Trajectòria

Estudia Historia Medieval en la Universitat de València y se licencia en Geografía e Historia en 1985. Un año antes, recibe el Premi Enric Valor, con la novela Mitjacua i la sargantana del mar, la primera de una larga lista destinadas a un lector infantil i juvenil. El autor se convertirá en un referente destacado de este género narrativo en catalán, publicado regularmente por editoriales como Bromera. Algar o  Edebé. Algunas es estas obras serán traducidas a otras lenguas. En esta primera etapa, podemos citar ejemplos de narrativa infantil como No sigues bajoca! (1986), Estàs com una moto! (1988), Me’n vaig de casa (1993) o Ara sí que t’has refredat! (1998); y de narrativa juvenil, Pipistrellus Pipistrellus, set dies en la vida d'un quiròpter (1994), Quin sidral de campament (1996) o Menjaré bollycaos per tu (2000), Premi Ciutat d’Alzira-Bancaixa. 

Una vez licenciado, Alapont puede por fin desarrollar su vocación teatral. Se forma como actor entre 1986 y 1988 en l'OM Teatre de Paco Villegas, con profesores como Juan Mandli, Nilda Varela o Carles Castillo. Su primer papel será en Woyzeck (1988), con dirección de Mandli. Después, entra a formar parte del grupo La Colla, de Alcudia, donde participa como actor en L'autèntic amic, de Goldoni (1990) y como autor y director en Això era i no era (1993), su primera propuesta dirigida a público infantil. En esos años, funda con Plàcid Rosaleny la Escuela Municipal de Teatro de Catarroja, donde ejerció un tiempo de profesor. En 1991, se incorpora como intérprete a la compañía Moma Teatre de Valencia y aparece en dos de sus producciones: La cantant calba, de Ionesco (1991) y El Muntaplats, de Pinter (1993).

En 1992, había estrenado su primera pieza teatral, Pandemonium, un encargo del Grup Na Jordana Teatre, coescrita con Carles Alberola. En 1994, también con Alberola, coescribe la primera producción de Albena Teatre, Currículum, premio Generalitat Valenciana a les Arts Escèniques al mejor texto en 1996. En 1993, Alapont abandona la interpretación y se dedica exclusivamente a la escritura. En esos años, estrena piezas para adultos como Beatrius (1996) o Tres tristos traumes (1998), con dirección del propio autor; e infantiles como la citada Això era i no era (1993), El viatges de Marco Polo (1996) o Alícia (1997). Producciones, algunas de ellas, de prestigiosas compañías valencianas como L'Horta o Bambalina Teatre. Con Beatrius ganará el Premi Teatre Micalet, obra que será también nominada al mejor texto en la convocatoria de los premios Generalitat Valenciana a les Arts Escèniques. En 1996, además, se encarga de la adaptación teatral de La lliçó de Ionesco, dirigida por Joaquín Hinojosa, para Moma Teatre.

Paralelamente, desarrolla labores de corrector lingüístico (revista El Temps, Editorial 3i4, etc.), asesor lingüístico (Universitat Politècnica de València) y traductor. Entre 1995 y1997, trabaja como editor en la editorial Bromera y, posteriormente, como director de la colección Micalet Teatre. En esta editorial tiene publicada gran parte de sus textos de narrativa infantil y juvenil por los que continúa recibiendo premios como el Ciutat Alzira-Bancaixa (1999), el Edebé (2001), el Serra d'Or (2002), el Protagonista Jove (2004) o, más recientemente, el Cruïlla (2012). Su obra narrativa ha merecido la mención de The White Ravens de la Internationale Jugend Bibliothek y ha sido traducida al castellano, euskera, gallego, portugués o esloveno. En novela para adultos, obtiene el Joanot Martorell por Tota d'un glop (2002), y el Porrot d'Honor de les Lletres Valencianes (2006) como reconocimiento a su trayectoria literaria. Des este periodo encontramos títulos como El secret de Cristina (2004), Sara fa preguntes (2005), El primer dia de l’escola (2006), Victor es posa a remulla (2008) o El cas de la ploma de plata (2009), entre otros, en literatura infantil; y en juvenil, L’ovella negra (2001), L’infern de Marta (2003), Barrots daurats(2005), o Qui té por de Morgana? (2009).

