Trajectòria

Nascuda a Barcelona, la seua família es trasllada a viure a Altura (Castelló) quan tenia quatre anys. Entre 2001 i 2005, Bellido col·labora com a redactora i corresponsal de premsa de l’Alto Palancia en els diaris Escavia Informació, Heraldo de Castellón i El Mundo Castellón al Día.

En 2005, comença a estudiar interpretació a l’Escola d’Art Dramàtic de València (ESAD), on es llicencia a l’any 2009. Tot al llarg de la carrera, realitza cursos complementaris d’interpretació amb Rosana Pastor, Miguel Crespi, Chema Cardeña o Gabriel Garbisu, entre altres. A la mateixa escola actua en diversos muntatges com Una explosión de vitalidad de ámbito mundial (2009), dirigida per Alejandro Jornet, a partir de dos peces de Tenneesse Williams; El absurdo de lo cotidiano (2008), inspirada en l’obra de Harold Pinter i amb direcció de Sefa Melió; o El deseo atrapado por la cola (2007), de Pablo Picasso, dirigida per Lola López. Participa també en un dels muntatges del Premi Nuevos Tiempos: Trashumantes (2007), de Ferran Garrigues, dirigida per Ita Aagaard i estrenada a la Sala Off. Eixe mateix any, és becada en ajudantia de direcció en una obra de la companyia Arden Teatro, Muladar, de Chema Cardeña i Toni Aparisi.

En 2010, una vegada es llicencia, funda la companyia La Perrica de Jerez junt amb dos companys de l’ESAD, Blanca Martínez i José Miguel Ortiz. Lola López, membre de l’Hongaresa de Teatre i professora de Bellido en l’ESAD, s’encarregarà de dirigir els tres treballs de la companyia: Ilusionistas (2010), de Lluïsa Cunillé; Húngaros (2011), de Lluïsa Cunillé i Paco Zarzoso; i la coproducció amb l’Hongaresa de Teatre, Salón Primavera (2013), també de Cunillé i Zarzoso. Bellido actua en totes aquestes peces i, a més, fa d’ajudant de direcció d’altres produccions de l’Hongaresa com Patos Salvajes (2011) o Hilvanando cielos (2012). El vincle establert amb l’Hongaresa es referma en la cogestió de la Sala Ultramar entre 2012 i 2015, un espai alternatiu que funden amb altres professionals del teatre valencià.

Tot al llarg del període en l’ESAD, Bellido havia escrit els seus primers relats i escenes teatrals. De fet, en 2011, guanya el Concurso Internacional de Relatos Max Aub amb La mirada abisal. Aquest gust per escriure relats perviu fins ara: El vendedor de jabón de olor (2015), finalista en el Certamen Villa Colindres; Estrago (2016), finalista en el concurs anual de Relatos en Cadena, de la Cadena Ser; o el conte il·lustrat infantil, Compra’m un toll(2017).

Si Lola López és clau en la formació actoral de Bellido, Zarzoso ho serà en la seua formació com a autora dramàtica. Entre 2010 i 2013, assistirà a diversos cursos impartits per aquest autor. El primer, una introducció a la literatura dramàtica al Port de Sagunt i l’últim a la SGAE, “Hacia un teatro inflamable”. De la reflexió al voltant del “teatro ebrio” als tallers de Zarzoso, sorgeix un espectacle col·lectiu, La ronda del miedo (2013). Obra coescrita per alumnes del curs “In vino veritas” (2012) en la qual participen Guadalupe Sáez, Marta Chust, María Cárdenas, Carmen Valera, Sonia Alejo i Javier Sahuquillo, aquest últim s’encarrega de la direcció. L’obra s’estrena a la Sala Ultramar i Bellido intervé com a actriu. De l’experiència d’aquests cursos naix el seu primer text dramàtic: La primavera de las Galápagos (2011-2012), una de les escenes del qual es publicarà en la revista de teatre Ukränia en 2013. Aprofitant la presentació de la revista, es farà la lectura dramatitzada d’una part d’aquesta peça.

