Carmona Ferrer, Isabel

Si vols contactar amb el/la autor/a, emplena el formulari i ens posarem en contacte amb ell/ella el més prompte possible.





Accepte les condicions i la política de privacitat

Fitxa d'autor en Dramatea

Carmona Ferrer, Isabel

Data de naixement: 1969
Població: Alcantarilla (Murcia)
Dècada: Dècada dels 60's

Trajectòria

Tras licenciarse en la Escuela Superior de Arte Dramático de Valencia en 1990, es becada por el Instituto Nacional de las Artes Escénicas y de la Música (INAEM) para una ampliación de estudios teatrales en EE.UU. Allí, realiza un curso de especialización teatral en la Herbet Berghof Studio de Nueva York, coordinado por Uta Hagen.

A lo largo de los noventa, asiste a diversos seminarios impartidos por Esperanza Abad, John Strasberg, Carmen Portacelli, Paul Weibel, Michael y Anna McCallion, Rodrigo García o Carlos Alfaro, entre otros. Y en la primera década del 2000, sigue formándose en cursos de Pep Armengol, Mariano Barroso, Alicia Sánchez, Luis Gimeno, José Luis Cuerda, Konrad Zsiedrich, Juan Carlos Gené, Hernan Gené, Odin Teatret o Hassana Kouyate. Cardona ha mostrado siempre un evidente interés por una formación continuada en diversas técnicas de interpretación, para teatro y audiovisual, así como también por otras labores teatrales como la dirección de escena.

En 1995, inicia su actividad profesional como actriz en la Companyia Teatre Micalet. Interviene, por primera vez, en Ballant, Ballant (1996), dirigida por Joan Peris. Un montaje que estuvo en cartel cuatro temporadas y se repuso en 2005, su elenco recibió el premio conjunto de la AAPV (Associació d'Actors i Actrius Professionals Valencians) a la mejor interpretación teatral.

Paralelamente, Carmona colabora en otros proyectos como El retorn de Robin Hood (1998), de Vicent Vila, una producción del Centre Teatral Escalante, dirigida por Ramón Moreno. Por este trabajo, Carmona obtiene el premio a la mejor actriz en el Festival de Teatro FETEN (1998). Bajo la dirección de Joaquín Hinojosa, participa como actriz en dos nuevos montajes: Brecht al botànic (1998) y Atardecer en Santa Elena (1999), de Gonzalo Torrente Ballester. Este último, una producción de Teatres de la Generalitat Valenciana.

El interés de la autora por la escritura dramática se puede datar a finales de los noventa. Tras realizar la dramaturgia de Ubú Rey (¿Fecha, producción?) y del Crónicón de Oña de Burgos, que dirigirá J. Hinojosa hasta 2009, Carmona coescribe con este director su obra de mayor proyección hasta el momento: Defensa de dama (2002). Este texto parte en 2000 de una idea original de Carmona y de la documentación de numerosas experiencias reales de maltrato. Defensa de dama se estrena en 2002, en el Teatro de la Abadía de Madrid, con dirección del propio Hinojosa. Ese mismo año, se produce también en Méjico y, en años posteriores, en Bélgica (2005), EE.UU (2006), Argentina (2009) o, más recientemente, Francia (2015). Un año después de su estreno, Manuel Arman adapta la obra a formato televisivo para su emisión en el programa Estudio 1 de TVE. Defensa de dama se ha llevado a escena en diversas ciudades de España y la misma autora realizó una nueva versión en valenciano, Maria Colorada (2012), de la cual dirigió una lectura dramatizada en la sala SGAE de Valencia.

A lo largo de la década del 2000, Carmona ejerce activamente como autora dramática. A Defensa de dama hay que sumar otros trabajos como: Les feres (2004), pieza breve leída en los Premis de Llibertat d'Expressió de la Unió de Periodistes; en el circuito alternativo valenciano, estrena Tampoco hay que ir por ahí ábrete de piernas corazón (2006), coescrita con Anna Albaladejo y Ana Harcha; escribe la pieza Un diumenge tranquil (2007), para una edición que celebra el 25 aniversario de la Escuela Superior de Arte Dramático de Valencia; dirige una nueva lectura dramatizada, en este caso de Dansa impossible (2010), en un ciclo de la SGAE; y, ya en la actual década, otra lectura, dirigida por Joan Carles Rosselló, Ballant silenci (2013).

