Alberola, Carles

Si vols contactar amb el/la autor/a, emplena el formulari i ens posarem en contacte amb ell/ella el més prompte possible.





Accepte les condicions i la política de privacitat

Fitxa d'autor en Dramatea

Alberola, Carles

Data de naixement: 21/01/64
Població: Alzira (València)
Dècada: Dècada dels 60's

Trajectòria

Titulado en la Escuela Superior de Arte Dramático de Valencia en 1986, Alberola completa su formación asistiendo, hasta mediados de los noventa, a seminarios centrados en improvisación, training corporal, danza contemporánea, comedia dell'arte, dirección escénica o escritura audiovisual. Cursos impartidos en el Laboratorio de William Layton, el Odin Teatret o la UIMP de Valencia, o por profesores como Gilbert Bosch, Gerarld Collins, Jonrad Zschierdrich, Albert Boadella o Paul Weibel, entre otros.

En esos años, participa activamente como actor en producciones de diferentes compañías valencianas y, en algunas de ellas, comienza a explorar otras labores relacionadas con la dirección, la adaptación o escritura teatral. Interpreta textos de Aristófanes, Joan Oliver, Shakespeare o J. M. Synge, y realiza sus primeras incursiones en el teatro infantil con Momo (1986), de Pluja Teatre, y Tarzán (1998), producción del Centre Escalante en la que también ejerce de ayudante de dirección y coadaptador, junto a Rafa Rodríguez y Alejandro Jornet.

Paralelamente, desarrolla una intensa labor docente en Escuelas Municipales de Teatro, como la de Puçol, de la que también es director, o Quart de Poblet (1988-1991); así como en una serie de talleres y cursillos puntuales en la ESAD, Alcudia o Alcira (1987-1993). Frutos de esta experiencia docente y de su vinculación con algunas compañías de Alcira, su ciudad natal, serán sus primeros trabajos de dirección: El tricicle (1987), de Arrabal, con La Colla Teatre; Todo lo que necesitas es amor (1989), creación colectiva con la EMT de Puçol; El matador (1989), a partir del poema homónimo de Rafael Albertí, con la compañía Trobairritz; o Hau! (1991), nueva creación colectiva con La Tarumba Teatre. Años después, 1996, todavía dirige una nueva creación colectiva, Boig per tu. Des esta manera, Alberola va explorando su método de creación posterior a partir de improvisaciones, escritura y ensayos.

Posiblemente, las colaboraciones más destacadas de esta primera etapa, como dramaturgo y director, son las que realiza con L'Horta Teatre entre 1988 y 1993. Se trata de textos coescritos con otro autor y que el mismo Alberola dirige e interpreta: Viu com vulgues (1988),con Alfred Picó; y dos obras con Ferran Torrent, O tu o res (1991) y Nit i dia (1993). Esta última recibiría el premio al mejor espectáculo de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana en 1994.

Poco antes de la fundación de Albena Teatre en 1994, Alberola y Pasqual Alapont reciben un encargo de Na Jordana, Pandemonium (1992). Ambos autores coescriben después la primera producción de Albena Teatre, Currículum (1994). Tener una compañía propia había sido un deseo compartido con Toni Benavent desde que se conociesen en la producción de La Colla Teatre de 1987. Así pues, mientras Alberola desarrolla su experiencia como actor, autor y director, Benavent hace lo propio en el terreno de la producción, la distribución y la gestión. En este sentido, será fundamental su formación como gestor en Moma Teatre entre 1990 y 1996.

Entre 1995 a 1997, Alberola escribe en solitario y asienta las bases de su universo personal. Lo hace por medio de una especie de trilogía, conformada por Estimada Anuchka (1995), ¿Por qué mueren los padres? (1996) y Mandíbula afilada (1997). Las tres enlazan con Curriculum al tener como nexo común partir de la supuesta obra de Enric Balaguer. Con estos títulos se da a conocer como dramaturgo en Cataluña gracias a la retrospectiva sobre su obra que organiza el Festival Internacional de Sitges. Festival que, además, coproduce Mandíbula afilada que hará después temporada en el Teatro Villarroel de Barcelona y viajará a México. Esta pieza recibe en 1998 dos premios al mejor texto, el Cavall Verd de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana y el de la Crítica Valenciana, y se convertirá en uno de los textos más representados del autor. Por ejemplo, en 2000, se estrena una nueva producción en el Teatro Apolo de Barcelona, dirigida por Paco Mir; recientemente, Pentación Espectáculos ha producido una nueva puesta en escena, dirigida por Mario Hernández y estrenada en Madrid en 2018.

Progresivamente, su labor como dramaturgo iba siendo reconocida y sus textos, desde Curriculum, se van editando en valenciano, por la editorial Bromera, pero también en castellano en diversas colecciones y publicaciones especializadas.

En 1998, comienza una nueva etapa en la trayectoria de Albena y del autor. Alberola y Roberto García forman un tándem dramatúrgico que les abrirá las puertas a una mayor proyección nacional e, incluso, internacional. Su primera colaboración será una coproducción con el Centre Escalante, una obra dirigida al público infantil y juvenil, Joan, el cendrós (1998). Ese mismo año, coescriben una pieza que permanece inédita, L'any que ve, y en 1999, un encargo de Bito Producciones, 23 centímetros, que se estrena en Barcelona con dirección de Josep María Mestres en 2000. Se trata, actualmente, del texto que en más ocasiones se ha llevado a escena de los autores, especialmente en el extranjero (Portugal, Argentina, México, Finlandia, Colombia...)

Besos (1999) es, sin embargo, la obra con los que lograrán una proyección nacional definitiva, con más de un millar de funciones hasta hoy, haciendo temporada en diferentes teatros de Valencia, Madrid y Barcelona. Con una formulación dramatúrgica parecida, estructurada en sketchs, abordan Spot en 2002, una coproducción con Olympia Producciones y la última coescritura de los autores hasta el momento. En 2000, Roberto García se convierte en el director artístico de la compañía Horta Teatre, aunque todavía estará vinculado a Albena en 2005, con la producción de su obra Perfect, y con la inmediata aventura audiovisual de la compañía.

En este periodo, además, Alberola desarrolla labores de dirección y/o adaptación en otros trabajos de Albena como: Palabras en penumbra (2001), de Gonzalo Suárez; el infantil Artefactos (2003), de José Antonio Portillo; y La teua vida en 65 minuts (2003), de Albert Espinosa. Con la primera recibirá dos premios a la mejor dirección escénica: el de la Generalitat Valenciana a les Arts Escèniques y el de la Crítica Valenciana. Besos acumula también diversos premios al mejor espectáculo de la Cartelera Turia (2000), al mejor texto de la Associació d'Escriptors Valencians (2001) y el Max de las Artes Escénicas (2001). En 2003, por su trayectoria, Alberola recibe el Porrot d'Honor de les Lletres.

En estos años, además, a los componentes de Albena reciben el encargo de organizar varias galas como la de los Premios Max (2000), con guión de García y Alberola, o las de los premios literarios Ciutat d'Alzira (2002-2004). Una serie de actos que dan visibilidad local y nacional al trabajo de la compañía y del autor. Un contexto en el que una obra de Alberola, nacida del proyecto T6 del Teatre Nacional de Catalunya, se convertirá en su primera y, de momento, única producción pública. Almenys no és Nadal (2004), con dirección de Tamzin Townsend se estrena en el TNC y, un año después, su versión en castellano para Pentación en Madrid, dirigido por el mismo Alberola. Esta última producción recibirá el premio al mejor texto y mejor dirección de la Crítica Valenciana.

Mientras tanto, Albena amplía progresivamente su actividad empresarial. En 2003, es uno de los socios fundadores, junto a el Olympia Producciones, La Pavana y Studi Oh!, de Tornaveu. Esta sociedad se dedicará a la gestión de la cultura y de espectáculos que, entre otras actividades, se hará cargo del Teatre El Musical de Valencia entre 2004 y 2012, con Joan Carles Dauder como gerente.

