Trajectòria

En 1997, Llorens comença a estudiar piano en el Conservatori Mestre Vert de Carcaixent. Després de cursar una reveladora optativa de teatre en secundària, decideix traslladar-se a València en 2004 per a formar-se en Art Dramàtic en l’Escuela del Actor i fer Filologia Espanyola en la Universitat de València. En 2007, l’autora es diploma en Grau Mitja LOGSE de Piano i, a l’any següent, en Art Dramàtic. En 2009 es llicencia en Filologia Espanyola i, en 2010, realitza el Màster Universitari en Professor/a d’Educació Secundària.

En aquesta primera etapa (2004-2010), Llorens complementa la seua formació en interpretació amb diversos cursos impartits per Rafa Calatayud, Marcelo Díaz, Santiago Sánchez, Paolo de Vita, Óskar Gómez o El Pont Flotant, entre altres. Assisteix també a cursos especialitzats en mim i clown, amb Antón Valen o Etienne Decroux; en manipulació d’objectes, amb Jaume Policarpo; o en interpretació audiovisual amb Sigfrid Monleón, Rafa Montesinos, Gabriel Ochoa o Alicia Puig. Igualment, cal destacar que l’autora s’interessa per fer cursos de dramatúrgia, direcció  i creació teatral amb professionals com Ximo Flores, José Sanchis Sinisterra, Andrés Lima o Joaquim Candeias.

Per tant, en els primers anys de formació, Llorens es concentra sobretot en la interpretació. En aquest sentit, en 2005, realitza els primers treballs d'animació amb la companyia Teatre de l’Ull, vinculada amb l’escola. En el context de l’Escuela del Actor, realitza tallers escènics com Barioná o el juego del dolor y la esperanza (2005), estrenat al Teatre Principal, o lectures al Palau de la Música com Las bodas de Fígaro (2008), ambdós amb direcció d’Andrés Poveda. La mostra de final de carrera la dirigirà Jerónimo Cornelles, Camberra (2008), escrita per Gabriel Ochoa i Maribel Bayona.

Mentre estudia a l’escola, Llorens apareix en altres propostes com Tafalitats (2006), de l’EMT de Picassent, o de caire social com 5 calles (2007), del Grup de Teatre del Barri del Crist. A l’àmbit universitari, forma part de l'Assaig Grup de Teatre Universitari de València i intervé en dos produccions, Sentiments (2009) i L’Odissea (2010), dirigides per Pep Sanchis. Precisament, amb aquest director escriu Sr. Andreu(2012), una versió d'una pel·lícula d'Ozon per a la companyia Laspontània, nascuda del grup Assaig. Els primers treballs que es poden considerar professionals seran en espectacles de teatre familiar. En aquest sentit, destaca la seua participació regular en produccions de la companyia Magic 6 com Juguetes (2007), Y tú... ¿qué quieres ser de mayor?(2009), Graneres (2011) o Per què no? (2012), dirigides per Julio Martí. Per alguns dels treballs d'aquesta etapa, Llorens va ser nominada a millor actriu en concursos com el Vila de Mislata.

Els origens com a escriptora teatral, també  es localitzen a l'Escuela del Actor, on Gabriel Ochoa  imparteix literatura dramàtica. Aquest professor posa en marxa el projecte Semillas (Semillero de escrituras contemporáneas), on Llorens coincideix amb altres autors incipients com Nacho López Murria o Harold Zúñiga. De fet, per a un taller de fi de carrera de l'escola, Llorens i López Murria escriuen Zona neutral (2009), dirigida per Pau Pons, una versió de El cap de tot, de Lars Von Trier. En aquest context, Llorens escriu un any abans la seua primera obra de teatre coneguda en solitari, Cardiovascular, perteneciente o relativo al corazón, finalista en el Premi de Teatre breu Nou Temps de l’Escola Superior d’Art Dramàtic de València.  Cal assenyalar que també en 2008, l'autora escriu i dirigeix dos curtmetratges, Retalls i Andrea, aquest últim rep el III Premi A corre cuita del Festival l’Inquiet de Picassent. Una vessant, la de guionista, que Llorens no ha desenvolupat de moment. Més ampla és la seua experiència com a actriu en curtmetratges, des de 2007, ha aparegut en treballs signats per Rafa Montesinos, Gabriel Ochoa, Mercedes Segovia, Ximo Vallet, Gonçal Garcia o Cristian Cuenca, entre altres.