A partir de 2002, con el texto Una teòria sobre això (2003), se convierte en uno de los dramaturgos habituales de La Dependent. Compañía con la que ya había colaborado en la coproducción con L'Horta Teatre, Beatrius (1996), con dirección de Imma Sancho. Con la compañía alcoyana estrena, prácticamente, toda su obra teatral reciente: Bultaco 74 (2004), Una de quatre formatges (2006), L'infern de Marta (2007) – adaptación teatral de una de sus novelas juveniles más exitosas -, El somriure de M. O'Hara (2011), Matant el temps (2015) o, más recientemente, Icària (2021).Todas ellas, excepto las dos últimas, dirigidas por Gemma Miralles.

Casi veinte años después de Currículum, Alberola y Alapont vuelven a colaborar en una nueva pieza para Albena, Ficció (2013), Premi Cartelera Turia a la mejor contribución teatral, a la cual seguirían otras colaboraciones como el musical Tic-tac (2017), que también escribe Rodof Sirera, o Waterloo (2020). Tic-Tac es una coproducción del Institut Valencià de Cultura y la Diputació de València, estrenada en el Teatre Principal de València, que recibirá nuevamente el Premio Cartelera Turia y el de mejor espectáculo musical en los Premios Max de 2018. De esta obra, además, se realiza el documental Tic-tac, construint un musical (2019). La ultima colaboración del autor con Albena Teatre ha sido en el montaje colectivo Presoners (2020), con dos piezas breves, Descalç y El clam del silenci. Recientemente, percibe la ayuda a la escritura del IVC para escribir su última obra conocida, Germans, en fase de preproducción por la compañía Esclafit Teatre.

Alapont es socio de la AVEET (Associació Valenciana d'Escriptores i Escriptors de Teatre), prácticamente, desde sus orígenes. 

Trayectoria actualizada JUNIO 2021
© Xavier Puchades    

Obra estrenada

Textos dramàtics originals

1992. Pandemonium, coescrita Carles Alberola, dirección Carles Alberola. Cia. Na Jordana Teatre, Sala Palmireno, Valencia.
1993. Això era i no era / Érase que no se era. Dirección de Pasqual Alapont. Companyia La Colla Teatre – La Tarumba. Centre Cultural Mislata, Valencia.
1994. Curriculum, coescrita con Carles Alberola, dirección Carles Alberola. Albena Teatre. Centre Cultural Mislata, Valencia.
1996. Beatrius. Dirección Imma Sancho. Companyia L'Horta – La Dependent. Sala L'Horta, Valencia.
1998. Tres tristos traumes. Dirección Pasqual Alapont. Companyia Clat Espectacles – La Tarumba. Auditori Molí de Vila de Quart de Poblet, Valencia.
2000. Cita a cegues. En Un de sol, amb Chema Cardeña, Juli Disla, Alejandro Jornet, Ximo Llorens, Patricia Pardo, Paco Sanguino y Paco Zarzoso. Dirección Victoria Salvador. Combinats, Espai Moma, Valencia. (TB).
2003. Una teoria sobre això. Dirección Gemma Miralles. Companyia La Dependent. Teatre Talia, Valencia.
2004. Bultaco 74. Dirección de Gemma Miralles. La Dependent, Mostra de Teatre d'Alcoi, Alicante.
2006. Una de quatre formatges. Dirección Gemma Miralles. La Dependent – Teatres de la Generalitat Valenciana. Casa de Cultura de Puçol, Valencia.
2009. El somriure de M. O'Hara. Dirección Gemma Miralles, La Dependent. Teatre Principal d'Alcoi. Alicante.
2011. La nóvia de Gary Cooper. Dirección Gemma Miralles, La Dependent. Mostra de teatre d'Alcoi, Alicante.
2013. Ficció, coescrito con Carles Alberola. Dirección de Carles Alberola. Albena Teatre. Teatre Flumen, Valencia.
2015. Sobradament preparats, en Europa, Cabaret del desencant. Dirección y producción de CRIT Companyia de Teatre – Escena Erasmus. Sala Matilde Salvador, Valencia.
2015. Matant el temps. Dirección Pepa Miralles. La Dependent. Mostra de Teatre d'Alcoi, Alicante.
2017. Tic-tac, escrit amb Carles Alberola i Rodolf Sirera. Direcció Carles Alberola. Institut Valencià de Cultura - Diputació de València. Teatre Principal, València. (TM)
2020. Descalç / El clam del silenci. En Presoners. Direcció i dramatúrgia de Carles Alberola. Albena Teatre. Sant Miquel dels Reis, València. 
2020. Waterloo, escrit amb Carles Alberola. Direcció Carles Alberola Albena Teatre. TAMA d'Aldaia, València. 
2021. Icària. Direcció Pepa Miralles. La Dependent. Teatre Rialto, València. 
2021. Germans. Companyia Esclafit Teatre (en pre-producció)