Finalment, Bellido estrena el seu primer text en un projecte d’escriptura múltiple, Abelles (2013), encàrrec del Grup Assaig de la Universitat de València. Aquest text va signat per Las Federicas, un col·lectiu composat, entre altres, per alumnes de Zarzoso: Sonia Alejo, Guadalupe Sáez o Carmen Valera, aquestes dos últimes formen part igualment de l’equip de la Sala Ultramar. Precisament en aquesta sala, Bellido estrena el seu segon treball, la peça breu Espérame en Mombasa (2014), en el III Cicle de Breves de Teatro, dirigida i interpretada per l’autora. Des d’aleshores, estrena de manera regular amb la seua nova companyia La Zafirina (2015): Yo maté a Carmencita Polo (2015), peça breu interpretada per l’autora i dirigida per L. López, s’estrenarà al Festival Cabanyal Íntim; i Como si el fuego ni fuera conmigo (2016), guanyadora del I Certamen de Autoria de Ultramar – SGAE, text tutoritzat per Xavier Puchades i dirigit per la mateixa Bellido. Aquesta producció, que rebrà la menció especial del Jurat al Festival Escènia (2017), serà l’única de La Zafirina on no intervindrà com a actriu.

Convé citar, igualment, la tasca pedagògica teatral que, en aquests anys, ha realitzat l’autora a Altura, Sogorb i Rocafort. Va començar en 2008 amb tallers de dramatització i teatre per a grups infantils; després, a partir de 2010, imparteix tallers d’expressió oral i teatre per a adults; i des de 2014 fins a l’actualitat, s’encarrega de l’Escola Municipal de Teatre de Sogorb. En aquesta últim, per exemple, ha escrit i dirigit una sèrie de mostres finals com A de Arrebato (2014), Crímenes ejemplares (2016), Pasaporte Húngaro (2016), Adelante con los faroles (2017), El canto del cisne (2018), Grieta de Luna Rota (2019) o In Love with Shakespeare (2021), entre altres. Aquests muntatges són dramatúrgies o adaptacions d’obres d’autors com William Shakespeare, Anton Txékhov, Max Aub, García Lorca o Sergi Belbel.

En els últims anys, com a actriu, a més d’aparéixer en la majoria de les seues obres, ha intervingut en noves produccions de l’Hongaresa de Teatre com La cantant calba al McDonald’s (2016) i Libración (2019), de Lluïsa Cunillé, aquesta última coproduïda amb La Zafirina; i Saguntilíada (2020), de Paco Zarzoso, estrenada al Teatre Romà de Sagunt. Quant a l’audiovisual, intervé en una sèrie de llargmetratges com: Efecto coyote (2007), de Tomás Motos i Vicente Navarro; Dad la cara (2009), de Joan Montaner; i Dimitir o no (2010), dins del projecte col·lectiu Tots a una veu, dirigit per Paco Barreda. També participa en curtmetratges com: Lo que nos separa (2008), d'Elena Alpáñez; Encuentros (2008), d’Ángel Farina; Cireres i bacores (2010), de Sara Calabuig; o Error 404 (2015), Historia de un tenista (2015), o la premiada Los perros ladran (2020), dirigits per Sergio Serrano.

A partir de 2016, comença a rebre encàrrecs com a autora dramàtica, primer en projectes d’escriptura col·lectiva: Hijos de Verónica (Generación del miedo) (2016), per a Russafa Escènica, coescrita amb María Cárdenas, Guadalupe Sáez, Amparo Vayà, Anna Albaladejo i Paula Llorens, amb direcció de Jerónimo Cornelles; 0º grados Norte (2018), per a La gran final, d’Escena Erasmus, junt amb Guada Sáez, Javier Sahuquillo, Maribel Bayona, Adrián Novella i Daniel Tormo, amb direcció d’Anna Marí; o El que guarda (2019), per a Vidas enterradas, una producció de diferents companyies professionals on participen autors com Juan Mayorga, Laia Ripoll o Alfons Plou, entre altres. Aquesta última obra és finalista a millor autoria teatral dels Premis Max 2021. A aquests encàrrecs de peces breus, caldria afegir Necessite que m’ho digues (2018), per a la Fira de Teatre Breu de Castelló, La Ravalera, dirigida i interpretada per l’autora en l’estadi de futbol Castalia. I per últim, l’obra llarga Lou Salomé. El carácter de un gato (2016), dirigida per Paloma Arza i estrenada a la Sala Trono de Tarragona.

