Arturo Sánchez Velasco o Carles Alberola, entre altres. En aquesta mateixa línia, destaquen els llibres que coordina sobre diferents companyies valencianes com Moma Teatre 1982-2002. Vint anys de coherència (2003)i i amb Remei Miralles: Ananda Dansa, del baile a la palabra (2007), Xarxa Teatre: 25 anys sense fronteres (2008) i, més endavant, Hongaresa: 20 años en las fronteras magníficas del vino (2015). En aquest temps, l’atenció de l’autor pel teatre contemporani també quedarà registrada en la seua activitat com a crític teatral a la revista especialitzada Fiestacultura (2000-2015), Saó (2007-2015), Primer Acto i al Correo de Uclides, de la Fundació Max Aub.
           
            D’altra part, el seu vincle amb el món del guió televisiu es manté amb la interessant sèrie documental Històries de Teatre (2001-2002), d’un total de 13 capítols dedicats a difondre els principals teatres valencians. Aquesta sèrie va ser emesa a RTVV-Punt 2, on Sirera exerceix de director de guió, documentalista i guionista. A la ficció televisiva tornarà en 2004 com a dialoguista a la sèrie Setze dobles de TV3, i en 2009, com a editor de diàlegs de l’exitosa telenovel·la Amar en tiempos revueltos, emesa a TVE, de la qual el seu germà és un dels creadors. Una tasca que continuarà realitzant en la continuïtat d’aquesta sèrie, Amar es para siempre, per Antena 3. L’autor escriurà, a més, un llibre inspirat en Amar en tiempos revueltos, La España de Pelayo, Manolita y Marcelino (2011).

            Aquesta dècada suposa també un retorn important de Sirera a l’escriptura dramàtica. L'any 2000 apareix la primera peça d’una nova trilogia amb el seu germà, Europa en guerra, que restarà fins 2019, lamentablement, incompleta: Silenci de negra (2000) i Benedicat (2006). Es tracta de dues peces encara pendents de pujar a escena, si bé s’han fet nombroses lectures dramatitzades, fins i tot, a França. La primera rebrà en 2000 el Premi Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana al millor text i el de Crítica dels Escriptors Valencians de Teatre (2002). La tercera obra, Dinamarca (2019), va ser escrita per Rodolf a partir de una idea de tots dos, i va ser estrenada al Teatre Rialto, dirigida per Carles Alfaro. Aquesta obra ha rebut nombrosos premis com el Max del 2020, el Premi de les Arts Escèniques Valencianes o el de la Crítica Literaria Valenciana, entre altres. 

            En 2006, es publica una nova obra dels dos autors, El dia que Bertolt Brecht va morir a Finlàndia, que tindrà una primera posada en escena en 2009, per Assaig Grup de Teatre Universitari, i, posteriorment, en 2015, per CRIT Teatre, quan l’autor ja ens havia deixat. L’any següent es va estrenar l’últim text coescrit pels germans Sirera, París, anys 60, un encàrrec del Grup de Teatre Universitari Assaig per tal celebrar el seu 25 aniversari. El lligam amb el teatre universitari continuarà sent sòlid, com es pot observar, i en aquesta línia podríem incloure la seua participació en solitari en projectes com: Contemporani / Contemporáneo per a l’ESAD, on escriu El teatre contemporani és cosa de vells (2014), o Europa, Cabaret del desencant, per a Escena Erasmus, on escriu El trueque (2015). Es tracta de peces breus com les publicades Barraques(2013) i Onze driblings i un offside (2009), escrita amb motiu del Centenari del club de futbol Levante UD. Per últim, caldria afegir Barri lingüístic (2014), per als alumnes de primer d’ ESO de l’IES Ferrer i Guàrdia de Benimaclet, estrenada  en un programa d’innovació educativa del centre amb la participació del grup de teatre de titelles Lluerna Teatre.
  
            En 2010, Sirera és nomenat vicerector d’Arts, Cultura i Patrimoni de la Universitat de València, càrrec del qual va dimitir el març de 2011. L’autor pren aquesta decisió després de la polèmica generada amb l’obra de teatre Zero Responsables (2010), peça que es va estrenar a la Sala Matilde Salvador, de la mateixa universitat, sota la seua gestió. Una obra que va reunir quasi seixanta professionals del teatre valencià a partir d’una idea del mateix Sirera, concebuda com a homenatge als familiars de l’accident de metro de València de 2006. Aquesta peça va patir un intent de censura des del govern valencià del moment, frenat per la ferma defensa de la llibertat d’expressió de la professió teatral. Sirera és autor d’una de les escenes, La jutgessa, i de Dos dones, coescrita amb el seu germà. Aquest projecte va ser un èxit de públic i crítica, va rebre el Premi AAPV a la Millor Aportació Teatral. L’obra va ser publicada en edició bilingüe per l’editorial Artezblai (2017) com a homenatge a les víctimes, ferits i familiars; i així mateix, com a homenatge pòstum a Josep Lluís Sirera, pel seu imprescindible impuls de portar als escenaris Zero responsables. És també en aquest context, amb l’agreujament de la crisi iniciada en 2008, quan s’accentua la seua activitat com a mecenes de sales de teatre: Russafa, Inestable, Ultramar, Carolina, Lluerna Teatre; de joves companyies i de festivals de teatre com Cabanyal Íntim o Russafa Escènica.
 
            Abans de la seua jubilació, al gener del 2015, Sirera col·labora activament o posa en marxa diverses iniciatives vinculades a la investigació teatral. Des de 2013, és membre de la comissió científica del Projecte de Recerca d’Arts Escèniques Catalanes (PRAEC), on participa en diferents projectes: el del fons bibliogràfic i audiovisual (Biblioescènic), el del fons d’arxiu i museu (Escena digital) i el de la Premsa d’Arts Escèniques a Catalunya (Hemeroteca Digital). A més, va escriure nombroses entrades per a l’Enciclopèdia de les arts escèniques catalanes del PRAEC, actualment encara en procés de publicació. Paral·lelament, en 2012, inicia i dirigeix un projecte personal junt amb Remei Miralles i Rosa Sanmartín, la web Episkenion.com, dedicada a l’escriptura i la pràctica escènica contemporània, amb una editorial que publicarà estudis teatrals i textos dramàtics, així com una revista en línia de teatre Episkenion. Nunca es siempre teatro, de la qual eixiran quatre números. És en aquesta web, en l’apartat de No somos critic@s, on l’autor explora un nou format de crítica teatral, la “no-crítica” (2012-2015), junt amb altres col·laboradors. En aquestos anys s’implica, a més, com a membre fundador de l’Academia de las Artes Escénicas de España, l’Associació Valenciana d’Escriptores i Escriptors Teatrals (AVEET) i de la Asociación Internacional del Teatro del siglo XXI. Finalment, junt amb Xavier Puchades va dissenyar aquesta mateixa base de dades, Dramatea, un encàrrec del centre de Documentació Escènica de l’Institut Valencià de la Cultura.
 
            La investigació, creació i innovació nodriren la vocació de Sirera al llarg de la seua carrera universitària, tot deixant el seu mestratge als nombrosos alumnes i persones que l’han conegut. El llegat que ens ha deixat en l’àmbit teatral i acadèmic és immens i ací tractarem de recollir-lo sencer i d’actualitzar-lo cada any. En aquest sentit, hem de citar una de les seues aportacions més valorades per ell mateix: l’assessorament històric i la dramatúrgia per tal de recuperar a la catedral de València el Cant de la Sibil·la com a teatre per al segle XXI, amb la seua adaptació de la processó dels profetes (representació de l’Ordo Prophetarum). Un somni que naix del seu coneixement d’El Misteri d’Elx i del teatre medieval universal, i que interpretà el Grup de Teatre Universitari Assaig, només els primers anys, i l’Associació d’Amics del Corpus de la Ciutat de València (2012). Un espectacle que perdura fins a l’actualitat amb el patrocini de la Generalitat Valenciana, l’Institut Valencià de Cultura i altres entitats, i el qual es retransmet per la televisió autonòmica À Punt amb una molt bona acceptació.

            Després de la seua pèrdua, la seua implicació i aportació al teatre tot al llarg de la seua vida ha sigut reconeguda amb nous premis com el de la Crítica de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana d’Arts escèniques i audiovisuals (2016), el premi de la Crítica Literària valenciana (2016) i el Premi Estruch de Teatre a la trajectòria en investigació. Recentment, l’Acadèmia de les Arts Escèniques d'Espanya, de la qual va ser soci fundador, ha publicat un llibre que recull alguns dels seus treballs d’investigació i reflexió teatral, Escritos sobre teatro de Josep Lluís Sirera (2016). També com a membre fundador de l’Associació valenciana d’escriptores i escriptors de teatre (AVEET), va rebre l’homenatge organitzat per l’associació, la qual el va nomenar president d’honor (2017) i l’Espai Inestable va posar el seu nom a la seua sala. Així mateix, amb la iniciativa de Roberto García es crea el laboratori de dramatúrgia Insula Dramataria Josep Lluís Sirera (2017), per tal de difondre el teatre valencià contemporani. 

            En l’àmbit universitari i com a reconeixement a la seua vocació i càtedra, la Universitat de València va publicar el llibre Teatro Hispánico y su puesta en escena. Estudios en homenaje a Josep Lluís Sirera Turó (2017), on es recull la bibliografia acadèmica de l’autor, elaborada per María Rosario Ferrer Gimeno. Esta documentació es completarà un any després en Josep Lluís Sirera Turó (1954-2015), Bibliografía Completa. Quant a treballs d’investigació pendents de veure la llum, a l’any 2017, va publicar-se el primer volum de la Història de les Arts Escèniques Catalanes i en La teatralitat medieval i la seva pervivència col·labora l’autor amb La festivitat del Corpus Christi com a focus de teatralitat, editat per l’Institut del Teatre i la Universitat de Barcelona. En 2022, l’Institut Valencià de Cultura publicarà un volum doble que recollirà l’estudi Teatre Valencià Contemporani, un encàrrec de l’Acadèmica Valenciana de la Llengua; i una recopilació de les seues No críticas que van aparéixer en la secció No somos crític@s de la web Episkenion.com. 

            Estarem atents, per tant, als treballs de l’autor que es van quedar pendets de publicació i d’altres iniciatives que fomenten la divulgació de la seua obra com, per exemple, articles i dedicatòries publicades pels seus col·legues, familiars, deixebles i amistats que recorden el tarannà, estima i generositat de la seua valuosa trajectòria vital i professional.

Trajectòria actualitzada AGOST 2022
© Xavier Puchades    

Obra estrenada

Textos dramàtics originals

1972. El cavaller dels miralls. Direcció Rodolf Sirera. Universitat Catalana d’Estiu de Prada del Conflent.
1972. Homenatge a Florentí Montfort, coescrita amb Rodolf Sirera. Direcció Rodolf Sirera. El Rogle. I Cicle de Teatre, Teatre Casino Club de Ritme de Granollers.
1973. Homenatge a Florentí Montfort, coescrita amb Rodolf Sirera. Direcció Rodolf Sirera. El Rogle, Valencia Cinema Studio, València.
1974. Tres forasters de Madrid, dramatúrgia de Josep Lluís Sirera i adaptació de Rodolf Sirera. Direcció Rodolf Sirera. El Rogle. València Cinema, València.
1976. El brunzir de les abelles, coescrita amb Rodolf Sirera. Direcció Rodolf Sirera. El Rogle, Teatre el Micalet, València.

1983. El capvespre del tròpic, coescrita amb Rodolf Sirera. TVE Catalunya.

1992. Cavalls de mar, coescrita amb Rodolf Sirera. Direcció Josep María Flotats. Companyia Flotats. Teatre Poliorama, Barcelona.
1992. El triomf de Tirant, coescrita amb Rodolf Sirera, música d'Amand Blanquer. Direcció Jaume Martorell. Producció de Música 92. Orquestra i Cor de València, Teatre Principal, València.

2010. Dos dones, coescrit amb Rodolf Sirera. Direcció Jaume Pérez. Zero Responsables. Creació col·lectiva. Sala Matilde Salvador, València.
2010. La jutgessa. Direcció Jaume Policarpo. Zero Responsables. Creació col·lectiva. Sala Matilde Salvador, València.
2014. Barri lingüístic. Direcció Josep Beltran. IES Ferrer i Guàrdia, València.
2014. El teatre contemporani és cosa de vells. Direcció Ramon Moreno. Contemporani/Contemporáneo. Escola Superior d’Art Dramàtic, València.
2015. El trueque, dins l'espectacle col·lectiu Europa, cabaret del desencant. Direcció i producció Escena Erasmus de la Universitat de València. Sala Matilde Salvador, València.
2015. El dia que Bertolt Brecht va morir a Finlàndia. Coescrita amb Rodolf Sirera. Direcció Pep Sanchis. Crit Teatre - Assaig, grup de teatre de la Universitat de València. Sala Matilde Salvador, Universitat de València.
2016. París, anys 60, coescrita amb Rodolf Sirera. Direcció Pep Sanchis i Carles Montoliu. Assaig Grup de Teatre de la Universitat de València. Claustre del Centre Cultural La Nau de la Universitat de València.
2019. Dinamarca, coescrita amb Rodolf Sirera. Direcció Carles Alfaro. Institut Valencià de Cultura. Teatre Rialto, València.

Dramatúrgies, traduccions, adaptacions i versions teatrals

1974. L’inspector, de Nikolai Gógol. Adaptació. València.
1981. El cruce sobre el Niágara (L’encreuament del Niàgara), d’Alonso Alegría. Traducció de l’autor. Direcció Joan Ollé. Sala Escalante, València.
1986. Red roses for me, de Sean O’Casey (Roses vermelles per a mi). Adaptació. Teatre Escalante, València.    
1990. A place with the pigs (Entre els porcs), d’Atol Fughard. Traducció i dramatúrgia de l'autor. Direcció Carles Alfaro. Centre Dramàtic de la Generalitat de València).Teatre Rialto, València.
1991. La Gran Semiramis, de Cristóbal de Viurés. Dramatúrgia de l'autor. Direcció Ricard Salvat. Preestrena a la Sala Palmireno de València. Estrena a la Sala Comunale, Volterra, Congreso Internacional sobre El teatro español e italiano en el siglo XVI. Programada al Teatre Escalante posteriorment.
1994. La rara distancia, de Miguel Signes.
1995. Tres forasters de Madrid, d'Eduard Escalante. Nova versió de l'autor i Rodolf Sirera. Direcció Luis G. Berlanga. Teatres de la Generalitat Valenciana. Teatre Rialto, València. (Nova versió)

2000. Juan Lorenzo Palmireno ensaya la Fabella Aenaria con sus alumnos del estudi general de Valencia, dramatúrgia amb Juli Leal. Direcció Juli Leal. Fundació General i Vicerectorat de la Universitat de València. Sala Palmireno, València. Posteriorment,
Festival de Teatre Clàssic d'Elx, Alacant.
2004. Els Misteris del Corpus, dramatúrgia. Direcció Pep Sanchis. Grup de Teatre de la Universitat de València. XI Col·loqui Internacional de la Société Internacionale pour l’Étude du Théâtre Médiéval, Elx. 
2007. Per Sant Lluc, dramatúrgia de l'autor a partir de textos de Joan Ferrandis Herèdia, Joan Timoneda, Juan Lorenzo Palmireno, Juan del Enzina, Bartolomé de Torres Naharro, Lope de Rueda, Jaume Rós, Francesc Decí, Gómez Manrique, Nicolau Biese i Pere Jaume Esteve. Direcció Pep Sanchis. Assaig (Grup de Teatre de la Universitat de València), Vicerectorat de Cultura-Aula de Teatre de la Universitat de València, Fundació General de la Universitat de València i Teatres de la Generalitat Valenciana. Roma, Itàlia.
2012. Ordo prophetarum (la processó dels profetes). El Cant de la Sibil·la. Direcció Pep Sanchis. Grup de Teatre Universitari Assaig i Associació d'Amics del Corpus de la Ciutat de València. Catedral de València. Nota: des de la seua estrena, s’ha representat tots els anys amb el patrocini de la Generalitat Valenciana, l'Institut Valencià de Cultura i altres institucions. 

Posades en escena posteriors i reposicions (Nacionals)

1977. El brunzir de les abelles, coescrita amb Rodolf Sirera. Direcció Joan Bas. L'Ou Nou, Sant Andreu, Barcelona.

1991. El brunzir de les abelles, coescrita amb Rodolf Sirera. Direcció Joan Bas. (segona versió del muntatge de 1977).
2015. Per Sant Lluc, (nova versió) dramatúrgia de l'autor a partir de textos de Joan Ferrandis Herèdia, Joan Timoneda, Juan Lorenzo Palmireno, Juan del Enzina, Bartolomé de Torres Naharro, Lope de Rueda, Jaume Rós, Francesc Decí, Gómez Manrique, Nicolau Biese i Pere Jaume Esteve. Direcció Pep Sanchis. Grup de Teatre de la Universitat. València. 

Lectures dramatitzades (Internacionals)

2005. Noir silenci, coescrita amb Rodolf  Sirera. França.

2010. Le jour où Bertolt Brecht est mort en Finlande, coescrita amb Rodolf Sirera. París. 2011. Benedicat, coescrita amb Rodolf Sirera. Direcció Rui Fatri. XX Festival Don Quijote, París. 
 

Lectures dramatitzades (Nacionals)

2000. Silenci de negra, coescrita amb Rodolf  Sirera. Direcció Juli Leal. Ciclo de Lecturas Dramatizadas SGAE, València.

2004. Silenci de negra, coescrita amb Rodolf Sirera. Ciclo de Lecturas Dramatizadas SGAE, Barcelona.
2005. El dia que Bertolt Brecht va morir a Finlàndia. Coescrita amb Rodolf Sirera. Direcció Pep Sanchis. Assaig, grup de teatre de la Universitat de València. Sala Matilde Salvador, Universitat de València.

2007. Benedicat, coescrita amb Rodolf Sirera. SGAE, València. 
2017. Onze dríblings i un offside. Direcció Xavier Puchades. Mai és sempre teatre. Homenatge a Josep Lluís Sirera. AVEET. Centre del Carme de Cultura Contemporànea, València. 
2019. Silenci de negra, coescrita amb Rodolf Sirera. Direcció d’Anna Marí. Institut Valencià de Cultura. Teatre Rialto, València.
2019. Benedicat, coescrita amb Rodolf Sirera, Direcció d’Anna Marí. Institut Valencià de Cultura. Teatre Rialto, València.

Obra publicada

Textos dramàtics originals

1972. Homenatge a Florentí Montfort, coescrita amb Rodolf Sirera. Edicions 62, Barcelona. 2a edició corregida i íntegra, id. 1983.

1976. El brunzir de les abelles, coescrita amb Rodolf Sirera. Tres i Quatre, València.

1979. El còlera dels déus, coescrita amb Rodolf Sirera. Edicions 3 i 4, València.
1980. El capvespre del tròpic, coescrita amb Rodolf Sirera. Tres i Quatre, València.

1983. El brunzir de les abelles, coescrita amb Rodolf Sirera. Edicions 62, Barcelona.

1988. Cavalls de mar, coescrita amb Rodolf Sirera. Edicions 62, Barcelona.

1991. La partida, coescrita amb Rodolf Sirera. Gráficas Estilo, Ajuntament d'Alacant, Alacant.
1992. Cavalls de mar, coescrita amb Rodolf Sirera. Pagès Editors - Generalitat de Catalunya, Barcelona.
1992. El triomf de Tirant, coescrita amb Rodolf Sirera. Institut Valencià d'Estudis i Generalitat Valenciana, València.

1993 El brunzir de les abelles, coescrita amb Rodolf Sirera. Edicions 62, Barcelona.

1993. Caballos de mar. coescrita amb Rodolf Sirera. SGAE, Madrid.
1994. La ciutat perduda, coescrita amb Rodolf Sirera. Tres i Quatre, Valencia.

2000. Silenci de negra, coescrita amb Rodolf Sirera. Tres i Quatre, València.

2000. El triomf de Tirant, coescrita amb Rodolf Sirera. Edicions Bromera, Alzira.

2002. La Gran Semíramis, dramatúrgia del text de Cristóbal de Virués. Assaig de Teatre no32, Barcelona.
2005. La partida, coescrita amb Rodolf Sirera. Edicions Bromera, Alzira.

2006. Benedicat, coescrita amb Rodolf Sirera. Tres i Quatre, València.

2006. El dia que Bertolt Brecht va morir a Finlàndia, coescrita amb Rodolf Sirera. Universitat de València, València.
2010. Onze dríblings i un offside, en Ciento y… testimonios granotas. Tus colores son los míos. Carena editors, s.l., València.
2013. Barraques. En Todos iguales, todos diferentes (VV:AA). Editorial Alupa, València.  (TB)

2014. El teatre contemporani és cosa de vells. En Contemporáneo / Contemporani. Colección Teatro Siglo XXI, Universitat de València, València. (TB)

2014. Onze dríblings i un offside. Web de l'Associació Valenciana d'Escriptores i Escriptors de Teatre (AVEET). (TB)

2014. Barraques. Web de l'Associació Valenciana d'Escriptores i Escriptors de Teatre (AVEET). (TB)
2017. La jutgessa. En Zero responsables. Editorial Artezblai, Bilbao.
2017. Dos dones grans, coescrita amb Rodolf Sirera. En Zero responsables. Editorial Artezblai, Bilbao.
2019. París, anys 60, coescrita amb Rodolf Sirera. Colección Teatro Siglo XXI, Universitat de València.
2019. Dinamarca, coescrita amb Rodolf Sirera. Bromera. Alzira.

Dramatúrgies, traduccions, adaptacions i versions teatrals

1990. A l'Edén me'n vull anar (o el judici celestial d'El virgo de Vicenteta), inspirada en l'obra de Josep Bernat i Baldoví, coescrita amb Rodolf Sirera. Revistes valencianes. Tres i Quatre, València. (2a ed. Revisada 2002)

1990. Tres forasters de Madrid, d'Eduard Escalante. Versió lliure de Josep Lluís Sirera, adaptació de R. Sirera. Revistes valencianes. Tres i Quatre, València. (2a ed. revisada 2002)
1990. La infanta Tellina i el rei Matarot, atribuïda al Padre Francesc Mulet i adaptada por Josep Lluís i Rodolf Sirera. En Revistes valencianes. Tres i Quatre, València. (2a ed. revisada 2002)
1992. Entre els porcs, traducció i dramatúrgia del text d'Atol Fughard A place with the pigs. Centre Dramàtic de la Generalitat Valenciana.
1995. La nit / In nomine Dei, de José Saramago. Traducció de l'autor i Albano Saraiva. Tres i Quatre, València.
2000. Juan Lorenzo Palmireno ensaya la Fabella Aenaria con sus alumnos del estudi general de València. Dramatúrgia amb Juli Leal. Colección Teatro Siglo XX, Universitat de València.

2004. Basted, de Moma Teatre. Traducció i edició al castellà. Revista Stichomythia, 2, Universitat de València. 
2005. La nova Europa: escenes d'un continent unificat, de John London. Traducció de J. London, revisada per Josep Lluís i Rodolf Sirera. Tres i Quatre, València.
2007. Per Sant Lluc, dramatúrgia a partir de diversos autors dels segles XV i XVI. Ministero per i beni culturali, Roma. 
2008. Misteris del Corpus de València, dramatúrgia, En Estudios sobre teatro medieval. València, Universitat de València.