Dramatúrgies, traduccions, adaptacions i versions teatrals

1996. La lliçó, de E. Ionesco. Adaptación de Pasqual Alapont. Dirección Joaquín
Hinojosa. Moma teatre, Espai Moma, Valencia.
1996. Els viatges de Marco Polo. Dirección Joan Miquel Reig. Companyia Kabuki Teatre. Sala Escalante, Valencia. (TIJ)
1997. Alícia. Dirección Joaquín Hinojosa. Companyia Bambalina Teatre. Sala Escalante, Valencia. (TIJ)
2007. L'infern de Marta, adaptación de la novela homónima del autor. Dirección Gemma Miralles, La Dependent. Mostra de Teatre d'Alcoi, Alicante. (TIJ)
2008. Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell. Dramaturgia de Pasqual Alapont. Direcció Anna Marí. CRIT, Sala Matilde Salvador, Valencia.

Posades en escena posteriors i reposicions (Nacionals)

1997. Això era i no era. Companyia La Tarumba.
2001. 3 traumes. Dirección Rosa J. Sunyer. Nur, Teatre Municipal de Manacor, Baleares.
2002. Això era i no era. Direcció Ingrid Marín i Ester Sellés. Sotacabina Teatre. Lluïsos de Gràcia, Barcelona.
2004. Tres tristos traumes. Dirección Jordi López y Xavi Fernández. Al Galliner,
L'Estruch, Sabadell.
2005. Tres tristes traumas. Dirección Diego Reay Núñez. Etrunoia Teatro, Teatro
Principal, Pontevedra.
2005. Tres tristos traumes. La Teca teatre, Auditori Alcanar.
2005. Alícia. Dirección Ruth García. TMS La Farándula, Sabadell.
2006. Beatrius. Dirección Joan Porcel. Voramar Teatre, Teatre Sans, Mallorca.
2012. Tres tristos traumes. Dirección Gaspar Zamora. Cia. Fil per randa, La Protectora, València.
2014. Això era i no era / Érase que no se era. Direcció Jesús Jara. L'Esglai Teatre, Moli de la Vila, Quart de Poblet, Valencia.

Obra publicada

Textos dramàtics originals

1997. Beatrius, Edicions Arana, Valencia.
1998. Tempesta d’estiu, En Brufera d’estiu (AA.VV.) Pagès Editors, Lleida. (TB)
1998. Currículum, coescrita con Carles Alberola, Edicions Bromera, Alzira.
1998. Això era i no era. Bromera, Alzira.
2000. Tres tristos traumes. Edicions Bromera, Alzira.
2001. El circ de la fosca, Umbracles, Publicacions del MITA, Albaida.
2005. Pell de corder, Edicions Bromera, Alzira.
2005. Una teoria sobre això, Edicions Bromera, Alzira.
2006. El circ de la fosca. Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, Alicante.
2006. Bultaco 74. Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, Alicante.
2006. Beatrius. Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, Alicante.
2014. Ficció, escrita amb Carles Alberola.  Edicions Bromera, Alzira.
2016. Demà podries morir. Edicions Bromera, Alzira.
2018. Tic tac, escrita amb Carles Alberola i Rodolf Sirera . Col·lecció Textos en escena, Institut Valencià de Cultura, València.

Altres publicacions

Narrativa infantil
1985. Mitjacua i la sargantana del mar, amb Antoni Torregrosa Bou. Federació d'Entitats Culturals del País Valencià, València. 
1986. No sigues bajoca! Gregal, Girona.
1988. Estàs com una moto! Gregal, Girona.
1991. No sigues bajoca! Edicions Bromera, Alzira.
1993. Mitjacua i la sargantana del mar, amb Antoni Torregrosa Bou. El Bullent, Picanya.
1993. Me'n vaig de casa. Edicions Bromera, Alzira. 
1998. Ara sí que t’has refredat! El Bullent, Picanya.
2004. El secret de Cristina. Edicions Bromera, Alzira. 
2004. Cagadets de por.  Edicions Bromera, Alzira (1989)
2004. Víctor se'n va d'excursió. Edicions Bromera, Alzira.  
2005. La Sara fa preguntes. Edicions Bromera, Alzira. 
2006. El primer dia d'escola. Edicions Bromera, Alzira. 
2008. Víctor es posa a remulla. Edicions Bromera, Alzira.
2009. El cas de la ploma de plata. Edelvives-Baula, Barcelona.
2012. David i el nyíto. Edelvives-Baula, Barcelona.
2015. Tres colps en la nit.  Edicions Bromera. Alzira. 