El desig per no deixar de formar-se s’evidencia amb la seua participació en dos edicions de Creador.es, on fa els tallers de Santiago Loza (2017) i de Josep María Miró (2019). Precisament, en 2017, participa en el II Torneig de Dramaturgia Valencians, aleshores organitzat per Creador.es, amb la peça Chucho. D’aquesta obra, l’autora farà una versió llarga que dirigirà Xavier Puchades. Ara per ara, és l’obra més coneguda de Bellido amb la quual ha girat per nombroses ciutats de dins i fora del País Valencià. En 2019, Chucho va ser finalista a millor text als Premis de les Arts Escèniques Valencianes i a la millor autoria revelació dels Premis Max. A l’any següent, torna a rebre dos candidatures als Premis Max, a millor espectacle revelació i millor actriu protagonista. Bellido col·labora també, des de 2018, en el Laboratori Creador.es, on imparteix tallers d’escriptura en instituts valencians.

En quant al vincle de l’autora amb el teatre públic, a més de les ajudes a l’escriptura escènica que va rebre en 2017 i 2020, va ser seleccionada per a participa en la primera edició del Laboratori Insula Dramataria Josep Lluís Sirera de l’Institut Valencià de Cultura. D’aquesta experiència sorgeix Los que comen tierra, text que la mateixa autor dirigirà la lectura dramatitzada i la versió radiofònica que, en 2021, proposa l’IVC en el cicle Teatre a cau d’orella. L’últim treball de l’autora, precisament, és una producció de l’IVC, Les Saurines, que s’estrenarà en la temporada 2021/2022.

Actualment, Bellido pertany a l’Associació Valenciana d’Escriptores i Escriptors de Teatre (AVEET) i és sòcia d’ASSITEJ España (Association Internacionale du Théâtre pour l’Enfance et la Jeuneusse).

Trajectòria actualtzada JULIOL 2021
© Xavier Puchades

Obra estrenada

Textos dramàtics originals

2013. Abelles, direcció Pep Sanchis. Grup Assaig de la Universitat de València, Sala Matilde Salvador, València.
2014. Espérame en Mombasa, direcció de l’autora. Sala Ultramar, València.
2015. Yo maté a Carmencita Polo, direcció L. López. Cabanyal Íntim, València.
2016. Hijos de Verónica (Generación del miedo), coescrita amb María Cárdenas, Guada Sáez, Amparo Vayá, Anna Albaladejo i Paula Llorens- Direcció i dramatúrgia Jerónimo Cornelles. Festival Russafa Escènica. Sala Russafa, València.
2016. Como si el fuego no fuera contigo, direcció de l’autora. Cía. La Zafirina. Sala Ultramar, València.
2016. Lou Salomé. El carácter de un gato, direcció Paloma Arza. Sala Trono, Tarragona.
2018. Oº grados norte. Per La gran final, escrita amb Guada Sáez, Javier Sahuquillo, Maribel Bayona, Adrián Novella i Daniel Tormo. Direcció Anna Marí. Escena Erasmus. Matilde Salvador, València. (TB)
2018. Necessite que m’ho digues. Direcció Mafalda Bellido. Cía. La Zafirina. Fira La Ravalera de Teatre Breu de Castelló, Camp de futbol del Castalia. (TB)
2018. Chucho. Direcció Xavier Puchades. Cía. La Zafirina. Sala Ultramar, València. 
2019. El que guarda. En Vidas enterrades, escriptura col·lectiva amb Juan Mayorga, Juan José Millás, Pepe Viyuela, Laia Ripoll i Alfonso Plou. Direcció Santiago Sánchez. Coproducció entre Teatro Corsario, L'Om Imprebís, Micomicón Teatro i Teatro del Temple. Teatro de las Esquinas de Saragossa. (TB)
2021. Los que comen tierra. Direcció Mafalda Bellido. Versió radiofónica. Teatre a cau d’orella - Institut Valencià de Cultura. SGAE, València.
2021. La vida en pausa. Direcció José Zamit. Escola Municipal de Teatre de Sogorb. Teatre Serrano, Sogorb.
2021. Les Saurines. Direcció de Mafalda Bellido. Institut Valencià de Cultura. (en producció) 