Por otro lado, la aspiración de Benavent y Alberola por desarrollar proyectos audiovisuales se convierte en realidad entre los años 2005 y 2010, coproduciendo con Conta Conta con una serie de productos televisivos de ficción destinados a RTVV: AutoIndefinits (2005), Maniàtics (2007), Per Nadal, torrons (2008), Socarrats (2008), Evolució (2009), Chek-in- Hotel (2009), Unió musical da capo (2010). Los exitosos programas de sketches conectaban, de alguna manera, con la estructuración dramática de Besos o Spot. Como en teatro, Alberola desarrolla múltiples funciones en esta primera etapa televisiva: guionista, coordinador de guión, director, intérprete y productor. Esta vinculación con el audiovisual la había tanteado Albena previamente con un par de cortometrajes: Palomitas (1997) y Olenska (2003), este último con guión y dirección del propio Alberola. En 2006, también ponen en marcha el festival de cine y literatura de Alzira, ALZINEMA, del que el
autor se encargará de la dirección.

En este periodo, más centrado en la televisión, la compañía continúa realizando nuevas producciones, aunque únicamente 13 (2006) está firmada y dirigida por Alberola. El resto sigue en la línea de producir piezas de autores ajenos a la compañía. Así pues, como habían hecho anteriormente con Suárez, Portillo, Espinosa o Baricco (con Novecento. El pianista de l'Oceà, 2000), ahora producen Gosses (2007), versión de Jerónimo Cornelles, El museu del temps (2008), de Portillo, y Mans quietes! (2009), de Piti Español, esta última dirigida por Alberola. En 2010, además, el autor recibe el encargo de dirigir una nueva versión de un clásico del teatro catalán, Nit de Sant Joan, producción de Dagoll Dagom.

La etapa creativa del autor, a partir de la primera década del nuevo siglo, parece sintetizar muchos de los caminos transitados hasta entonces en su trayectoria: como docente, imparte asignaturas de dirección de escena en la ESAD de Valencia, desde 2013 hasta la actualidad; recupera la escritura en solitario con títulos como ¡Que tinguem sort! (2010) o M'esperaràs? (2014), esta última recibirá el Palanca i Roca de los Premis Literaris d'Alzira (2013); recibe encargos de escritura como la pieza colectiva Confesiones de siete mujeres pecando solas (2011), de Bramant Teatre; retoma también la escritura compartida con otros autores: Ficció (2013) i Waterloo (2020), con Pasqual Alapont, y el musical infantil L'aneguet lleig (2015), con Ernest Sorrentino; o el musical adulto Tic-tac (2017), producción del Institut Valencià de Cultura i de la Diputació de València, firmado junto a Rodolf Sirera y Pasqual Alapont. Por estos dos últimos Trabajos, Alberola ganará en dos ocasiones, 2016 y 2018, el premio Max al mejor espectáculo musical. En 2014, la Muestra de Teatro Español de Autores Contemporáneos de Alicante le rinde homenaje por toda su trayectoria i, en 2019, vuelve a ganar el Premi Palanca i Roca, esta vez con una de sus últimas obras, Per què t'estime, que si no...  

No ha abandonado tampoco su trabajo como actor y participa en producciones de Albena como Art (2011), de Yasmina Reza, y Midsummer (2012), de David Greig, entre otras de las obras citadas firmadas por el autor.  Y como director, para Albena se encarga de Kafka i la nina viatgera (2011), de Jordi Serra i Fabra, o más recientemente, Presoners (2020), de autoría colectiva; para otras compañías, por ejemplo, dirige Holmes&Watson (2010), de Eduard Costa.

Hay que señalar igualmente el regreso de Albena a la producció audiovisual valenciana. En esta segunda etapa audiovisual, han estrenado seriess de ficción como Açò és un destarifo! (2017-2018), Els Biters (2018), La Forastera (2019) o el programa de entretenimiento Loving CV (2020-2021). Actualmente, Alberola és director y coordinador de guiones de Després de tu, una serie coproducida entre À Punt y TV3. También han conseguido su primera incursión en el cine con el largometraje M’esperaràs? (2017), adaptada, dirigida e interpretada por el mismo autor. 

Entre 2011 y 2015, Alberola es miembro de la Junta Directiva de la SGAE. Actualmente, forma parte de AVEET (Associació Valenciana d'Escriptores i Escriptors de Teatre) y de la Academia de las Artes Escénicas.

Trayectoria actualizada JUNIO 2021

Obra estrenada

Textos dramàtics originals

1988. Viu com vulgues, coescrita amb Alfred Picó. Direcció Carles Alberola. L'Horta Teatre. València.
1989. Todo lo que necesitas es amor, creació col·lectiva amb direcció d'Alberola. Boig per tu. Escola Municipal de Teatre de Puçol, València.
1991. Hau!, creació col·lectiva amb direcció d'Alberola. La Tarumba Teatre. Alzira, València.
1991. O tu o res, coescrit amb Ferran Torrent. Direcció Carles Alberola. L'Horta Teatre. Sala L'Horta, València.
1992. Pandemonium, coescrita amb Pasqual Alapont. Direcció Carles Alberola. Cia. Na Jordana Teatre, Sala Palmireno, València.
1993. Nit i dia, coescrita con Ferran Torrent. Direcció Carles Alberola. L'Horta Teatre. Teatre Rialto, València.
1994. Curriculum, coescrita amb Pasqual Alapont. Direcció Carles Alberola. Albena Teatre. Centre Cultural Mislata, València.
1995. Estimada Anuchka. Direcció de Carles Alberola. Albena Teatre. Sala L'Horta, València.
1996. Boig per tu, creació col·lectiva amb direcció d'Alberola. Boig per tu. València.
1996. Por qué mueren los padres? Direcció de Carles Alberola. Albena Teatre. Centre Cultural de Picanya. València.
1997. Mandíbula afilada. Direcció de Carles Alberola. Albena Teatre. Espai Moma, València.
1999. ¡Atención, compañeros! En Sopa de Ràdio, de diversos autors. Direcció Oriol Grau. Compañía Trono Vilegas. CCCB. Barcelona.
1999. Besos, coescrita amb Roberto García. Direcció Carles Alberola. Albena Teatre. Teatre Talía, València.
2000. 23 centímetres, coescrita con Roberto García. direcció Josep María Mestres. Albena Teatre – Bito Produccions. Teatre Poliorama, Barcelona.
2002. Spot, coescrita amb Roberto García. Direcció Carles Alberola. Albena Teatre. Casa de la Cultura d'Alcúdia.
2004. Almenys no és Nadal. Direcció Tamzin Townsend. Teatre Nacional de Catalunya. TNC, Barcelona.
2006. 13. Direcció Carles Alberola. Albena Teatre, Sala L’Horta, València.
2010. Que tinguem sort! / ¡Que tengamos suerte! Direcció de Carles Alberola. Albena Teatre. Sala l'Horta, València.
2011. La gula, per a Confesiones de siete mujeres pecando solas. Direcció Jerónimo Cornelles. Bramant Teatre, Teatre el Musical, València. (TB)
2013. Ficció, coescrita amb Pasqual Alapont. Direcció de Carles Alberola. Albena Teatre. Teatre Flumen, València.
2014. M'esperaràs? / ¿Me esperarás? Direcció de Carles Alberola. Albena Teatre. Teatre Talía, València.
2017. Tic-tac, escrit amb Rodolf Sirera i Pasqual Alapont. Institut Valencià de Cultura - Diputació de València. Teatre Principal, València. (TM)
2020. Una història que contar. Direcció de l'autor. L'Eliana (taller escènic). 
2020. Waterloo, escrit amb Pasqual Alapont. Direcció de l'autor. Albena Teatre. TAMA d'Aldaia, València. 
 