Narrativa juvenil
1994. Pipistrellus Pipistrellus, set dies en la vida d'un quiròpter. Edicions Bromera, Alzira. 
1996. Quin sidral de campament.  Cruïlla, Barcelona. 
2000. Menjaré bollycaos per tu. Edicions Bromera, Alzira. 
2000. Un estiu sense franceses. Edebé, Barcelona.
2001. L’ovella negra. Edebé, Barcelona.
2003. L'infern de Marta. Edicions Bromera, Alzira. 
2005. Plens de ràbia. Edebé, Barcelona.
2005. Barrots daurats. Edicions Bromera, Alzira. 
2006. Fi de culs a Mallolca. Edicions Bromera, Alzira.
2007. En la línea dels tres punts. Edelvives-Baula, Barcelona.
2007. Sí però no però sí. Edicions Bromera, Alzira. 
2009. El quadern taronja de Morgana. Edicions Bromera, Alzira.
2009. L’aniversari de Babalà. Edicions Bromera, Alzira. 
2009. Qui té por de Morgana? Edicions Bromera. Alzira.
2009. Morgana la dels ulls verds. Bromera, Alzira.
2012. El Racó de Penèlope. Editorial Cruïlla, Barcelona. 
2013. La banda dels mitjos lladres. Edicions Bromera. Alzira
2013. El cavaller del Oceà Antàrtic. Edebé, Barcelona.
2014. Caçadors d'enigmes.  Edicions Bromera, Alzira.  
2017. Quin sidral de campament.  Edicions Bromera, Alzira. 
2017. És complicat. Edicions Bromera, Alzira. 
2019. L'ombra del pare. Edicions Bromera, Alzira.
2021. Versos per a un cadàver. Edicions Bromera, Alzira.
2021. Lluny de Roma. Edicions Bromera, Alzira.

Novel·la
2003. Tota d’un glop. Edicions Bromera, Alzira. 
2017. El mal que m'habita. Edicions Bromera, Alzira. 

Relats
2019. Com una teranyina. Dins Assassins valencianas d.a, Llibres del delicte, València.
2020. Elisabet de Moixent.  Dins Contes per a tu, llibre homenatge a Llorenç Giménez. Perifèric edicions, Catarroja.

Còmic
2020. Vacuna't

Dramatúrgies, traduccions, adaptacions i versions teatrals

1996. Els viatges de Marco Polo, Edicions Bromera, Alzira.
1997. Alícia, Edicions Bromera, Alzira.
2016. Tirant lo Blanc. Edicions Bromera, Alzira.

Altres publicacions
2019. El comte de Montecristo, d'Alexandre Dumas.  Edicions Bromera, Alzira. (Novel·la juvenil)

Reflexió i investigació teatral de l'autor: programes de mà

2000. “Dramaturg a peu d'escena”. Caràcters, 10, Valencia, p.12.
2001. “Teatre a les aules, aules al teatre”. L'Illa, 28, Alzira, p. 21.
2003. Pròleg a Spot, de C. Alberola i R. García. Edicions Bromera, Alzira.
2004.“De tradición y tradiciones”. Cuadernos de Dramaturgia Contemporánea, 9,
Muestra de Teatro Español de Autores Contemporáneos, Alicante.
2004. “Decàleg per a un currículum”. Albena Teatre 10 anys, amb el somriure d'un bes. Bromera, Alzira. p. 18.
2005. “Experiències d'escriptura i adaptació de textos dramàtics en valencià”. Mesa
redonda celebrada en la SGAE, Valencia, 30 de abril. (inèdit)
2006. “L'Horta Teatre: d'ací, d'arreu”. 30 any de l'Horta. 30 anys de teatre valencià.
Edicions Bromera, Alzira, p.96.
2011. “Teatre: amor i humor, passió i rutina”. Conferencia en la XVI Festa del Llibre de Muro. (inédita).
2014. “De tradició i tradicions”. Contemporáneo / Contemporani. Universitat de València, p. 15-17.

Reflexió i investigació teatral de l'autor: premsa, publicacions culturals i especialitzades

1988. “Brecht és Brecht”. Daina, 5, Valencia, p.117-119.
1988. “Un autor atípic”. Daina, 4, Valencia, p. 134-136.
2000. “Les coses, pel seu nom”. Caràcters, 13, València, p. 20.

Obra traduïda

CASTELLÀ
2006. Bultaco 74. Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, Alicante.
2006. Beatrices. Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, Alicante.

Inédita i/o estrenada.
1993. Érase que no se era. 