Dramatúrgies, traduccions, adaptacions i versions teatrals

2014. A de Arrebato, a partir de Crímenes ejemplares, de Max Aub. Direcció i dramatúrgia Mafada Bellido. Escola Municipal de Teatre de Sogorb. Teatre Serrano, Sogorb.
2016. Pasaporte Húngaro, a partir d’obres de la Cia. Hongaresa de Teatre. Direcció i dramatúrgia Mafada Bellido. Escola Municipal de Teatre de Sogorb. Teatre Serrano, Sogorb.
2016. Crímenes ejemplares, a partir dels relats de Max Aub. Direcció i dramatúrgia Mafada Bellido. Escola Municipal de Teatre de Sogorb. Teatre Serrano, Sogorb.
2017. Adelante con los faroles, a partir de textos de S. Belbel i T de Teatre. Direcció i dramatúrgia Mafada Bellido. Escola Municipal de Teatre de Sogorb. Teatre Serrano, Sogorb.
2018. El canto del cisne, d’A. Chéjov, dins de l’espectacle Chéjov. Direcció i dramatúrgia Mafada Bellido. Escola Municipal de Teatre de Sogorb. Teatre Serrano, Sogorb.
2019. Grieta de Luna Rota, a partir de les tragèdies de F. García Lorca. Direcció i dramatúrgia Mafada Bellido. Escola Municipal de Teatre de Sogorb. Teatre Serrano, Sogorb.
2021. In love with Shakespeare, a partir de les obres  Ricardo III, Hamlet, Antoni i Cleopatra o Molt de soroll per res. Direcció José Zamit. Escola Municipal de Teatre de Sogorb. Teatre Serrano, Sogorb.

Lectures dramatitzades (Nacionals)

2013. La primavera de los Galápagos (fragment). Presentació Revista teatral Ukranïa, València.
2016. Como si el fuego no fuera contigo, direcció Mafalda Bellido. Residència d’Autoria Ultramar – SGAE. Sala Ultramar, València.
2018. Tragavents. Direcció Mafalda Bellido. VIII Torneig de Dramatúrgia – Temporada Alta, Girona. 
2018. Los que comen tierra. Direcció Mafalda Bellido. Laboratori Insula Dramataria Josep Lluís Sirera (Institut Valencià de Cultura). SGAE, València.

Obra publicada

Textos dramàtics originals

2013. La primavera de los Galápagos. Fragment publicat en Revista teatral Ukranïa, València.
2014. Espérame en Mombasa. Breves de Teatro III. Autoedició Sala Ultramar, València.
2016. Hijos de Verónica (Generación del miedo). El Petit Editor, Cullera.
2016. Como si el fuego no fuera contigo. Teatro Autor Exprés. Fundación SGAE, Madrid.
2017. La gallina culeca. En El teatre ací i ara / El teatro aquí y ahora. Alupa Editorial, València. (TB)
2018. Los que comen tierra. Laboratori Ínsula Dramatària Josep Lluís Sirera. Institut Valencià de Cultura – Generalitat Valenciana, València.  
2019. Chucho. Teatro Autorexprés, Fundació Autor - SGAE, Madrid.