En esta etapa, como se puede observar, Carmona comienza a escribir en valenciano de forma habitual. Este cambio se localiza en sus colaboraciones con Teatre Micalet en esos años. Además de intervenir como actriz en producciones como: L'hostalera (2002), de Goldoni, con dirección de Manel Dueso; Ací no es paga i s'ha acabat (2003), de Dario Fo, dirección de Joan Peris; y Cuina i dependències (2006), dirigida por Lilo Baur; Carmona actúa y cocrea, junto a otros intérpretes del elenco, producciones de creación colectiva de la compañía a partir de improvisaciones actorales: Un sopar de compromís (2007), Lamar (2007), ambas con dirección de Joan Peris, y más recientemente, La casa (2013), cocreada con Isabel Requena y Pilar Almería, y con dirección de Pep Ricart. En una línea de trabajo parecida, escribe Marors (2010), dirigida por Almería para la Escuela del Actor.

En 2011, Carmona lee su investigación 1994-2005: El Segle d'Or del Teatre Valencià. El actor, autor, director y productor, fruto del Curso de Posgrado en la Facultat de Filologia de València. Tras cursar el Máster del ADEIT de la Universitat de València (2017-2018), la autora ha desarrollado labores docentes de teatro y coaching. Desde 2020, forma parte del equipo de la escuela Art Mirror, donde imparte clases de interpretación,. Actualmente, es profesora de secundaria en la escuela pública valenciana. Recientemente, ha estrenado y dirigido su última obra  SorYdama. Cabaret aditivo y otros condimentos. (2021), con la compañía Las3is.

Trayectoria actualizada JULIO 2021
© Xavier Puchades    

Obra estrenada

Textos dramàtics originals

2002. Defensa de dama, coescrita amb Joaquín Hinojosa. Direcció José Luis Gómez. Teatro de la Abadía, Madrid.
2006. Tampoco hay que ir por ahí ábrete de piernas corazón, coescrita amb Anna Albaladejo i Ana Harcha. Dirigida per Ana Harcha. Sala Matilde Salvador, València.
2010. Marors, a partir d'improvisacions dels actors. Direcció Pilar Almería. L'Escola de l'Actor, Teatre Micalet, València.
2013. La casa, coescrita amb Isabel Carmona i Pilar Almería. Direcció Pep Ricart. Cia. Teatre Micalet. Teatre Micalet, València.
2021. SorYdama. Cabaret aditivo y otros condimentos. Direcció Isabel Carmona. Las3is. Centre Cultural El Molí, Benetùsser.

Dramatúrgies, traduccions, adaptacions i versions teatrals

2007. Un sopar de compromís, coescrita amb la resta de l'elenc actoral. Direcció i dramatúrgia Joan Peris. Cia. Teatre Micalet. Teatre Micalet, València.
2007. LaMar. coescrita amb la resta de l'elenc actoral. Direcció i dramatúrgia Joan Peris. Cia. Teatre Micalet. Teatre Micalet, València.

Posades en escena posteriors i reposicions (Internacionals)

2002. Defensa de dama, coescrita amb J. Hinojosa. Direcció Benjamín Cann. Producció Rubén Lara. México.
2005. Illégitime défense, coescrita amb J. Hinojosa. Direcció Michel Bernard. Théâtre de Poche, Brussel·les, Bèlgica.
2006. Defensa de dama, coescrita amb J. Hinojosa. Direcció Gabriel Gorcés. Retablo Producciones. 78Th Street Theater. Nueva York.

Posades en escena posteriors i reposicions (Nacionals)

2003. Defensa de dama, coescrita amb Joaquín Hinojosa. Adaptació televisiva de Manuel Arman. Estudio 1, TVE.
2005. Defensa de dama, coescrita amb Joaquín Hinojosa. Direcció Dami Contreras. Teatro Principal, Orense.
2009. Defensa de dama, coescrita amb J. Hinojosa. Direcció César Gil i A. Rodríguez Peña-Marín. Grupo El barracón. Club de Leones de Villa Bosch, Buenos Aires, Argentina.