Altres publicacions

CASTELLÀ
2000. Devoraré bollycaos por ti. Ediciones Algar, Alzira.
2001. La oveja negra. Edebé, València. 
2003. El infierno de Marta. Ediciones Algar, Alzira. 
2004. Víctor se va de excursión. Ediciones Algar, Alzira.
2004. Con los pelos de punta. Ediciones Algar, Alzira. 
2005. El campamento de los líos. Ediciones Algar, Alzira. 
2005. Sara hace preguntes. Ediciones Algar, Alzira.
2005. Barrotes dorados. Editorial Algar, Alzira.
2006. Un verano sin francesas. Edebé, València. 
2008. Víctor se pone en remojo. Ediciones Algar, Alzira.
2010. ¿Quién teme a Morgana? Ediciones Algar, Alzira.
2010. ¡Vaya par de merluzos!. Editorial Algar, Alzira. 
2011. Morgana la de los ojos verdes. Editorial Algar, Alzira. 
2011. El primer día del cole.Editorial Algar, Alzira. 
2011. El caso de la pluma de plata. Editorial Algar, Alzira. 
2012. ¡Puñetero duende! Ediciones Algar, Alzira. 
2013. La chica de la banda. Editorial Algar, Alzira
2013. El caballero del océano Antártico. Edebé, València. 
2019. Tres golpes en la noche.Ediciones Algar, Alzira. 
2021. Lejos de Roma. Ediciones Algar, Alzira. 

ESUKERA
2004. Kristinaren sekrtua. Erein Argitaletxea, Donostia.
2005. Bollikaoak zugatik. Elkar, Donostia.
2006. Martren infernua. Erein Argitaletxea, Donostia.
2007. Bai baina ez baina bai. Elkar, Donostia.

GALLEC
2004. O inferno de Marta. Edicións Xerais, Vigo. 

Obra premiada

1996. Nominació als Premis Generalitat Valenciana de les Arts Escèniques al millor text, per Beatrius.
1996. Premi Generalitat Valenciana de les Arts Escèniques al millor text, per Curriculum, coescrit amb Carles Alberola.
1996. Premi Micalet de Teatre, per Beatrius.
2007. Premi Abril del Públic al millor espectàcle de la Comunitat Valenciana, per Una de quatre formatges.
2013. Premio Cartelera Levante al mejor espectáculo valenciano de la Sala Russafa, por La nóvia de Gary Cooper.
2014. Premi de la Cartelera Turia a la millor contribució teatral, per Ficció, coescrita amb Carles Alberola.
2018. Premi Max de les Arts Escèniques al millor espectacle musical, per Tic-tac, escrita amb Carles Alberola i Rodolf Sirera. 
2018. Premi de la Cartelera Turia al millor espectacle teatral, per Tic-tac, escrita amb Carles Alberola i Rodolf Sirera. 
2020. Ajuda a l'escriptura escènica de l'Institut Valencià de Cultura, per Germans. 

Altres premis
1984. Premi Enric Valor de narrativa juvenil, per Mitjacua i la sargantana del mar, escrita amb Antoni Torregrossa.
1999. Premi Ciutat d’Alzira-Bancaixa de narrativa juvenil, per Menjaré bollycaos per tu.  
2001. Premi Edebé de literatura juvenil, per L’ovella negra.
2001. Premi Crítica Serra d’Or, per L’ovella negra. 
2001. Seleccionada per The White Ravens de la Internationale Jugend Bibliothek, L’ovella negra. 
2002. Premi Joanot Martorell, per Tota d’un glop. 
2003. Premi Protagonista Jove, per L’infern de Marta. 
2012. Premi Gran Angular, per El racó de Penèlope. 
2017. Premi València Alfons el Magnànim de narrativa, per El mal que m’habita.
2020. Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians (AELC) modalitat literatura infantil, per L'ombre del pare. 