Dramatúrgies, traduccions, adaptacions i versions teatrals

1988. Tarzán, inspirat en els personatges d'Edgar Rice Burroughs, coescrita amb Rafa Rodríguez i Alejandro Jornet. Producció Escalante, Sala Escalante, València. (TIJ)
1989. El matador, inspirado en el poema homònim de Rafael Albertí. Direcció Carles Alberola. Trobairritz. Alzira.
1998. Joan, el cendrós, coescrita amb Roberto García. Versió d'El príncep ventafocs de Babette Cole. Direcció Carles Alberola. Albena Teatre - Escalante. Sala Escalante, València. (TIJ)
2001. Paraules en penombra, adaptación teatral de la obra de Gonzálo Suárez, direcció Carles Alberola. Albena Teatre. Espai Moma, València.
2003. Artefactes, de José Antonio Portillo. direcció y dramaturgia Carles Alberola. Albena Teatre - Babia. Mostra de Teatre d'Alcoi. (TIJ)
2010. Nit de Sant Joan, direcció i versió de Carles Alberola. Dagoll Dagom, Arteria Paral·lel, Barcelona.
2015. L'aneguet lleig. Versió amb Ernest Sorrentino. Albena Teatre – Escalante. Teatre Escalante, valència. (TIJ)
2020. Presoners, de Pasqual Alapont, Sònia Alejo, Begoña Tena, Patrícia Pardo, Rodolf Sirera i Chema Cardeña. Dramatúrgia i direcció de l'autor. Albena Teatre. Sant Miquel dels Reis, València. 

Posades en escena posteriors i reposicions (Internacionals)

1999. 23 centímetros, coescrita amb Roberto García. Direcció Joao Maria André. Teatro-Estudio Bonifrates. Coimbra, Portugal.
2000. En cualquier esquina de Brooklyn. (Mandíbula afilada). Direcció Cristián Quezada. Compañía La Manzana, Santiago de Xile.
2002. 23 centímetros, coescrita amb Roberto García. Direcció Sergio Giménez. Telón de Alsfalto. Mèxic.
2004. 23 centímetros, coescrita amb Roberto García. Finlandia.
2004. 23 centímetros, coescrita amb Roberto García. Productora de Teatro Profesional New Moon. Miami.
2004. 23 centímetros, coescrita amb Roberto García. Compañía Teatro Lope de Vega. Bogotá. Colombia.

Posades en escena posteriors i reposicions (Nacionals)

2000. Mandíbula afilada. Direcció Paco Mir. Vanía Produccions. Teatro Apolo, Barcelona.
2000. Besos, coescrita amb Carles Alberola. Direcció Joan Martín Correa. Cia. Mullats. Sala Raval, Mostra de Teatre al Raval, Barcelona.
2002. Besos, coescrita amb Roberto García. Direcció Toni Úbeda. Grup de Teatre Principal de Valls.
2004. Almenys no és Nadal. Direcció Marías lluïsa Serra. Àgora Teatre, Barcelona.
2005. Al menos no es Navidad. Direcció Carles Alberola. Albena Teatre – Pentación. Teatro Bellas Artes, Madrid.
2006. Besos, coescrita amb Roberto García. Direcció Miguel Goicoechandía. Cía. Bubulú. Auditorio de Civican.
2008. Mandíbula afilada. Direcció Joan Porcel. Voramar Teatre, Andratx, Mallorca.
2009. Almenys no és Nadal. Direcció Oriol Grau (assessorament). Companyia Trono Villegas, Metropol, Tarragona.
2012. Bejondaigula! (Que tinguem sort!). Direcció Carles Alberola, Tanttaka – Albena. Teatro Victoria Eugenia, San Sebastián.
2013. Besos, coescrita amb Carles Alberola. Direcció Pedro Zabalza. En Boca Teatro, ENT, Navarra.
2018. Mandíbula afilada. Direcció Mario Hernández. Txalo Producciones y Pentación Espectáculos. Teatro José María Rodero, Madrid..

Lectures dramatitzades (Nacionals)

1997. Què lletja és la vellesa. En Islas. Direcció Alejandro Jornet. Cicle de Lectures Dramatitzades, Sala Moratín, València. (TB)
1999. L'any que ve. Coescrita amb Roberto García. Festival Sitges Internacional.
2004. Estimada Anuchka. Celebració 10 anys d'Albena. SGAE, València.
2004. Per què moren els pares? Celebració 10 anys d'Albena. SGAE, València.
2004. Paraules en penombra. Celebració 10 anys d'Albena. Universitat de València, La Nau, València.
2004. Joan, el Cendrós. Celebració 10 anys d'Albena. Centre teatral Escalante, València.
2007. Mandíbula afilada. Direcció Carles Alberola, Cicle SGAE de Lectures Dramatitzades, València.
2014. Per què moren els pares. Direcció Carles Alberola, Cicle Lectures Dramatitzades SGAE, Teatre Micalet, València.

Obra publicada

Textos dramàtics originals

1996. Què lletja és la vellesa!, en Islas. Universitat de València, València. (TB)
1997. Estimada Anuchka. Escena, 35, Barcelona.
1998. Currículum, coescrita amb Pasqual Alapont. Edicions Bromera, Alzira.
1998. Joan el Cendrós, coescrita amb Roberto García. Edicions Bromera, Alzira.
1998. Per què moren els pares? Editorial Tres i Quatre, València.
2001. Mandíbula afilada. Edicions Bromera, Alzira.
2002. 23 centímetres, coescrita amb Roberto García. Edicions Tres i Quatre, València.
2002. Atenció, companys!, 10 bones peces. Teatre València Contemporani. CEIC Alfons el Vell, Gandia. (TB)
2003. Només quatre paraules, en Vint monòlegs d'autors catalans contemporanis. Associació d'Actors i Directors – Entreacte, Barcelona. (TB)
2003. Horaciana XVII, El Bròsquil, València. (TB)
2004. Almenys no és nadal. Edicions Proa, Barcelona.
2004. Spot, coescrita amb Roberto García. Edicions Bromera, Alzira.
2004. Besos, coescrita amb Roberto García. Edicions Bromera, Alzira.
2004. Almenys no és Nadal. Editorial Proa, Barcelona.
2007. Per la mar! En 25 años de la Escuela Superior de Arte Dramático, Universitat de València, p.39-60. (TB)
2011. Que tinguem sort. Edicions Bromera, Alzira.
2014. M'esperaràs? Edicions Bromera, Alzira.
2014. Ficció. Coescrita amb Pasqual Alapont. Edicions Bromera, Alzira.
2014. Contemporani. En Contemporáneo / Contemporani. Universitat de València, p.19. (TB)
2018. Tic tac, escrita amb Rodolf Sirera i Pasqual Alapont. Col·lecció Textos en escena, Institut Valencià de Cultura, València.
2020. Perquè t'estime, que si no... Edicions Bromera, Alzira.  

Dramatúrgies, traduccions, adaptacions i versions teatrals

2003. Artefactes, de José Antonio Portillo i M. Carmen Puchol. Kalandraka Edicions, Barcelona.
2015. L'aneguet lleig. Coescrita amb Ernest Sorrentino. Edicions Bromera, Alzira.

Inèditas y/o estrenadas.
2001. Paraules en penombra / Palabras en penumbra, adaptació teatral de l'obra de Gonzálo Suárez
2010. Nit de Sant Joan, direcció i versió de Carles Alberola.

Reflexió i investigació teatral de l'autor: programes de mà

1994. “Contar històries sense por a trair més que a un mateix”. Teatre valencià, joves creadors, La Tarumba Teatre – Edicions Bromera, Alzira, p. 11-15.
1997. “Vivir más intensamente”. Cuadernos de Dramaturgia, 2, Muestra de Teatre Español de Autores Contemporáneos, Alacant, p.7-8.
2001. “Un espai somiat”. Valencia Cinema. Studio SA: 25 años de resistencia cultural, de Enrique Herreras. Algar Editorial, Alzira, p.141.
2004. “Presentació”. Albena Teatre, 10 anys amb el somriure d’un bes. Edicions Bromera, Alzira, p.9.
2004. “I ara què?, amb Toni Benavent". Albena Teatre, 10 anys amb el somriure d’un bes. Edicions Bromera, Alzira, p. 33, 91, 127.
2004. “Carles Alberola sobre Roberto García”. Albena Teatre, 10 anys amb el somriure d’un bes. Edicions Bromera, Alzira, 49.
2012. “Situació actual de les Arts Escèniques Valencianes. Reptes de futur. Creació-Producció.” Congrès d'Alcoi (Inédito).
2014. “Discurso Homenaje Muestra de Teatro Español de Autores Contemporáneos”. (Inèdit)

Reflexió i investigació teatral de l'autor: premsa, publicacions culturals i especialitzades

1999. “Autores invisibles”. Postdata. Levante, 26 de marzo.
2004. “L'eterna joventut dels autors teatrals valencians”. Saó, 282, p.22-23.
2013. “5 preguntas a Alberola”. (creadoresvlc.wordpress.com)
2014. “...Un sueño hecho realidad”. Cartelera Levante, València. 19 de setembre.
2014. “Som el que desitgem”. Quadern. El País, València, 12 de novembre.

