Trajectòria

La trajectòria de López Murria està estretament vinculada a la companyia CanallaCo Teatre, fundada amb dos companys d’aventures teatrals al col·legi: Álex Miranda i Pedro Martín. En 2006, aconsegueixen els drets del guió de la pel·lícula Al otro lado de la cama per a fer una adaptació teatral que dirigirà Juan Sierra. A l’any següent, López Murria comença la seua formació en interpretació en l’Escuela del Actor on assistirà a classes impartides per Juan Mandli, Paco Zarzoso, Pau Pons, Carles Sanjaime, Gabriel Ochoa o Miguel Ángel Romo, entre altres. Paral·lelament, el projecte de CanallaCo creix amb noves incorporacions com Rafa Segura, que serà l’autor habitual de la companyia junt amb López Murria, o María Zamora i Helena Bosch que, en un primer moment, s’encarreguen de la direcció d’algunes obres. En 2008, estrenen el seu segon muntatge, 101 formas de ligar, d’Álex Ladrón de Guevara, estrenada a la Universitat de València i que, poc després, es programa al Teatre Musical.

Aquell mateix any, López Murria s’anima a participar en el Premio de Teatro Breve Nuevos Tiempos, nascut d’una iniciativa d’Alejandro Jornet des de l’ESAD que acabarà implicant a totes les escoles de teatre de València, unides en una associació. L’autor guanya el primer premi amb el seu primer text El último ladrido de Claudio (2008), estrenat a la sala OFF amb direcció de Gabriel Ochoa i Maribel Bayona. Impulsat pel premi, comença a formar-se en escriptura dramàtica mitjançant tallers d’escriptura. A la Muestra de Teatro Español de Autores Contemporáneos d’Alacant, cursa el taller d’Alfonso Plou en 2008. Un any després, el professor de literatura dramàtica de l’Escuela del Actor, Gabriel Ochoa, inicia un laboratori d’escriptura anomenat “Semillas”, al qual poden assistir alumnes i exalumnes de l’escola. S’apunten al curs: Joan Daròs, Paula Llorens, Harold Zuñiga, Alejandro Tortajada i el mateix López Murria. D’aquest laboratori sorgeixen algunes peces destinades a l’escola com: Benivendram (2011), coescrita amb Llorens i Zuñiga, amb direcció de Jaume Ibáñez; o Zona neutral (2012), una adaptació de la pel·lícula El cap de tot això, de Lars Von Trier feta amb Llorens i dirigida per Pau Pons. Aquest vincle creatiu amb l’escola, suposa la participació de l’autor en altres produccions dirigides a un públic juvenil com: Desequilibrado cuento de carretera (2010); Detectives en la Ópera (2011), coescrita amb César Tormo, un espectacle encara en cartell al Palau de les Arts fins fa poc;  o Valentina Sagaç i el cas del lladre de siluetes (2013), coescrita amb Rafa Segura. El professor de l’Escuela del Actor, Andrés Poveda, s’encarrega de la direcció d’aquestes tres peces produïdes per l’ESAC. En 2011, l’autor es llicencia i intervé en la mostra final de carrera Otelhotelo, de Paco Zarzoso, amb direcció del mateix Zarzoso, Miguel Ángel Romo i Carles Sanjaime. López Murria continuarà formant-se com a autor amb tallers impartits per Abel Zamora, Sergi Belbel o José Manuel Mora.

Fins als anys 2010/2011, podríem delimitar l’etapa de formació de López Murria. L’any 2010 serà clau per a la seua trajectòria com a autor amb l’estrena a Espacio Inestable de Desorden (Disorder), la seua primera incursió en la direcció d’escena. A més a més, eixe mateix any, aquesta obra és seleccionada per TheatrEuropa i el Ministerio de Cultura de España per participar en “3 Noches Españolas en Londres”. En aquesta peça, a més, compten amb música en directe de Raúl Artana; l’element musical anirà agafant cada vegada més importància en la creació de l’autor. Quasi al mateix temps, CanallaCo estrena una altra producció, Trasnoche, coescrita per l’autor i Segura i amb direcció de Zamora i Bosch. Després d’aquesta obra, el material textual de les produccions de la companyia el proporcionen Segura i, sobretot, López Murria. Si bé no tornen a escriure cap text junts per a CanallaCo, la complicitat creativa entre els dos autors s’evidencia en el blog compartit Motivos para trasnochar (2009-2014), on publiquen els seus poemes.