Reflexió i investigació teatral de l'autor: Llibres

1975. “Inici d'una anàlisi crítica de la producció teatral de Faust Hernández Casajuana”, amb Rodolf Sirera. Finalista en el Premi d'Assaig «Joan Fuster», Premis «Octubre», València. (Inèdit)
1979. El fet teatral dins la societat valenciana. Lindes. Difusora de Cultura, València.

1979. El Teatre Principal de València, 1808-1947, dates per a una història, amb Remei Miralles. Diputació Provincial de València.
1980. El teatro en Valencia durante los siglos XVI y XVII; la producción dramàtica valenciana en los orígenes de la comedia barroca. Tesis Doctoral. Universitat de València. (inèdita)
1980. El teatro en Valencia durante los siglos XVI y XVII: la producción dramática
valenciana en los orígenes de la comedia barroca, (Separata de tesi doctoral). Departamento de Literatura Española, Universitat de València.
1981. Passat, present i futur del teatre valencià. Diputació Provincial, València.
1982. El teatro en el siglo XVII: el ciclo de Calderón. Editorial Playor. Madrid.
1982. El teatro en el siglo XVI: el ciclo de Lope de Vega. Editorial Playor, Madrid.
1985. Història i Literatures, amb J. Oleza. Edicions Alfons el Magnànim, València
1986. El teatre Principal de València, Institució Alfons el Magnànim, València.
1986. El teatre Principal de València. Investigació completa, 2 volums (inèdit).
1991. Proyecto docente y Memoria de investigación de Historia del Teatro Español. Facultat de Filologia Espanyola, Universitat de València. (inèdit).
1995. Història de la literatura valenciana. Alfons el Magnànim, València.
1999. Pràctiques escèniques de l'Edat Mijana als Segles d'Or, amb Luis Quirante i Envangelina Rodríguez, Universitat de València.

2007. Ananda Dansa, del baile a la palabra, amb Remei Miralles. Universitat de València.
2008. Xarxa Teatre: 25 anys sense fronteres, amb Remei Miralles. Fiestacultura, Vila-real. (edició bilingüe valencià-anglés)
2008. Xarxa Teatre: 25 años sin fronteras, amb Remei Miralles. Fiestacultura, Vila-real. (edició bilingüe castellà-anglés)
2011. La España de Pelayo, Manolita y Marcelino. Plaza & Janés, Barcelona.
2015. El Teatro Talía. Un escenario para Isabel Tortajada, amb Remei Miralles. Episkenion Editorial, València.
2016. Escritos sobre teatro de Josep Lluís Sirera. Academia de les Arts Escèniques de España, Madrid. 
2022. Teatre valencià contemporani / Las no críticas (edició bilingüe castella-valencià). Institut Valencia de Cultura, València. (en procés) 

Edició, direcció o coordinació de publicacions.

1987. El desdén con el desdén / El lindo don Diego, d'Agustín Moreto. Edició, introducció i notes de l'autor. Planeta, Barcelona.

1988. Actas de la Academia de los Nocturnos, vol. 1. Edició amb José Luis Canet i Evangelina Rodríguez, Edicions Alfons el Magnànim, València.

1992. Historias y ficciones. Actas Coloquio Internacional sobre literatura del siglo XV. Edició amb R. Beltrán i J. L. Canet. Universitat de València.

1993. Actas de la Academia de los Nocturnos, vol. 2. Edició amb José Luis Canet i Evangelina Rodríguez, Edicions Alfons el Magnànim, València.

1993. El teatre dramàtic a començaments del segle XX. Edició amb Remei Miralles, IVEI Alfons el Magnànim, València.

1993 Les arrels del teatre valencià actual. Edició amb Manuel Vilanova. Festival de Teatre de Carrer, Ajuntament de Vila-real.

1993. Faust Hernández Casajuana: Teatre, Edició crítica amb Rodolf Sirera. Biblioteca d'Autors Valencians» núm. 28. Institució Valenciana d'Estudis i Investigació, València.

1994. Actas de la Academia de los Nocturnos, vol. 3. Edició amb José Luis Canet i Evangelina Rodríguez, Edicions Alfons el Magnànim, València.

1995. Eduard Escalante: Teatre original complet. Edició crítica amb Rodolf Sirera, Institució Valenciana d'Estudis i Investigació, València.

1996. Actas de la Academia de los Nocturnos, vol. 4. Edició amb José Luis Canet i Evangelina Rodríguez, Edicions Alfons el Magnànim, València.

1996. Ars Theatrica Contemporanea –Parnaseo. Revista digital de teatro español. Direcció de Josep Lluís Sirera. Universitat de València. 
1997. Escalante i el teatre del segle XIX: precedents i pervivència. Edició amb Ferran Carbó i Ramon X. Rosselló. Abadía de Montserrat, Barcelona.
1999. Les avantguardes i la renovació teatral. Quaderns de filologia. Edició amb Martínez Luciano, Juan Vicente, Carmen Morenilla, Ramón X. Rosselló. Estudis literaris, 4, Universitat de València.
2000. Actas de la Academia de los Nocturnos, vol. 5. Edició amb José Luis Canet i Evangelina Rodríguez, Edicions Alfons el Magnànim, València.

2001. Teatro medieval, teatro vivo. Actes IV Seminari de Teatre i Música Medieval d'Elx 1998. Pròleg de l'autor. Ajuntament d'Elx.

2001. Del actor medieval a nuestros días. Actas del Seminario IV Festival de Teatre i Música Medieval d’Elx 1996. Institut Municipal de Cultura, Elx.

2002-2012. Stichomythia (revista digital d’estudis sobre teatre contemporani). Direcció de Josep Lluís Sirera. Universitat de València. 

2002. Primer teatro, de Max Aub. Obras completas vol. 7. Edició crítica, estudi introductori i notes de l'autor. Biblioteca Valenciana, València.
2002. Pròleg a Crónicas del siglo XX, de José Monléón. Colección Teatro Siglo XXI. Universitat de València.

2002. La mort com a personatge. L'Assumpció com a tema. VI Seminari de Teatre i Música medievals d'Elx. Ajuntament d'Elx.
2003. Moma Teatre 1982-2002. Vint anys de coherència. Edicions Bromera, Alzira.

2003. Moma Teatre 1982-2002. Veinte años de coherencia. Ediciones Algar, Alzira.

2004. La festa i Elx: actes del VII Seminari de Teatre i Música Medievals. Ajuntament d'Elx.
2004. La fundación de la Orden de Nuestra Señora de la Merced por el Rey Don Jaime, de Francisco Agustín Tárrega. Edició Josep Lluís Sirera. Fundació Pública Municipal per a la Cultura i l'Educació, Puig.
2005. Del Tirant al Quixot: la imatge del cavaller. Edició amb Rafael Beltran i A. Serra. Universitat de València.
2006. Base de dades Teatre valencià 1936-2005. Direcció i coordinació de Josep Lluís Sirera. Acadèmica Valenciana de la Llengua – Universitat de València. 

2006. Teatro mayor, de Max Aub. Obras completas vol. 7. Coordinació de l'autor. Biblioteca Valenciana, València.

2007. Relación entre los teatros español e italiano: siglos XVI-XX. Actas del simposio internacional, celebrado en Valencia 21-22 noviembre 2005. Edició amb Irene Romea. Colección Parnaseo, Publicacions de la Universitat de València.

2008. Estudios sobre teatro medieval. Colección Parnaseo. Publicacions de la Universitat de València.

2010. La recepció del teatre contemporani, edició amb Ramon X. Rosselló i John London. Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació, Universitat de València.

2011. La mujer: de los bastidores al proscenio en el teatro del siglo XVI. Edició amb Irene Romera. Colección Parnaseo, Publicacions de la Universitat de València.
2013-2015. Episkenion (revista digital d’arts escèniques). Edició amb Remei Miralles i Rosa Sanmartín. València. 

2013. Metodologías teatrales aplicadas a las nuevas dramaturgias contemporáneas. Edició amb Remei Miralles i Rosa Sanmartín. Episkenion Editorial, València.
2016. Hongaresa. 20 años en las fronteres magníficas del vino. Edició de Josep Lluís Sirera. Episkenion, València. 

Reflexió i investigació teatral de l'autor: programes de mà

1974. “El teatro”. En Noticia e imagen del País Valenciano:1973/74, amb Rodolf Sirera. Ed. Juan José Pérez Benlloch. Cosmos, València, p.326-331.
1976. “El teatro de las nacionalidades: País Valenciano”. Pipirijaina, 3, p.24-34.
1979. El teatre valencià actual. Conferència de l'acte programat amb motiu de la
convocatoria [sic] del Premi de Teatre Ciutat d'Alcoi 1979. Institució Alfons el Magnànim, València.
1979. “El teatre valencià actual”. Papers de teatre, 2, Conselleria de Cultura, València.

1980. “¿Existeix un públic teatral a València?”. Trellat, 1, València, p. 41-43.
1980. “La temporada teatral 1979-80 al País Valencià”. L'Espill, 8, València, p. 126-131.

1981. “Dues propostes d'escenificació del món valencià del XVI”. L'Espill, 10/11, València, p. 140- 146.

1981.“Francisco Agustín Tárrega”, amb José Luis Canet.  Cuadernos de Filología. Serie Literaturas, III, 1-2 Monográfico: "La génesis de la teatralidad barroca". Universitat de València, p. 93-123.
1981. “Hipótesis sobre la génesis de la comedia barroca”, amb Joan Oleza, Manuel Diago, José Luis Canet y Juan José Sánchez Escolar.Cuadernos de Filología. Serie Literaturas, III, 1-2 Monográfico: "La génesis de la teatralidad barroca" . Universitat de València, p. 9-44.
1981. “Doctrina y práctica teatral en Virués y Rey de Artieda”, Historia y crítica de la literatura española, coord. Francisco Rico, vol. 2, Editorial Crítica, Madrid, p. 287-291.

1981. “Los trágicos valencianos”, Cuadernos de Filología, Serie Literaturas, III, 1-2, Universitat de València, p. 67-92.

1981. “El teatre valencià: ¿un teatre per a la societat valenciana?, autors i grups”. Trellat, 4, València, p.35-41.
1982. “La evolución del espectáculo dramático en los autores valencianos del XVI, desde el punto de vista de la técnica teatral”. Bulletin of the Comediantes, XXXIV, n.° 2, p. 173-87.

1983. “Sobre l'ús lingüístic a l'obra”, amb Rodolf Sirera, Homenatge a Florentí Montfort. Edicions 62, Barcelona, p. 19-20
1983. “Fichero de dos meses. Jornadas de Teatre Valenciá”. Primer acto, 197. Madrid, p. 119-121.
1984. “Panorama crítico de los estudios sobre la historia del teatro valenciano (siglos XII al XVII)”. Teatro y prácticas escénicas I: El Quinientos valenciano. Institució Alfons el Magnànim, València, p. 43-60.

1984. “El teatro en la corte de los Duques de Calabria”. Teatro y prácticas escénicas I: El Quinientos valenciano. Institució Alfons el Magnànim, València, p.259-279.

1984. “El teatro medieval valenciano”. Teatro y prácticas escénicas I: El Quinientos valenciano. Institució Alfons el Magnànim, València, p.87-107.

1984. “El Principal de València i les representacions teatrals en València durant el segle XIX”. Estudis escènics núm. 24, Barcelona, p. 77-94.

1986. “Las comedias de santos en los autores valencianos. Notas para su estudio”. Teatro y prácticas escénicas II: La comedia. Institució Alfons el Magnànim – Tamesis Books Limited, València, p.187-228.

1986. “La infraestructura teatral valenciana”. Teatro y prácticas escénicas II: La comedia, Institució Alfons el Magnànim – Tamesis Books Limited, València, p.26-49.

1986. “Rey de Artieda y Virués: la tragedia valenciana del Quinientos”. Teatro y prácticas escénicas II: La comedia, Institució Alfons el Magnànim – Tamesis Books Limited, València, p.69- 101.
1986. “Espectáculo y teatralidad en la Valencia del Renacimiento”. Edad de Oro, V, p. 247-270.
1986. “El misteri assumpcionista de Castelló i el teatre valencià”. Miscel·lània Joan Fuster, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, p. 195-214.

1986. “Els personatges femenins en el teatre de Rodolf Sirera”. L'Aiguadolç, núm. 2, Dénia.
1987. “Cristóbal de Virués y su visión del poder”. En Mito e realtà del potere nel teatro:
dall'antichità classica al Rinascimento. Atti del Convegno Centro Studi sul Teatro
Medioevale e Rinascimentale, 1987. Centro Studi sul Teatro Medioevale e
Rinascimentale, Viterbo, p. 275-300.
1987. “La historia política de España en el siglo XIX vista a través de una familia, Los
Ozores de Vetusta”. En Clarín y La Regenta en su tiempo: actas del Simposio
Internacional. Servicio de Publicaciones, Universidad de Oviedo, p. 751-766.
1987. “La Passió de Christo Nostre Senyor: Aproximació a l'estudi d'una passió barroca”. Llengua & Literatura, 2. p. 253-294.
1987. "Literatura i pràctiques dramàtiques al teatre valencià contemporani: dos segles d'indefinicions", dins Estudis de Literatura Catalana al País Valencià. Universitat d'Alacant, p. 139-156. 
1987. “Teatro independiente. Notas para una reflexión”. En Fernández Torres, Alberto,
ed. Documentos sobre el teatro independiente español. Colección Teoría escéncia. Centro Nacional de Nuevas Tendencias Escénicas, Madrid, p. 429-432.
1987. “El teatro es breve, palabra”. Art teatral: cuadernos de minipiezas ilustradas, 1, València, p. 63-65.
1988. “Una agitada vida cultural (1834-1868)” amb Rodolf Sirera. Batlia, 8, p. 25-37.
1988. “De(l) teatre”. Art teatral: cuadernos de minipiezas ilustradas, 2, València, s.p.
1989. “Una queixa ante el dios de amor... del comendador Ecrivà, como ejemplo posible de los autos de amores”. Literatura hispánica, Reyes Católicos y descubrimiento. Promociones y Publicaciones Universitarias, p. 259-269.
1989. “El misteri assumpcionista de Castellò i el teatre valencià”. En Ferrando, Antoni i
Albert Hauf, eds. Miscel·lània Joan Fuster I. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, p. 195-213.
1990. “Teatre religiós o teatre de tema religiós”. Revista Festa d’Elx, Elx, p. 181-194.
1990. “Els clàssics d'un teatre sense clàssics”, introducció amb Rodolf Sirera. Revistes valencianes. Tres i Quatre, València, p. 9-15.
1990. “Elisa Dido: ¿Ejemplo político o ejemplo para políticos?”. En Homenaje a J. Esteve Fossiol. Universidad de Valencia, p. 163-170.
1990. “La edición de Las Actas de los Nocturnos” amb Evangelina Rodrígues i José Luis Canet. En Jauralde, Pablo, Dolores Noguera i Alfonso Rey, eds. Actas del I Congreso Internacional de Hispanistas del siglo de Oro. Tamesis Books, Londres, p. 441-449
1991. “Los santos en sus comedias: hacia una tipología de los protagonistas del teatro hagiográfico”. Comedias y comediantes: estudios sobre el teatro clásico español. Universitat de València, p.55-78.

1991. “Els antagonistes com a agents del mal: la figura del romà al teatre medieval hispànic i la seua pervivència a la comedia de santos barroca” A Sols Pots, 2, p. 277-288.

1991. “Los Tres Pasos de la Pasión y una Égloga de la Resurrección en la tradición del teatro religioso castellano del XVI”. En López García, Ángel i Evangelina Rodríguez Cuadros, eds. Miscel·lània homenatge Enrique García Díez. Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, Universitat de València, p.253-263.
1991. “Una aportación al estudio del teatro del Siglo de Oro”. Ínsula, 535, p. 4-5.
1992, “Sobre la estructura dramática del teatro medieval: el caso de El auto de huida a Egipto”, Actas del II Congreso de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval, p. 837-856.

1992. “Oficio de tinieblas: oficio y ejercicio en la escritura teatral”. Anthropos, 133, Madrid, p. 57- 59.

1992. “Diálogos de cancionero y teatralidad”. En Beltrán, Rafael, José Luis Canet i Josep Lluís Sirera, eds. Historias y ficciones: coloquio sobre la literatura del siglo XV. Actas del Coloquio Internacional32. Universitat de València, p. 351-363.
1993. “Teatre i pràctiques escèniques al segle XVI. Cap a una nova percepció del fet teatral i de la seua forma d'estudi”. Actes del I Seminari d'Història de l'Espectacle Teatral. Universitat d'Alacant, p.47-64.

1993. “El teatre universitari a la immediata postguerra”, dins 60 anys de teatre universitari, Universitat de València, p. 23-34.

1993. “El teatro universitario en la inmediata posguerra”. En Aznar Soler, Manuel, Nel Diago i Mª Fernanda Mancebo, eds. 60 anys de teatre universitari: [exposición], novembre-desembre 1993. Ed. bilingüe.  Universitat de València, p. 114-122.
1993. “El universo cultural de la Valencia de la Academia de los Nocturnos”. En Rodríguez Cuadros, Evangelina, ed. De las Academias a la Enciclopedia: el discurso del saber en la modernidad. Alfons el Magnànim, València, p. 125-170.
1993. “Una escriptura dramàtica per als noranta (notes de lectura). Caplletra 14, p.31-48.
1993. “Aguilar, Gaspar”. Diccionario de Literatura Española e Hispanoamericana, vol 1. Alianza Editorial, Madrid, p.15.
1993. “Armendáriz, Julián de”. Diccionario de Literatura Española e Hispanoamericana, vol 1. Alianza Editorial, Madrid, p.92.
1993. “Bances Candamo, Francisco Antonio”. Diccionario de Literatura Española e Hispanoamericana, vol 1. Alianza Editorial, Madrid, p.137.
1993. “Boil (o Boyl), Carlos”. Diccionario de Literatura Española e Hispanoamericana, vol 1. Alianza Editorial, Madrid, p.200-201.
1993. “Carvajal, Micael de”. Diccionario de Literatura Española e Hispanoamericana, vol 1. Alianza Editorial, Madrid, p.297.
1993. “Cueva y Silva, Francisco de la”. Diccionario de Literatura Española e Hispanoamericana, vol 1. Alianza Editorial, Madrid, p.415.
1993. “Hurtado de Mendoza y Larrea, Antonio”. Diccionario de Literatura Española e Hispanoamericana, vol 1. Alianza Editorial, Madrid, p.757.
1993. “Matos Fragoso, Juan de”. Diccionario de Literatura Española e Hispanoamericana, vol 1. Alianza Editorial, Madrid, p.999-1000.
1993. “Mercader, Gaspar”. Diccionario de Literatura Española e Hispanoamericana, vol 1. Alianza Editorial, Madrid, p.1024-1025.
1993.”Remóm, Fray Alonso”. Diccionario de Literatura Española e Hispanoamericana, vol 2. Alianza Editorial, Madrid, p.1368.
1993. “Rojas Zorrilla, Francisco de”. Diccionario de Literatura Española e Hispanoamericana, vol 2. Alianza Editorial, Madrid, p.1441-1442.
1993. “Rueda, Lope de”. Diccionario de Literatura Española e Hispanoamericana, vol 2. Alianza Editorial, Madrid, p.1465-1466.
1993. “Tárrega, Francisco Agustín”. Diccionario de Literatura Española e Hispanoamericana, vol 2. Alianza Editorial, Madrid, p.1577-1578.
1993. “Timoneda, Joan”. Diccionario de Literatura Española e Hispanoamericana, vol 2. Alianza Editorial, Madrid, p.1611-1612.
1994. “Espectáculo y adoctrinamiento: las raíces del teatro religioso de Lope de Vega”. En Chiabò, M. e F. Doglio, eds. Gesuiti e i primordi del Teatro Barocco in Europa. Atti del Convegno Centro Studi sul Teatro Medioevale e Rinascimentale, Roma, 26- 29 Ottobre 1994. Centro Studi sul Teatro Medioevale e Rinascimentale, Viterbo, p. 287-309.
1994. “La nova escriptura dramàtica valenciana: un projecte de consolidació”. Teatre valencià: joves creadors. La Tarumba – Bromera, Alzira, p. 23-29.

1994. “La enseñanza del teatro en la universidad: marco legal”. Teatro, 5, Universidad de Alcalá, Alcalá de Henares, p. 17-36.

1994. “La construcción del Auto de la Pasión y el teatro medieval castellano”. Actas del III Congreso de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval, p. 1011-1020.

1994. “El sainet valencià i els seus límits”, L'Aiguadolç, 19-20, p. 35-42.

1994. “El sainete valenciano y Arniches: costumbrismo y usos lingüísticos”. En RíosCarratalà, Juan A., ed. Estudios sobre Carlos Arniches, 34. Instituto de Cultura
Juan Gil Albert, Alacant, p. 131-149.
1995. “Dar la espalda. Algunas notas sobre la técnica teatral de Enrique Gaspar”. Quaderns de Filologia, 12, Universitat de València, p. 811-830.

1995. “Actor seductor: técnicas de seducción en el teatro peninsular de los siglos XV y XVI”. El arte de la seducción en el mundo romántico, medieval y renacentista. Universitat de València, p. 323-336.

1995. “La construcción del Auto de la Pasión y el teatro medieval castellano”. En Toro Pascua, María Isabel, ed. Actas del III Congreso de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval, (Salamanca, 3 al 6 de octubre de 1989), II. Universidad de Salamanca, p. 1011-1020.
1995. “Espectáculo y representación. Los actores. El público. Estado de la cuestión”. En Canavaggio, Jean, ed. actas reunidas y preparadas. La comedia. Seminario Hispano-francés organizado por la Casa de Velázquez, Madrid, diciembre 1991-junio 1992. Casa de Velázquez, Madrid, p. 115-130.
1995. “Metodologies d'aproximació a l'estudi del teatre medieval, [Mesa redonda, coordinada por Konrad Schoell]. En Massip, Francesc, ed. Formes teatrals de la tradició medieval: actes del VII Col·loqui de la Société Internationale pour l'Etude du Théatre Médiéval, Girona, juliol de 1992. Institut del Teatre, Barcelona, p. 511-514.
1995. “Alfonso Paso: Esplendor y limitaciones del teatro comercial de los sesenta”. Teatro español contemporáneo: autores y tendencias. Reichenberger, Kassel, p. 97-124.
1995.“Sobre el teatre d'Eduard Escalante”18. Escena, 20, Barcelona, p. 37-46.
1995. “Sobre el teatro de Eduard Escalante”. Reseña de literatura, arte y espectáculos, 20, Madrid, p. 38-42.
1996. “L'obra de Xavier Fàbregas i l'estudi del teatre valencià”. Homenatge Xavier Fàbregas. Abadia de Montserrat, Barcelona, p.75-85.

1996. “Modelos espaciales de raíz medieval en el teatro castellano del XVI”. En Massip, Francesc, ed. Formes teatrals de la tradició medieval, actes del VII Col·loqui de la Société Internationale pour l'Etude du Théatre Médiéval, Girona, juliol de 1992. Institut del Teatre, Barcelona, p. 477-483.
1997. “Representar el sainete valenciano: imágenes textuales y tradición interpretativa”, coescrit amb Remei Miralles. Del oficio al mito: el actor en sus documentos. Universitat de València, p. 363-410.