Obra traduïda

ANGLÉS
2004. 23 centímetres, coescrita amb Roberto García.

CASTELLÀ
1998. ¡Atención, compañeros! Muestra de Teatro Español de Autores Contemporáneos, Alacant. (TB)
1998. Mandíbula afilada. Gestos, 25. Universidad de California. U.S.A.
1998. Efemérides. Escena, 46, Barcelona. (TB)
1999. ¡Atención, compañeros! Escena, 64, Barcelona. (TB)
1999. Mandíbula afilada. SGAE, Madrid.
2002. 23 centímetros, coescrita amb Roberto García. SGAE, Madrid.
2003. Artefactos, de José Antonio Portillo i M. Carmen Puchol. Kalandraka Ediciones, Barcelona.
2004. ¿Por qué mueren los padres? Universitat de València, València.
2004. Estimada Anuchka. Universitat de València, València.
2006. Mandíbula afilada. Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, Alacant.
2011. Juan, el ceniciento. Coescrita amb Roberto García. Algar Editorial, Alzira.

Inèdites i/o estrenades
1999. Besos, amb Roberto García.
2001. Palabras en penumbra, adaptació teatral de l’obra de Gonzálo Suárez
2002. Spot, mb Roberto García.
2005. Al menos no es Navidad.
2010. ¡Que tengamos suerte!
2014. ¿Me esperarás?

EUSKERA
Inéditas y/o estrenadas.
2012. Bejondaigula! (Que tinguem sort!), traducció Ramón Aguirre i Xabier Etxaniz Rojo

FINÈS
Inéditas y/o estrenadas.

2004. 23 centímetros, coescrita amb Roberto García.

PORTUGUÈS
Inéditas y/o estrenadas.

2003. 23 centímetros, traducció João Maria André, coescrita amb Roberto García.

Obra premiada

1994. Premi Generalitat Valenciana de les Arts Escèniques al millor espectacle teatral, per Nit i dia, coescrita amb Ferran Torrent.
1996. Premi Generalitat Valenciana de les Arts Escèniques al millor text, per Curriculum, coescrita amb Pasqual Alapont.
1998. Premi Cavall Verd de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana al millor text teatral, per Mandíbula afilada.
1998. Premi de la Crítica de València al millor text, per Mandíbula afilada.
1998. Premi de la Crítica de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana al millor text teatral, per Por qué mueren los padres?
1998. Ajuda a la creació de Teatres de la Generalitat Valenciana, per L'any que ve, coescrita amb Roberto García.
1999. Premi de la Cartelera Turia al millor espectacle valencià, per Mandíbula afilada.
2000. Premi Generalitat Valenciana de les Arts Escèniques al millor espectacle teatral, per Besos.
2000. Premi de la Cartelera Turia al millor espectacle valencià, per Besos.
2001. Premi de l’Associació d’Escriptors Valèncians al millor text, per Besos.
2001. Premi Max de las Artes Escénicas al millor text en català, per Besos.
2002. Finalista Premio Max al millor espectacle revelació, per Paraules en penombra.
2004. Finalista Premio Max al millor espectacle revelació, per Artefactes.
2004. Premi de la Crítica Valenciana al millor text, per Almenys no és Nadal.
2013. Premi Palanca i Roca, Premis Literaris Ciutat d'Alzira, per M'esperaràs?
2014. Premi de la Cartelera Turia a la millor contribució teatral, per Ficció, coescrita amb Pasqual Alapont.
2016. Premio Max de les Arts Escèniques al millor espectacle musical, per L'aneguet lleig, escrita amb Ernest Sorrentino.
2018. Premi Max de les Arts Escèniques al millor espectacle musical, per Tic-tac, escrita amb Pasqual Alapont i Rodolf Sirera. 
2018. Premi de la Cartelera Turia al millor espectacle teatral, per Tic-tac, escrita amb Pasqual Alapont i Rodolf Sirera. 
2019. Premi Palanca i Roca, Premis Literaris Ciutat d'Alzira, per Perquè t'estime, que si no... 

Bibliografia

Llibres

GARCÍA, Roberto (2004). Albena Teatre, 10 anys amb el somriure d’un bes. Edicions Bromera, Alzira.
(2004). Albena Teatre, 10 años: con la sonrisa de un beso. Feditres Empresa Editorial, Alzira.
TORREÑO, T. (2015). Albena 20 anys de ficció. Edicions Bromera, Alzira.

Articles, capítols, pròlegs

ALAPONT, P. (2003). Pròleg a Spot, de C. Alberola i R. García. Edicions Bromera, Alzira.
ANDRÉ, J. M. (2003). “Pelos labirintos do desejo...” Programa de mà de 23 centímetros, Teatro- Estudio Bonifrates, Coimbra, Portugal.
CAVALLÉ I BUSQUETS, J. (2007). “Una mirada al nou teatre catala, Deu, o trenta!”. Pausa, 27, Barcelona, p. 15-18.
DIAGO, N. (1996). “La escritura dramámtica valenciana finisecular: De islas y archipiélagos”. Islas. Universitat de València, València, p. 11-24.
-(1998). “Claves para leer el teatro de humor de Carles Alberola”. Gestos, 25. Universidad de California.
GALLÉN, E. “Malenconia Valènciana”. Presència, 2084. p.36.
HERRERAS, E. (1998).“Introducció”. Curriculum, de Carles Alberola i Pasqual Alapont. Edicions Bromera, Alzira.
-(2006). 30 anys de l'Horta. 30 anys de teatre valencià. Edicions Bromera, Alzira, p.60-81.
ÍNSULA DRAMATARIA (2006). “Presentación”. Islas. Universitat de València, València., p.9-10.
MARTÍNEZ, J. A. (2001), “Introducció”. Mandíbula afilada, de Carles Alberola. Edicions Bromera, Alzira.
OLLÉ, J. (1998), “Introducció”. Per què moren els pares, a Carles Alberola. Tres i Quatre, València.
ORDÓÑEZ, Marcos (1996) Molta comèdia. La Campana, Barcelona.
-(2003), “Introducció”. Besos, de Carles Alberola y Roberto García, Edicions Bromera, Alzira.
-(2003) A pie de obra. Alba Editorial, Barcelona, p.24-31
RAGUÉ-ARIAS, M. J. (2000). ¿Nuevas Dramaturgias? (Los autores de fin de siglo en Cataluña, València y Baleares). INAEM, Madrid, p. 27, 33, 36-38, 52-53, 86, 155, 172, 175, 177, 247, 258.
ROSSELLÓ, Ramon X. (1998), “Sobre el teatre independent valencià i la nova escriptura teatral”, Caplletra, nº: 22, pp. 217-232.
(2000) editor de Aproximació al teatre valencià actual (1968-1998), Universitat de València, València.
(2013) “Els creadors de ficcions damunt l'escena: Del teatre autobiogràfic a l'autobiografia
escènica”. Caplletra, 55, p. 175-197.
SANSANO, Biel (2014), “Introducció”. Ficció, de Carles Alberola i Pasqual Alapont. Edicions Bromera.
SIRERA, Josep Lluís (2011), “El teatre en l’obra de Ferran Torrent”. Dins El món i l’obra de Ferran Torrent, Acadèmia Valènciana de la Llengua, p. 21-28.
-(2007) “Una celebración del tiempo”. 25. Universitat de València, València, p. 13-18.
-(2015). “Carles Alberola: Una escriptura més enllà de tòpics (Una visió personal)”. Aiguadolç, València.
TORREÑO, Antoni (2011), “Introducció” a Carles Alberola, Que tinguem sort! Edicions Bromera, Alzira.
(2013), “Introducció” .M’esperaràs?, de Carles Alberola. Edicions Bromera, Alzira.
TORTOSA, Virgilio (2000), “Panorama de la dramatúrgia Valènciana dels 90”. Aproximació al teatre valencià actual (1968-1998), Universitat de València, València, p. 187-260.
-(2002). Conflictos y tensiones. Individualismo y literatura en el fin de siglo. Universitat d'Alacant, p.84-86.