Bibliografia

Articles, capítols, pròlegs

CASAS, Joan (2005). “Cap al mestratge”. Pell de corder / Una teoria sobre això, de Pasqual Alapont. Bromera, Alzira, p. 7-23.
FLUIXÀ, J.A. (2000). “L'espill satíric”. L'illa, 25, p. 11.
-(2006). “Pasqual Alapont: l'inconformisme d'un escriptor”. Caràcters,34, Valencia, p.46.
-(2018). "Pasqual Alapont i la infància rebel". Caràcters, primavera, p.26.
GARCÍA, Roberto (2004). Albena Teatre, 10 anys amb el somriure d’un bes, Edicions Bromera, Alzira.
HERRERAS, E. (1998).“Introducció”. Curriculum, de Carles Alberola i Pasqual Alapont. Edicions Bromera, Alzira.
-(2006). 30 any de l'Horta. 30 anys de teatre valencià. Edicions Bromera, Alzira, p.93-96
IBARRA, N. (2018). "La narrativa juvenil de Pasqual Alapont". Caràcters, primavera, p.27.
MATOSES, Joan Manuel (2014). “Llums, càmera, ficció!”. Caràcters, 68, Valencia, p.46.
ORDÓÑEZ, Marcos (2003) A pie de obra. Alba Editorial, Barcelona, p.24-27
RAGUÉ-ARIAS, M. J. (2000). ¿Nuevas Dramaturgias? (Los autores de fin de siglo en Cataluña, Valencia y Baleares). INAEM, Madrid, p. 13, 27, 126, 171, 176, 229, 260, 268.
ROSSELLÓ, R. X. (2000). “Pasqual Alapont: entre l'escriptura i la pràctica escènica”. Tres tristos traumes, de Pasqual Alapont. Bromera, Alzira, p. 7-25.
-(1998), “Sobre el teatre independent valencià i la nova escriptura teatral”, Caplletra, 22, Valencia, p. 217-232.
-(2009). “L'anàlisi de textos teatrals per a infants i adolescents”. Caplletra, 46, Valencia, p.183-206.
-(2013) “Els creadors de ficcions damunt l'escena: Del teatre autobiogràfic a l'autobiografia escènica”, Caplletra, 55, p. 175-197.
-(2018). "Pasqual Alapont o el nostre teatre". Caràcters, primavera, p.29.
SALVAT, R. (2005). “Dóna'm lletra”. Assaig de Teatre, Barcelona, p.310-314.
SANSANO, Biel (2014), “Introducció”. Ficció, de Carles Alberola i Pasqual Alapont. Edicions Bromera.
TORREÑO, Antoni (2015), Albena teatre,20 anys de ficció, Alzira, Edicions Bromera.
TORTOSA, Virgilio (2000), “Panorama de la dramatúrgia valenciana dels 90”, Aproximació al teatre valencià actual (1968-1998), Universitat de València, València, p. 187-260.
USÓ, V. (2018). "Segon pla, primer nivell". Caràcters, primavera, p.28.