1997. “Valencians i forasters: un enfrontament bàsic dins l'obra d'Escalante”. Escalante i el teatre del segle XIX: precedents i pervivència. Abadía de Montserrat, Barcelona, p.375-398.

1997. “Un teatro para una nueva religiosidad: la Historia de Santa Orosia y los orígenes de la comedia de santos”. Edad de Oro, Vol. 16, p. 305-318.

1997. “Teatre i pràctiques al segle XVI. (Cap a una nova percepció del fet teatral i de la seua forma d'estudi)” Actes del I Seminari d'història de l'espectacle teatral. Universitat d'Alacant, Alacant, p.47-64.

1998. "La dramaturgia española actual (1985-1995)", dins La dramaturgia en Iberoamérica. Teoria y práctica teatral. Galerna, Buenos Aires, p. 141-154. 
1999. “El teatro valenciano en su contexto festivo”. Liburujia 44, p. 51-67.

1999. “Festes i teatre. Antecedents històrics”, amb Vicente Adelantado. El teatre en la festa valenciana. Consell Valencià de Cultura, València, p. 19-40.

1999. “Els miracles de Sant Vicent”. El teatre en la festa valenciana. Consell Valencià de Cultura, València, p. 241-258.

1999. “El poble com a espectador absent?: el populisme de la festa urbana a la València del renaixement”. El teatre popular a l'Edat Mitjana i al Renaixement. Institut del Teatre, Barcelona, p. 277-289.

1999. “Quan escriure és cosa de dos”. Aproximació al teatre de Rodolf Sirera. Bromera, Alzira, p. 49-59.

1999. “El documento histórico como material teatral: el caso del teatro catalán”. Teatro histórico (1975-1998): textos y representaciones. Visor, Madrid, p. 221-232.
1999. "Brecht en el teatro español actual. De la crisis del modelo épico a su necesaria recuperación", dins El teatre, eina política. Levanti Editori, Bari, p. 371-391.
1999. "Diez años de puesta en escena en Valencia", ADE teatro, 75, p. 71-75.  
2000. “De Gaspar a Benavente”. Siglo Diecinueve, 6, p. 253-269.
2000. “La escritura teatral en los 80 y 90”. Cuadernos de Dramaturgia Contempoánea, 5, Muestra de Teatro Español de Autores Contemporáneos, Alacant, p. 87-106.

2000. “El humor como elemento constructivo en el teatro de Paco Zarzoso”. Quaderns de Filología. 5, Universitat de València, p.437-454.
2000. “Los géneros en el teatro actual”. El autor y su tiempo: lenguajes escénicos contemporáneos. Colección Teatro Siglo XX, Universitat de València.

2000. “Jouer à l'amour: fete et littérature dans la Valence du XVIe siecle”. Éros volubile: les métamorphoses de l'amour du moyen âge aux lumières. Desjonquères, París, p. 70-80. 
2001. “Els autors de teatre hispànic a l'Edat Mitjana i la construcció de l'actor ideal”. Del actor medieval a nuestros días. Institut Municipal de Cultura, Elx, p. 103-119.

2001. “Teatre profà del segle XVI: entre la festa i l'assimilació”. El teatre català dels orígens al segle XVIII, Reichenberger, Kassel, p.35-56.
2001. "Teatro catalán contemporáneo: un anhelo de modernidad", Teatrae, 3, p. 31-40. 
2001. "Ilusión contra realidad: el teatro del exilio de Jacinto Grau", dins L'exili cultural de 1939. València: Universitat de València, p. 457-468.
2001. “Alfredo Hermenegildo y la renovación de los estudios sobre el teatro español de
los siglos XV y XVI”. En Teatro medieval, teatro vivo: actas del seminario celebrado del 28 al 31 de octubre 1998, con motivo del V Festival de Teatre i Música Medieval d'Elx. Institut Municipal de Cultura, Elx, p. 199-216.
2001. “Els autors de teatre hispànic a l'Edat Mitjana i la construcció de l'actor medieval”. En Sirera, Josep Lluís, ed. Del actor medieval a nuestros días: actas del seminario celebrado los días 30 de octubre al 2 de noviembre, con motivo del IV Festival de Teatre i Música Medieval d'Elx. Institut Municipal de Cultura, Elx, p. 103-119.
2001. “La adaptación de los clásicos (una reivindicación necesaria)”. Las Puertas de Drama, 6, Madrid, p. 15-17 
2001. "Teatro histórico y contexto sociocultural: Restauración de Eduardo Mendoza", dins Eduardo Mendoza: a New Look. New York: Peter Lang, p. 182-196.
2001. “La comedia de santos española: un puente entre el teatro medieval y el barroco”.
En Chiabò, M. i F. Doglio, eds. Martiri e santi in scena. XXIV Convegno Internazionale (Anagni 7-10 settembre 2000). Torre d'Orfeo, Roma, p. 179-206.
2001. “Teatro y revolución en la Valencia de 1936: de la utopía al melodrama”. En Cantos Casenave, Marieta i Alberto Romero Ferrer, eds. El teatro de humor en la guerra y la posguerra española (1936-1948): actas del III Congreso Internacional de Historia y Crítica del Teatro de Comedias, El Puerto de Santa María, 26, 27 y 28 de agosto de 1998. Fundación Pedro Muñoz Seca, Universidad de Cádiz, p. 171-181.
2002. “Alcestis, Electra y Casandra; de personajes trágicos a heroínas burguesas”. El perfil de les ombres: el teatre clàssic al marc de la cultura grega i la seua pervivència dins la cultura occidental, Levante Editori, València, p. 477-498.´
2002. “Un intento frustrado de teatro revolucionario: La madre de Gorki en adaptación de Max Aub”. Homenaje a Josefa María Castellví, Universitat de València, p. 365-378.
2002. “La realidad y sus raíces”, Teatro y realidad (Acción Teatral de la Valldigna II). Colección Teatro Siglo XXI, Universitat de València, p.147-158.

2002. “El primer teatro de Max Aub”. Primer teatro de Max Aub. Obras completas vol. VII. Biblioteca Valenciana – Institució Alfons el Magnànim, València, p.15-49.
2002. “El teatre de Bernat i Baldoví en el context teatral valencià del segle XIX”. Bernat i Baldoví i el seu temps, Universitat de València, València, p. 279-292.

2002. “Teatro y revolución en la Valencia de 1936: de la utopía al melodrama”. Stichomythia núm. 0. Universitat de València.
2002. “El teatro español durante la Segunda República”. Cultura republicana: 70 años después. Col·legi Major Peset, València, p. 79-92.

2003. “Els actors de Moma”. En Sirera, Josep Lluís, ed. Moma Teatre, 1982-2002: vint anys de coherencia. Bromera, Alzira, p. 57-66.
2003. “Carles Alfaro, director”. En Sirera, Josep Lluís, ed. Moma Teatre, 1982-2002: vint anys de coherencia. Bromera, Alzira, p. 51-56.
2003. “Moma Teatre: vint anys en la història d'un grup”. En Sirera, Josep Lluís, ed. Moma Teatre, 1982-2002: vint anys de coherencia. Bromera, Alzira, p. 23- 50.
2003. “Teatre públic – teatre privat, antecedents històrics al País Valencià”. ¿Por qué un Teatre Nacional Valencià? Debate sobre la producción pública. Centro Francisco Tomás y Valiente UNED, Alzira, p. 47-58.
2003. “La monarquía perfecta y el héroe legendario en el teatro de Guillén de Castro”. Homenaje a Luis Quirante, Estudios Filológicos Vol. II, Universitat de València.

2003. “Teatro y compromiso: debate con una larga historia”. Cuadernos de Dramaturgia Contempoánea, 13, Muestra de Teatro Español de Autores Contemporáneos, Alacant, p.22-24.
2003. “El paradigma femenino en el teatro español del siglo XIX”. Stichomythia, 1, Universitat de València.
2003. “Los prelopistas valencianos”. Historia del teatro español, vol. 1. Editorial Gredos, Madrid, p. 501-526.
2003. “De la memoria al presente absoluto: trayectoria del teatro catalán contemporáneo”. Teatro y memoria en la segunda mitad del siglo XX. Actas del Seminario Internacional de Investigación de semióitica liteararía, teatral y nuevas teconologías. Visor, Madrid. p. 593-595.

2003. "Cuando la palabra nace del diálogo", amb Rodolf Sirera. La palabra y la escena: Acción teatral de la Valldigna III. Universitat de València, València, p. 153-166
2004. “El Landó de seis caballos: Estudio”. Historia y antología del teatro español de posguerra (1945-1950) Vol. II. Editorial Fundamentos, Madrid, p. 309-316.

2004. “¿El mejor padre, es el padre muerto?“ Cuadernos de Dramaturgia Contempoánea, 9, Muestra de Teatro Español de Autores Contemporáneos, Alacant, p. 129-138.

2004. “Pero... ¿qué hacemos aquí?” Teatro, utopía y revolución (Acción Teatral de la Valldigna IV), Universitat de València, p. 175-188.

2004. “Mercaderes, campesinos y jornaleros en el teatro de Gaspar Aguilar”. Modelos de vida en la España del Siglo de Oro Vol. 1, Vervuert Verlagsgesellschaft, p. 353-366.

2004. “Los inicios de una esplendorosa trayectoria”. Ínsula, 691-692 (Ejemplar dedicado a: Isabel I (1451-1504), las letras en torno al trono), p. 40-42.
2004. “Conclusiones. La festa i Elx”. En Sirera, Josep Lluís, ed. Actes del VII Seminari
de Teatre i Música Medievals, Elx, 29 al 31 d'octubre de 2002. Ajuntament d'Elx, p. 377-387.
2004. “Introducción. La festa i Elx”. En Sirera, Josep Lluís, ed. Actes del VII Seminari de Teatre i Música Medievals, Elx, 29 al 31 d'octubre de 2002. Ajuntament d'Elx, p. 11-14.
2004. “Un teatre tot de gestos”. En XV Mostra Internacional de Mim, 2004, Sueca. Fundació Bancaixa, Ajuntament de Sueca, p. 84-89.
2004. “Un teatro todo de gestos”. En XV Mostra Internacional de Mim, 2004, Sueca.  Fundació Bancaixa, Ajuntament de Sueca; p. 102-109.
2005. “No es de llantos este día: éxito y pervivencia del teatro religioso más allá del siglo XVI”. Criticón, 94-95, Institute d'Etudes Hispaniques, Université de Toulouse II-Le Mirai, p. 329-342.
2005. “Los santos en el teatro de Lope y el mundo laboral de su época: Una relación conflictiva”. Pratiques hagiographiques dans l'Espagne du Moyen Âge et du Siècle d'Or vol.2, Université de Toulouse-Le Mirail, p.279-296.

2005. "La memòria no té passat (Per a una contextualització del teatre històric català actual)", I Simposi Internacional sobre Teatre Català Contemporani. De la transició a l'actualitat. Institut del Teatre, Barcelona, p. 15-51.

2005. “Una vida cultural encara considerable”. En Piqueras, Norberto, ed. Del Tirant al Quixot: la imatge del cavaller: [exposición], [Sales Estudi General i Duc de Calabria, La Nau, Universitat de Valencia, 9 febrer - 10 abril 2005]. Universitat de València, p. 103-107.
2005. “Virués, Tárrega, Aguilar... Cervantes”. Hecho Teatral, 5, p. 20-39.
2006. “Tradició, patrimoni, repertori. Un debat obert”. Una tradició dolenta, maleïda o ignorada? I Jornades de debat sobre el repertori teatral Català, Punctum, Barcelona, p.21-53.

2006. “Problemáticas en torno a un proceso en marcha. La escritura dramática”. Escrituras del desconcierto. El imaginario creativo del siglo XXI, coord. Virgilio Tortosa, Universitat d'Alacant, p. 93-108.

2006. “Teatro religioso e identidad colectiva: los miracles de Sant Vicent”. Teatro, religión y sociedad, Universitat de València, p.219-217.

2007. “Otro teatro europeo sobre los escenarios españoles: Marco Praga y Roberto Bracco”. En Romera Pintor, Irene y Josep Lluís Sirera, eds. Relación entre los teatros español e italiano: siglo XVI-XX: actas del Simposio Internacional15. Universitat de València, p. 139-152.
2007. “Sin esperanza y vencidos: sobre algunos personajes y algunas tragedias españolas del Quinientos”. En Chiabò, M. i F. Doglio, eds. XXX Convegno, “Libidine dei potenti e angoscia dei vinti. Drammaturgia della crisi alla fine del Rinascimento” (Roma, 5-8 ottobre 2006). Torre d’Orfeo, Roma, p. 186-196.
2007. “¿Ir más allá del texto? Los retos de la historiografía española”. Teatro, 21, Universidad de Alcalá, Alcalá de Henares, p. 211.224.

2007. “Nuestra memoria y la de nuestros personajes”, Teatro, memoria e historia. VII Encuentro anual de la Valldigna. Universitat de València.
2007. "La revolución rusa en el teatro español de los años treinta: del sainete a Benavente", dins Huellas escénicas. Galerna, Buenos Aires, p. 159-166. 
2008. “Disinganno e moralizzazione in La infelice Marcela di Virués. Sulle fonti giraldiane della sua opera teatrale”. En Cherchi, Paolo, Micaela Rinaldi e Mariangela Tempera, eds. Giovan Battista Giraldi Cinzio, gentiluomo ferrarese. Olschki, Florència, p. 53-76. 
2008. “Misteris del Corpus de València”. Estudios sobre teatro medieval. Universitat de València, p.202-240.

2008. “Del IVAM al Palau de les Arts”. En La Gran Historia de la Comunitat Valenciana, X (La democracia reconquistada). Prensa Valenciana, València, p. 193-196.
2008. “Ombres de la ciutat: Una proposta escènica”. Teatre, passions i (altres) insolències. Lectures sobre la dramatúrgia de Manuel Molins. Universitat de València, València, p.401-424.
2008. "Modernización y fasto cultural", dins La democracia reconquistada. Levante-emv, València.
2008. "El teatre al País Valencià", dins Teatre en temps de guerra i revolució (1936-1939). Puctum, Barcelona. 
2008. “Ir más allá del texto dramático”. Stichomythia: revista de teatro español contemporáneo, 7. Universirar de València, p. 1-3.
2008. “Noticia de una experiencia”. Stichomythia: revista de teatro español contemporáneo, 6. Universitat de València, p. 1-2.
2009. “Cuatro dramaturgias”. Stichomythia: revista de teatro español contemporáneo, 9. Universitat de València, p. 127-130.
2009. “Editorial”. Stichomythia: revista de teatro español contemporáneo, 8. Universitat de València, p. 1-2.
2009. “Editorial”. Stichomythia: revista de teatro español contemporáneo, 9. Universitat de València, p. 1-2.
2009. “Editorial”. Stichomythia: revista de teatro español contemporáneo, 10.Universitat de València, p. 1-2.
2009. “Las prácticas escénicas en España durante el período de la Restauración decimonónica”. Hecho teatral: revista de teoría y práctica del teatro hispánico, 9. Universitat de València, p. 5-26.
2009. “Teatros y otras formas de ocio”. Las Puertas del Drama, 35 (Monográfico: Consumo de teatro en España). Universitat de València, p. 4-7.
2009. “Perseguir un imposible: Numbert de Gerard Vázquez”. Quaderns de filologia, Anejo 65, Universitat de València, p. 295-301.
2009. "La crítica teatral como documento para el estudio de la historia del teatro español", dins Motivos & estrategias. Universidad de Granada-Instituto Politécnico de Leiria, Granada-Leiria.  
2009. “Tots fem teatre”. Llibret de falla Mascarada, 2009, A.C. Falla Plaça Jesús, València.
2009. “Cuando la distancia es el olvido: el último teatro de Jacinto Grau”. Congreso Internacional de Teatro Iberoamericano y Argentino. Universidad de Buenos Aires. (Conferència inèdita).
2009. “Representar el sainete valenciano: imágenes textuales y tradición interpretativa
(artícle revisat d'un altre anterior)”. En Dubatti, Jorge, ed. Historia del actor II: Del ritual dionisíaco a Tadeusz Kantor. Colihue SRL, Buenos Aires, p. 151-188.
2010. "El teatre en l'obra de Ferran Torrent", dins El món i l'obra de Ferran Torrent. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2011, p. 21-29.
2010. “La Gallina Ciega de Aub-Monleón: una reflexión desgarrada”. El correro de Euclides: anuarios científico de la Fundación Max Aub, núm. 5, p. 213-216.

2011. “La dècada prodigiosa a la Ciutat Maragda”, amb Rodolf Sirera. Estudis escènics, 38. Quaderns de l'Institut del Teatre, Barcelona, p. 178-187.
2011. “La mujer fuerte en el teatro español del XVI, entre la admiración y la condena”. La mujer, de los bastidores al proscenio en el teatro del siglo XVI. Universitat de València, p. 293-304
.
2011. “Les versions teatrals del Tirant”. En Bellveser, Ricard, ed. La novel·la de Joanot Martorell i l'Europa del segle XV, Congrés Internacional 520 Aniversari Tirant lo Blanch, 1490 – 2010, II. Alfons el Magnànim, València, p. 721-743.
2011. “Tras el invierno, editorial”. Stichomythia: revista de teatro español contemporáneo, 11-12. Universitat de València p. 1-4.
2011. “La corte de los mil juegos: literatura y espectáculo en la Valencia del Renacimiento”. En XII Festival de Música Antiga de Valencia “Música, Història i Art (‘Música, arte y espectáculo cortesano en el Renacimiento’) 25.
2012. “Una despedida temporal, editorial”. Stichomythia: revista de teatro español contemporáneo, 13. Universitat de València p. 1-4.
2011. Laudatio concessió de la Medalla de la Universitat de València al Misteri d'Elx 26
2012. Programa de mà d’ El Cant de la Sibil·la. Edició biblingüe. València.
2012. “El Cancionero General, entre nosotros”. Estudios sobre le Cancionero General (Valencia, 1511), poesía, manuscrito e imprenta. Publicacions de la Universitat de València, p. 615-632.

2012. “La España de los Siglos de Oro como motivo temático en el teatro musical de Ruperto Chapí”. Ruperto Chapí: nuevas perspectivas vol. 1, p.393-407.
2012. "Actors and agency in the modern era, 1801-2010", dins A History of Theatre in Spain. Cambridge Un. Press, Cambridge. 
2012. "Escribir teatro en el siglo XXI: de la sustracción a la adicción", dins Filologia e critica nella modernità letteraria. Clueb, Bolonya, p. 471-484.
2012. “Actores más allà del espejo. Teoria y pràctica del actor en el siglo XIX”. Real Academia de Bellas Artes San Carlos, Instituto de España. Generalitat Valenciana. València, p. 35-55.
2012. “Comentario”. En Cunillé, Lluïsa y Paco Zarzoso; ilustrado por Marta Pina. El alma se serena: drama cósmico valenciano. Media Vaca, València.
2013. “La necesaria (in)fidelidad: la puesta en escena del Ordo Prophetarum, en Jornada en torno a la Sibil·la. Universitat de València. (Conferència inèdita).
2013. “Diàlegs inacabats. Erosionar i destruir”. Caràcters, 65. Universitat de València.

2013. “Hacia dónde va el teatro. Reflexiones de urgencia sin grandes pretensiones de
objetividad”. En Sirera, Josep Lluís, Remei Miralles y Rosa Sanmartín, eds. Metodologías teatrales aplicadas a las nuevas dramaturgias contemporáneas. Episkenion, Mislata (València), p. 503-519.
2013. “Sobre la construcción de algunos de los personajes de La gran Semíramis”. En Couderc, Christophe y Hélène Tropé, eds. La tragédie espagnole et son contexte européen, XVIe-XVIIe siècles. Sorbonne Nouvelle, París, p. 71-79.
2014. “Una obra de innegable actualidad (José Ricardo Morales)”. Laberintos,16, Conselleria de Cultura, Educació i Esport de la Generalitat Valenciana, p. 275.

2014. “Los seminarios del teatro y música medievales y los estudios sobre el Misteri d'Elx: los frutos de dieciséis años de reflexión y debate”. Episkenion, 2, València.

2014. “La crítica, la gestió teatral i l'edició de textos”. Rodolf Sirera: Actes de las III Jornada sobre els Escriptors Valencians Actuals. Generalitat Valenciana-AVL, València.

2014. “Las artes escénicas valencianas en los últimos treinta años ¿Un viaje de ida y vuelta?” En Navegando entre dos siglos (1978-2008). Real Academia de Bellas Artes, Generalitat Valenciana, p. 18-41.

2014. "Max Aub Nohrenwitz". Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes, Institut del Teatre, Diputació de Barcelona.
2014. "Maximilià Thous Orts". Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes, Institut del Teatre, Diputació de Barcelona.
2014. "Josep Monleón Bennácer". Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes, Institut del Teatre, Diputació de Barcelona.
2014. "Manuel Molins i Casaña". Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes, Institut del Teatre, Diputació de Barcelona.
2014. "Joan Timoneda". Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes, Institut del Teatre, Diputació de Barcelona.
2014. "Joan Alfons Gil Albors". Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes, Institut del Teatre, Diputació de Barcelona.
2014. "Jaime Salom". Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes, Institut del Teatre, Diputació de Barcelona.
2014. "Enric Rambal Garcia". Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes, Institut del Teatre, Diputació de Barcelona.
2014. "Eduard Escalante Mateu". Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes, Institut del Teatre, Diputació de Barcelona.
2014. "Joan Ferrandis d'Herèdia i Dies de Calataiud". Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes, Institut del Teatre, Diputació de Barcelona.
2014. "Francesc Agustí Tàrrega". Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes, Institut del Teatre, Diputació de Barcelona.
2014. "Francesc Sanz Baldoví". Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes, Institut del Teatre, Diputació de Barcelona.
2014. "Carme Portaceli". Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes, Institut del Teatre, Diputació de Barcelona.
2014. "Antonio Díaz Zamora". Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes, Institut del Teatre, Diputació de Barcelona.
2014. "País Valencià". Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes, Institut del Teatre, Diputació de Barcelona.
2014. "Casa de Comèdies de l'Olivera". Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes, Institut del Teatre, Diputació de Barcelona.
2014. "Teatre Eslava". Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes, Institut del Teatre, Diputació de Barcelona.
2014. "Teatre Principal". Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes, Institut del Teatre, Diputació de Barcelona.
2014. "Desig, de Josep Maria Benet i Jornet". Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes, Institut del Teatre, Diputació de Barcelona.
2014. "El Prado de Valencia, de Francesc Agustí Tàrrega". Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes, Institut del Teatre, Diputació de Barcelona.
2014. "Centre Dramàtic de la Generalitat Valencians (GTVA)", amb Roser Soler. Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes, Institut del Teatre, Diputació de Barcelona.
2014. "Teatres de la Generalitat Valenciana (TGV)". Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes, Institut del Teatre, Diputació de Barcelona.
2014. "Adaptació". Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes, Institut del Teatre, Diputació de Barcelona.
2014. "Moros i Cristians". Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes, Institut del Teatre, Diputació de Barcelona.
2014. "Festa de Les Falles". Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes, Institut del Teatre, Diputació de Barcelona.
2014. "Carnestoltes". Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes, Institut del Teatre, Diputació de Barcelona.
2014. "La Cazuela". Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes, Institut del Teatre, Diputació de Barcelona.
2014. "Pluja Teatre". Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes, Institut del Teatre, Diputació de Barcelona.
2014. "Xarxa Teatre". Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes, Institut del Teatre, Diputació de Barcelona.
2015. “Goldoni en La Albufera: la puesta en escena de Gresca al Palmar (Le baruffe chiozzotee) a cargo del director Juli Leal”. Episkenion 3-4, València.