Recepció en premsa i publicacions especialitzades

ABC (2000). “Alberola: Besos recupera canciones a las que nunca se les ha hecho honor”. ABC,
Catalunya, 27 d'agost.
-(2004). “Albena Teatre repone en el Espai Moma una trilogía sobre las pasiones”. ABC, Comunidad Valènciana, 12 de mayo.
AGENCIA EFE (2004). “Albena Teatre celebra 10 anys amb una lectura dramatitzada i la reposició de Currículum”. Levante, 25 de mayo.
ALBA, N. (2018). “Tic-tac: el tiempo lo es todo”. Levante emv, 21 de desembre. 
ALIAGA, Xavier (2014) “Vint anys de la marca Albena”. El temps, 1580, València, p. 47-48.
-(2014). “M'esperaràs?, Alberola en la seua salsa”. El Temps, 19 de desembre.
-(2019). “Carles Alberola, història d’un contador d’històries”. El Temps, 8 de juliol. 
ALONSO, J. (2005). “El valor de la interpretación”. Guía del Ocio, Madrid, 23 de setembre.
ANDÚ, F. (1999). “Soñar despierto”. Heraldo de Aragón, 20 de febrer.
ANOIA (1999). “Carles Alberola”. Regió 7, 26 de novembre.
ARROM NADAL, J. (1998). “Les parelles valencianes”. Lluc, 804, Palma de Mallorca, p.35-36.
AYANZ, M. (2001). “Besos”. La Razón, 12 de gener.
-(2001). “Albena teatre llega al Príncipe cargado de Besos y canciones de los años 60. 70 y 80”. La Razón, 17 de gener.
-(2005). “Dos damas frente a la soeldad”. La Razón, 1 de setembre.
-(2005). “Como dos niñas grandes”. La Razón, 9 de setembre.
BALDELLOU, E. (2000). “Teatro fácil”. Segre, Lleida, 31 de maig.
-(2001). “Influenciats pels anuncis”. Segre, Lleida, 24 d'abril.
BARBA, D. (2004). “A la vejez, teatro”. La Vanguardia, 28 de gener.
BARRENA, Begoña (2003). “Dos actrices soberbias”, El País, 31 gener, Barcelona,.
-(2010). “No se puede volver atrás”. El País, 22 de setembre.
BELLIDO, A. – TORMO, L. (2020). “Lo importante es que la obra resulte cinematogràfica”. Encadenados.org, 24 de juny. 
BENACH, Joan-Anton (1996). “El camuflaje del caracol”. La Vanguardia, 3 de marzo.
-(1999). (crítica Besos). La Vanguardia, 14 de setembre.
-(1999). “Memorable escudella radiofònica”. La Vanguardia, 6 de desembre.
-(2001). “El humor de dos escépticos”, La Vanguardia, 15 de febrer, Barcelona.
-(2004). “Una ocasión desperdiciada”. La Vanguardia, 29 de gener.
-(2010). “La Nit de Carles Alberola”. El Temps núm. 1372, València, p. 92-93.
-(2010). “Virtudes traicionadas”, La Vanguardia, 23 de setembre, Barcelona.
BERT, B. (1998). “València en México”, Assaig de Teatre, 10/11, Barcelona, p. 245-246.
BLANCAS, A. (2006). “Dos damas de la escena protagonizan una historia agridulce en clave de comedia”. Levante, 3 de febrer.
BORDES, J. (2012). “Cop de puny teatral”. El Punt / Avui, 3 d'octubre.
BOSCH, M. (2021). “Carles Alberola divierte con Waterloo que tiene algo de Abb y bastante de batalla en el Principal”. Nomepierdouna, 6 d’abril. 
BRIASCO, O. (2007). “Alberola presenta en clave de comedia su texto más personal”. Levante, 12 d'abril.
BURGUERA, D. (2011). “El teatro Valènciano corre el riesgo de perpetuarse como un francotirador”. Las Provincias, 24 de gener.
BUSSÉ, Xènia (1992). “O Ferran Torrent o res”, El Temps, 396, València, p.62-63.
CAMACHO, N. (2014). “Cómo sobrevivir 20 años sobre un escenario”. Las Provincias, 22 de març.
CAMACHO, P.R. (2006). “Experiencia, miel y vinagre, en Al menos no es navidad”. Odiel, 11 de juny.
CAPOTE, V. (2005). “Al menos no es Navidad”. El Mundo, Madrid, 2 de setembre.
CARO, P. (2001). “L'altra cara de Gonzalo Suárez”. Barcelona y Más, 27 de novembre.
CARRILLO, T. (2006). “Amparo Soler y Asunción balaguer despliegan su ternura en la Audiencia”. El Mundo, Soria, 18 d'abril.
CASTILLEJO, J. (2007). “Relatos en torno a la mala suerte”. La Cartelera. Levante, 13 d'abril.
CLARI, B. (1995). “Carles Alberola vuelve al Gran teatro con un montaje que homenajea al también alcireño Enric balaguer”. Levante, 20 de enero.
CENDROS, T. (1999). “Sopa con ondas”. El País, 8 de novembre.
CENTENO, E. (1999). “Entre el patetismo y el humor”. Diario 16, 6 de maig.
-(2001). “El humor de nuestros días”. Diario 16, 21 de gener.
CLIMENT, Eliseu T. (1994) “La seducció de les màscares”, El Temps, 516, València, p.68-72.
CORNELLES, V. (2018). “La magia del musical Tic-tac llega a Castellón el próximo 27 de enero”. El Periódico Mediterraneo, 12 de gener. 
C.S. (2006). “Soler Leal y Asunción Balaguer en el Borrás”. La Razón, Catalunya, 7 de setembre.
CUADRADO, N. (2001). “El Mercat acoge las Paraules en penombra de Gonzalo Suárez”. El Mundo, 27 de novembre.
DEMARÍA, L. (1999). “Un apartamento con dos sueños rotos”. La Razón, 4 de març.
D.G. (2004). “Artefactes acerca el teatro a los escolares”. Mediterraneo, 5 d'octubre.
DIAGO, Nel (1991) “Las afinidades selectivas: O tu o res, de Alberola / Torrent, por L'Horta”. El Público, 87, Madrid, p.62-63.
-(1994). “Per un teatre essencial”. Cartelera Turia, 26 de diciembre.
-(1995). Currículum. Cartelera Turia, 1 de gener.
-(1996). “El teatre valencià desapareixerà. Entrevista a Carles Alberola”, El Temps núm. 605, València, p. 78-79.
-(1997). “O mais grande do mundo”. Cartelera Turia, 20 d'octubre.
-(1998). Mandíbula afilada. Cartelera Turia, 23 de febrer.
-(1998). Joan, el Cendrós. Cartelera Turia, 19 d'octubre.
-(2000). “Sopas con ondas”. Cartelera Turia, 12 de maig.
-(2001). Paraules en penombra. Cartelera Turia, 16 de febrer.
-(2003). Artefactes. Cartelera Turia, 26 de desembre.
DIARIO DE NOTICIAS (1999). “Elogio al karaoke”. Diario de Noticias, Pamplona, 24 de novembre.
DIARIO DE VALENCIA (2004). “Spot fue vista por más de 20.000 espectadores”. Diario de Valencia, 10 de gener.
DÍAZ-FAES, F. (2000). “Al pie de la letra”. La Nueva España, Oviedo, 14 de novembre.
DLV (2019). “À Punt emet el musical Tic-Tac per a celebrar el Dia Mundial del Teatre”. Diari La Veu, 26 de març.
DOMÍNGUEZ, S. (2006). “Hábil comedia dramática”. Las Provincias, 12 de febrer.
-(2006). “Autodefinición al horno”. Las Provincias, 6 d'agost.
EL MERCURIO (1999). “España coloniza la cartelera teatral de Santiago”. El Mercurio, Santiago de Chile, juny.
EL PAÍS (1999). “Un éxito cantado”. El País, Madrid, 18 de setembre.
EL TEMPS (2001). “Besos torna a casa, amb el Nadal, per fer vibrar l'Olympia”. El Temps, 18 de desembre.