Recepció en premsa i publicacions especialitzades

ABC (2004). “Albena Teatre repone en el Espai Moma una trilogía sobre las pasiones”. ABC, Comunitat valenciana, 12 de maig.
AGENCIA EFE (2004). “Albena Teatre celebra 10 anys amb una lectura dramatitzada i la reposició de Currículum”. Levante, 25 de maig.
AGENCIA EUROPA PRESS (2008). “L'infern de Marta se despliega en el Talía para mostrar que la violencia de género es un problema de todos”. Las Provincias, 26 de març.
ALBA, N. (2018). “Tic-tac: el tiempo lo es todo”. Levante emv, 21 de desembre.
ALOY, J. Mª. (1998). “Alícia”. Escola Catalana, 350. p. 44-45.
BENACH, J-A. (1996). “El camuflaje del caracol”. La Vanguardia, 3 de març.
BORRÀS, V. (2003). “Un nou combat per a Tirant”. L'Illa, p. 21.
BOSCH, M. (2021). “Carles Alberola divierte con Waterloo que tiene algo de Abb y bastante de batalla en el Principal”. Nomepierdouna, 6 d’abril. 
BUIL MANZANARES, N. (2002). “Combinats teatre barreja, café i soletat”. Avui, 9 de maig.
BURGUERA (2011). “Entrevista. Un libro no existe sin el escritor, pero tampoco sin el lector”. Las Provincias, 31 de gener.
CALAFAT, F. (2005). “Lletres virtuals”. El País. Quadern. 29 de setembre.
CASTILLEJO, J. (2006). “Conflictos en una pizzeria”. La Cartelera. Levante, 3 de noembre.
CLARI, B. (1995). “Carles Alberola vuelve al Gran teatro con un montaje que homenajea al también alcireño Enric Balaguer”. Levante, 20 de gener.
C.M.A. (2011). “Éxito de El somriure de M. O'Hara”. La Verdad, 1 de febrer.
CORNELLES, V. (2018). “La magia del musical Tic-tac llega a Castellón el próximo 27 de enero”. El Periódico Mediterraneo, 12 de gener.
DIAGO, N. (1994). “Per un teatre essencial”. Cartelera Turia, 26 de desembre.
-(1995). Reseña crítica de Currículum. Cartelera Turia, 1 de gener.
-(1996). “Los viajes de Marco Polito”. Cartelera Turia, 21 d’octubre.
-(1997). “Del otro lado del espejo”. Cartelera Turia, 13 d’octubre.
-(2000). “Juguete cómico”. Cartelera Turia, 27 de desembre.
DIARIO DE VALENCIA (2005). “La compañía valenciana La Dependent escenifica Bultaco 74 en el Talía”. Diario de Valencia, 12 d’octubre.
DLV (2019). “À Punt emet el musical Tic-Tac per a celebrar el Dia Mundial del Teatre”. Diari La Veu, 26 de març.
DOMÍNGUEZ, S. (2006). “Apología del sainete”. Las Provincias, 2 de desembre.
-(2008). “El transvase y más problemas”. Las Provincias, 1 d’abril.
-(2010). “Monòlegs sense trellat”. Las Provincias, 23 d'abril.
EL MUNDO (2010). “Monólogos difrazados de conversación”. El Mundo, 14 d’abril.
EL PAÍS (2005). “El teatro Talía ofrece una comedia sobre el desencanto”. El País, Comunitat Valenciana, 12 d’octubre.
EL TEMPS (2004). “Albena reposa tres espectacles clau en el seu desé aniversari”. El Temps, 11 de maig.
EUROPAPRESS (2020). “La voz silenciada de los presos del franquismo vuelve a sonar con Presoners”. Culturplaza, 8 de setembre.
-(2021). “Un secuestro grotesco y delirante llega al Arniches de Alicante con Icària de La Dependent”. Europapress, 28 d’abril.
FERRANDIS CASARES, J. (1997). “Un estudio psicológico”. Información, 11 d’octubre.
FOGUET, F. (2001). “Casos de psiquiatre”. Avui, 4 de gener.
FONDEVILA, S. (1996). “Un socarrón Currículum en Artnbrut”. La vanguardia, 17 de gener.
GARÍN, I. (2020). “Presoners”. Cartelera Turia, 1 de setembre.
GARZÓN, V. (2004). “El revival de Albena Teatre”. 20 Minutos, Valencia, 11 de maig.
GONZÁLEZ, R. (1997). “Beatrices”. La Verdad, 12 d’octubre.
GRANADOS, T. (2005). “Bultaco 74”. Diari de Tarragona, 1 de març.
HERRERAS, E. (1991). “Viaje tras los cuentos...”. Qué y Dónde, 21 de gener.
-(1994). “En la biblioteca”. Levante EMV, 28 de gener.
-(1995). “El actor y sus historias”. Levante EMV, 26 de febrer.
-(1996). “Simpática odisea”. Levante EMV.
-(1997). “De maravilla”. Levante EMV, 12 d’octubre.
-(1998). “Vidas cruzadas”. Levante EMV, 24 de febrer.
-(1998). “Simpática aventura”. Cartelera Turia, 28 de febrer.
-(1999). “Traumas tópicos”. Levante EMV, 21 de desembre.
-(2000). “Café con teatro”. Levante EMV, 20 de maig.
-(2005). Reseña de Bultaco 74. Cartelera Turia, 21 d’octubre.
-(2005). “Recordando las chirucas”. Levante EMV, 20 d’octubre.
-(2015). “Incomunicación y costumbrismo”. Levante EMV, 29 d’abril.