2015. “Max Aub, el dramaturgo”. El exilio teatral republicano de 1939 en México, Renacimiento, p. 278-290.
2015. "La tragedia spettacolo cortigiano della Spagna del XVI secolo, un genere da revisitare", Italique XVIII, Gènova. 
2015. “Vivir o revivir la historia a través de una cámara: la televisión se pasea por la historia contemporánea de España”, dins Historia y cine. La construcción del pasado a través de la ficción. Institución Fernando el Católico. Excma. Diputación de Zaragoza. Zaragoza.
2015. “Companys de viatge”. Assaig/Grup de teatre Universitat de València. 25 anys contant històries per un camí plaent. Universitat de València, p. 99.
2015. “La música en la creación escénica de Rodolf Sirera: géneros y temas”. Conferència a la UNED, Madrid (inèdita). 
2015. “La enseñanza universitaria. Una ventana de oportunidad para la dramatúrgia actual... que está a punto de cerrarse”. Primer congreso de la Academia de las Artes Escénicas de España, Ureña.  (inédita).
2015. “Del aislamiento a la transversalidad: las enseñanzas de teatro ante los nuevos retos educativos y laborales”. En II Jornadas de Escuelas de Teatro en Castilla-La Mancha 27. [en prensa].
2015. “Teatro político durante la Segunda República” , conferència organitzada per Frente Cívico Somos Mayoría (Asociación de Vecinos y Cultural Tres Forques-Valencia), (inèdita)
2016. “Carles Alberola: una escriptura dramática més enllà de tòpics (una visió personal)”. L’aiguadoçs, 45, Pedreguer, p.53-64.
2016: “El Teatre de Carles Salvador». A: Carles Salvador (1893-1955). Escriptor, gramàtic, mestre. Casanova, Emili i Climent, Josep Daniel (eds.). AVL, València, p. 173-197.
2016. “La música en el teatro de Rodolf Sirera. Géneros y temas”. En Romera Castillo, José Nicolás, Francisco Gutiérrez Carbajo y Raquel García-Pascual, eds. Teatro y música en los inicios del siglo XXI. Verbum, Madrid, p. 286-297.
2017. “La festivitat del Corpus Christi com a focus de teatralitat”,  dins el vol 1 Història de les Arts Escèniques Catalanes La teatralitat medieval i la seva pervivència. Institut del Teatre i la Universitat de Barcelona. 
2017. “Goldoni en l’Albufera. La posada en escena de Gresca al Palmar (Le baruffe chiozzotte), a cura de Juli Leal”. Traducció de Lluís Meseguer, dins La traducció Literaria. Estudis sobre la traducció i Literatura Valenciana. Col·lecció Recerca 21. Acadèmia Valenciana de la Llengua, València. 

Pròlegs

1972. “Qui era en Florentí Montfort?” Introducció Homenatge a Florentí Montfort, de Josep Lluís i Rodolf Sirera, Edicions 62, Barcelona, p. 11-13.

1978. “El Rogle: cap a un assaig d'interpretació”. Pròleg a l'edició de Memòria general d'activitats de Rodolf Sirera, Edicions 62, Barcelona.
1983. “Sobre l'ús lingüístic a l'obra”, amb Rodolf Sirera, Homenatge a Florentí Montfort. Edicions 62, Barcelona, p. 19-20.
1986. Pròleg a La dictadura del plutoni; seguit de L’altre Prometeu encadenat. Tres i Quatre, València.
1987. Pròleg al llibre Tres farses populars sobre l'astúcia, de Rodolf Sirera. Tres i Quatre, València.
1990. “Els clàssics d'un teatre sense clàssics”, introducció amb Josep Lluís Sirera. Revistes valencianes, Tres i Quatre, València, p.9-15.
1992. Pròleg a Entre els porcs de Athol Fugard. Centre Dramàtic, València, p. 9-12.
1998. “Un teatre de la memòria”, Pròleg a Tous Tous, de Julia Leal, Colección Teatro Siglo XX, Universitat de València, p. 9-12.

1998. Pròleg a El Teatre a Alacant: 1833-1936, de Jaume Lloret i Esquerdo, Consell Valencià de Cultura, València, p. 11-13.
1999. “Cuando el ombligo no es el centro”. Pròleg a La mirada del gato, d'Alejandro Jornet, Teatro Español Contemporàneo, Muestra de Teatro Español de Autores Contemporáneos, Alicante, p. 5-8.
1999. “Tadeus Calinca y el teatro en catalán en el País Valenciano”. Pròleg a l'edició de Phöebon, Revista Parnaseo, Universitat de València.

2000. Introducció a Juan Lorenzo Palmireno ensaya la Fabella Aenaria con sus alumnos del estudi general de València, dramatúrgia amb Juli Leal. Colección Teatro Siglo XX, Universitat de València, p. 9-25.

2001. “Aventures del Tirant: teatre i cavalleries”, pròleg a Aventures del Tirant, versió dramàtica d’Antonio Amorós. Associació Teatre Escolar, Elx, p. 5-14.
2001. “Teatro medieval vivo” en Actas del Seminario del V Festival de Teatre i Música Medieval d’Elx.
2002. Pròleg a Amigues, d'Albert Hernández i Xulvi, Brosquil, València.

2002. Pròleg a Maror. Théâtre Espagnol Contemporain. Lacquet, París.

2002. “Cuando las dramaturgias desbordan sus límites (José Monleón, autor dramático), pròleg a Crónicas del siglo XX de José Monleón, Universitat de València, p. 11-21.
2002. “Luis Quirante: eje y motor de festival y seminario”, pròleg a La mort com a personatge, l’assumpció com a tema. Actes VI Seminari de Teatre i Mísica medievals, Elx.
2002. “Basted, una obra singular”, pròleg a Basted, creació col·lectiva de Moma teatre. A partir d'una sinopsi argumental i guió de Carles Alfaro”. Col·lecció Textos Moma, València.
2002. "Pròleg de La gran Semíramis”. Assaig de teatre: revista de l'Associació
d'Investigació i Experimentació Teatral, 32, Barcelona, p. 91-96.
2003. Pròleg a Las mocedades del Cid de Guillem de Castro, Biblioteca el Mundo, València.
2003. “¿Malos tiempos para los prólogos?”. Pròleg a (Las) memoria, de dd.aa. Colección Acotaciones en la caja negra, València.

2004. Pròleg a Teatre valencià contemporani, amb textos de Tadeus Calinca, Jaume Policarpo i Enric Benavent. Tres i Quatre, Valencia.

2005. "Introducció”, amb Carles Sirera. La partida, de Josep Lluís i Rodolf Sirera. Bromera, Alzira, p. 7-43.

2005. “A propòsit de La nova Europa de John London”, pròleg a La nova Europa: escenes d’un continent unificat. Tres i Quatre, València.
2005. Introducció i propostes escèniques a Romeo i Julieta, adaptació de Rodolf Sirera. Bromera, Alzira.
2006. Pròleg a L’àngel de l’Apocalipsi: adaptació i dramaturgia de sermons de Sant Vicent Ferrer de Antonio Amorós. Edición bilingüe, Club Universitario, San Vicente del Raspeig (Alicante).
2006. Pròleg a El ángel del Apocalipsis: adaptación y dramatúrgia de sermones de San Vicent Ferrer de Antonio Amorós. Edición bilingüe, Club Universitario, San Vicente del Raspeig (Alicante).
2006. Pròleg a La Pasionaria, de Leopoldo Cano y Masas. Stichomythia, 4. Universitat de València.
2006. “Ver y ser vistos”. Pròleg a Ácaros, de Xavier Puchades. Col·lecció Premi Max, 8, Teatres de la Generalitat Valenciana, València.

2007. “Una celebración del tiempo”. Pròleg a 25. En los veinticinco años de la Escuela Superior de Arte Dramático, Colección Teatro Siglo XXI, Universitat de València, p. 13-18.

2007. Pròleg a Dels llibres de cavalleries a Blasco Ibáñez: la literatura cavalleresca a València d'Emilio José Sales Dasí. Institució Alfons el Magnànim, València.

2007. “Un intento frustrado de teatro revolucionario: La madre de Gorki en adaptación de Max Aub”. Próleg a La mare de Gorki. Stichomythia, 5. Universitat de València.

2007. Pròleg a ¡Qué más da! de Enrique Beltrán y Alfredo Sendín Galiana”. Stichomythia, 5. Universitat de València.

2007. “Llegir llibres de cavalleries no és una bogeria... i escriure sobre ells, molts menys”, pròleg a Dels llibres de cavalleries a Blasco Ibáñez: la literatura cavalleresca a València de Emilio Sales Dasí, Institució Alfons el Magnànim, València.
2010. Programa de mà de Zero Responsables. Zeroresponsables.blogspot.com.es

2010. Pròleg a ¡Venciste Monátkov!”, de Isaac Steinberg. Stichomythia, 5. Universitat de València.
2010. “El landó de seis caballos”, introducció Josep Lluís Sirera; edició i notes de Víctor García Ruiz. Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, Alacant. 
2010. Pròleg a La labor dramática de Manuel y Antonio Machado, de Rosa Sanmartín. Ed. Mágina, Barcelona.
2012. “Viajeros sin retorno: Turquía de Arturo Sánchez velasco, una reflexión en tiempo presente”. Pròleg a Turquia, de A. Sánchez Velasco. Sansy Ediciones, València, p. 5-14.

2012. Programa de mà d’El Cant de la Sibil·la. Edició bilingüe, València.
2013. “Un mito llamado Rambal”, pròleg a Enrique Rambal o todo por el teatro de Francisca Ferrer Gimeno. Episkenion. Mislata.
2013. “Amb una total y plena llibertat”, pròleg a Lliure com un taxi; el contrafet blau. Denes, Paiporta.
2013. “Por los caminos del teatro”, pròleg a Episkenion. Nunca es siempre en teatro, 1.
2013. “Una trayectoria de más de diez años”. Metodologías teatrales aplicadas a las nuevas dramaturgias contemporáneas. Josep Lluís Sirera, Remei Miralles i Rosa Sanmartín, eds.  Episkenion, Mislata, p. 9-22.
2014. “Dos autors per a Una indígena”. Pròleg a Una indígena els va guiar a través de les muntanyes, de Xavier Puchades i Begoña Tena. Episkenion 2, València.

2014. Pròleg a El eco de la palabra : claves literarias e intelectuales de Ramón del Valle-Inclán en algunas páginas olvidadas, d'Antonio Espejo. Araña Editorial, València.

2014. “Cruzar fronteras”, ”, pròleg a Episkenion. Nunca es siempre en teatro, 2.
2015. Introducció i propostes escèniques a A Betlem me’n vull anar! Teatre valencià de Nadal, diversos autors. Edicions Bromera, Alzira. 
2015. “Homenajes”, pròleg a Episkenion. Nunca es siempre en teatro, 3-4.
2016. Pròleg a El mal de Holanda, de Paco Zarzoso en Hongaresa 20 años en las fronteras magníficas del vino, Episkenion, Mislata, p.67-73.
2016. Pròleg a María la Jabalina, de Lola López, en Hongaresa 20 años en las fronteras magníficas del vino, Episkenion, Mislata, p.265-269.
2016. Pròleg a Paco e Isabel (Zero responsables), de Begoña Tena i Paco Zarzoso,
en Hongaresa 20 años en las fronteras magníficas del vino, Episkenion, Mislata, p.123-129.
2016. Pròleg a Patos salvajes, de Paco Zarzoso, Lluïsa Cunillé y Lola López. en Hongaresa 20 años en las fronteras magníficas del vino, Episkenion, Mislata, p.143-151.
2016. Pròleg a Salón primavera, de Paco Zarzoso, Lluïsa Cunillé. en Hongaresa 20 años en las fronteras magníficas del vino, Episkenion, Mislata, p.199-206.

Reflexió i investigació teatral de l'autor: premsa, publicacions culturals i especialitzades

1973. “El II concurs de teatre en llengua valenciana en el Ateneo Mercantil”. Levante-EMV, 30 novembre. 
1973. “El II Concurs de Teatre, en el Ateneo”. Cartelera Turia, 515, 3-9 desembre.
1973. “El II Concurs de Teatre, a L'Ateneu”. Cartelera Turia, 517, 17-23 desembre.
1974. “El II Concurs de Teatre a l'Ateneu”. Cartelera Turia, 519, 31 desembre-6 gener. 
1974. “Comenzar por Ibsen. La dama del mar”. Pipirijaina: revista de teatro, 1, p. 44-45.
1974. “Arnold Schoenberg (1874-1951)”. Cartelera Turia, 555, 9-15 setembre.
1974. “Breu repàs del teatre català independent”. Cartelera Turia, 557, 23-29 setembre.
1974. “Los buenos días perdidos”, de Antonio Gala, por el Corral de Comedias. Cartelera Turia, 524, 4-10 febrer.
1974. “El camarero las prefiere viudas”, de Carlos Valserra. Por la Cía de Cecilio de Valcárcel. Cartelera Turia, 536,  29 abril-5 maig.
1974. “La cantante calva, de Ionesco ; El Canario mudo, de Ribemont-Dessaignes; Festival caníbal Da Da, de Picabia”. Por el grupo Taetro. Cartelera Turia, 541, 3-9 juny. 1974. “La casa de los siete balcones”, de Alejandro Casona, por el Grupo Candilejas. Cartelera Turia, 534, 15-21 abril.
1974. “Els cavallers”, pel Grup de Folk d'Alberic. Cartelera Turia, 565, 18-24 novembre.
1974. “Els cavallers”. Espectacle del 'Grup de Folk d'Alberic'. Serra d'Or, any XVI, 183, desembre, p. 108-109.
1974. “Concierto”. Por el Collegium Aureum. Cartelera Turia, 564, 11-17 novembre. 
1974. “Danzón de exequias”, por el Grupo Ditirambo. Cartelera Turia, 532, 1-7 abril. 
1974. “La destrucción de Sagunto”, de José Mª Pemán y Sánchez Castañer. Cartelera Turia, 552, 19-25 agost. 
1974. “Diálogo con esperpento”. Cartelera Turia, 564, 11-17 novembre.
1974. “Diálogos de Ruzante”. Por el Grupo "Esperpento". Cartelera Turia, 563, 4-10 novembre. 
1974. “Errante, montaje sobre poemas de León Felipe”. Por el Grupo Pluja. Cartelera Turia, 533, 8-14 abril.
1974. “Farsa y licencia de la reina castiza”, de Valle-Inclán. Por el Teatro Universitario de Murcia. Cartelera Turia, 569, 16-22 desembre.
1974. “Fruta madura”, de Roberto Romero. Por la Cía "Corral de Comedias". Cartelera Turia, 561, 21-27 octubre. 
1974. “L'home de cotó-en-pèl, òpera rock”. Llibre de V.A. Estellés; Paco Traver i Ricard Bellveser; música de Paco Traver, Carles Picó, Bustamante i Josep Silla. Cartelera Turia, 539, 20-26 maig.
1974. “La Lliçò”, de Ionesco. Pel Grup A-71. Cartelera Turia, 559, 7-13 octubre. 
1974. “Las mariposas”, de Jaime Carballo, por el Pequeño Teatro de Valencia. Cartelera Turia, 527, 25 febrer-3 març.
1974. “Mort de gana show”, espectacle de "La Trinca". Cartelera Turia, 533, 8-14 abril.
1974. “La obra completa para piano de la Escuela de Viena”, por Pedro Espinosa. Cartelera Turia, 525, 11-17 febrer.
1974. “¡Qué cariñosa es usted!”, "Lléveme a Paris", de Jiménez Allén, García y Yáñez, Dolz y Soto, por la compañía Colsada. Cartelera Turia, 528, 4-10 març.
1974. ¿Qué pasa en la alcoba? ", de A. Paso ; "Patro no me calientes", de J. Austria ;"Eses caballero es mi esposa", de A. Paso. Por Paloma Paso y Miguel de Grandy. Cartelera Turia, 540, 27 maig-2 juny.
1974."Quejío", José Monleón, el teatro y algunas cosas más. Cartelera Turia, 525, 11-17 febrer.
1974. “Raimon, tants d'anys i ara”. Cartelera Turia, 563, 4-10 novembre.
1974. “El rey se muere”, de Ionesco. Pel grup "Teuladí". Cartelera Turia, 569, 16-22 desembre. 
1974. “El salto de cama”, de Robin Hawdon. Compañía de Paco Morán. Cartelera Turia, 542, 10-16 juny.
1974. “Santa María de Iquique”, por el grupo Aigïues Blaves. Cartelera Turia, 525, 11- 17 febrer.
1974. “Sobre la correcció dels textos (fe d'errades) amb Rodolf Sirera. Cartelera Turia, 558, 30 setembre-6 octubre.
1974. “Sobre "Tres forasters de Madrid". Entrevista a "El Rogle" (Josep Lluís Sirera, autor de la versión; Alfred Mayordomo y Rodolf Sirera, directores del montaje). Cartelera Turia, 529, 11-17 març.
1974. “Tartufo”, de Molière. Por "El Algibe". Cartelera Turia, 559, 7-13 octubre.
1974. “Técnica de cambra”, de Manuel de Pedrolo. Cartelera Turia, 519, 31 desembre-6 gener. 
1974. “Els cavallers. Espectacle del Grup de Folk d'Alberic”. Serra d'Or ,183, Barcelona, p. 108- 109.

1974. “Algemesí: Folklore i participació popular”. Serra d'Or, 182, Barcelona, p. 67-69.

1974. “València: El concurs de teatre i la Junta Central Fallera”, amb Rodolf Sirera, Serra d'Or, 181, Barcelona, p.107.
1974. “Harca”. Serra d'Or, 177, Barcelona, p.59.

1974. “Tècnica de cambra de manuel de Pedrolo”. Serra d'Or, 174, Barcelona, p.56.

1975. “Julia León o la difícil asunción de una personalidad olvidada”. Cartelera Turia, 571, 30 desembre-5 gener
1975. “Macbeth”, pel "Teatre d'Ubu Blau". Cartelera Turia, 571, 30 desembre-5 gener.
1975. “El día que secuestraron al papa”, de Joao de Bethencourt. Compañía de Carlos Lemos. Cartelera Turia, 574, 20-26 gener.
1975. “Dansa del vetlatori, de Manuel Molins”. Serra d'Or, 189, Barcelona, p. 91.

1975. “La ópera del bandido de John Gay, por Tábano, en la Universidad”. Primer acto,179, Madrid, p.103-104.

1975. “Macbeth”. Serra d'Or, 184, Barcelona, p. 53-54.

1976. “Teatro de las nacionalidades (y 3). País Valencià”. Pipirijaina, 3, Madrid, p. 24-34.
1976. “Teatre a València. Molts problemes”. Dos y dos. Suplement Quatre, 29-30, 11-18 desembre. 
1977. "Rodolf Sirera o el difícil ofici d'escriure teatre al País Valencià", Cal dir, núm. 37.

1977. “Jordi babau, de Molière: Versió de Juli Leal i Francesc Romà. Grup Carnestoltes”. Serra d'Or núm. 208, Barcelona, p. 52-53.

1977. “Cànem: Espectacle del grup Sambori d'Alboraia”. Serra d'Or núm. 208, Barcelona, p. 53-54.
1977. “Pavelló dels premis, jocs, mèrits i xecs per La fira de l'entaulat”. Serra d'Or núm. 214, Barcelona, p. 57-58.

1977. “El teatre i les falles”. Cartelera Turia, núm. extra.
1977. “La última temporada del franquismo”. Dos y dos, 50 (1977): 40-41.
1977. "Herramientas" de Salvador Tavora; pel grup La Cuadra, de Sevilla. Cal dir: setmanari del PCPV, 27, 11 desembre 11, p.25.
1977. “Memòries de la Coentor”, pel grup "Carnestoltes". Cal dir: setmanari del PCPV,
37, 11 desembre, p. 28.
1978. “Carnestoltes y sus Memòries de la coentor”. Revista Pipirijaina núm. 7, Madrid, p.20-22.
1978. “L'Entaulat. Mort el gos queda la rabia. / Pavello dels premis, jocs i merits i xecs”. Revista Pipirijaina núm. 7, Madrid, p. 22-24.
1979. “Al Principal: Opereta i sarsuela”. Valencia semanal: la revista del País Valencià, 95, 11-18 novembre, p.50-51.
1979. “Calidoscopi”. Valencia semanal: la revista del País Valencià, 98, 2-9 desembre, p. 46-47.
1979. “D'aquí a cent anys, tots calvos”. Valencia semanal: la revista del País Valencià, 93, 28 octubre-4 novembre, p. 47.
1979. “De San Pascual a San Gil”. Valencia semanal: la revista del País Valencià, 97, 25 novembre-2 desembre, p. 51.
1979. “Espectacles de nit: Lulú”. Valencia semanal: la revista del País Valencià, 97, 25 novembre-2 desembre, p. 48-49.
1979. “El Estable: Los malcasados de Valencia”. Valencia semanal: la revista del País Valencià, 92, 21-28 octubre, p. 48-50.
1979. “Fumata blanca”. Valencia semanal: la revista del País Valencià, 98, 2-9 desembre,  p. 47.
1979. “Una lliçó ben profitosa”. Valencia semanal: la revista del País Valencià, 96, 8-25 novembre, p. 51.
1979. “La lluna del grup Pluja”. Valencia semanal: la revista del País Valencià, 90, 7-14 octubre,  p. 47-49.
1979. “La nova temporada del Micalet”. Valencia semanal: la revista del País Valencià, 93, 28 octubre-4 novembre, p. 45-47.
1979. “L'Odissea”, pel grup Joglars-Xalana. Valencia semanal: la revista del País Valencià, 97, 25 novembre-2 desembre, p. 50-51.
1979. “La primera Mostra de Manises”. Valencia semanal: la revista del País Valencià, 87, 16-23 setembre, p. 42.
1979. “Té públic el teatre?”. Valencia semanal: la revista del País Valencià, 99, 9-16 desembre, p. 49.
1979. “El teatre: Un món sense llei”. Valencia semanal: la revista del País Valencià, 96, 8-25 novembre, p. 51.
1979. “Teatre infantil en marxa”. Valencia semanal: la revista del País Valencià, 94, 4- 11 novembre, p. 47-48.
1979. “La temporada del Principal”. Valencia semanal: la revista del País Valencià, 91, 14-21 octubre, p. 50-51.
1979. “Tres y una cuatro”. Valencia semanal: la revista del País Valencià, 98, 2-9 desembre, p. 47.
1979. “Vendre peix en un teatre”. Valencia semanal: la revista del País Valencià, 94, 4- 11 novembre, p. 48.
1979. “Xano, xano, anem endavant”. Valencia semanal: la revista del País Valencià, 101,  23-30 desembre, p. 53.
1980. “Aula Brecht: Un espectacle alliçonador”. Valencia semanal: la revista del País Valencià, 108, 10-16 febrer, p. 46.
1980. “Els autors valencians a la recerca del públic”. Valencia semanal: la revista del País Valencià, 106, 27 gener-3 febrer, p. 47-49.
1980. “El Boulevard Americà d'Ubu Blau”. Valencia semanal: la revista del País Valencià, 113, 16-22 març, p. 48.
1980. “Cenando sopa de mijo”. Valencia semanal: la revista del País Valencià, 112, 9- 15 març, p. 49.
1980. “Una difícil sonata”. Valencia semanal: la revista del País Valencià, 109, 17-23 febrer, p. 46-47.
1980. “L'experiencia del Grup l'Horta”. Valencia semanal: la revista del País Valencià, 102, 30 desembre – 6 gener 1980, p. 45.
1980. “Molière per partida doble”. Valencia semanal: la revista del País Valencià, 110, 4 febrer-1 març, p. 47.
1980. “Mori el Merma tornará al Principal”. Valencia semanal: la revista del País Valencià, 104, 13-20 gener, p. 46.
1980. “Primer Acto torna”. Valencia semanal: la revista del País Valencià, 108, 10-16 febrer, p. 46.
1980. “El teatre infantil torna als Vivers”. Valencia semanal: la revista del País Valencià, 114, 30 març-6 abril, p. 44.
1980. “Xano, xano (espectáculo insólito para una temporada teatral”. Pipirijaina, 18, Madrid, p. 40- 41.