ESCRIG, S. (2006). “Carles Alberola, en El Musical. La soledad de los ancianos.” Las Provincias,
3 de febrer.
ESTEBAN, R. (1999). “Vísperas de boda”. El Mundo, Metrópoli, març.
-(2000). “Besos torna al teatre de Salt després d'una gira triomfant pels escenaris de tot l'Estat”. El Punt, Girona, 6 de juny.
-(2001) “Palabras en penumbra lleva al teatro textos del cineasta Gonzalo Suárez”. El Mundo, 25 de setembre.
EUROPRESS. (2013). “Besos alcanza las 900 funciones”. Levante, 22 de maig.
-(2020). “La voz silenciada de los presos del franquismo vuelve a sonar con Presoners”. Culturplaza, 8 de setembre.
FALOMIR, J. (2001). “La fuerza de la palabra y del actor como argumento”. Las Provincias, 14 de febrer.
FENOLLOSA, C. (2014). “Alberola, el somriure amarg”. El País, València, 1 de juliol.
FERNÁNDEZ, I. (2009). “La revetlla ie-ie de Nit de Sant Joan obrirà l'Arteria el 23-F”. El Periódico de Catalunya, 27 de novembre.
-(2010). “La revista Nit de Sant Joan obre el nou Arteria”. El Periódico de Catalunya, 15 de setembre.
FERNÁNADEZ, N. (2006). “Amparo Soler Leal: Los personajes que interpreto tienen que parecerse a mí”. Diario de Valencia, 5 de febrer.
FERRI, E. (2014). “La Muestra de Teatro Contemporáneo de Alicante rinde homenaje a Carles Alberola”. Las Provincias, 17 de setembre.
FLAÑO, T. (2014). “Bejondaigula reflexiona sobre la ausencia de la comedia”. Diario Vasco, 9 d'agost.
FOGUET I BOREU, F. (2001). “Estels de mentida” (Mandíbula afilada), Avui Cultura, 5 de juliol, Barcelona, p.14. -(2012). “València mon amour”, El País Quadern, 1436, València, p.4.
FONDEVILA, Santiago (1996). “Un socarrón Currículum en Artenbrut”. La Vanguardia, 17 de enero.
-(1996). Estimada Anuchka. La Vanguardia, 8 de setembre.
-(1997). “Alberola invita a descubrir a los Mandíbula afilada”. La Vanguardia, 27 de juny.
-(2001). “Alberola convierte en teatro los textos de Gonzalo Suárez”. La Vanguardia, 27 de novembre.
-(2004). “De cómo sobrevivir a la vejez”. La Vanguardia, 23 de gener.
-(2006). “Una dulce comedia amarga”. La Vanguardia, 9 de setembre, Barcelona.
-(2012)“Que tinguem sort”, Ara, 30-6 novembre-desembre, Barcelona.
F.H. “Burbujas de champán”. El Norte de Castilla, Valladolid, 5 de maig.
FUERTES, J. (2006). “Sólo soledad”. El Comercio, 25 de març.
GARCÍA, C. (2002). “Besos lanza una mirada irónica y musical a las relaciones de pareja”. Mediterraneo, 26 de juliol.
-(2003). “Un Spot crítico con la publicidad, en el Principal”. Mediterraneo, 7 de febrer.
GARCÍA, M. (2000). “Es importante tocar la emoción del espectador”. Las Provincias, 14 de juny.
GARCÍA GARZÓN, J.I. (1999). “Mandíbula afilada, el amor ideal entre la realidad y el deseo”.
ABC, 15 de maig.
-(2001). “Palabras en penumbra, un atractivo mosaico de monólogos habitados”. ABC, 1 d'octubre.
-(2005). “¡Vaya par de señoras!”. ABC, 10 de setembre.
GARCÍA OSUNA, C. (2005). “Discurso sobre la soledad”. Tiempo, 17 d'octubre.
GARÍN, I. (2020). “Presoners”. Cartelera Turia, 1 de setembre. 
GARZÓ, A. (2002). “Spot, otro éxito de Albena”. Levante, 9 d'agost.
GARZÓN, V. (2004). “El revival de Albena Teatre”. 20 Minutos, València, 11 de mayo.
GIL ZAMORA, C. (2002). “Spot / Albena”. Artezblai, 9 de novembre.
GINART, B. (2001). “Albena Teatre lleva al Mercat la literatura de Gonzalo Suárez con Paraules en penombra”. El País, 27 de novembre.
GÓMEZ, M. (2001). “El debut dramático de Gonzalo Suárez abre temporada en La Abadía”. Diario 16, 25 de setembre.
G.S. (2000). “Un montaje sobre el mundo de la pareja”. La Gaceta, Salamanca, 3 de març.
GÜELL, M. (2001). “Gonzalo Suárez trae a la escena de Barcelona sus Paraules en penombra”. ABC, 27 de novembre.
-(2004). “Carles Alberola estrena hoy en el TNC una comedia ácida sobre dos ancianas que viven en una residencia” ABC, 27 de gener.
-(2006). “Yo hago esta cosa rara de vivir en Barcelona y trabajar en castellano”. ABC, Cataluña, 1 d'octubre.
GURUTZA IZQUIEDO, J. (2012). “Entre el dolor y la diversión”. El País, 9 d'agost.
GUZMÁN, A. (2001). “Al rojo vivo”. Guía de Madrid, ABC, 12 de gener.
HARO TECGLEN, E. (1999). “Con ternura y humor”. El País, 6 de maig.
-(2001). Palabras en penumbra. El País, 29 de setembre.
HERRERAS, E. (1996). “Los sueños, realidades son”. Cartelera Turia, 13 de maig.
-(1997). “La muerte y la doncella”. Levante, 10 d'octubre.
-(1998). “Irresistible encanto”. Levante, 13 d'octubre.
-(1999). Besos. Levante, 12 de desembre.
-(2001). “Relaciones en un ring”. Levante, 19 de febrer.
-(2002). Spot. La Cartelera Levante, 27 de desembre.
-(2003). “Un auténtico goce”. Levante, 29 de desembre.
-(2007). “Del teatro clásico a la revista”. La Cartelera, Levante. 4 de mayo.
-(2012). “Necesitamos muchos Besos”. Levante, 18 de maig.
-(2014). “Comedia con dos besos”. Levante, 25 de març.
HERRERO, F. (2000). “Feliz cumpleaños”. El Norte de Castilla, 18 de noviembre.
HERRERO, R. (2000). “La radio y el teatro, el teatro y la radio”. El Diario Vasco, 6 d'octubre.
-(2006). “Queda el Carpe diem”. El Diario Vasco, 19 de març.
HERVÁS, C. (2000). “Besos, una obra plagada de humor”. Las Provincias, 28 de setembre.
HEVIA, E. (2001). “La erosión de los sentimientos”. El Periódico, Barcelona, 30 de novembre.
INFORMACIÓN (1999). “El germen de un gran musical”. Información, Alacant, 26 de novembre.
JÁTIVA, J. M. (2012). “Entrevista a Carles Alberola, autor, productor i actor teatral: Un espectacle teatral és sempre un treball col·lectiu”. Caràcters, 59, p. 3-5.
-(2012). “Autores Valèncianos ante las urnas”. El País, València, 22 d'abril.
-(2014). “Los triunfadores y fracasados de Alberola”. El País, València, 19 de març.
-(2014). “Carles Alberola gana el premio teatral Ciutat d'Alzira”. El País, València, 25 d'octubre.
J.C. (1998). “Comèdia moderna”. Levante, 26 de diciembre.
JOLOPCA (2001). “Besos, un espectáculo sobre las relaciones en clave de humor”. Lanza, Ciudad real, 20 d¡octubre.
J.O.G. (2006). “Comedia agridulce”. Jano, 15 de setembre.
JULIÁN, L. (2018). “M’esperaràs?, la pel·lícula que brinda per les segones oportunitats”.Eldiario.es, 17 d’octubre
LAKUNZA, R. (2006). “Dos actrices frente a frente”. Deia, 10 de març.
LA VANGUARDIA (1999). “15 sketches para una sopa”. La Vanguardia, Barcelona, 11 de novembre.