J.C. (1998). “Comèdia moderna”. Levante, 26 de desembre.
LA VERDAD (2005). “Aquellos maravillosos años”. La Verdad, 12 de novembre.
LAS PROVINCIAS (2002). “La crisis de los cuarenta llega al teatro”. Las Provincias, 8 d’abril.
LEVANTE (2003). “Alapont reflexiona en una comedia sobre la crisis de los cuarenta”. Levante EMV, 8 de gener.
LEY, P. (1996). “Doble sesión de humor”. El País, Cataluña, 23 de gener.
LLORENTE, M. (2004). “Un reflejo a medias”. Información, 15 de novembre.
-(2005). “Ideales y desencanto”. Información, 18 d’abril.
-(2010). “Con guiños cinematográficos”. Información, 14 de març.
LÓPEZ BOVEA, I. (1997). “Junts i distants”. Saó, 213, p.45.
M. Ch. (2000). “Cuatro camaleones tomando café”. Vivir, Elda, 1 de febrer.
MÁÑEZ, J.A. (2005). “Como la vida misma”. El País, Comunidad Valenciana, 21 d’octubre.
MAKMA (2020). “QuedatACasa con el musical Tic-Tac”. Makma, 9 de maig. 
-(2020). “Presoners, cartes desde la cárcel”. Makma, 9 de setembre.
MARCOS, M. (2018). “Tic-Tac, un sueño hecho musical”. El Mundo, Alacant, 13 de gener.
M.E. (2017). “Pasqual Alapont aborda la violència de gènere en el seu últim llibre És complicat”. Levante Emv, 14 d’octubre.
MELIÀ, R. (2003). “Done a l'espectador llicència per a riure, però amb un cert regust amarg”. El Temps, 28 de gener, p.104.
MELCHOR, C. (2020). “Alberola: Nunca hablaremos suficiente del dolor que causó el franquismo”. Levante Emv, 8 de setembre.
MÍNGUEZ, X. (2001). “Coverses amb el psiquiatre”. Levante. Postdata, 2 de novembre.
N.M. (2018). “El paso del tiempo en la obra Tic-Tac”. Las Provincias, 21 de desembre.
ORDÓÑEZ, M. (1995). Reseña crítica Currículum. Avui, 25 de novembre.
PALAU, D. (2005). “Utopías en papel mojado”. La Cartelera de Levante, 21 d’octubre.
PASCUAL, I. (1996). “Datos con amor”. El Mundo, 22 de març.
PERÉZ DE OLAGUER, G. (1996). “Una fiesta íntima”. Guía del Ocio, Barcelona, 19 de gener.
-(1996). “Carles Alberola viaja al interior de un personaje con la obra Currículum”. El Periódico, Barcelona, 19 de gener.
-(1996). “Alberola y sus historias en Artenbrut”. El Periódico, Barcelona, 26 de gener.
RAGUÉ-ARIAS, M.J. (1996). “Buen curriculum”. El Mundo, Barcelona, 22 de gener.
REDACCIÓN (2018). “València repone la producción Tic Tac, que tuvo 10.000 espectadores en 2017”. La Vanguardia, C-V, 20 de desembre.
-(2021). “Icària, entre la comedia y la tragèdia”. Información, 29 d’abril. 
RICART, P. (2021). “Waterloo, un fresco mosaico familiar”. A Escena Valencia, 5 de març. 
RODRÍGUEZ GIMENO, R. (2021). “Waterloo, una comedia sobre la memòria”. Verlanga, 27 de maig.
ROSSELLÓ, R. X. (2005). “Alapont per partida doble”. Lletres valencianes, estiu, p.120.
ROTGER, F. M. (2006). “Vidas paralelas”. Diario de Mallorca, 19 de març.
SAHUQUILLO, J. (2018). “¿Es Tic-tac teatro público?. Mesmerismo Teatral, 13 de gener.
SÁNCHEZ, A. M. (2010). “Cada loco con su tema”. Levante, 9 d’abril.
-(2015). “Joan Gadea: Le cuento mi vida al público, a mis amigos”. Levante EMV, 18 denovembre.
SANTACREU CORTÉS, I. E. (2021). “Icària idealismes i el preu de la vida”. El Temps de les Arts, 18 de maig. 
SARAGOSSÀ, A. (1999). “Cadascú tria el seu paper en escena”. El Punt, 24 de gener.
SEDEÑO, J. A. (1998). “El azar y la necesidad”. Sur, Málaga, 1 de febrer.
SILLA, P – POZO, B. (2000). “Entrevista a Pasqual Alapont. Quan el teatre no vol demanar permís”, Macondo, 4, València.
TORRENT, F. (1995). “El hombre orquesta”. El País, València, 5 de març.
TORTOSA, V. (1997). “Meritoria ensoñación escénica”. Qué y Dónde, 13 octubre.
-(1999). “Una dramaturgia en expansión”. ADE, abril-juny, p.66.
-(2000). “Mezcla torrefacta de dramaturgos”. Guía del Ocio, Valencia, 29 de maig.
TRONCHONI, V. (2021). “Waterloo, el retorn d’Albena”. Revista Saó, 6 d’abril.
VALLÉS, S. (1993). “La Colla Teatre de l'Alcúdia estrenará hoy su último montaje”. Levante EMV, 11 de desembre.
VENTURA MELIÀ, R. “La Escalante viaja con Marco Polo”. Levante EMV, 4 de setembre.
VIGO, M. (1996). “Todo lo que no fuimos”. Ajoblanco, febrer.
ZAHINOS, A. (2015). “Ballar amb els fantasmes d'Europa”. Levante EMV, 23 de juny.

Enllaços

http://www.lletrescatalanes.cat/ca/index-d-autors/item/alapont-ramon-pasqual
http://www.ladependent.com/
https://aveet.eu/alapont-pasqual/