1980. “Ubú blau. Bulevar America. Kafka, insólito”. Pipirijaina, 15, Madrid, p. 18-19.

1980. “Teatre Estable del País Valencià: De algún tiempo a esta parte. Homenaje a Max Aub”, Pipirijaina, 15, Madrid, p. 18-19.
1980. “Prometeo, ¡previsor!, mal te sienta ese nombre. Companyia Tirant lo Blanc. Subvertir la tragedia”. Pipirijaina, 17, Madrid, p. 58-59.

1980. “El verí del teatre, La Carátula”. Pipirijaina, 17, Madrid, p. 60.

1981. “La dama del mar. Comenzar por Ibsen”. Pipirijaina, 18, Madrid, p. 44-45.
1981. “Per què cal passar el Niàgara?”, Cartelera Turia, 924, 19-25 octubre.
1981. “La situació actual del teatre valencià: camí de Damasc en dues direccions”. Saó, 42, València, p.11-13.

1982. “PTV o l'exploració d'una nova estètica”. La Tramoia, 0, Elx, p. 11-13.

1982. “GRUP 49: Treball d'investigació a partir de la nostra història”. La Tramoia, 0, Elx, p. 14-16.
1982. “El Teatro Principal de Valencia cumple 150 años. Duende. Lindsay Kemps atrapado en la fascinación de Lorca”. Pipirijaina, 23, Madrid, p. 57-61.
1983. “Sobre les dificultats de fer teatre al Sud del País Valencià. Reflexions d'un home del "centre" La Rella, 1, p. 51-60.
1983. “Els primers cent cinquanta anys de teatre: el Principal de València”. Serra d'Or, 281 Barcelona, p.49-52.

1987. “Elche fiesta y misterio. El teatro asuncionista. Personajes de los Misterios asuncionistas”. El Público, 25, Madrid, p.19-21.
1987. “Sobre els autors”. La Tramoia, 1, Elx, p. 32-34.
1987. “Campanya el teatre a l'escola”. La Tramoia, 2, Elx, p. 3-5.

1987. “Món i Misteri de la festa d'Elx”. La Tramoia, 2, Elx, p.30.

1987“Carta de presentaciò d'una nova revista "La Tramoia", revista de teatre del País Valencià”. Cartelera Turia, 1200, 2-8 febrer, p. 25-26.
1987. “Un debat necessari que a tots ens interessa”. La Tramoia: revista de teatre del País Valencià, 2, p. 23.
1988. “El dramàtic Centre (Dramàtic) de la Generalitat Valenciana”. La Tramoia, 4, Elx, p. 24-26.
1988. “Teatre polític al País Valencià (1968-1936)”. La Rella, 6, p. 57-72.

1988. “Una agitada vida cultural (1834-1868)”, amb Rodolf Sirera. Batlla, 8, València, p.25-37.
1989. “Un centre dramàtic, per què?” Saó,116, València, p.49.
1990. “La dècada discreta”. L'Illa, 2, Alzira, p.8.
1990. “¿Teatre religiós o teatre de tema religiós? Festa d'Elx 42, Elx, p. 181-194.
1990. “Teatre de festivals i festivals de teatre”. Saó, 6, València, p.21.

1990. “Teatre i pedres”. Saó, 6, València, p.22-23.
1990. “La dècada discreta”. L'Illa, 2, Alzira, p.8.
1990. “Els bons salvatges de casa nostra”. El Temps (1 d'octubre), València, p.44.

1990. “Dòmine Pluja” (Domina dominante, de Pluja Teatre). El Temps (7 de maig), València, p.58- 59.

1990. “Sobre fades, bruixes i prínceps encantats” (Rondalles d'Enric Valor). El Temps (5 novembre), València, p.89.

1990. “Caraduras con suerte”. Levante-EMV, 22 desembre.
1990. “Femme Fatale”. Levante-EMV, 8 desembre.
1990. “Perdidos en el texto”. Levante-EMV, 29 desembre.
1991. [et al.]. “Quan s'acaba, torna a comencar [Manifest en defensa de la llengua a l'arribà de Unió Valenciana a l'Ajuntament de Valencia]”. Levante-EMV,  31 juliol. 
1991. “A su medida”. Levante-EMV, 26 abril. 
1991. “Una acertada recuperación”. Levante-EMV, 18 maig.
1991. “Buena educación”. Levante-EMV, 22 febrer. 
1991. “Una buena Emma”. Levante-EMV, 8 març. 
1991. “Carpintería y nada, nada más”. Levante-EMV, 14 febrer.
1991. “Coco comido”. Levante-EMV, 22 febrer.
1991. “Un cuento de hadas”. Levante-EMV, 7 juny.
1991. “La densidad de Delibes”. Levante-EMV, 23 febrer. 
1991. “Descenso a los infiernos”. Levante-EMV, 30 novembre.
1991. “Un escollo llamado Alicia”. Levante-EMV, 23 maig.
1991. “Un espectáculo para equilibristas”. Levante-EMV, 2 novembre.
1991. “Excelentes alumnos”. Levante-EMV, 13 abril.
1991. “Exceso de azúcar”. Levante-EMV, 20 desembre.
1991. “Fuegos fascinantes”. Levante-EMV, 15 setembre.
1991. “Inteligencia a raudales”. Levante-EMV, 10 maig.
1991. “Lecciones de canto”. Levante-EMV, 17 gener.
1991. “Mágica sencillez”. Levante-EMV, 10 novembre.
1991. “Más luces que sombras”. Levante-EMV, 25 gener.
1991. “Mucho ruido y pocas nueces”. Levante-EMV, 22 octubre.
1991. “Neorromanticismo”. Levante-EMV, 15 novembre.
1991. “Preciosa miniatura”. Levante-EMV, 23 novembre.
1991. “Rosas de antaño”. Levante-EMV, 12 abril. 
1991. “Sainete en arte mayor”. Levante-EMV, 21 desembre.
1991. “Una selva urbana”. Levante-EMV, 5 novembre.
1991. “Un serio espectáculo”. Levante-EMV, 4 gener.
1991. “Sombras de Kundera”. Levante-EMV, 5 octubre. 
1991. “Un teatro apasionante”. Levante-EMV, 27 abril. 
1991. “Tres actrices”. Levante-EMV, 10 febrer.
1991. “El triángulo”. Levante-EMV, 21 abril. 
1991. “Voces lejanas”. Levante-EMV, 11 gener.
1991. “Rodolf Sirera y la reflexión sobre el lenguaje teatral”. Notícies d'Escena, 5, Centre Dramàtic de la Generalitat Valenciana, València.

1991. “La gran Semiramis. Una interesante experiencia de teatro clásico”, Primer acto 240, Madrid, p. 168-171.

1991. “Paradoxes del temps i de l'espai”. El Temps, 343, València, p.92.

1991. “Per Nadal, llànties... meravelloses”. El Temps, 344, València, p.91.

1991. “La nit valenciana”. El Temps, 347, València, p.93-94.

1991. “Una cantant molt ben entonada”. El Temps, 349, València, p.93.

1991. “La Paradoxa del conferenciant”. El Temps, 351, València, p.93-94

1991. “Influències perilloses”. El Temps, 354, València, p.92.

1991. “Un cert classicisme”. El Temps, 358, València, p.109.

1991. “El Torrent de l'Horta”. El Temps, 360, València, p.91.

1991. “El somni de l'estabilitat”. El Temps, 363, València, p.91.
1991. “Mentides en veu alta”. El Temps, 366, València, p.91.

1991. “Ser autor de teatre és ben difícil”. El Temps, 368, València, p.91.

1991. “Un nou espai teatral a Alacant”. El Temps, 378, València, p.88.

1991. “Teatre del foc”. El Temps, 380, València, p.92.

1991. “Un Centre Tranquil”. El Temps, 382, València, p.87.

1991. “Teatre de porxo”. El Temps, 384, València, p.87.

1991. “Tots n'esperaven més”. El Temps, 386, València, p.87.

1991. “La lògica dels bojos”. El Temps, 388, València, p. 87.
1991. “Titelles plens de vida”. El Temps, 390, València, p.87.

1991. “Els Aficionats, una cosa molt important”. El Temps, 392, València, p.87.

1992. “Un regal de fi de temporada”. El Temps, 419, 29 juny.
1992. “Elogi del risc”. El Temps, 423, 27 juliol.
1992. “Desde un mar muy lejano”. Levante-EMV, 10 gener.
1992. “Un «virgo» consentido pero sin sentido”. Levante-EMV, 14 gener.
1992. “Confesiones convincentes”. Levante-EMV, 15 gener.
1992. “Jugar sobre seguro”. Levante-EMV, 21 gener.
1992. “Cómicos y clásicos”. Levante-EMV, 20 febrer.
1992. “Se tambalea, pero no se desploma”. Levante-EMV, 23 febrer. 
1992. “«Mili» con «gags»”. Levante-EMV, 24 març.
1992. “El teatro es sueño”. Levante-EMV, 29 març.
1992. “«Surabaya», una impecable unión entre música e interpretación”. Levante-EMV, 5 abril.
1992. “Piratas musicales”. Levante-EMV, 29 abril.
1992. “Exceso de máscaras”. Levante-EMV, 14 maig.
1992. “No todo es farsa”. Levante-EMV, 15 maig.
1992. “Hacer diana”. Levante-EMV, 19 maig.
1992. “Fotos y postales”. Levante-EMV, 10 juny.
1992. “Las comedias bárbaras (I). La tradición inexistente”. Levante-EMV, 16 juny.
1992. “Las comedias bárbaras (II). La fabricación de una trilogía”. Levante-EMV, 17 juny.
1992. “Las comedias bárbaras (y III). No sólo el director cuenta”. Levante-EMV, 19 juny.
1992. “El discreto encanto de la Comédie”. Levante-EMV, 27 setembre.
1992. “No hay quinto malo”. Levante-EMV, 18 octubre. 
1992.“En tono menor”. Levante-EMV, 25 octubre.
1992. “Buenas iniciativas”. Levante-EMV, 30 octubre.
1992. “Un tenorio telonero”. Levante-EMV, 1 novembre.
1992. “Suavidad”. Levante-EMV, 5 novembre.
1992. “Microciclo y macrodudas”. Levante-EMV, 15 novembre.
1992. “Buena noche”. Levante-EMV, 23 novembre. 
1992“Actores solos”. Levante-EMV, 5 desembre.
1992. “Lectura inteligente”. Levante-EMV, 6 desembre.
1992. “Teleteatro”. Levante-EMV, 9 desembre.
1992. “No todo son canciones”. Levante-EMV, 22 desembre.
1992. “Libertad de elección”. Levante-EMV, 23 desembre.
1992. “Teatro y vida cotidiana”. Levante-EMV, 23 desembre.
1992.”La fascinació assumpcionista”. Saó, 12, València, p.26-28.

1992. “Una Gresca molt trascendent”. El Temps, 395, València, p.88.

1992. “Només una revista”. El Temps, 397, València, p.87.

1992. “Una escenografía no gens petita”. El Temps, 399, València, p.86.

1992. “Un Gulliver amb peus de plom”. El Temps, 401, València, p.88.

1992. “Sistema dual”. El Temps, 405, València, p.86.

1992. “Ni tan pobra ni tan grisa”. El Temps, 407, València, p.87.
1992. “El preu de la glòria”. El Temps, 409, València, p.88.

1992. “Moltes passions i una mica de premis”. El Temps, 411, València, p.84.

1992. “Una illa molt visitada”. El Temps, 413, València, p.86.

1992. “Quan la història no és teatre”. El Temps, 415, València, p.86.

1992. “Vila-real i el teatre”. El Temps, 417, València, p.86.

1992. “Un regal de fi de temporada”. El Temps, 419, València, p.86.

1992. “Fuster i el teatre al País Valencià”. El Temps, 421, València, p.86.


1992. “Elogi al risc”. El Temps, 423, València, p.86.

1992. “Teatres d'estiu”. El Temps, 425, València, p.88.

1992. “Mariners per afició”. El Temps, 433, València, p.86


1992. “Trapezi i culturisme didàctic”. El Temps, 435, València, p.85.

1992. “Aquest octubre, molta pluja i poc Don Juan”. El Temps, 441, València, p.86.

1992. “Teatre de clowns”. El Temps núm. 445, València, p.86.

1993. “L'escriptura dramàtica al País Valencià”. Saó, 161, València, p.33-35.

1993. “Estellés o la veu del poble. Estellés, Ovidi i el futur de la llengua”. Saó, 163, València, p.43- 44.

1993. “També existeix el Nord”. Saó, 163, València, p.68.

1993. “Crítiques imposibles”. El Temps, 448, València, p.86.

1993. “Un cas clínic” (Woyzeck, de Carles Alfaro). El Temps, 452, València, p.86.

1993. “Gust per l'aventura”. El Temps, 460, València, p.86,
1993. “Coses de la dependència”. El Temps, 462, València, p.90.

1993. “Vila-real, un any més”. El Temps, 468, València, p.86.

1993. “Per la porta de servei”. El Temps, 473, València, p.88.

1993. “Tornar als orígens”. El Temps, 475, València, p.88.

1993. “La Festa d'Elx, festa europea”. El Temps, 481, València, p.78.

1993. “Mucho de teatro”. Levante-EMV, 10 gener.
1993. “Difícil, difícil”. Levante-EMV, 16 gener.
1993. “Como tiene que ser”. Levante-EMV, 16 gener.
1993. “Un boceto”. Levante-EMV, 7 febrer.
1993. “De la épica a la cantata”. Levante-EMV, 13 febrer.
1993. “Palabras llenas de fuerza”. Levante-EMV, 20 febrer.
1993. “Más bien tigres”. Levante-EMV, 6 març.
1993. “Mili para rato”. Levante-EMV, 14 març.
1993. “Una festividad diluida”. Levante-EMV, 26 març.
1993. “Milagros históricos”. Levante-EMV, 28 març.
1993. “Por todo lo alto”. Levante-EMV, 28 març.
1993. “Buenos piratas”. Levante-EMV, 30 març.
1993. “Especies protegidas”. Levante-EMV, 25 abril.
1993. “Vidas paralelas”. Levante-EMV, 9 maig.
1993. “Presencia afortunada”. Levante-EMV, 11 maig.
1993. “Tres en un chalet”. Levante-EMV, 5 octubre.
1993. “El «Cant de redempció» amb Remei Miralles, A propòsit de notícia apareguda a Levante-EMV, domingo, 10 de octubre de 1993”. Levante-EMV, 13 octubre.
1993. “Los críticos también premiamos”. Levante-EMV, 13 octubre.
1993. “Sufrir la sinrazón”. Levante-EMV, 18 octubre.
1993. “Sumisión en la granja”. Levante-EMV, 5 novembre.
1993. “Muy dulce”. Levante-EMV, 12 novembre.
1993. “Irreality show”. Levante-EMV, 23 novembre.
1993. “Toda una traducción”. Levante-EMV, 24 novembre.
1993. “Cuentos correctos”. Levante-EMV, 30 novembre.
1993. “Subjetividad y fuegos artificiales”. Levante-EMV, 2 desembre.
1993. “De ayer y de hoy”. Levante-EMV, 3 desembre.
1993. “Poco contenido”. Levante-EMV, 14 desembre.
1994. “Un teatre no gaire conegut”. El Temps Suplement especial, 510, p. 21-24.

1994. “El teatre d'Eduard Escalante: ni arqueologia ni sacralització”. Saó, 24, p. 4-7
1995. “Sobre el teatro de Eduard Escalante”. Escena 20, Barcelona, p. 38-42.

1996. “El drama segons Fàbregas”. El Temps núm. 617, València, p.87.

1998. “Teatro medieval: tan lluny, tan a prop”. Festa d'Elx 50, Elx, p. 183-188.

1998. “El teatro breve de Rodolf Sirera: entre el juego y el escepticismo”. Art Teatral, 11, València.
1998. “Josep Bernat i Baldoví”. Pensat i fet, p. 24.
1998. “Bona lletra” (Perdona per les faltes d'ortografia, de Combinats). El Punt, 3 de maig.
1998. “Lliçons de zoologia“ (Cocodrilo, de Paco Zarzoso). El Punt, 10 de maig.

1998.“Un assassinat i una alternativa”. El Punt, 4, 17 maig, p.13.
1998. “Brecht, per què no?” (Brecht és Brecht, amb P. Ricart i L. Useletti). El Punt, 25 maig.
1998. “Mitologia i escultura”. El Punt, 6, 31 maig, p. 16.
1998. “25 anys de Pluja” (March Trama, de Ximo Vidal). El Punt. 6 de juny.

1998. “PV: Terra d'actors”. El Punt, 11, 5 juliol, p. 13.
1998. “TG: final de temporada (I)”. El Punt, 12, 12 juliol, p. 17.
1998. “TG: final de temporada (II)”. El Punt, 13, 19 juliol, p. 15.
1998. “Alacant a part”. El Punt, 17, 13 setembre, p. 18.
1998. “Una lliçó de teatre” (El Público, de Carlos Díaz). El Punt, 30 setembre.

1998. “Una porta oberta”. El Punt, 21, 11 octubre, p. 16.
1998. “Melodrama” (Souvenir, de La Dependent). El Punt, 1 novembre.

1998. “Senyor i criat” (El señor Puntila y su criado Matti, Teatro de la Abadía). El Punt, 8 novembre.

1998. “Ja estava inventat” (Invent a dues veus, d'Essa minúscula). El Punt, 15 novembre.

1998. “Només bon teatre”. El Punt, 30, 13 desembre, p. 21.
1998. “Regal de Reis” (Hola, Brecht, de Josep Maria Mestres). El Punt, 19 desembre

1999. “Diez años de puesta en escena en Valencia”. ADE, 75, Madrid, p. 70-71.

1999. “Mort d'un geni”. El Punt, 34, 10 gener, p.12.
1999. “Conte i teatre“ (La ruleta russa, d'Enric Benavent). El Punt, 24  gener.

1999.“Lluís Pasqual”. El Punt, 37, 31 gener, p.17.
1999. “Coherència” (Berganza, de La Caràtula). El Punt, 7 febrer.

1999. “Actrius” (Rosa de dos aromas, d'Emilio Carballido). El Punt. 1 març.

1999. “Teatre popular”. El Punt, 50, 2 maig, p.21.
1999. “Dimissió cantada”. El Punt, 51, 9 maig, p.19.
1999. “Coherència i solidesa” (La fundación, de Buero Vallejo). El Punt, 16 maig.

1999. “Humor i acidesa” (Los hermanos Pirracas en Nemequitepá, d'Esteve y Ponce). El Punt, 24 maig.

1999. “El titella és el rei”. El Punt, 55, 6 juny, p.23.
1999. “Autors desprotegits”. El Punt, 57, 20 juny, p.16.
1999. “Bones notícies”. El Punt, 58, 27 juny, p.21.
1999.“A escola”. El Punt, 59, 4 juliol, p.19.
1999. “Moltes ombres” (Ombra, La Fura dels Baus). El Punt, 12 juliol
1999. “Coses d'El Grec”. El Punt, 18 juliol.

1999. “Més sobre El Grec”. El Punt, 25 juliol.

1999. “Saber què fer” (Fuenteovejuna, d'Emilio Hernández). El Punt, 5 setembre.

1999. “Sense paraules”. El Punt, 65, 12 setembre, p.19.
1999. “La crítica, de nou”. El Punt, 69, 10 octubre, p.17.
1999. “Tota una lliçò”. El Punt, 70, 17 octubre, p.19.
1999. “Teatre i televisió”. El Punt, 71, 24 octubre, p.19.
1999. “Intel·ligent relectura“ (El Mago de Oz, d'Ananda Dansa). El Punt, 31 octubre.

1999. “Alta precisió” (Càndid, de Moma Teatre). El Punt, 7 novembre.
1999. “No és tan difícil“ (La mala vida, de Jorge Picó i Alejandro Jornet). El Punt. 5 desembre.
1999. “Zamanillo” (Adultos, d'Eduardo Zamanillo). El Punt, 5 desembre.

1999. “Exiliats”. El Punt, 79, 19 desembre, p.21.
1999. “Indefinició“ (Atardecer en Santa Elena, de Gonzalo Torrente Ballester). El Punt, 26 desembre.

1999. “Jóvenes dramaturgos valencianos. Bradomines. Última generación”. Posdata Levante, 26 de març, València.

2000. “Aneu a l'Espai Moma”. El Punt, 87, 13 febrer, p.30.
2000. “Som quatre gats”. El Punt, 88, 20 febrer, p.31.
2000. “L'afer i els actors”. El Punt, 92, 19 març, p.27.
2000. “Una llàstima”. El Punt, 93, 26 març, p.30.
2000. “Un gran espectacle”. El Punt, 94, 2 abril, p.29.
2000. “Polivalents?”. El Punt, 97, 13 febrer, p.29.
2000. “El supercabanyal”. El Punt, 98, 23 abril, p.15.
2000. “Universitaris”. El Punt, 99, 30 abril, p.21.
2000. “I el públic”. El Punt, 104, 11 juny, p.22.
2000. “Clàssics, hui”. El Punt, 105, 18 juny, p.28.
2000. “La Valldigna i Sitges”. El Punt, 106, 25 juny, p.24.
2000. “Valors en alça”. El Punt, 109, 16 juliol, p.27.
2000. “Amor al teatre”. El Punt, 114, 17 setembre, p.27.
2000. “Tornar a Sueca”. El Punt, 115, 24 setembre, p.29.
2000. “Un esborrany”. El Punt, 116, 1 octubre, p.28.
2000. “Crítics i premis”. El Punt, 118, 15 octubre, p.28.
2000. “Teatre en extinció?”. El Punt, 119, 22 octubre, p.26.
2000. “Elx”. El Punt, 120, 29 octubre, p.29.
2000. “Patrimoni històric”. El Punt, 121, 5 novembre, p.27.
2000. “Tendresa i risc”. El Punt, 122, 12 novembre, p.27.
2000. “Desencís”. El Punt, 123, 19 novembre, p.29.
2000. “Unes grans mans”. El Punt, 124, 26 novembre, p.31.
2000. “Fugitives”. El Punt, 125, 3 desembre, p.25.
2000. “El teatre del meu barri”. El Punt, 128, 24 desembre, p.25.
2000. Sirera, Josep Lluís. “Un gran espectáculo: Déus o bèsties”. Fiestacultura, 3. p. 15-18.
2000.“Els orígens de la Sala Escalante”. Saó, 29. p.8-10.
2000. “Nuevas tendencias escénicas. Nuevos autores, nuevo teatro”. Acotaciones en la Caja Negra 1, València, p.10-11.