Lectures dramatitzades (Internacionals)

2014. Illégitime défense, coescrita amb J. Hinojosa. Direcció Marie Josée Brkha. Théâtre Darius Milhaud, París.

Lectures dramatitzades (Nacionals)

2004. Les feres. Gala d'entrega de Premis Llibertat d'Expressió, Unió de Periodistes. Sala Matilde Salvador, València.
2009. Dansa impossible. Direcció Isabel Carmona. Cicle de Lectures Dramatitzades SGAE, València.
2012. María Colorada (adaptació de Defensa de dama, de Carmona i Joaquín Hinojosa). Direcció Isabel Carmona. Cicle de Lectures Dramatitzades SGAE, València.
2013. Ballant silenci. Direcció Joan Carles Rosselló. Zirco Producciones. Sala Zircó, València.
2014. Maria Vermella (adaptació de Defensa de dama, de Carmona i Joaquín Hinojosa). Direcció Isabel carmona. Cicle de Lectures Dramatitzades SGAE. Teatre Micalet, València.

Obra publicada

Textos dramàtics originals

2004. Les feres. Eq'iliquà, 3, València, p. 14-18. (TB)
2005. Defensa de dama, coescrita amb Joaquín Hinojosa. SGAE, Madrid.
2007. Un diumenge tranquil. En 25. En los veinticinco años de la Escuela Superior de Arte
Dramático, Universitat de València, p.71-94. (TB)

Reflexió i investigació teatral de l'autor: Llibres

2011. 1994-2005: El segle d'or del teatre valencià. El actor, autor, director y productor. Estudi de suficiència investigadora, Universitat de València. 

Reflexió i investigació teatral de l'autor: programes de mà

SIRERA, J. Ll. (2007) “Una celebración del tiempo”. 25. Universitat de València, València, p. 13-18.

Reflexió i investigació teatral de l'autor: premsa, publicacions culturals i especialitzades

2003. “La llei de la selva”. Eq'iliquà, 0, València, p.26.
2004. “Teatre Muncipal”. Eq'iliquà, 3, València, p.6-10.

Obra traduïda

Francés.
2005. Illégitime défense, coescrita amb J. Hinojosa. Traducció Christine Defoin. Les Cygnes. Paris.

Bibliografia

Llibres


 