Després de l’estrena d’El día 665 (2011), signada per Segura i Alberto Fausto, López Murria escriu una nova peça per a CanallaCo: Azul #15”(2012). Aquesta obra, estrenada a Inestable, tindrà una bona acollida de públic i demostra el potencial de l’autor i de la companyia per a captar espectadors joves. A partir d’Azul #15”, CanallaCo cuida molt els aspectes de promoció dels seus treballs, col·laborant amb músics valencians com Tortel o Giménez & Hijos; i amb dissenyadors com Mikko, que s’encarrega dels cartells de la companyia des de 2013, Belén Segarra, Amparo Balsas o Javi Tatay. En 2012, a més, López Murria comença a tantejar el guió audiovisual escrivint per a la webserie creada per Gabriel Ochoa, Kdamos?, produïda per MementoMedia i subvencionada per l’IVAC. Un any abans, havia sigut l’ajudant de direcció d’Ochoa en el curtmetratge La necesidad (2011). En l’edició de 2012 del Festival Russafa Escènica, l’autor estrena també la peça breu De cómo James Stewart nos desnudaba la mente. Un any especialment creatiu que es tanca amb la publicació d’Azul #15” i la participació de l’autor en dos antologies de poesia: Amateurs (2012) i Anónimos (2013).

En 2013, estrena dos noves peces amb CanallaCo: No estamos together i Los niños alemanes pintan el cielo de color gris. La primera s’estrena a Intestable i, de nou, es converteix en un èxit de la companyia; la segona forma part de l’edició del Festival Russafa Escènica i és editada després per la Fundació Autor, SGAE. Entre 2014 i 2015, López Murria escriu una sèrie de peces breus estrenades en espais de Russafa: Manual de plantas de interior (2014), El amor es un juego (atragantado con una pieza de Lego) (2014), La mala suerte (2014) i Romeo y Julieta en: una discusión (2015). Destaca la primera, Manual de plantas de interior, un curiós experiment en el qual participen 16 parelles d’intèrprets que van canviant cada setmana per a fer la mateixa obra. Aquesta obra parteix d’una proposta de la Llibreria Bartleby, on es representen totes les funcions al llarg d’uns mesos, la resta de peces breus s’estrenen al Microteatre de València. D’una d’elles, El amor es un juego, es farà una versió per al Microteatro de Madrid, ciutat on el mateix autor dirigeix una nova versió de No estamos together, estrenada a la Nave 73.

Aquest interès de l’autor per experimentar amb peces breus es trasllada a l’audiovisual. En 2014, escriu i dirigeix el seu primer curtmetratge, ¡Laura, Laura!, que rebrà diversos premis entre els quals destaca el Quartmetratges o el Cinema Jove d’Elx al millor guió. Un altre curtmetratge, El afilador (2016), serà nominat a millor curt de 30 segons en el NotodoFilmFest. López Murria també guionitza i dirigeix videoclips musicals com: En defensa propia (2016), de Tortel, amb Javier Guillén; o Corazón de las montañas (2017), per a Rudi D. Els últims anys, l’autor ha treballat de copywriter y storyteller en diverses campanyes de publicitat. Paral·lelament, ha impartit cursos de Teatre i Expressió Corporal per a Animadors de Temps Lliure i classes d’iniciació al teatre a l’Escuela del Actor.

Com a actor en teatre, a més de les peces de CanallaCo en les quals ha participat, caldria afegir la seua presència en projectes de Gabi Ochoa (Den Haag, 2013), o Harold Zuñiga (Alguien va venir, de Jon Fosse, 2013; ¿Por qué duele cuando no hay dolor?, 2014). En audiovisual, apareix en curtmetratges de Federico Calabuig com Oh, My God (2011) i Tres en un cuarto (2015); de Marisa Crespo i Moisés Romea, Valentina (2014); o en La Sierra (2016), dirigit per Guillermo Alcalá Santaella. 

Entre els últims treballs com a dramaturg, destaca el musical Las fabulosas canciones para desaparecer (2016), coproducció de CanallaCo i Las Naves de València, amb direcció de l’autor. En 2017, participa en el II Torneig de Dramatúrgia valenciana de Creador.es, d’on sorgeix el primer esborrany de l’obra La vida real, llegida a l’any següent en el Ciclo de lecturas dramatizadas de la SGAE (Madrid). Des del seu trasllat a Madrid, López Murria s’ha centrat fonamentalment en la seua vessant com a guionista. Ha treballat en Atresmedia, desenvolupant i escrivint programes com Los Remakers, Tercer Grado: La Casa de Papel, La chica de las series, Tutoriales A3, o el capítol pilot de la sèrie Secuelas. Actualment, treballa com a guionista de ficció en la productora La Caña Brothers, on ha creat la sèrie Circular para RTVE, ha participat en el programa Otros Mundos de Movistar+ o en el docu-ficció El instante decisivo, per a Antena 3. Recentment, ha fet una primera incursió en el món de la dansa i s’ha encarregat de la dramatúrgia de la peça #FakeLife (2021), de Mou Dansa, estrenada en el Festival Dansa València.  