En 2012, Llorens funda la companyia Cactus Teatre amb el muntatge Cardiovascular, amb direcció pròpia, però fins a quatre anys després no farà una segona producció. Eixos quatre anys responen al temps que passa a Madrid, on es trasllada per a estudiar Dramatúrgia en la Real Escuela Superior de Arte Dramático. Tot eixe temps, com a actriu manté una presència prou regular als escenaris valencians del circuit alternatiu i, puntualment, del públic. La trobem en muntatges com Despertar de primavera (2011), Canciones de amor con queso (2011) o Deen Haag (2014), on a més fa d’ajudant de direcció d’Ochoa. En la segona, producció d’Oscura Teatre, Llorens coincideix amb Sergio Caballero, amb el qual treballarà més endavant en altres obres com la producció pública de Culturarts, Temporada baja (2013). D’altra banda, amb la companyia Bambalina Teatre Practicable i el Centre de Teatre Escalante, intervé en El geperut de Notre Dame (2012) i, a l’any següent, exerceix d’ajudant de direcció en Petit Pierre , dirigida per Carles Alfaro. Per tant, els estudis a Madrid no són un impediment per a la continuïtat de la trajectòria com a intèrpret de Llorens. Per alguns d’aquests treballs, de fet, va ser nominada al Premi Crisàlide de l’AAPV com a actriu revelació en 2012.

Després de Cardiovascular, i fins que es llicència a la RESAD en 2016, l’autora escriu textos breus per ser llegits o estrenats en solitari o formant part de creacions col·lectives. Per al Microteatre del Rialto, escriu i dirigeix En un banco (2014), i Pequeña zorra (2014), amb direcció d’Isabel Martí; per al muntatge de l’ESADV, Contemporáneo/Contemporani, dirigit per Ramón Moreno, aporta Nada (2014). El mateix any de la seua llicenciatura, col·labora amb tres monòlegs en la proposta col·lectiva Hijos de Verònica (Generación de miedo) (2016), dirigida per Jerónimo Cornelles i estrenada al Festival Russafa Escènica; en el XXI Maratón de monólogos de l’Asociación de Autores de Teatro, dirigeix la lectura dramatitzada de Diazepam (2016). Els últims text breus estrenats per l’autora són Records de l’oblit (2017), dirigit per Eva Zapico en les lectures dramatitzades d'El Drac d’Europa; i La mare (2018), amb el qual participa a la Fira de Teatre Breu La Ravalera, amb direcció compartida d’África Hurtado.

En 2016, Llorens reprèn l’activitat amb la seua companyia Cactus Teatre. Eixe any dirigeix i interpreta Lluvia, estrenada a la Nave 73 de Madrid. En produccions posteriors de la companyia, sempre formarà part de l'elenc, però comptarà amb una direcció externa. Per això, Gemma Miralles dirigeix la tercera producció de la companyia, Historia de una maestra (2018), una dramatúrgia de la novel·la homònima de Josefina Aldeoca. De moment, aquest muntatge continua en actiu amb una extensa gira local i nacional. A més, en 2020, va ser nominat pels premis de les Arts escèniques valencianes com a millor versió, adaptació o traducció.

També a partir de 2016, arriben els primers encàrrecs i col·laboracions. Destaquen el treballs de l’autora com a dramaturga i ajudant de direcció en dos espectacles de la companyia Maduixa: Mulïer (2016) o Lú (2019). Propostes de dansa que han rebut nombrosos premis com, per exemple, el de les Arts Escèniques Valencianes i el Max a millor espectacle de carrer, per Mulïer; o el premi Feten i el de les Arts Escèniques Valencianes a millor espectacle familiar, per Lú. De l’Institut Valencià de Cultura i la Compañía Nacional de Teatro Clásico, Llorens rep l’encàrrec d’adaptar el Tirant lo Blanch, de Joanot Martorell. El resultat és Tirant (2019), amb direcció d’Eva Zapico, que després de l’estrena al Rialto, viatjarà al Teatro de la Comedia de Madrid i al Festival d’Almagro. Per aquesta adaptació, Llorens guanya el premi de les Arts Escèniques Valencianes en 2019. Finalment, també ha adaptat, dirigit i interpretat l’espectacle familiar Momo y el enigmático compàs del tiempo (2019), per a Olympia Metropolitana; i el musical La Bella y la Bestia (2020), per a Eventime Producciones.