-(2006). “Paco Mir estrena en el Apolo la comedia romántica de Carles Alberola Mandíbula afilada”. La Vanguardia, 22 de desembre.
LAS PROVINCIAS (2001). “Besos llega en el Olympia a sus 500 representaciones”. Las Provincias, 29 de desembre.
LEVANTE (1999). “Carles Alberola: Queríamos contar en 3 o 5 minutos una historia como en las canciones”. Levante, 9 de desembre.
-(1999). “Alberola, Perales y los diablos”. Levante, 12 de desembre.
LEY, P. (1996). “Doble sesión de humor”. El País, Cataluña, 23 de enero.
-(1999). “Entre la radio y la televisión”. El País, Madrid, 4 de desembre.
LIMONGI, T. (2000). “En Besos hay tragedias envueltas en un papel de chocolate”. Última Hora, Palma de Mallorca, 5 d'abril.
LLORENTE, M. (2001). “A media luz los seis”. Información, 22 de novembre.
-(2002). Spot. Información, 25 de novembre.
-(2006). “Sin la chispa de otros montajes”. Información, 21 de novembre.
LLUESMA, C. (2006). “Carles Alberola”. Las Provincias, 10 de desembre.
L.M.V. (2000). “Besos, el último gran éxito del año”. Levante, 20 de desembre.
LÓPEZ ROSELL, César (2010). “Una festa de la nostàlgia”. El Periòdic de Catalunya, 21 de setembre.
MÁÑEZ, J.A. (1999). “Variedades arrevistadas”. El País, CV, 16 de desembre.
-(2004). “Bonitos artefactes”. El País, CV, 29 de febrer.
-(2011). “La complicidad del chiste”. El País, 5 de desembre.
MAKMA (2020). “QuedatACasa con el musical Tic-Tac”. Makma, 9 de maig. 
-(2020). “Presoners, cartes desde la cárcel”. Makma, 9 de setembre. 
MARCOS, M. (2018). “Tic-Tac, un sueño hecho musical”. El Mundo, Alacant, 13 de gener.
MARLÉS, Mercè (1997). “Currículum, de Carles Aberola. Entrevista”. Assaig de Teatre núm. 5-6, Barcelona, p. 107.
MARSAL, J. M. (2000). “Trono Villegas comienza una maratón de Sopa de ràdio”. Diari de Tarragona, 11 de febrer.
MARTÍN, D. (2018). “Carles Alberola: Si hi hagués una fórmula per a l’èxit, el teatre el farien els bancs”. Ara, 21 de gener. 
MARTÍNEZ, C. (2010). “Una revetlla galàctica”. El 9 Nou, 27 d'agost.
-(2014). “Carles Alberola: Necessitem que la societat crega en la cultura com un bé necessari”. L'Illa, 63, p. 9
MARTORELL, P. (1998). “Els somnis reals de Carles Alberola”. El Punt, 24 de maig.
MASCARELL, Purificació (2011). “Les amargues rises d'Alberola”. Levante Postdata núm. 763, València.
MASSIP, Francesc (2000). “Els nous directors: de la catacumba a la poltrona”, Serra d'Or, 481, Barcelona, p.38-43.
-(2004). “Fantasiejar per sobreviure” Avui, 29 de gener, Barcelona.
MATEZANZ, J. (2011). “Que tinguem sort!: lucidesa de carrer”. Diari de Balears, 18 de gener.
MATOSES, Joan Manuel (2004). “Espot (gag, flaix, esquetx)”, Caràcters, 27, València, p.28.
-(2014). “Llums, càmera, ficció!”. Caràcters, 68, València, p.46.
MELCHOR, C. (2020). “Alberola: Nunca hablaremos suficiente del dolor que causó el franquismo”. Levante Emv, 8 de setembre.
MELGUIZO, J. (2006). “Dos grandes señoras”. Heraldo de Aragón, 8 d'abril.
MELIÀ, R. (2002). “La vida dins d'un spot”. El Temps, 16 de juliol.
MONEDERO, M. (2001). “Clarobscurs escènics de Gonzalo Suárez”. Avui, 27 de novembre.
MOLINARI, A. (2006). “Morir no es tan urgente”. Ideal, Granada, 16 de gener.
MOLTÓ, E. (2014). “La Muestra de Alicante aplaude la trayectoria de Alberola”. El País, 16 de setembre.
MORENO, S. (2005). “La soledad como condena”. El País, Madrid, 19 de setembre.
MIUNIESA, X. (2001). “Injusticias mediáticas”. Guía del Ocio, Barcelona, 14 de desembre.
MUÑOZ, R. (2015). “El Talía se llena de Besos” . Las Provincias, 13 de maig.
N.M. (2018). “El paso del tiempo en la obra Tic-Tac”. Las Provincias, 21 de desembre. 
NOGUERO, Joaquim (1997). “Comèdia sexual d'una nit d'estiu”. Avui, 26 de juny.
-(2001). “Amor i desamor cobaten el teatre”. Avui, 5 de juny, Barcelona, p.43.
OCHOA, G. (2001). “Diálogos con... Carles Alberola”. Acotaciones en la caja negra, 3, València, p.16-17.
OCHOA, M. (2006). “Amparo Soler y Asunción Balaguer retratan la vejez, en Al menos es Navidad”. La Opinión, Granada, 13 de gener.
OLIVARES, Juan Carlos (1997). Per què moren els pares. El Periódico, 9 de juny.
-(2001). “Carles Alberola presenta Paraules en penombra, basado en textos de Gonzalo Suárez”. ABC, Barcelona, 6 de juny.
-(2003). “València o el silenci sobre una nova terra de teatre i promissió”, Avui, 19 maig, Barcelona, p.49.
-(2010). “La senda catalana”, Avui, 24 de setembre, Barcelona, p.37.
OLIVER, R. (2001). “Ironía sobre la parella”. Què Fem?, La Vanguardia, 30 de novembre.
-(2006). “El torró que se l'atravessa”. Què Fem? La Vanguardia, 8 de setembre.
ORDÓÑEZ, M. (1995). Currículum. Avui, 25 de novembre.
-(1997). Mandíbula afilada. Avui, 16 de juny.
-(1999). Besos. Avui, 21 de juny.
-(2004). “Lo último de Alberola y Espinosa”, El País, Babelia, 14 de febrer.
-(2011). “Un canon teatral (de bolsillo)”. El País, 27 de novembre.
-(2012). “Los chicos del atardecer”. El País, 21 de gener.
ORTUÑO, A. (2009). “Una década de Besos”. Las Provincias, 18 de juliol.
PARRA, S. (2006). “Amparo Soler Leal: Me gusta que Sofía siga: Morir es fácil, la comedia, difícil”. Diario de Ibiza, 30 d'abril.
PASCUAL, I. (1996). “Datos con amor”. El Mundo, 22 de març.
PAU, Toni (2002). “Peces Valèncianes”. El Temps núm. 935, València.
PEIRÓ, J. V. (2017). "Reloj detén tu camino". Las Provincias, 23 de desembre. 
-(2019). "Los sueños son reales". Las Provincias, 13 d’abril.
-(2020). "La belleza de la libertad". Las Provincias, 26 de setembre.
PÉREZ, A. (2000). “Besos triunfa en el Talía y rebasa las 100 funciones”. Las Provincias, 4 de gener.
-(2012). “Saber emocionar a base de realisme: Que tinguem sort”. Regió7, 9 de gener.
PÉREZ, V. (2004). “Carles Alberola s'enfronta a la solitud de la vellesa”. Avui, 21 de gener.
PÉREZ DE OLAGUER, G.(1996). “Una fiesta íntima”. Guía del Ocio, Barcelona, 19 de enero.
-(1996). “Carles Alberola viaja al interior de un personaje con la obra Currículum”. El Periódico, Barcelona, 19 de enero.
-(1997). “Mandíbula afilada, Alberola a lo Woody Allen”. Guía del Ocio, 27 de juny.
-(1997). “Carles Alberola sintetiza las claves de su teatro en Mandíbula afilada”. El Periódico, 26 de juny.
-(1996). “Alberola y sus historias en Artenbrut”. El Periódico, Barcelona, 26 de enero.