Recepció en premsa i publicacions especialitzades

ABC (2002). “Ana Belén regresa al teatro”. ABC, Madrid, 11 de febrer.
-(2002). “Ana Belén: Volver al teatro con Defensa de dama es, en cierto modo, un halago”. ABC, Madrid, 21 de febrer.
-(2002). “Ana Belén: Este papel es una gran recompensa a mi trayectoria”. ABC, Guía de Madrid, 22 de febrer.
-(2002). “Todo lo que contamos en Defensa de dama es auténtico y real”. ABC, Madrid, 25 de febrer.
AGENCIA EUROPA PRESS (2009). “Isabel Carmona estrena hoy Dansa impossible, una historiade encuentros y desencuentros”. Europa Press, 25 de maig.
ANDALUZ, C. (2005). “Violencia doméstica”. La Voz de Galicia, 9 de febrer.
AVUI (2002). “Escac a la violencia doméstica”. Avui, 3 de maig.
-(2002). “Ficció sobre realitat”. Avui. Diumenge, 12 de maig.
AYANZ, M. (2002). “José Luis Gómez: La educación y la actuación legal son las únicas panaceas contra la violencia”. La Razón, Madrid, 18 de febrer.
BERMELL, A. (2013). “La Companyia Teatre Micalet estrena una comèdia de ciència-ficció”. El Punt/Avui, 24 d'abril.
CENTENO, E. (2003). “Página de sucesos”. La Teatral.
CUESTA, E. (2002). “Ana Belén se viste de mujer maltratada en Defensa de dama”. El Mundo, Catalunya, 3 de maig.
DE FRANCISCO, I, (2002). “Jaque a la violencia”. El Cultural, 20 de febrer.
DIAGO, N. (2002). “Jaque mate”. Cartelera Turia, 7 de novembre.
-(2007). “Un sopar de compromís”. Cartelera Turia, 4 de maig.
DIARI DE BALEARS (2002). “Ana Belén: Puc entendre que algú mori per amor, però mai no es pot matar ningú per això”. Diari de Balears, 11 de febrer.
DOMÍNGUEZ, S. (2008). “Pura carne”. Las Provincias, 3 de febrer.
D.P. (2002). “El Rialto lleva a escena un duro alegato contra la violencia doméstica”. Levante, 15 d'octubre.
EL PAÍS (2002). “Ana Belén: Soy absolutamente fiel al teatro pero tomándome mi tiempo”. El País, Madrid, 13 de gener.
-(2002). “José Luis Gómez lleva a un escenario el infierno de los malos tratos y la indefensión”. El País, Madrid, 19 de febrer.
EL PERIÒDIC (2012). “Lectura dramatizada de María Colorada de Isabel Carmona en la salaSGAE”. El periòdic, 4 de març
EL PERIÓDICO (2002). “Ana Belén recrea los malos tratos en Defensa de dama”. El Periódico, Barcelona, 22 de febrer.
-(2002). “Penélope se rebela”. El Periódico, Barcelona, 3 de maig.
FONDEVILA, S. (2001). “Ana Belén encarnará a una mujer maltratada en su regreso al teatro”. LaVanguardia, 28 de novembre.
-(2002). “Una realidad hiriente”. La Vanguardia, 9 de maig.
GELADO, R. (2002). “La Abadía denunciará esta noche la apatía social ante los malos tratos”. La Gaceta, Salamanca, 23 de juliol.
GONZÁLEZ, M. (2005). “El Cronicón de Oña ya es mayor de edad”. ABC, 13 d'agost.
GUÍA DEL OCIO (2002). “La Abadía se abre al sufrimiento de aquí y ahora”. Guía del Ocio, Madrid, 22 de febrer.
-(2002). “Una dama que se defiende sola y bien”. Guía del Ocio, Madrid, 8 de març.
HERRERAS, E. (2007). “Un sopar de compromís”. Levante, 3 de maig.
-(2007). “La mar de bien”. Cartelera Turia, 14 de desembre.
-(2007). “Cocina multicultural”. Levante, 19 de desembre.
¿-(2008). “Una cocina teatral y multicultural”. Cartelera Turia, 11 de gener.
HOY (2002). “Ataque de Ana”. Hoy, Badajoz, 21 de febrer.
LA VANGUARDIA (2002). “En legítima defensa”. La Vanguardia. Què fem? 9 de maig.
LEVANTE (2013). “La memoria y los recuerdos unen a tres actrices sobre el escenario del Micalet”. Levante, 24 d'abril.
LEY, P. (2002). “Demasiado tópico”. El País, 10 de maig.
MÁÑEZ, J. A. (2002). “Tremendismo doméstico”. El País, Comunitat Valenciana, 20 d'octubre.
MARTÍN, P. (2002). “Hago de padre maltratador; me da vértigo meterme en el papel de esos canallas”. La Nueva España, Oviedo, 7 de desembre.
MELIÀ, R. (2002). “La nova fornada d'autors valencians”. El Temps, 928, València, p. 84.
NIETO, L. (2002). “Defensa de dama”. Teatros, 1 de març.
PÉREZ DE OLAGUER, G. (2002). “Ana Belén: Defensa de dama es un puñetazo en el estómago”. El Periódico, Barcelona, 3 de març.
P.M.V. (2002). “Los flecos del miedo”. ABC, febrer.
RECIO, S. (2002). “Ana Belén: creí que no iba a llegar con este papel, me sentía desengrasada”. La Razón, Madrid, 21 de febrer.
REIG, P. (2007). “Un sopar de compromís”. Qué y Dónde, 27 d'abril.
-(2007). “El gran llenç de la immigració”. Qué y Dónde, 21 de desembre.
R.G.G. (2002). “Teatro en el plató”. El País, 21 de juliol.
R.T. (2002). “Malos tratos en el teatro”. Guía del Ocio, Madrid, 23 de febrer.
SESÉ, T. (2002). “Ana Belén encarna el drama de las víctimas de la violencia doméstica”. La Vanguardia, 3 de maig.
VILAWEB (2013). “La casa, una comèdia de ciència ficció sobre la memòria, al Teatre Micalet”. Vilaweb, 4 de maig.
VILLÁN, J. (2002). “Necesario y mejorable”. El Mundo, 23 de febrer.
VIZCAÍNO, J. A. (2002). “Viaje al centro de la violencia”. La Razón, 23 de febrero.



 

Enllaços


http://www.aapv.net/dcarmona_i.htm
http://www.anabelenweb.com/DEFENSADEDAMA/PRINCIPALDEFENSADEDAMA/defensaded
ama.html

Disseny del projecte: Josep Lluís Sirera i Xavier Puchades · Assessor: Ramon X. Rosselló
© Centre de Documentació Escènica IVC, Xavier Puchades
Logo Culturarts

Plaça Viriato s/n · 1er. pis
46001 València
Tel. 961 20 65 38 · 961 20 65 00
biblioteca_teatre@ivc.gva.es
fmedina@ivc.gva.es