2000. “¿Salas alternativas?” Acotaciones en la Caja Negra 2, València, p.10.

2001. “Sexto Seminario de Teatro y Música Medieval”. Fiestacultura, 6, Vila-real.
2001. “La nit de Sant Joan”. Fiestacultura, 7 Vila-real.

2001. “Fiesta, cultura y teatro: la festa d'Elx”. Fiestacultura, 8, Vila-real.

2001. “Teatro navideño”. Fiestacultura, 9, Vila-real.

2001. “Tadeus Calinca, una apuesta por la coherencia”. Art Teatral, 15, Valencia, p.111-115.

2001. “Teatro Universitario. Gestión de las aulas de teatro”. Acotaciones de la Caja Negra, 4, València, p. 6.

2001. “La adaptación de los clásicos. (Una reivindicación necesaria)”. Las Puertas del Drama, 6, AAT, Madrid, p. 15-17.

2001. “Teatre i llengua”. Brúixola, 1, maig, p.8.
2001. “Misteri d'Elx”. Brúixola, 2, octubre-desembre, p. 8.
2001. “De nou, el circ”. El Punt, 130, 7 gener, p.29.
2001. “Què mirem?”. El Punt, 131, 14 gener, p.29.
2001. “De Fassbinder a Tabori”. El Punt, 133, 28 gener, p.27.
2001. “Memòria emotiva”. El Punt, 135, 11 febrer, p.46.
2001. “Satisfacció i tristesa”. El Punt, 136, 18 febrer, p.46.
2001. “Paraules a cau d'orella”. El Punt, 137, 25 febrer, p.46.
2001. “Incomprensible”. El Punt, 138, 4 març, p.46.
2001. “Un refugi”. El Punt, 139, 11 març, p.46.
2001. “De fora vindran…”. El Punt, 140, 18 març, p.46.
2001. “Teatre municipal”. El Punt, 141, 25 març, p.46.
2001. “Narcís negre”. El Punt, 142, 1 abril, p.46.
2001. “De somnis i ombres”. El Punt, 143, 8 abril, p.46.
2001. “De passions i miracles”. El Punt, 145, 22 abril, p.46.
2001. “Reflexions sobre els Max”. El Punt, 146, 29 abril, p.46.
2001. “Temps per a mites”. El Punt, 147, 6 maig, p.46.
2001. “Com fa anys”. El Punt, 148, 13 maig, p.46.
2001. “Una crònica ben necessària”. El Punt, 149, 20 maig, p.46.
2001. “Dia de "Festa"”. El Punt, 150, 27 maig, p.46.
2001. “Teatre i simpatia”. El Punt, 151, 3 juny, p.46.
2001. “Un mar com el nostre”. El Punt, 152, 10 juny, p.46.
2001. “Lennon i Brassens”. El Punt, 153, 17 juny, p.46.
2001. “Fi de curs”. El Punt, 154, 24 juny, p.46.
2001. “La realitat i el desig”. El Punt, 155, 1 juliol, p.46.
2001. “Unes dades per a la reflexió”. El Punt, 156, 8 juliol, p.46.
2001. “Temporada d'estiu”. El Punt, 157, 15 juliol, p.26.
2001. “Una història per fer”. El Punt: setmanari independent, valencià, comarcal i democràtic, ed. País Valencià, 158, 22 juliol, p.22.
2001. “Les coses, com són”. El Punt: setmanari independent, valencià, comarcal i democràtic, ed. País Valencià, 159, 4 agost, p.22.
2001. “Cinc cèntims”. El Punt, 161, 9 setembre, p.22.
2001. “Teatre i realitat”. El Punt, 162, 16 setembre, p.22.
2001. “Fantasmes”. El Punt, 163, 23 setembre, p.22.
2001. “Avantguarda”. El Punt, 164, 30 setembre, p.22.
2001. “Premis i teatre”. El Punt, 165, 7 octubre, p.30.
2001. “Sensatesa”. El Punt: setmanari independent, valencià, comarcal i democràtic, ed. País Valencià21, 166, 20 octubre, p.26.
2001. “Un cas de coherència”. El Punt, 167, 27 octubre, p.22.
2001. “Espurnes”. El Punt, 168, 3 novembre, p.22.
2001. “Símptoma preocupant”. El Punt: setmanari independent, valencià, comarcal i democràtic, ed. País Valencià, 169, 10 novembre, p.22.
2001. “Qüestió de conceptes”. El Punt, 170, 11 novembre, p.22.
2001. “Premis”. El Punt, 171, 18 novembre, p.25.
2001. “Moment tant esperat”. El Punt, 172, 25 novembre, p.22.
2001. “Alacant, per partida doble”. El Punt, 174, 9 desembre, p.22.
2001. “Un teatre oblidat”. El Punt: setmanari independent, valencià, comarcal i democràtic, ed. País Valencià, 175, 16 desembre, p.30.
2001. “Llestos útils”. El Punt: setmanari independent, valencià, comarcal i democràtic, ed. País Valencià, 176, 23 desembre, p.23.
2001. “Temps de teatre”. El Punt, 177, 30 desembre, p.22.
2002. “Els llibrets de falla, avui”, amb Remei Miralles. Marxa popular fallera, 1 (2002): 16-17.
2002. “Teatro Universitario. Aulas laboratorio”. Acotaciones en la Caja negra, 6, València, p.5.
2002. “El texto y...” Acotaciones en la Caja Negra, 7, Valencia, p. 10.

2002. “Fallas en el año 2002”. Fiestacultura, 10, Vila-real.

2002. “La fiesta del Corpus valenciana”. Fiestacultura, 11, Vila-real.

2002. “Sagunto: noticia de un desencuentro”. Fiestacultura, 12, Vila-real.

2002. “Festival de Teatro y Música Medieval de Elx”. Fiestacultura, 13,Vila-real.

2002. “D'un temps, d'un altre (un balanç personal) (visión del panorama teatral valenciano de las décadas 80 y 90)”. Ars Theatrica Contemporánea, 0 (2002): s.p.
2002. “El poder de los criados: lealtad y traición en el teatro de Gaspar Aguilar”. Hecho teatral: revista de teoría y práctica del teatro hispánico, 2, p. 5-22.
2002. “De nou sobre un tema vell”. El Punt, 178, 6 gener, p.22.
2002. “Tirisiti”. El Punt, 179,  13 gener, p.22.
2002. “Teatre de colors”. El Punt, 180, 20 gener, p.22.
2002. “Minoritaris?”. El Punt, 181, 27 gener, p.22.
2002. “Tres anys”. El Punt, 182, 3 febrer, p.22.
2002. “Parada i fonda”. El Punt, 183, 10 febrer, p.22.
2002. “Públic i privat”. El Punt, 184, 7 febrer, p.22.
2002. “Una altra lliçó”. El Punt, 187, 10 març, p.26.
2002. “Haver de callar”. El Punt, 188, 17 març, p.22.
2002. “Esforç editorial”. El Punt, 189, 24 març, p.23.
2002. “De premis i premiats”. El Punt, 190, 31 març, p.23.
2002. “Estadístiques”. El Punt, 191, 7 abril, p. 22.
2002. "La Moma" a Poblet”. El Punt, 192, 14 abril, p.22.
2002. “Petites grans iniciatives”. El Punt, 193, 21 abril, p.22.
2002. “Moments màgics”. El Punt, 194, 28 abril, p.22.
2002. “Música en escena”. El Punt, 195, 5 maig, p.22.
2002. “Voreres plenes de vida”. El Punt, 196, 12 maig, p.22.
2002. “Coses de televisió”. El Punt, 197, 19 maig, p.22.
2002. “Publicitat i teatre”. El Punt, 198, 26 maig, p.22.
2002. “Invisibilitat”. El Punt, 199, 6 gener, p.22.
2002. “Dramatúrgies”. El Punt, 200, 9 juny, p.22.
2002. “El meu amic Pep”. El Punt, 201, 16 juny, p.22.
2002. “Bons costums”. El Punt, 203, 30 juny, p.22.
2002. “Fogueres i teatre”. El Punt, 202, 23 juny, p.22.
2002. “Saber història”. El Punt, 203, 7 juliol, p.22.
2002. “Aniversari”. El Punt, 205, 14 julio, p.22.
2002. “Descoordinació cultural”. El Punt, 207, 28 juliol, p.22.
2002. “Obertura de temporada”. El Punt, 210, 15 setembre, p.22. 
2002. “Acaparadors!”. El Punt, 211, 22 setembre, p.22.
2002. “L'enquesta”. El Punt, 212, 29 setembre, p.22.
2002. “Lament sense paraules”. El Punt, 213, 6 octubre, p.22.
2002. “Teatre als cafés”. El Punt, 214, 13 octubre, p.22..
2002. “Bones expectatives”. El Punt, 215, 20 octubre, p.22.
2002. “Ignorància?”. El Punt, 216, 27 ocubre, p.22..
2002. “Un primer Pinter”. El Punt, 217, ,3 novembre, p.22.
2002. “Un bon festival”. El Punt, 218, 10 novembre, p.22.
2002. “Deute pendent”. El Punt, 219, 17 novembre, p.22.
2002. “In memoriam”. El Punt, 221, 1 desembre, p.22.
2002. “Els límits del text”. El Punt, 222, 8 desembre, p.22.
2002. “Més que una quimera”. El Punt, 223, 15 desembre, p.22.
2002. “Actor d'una peça”. El Punt, 224, 22 desembre, p.22.
2002. “Teatre directe”. El Punt, 225, 29 desembre, p.22.
2003. “Carnavales valencianos”. Fiestacultura, 14, Vila-real.

2003. “Los miracles de sant Vicent Ferrer”. Fiestacultura, 15, Vila-real. 
2003. “El arte como espectáculo de calle”. Fiestacultura, 16, Vila-real.

2003. “VIII Festival Medieval de Elx”. Fiestacultura, 17, Vila-real.

2003. “Un encontre al carrer Quart”, amb Remei Miralles. Pensat i fet, p.18.
2003. “Alacant a València”. El Punt, 226. 5 gener, p.22.
2003. “Àries”. El Punt, 227, 12 gener, p.22.
2003. “Un cant de sensibilitat”. El Punt, 229, 26 gener, p.22.
2003. “Encontre d'autors”. El Punt, 230, 2 febrer, p.22.
2003. “Presentació molt especial”. El Punt, 231, 9 febrer, p.22.
2003. “Bona lectura”. El Punt, 232, 16 febrer, p.22.
2003. “Made in Madrid”. El Punt, 233, 23 febrer, p.22.
2003. “Fragilitat”. El Punt, 234, 2 març, p.22..
2003. “Amb gran dignitat”. El Punt, 235, 9 març, p.22.
2003. “Bona punteria”. El Punt, 236, 16 març, p.22.
2003. “Crits i silencis”. El Punt, 237, 23 març, p.22.
2003. “Cal veure-la”. El Punt, 238, 30 març, p.22.
2003. “Pluja”. El Punt, 239, 6 abril, p.22.
2003. “Un comiat”. El Punt, 241, 20 abril, p.22.
2003. “Llengua i teatre”. El Punt, 243, 4 maig, p.22..
2003. “Immediatesa i tradició”. El Punt, 244, 11 maig, p.22..
2003. “Un altre Hamlet”. El Punt, 245, 18 maig, p.20..
2003. “Contextos i paratextos”. El Punt, 246, 27 maig, p.22.
2003. “Fi de partida”. El Punt, 247, 1 juny, p.22..
2003. “Nous autors”. El Punt, 248, 8 juny, p.22..
2003. “Art al carrer”. El Punt, 249, 15 juny, p.22.
2003. “L'art del monolèg”. El Punt, 250, 22 juny, p.22..
2003. “Fi de curs”. El Punt, 251, 29 juny, p.22.
2003. “Brook i Txèkhov”. El Punt, 252, 6 juliol, p.22..
2003. “Una perla”. El Punt, 253, 13 juliol, p.22..
2003. “Programadors”. El Punt, 254, 20 juliol, p.20..
2003. “Tornen els autors?”. El Punt, 255, 27 juliol, p.22.
2003. “No els ve de gust”. El Punt, 256, 3 agost, p.22.
2003. “Compàs d'espera”. El Punt, 261, 7 setembre, p.22.
2003. “Vendre fum”. El Punt, 262, 14 setembre, p.22.
2003. “Hora de canvis”. El Punt, 263, 21 setembre, p.22.
2003. “De nou, els premis”. El Punt, 264, 28 setembre, p.22.
2003. “Esperit de risc”. El Punt, 265, 5 octubre, p.22.
2003. “Ja era hora!”. El Punt, 266, 12 octubre, p.22.
2003. “Una producció pròpia”. El Punt, 267, 19 octubre, p.22.
2003. “El teatre i els Octubre”. El Punt, 268, 26 octubre, p.22.
2003. “Un vell repte”. El Punt, 269, 2 novembre, p.22..
2003. “Un bon símptoma”. El Punt, 270, 9 novembre, p.22..
2003. “Nit de premis teatrals”. El Punt, 271, 16 novembre, p.22..
2003. “Racionalització”. El Punt, 272, 23 novembre, p.22..
2003. “El poder del silenci”. El Punt, 273, 30 novembre, p.22.
2003. “Final de trajecte”. El Punt, 274, 7 desembre, p.22.
2003. “No sé per què”. El Punt, 275, 14 desembre, p.22..
2003. “Ballar amb coratge”. El Punt, 276, 21 desembre, p.22.
2003. “Buscar-se la vida”. El Punt, 277, 28 desembre, p.22.
2004. “Fiesta y teatro”. Fiestacultura, 18, Vila-real.

2004. “Buscar alternativas”. Fiestacultura. 19, Vila-real.

2004. “V Encontres de la Valdigna”. Fiestacultura, 20, Vila-real.

2004. “Jugar con fuego”. Fiestacultura, 21, Vila-real.

2004. “Un aniversari”. Marxa popular fallera, 3, p.12.
2004. “Any Albena”. El Punt, 278, 4 gener, p.22.
2004 “Majoria d'edat”. El Punt, 279, 11 gener, p.22.
2004. “La ciutat i l'avantguarda”. El Punt, 281, 1 febrer, p.22.
2004. “Salt qualitatiu”. El Punt, 280, 18 gener, p.22.
2004. “Una experiment apassionant”. El Punt, 281, 25 gener, p.22.
2004. “Dependències”. El Punt, 283, 8 febrer, p.22.
2004 “Excel·lent proposta”. El Punt, 284, 15 febrer, p.22.
2004. “Fer-ho difícil”. El Punt, 285, 22 febrer, p.22.
2004. “Complicitats”. El Punt, 286, 29 febrer, p.22.
2004. “Molt més que l'acudit fàcil”. El Punt, 287, 7 febrer, p.22.
2004. “Trenta anys”. El Punt, 288, 4 gener, p.22.
2004. “Anàlisis sociològiques”. El Punt, 289, 21 març, p.22.
2004. “Premis i cerimònies”. El Punt, 290, 28 març, p.22.
2004. “Aire fresc”. El Punt, 291, 4 abril, p.22..
2004. “De repertoris i públic”. El Punt, 292, 11 abril, p.22.
2004. “Sense paraules”. El Punt, 293, 4 gener, p.22.
2004. “Petit gran format”. El Punt, 294, 25 abril, p.22.
2004. “Seny i bilingüisme”. El Punt, 295, 2 maig, p.22.
2004. “Per molts anys”. El Punt, 296, 9 maig 2004): 22.
2004. “Escriure per al segle XXI”. El Punt, 297, 16 maig, p.22.
2004. “Donjoanisme”. El Punt, 298, 23 maig, p.22.
2004. “Per l'espiell [sic]”. El Punt, 299, 30 maig, p.22.
2004. “Objectiu: punt final”. El Punt, 300, 6 juny, p.22.
2004. “Final de trajecte?”. El Punt, 301, 13 juny, p.22.
2004. “Llum i pàgines web”. El Punt, 302, 20 juny, p.22.
2004. “Una bona trobada”. El Punt, 303, 27 juny, p.22.
2004. “Josep Solbes”. El Punt, 304, 4 juliol, p.22.
2004. “Una opció a considerar”. El Punt, 305, 11 juliol, p.22.
2004. “Final de projecte”. El Punt, 306, 18 juliol, p.22.
2004. “Imatges de la il·lusió”. El Punt, 307, 25 juliol, p.22.
2004. “Deute satisfet”. El Punt, 309, 5 setembre, p.22.
2004. “Els clàssics, al seu lloc”. El Punt, 310, 12 setembre, p.22.
2004. “Els clàssics, al seu lloc”. El Punt, 311, 19 setembre, p.22.
2004. “Gestió teatral”. El Punt, 312, 26 setembre, p.22.
2004. “Mes sales”. El Punt, 313, 3 octubre, p.22.
2004. “Les coses, clares”. El Punt, 314, 10 octubre, p.22.
2004. “Sobre un Brecht”. El Punt, 315, 17 octubre, p.22.
2004. “Ensenyaments teatrals”. El Punt, 316, 24 octubre, p.22.
2004. “Un lleu somriure”. El Punt, 317, 31 octubre, p.22.
2004. “Fa por, molta por”. El Punt, 318, 7 novembre, p.22.
2004. “Anar al gra”. El Punt, 319, 14 novembre, p.22.
2004. “La solitud”. El Punt, 320, 21 novembre, p.22.
2004. “Àcida lucidesa”. El Punt, 321, 28 novembre, p.22.
2004. “Recuperar la farsa”. El Punt, 322, 5 desembre, p.22.
2004. “De llibres i premis”. El Punt, 323, 12 desembre, p.22.
2004. “Amb una mirada diferent”. El Punt, 324, 19 desembre, p.22.
2004. “Memòria viva”. El Punt, 325, 26 desembre, p.22.
2005. “Falles i universitat”. Marxa popular fallera, 4, p.48.
2005. “Aniversarios teatrales: La Carátula”. Fiestacultura, 22, Vila-real.

2005. “ESAD. Una escuela en la encrucijada”. Fiestacultura, 23, Vila-real.
2005. “Un difícil encaje”. Fiestacultura núm. 24, Vila-real.

2005. “Anar fent”. El Punt, 326, 2 gener, p.22.
2005. “Vendre teatre”. El Punt, 327, 2 gener, p.22.
2005. “Realisme i repertori”. El Punt, 328, 16 gener, p.22.
2005. “Oportunitat desaprofitada”. El Punt, 329, 23 gener, p.22.
2005. “Aniversaris”. El Punt, 330, 30 gener, p.22.
2005. “Oralitat a casa nostra”. El Punt, 331, 6 febrer, p.22.
2005. “Arden”. El Punt, 332, 13 febrer, p.22.
2005. “Fascinació”. El Punt, 333, 20 febrer, p.22.
2005. “L'ou i la gallina”. El Punt, 334, 27 febrer, p.22.
2005. “Històries clàssiques”. El Punt, 335, 6
2005. “Una crida”. El Punt, 336, 13 març, p.22.
2005. “Un encert”. El Punt, 337, 20 març, p.22.
2005. “Jurats i votacions”. El Punt, 338, 27 març, p.22.
2005. “Joan”. El Punt, 339, 3 abril, p.22.
2005. “Un cost molt alt”. El Punt, 340, 10 abril, p.22.
2005. “Desagraït?”. El Punt, 341, 17 abril, p.22.
2005. “Lliçó pràctica”. El Punt, 342, 24 abril, p.22.
2005. “Clima tràgic”. El Punt, 343, 1 maig, p.22.
2005. “Banquets”. El Punt, 344, 8 maig, p.22.
2005. “Un camí esperançador”. El Punt, 345, 15 maig, p.22.
2005. “Deu anys”. El Punt, 346, 22 maig, p.22.
2005. “Recrear la tradició”. El Punt, 347, 29 maig, p.22.
2005. “Un homenatge al teatre”. El Punt, 348, 5 juny, p.22.&
2005. “El meu manifest”. El Punt, 349, 12 juny, p.22.
2005. “Descoordinació”. El Punt, 350, 19 juny, p.22.
2005. “I en van…”. El Punt, 351, 26 juny, p.22.
2005. “La fam i la gana”. El Punt, 352, 3 juliol, p.22.
2005. “Error de cálcul?”. El Punt, 353, 10 juliol, p.22.
2005. “Adéus”. El Punt, 354, 17 juliol, p.22.
2006. “Ara més que mai”. Marxa popular fallera, 5 (2006): 38.
2006. “De premios y marginaciones”. Revista Fiestacultura, 26, Vila-real.

2006. “A vueltas con las Fallas”. Fiestacultura, 27, Vila-real.
2006. “Teatro, memoria e historia”. Fiestacultura, 28, Vila-real.
2006. “En la calle y en el galpón”. Fiestacultura, 29, Vila-real.

2007. “Ananda Dansa”, amb Remei Miralles. Fiestacultura, 30, Vila-real.

2007. “Romper inercias en las Fallas”. Fiestacultura, 31, Vila-real.

2007. “Políticamente incorrecto”. Fiestacultura, 32, Vila-real.

2007. “Nueve de octubre en Valencia”. Fiestacultura, 33, Vila-real.

2007. “Un altre Espai perdut”. Saó, 313, València, p.38.

2007. “Dramatúrgia vicentina”. Saó, 314, València, p.38.

2007. “Sobre festivals”. Saó, 315, València, p.38.

2007. “Il·lustre desconegut”. Saó, 316, València, p.38.

2007. “Les coses clares”. Saó, 317, València, p.38.

2007. “Quan no els clàssics interessen”. Saó, 318, València, p.38.

2007. “Temps de silenci”. Saó, 319, València, p.38.

2007. “Patrimoni teatral”. Saó, 320, València, p.38.

2007. “Aire fresc”. Saó, 321, València, p.38.

2007. “Notícies d'un exili”. Saó, 322, València, p.38.

2007. “Una illa”. Saó, 323, València, p.38.
2007. “Sentir (també) veus foranes”. Marxa popular fallera, 6, p.11-12.
2007. El teatro fallero: la importancia y lo que ha supuesto históricamente: 7ª mesa de debate fallero, [integrada por] Hernan Mir, Nicolás Rosales, Salva Ferriol, Vicent Borrego, Carles Galiana, Joan Castelló, Jorge Guarro, El turista fallero, 66, p.11-12.
2008. “Un 'paper' ben poc agraït”. Marxa popular fallera, 7, p.38.
2008. “Centro y periferia. Respuestas a un cuestionario”. Acotaciones en la Caja Negra 15, València, p. 31-32.
2008. “Enseñar y aprender... teatro”. Fiestacultura, 34, Vila-real.
2008. “Las fallas y el arte”. Fiestacultura, 35, Vila-real.

2008. “La fiesta de San Juan en valencia”. Fiestacultura, 36 Vila-real.
2008. “La corteza y la médula”. Fiestacultura, 37, Vila-real.
2008. “Las fallas en invierno”. Fiestacultura, 38, Vila-real.
2008. “Molt més que una commemoració”. Saó, 324, València, p.38.
2008. “Immediatesa”. Saó, 325, València, p.38.

2008. “Veure i sentir”. Saó, 326, València, p.42.

2008. “Pedres que parlen”. Saó, 327, València, p.38.
2008. “Indesinenter”. Saó, 328, València, p.37.