Altres publicacions
2011. La mirada abisal. Fundación Max Aub, Segorbe.
2015. El vendedor de jabón de olor. XVII Certament Literario de Relato Breve Villa de Colindres, Ayuntamiento de Colindres.
2021. En tu seno. Algo más que rosa. Projecte col·lectiu de còmic on l’autora col·labora junt amb Sergio Serrano. (en procés d’edició) 

Obra premiada

2015. I Premi Autoria Ultramar, per Como si el fuego no fuera contigo.
2017. Ajuda a l’Escriptura Escènica de l’Institut Valencià de Cultura, per Quan érem aigua del cel. 
2017. Menció especial del Jurat en el Festival Escènia, per Como si el fuego no fuera contigo.
2017. Guanyadora II Torneig de Dramatúrgia Valencia de Creador.es, per Chucho (versió breu)
2018. Premi Teatro Exprés de l'SGAE, per Como si el fuego no fuera contigo.
2019. Finalista al millor text als Premis de les Arts Escèniques Valencianes, per Chucho.
2019. Finalista millor autoria revelació als Premis Max, per Chucho. 
2019. Premi Teatro Exprés de l'SGAE, per Chucho. 
2020. Ajuda a l’Escriptura Escènica de l’Institut Valencià de Cultura.
2021. Finalista millor autoria teatral als Premis Max, per Vidas enterrades. 

Altres premis
2011. Premio Internacional de Cuentos Max Aub, per La mirada abisal.
2015. Accésit XVII Certamen Literario de Relato Breve Villa de Colindres, per El vendedor de jabón de olor.
2016. Finalista en el concurs anual de Relatos en Cadena, de la Cadena Ser, amb Estrago.

Bibliografia

Articles, capítols, pròlegs

ALEJO, S. (2012). “Acerca de la primavera de las Galápagos”. Revista teatral Ukränia, 2, p. 35.
CORNELLES, J. (2016). Pròleg a Hijos de Verónica (Generación del miedo). El Petit Editor, Cullera, p. 35-39.
LÓPEZ, L. (2019). "Una voltereta para atrás o cabriolas de amor a un chucho". Chucho. Teatro Autorexprés, Fundació Autor - SGAE, Madrid, p.7-9.
PARDO, P. (2016). “Dona i creació escènica al País Valencià (2005-2014)”. Revista L’Aiguadolç, 45, p. 29-43.
PUCHADES, X. (2016). “Escribir es ir descubriendo lo que se quiere escribir”. Pròleg a Como si el fuego no fuera contigo. Teatro Autor Exprés. Fundación SGAE, Madrid, p.7-12.
ROSSELLÓ, R. X. (2016). “Las autores asaltan los escenarios valencianos del siglo XXI”, introducció a Hijos de Verónica (Generación del miedo). El Petit Editor, Cullera, p. 9-33.
-(2020)."Sobre la dramatúrgia valenciana actual i la Sala Ultramar". Solo quedará la lluvia / Només quedarà la pluja, de Carlos Ruiz. Sala Ultramar Edicions, València,  p.7-15.