Trajectòria actualitzada JUNY 2021
© Xavier Puchades

Obra estrenada

Textos dramàtics originals

2008. El último ladrido de Claudio. Direcció Gabriel Ochoa i Maribel Bayona. Sala OFF, València.
2010. Desequilibrado cuento de carretera. Direcció Andrés Poveda. Escola de Teatre d’Alginet.
2010. Desorden (Disorder). Direcció de l’autor. CanallaCo Teatre. Espacio Inestable, València.
2010. Trasnoche, coescrita amb Rafa Segura. Direcció d’Helena Bosch i María Zamora. CanallaCo Teatre. Sala Carolina Torres, València.
2011. Detectives en la Ópera, coescrita amb César Tormo. Direcció Andrés Poveda. Producció ESAC. Palau de les Arts, València.
2011. Benivendram, coescrita amb Paula Llorens i Harold Zúñiga. Direcció Jaume Ibañez. ESAC. Sala Carolina Torres, València.
2012. Azul #15”. Direcció de l’autor. CanallaCo Teatre. Espacio Inestable, València.
2012. De cómo James Stewart nos desnudaba con la mente. Direcció de l’autor.  Festival Russafa Escènica, València.
2013. Valentina Sagaç i el cas del lladre de siluetes, coescrita amb Rafa Segura. Direcció Andrés Poveda. Producció ESAC. Palau de les Arts, València.
2013. No estamos together. Direcció de l’autor. CanallaCo Teatre. Espacio Inestable, València.
2013. Los niños alemanes pintan el cielo de color gris. Direcció de l’autor. CanallaCo Teatre. Festival Russafa Escènica, València.
2014. Manual de plantas de interior. Direcció de l’autor. CanallaCo Teatre. Librería Bartleby, València.
2014. ¿Qué es contemporáneo?, text per a Contemporáneo/Contemporani, coescrita amb Pasqual Alapont, Carles Alberola, Maribel Bayona, Enric Benavent, Jerónimo Cornelles, Antonio de Paco, Patrícia Pardo, Roberto García, Alejandro Jornet, Xavier Puchades, Paula Llorens, Manuel Molins, Jaume Policarpo, Juanjo Prats, Juli Disla, Josep Lluís Sirera i Eduardo Zamanillo. Dramatúrgia i direcció Ramón Moreno. ESAD, València.
2014. El amor es un juego (atragantado con una pieza de Lego). Direcció de l’autor. Microteatre, València.
2014. La mala suerte. Direcció de l’autor. Microteatre, València.
2015. Romeo y Julieta en: una discusión. Direcció de l’autor. Microteatre, València.
2015. Las cosas del querer, coescrit amb Marc Angelet, María Freixanet i Albert Riballo. Direcció i dramatúrgia Albert Riballo. Teatre Kaddish. Teatreneu, Barcelona.
2016. Las fabulosas canciones para desaparecer. Direcció de l’autor. CanallaCo Teatre-Las Naves. Espai Mutant (Las Naves), València.

Dramatúrgies, traduccions, adaptacions i versions teatrals

2006. El otro lado de la cama, de David Serrano. Adaptació del guió d’Álvaro Sierra, Álex Ladrón de Guevara i l’autor. Direcció Juan Sierra. CanallaCo, València.
2012. Zona neutral, coescrita amb Paula Llorens. Adaptació de la pel·lícula El cap de tot això, de Lars Von Trier. Direcció Pau Pons. Mostra ESAC. Espacio Inestable, València. 
2021. #FakeLife. Dramatúrgia de l'autor. Direcció i coreografia Joan Pinillos. Mou Dansa. Festival Dansa València, La Mutant, València. (D)  

Posades en escena posteriors i reposicions (Nacionals)

2014. El amor es un juego (atragantado con una pieza de Lego). Direcció David P. Sañudo i Sergio Granda. Microteatro, Madrid
2015. No estamos together. Direcció de l’autor. LAA Producciones. Nave 73, Madrid.
2014. El amor es un juego (atragantado con una pieza de Lego). Direcció David P. Sañudo i Sergio Granda. Microteatro, Madrid
2015. No estamos together. Direcció de l’autor. LAA Producciones. Nave 73, Madrid.