2008. “Tot és començar”. Saó, 329, València, p.38.

2008. “Saba nova”. Saó, 330, València, p.38.

2008. “Lectures profitoses”. Saó, 331, València, p.38.

2008. “Teatre i identitat”. Saó, 332, València, p.36.

2008. “L'excepció i la regla”. Saó, 333, València, p.40.

2009. “Las falals en invierno”. Fiestacultura, 38, Vila-real.

2009. “Viejas y nuevas formas falleras”. Fiestacultura, 39, Vila-real.

2009. “Centenarios ignorados”. Fiestacultura, 40, Vila-real.

2009. “Catalanes, no; catalani, sí”. Fiestacultura, 41, Vila-real.
2009.“Les falles van a escola”. Marxa popular fallera, 8, p.23-24.
2009. “Teatros y otras formas de ocio”, Las Puertas del Drama, AAT, Madrid, p.4-7.
2009. “La fi d'una època?” Saó, 334, València, p.35.

2009. “Temps de circ”. Saó, 335, València, p.35.

2009.”Una bona opció”. Saó, 336, València, p.27.

2009. “Ars legendi”. Saó, 337, València, p.32.

2009. “Treball de base. Ressenya bibliogràfica: Mascarada”. Saó, 338, València, p.35. 
2009. “Exemple de coherència”. Saó, 339, València, p.36.

2009. “Nous espais”. Saó, 340, València, p.35.

2009. “Exilis”. Saó, 341, València, p.35.

2009. “Millor callar”. Saó, 342, València, p.35.

2009. “Cal anar a Turquia”. Saó, 343, València, p.35.

2009. “Qui mana, mana”. Saó, 344, València, p.35.
2010. “Políticament correctes”. Marxa popular fallera, 9, p.25-26.
2010. “Derriba, que nada queda”. Fiestacultura, 42, Vila-real.
2010. “Tres en uno”. Fiestacultura, 43, Vila-real.

2010. “Valencia, ciudad sin calles”. Fiestacultura, 44, Vila-real.
2010. “De la narrativa al teatro (de calle)”. Fiestacultura, 45, Vila-real.
2010. “Serenitat i esperit reivindicatiu”. Saó, 345, València, p.38.
2010. “Curt Circuit”. Saó, 346, València, p.35.
2010. “De manars i garrotades”. Saó, 347, València, p.35.

2010. “Entre el sainet i l'esperpent”. Saó, 348, València, p.32.

2010. “De premis i cementeris”. Saó, 349, València, p.33.

2010. “Alternatives en positiu”. Saó, 350, València, p.35.

2010. “Molt més que solidaritat”. Saó, 351, València, p.36.

2010. “Supervivència”. Saó, 352, València, p.32.

2010. “Treballar per al futur”. Saó, 353, València, p.37.

2010. “Nous espais, noves oportunitats”. Saó, 354, València, p.33.

2010. “Un desig per al 2011”. Saó, 355, València, p.39.

2011. “Volver a empezar”. Fiestacultura, 46, Vila-real.

2011. “Un barrio muy teatral”. Fiestacultura, 47, Vila-real.

2011. “Un mes cada vez menos atractivo”. Fiestacultura, 48, Vila-real.
2011. “Islas y archipélagos”. Fiestacultura, 49, Vila-real.

2011. “Dramatúrgies i documents”. Saó, 356, València, p.38.

2011. “Espectacle en valencià”. Saó, 357, València, p.40.

2011. “El teatre. Motor de dinamització veïnal”. Saó, 358, València, p.40.
2011. “Objectiu assolit”. Saó, 359, València, p.39.

2011. “Coses de la banca”. Saó, 360, València, p.40.

2011. “Còmics de la llengua”. Saó, 361, València, p.38.

2011. “Entre el manual i l'al·legat”. Saó, 362, València, p.39.

2011. “Obrir espais i portes”. Saó, 363, València, p.38.

2011. “Sales en temps de crisi”. Saó, 364, València, p.40.

2011. “Història d'amor”. Saó, 365, València, p.39.

2011. “Més enllà del naturalisme”. Saó, 366, València, p.39.

2012. “Diógenes y su lámpara. (A la búsqueda de una identidad teatral por tierras valencianas)”. Red Escénica – Acotaciones en la Caja Negra, 18, València, p.60-64.

2012. “Un merecido reconocimiento”. Fiestacultura, 50, Vila-real.

2012. “Buscarse la vida en cualquier sitio”. Fiestacultura, 51, Vila-real.

2012. “Ir de casa en casa”. Fiestacultura 52, Vila-real.

2012. “Homenatge a València”. Saó, 367, València, p.39.

2012. “Pragmatisme en temps difícils”. Revista Saó, 368, València, p. 40.

2012. “Tornen els setanta”. Saó, 369, València, p.39.

2012. “El repte de l'espai”. Saó, 370, València, p.38.

2012. “Històries de gent del carrer”. Saó, 371, València, p.38.

2012. “Invitació a l'esperança”. Saó, 372, València, p.37.

2012. “Una segona oportunitat”. Saó, 373, València, p.38.

2012. “Lluitar contra el desencís”. Saó, 374, València, p.38.

2012. “I la gent, què en pensa?”. Saó, 375, València, p.38.

2012. “De l'opressió al si de les famílies”. Saó, 376, València, p.36.

2012. “Quan la fi del món no és cap espectacle”. Saó, 377, València, p.38.

2012. “¿Y la gente? Que no pase (La Gente, de Pérez&Disla)”. No somos critic@s, Episkenion, València.

2012. “Cuando el descanso quizá no llegue nunca (Tío Vania, L’Om-Imprebís)”. No somos critic@s, Episkenion, València.

2012 “Vae Victis... o no (Valèntia, de Col·lectiu VEUS)”. No somos critic@s, Episkenion, València.
2012. “Un cielo que amenaza tormenta (Hilvanando cielos, de Paco Zarzoso)”. No somos critic@s, Episkenion, València.
.

2013. “Retos de futuro”. Fiestacultura, 54, Vila-real.

2013. “Ir más allá de la primera impresión”. Fiestacultura, 55, Vila-real.

2013. “¿Una feria en la encrucijada?”. Fiestacultura, 56, Vila-real.

2013. “El Cant de la Sibil·la”. Fiestacultura, 57, Vila-real.

2013. “De Teatres de la Genaralitat a Culturarts”. Primer Acto 345, Madrid, p. 230-232.

2013. “Quelcom més que salvar els mots”. Saó, 378, València, p.38.

2013. “L'art de la síntesi”. Saó, 379, València, p.38.

2013. “Instint de supervivència”. Saó, 380, València, p. 39.

2013. “Viure la pròpia vida”. Saó, 381, València, p.39.

2013. “Molt més que una escola”. Saó, 382, València, p.38.

2013. “Molt més que rialles”. Saó, 383, València. p.39.

2013. “No els fem prou cas”. Saó, 384, València, p.38.

2013. “Recordar amb el cor”. Saó, 385, València, p.38.

2013. “Anihilació programada”. Saó, 386, València, p.39.

2013. “Tot un exemple”. Saó, 387, València, p. 38.

2013. “Reptes de la nova dramatúrgia”. Saó, 388, València, p.39.
2013. “Todas las tragedias del mundo (Querencia, de Paco Zarzoso)”.No somos critic@s, Episkenion, València.

2013. “Un deute pendent (Darwin, de Craig Baxter)”. No somos critic@s, Episkenion, València.
2013. “El teatre, instrument didàctic (Quatre-cents!, de Daniel Tormo i Anna Marí)” No somos critic@s, Episkenion, València.

2013 “El poder de los pequeños gestos, el poder del teatro (Recortes, adaptació de Juan Cavestany). No somos critic@s, Episkenion, València.

2013. “¿Historias de viejos? (Transición, d’Alfonso Plou i Julio Salvatierra)”. No somos critic@s, Episkenion, València.

2013. “Sempre és possible viure com Fermín... Si ens deixem (Jo de major vull ser Fermín Jiménz, d’ El Pont Flotant)”. No somos critic@s, Episkenion, València.

2013. “En la calle se puede reflexionar (Y en el teatro de calle también, faltaria más) (Papers!, de Xarxa Teatre)”. No somos critic@s, Episkenion, València.

2013. “Recuerdos que taladran la memòria (Para que no te me olvides, de Guada Sáez)” . No somos critic@s, Episkenion, València.
2013. “Capes superposades de realitat (Lúcid, de Rafael Spregelburd)”. No somos critic@s, Episkenion, València.

2013. “Un homenaje que siempre viene bien (Chao Chochín, de María José Perís). No somos critic@s, Episkenion, València.

2013. “El agridulce mundo de la família (Den Hagg, de Gabriel Ochoa)”. No somos critic@s, Episkenion, València.

2013. “Camino de destrucción (El gran arco, d’Eva Zapico i Àngel Figols)”. No somos critic@s, Episkenion, València.

2013. “La màgia dels mots (Homenatge a T, de Jordi Botella)”. No somos critic@s, Episkenion, València.

2013. “Molt més que una lectura (El genet blau, de Tadeus Calinca)”. No somos critic@s, Episkenion, València.

2013. “El meu Estellés (i el de molts altres) (Un entre tants, de Javier Sahuquillo). No somos critic@s, Episkenion, València.

2013. “Elogio a la perseverancia (Peti Pierre, de Suzanne Lebau)”. No somos critic@s, Episkenion, València.

2013. “Tiempos de revolución (Revolución, de Chema Cardeña)”. No somos critic@s, Episkenion, València.

2014. “Las tortas nuestras de cada día”. Fiestacultura, 58, Vila-real.

2014. “Las fallas de Valencia”. Fiestacultura, 59, Vila-real.

2014. “Cuestión de raíces”. Fiestacultura, 60, Vila-real.

2014. “El fandango de Marx, un circo que cala hondo”. Fiestacultura, 61, Vila-real.

2014. “Un aniversari especialment important”. Saó, 389, València, p.44.

2014. “Historiar la Transició, superar la Transició”. Saó, 390, València, p.41.

2014. “El teatre se'n va als barris”. Saó, 391, València, p.41.
2014. “Hi ha futur?”. Saó, 392, València, p.43.

2014. “Primavera teatral valenciana”. Saó, 393, València, p.42.

2014. “Escena Erasmus”. Saó, 394, València, p.42.

2014. “Precarietat i supervivència”. Saó, 395, València, p.43.

2014. “Ai, la Transició!” Saó, 396, València, p.42.

2014. “De creadors i exportacions”. Saó, 397, València, p. 42.

2014. “El teatre més enllà dels escenaris”. Saó, 398, València, 43.

2014. “Una fascinació ben lògica”. Saó, 399, València, p.44.
2015. “Així són les coses”. Saó, 400, València, p.43.
2014. “Alegrías las justes (Los alegres incompetentes, de Marcos Hernando)”. No somos critic@s, Episkenion, València.

2014. “Más de un siglo de primaveres (Ladran luego cabalgamos, de Carla Chillida). No somos critic@s, Episkenion, València.

2014. “Una ànima bona de debò (L’ànima bona de Sezuan, de Bertolt Brecht)”. No somos critic@s, Episkenion, València.

2014. “De retorn del País de les Meravelles (M i les balenes, de Xavier Puchades i Guada Sáez)”. No somos critic@s, Episkenion, València.

2014. “El Fandango de Marx, de Patrícia Pardo”, No somos critic@s, Episkenion, València.

2014. “Gore, de Teatre de l'Abast – Xavier Puchades”. No somos critic@s, Episkenion, València.
2014. “Ulisses in Berlín, de Paco Sanguino”. No somos critic@s, Episkenion, València.

2014. “Viajes de ida y vuelta (Cartas de las golondrinas, de Blanca del Barrio)”. No somos critic@s, Episkenion, València.
2015. “Construir una tradición”. Fiestacultura, 62, Vila-real.

2015. “Cabanyal Íntim”. Fiestacultura, 63, Vila-real.
2015. “En la encrucijada”. Fiestacultura, 64, Vila-real.

2015. “En la encrucijada”. Fiestacultura, 64, Vila-real.
2015. “Una procesión cívica”. Fiestacultura, 65, Vila-real.

2015. “Una fabula d'ara mateix”. Saó, 401, València, p.44.
2015. “Bons tallers”. Saó, 402, València.
2015. “I el teatre?”. Saó, 407, València.

2015. “Homenatge merescut”. Saó, 403, València.

2015. “Víctimes (col·laterals) de la Transició”. Saó, 404, València, p.43.
2015. “Traçar itineraris sobre l'escena”. Saó, 406, València, p.43.
2015. “Cinc anys de reflexió, teatre i lluita”. Saó, 406, València.

2015. “I el teatre?”. Saó, 407, València, p.42.
2015. “Vint anys i més”. Saó, 408, València, p.43.
2015. “Oblidar no és bona cosa”. Saó, 409, València.
2015. “Carta de las golondrinas, de Escena Miriñaque“. No somos critic@s, Episkenion, València.
2015. “Oda a Macedonio, de Jorge Affranchino. No somos critic@s, Episkenion, València.

2015. “Trabajar con los sueños (La Onironauta, de Catrina Teatro)”. No somos critic@s, Episkenion, València.

2015. “Mucho más que un (merecido) homenaje. (Donde las papas queman, de Carla Chillida)”. No somos critic@s, Episkenion, València.
2015. “Temps de silenci (Trilogia sense primavera, de Alejandro Tortajada)”. No somos critic@s, Episkenion, València.

2015. “Un amigo como muchos de nosotros (Llopis, de Xavo Giménez)”. No somos critic@s, Episkenion, València.

2015. “Aviso para navegants (Las guerras correctas, de Gabi Ochoa)”. No somos critic@s, Episkenion, València.

2015. “Per a després de les eleccions... (Èxit (abans de les eleccions), de Xavier Puchades)”. No somos critic@s, Episkenion, València.

2015. “Estimar el teatre, i també viure’l amb força. (Koktel Molotov, de Pep Ricart i Begoña Tena)”. No somos critic@s, Episkenion, València.
2015. “Algo que nunca morirá: el texto dramático como texto literario”. Las Puertas del Drama, 46, AAT, Madrid.
2015. “MAE. Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques”.Museu de les Arts Escèniques”. Artescenénicas, 2, Madrid, p.54-57. 
2019. “Por una nueva cultura teatral”, amb Remei Miralles. Primer acto, 357, Madrid, p. 179-180

Obra traduïda

CASTELLÀ
1993. Caballos de mar, coescrita amb Rodolf Sirera. Traducció dels autors. SGAE, Madrid. 2008. Benedicat, coescrita amb Rodolf Sirera. (http://www.catalandrama.cat/obres/benedicat)
2008. El día que Bertolt Brecht murió en Finlandia, coescrita amb Rodolf Sirera. (http://www.catalandrama.cat/obres/el-dia-que-bertolt-brecht-va-morir-a-finlandia)
2013. Barracas. En Todos iguales, todos diferentes (VV:AA). Editorial Alupa, València.  (TB)

2020. Dinamarca, amb Rodolf Sirera. Traducció de Rodolf Sirera. Teatro de Autor. SGAE. Madrid.
Inèdites i/o estrenades:
1992. El triunfo de Tirant, coescrita amb Rodolf Sirera. Traducció Jorge García.
2002. Silencio de negra, coescrita amb Rodolf Sirera. Traducció dels autors.
2008. Benedicat, coescrita amb Rodolf Sirera. Traducció dels autors.
FRANCÈS
2005. Noir silence (Silenci de negra), coescrita amb Rodolf Sirera. Traducció Josep Maria Vidal. Éditions de l'Amandier, París.

2008. Benedicat, coescrita amb Rodolf Sirera Traducció Raül-David Martínez Gili. Éditions de l'Amandier, París.
2009. Le jour où Bertolt Brecht est mort en Finlande, coescrita amb Rodolf Sirera. Traducció André Delmas. Les Éditions de l'Amendier/Theatre, Paris. 

Obra premiada

1971. I Premi de teatre Ciutat d’Alcoi, per Homenatge a Florentí Montfort, coescrita amb Rodolf Sirera.

1976. Premio Carlos Arniches de Alicante, per El còlera dels déus, coescrita amb Rodolf Sirera.
1977. Premi de Teatre Ciutat d’Alcoi, per El capvespre del tròpic, coescrita amb Rodolf Sirera.
1977. Premi Serra d’Or de la Crítica, per El brunzir de les abelles, coescrita amb Rodolf Sirera.
1981. Premi València de la crítica, per El capvespre del tròpic, coescrita amb Rodolf Sirera.
1981. Premi Extraordinari, per la tesis doctoral Teatro en Valencia durante los siglos XVI y XVII.
1982. Premi de la Crítica del País Valencià pel millor assaig escrit en català, per Passat, present i futur del teatre valencià.
1988. I Premi de Teatre “Teatre Principal” de Palma per a textos escènics, per Cavalls de mar, coescrita amb Rodolf Sirera.

1989. Premi Serra d’Or de la crítica, per Cavalls de mar, coescrita amb Rodolf Sirera.

1993. XVIII Premi Born de teatre, Ciutadella, per La ciutat perduda, coescrita amb Rodolf Sirera.
1995.Premi Crítica dels Escriptors Valencians de Teatre, per La ciutat perduda, coescrita amb Rodolf Sirera.
2000. Premi A la nostra marxa de les Lletres valencianes.
2002. Premi Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana al millor text teatral publicat en català, per Silenci de negra, coescrita amb Rodolf Sirera.
2002. Premi Pensat i Fet al millor Llibret de Falla.
2002. Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians de Teatre, per Silenci de negra, coescrita amb Rodolf Sirera.

2010. Premi Associació d’Actors i Actrius Professionals Valencians (AAPV) Millor aportació Teatral, per Zero Responsables.
2010. Premi al vicerectorat de la Universitat de València.
2010. Medalla de la Universitat de València.
2011. Premi a la llibertat d’expressió per Zero Responsables. Premis Jove Cultura. Joves Socialistes del País Valencià.
2013. Premi personatge de l’any. Fundació Carolina Torres Palero.
2016. Premi Crítica de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. Arts escèniques i audiovisuals.
2016. Premi de la Crítica Literària valenciana.
2016. Premi Estruch de Teatre a la trajectòria en investigació.
2017. Fènix d’Or per l’Associació Cultural David Fernández Rivera.
2017. President d’Honor de l’Associació Valenciana d’Escriptores i Escriptores de Teatre.
2017. Sala Josep Lluís Sirera, a l’Espai Inestable, València.
2017. Creació del laboratori d’escriptura dramática Insula Dramataria Josep Lluís Sirera. IVC.
2020. Premi de la Crítica Serra d'Or, per Dinamarca, coescrita amb amb Rodolf Sirera. 
2020. Premi Cartellera Turia, per Dinamarca, coescrita amb amb Rodolf Sirera. 
2020. Premi de la Crítica Literària Valenciana, per Dinamarca, coescrita amb Rodolf Sirera. 
2020. Premi Max a la millor autoria teatral, per Dinamarca, coescrita amb Rodolf Sirera. 
2020. Premi al millor text de les Arts Escèniques Valencianes, per Dinamarca, coescrita amb Rodolf Sirera.

Bibliografia

Llibres

GALLÉN, E. i altres (1999) Aproximació al teatre de Rodolf Sirera. Bromera, Alzira.
PÉREZ GONZÁLEZ, Rafael del R. (1998) Guia per recórrer Rodolf Sirera. Institut del Teatre, Barcelona. 
 

Articles, capítols, pròlegs

BADIOU, Maryse (2008) “Xarxa teatre (1983-2008): Un quart de segle sense fronteres i amb el cel per sostre”. Stichomythia, 7,Universitat de  València, p.156-159.
BATLLE, Carles (1989) “Josep Lluís i Rodolf Sirera: Cavalls de mar”. Els Marges, 39, Barcelona.
CANET, José Luís y HARO, Marta. (2017) “Josep Lluís Sirera, un hombre de teatro”, en Teatro Hispánico y su puesta en escena. Estudios en homenaje a Josep Lluís Sirera Turó, PUV, València.
CARBÓ, F. (1993). Literatura actual al País Valencià. Institut Universitari de Filologia Valenciana – Abadía de Montserrat, València-Barcelona, p.177-194.
FÀBREGAS, X. (1972) “Josep Lluís i Rodolf Sirera, o la possibilitat d'un nou teatre valencià”. Pròleg a la primera edició d'Homenatge a Florentí Montfort, de Josep Lluís i Rodolf Sirera. Edicions 62, Barcelona.
-(1978). Història del teatre català,  Barcelona, Millà, p. 326-329.
-(1979) “El còlera dels déus. Bloody Mary Show”. Els Marges, núm. 17, Barcelona.
-(1980). “De la Gloriosa a la primera guerra colonial”, sobre la trilogia La desviació de la paràbola,  inclosa com a pròleg a l'edició d'El capvespre del tròpic, Tres i Quatre, València.
FERRER GIMENO, F. (2017) “Fiscalidad de los espectáculos durante la Guerra Civil Española. El caso del Teatro Principal de Valencia (1936-1939)”, en Teatro Hispánico y su puesta en escena. Estudios en homenaje a Josep Lluís Sirera Turó, PUV, València.
FERRER GIMENO, M.R. (2017) “Josep Lluís Sirera Turó, bibliografía académica”, en Teatro Hispánico y su puesta en escena. Estudios en homenaje a Josep Lluís Sirera Turó, PUV, València.
-(2018). "Josep Lluís Sirera (1945-2015), bibliografía completa". Teatro hispánico y su puesta en escena. Estudios en homenaje a Josep Lluís Sirera. Universtat de València, p.15-49. 
GALCERÁN, J. (1989) “Josep Lluís i Rodolf Sirera: Cavalls de mar”. Revista de Catalunya, Barcelona.

GALLEN, Enric (1999) “Notícia de la recepció del teatre de Rodolf Sirera a Barcelona”. Aproximació al teatre de Rodolf Sirera. Bromera, Alzira, p. 65-74.