Recepció en premsa i publicacions especialitzades

ADSUARA, A. (2018). “Chucho, experiencia estética de un domingo de teatro”. Makma, 6 de novembre. 
BAYONA, M. (2019). “Autodefinides: Mafalda Bellido”. Afán de plan, 20 de març. 
BOSCH, M. (2019). “Seis candidatos de Castellón a los Premio Max”. Nomepierdouna, 19 de març.
-(2020). “Mafalda Bellido y Adrián Novella. Apuesta por el teatro (y con éxito) desde el Alto Palancia)”. Nomepierdouna.net, 6 de març.
BROX, O. (2020). “Las cosas que nunca cambian”. Détour, 27 de gener.  
CAMACHO, N. (2018). “Mafalda Bellido: La dramaturgia femenina valenciana está en muy buen momento”. Las Provincias, 5 de novembre. 
CANO, S. (2020). “Libració torna en temps de precarietat: Les dones seguim lluitant en un món hostil”. Castellónplaza, 26 de febrer.
CULTURPLAZA (2018). “6 lecturas dramatizadas para celebrar la existencia de Insula Dramataria”. Valenciaplaza, 6 de juny.
-(2018). “La comedia Chucho abre la emporada de la Sal Ultramar”. Valenciaplaza, 20 d’octubre.
-(2020). “Mafalda Bellido presenta su obra Chucho en la Sala Russafa”. Valenciaplaza, 13 de gener.
DIAGO, N. (2018). “Amores caninos”. Cartelera Turia, novembre.
DONAT, B. (2016). “Las dramaturgas dan voz a las mujeres silenciades durante el franquismo”. Culturplaza, 21 de desembre.
-(2017). “Bienvenidos al pressing catch de la lectura dramatitzada”. Culturplaza, 12 de juliol.
EFE (2016). “El teatro Escalante abre al público adulto con su cicló de Memoria Histórica”. La Vanguardia, 25 de novembre.
ESPEJO TRENAS, A. (2016). “Llamas que no extingien la esperanza”. No somos críticos. Episkenion, 7 de desembre.
GARÍN, I. (2016). “Laberintos de memòria”. Cartelera Turia, 13 d’octubre.
GRAS, E. (2020). “Teatre que parla de la vida”. Periódico Mediterráneo, 5 de març.
LÓPEZ REJAS, J. (2021). “Fin a la pareja por un Chucho”. El Cultural. El Mundo, 26 de març.
MAKMA (2020). 2020). “Presoners, cartes desde la cárcel”. Makma, 9 de setembre.
MARTÍ, J.C. (2020). “Sutileza genial”. Levante-emv, 21 de gener. 
MARTÍN, R. (2019). “Mafalda Bellido y Adrián Novella, candidatos del Palancia a los Premios Max de las Artes Escénicas”. El Periódico de Aquí, 16 de febrer.
MARTÍNEZ MONTESINOS, V. (2020). “Collages escènics: Chucho”. Afán de plan, 29 de gener
-(2021). “Los que comen tierra, de Mafalda Bellido”. Afán de Plan, 2 d’octubre. 
MELCHOR, C. (2020). “Alberola: Nunca hablaremos suficiente del dolor que causó el franquismo”. Levante Emv, 8 de setembre.
MOLERO, R. (2016). “Heridas abiertas”. Levante, 8 d’octubre.
OLIVAS, S. (2016). “Hijos de Verónica”. Le Cool Valencia, 19 de setembre.
PEIRÓ, J. V. (2016). “Ruzafa es el escenario”. Las Provincias, 24 de setembre.
-(2016). “La memòria es para los valientes”. Las Provincias, 15 d’octubre.
-(2018). "Gol a la xenofobia". Las Provincias, 2 de juny.
-(2018). "Mordiscos caninos". Las Provincias, 10 de novembre.
-(2018). "Escena leída". Las Provincias, 14 de juliol.
PÉREZ, A. (2018). “Tems afegit en Castalia. El teatro del fútbol”. Nomepierdouna, 21 de desembre.
RODRÍGUEZ GIMENO, R. (2020). “Diccionario incompleto para entender mejor Chucho”. Verlanga, 7 de novembre.
SISCAR, M. (2018). “¿De fuera de dónde? Teatro universitario para tirar prejuicios”. Diario.es, 31 de maig.
TORREJÓN, C. (2016). “Rotundo éxito del Festival Dos Pasos de Teatro” InfoPalancia.com, 30 d’octubre.
-(2017). “Babiloni y Valenciano reciben el Premio Max Aub”. InfoPalancia.com, 11 de juny.
-(2018). “Chucho, una obra de Mafalda Bellido que triunfa en Valencia”. InfoPalancia, 4 de novembre.
TORRES, S. (2020). “Mafalda Bellido: nos escuchamos menos que antes”. El Mundo, CV, 18 de gener.
VORÁGINE TV (2021). “Entrevista Mafalda Bellido. Cía. La Zafarina. Chucho. Cuarta Pared”. voraginetv.com, 1 d’abril.

Enllaços

http://www.mafaldabellido.com
http://www.lazafirina.com/quien-es-la-zafirina/
https://aveet.eu/bellido-mafalda/
https://www.contextoteatral.es/mafaldabellido.html
http://www.aapv.es/dbellido_m.html