Lectures dramatitzades (Nacionals)

2015. My Mind is Gone Back. Direcció Jaume Pérez. Presentació AVEET, SGAE, València. (TB)
2016. La vida real (primera versió). II Torneig de Dramatúrgia Valenciana - Creador.es, València.
2018. La vida real. Direcció de l’autor. Cicle El teatro se lee en la Berlanga. Sala Berlanga, Madrid.

Obra publicada

Textos dramàtics originals

2012. Azul #15. Alupa Editorial, València.
2014. Los niños alemanes pintan el cielo de color gris. Col·lecció Teatroautorexprés. Fundación Autor – SGAE, Madrid. 
2014. ¿Qués es contemporáneo? En Contemporáneo/Contemporani, d.a. Colección Teatro Siglo XXI, València. (TB)
2016. Las fabulosas canciones para desaparecer. Alupa Editorial, València.

Altres publicacions

2012. Amateurs. Ediciones P5p.  (antologia de poesia de diversos autors).
2013. Anónimos. Ayuntamiento de Córdoba (antologia de poesia de diversos autors).
2015. Obituario. Fundación Málaga (antologia de poesia de diversos autors).
2016. El fallido intento de salir por la puerta grande. Aisge.es. (relat)

Obra premiada

2008. Premio de Teatro Nuevos Tiempos per El último ladrido de Claudio.

Altres premis

2014. Premi Secció Ficció en Quartmetratges per ¡Laura, Laura
2015. Premi Cinema Jove d’Elx al millor guió per ¡Laura, Laura!
2015. Nominat al millor “Recorto” al Festival Visualia per ¡Laura, Laura!
2015. Premi al millor curtmetratge de menys de 5 minuts al Certamen Audiovisual de Cabra per ¡Laura, Laura!
2015. Menció Especial a l’originalitat del guió al Festival de Curtmetrages Pineda de Mar per La teoria del zumo de naranja.
2016. Nominat al millor curt de 30 segons en NotodoFilmFest per El Afilador.

Bibliografia

Articles, capítols, pròlegs

OCHOA, G. (2014). “Pròleg” a Los niños alemanes pintan el cielo de color gris, de Nacho López Murria. Col·lecció Teatroautorexprés. Fundación Autor–SGAE, Madrid. 
PUCHADES, X. (2008). “Meteoritos y latidos: El último ladrido de Claudio, de Nacho López Murria, i Cardiovascular, de Paula Llorens”. Colección Premio Nuevos Tiempos, ESAD, València (inèdit).

Recepció en premsa i publicacions especialitzades

ÁLVAREZ, L. (2015). “Crítica de No estamos together, dirigida por Nacho López Murria. El lado más indie del amor”. Coverset, setembre.
BORGES, C. (2021). "Dansa València: Fake Life, de Mou dansa". Red Escénica, 28 de maig. 
CAMACHO, N. (2016). “Teatro que suena a ritmo de pop”. Las Provincias, 10 de novembre.
CULTURPLAZA (2016). “El selfiematón de Nacho López Murria”. Culturplaza, 11 de juliol.
EFE (2016). “CanallaCo celebra una dècada con las fabuloses canciones para desaparecer”. La Vanguardia, 8 de novembre.
EUROPAPRESS (2021). "Mou Dansa lleva al Rialto Fake Life, aquella ficción en la que creemos vivir". Europapress, 12 de maig.
MARTÍNEZ MONTESINOS, V. (2012). “ Entrevistem a Nacho López Murria”. Afan de plan, 11 de setembre.
LEVANTE (2010). “El Ministerio elige Desorden, del valenciano López Murria, para el festival de Londres”. Levante, 8 de novembre.
RODRÍGUEZ GIMENO, R. (2021). "Fake Life desde dentro". Verlanga, 11 de maig.
SAN ILDEFONSO, J. (2015). “Entrevista a Nacho López Murria, autor y director de No estamos together”. Culturon, setembre.
SÁNCHEZ, I. (2011). “Trasnochar es de jóvenes”. Ciudad de Alcoy, 21 de gener.
SEGUÍ, M. (2010). “Nacho López Murria: Lo invertimos todo en Nuevos proyectos”. Cartelera Levante, 13 novembre.
VIÑAS, E. (2014). “Hay una ebullición teatral en Valencia que nos està motivando a todos”. Culturplaza, 15 de gener.
-(2016). “Las fabuloses canciones para desaparecer: Nacho López Murria estrena con Tórtel su primer musical”. Culturplaza, 28 d’octubre.

Enllaços

https://nacholopezmurria.wordpress.com
http://aveet.eu/lopez-murria-nacho/
http://www.contextoteatral.es/nacholopezmurria.html
https://vimeo.com/nacholopezmurria
http://motivosparatrasnochar.blogspot.com.es/2014/12/