-(2002) "La muralla (quasi) inexpugnable. Notícia del tema de la Guerra Civil. Memòria i ficció". Literatura de la Guerra Civil. Memòria i ficció. IEI, Lleida, p. 63-80.
-(2014). "Sirera a Barcelona. Crònica d’una dilatada i intermitent recepció", en Actes de la III Jornada sobre els escriptors valencians: Rodolf Sirera. València, Acadèmia Valenciana de la Llengua, Col·lecció Actes 13.
-(2019). “Josep Lluís Sirera, un home de teatre complet”, en Dramartúrgies contemporànees per la igualtat: autories, escenificacions, recepcions. Una visió comparatista. Universitat de València.
GARROTE, Beatriz (2017) “Portavoz Asociación Víctimas del Metro 3 de Julio”, en Zero responsables, Artezblai, Bilbao.
HERNÁNDEZ, Cristina (1992). “Cavalls de mar. La Arcadia soñada”. El Público 91, p. 44-45.
HERRERAS, E. (1999). “Aproximació a l’obra de Rodolf Sirera”. Aproximació al teatre de Rodolf Sirera. La Tarumba Teatre - Edicions Bromera, Alzira.
-(2000). “Pròleg: Trenta anys de teatre valencià. A la recerca d'una difícil realitat”. Trenta anys de teatre valencià. La Tarumba Teatre - Edicions Bromera, Alzira.
-(2000). “Teatre independent: un viatge a algun lloc”.  Aproximació al teatre valencià actual (1968-1998). Universitat de València, València.
-(2001) Valencia-Cinema, Studio SA: 25 años de resistencia cultural. Algar edicions, Alzira. 
-(2010). Abrir en oscuro: materiales para una historia gráfica del teatro valenciano. Teatres de la Generalitat Valenciana.
LAWICK, H. V. (2003). "Traducció i recepció de l'obra de Brecht en català i en altres espais lingüístics de la Romània: problemes d'aculturació". La literatura i l'art en el seu context social. Abadia de Montserrat, Barcelona, p. 85-103.
LONDON, John (1996) “Josep Lluís & Rodolf Sirera”. Contemporary Catalan Theatre. An Introduction. The Anglo-catalan Society occasional Publications, Sheffield, p. 60-68.
-(1998). “What is Catalan Drama? Language and Identity in Contemporary Catalan Theater: 1939-96”. Estreno, Vol. XXIV, 2, Penn State University.
MARTÍNEZ LUCIANO, Juan V., SANMARTÍN, Rosa y SIRERA, Rodolf. (2016) “Sobre Josep Lluís Sirera y los criterios de la edición”, en Estudios sobre teatro de Josep Lluís Sirera. Academia de las Artes Escénicas de España, vol 4.
MASSIP, F. (2000).  “Trencar els ous dins la panera o la difícil recepció del teatre valencià a Catalunya”. Aproximació al teatre valencià actual (1968-1998). Universitat de València, València.
MIRALLES, R. (2022) “Las no críticas o nunca es siempre en teatro” en Las no críticas de Josep Lluís Sirera, IVC.
MONLEÓN, José (2003) “Silenci de negra, de Josep Lluís y Rodolf Sirera”. Primer Acto, 297, Madrid.

OLEZA, Joan. (2017)”Cap a una reconstrucción virtual de la Casa de Comèdies de l’Olivera (1618-1749). El treball de Josep Lluís Sirera i l’estat de la qüestió”. en Teatro Hispánico y su puesta en escena. Estudios en homenaje a Josep Lluís Sirera Turó, PUV, València.
PAPAMICHAÍL M. (2012) “Zero Responsables, lo humano frente a la crueldad del poder”. Stichomythia no 13, Universitat de València.

PÉREZ GONZÁLEZ, Rafael del R. (1991) “Sobre la construcción textual de Cavalls de mar e Indian Summer”. Pausa, 9/10, Barcelona.

-(1995) “La desviació de les ciutats”. Pròleg a La ciutat perduda, de Josep Lluís i Rodolf Sirera. Tres i Quatre, València.

-(1998) Guia per recórrer Rodolf Sirera. Institut del Teatre, Barcelona.

PÉREZ I MUÑOZ, Manuel (2011) “Llibertat de coerció. Alguns exemples d'antigues i modernes pràctiques de censura teatral (el cas valencià)”. Hamlet 20-21, Barcelona, p.80-83.

PÉREZ RASILLA, E. (2000). “Elementos recurrentes en la literatura dramática española posterior a 1975”. Teatro/Antzerki, 14, Navarra.
-(2003). “Las estrategias narrativas en la escritura teatral contemporánea”. Cuadernos de Dramaturgia Contemporánea, 8, Muestra de Teatro Español de Autores Contemporáneos, Alacant.
PRATS, P. (1995) “La ciutat perduda de Rodolf Sirera”, Revista de Catalunya, 106, Barcelona.
PUCHADES, X. (2017). “Zero responsables. Una dramaturgia colectiva”. En Zero responsables. Editorial Artezblai, Bilbao, p. 7-20.
ROMERA PINTOR, I. (2016). “Centro Studi sul Teatro Medioevale e Rinascimentale” en Europa en su teatro, PUV.
-(2016). Pròleg, en Europa en su teatro, PUV.
ROSSELLÓ, Ramon X. (1997) “Sobre el teatre independent valencià i la nova escriptura teatral”. Caplletra, 22. València.

-(2000). Aproximació al teatre valencià actual (1968-1998), Universitat de València, col·lecció Teatro Siglo XX, núm. 10, València.
-(2007), “El temps de la vida i el temps del relat”, Caràcters, 39, València, p. 44.

-(2010). "Los inicios de la 'nova dramatúrgia' valenciana: del tardofranquismo al estado de las autonomías", Pygmalion 1, p. 51-70
.
-(2010). "De la recepció de models durant la dictadura franquista a Plany en la mort d'Enric Ribera, de Rodolf Sirera", Quaderns de filologia. Estudis literaris, 15, p. 157-178.
-(2011) “De la creació col·lectiva a la meteatralitat: Memòria general d’activitats, d’El Rogle”. La literatura davant el mirall. Ironia i metaliteratura en l’època contemporània. Biblioteca Milà Fontanals, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona.

SADOWSKA GUILLÓN, Irene (2005), “Préface”. Noir silence, de Josep Lluís i Rodolf Sirera. Les Éditions de l’Amandier, París. p. 9-13.

SAHUQUILLO, J. (2017). "Josep Lluís Sirera". Historia y Antología de la Crítica Teatral española (1736-2016). Tomo II. Doménech, F. - Pérez-Rasilla, E. (coords.). Centro Dramático Nacional - MInisterio de Cultura, Madrid.
SANCHIS, Pep. (2017) “El Mestre que continua ensenyant-nos”, en Zero responsables, Artezblai, Bilbao.
SANMARTÍN, Rosa. (2016) “Vivir para el teatro”, en Estudios sobre teatro de Josep Lluís Sirera. Academia de las Artes Escénicas de España, vol 4.
SANSANO, Gabriel (2006) “Sirera: tessel·les d’una escriptura”, Pausa, 23, Barcelona, p. 35-47.
-(2014) “Quaranta anys de complicitat en l'escriptura dramàtica: Rodolf i Josep Lluís Sirera (1971- 2011)”. Rodolf Sirera: Actes de las III Jornada sobre els Escriptors Valencians Actuals. Generalitat Valenciana-AVL, València.

SIMBOR, V. - CARBÓ, F. (1993). Literatura actual al País Valencià (1973-1992). Universitat de València i Publicacions de l'Abadia de Montserrat, València/Barcelona, pàgs. 188-194.
SIRERA, Carles i Josep Lluís (2005). "Introducció” La partida. Bromera, Alzira, p. 7-43.
SIRERA, Josep Lluís i Rodolf (2003). "Cuando la palabra nace del diálogo". La palabra y la escena: Acción teatral de la Valldigna III. Universitat de València, València, p. 153-166.
SIRERA, R. (1991). “La llengua del teatre al País Valencià”, Actes de les I Jornades sobre llengua i creació literària. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Barcelona.
-(2016). “Cuando escribir teatro es cosa de dos” (article homenatge a Josep Lluís Sirera), en Cuadernos de Dramaturgia Contemporánea, nº 21, XXIV Muestra de Teatro Español Contemporáneo, Alacant.
-(2021). Pròleg en Manos de ceniza de Antonio Espejo Trenas. Ediciones Invasoras, 2021.
TORTOSA, V. (2000).  “Panorama de la dramatúrgia valenciana dels 90”. Aproximació al teatre valencià actual (1968-1998). Universitat de València, València.
VÁZQUEZ, Gerard (2011) "Josep Lluís i Rodolf Sirera, dramatúrgia en equip", Hamlet, núm. 18, Barcelona, p. 60-61. 

Recepció en premsa i publicacions especialitzades

ALIAGA, X. (2011). “La política fa teatre”. El País, 3 de febrero.
AMORÓS SÁNCHEZ, A. (2015). “Sirera”. Diario Información, 12 de desembre.
ASOCIACIÓN VÍCTIMAS DEL METRO 3J (2010). “Gracias a Zero Responsables”, L'Informatiu, 4 de novembre.

BATLLE, C. (1989). “Josep Lluís i Rodolf Sirera: Cavalls de mar”. Els Marges, 39, Barcelona.
BEA, A. (2000) “De l’oblit i la memòria”, sobre Silenci de negra”. Levante, València, 8-XII.
BENACH, Joan-Anton (1991). “Los incordiantes fantasmas de Daniel/Sirera”. La Vanguardia, 17 de gener.
-(1992). “Historia familiar con gran puesta en escena”. La Vanguardia, 12 d'abril.
BROCH, Àlex (1974). “Josep Lluís Sirera i el teatre a València”. Canigó, 366, 12 d'octubre, p. 17.
CASTAÑO, Joan. (2015). “En memoria de Josep Lluís Sirera”. Diario Información, 9 de desembre.
CENTRO DE DOCUMENTACIÓN TEATRAL (2013). “Entrevista a Josep Lluís Sirera”, Don Galán, 22 de octubre. https://www.youtube.com/watch?v=5Nvet9GK7VQ
CIUTAT D’ALCOI (2001). “Alcoy protagonizará un capítulo de una sèrie teatral. Històries de Teatres constarà de trece capítulos y està producida por RTVV”, Ciutat d’Alcoi, 8 de desembre.
CERVERA, Alfons (2010) “De paso, Macbeth”. Cartelera Túria, 16 de juliol, València.
CORBELLA, F. J. (1998) “L’obra dramàtica de Rodolf Sirera». Avui,  Barcelona, 29 d'octubre.
CORNELLES, V. (2008). “Un libro recorre los 25 años de Xarxa”, Mediterráneo, 18 d'abril. 
DIAGO, Nel (2010). “43 muertos, 47 heridos, 41 artistas” Cartelera Túria, 16 de juliol, València.
-(2016). “Josep Lluís Sirera” Primer Acto, nº 350.
DIARIO VASCO (1998). “Josep Lluís Sirera: El fútbol como espectáculo es lo más parecido al teatro del Medievo”, Diario Vasco, 23 de novembre.
EL PERIODIC.COM. (2008). “Xarxa Teatre recoge 25 años de trayectoria en libro con unas 300 fotografías”, 17 de abril.
ESPÍ, M. (2015). “Nadal a l’Escalante recorda a Sirera”. Diari Levante, 17 de desembre.
FABRA, M. (2008). “Xarxa recoge en un libro sus 25 años de teatro de calle”. El País, 18 de abril.
FABREGÀS, Xavier (1977). “Un brunzir de qualitat a Sant Andreu”. Avui, 23 de setembre, p.22.
-(1981). “El creauament del Niàgara a València”. Serra d’Or, 267, desembre.
FERRÁNDIZ LOZANO, J. (2016). “Isabel Tortajada, la actriz del Teatro Talía”. El Mundo, 15 de julio.
FERRER, C. (2020). "Josep Lluís y Rodolfs Sirera: Paris, anys 60". Biblioteca de Babel, 1, Universidad Autónoma de Madrid, p.34-35.
FERRER GIMENO, María del Rosario. (2018) “Josep Lluís Sirera Turó, bibliografía completa”, Teatro: Revista de Estudios Culturales. A Journal of Cultural Studies, 20 de febrer. 
FOGUET, F (2001) “Herois i mentides”, sobre Silenci de negra. Avui, Barcelona, 24 de maig.
GALCERÁN, J. (1989). “Josep Lluís i Rodolf Sirera: Cavalls de mar”. Revista de Catalunya, Barcelona.
GALLÉN, E. (1989). “Sirera, a cavall del temps”. Escena, 3, Barcelona.
GARCÍA, A. (2010). “Cultura afea a la Universitat que tolere la obra con burlas a Camps”. Levante, 9 de juliol.
-(2015). “El compromiso del teatro”. Diari Levante, 9 de desembre
GARÍN, I. (2020). “Presoners”. Cartelera Turia, 1 de setembre.
HERAS, G. (2020). "Dinamarca y Plagi". Las Puertas del Drama, 54, AAT, Madrid. 
HERNÁNDEZ, Cristina (1992). “Cavalls de mar. La Arcadia soñada”, El Público, 91, Madrid, p. 44-45.
HERRERAS, E. (2000) “1939-1985: La conformación de un teatro valenciano. De la decadencia del sainete al teatro público”. ADE, 82, Madrid.
-(2008). “Xarxa Teatre: 25 años sin fronteras”, La Cartelera de Levante, 22 d'agost.
-(2010). "1939-1985: la conformación de un teatro valenciano", ADE, 82, p.276-285.
-(2010). “Un metro llamado tragedia” (Zero Responsables). Diario Levante, 9 de juliol.
-(2015). “El magisterio de la crítica”. Diari Levante, 13 de desembre.
-(2020). "¿Teatro valenciano o “a la valenciana? Memorias del teatro independiente en la Comunidad Valenciana”. ADE, 182, p.76-81. 
HERRERO, Sal·lus (2015). “Recordant Josep Lluís Sirera”. La Veu, 13 de desembre.
LAS PROVINCIAS (2014). “Josep Lluís Sirera dice adiós a dècades de docència teatral", 29 de novembre.
LEVANTE (2008). “Una monografía recorre 25 años de espectáculos de Xarxa a través de imágenes y DVD.  18 de abril.
-(2017). “David Fernández homenajea a Josep Lluís Sirera con Fractal, 26 de mayo.
-(2017). “la ciudad gallega de Porriño dedica un poema visual al dramaturgo Josep Lluís Sirera”, 20 de junio. https://www.levante-emv.com/cultura/2017/06/20/ciudad-gallega-porrino-dedica-poema-12155842.html
LOPERENA, Josep M. (1978). “Teatre Nord de la Ciutat, El brunzir de les abelles”. Mundo Diario, 28 de setembre, p. 25.

LLAVATA, A. (2019). "Josep Lluís Sirera". http://alejandrollabata.blogspot.com/2019/12/josep-lluis-sirera.html
LLOPIS, E. (2015). “Muchos artistas hoy desconocidos dedicaron su vida al teatro” Rebelión. 16 de junio. https://rebelion.org/muchos-artistas-hoy-desconocidos-dedicaron-su-vida-al-teatro/
LUX, Trementina (2010) “Pensar es exponerse”, (Zero Responsables), Blog Trementina Lux, València.
MAESILLA, I. (2015). “Adiós a un referente del teatro valeniano”. Las Provincias, 9 de desembre.
MANEGAT, Julio (1978). “Una historia bien contada por la palabra dramática”. El Noticiero Universal, 20 de setembre, p.25.
MARTÍNEZ, V.J. (2015). “Sirera, home d’universitat”. Diari Levante, 11 de desembre.
MARTÍNEZ LUCIANO, J.V. (2015). “Profesor y amigo”. Diari Levante, 10 de desembre.
MAS, Pasqual (2016). “El dia que Bertolt Brecht va morir a Finlàndia”, Episkenion.
MASSIP, F. (1995) “L’espill de dues cares”, a propòsit de La ciutat perduda. Avui,  Barcelona, 30 de març.MESA I REIG, Ll. (2015). “Un estudiós de la literatura popular”. Diari Levante, 10 de desembre.
MESEGUER, Ll. (2015). “El dia que Josep Lluís Sirera no va morir a Finlàndia”. Diari Levante, 10 de desembre.
MIRALLES, R. (2018) “Del aula a la calle, encuentro de estímulos” en Fiestacultura, nº 74
-(2018). “Josep Lluís Sirera. El Teatre Principal de València”. Biblioteca. Centre de Documentació Escènica.
-(2018). “Insula Dramataria Josep Lluís Sirera”, Episkenion, València.
MONLEÓN, José (2003) “Silenci de negra, de Josep Lluís y Rodolf Sirera”. Primer Acto, 297, Madrid.
MONTANER, A. (2015). “Assaig, grupo teatral de la Universitat de València cumple 25 años”. El País, València, 16 de desembre.
MUÑOZ, Gustau. (2015) “Josep Lluís Sirera, in memoriam”, en País Valencià, segle XXI, 10 de desembre.
PABLO, Ley (1992). “Cavall de mar: un espectáculo que navega entre dos aguas y casi naufraga”. ABC Catalana, 12 d'abril, p.12.
PEIRÓ, José Vicente (2015). “Isabel Tortajada, una vida para el teatro”. Las Provincias, 20 de junio.
-(2015). “En memòria de Josep Lluís Sirera”. Las Provincias, 19 de desembre.
-(2016). “Siempre nos quedarà París”, Las Provincias, 9 de juliol. 

-(2017). “Antología de Josep Lluís Sirera”. Las Provincias, 4 de febrero.
-(2019). "De Ibsen a Bergman”. Las Provincias, 12 d’octubre.
PÉREZ DE OLAGUER, Gonzalo (“Sobre la construcción textual de Cavalls de mar  e Indian Summer”. Pausa,  9/10, Barcelona.
PICÓ, J. (2010). “Zero responsables... localitats exhaurides (¡Francisco Camps al teléfono!)”. (jorgepico.com)
PLA, R. (1989). “Neurones”, a propòsit de Cavalls de mar. El País, 19-I, Barcelona.
PRATS, A. (1986) "Rodolf Sirera parla de les seves obres". Aiguadolç, 2, p. 9-17.
PRATS, P. (1995). “La ciutat perduda de Rodolf Sirera”. Revista de Catalunya,106, Barcelona.
PUIG, X. (2015). “Teatre, ciencia i lluita”. Diari Levante, 10 de desembre.
RODRÍGUEZ, Teresa (2010). “Demolidora escenografia sobre el règim de Camps a propòsit de l'accident del metro”. (Zero Responsables). El Punt, 8 de juliol.
ROSSELLÓ, Ramón X. (2016). “Josep Lluís Sirera, acadèmic excel·lent i gran home de teatre”. Serra d’Or, 676, p.66-70.
-(2016). "Tot recordant Josep Lluís Sirera". L'Aiguadolç, 46.
-(2016). “L’escriptura teatral valenciana dels anys noranta ençà”. L’Aiguadolç, 46.
SAGARRA, Joan de (1992). “Le donne, i cavalier, l'arme, gli amori...” El País, 13 d'abril, p-26.
SANCHIS ROCA, V. (1982). “El creauament del Niàgara”. La Tramoia, 0, p.45-46.
SANMARTÍN, Rosa (2008). “Dadme un punto de apoyo...”. Stichomythia, 6, p.152-155.
SEGUÍ, J.R. (2015). “Un amante del teatro”. Valencia Plaza, 10 de desembre.
S.F. (2008). “Xarxa Teatre presume de su éxito universal en un libro recopilatorio”. El Mundo (Castellón al Día), 18 d'abril. 
TORRENT, S. (2008). “Xarxa Teatre, 25 años innovando”, Las Provincias, 17 d'abril.
VERGER, S. (2001). “Tirant a l'òpera”. Lletres valencianes, 4, p.120-121.
VILANOVA, M. (2016). “Josep Lluís”. Fiestacultura, nº 66, Vila-real.
ZAFRA, Ignacio (2010) “Censura bumerán”. (Zero Responsables). El País (edició Comunitat Valenciana), 9 de juliol. 
ZAHINOS, A. (2015) “La actriz con más obras en la cabeza”. ”. Diari Levante, 11 de junio.
-(2015). “El dramaturgo Josep Lluís Sirera recibe la última ovación”. Diari Levante, 9 de desembre.
-(2015). “Muere Josep Lluís Sirera, renovador del teatro en valenciano”. Diari Levante, 9 de desembre.
-(2015). “El legado de Josep Lluís Sirera”. Diari Levante, 13 de desembre.
-(2016). “La obra póstuma de Josep Lluís Sirera abrirá el nuevo Serenates”. Diari Levante, 7 de juny.

Enllaços

Sobre l’autor:
https://aveet.eu/sirera-josep-luis/
https://www.escriptors.cat/autors/sirerajl/?
https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Lluís_Sirera_Turó
http://www.lletrescatalanes.cat/ca/index-d-autors/item/sirera-turo-josep-lluis
http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0062932.xml
Bibliografia completa (M. R. Ferrer Gimeno) 
https://digitalcommons.conncoll.edu/teatro/vol32/iss1/3/

Entrevistes, debats i ponències de l’autor:
2013. Josep Lluís Sirera. Don Galán. Centro de Documentación Teatral.
https://www.youtube.com/watch?v=5Nvet9GK7VQ
2013. No somos críticos. Josep Lluís Sirera i Rosa Sanmartín (CDAEM)
https://vimeo.com/82365443
2013. Jornades sobre Rodolf Sirera. 
https://www.youtube.com/watch?v=BmGqe1pi6hc
2015. Entrevista blog Paraules en silenci. 
http://paraules-en-silenci.blogspot.com/2015/12/programa-103-dimarts-9-de-juny-de-2015.html
2015. La música en la creación escénica de Rodolf Sirera: géneros y temas (XXIV Seminario Internacional del SELITEN@T: Teatro y música en los inicios del siglo XXI, UNED)
https://canal.uned.es/video/5a6fa7f3b1111f250f8b466f
https://canal.uned.es/mmobj/index/id/38653
2015. Teatre Republicà - Josep Lluis Sirera i Antonio Espejo
https://www.youtube.com/watch?v=DjFj8i4x2aM

Sobre projectes teatrals de l’autor:
1977. El brunzir de les abelles. RTVE. 
https://www.rtve.es/play/videos/arxiu/lletres-catalanes-brunzir-les-abelles/1337037/
2010. Zero Responsables.
http://zeroresponsables.blogspot.com.es
2011.Documental Zero Responsables, de Xavo Gimenez. Primera part:
https://www.youtube.com/watch?v=wWd0_JTpmow
2011.Documental Zero Responsables, de Xavo Gimenez. Segona part:
https://www.youtube.com/watch?v=u3HfO4b7Gfs
2011. La España de "Amar". RTVE. 
https://www.rtve.es/play/videos/amar-en-tiempos-revueltos/amar-espana-pelayo-manolita-marcelino/1277360/
2020. Abelardo Méndez: Obra conjunta de Rodolf i Josep Lluís Sirera.
https://www.youtube.com/watch?v=1xkdRXKoqoA

Sobre projectes d’investigació de l’autor:
Accès als números de la revista Episkenion (Centre de Documentació Escènica, IVC)
http://www.episkenion.com/
Accès a "no crítiques" aparegudes en Episkenion
https://episkenion.com/criticas
Accès als números de la revista Stichomythia (Web Parnaseo, Facultat de Filologia, Universitat de València)
http://parnaseo.uv.es/Ars/stichomythia/ante_sti.html
Ars Theatrica (Web Parnaseo, Facultat de Filologia, Universitat de València)
http://parnaseo.uv.es/Ars/contemporanea/arstheatrica.html
Entrades al Centre de Documentació i Museu d'Arts Escèniques (MAE) de l'Institut del Teatre
http://www.cdmae.cat/josep-lluis-sirera-al-mae/
Base de dades Teatre valencià (1936-2005). (Acadèmia Valenciana de la Llengua - Universitat de València)
http://parnaseo.uv.es/basedades/projecte.htm

Homenatges
2015. El teatre contemporani és cosa de vells. Un homenatge a Josep Lluís Sirera. Ramón Moreno, ESADV. 
http://www.ramonmoreno.es/galeria/videos/el-teatre-contemporani-es-cosa-de-vell-un-homenatge-a-josep-lluis-sirera/
2017. Homenatge a Josep Lluís Sirera. Mai és sempre teatre. Associació Valenciana d'Escriptores i Escriptors de Teatre (AVEET). 29 de novembre, Centre del Carme Cultura Contemporània, València.
https://www.youtube.com/watch?v=bYAUT527RjI
2020. Escritos sobre teatro de Josep Lluís Sirera, J. V. Martínez Luciano, R. Sanmartín i R. Sirera eds. 
https://www.youtube.com/watch?v=iuCc6MHLydk