L’última producció de Cactus Teatre la dirigeix i interpreta Sergio Caballero, L’abraçada del cucs (2021), un text que havia sigut escollit pel programa de desenvolupament de dramatúrgies actuals de l’INAEM en 2019. No és l’única ajuda a l’escriptura que percep l’autora: en 2015, 2016 i 2019, ha pogut gaudir de l’ajuda a la creació de literatura escènica de l’Institut Valencià de Cultura. En 2018, participa en el Torneig de Dramatúrgia Valenciana de l'IVC i, també en 2020, és escollida en una altra activitat d’aquesta institució, el Laboratori de Dramatúrgia Ínsula Dramatària Josep Lluís Sirera, on escriu Yana o la malaltia del temps. D’aquesta peça, es farà una lectura dramatitzada al Rialto, dirigida per Gemma Miralles i, poc després, rebrà el I Premi Rambleta de 2020. Per últim, cal citar el text Inquilinos (2018), premi de Dramaturgia Hipana de Chicago, del qual es va fer una lectura dramatitzada en el Festival Russafa Escènica de 2020; i Una guerra invisible (2020), premi Letras Hispánicas Rafael de Cózar de la Universidad de Sevilla. A més a més, Llorens va ser Talent Jove de Bankia – Levante EMV en 2020.

Els últims treballs com a actriu, més enllà de les produccions ja esmentades, són El coloquio de los perros (2017), d’Amanece Teatro, o Per davant i per darrere (2020), d’Olympia Metropolitana; i en audiovisual en títols com Matrioska (2016), El pantano (2017), El desentierro (2017) o Me gustan tus manos (2019). Tot al llarg de la seua formació en la RESAD fins a hui, l’autora ha continuat assistint a cursos d’interpretació com els impartits per José Carlos Plaza, Julian Fuentes Reta, Abril Zamora, Gabriel Garbisu, Juan Codina o Lorena Bayonas. En 2019, cursa el Máster Universitario en Formación e investigación literaria y teatral en el contexto europeo i, actualment, està en procés d'escriure la seua tesis doctoral sobre dramaturgues valencianes en la Universitat de València. Tots aquests anys, Llorens també ha sigut docent de teatre en col·legis públics i en escoles per a adults. Des de 2018, és professora de literatura dramàtica i dramatúrgia de l’Escuela del Actor, on va començar a formar-se, i ha impartit el taller d’escriptura dramàtica de l’Aula Oberta de la Universitat de València en 2020 i 2021.

Llorens és sòcia de l’AVEET (Associació Valenciana d’Escriptores i Escriptors de Teatre) i, des de 2020, forma part de la Junta de l’AAPV (Associación d’Actors i Actrius Professionals Valencians). 