-(2001). “Gonzalo Suárez porta a escena l'erosió del temps: Alberola dirigeix Paraules en penombra, basada en textos del director de cine”. El Periódico de Catalunya, 3 de juny, Barcelona.
-(2001). “Gonzalo Suárez lleva a la escena su visión de la pareja”. El Periódico, 27 de novembre.
-(2001) “Paraules en penombra, una afortunada incursió de Gonzalo Suárez”, El Periódico de Catalunya, 8 de setembre, Barcelona.
-(2004). “Almenys no és Nadal, una mirada sobre la vellesa”, El Periódico de Catalunya, 30 gener, Barcelona.
PÉREZ GIL, L. (2001). “Besos plantea un viaje alrededor de la pareja con humor y canciones”. El País, 21 de gener.
PERIS, R. (2001). “La comèdia és la nostra manera de veure la vida”. L'Illa, 28, p. 22-23..
PINTER, E. (2004). “Albena Teatre, deu anys d'humor un milió d'espectadors”. Avui, 15 de maig.
PIÑA, J.M. (2006). “Humor y comedia para meditar sobre la soledad y la vejez”. Diario de Ibiza, 25 d'abril.
PIQUERO, A. (2006). “Esperando al hijo pródigo”. El Comercio, 23 de març.
PLA, A. (2001). “Carles Alberola afirma que el teatro es una gran mentira que nos habla de verdades”. Las Provincias, 13 de febrer.
-(2002). “Paraules en penombra competirà en los premios Max”. Las Provincias, 14 de març.
P.M.R. (2000). “That's entertainment”. Diario de Mallorca, 12 d'abril.
RAGUÉ-ARIAS, Mª José (1996). “Buen curriculum”. El Mundo, Barcelona, 22 de enero.
-(1997). Mandíbula afilada. El Mundo, 8 de juny.
-(1997) “¿Una generación. Encuesta a representantes de la nueva dramaturgia española”. Escena, 42, Barcelona, p. 10.
-(1999). Besos. El Mundo, 18 de setembre.
-(2004). “Una irònica tendresa”. Assaig de Teatre, 41, Barcelona, p. 237-238.
REDACCIÓN (2018). “València repone la producción Tic Tac, que tuvo 10.000 espectadores en 2017”. La Vanguardia, C-V, 20 de desembre
RICART, P. (2021). “Waterloo, un fresco mosaico familiar”. A Escena Valencia, 5 de març. 
RODÉS, J. (1999). “Matrimonio creativo de conveniencia”. Escena, 64, Barcelona, p.14-17.
RODRÍGUEZ, A. (2000). “Ràdio Lleida trae un montaje sobre el mundo de las ondas”. La Mañana, Lleida, 29 de gener.
RODRÍGUEZ, R. (2002). “Albena lleva al Principal su irónica visión de la publicidad”. Levante, 17 de desembre.
RODRÍGUEZ GIMENO, R. (2021). “Waterloo, una comedia sobre la memòria”. Verlanga, 27 de maig. 
ROSELL, M. (2012). “El problema actual del teatre és l'exhibició, que està molt limitada”, Levante, Postdata, 787, p.8.
ROSSELLÓ, R. X. (2003). “La comèdia actual segons Alberola-García”. Lletres Valencianes, 9, p.120.
-(2004). “Bromera i Albena una altra vegada de la mà”. Lletres Valencianes, 11.
ROTGER, F. M. (2011). “Nosotros que fuimos tan cómplices”. Diario de Mallorca, 15 de gener.
RUIZ, L. (1999). “Carles Alberola llena de sueños y fantasías el Teatro Alfil”. Diario 16, 4 de maig.
SABAT, Núria (2006). “Al menos no es Navidad, dues de les grans en escena”. El Periòdico de Catalunya, 17 de setembre, Barcelona.
SABATER, M. (1998). “Un espectacle dels que creen espectadors”. Diari de Sabadell, 20 de gener.
-(2004). “Spot, contaminació publicitària”. Diari de Sabadell, 17 de juliol.
SAHUQUILLO, J. (2018). “¿Es Tic-tac teatro público?. Mesmerismo Teatral, 13 de gener. 
SANSANO, B. (2006). “Tretze autodefinits”. Información, 18 de novembre.
SEDEÑO, J. A. (1998). “Gafas”. Sur, Málaga, 29 de gener.
-(1998). “El azar y la necesidad”. Sur, Málaga, 1 de febrero.
SEGUÍ, J.R. “El teatro Valènciano se muere porque no se le mima ni alimenta. Entrevista a Carles Alberola”, El Levante, 16 de maig, València.
SESMA, M. (2006). “Refugio o reclusión”. El Adelantado, Segovia, 30 de gener. .
SIRERA, Josep Lluís (1991). “El Torrent de l'Horta”. El Temps, 360, València, p.91.
SORRIBES, J.C. (2012). “Temporada Alta obre el segon torneig de dramatúrgia”. El Periódico de Catalunya, 8 d'octubre.
TALAVERA, A. (2014). “Albena inicia en l'Alcúdia la gira del espectáculo Ficció”. Las Provincias, 14 de febrero.
TAPIA, J.L. (2006). “Asunción Balaguer: El trabajo de actor no tiene edad”. Ideal, Granada, 10 de gener.
TOBAR, F. “Quan Alberola era jove i potent”
TOQUERO, C. (2000). Besos. El Mundo, Valladolid, 25 de març.
TORRES, S. (1998). “Solos, pero bien acompañados”. El Mundo, 26 de enero.
TORTOSA, V. (1997). Per què moren els pares? Qué y Dónde, 8 de juny.
-(2014). “Passaran, però els Besos quedaran”. L'Illa, 65, p.30.
TORRENT, F. (1995). “El hombre orquesta”. El País, València, 5 de marzo.
TORRES, R. (2001). “Divertimento burlón y entrañable”. Guía del Ocio, 12 de gener.
-(2006). “Dos adorables monstruas, Al menos no es Navidad”. Guía del Ocio, Madrid, 26 d'octubre.
TRONCHONI, V. (2021). “Waterloo, el retorn d’Albena”. Revista Saó, 6 d’abril. 
URÍAS, F. (2001). “El baul de los recuerdos”. Metrópoli, El Mundo, 19 de gener.
VALDIVIA, B. (2005). “Al menos no es Navidad, la sabiduría de la edad”. La Opinión, Granada, 16 de gener.
VELASCO, C. (2007). “Albena Teatre aborda con humor la fugacidad de la vida en la obra 13 en el Teatro Musical”. Las Provincias, 12 d'abril.
VIGO, M. (1996). “Todo lo que no fuimos”. Ajoblanco, febrero.
VILÀ I FOLCH, Joaquim (1992). “O tu o res de Ferran Torrent i Carles Alberola”, Serra d'Or núm. 386, Barcelona, p. 68.
-(1994). “Nit i dia de Carles Alberola i Ferran Torrent”, Serra d'Or, 418, p. 74.
VILLÁN, J. (2005). “Dos grandes actrices”. El Mundo, 22 de setembre.
VIVANCOS, M.J. (2006). “Al menos no es Navidad, y con la que está cayendo”. Las Provincias, 3 de febrer.
VIZCAINO, J.A. (1999). “Regálame una noche”. La Razón, 23 de maig.
ZAPORTA, B.M. (2006). “Asunción Balaguer: Me siento como si Amparo y yo jugáramos en el escenario”. La Rioja, 18 de febrer.

Enllaços

http://www.albenateatre.com/
http://aveet.eu/alberola-carles/
https://www.youtube.com/watch?v=EYZnTOAkHRI

Entrevistes
https://vimeo.com/521840967 (Espais de Treball) 
https://www.youtube.com/watch?v=EYZnTOAkHRI (Biblioteca Valenciana) 

Disseny del projecte: Josep Lluís Sirera i Xavier Puchades · Assessor: Ramon X. Rosselló
© Centre de Documentació Escènica IVC, Xavier Puchades
Logo Culturarts

Plaça Viriato s/n · 1er. pis
46001 València
Tel. 961 20 65 38 · 961 20 65 00
biblioteca_teatre@ivc.gva.es
fmedina@ivc.gva.es