Trajectòria actualitzada JULIOL 2021
© Xavier Puchades

Obra estrenada

Textos dramàtics originals

2012. Cardiovascular, perteneciente o relativo al corazón. Dirección Paula Llorens. Cactus Teatre. Sala Matilde Salvador, València.
2014. En un banco. Direcció Paula Llorens. Miniteatre Rialto, València. (TB)
2014. Pequeña zorra / Mala Pécora. Direcció Isabel Martí. Indecents. Miniteatre Rialto, València. (TB)
2014. Nada. En Contemporáneo/Contemporani, coescrit amb Pasqual Alapont, Carles Alberola, Maribel Bayona, Enric Benavent, Jerónimo Cornelles, Antonio de Paco, Patrícia Pardo, Roberto García, Alejandro Jornet, Nacho López Murria, Xavier Puchades, Manuel Molins, Jaume Policarpo, Juanjo Prats, Juli Disla, Josep Lluís Sirera i Eduardo Zamanillo. Dramatúrgia i direcció de Ramón Moreno. ESAD, València. (TB)
2016. Lluvia. Direcció Paula Llorens. Cactus Teatre. Nave 73, Madrid. 
2016. Hijos de Verónica (Generación del miedo), coescrita amb María Cárdenas, Guada Sáez, Amparo Vayá, Anna Albaladejo i Mafalda Bellido. Direcció i dramatúrgia Jerónimo Cornelles. Festival Russafa Escènica. Sala Russafa, València.
2018. La mare. Direcció Paula Llorens i África Hurtado. Cactus Teatre. Fira de Teatre Breu La Ravalera, Castelló. (TB)
2021. L’abraçada dels cucs. Direcció Sergio Caballero. Cactus Teatre. Centre Cultural Mostra de Teatre d'Alcoi.

Dramatúrgies, traduccions, adaptacions i versions teatrals

2009. Zona neutral, versió de la pel·lícula El cap de tot, de Lars Von Trier, junt amb Nacho López Murria. Dircció Pau Pons. Taller final de carrera de l'Escuela del Actor. Espai Inestable, València. 
2012. Sr. Andreu, versió lliure de la pel·lícula 8 dones, de François Ozon junt amb Pep Sanchis. Direcció Pep Sanchis. Laspontània Teatre. Sala Matilde Salvador, València.
2016. Mulïer. Dramatúrgia i ajudant de direcció Paula Llorens. Direcció Joan Santacreu. Cia. Maduixa. Fira de Teatre de Tàrrega. (DC)
2018. Historia de una maestra, adaptació de la novel·la homònima de Josefina Aldeoca. Direcció Gemma Miralles. Cactus Teatre. Sala Matilde Salvador, València.
2019. Lú. Dramatúrgia i ajudant de direcció Paula Llorens. Direcció Joan Santacreu. Cia. Maduixa. Mostra de Teatre d'Alcoi, Alacant. (DF)
2019. Tirant, adaptació de Paula Llorens. Direcció d’Eva Zapico. Institut Valencià de Cultura – Compañía Nacional de Teatro Clásico. Teatre Rialto, València.
2019. Momo y el enigmático compás del tiempo, adaptació i direcció de Paula Llorens de la novel·la de M. Ende. Olympia Metropolitana. Palau de la Música, València.
2020. La Bella y la Bestia, versió de Paula Llorens. Direcció Manolo Maestro. Eventime Producciones. Centre Cultural Calixte III, Canals, València.

Lectures dramatitzades (Internacionals)

2018. Inquilinos. Direcció Rosario Vargas. Aguijón Theater, Chicago. 

Lectures dramatitzades (Nacionals)

2016. Diazepam. Direcció Paula Llorens. XXI Maratón de Monólogos de l'AAT. Sala Berlanga-SGAE, Madrid. 
2017. Records de l'oblit. Dins de la lectura dramàtica col·lectiva El Drac d’Europa. Direcció Eva Zapico. I Trobada d’Autores i Autors Europeus. Europa Cultura Escènica – AVEET. Centre Cultural La Beneficència, València. (TB)
2020. Inquilins. Direcció Paula Llorens. Lectura dramatizada SGAE-Festival Russafa Escènica, València.

Obra publicada

Textos dramàtics originals

2014. Nada. Contemporáneo/Contemporani, (diversos autors). Colección Teatro Siglo XXI, Universitat de València, p.59-60. (TB)
2016. Hijos de Verónica (Generación del miedo), amb Anna Albaladejo, Mafalda Bellido, María Cárdenas, Guadalupe Sáez i Amparo Vayà. El Petit Editor, Cullera. (TB)
2015. Flores silenciades. Teatro. Piezas breves curso 2014/2015. Editorial Fundamentos, Madrid.
2016. LLuvia. Teatro. Promoción RESAD 2016. Editorial Fundamentos, Madrid.
2017. Records de l’oblit. En El Drac d’Europa (diversos autors). Edicions 96, València, p. 325-332. (TB)
2019. El abrazo de los gusanos. Dramaturgias actuales. Muestra de Teatro Español de Autores Contemporáneos - Instituto Nacional de las Artes Escénicas y de la Música, Madrid. 
2020. Yana o La malaltia del temps, de Paula Llorens, Ínsula Dramatària Josep Lluís Sirera, Institut Valencià de Cultura, València.
2020. Una guerra invisible. Editorial Renacimiento, Sevilla. 
2020. Les quatre estacions: primavera, estiu, tardor, hivern. Dramàtica d’Afán de Plan, AVEET, València. (TB)

Dramatúrgies, traduccions, adaptacions i versions teatrals

2019. Tirant, versió a partir del clàssic de Joanot Martorell. Institut Valencià de Cultura, València. 

Reflexió i investigació teatral de l'autor: programes de mà

2015. "Historias de vida sobre Teresa Lozano". Historias de Vida, https://www.resad.es, Madrid. 
2019. "Presentació", amb Eva Zapico. Tirant, versió a partir del clàssic de Joanot Martorell. Institut Valencià de Cultura, València, p.5. 

Reflexió i investigació teatral de l'autor: premsa, publicacions culturals i especialitzades

2020. "Begoña Tena". Las Puertas del Drama, 54. AAT, Madrid.

Obra traduïda

GREC
2018. Traducció de Styl Rodarelis. El teatro de Valencia en el siglo XXI. Editorial Iaspis, Atenas. (TB)

Obra premiada

2008. Finalista V Premi Teatre Breu Nou Temps de l’ESAD de València, per Cardiovascular.
2015. Ajuda a la creació de literatura escènica de l’Institut Valencià de Cultura. 
2016. Ajuda a la creació de literatura escènica de l’Institut Valencià de Cultura. 
2016. Premi Moritz a la millor estrena de la Fira de Tàrrega, per Mulïer.  
2017. Premi Umore Azoka al millor espectacle, per Mulïer.  
2017. Premi Max al millor espectacle de carrer, per Mulïer.  
2018. Premi de les Arts Escèniques Valencianes al millor espectacle de carrer, per Mulïer.
2018. Premi de Dramaturgia Hispana de Chicago de l’Instituto Cervantes i l’Aguijón Theater, per Inquilinos.
2019. Premi de les Arts escèniques valencianes a la Millor versió, adaptació o traducció, per Tirant.
2019. VII Programa para el Desarrollo de Dramaturgias Actuales del INAEM, per El abrazo de los gusanos.
2019. Ajuda a la creació de literatura escènica de l’Institut Valencià de Cultura. 
2019. Premi al millor espectacle familiar de la Mostra d’Alcoi, per Lú. 
2020. Premi FETEN al millor espectacle, per Lú. 
2020. Premi de les Arts Escèniques Valencianes al millor espectacle familiar, per Lú.  
2020. Premi Letras Hispánicas Rafael de Cózar de la Universidad de Sevilla, per Una guerra invisible. 
2020. Premi Rambleta, per Yana o la malaltia del temps. 
2020. Premi Talent Jove Cultural Bankia i Levante-emv. 
2020. Finalista del premi de les Arts escèniques valencianes a la Millor versió, adaptació o traducció, per Historia de una maestra

Altres premis
2009. Nominació a Millor actriu principal al VIII Concurs de Teatre de Comèdia Ciutat de Cullera, per l’Odissea.
2009. Premi a la Millor actriu principal al XVII Gaztebideo, per Si una noche...
2010. Nominació a Millor actriu de repartiment al XXVII Concurs de Teatre Villa de Mislata, per Sentiments.  
2012. Nominació Premi Crisàlide de l’AAPV com a actriu revelació, per Canciones y amor con queso, entre altres.

Bibliografia

Articles, capítols, pròlegs

ALEJO, Sònia (2017). “Europa a Escena”. El Drac d’Europa (diversos autors). Edicions 96, València, p. 7-10.
CORNELLES, J. (2016). Pròleg a Hijos de Verónica (Generación del miedo). El Petit Editor, Cullera, p. 35-39.
MIRÓ, J. Mª (2020). "206 = infinit". Pròleg a  Yana o La malaltia del temps, de Paula Llorens, Ínsula Dramatària Josep Lluís Sirera, Institut Valencià de Cultura, València, p. 9-52.
MORENO, R. (2014). “Introducción”. Contemporáneo/Contemporani, (diversos autors). Colección Teatro Siglo XXI, Universitat de València, p.11-13.
PASCUAL, I. (2019). "Una poética de la esperanza". En El abrazo de los gusanos. Dramaturgias actuales. Muestra de Teatro Español de Autores Contemporáneos - Instituto Nacional de las Artes Escénicas y de la Música, Madrid, p.7-10.
PUCHADES, X. (2008). “Meteoritos y latidos: El último ladrido de Claudio, de Nacho López Murria, i Cardiovascular, de Paula Llorens”. Colección Premio Nuevos Tiempos, ESAD, València (inèdit).
ROSSELLÓ, R. X. (2016). “Las autores asaltan los escenarios valencianos del siglo XXI”, introducció a Hijos de Verónica (Generación del miedo). El Petit Editor, Cullera, p. 9-33.
SAHUQUILLO, Javier (2017). “Introducció”. El Drac d’Europa (diversos autors). Edicions 96, València, p. 11-14.

Recepció en premsa i publicacions especialitzades

A ESCENA (2020). “Tengo la certesa de que el teatro y la cultura sobrevivirán. Porque siempre lo han hecho”. Caixa Popular-A Escena, 29 d’octubre.
AMANDA H.C. (2016). “Lluvia”. Proyecto Duas, 25 de juny.
ARTIGAS GRACIA, M. A. (2021). “El teatro de Vanguardia pide paso en una nueva edición de Matarranya Íntim”. Diario de Teruel, 29 de juliol. 
DIAGO, N. (2017). “Una joya escènica”. Cartelera Turia, agost. 
-(2019). “Magistral magisterio”. Cartelera Turia, abril. 
EUROPA PRESS (2021). “Paula Llorens guanya el I Premi Rambleta amb l’obra Yana o la malaltia del tems”. Nosaltres La Veu, 26 de maig. 
GARCÉS, L. (2020). “La sociedad no valora la cultura y hay que recordarle que no es gratuïta”. Las Provincias, 10 d’agost.
MELGUIZO, J. (2020) “Homenaje a las maestras”. Heraldo de Aragón, 5 de novembre.
OLIVERA, L. (2021). “Paula Llorens adapta y representa Historia de una maestra” . Rivasciudad.es, 9 d’abril.
PEIRÓ, J. V. (2017). "La voz dormida". Las Provincias, 15 d’abril.
-(2018). “Mulïer o la voz dormida (en-cerrado)”. Episkenion, 22 de gener.
-(2019). "Fuego en el cuerpo". Las Provincias, 2 de març.
-(2019). "Modélico canto a la mujer". Las Provincias, 9 de gener.
-(2020). “Yana o la malaltia del temps”. Aescenavalencia.com, 24 de juliol. 
-(2021). “Adiós a Disney”. Las Provincias, 23 de març.
-(2021). “La vida es bella”. Redescenica.com, 26 de juny.
PUCHADES, A. (2021). “El talento jovent valenciano tiene cinco Nuevos protagonistes”. Levante-emv, 11 de febrer. 
-(2021). “Paula Llorens: La cultura debe crear interrogantes y reflexiones más allà de ofrecer respuestas”. Levante-emv, 24 de febrer. 
TORRES, S. (2020). “Paula Llorens: La revolución està en la escuela, en la palabra”. Makma, 26 de novembre. 
VICENTE, A. (2019). “El Tirant de Eva Zapico. Eros y Thanatos, en placer de mi vida”. Revista Godot, 21 de març.

Enllaços

http://www.paulallorens.com
www.cactusteatre.com
https://aveet.eu/llorens-paula/
https://www.contextoteatral.es/paulallorens.html
http://www.aapv.es/dllorens_p.htm
https://ca.wikipedia.org/wiki/Paula_Llorens_i_Camarena