Trajectòria

Diplomada en Educació Social per la Universitat del País basc de Donostia en 2011, ciutat on s’havia traslladat en 2008. En eixos anys, Lloret s’acosta al món de l’activisme en el context llibertari, transfeminista i per les dissidències sexuals. Un dels mitjans que troba per a expressar-se serà la performance. En 2010, participa en la seua primera acció a l’espai públic de Donostia, Todxs somos putas, signat pel seu primer col·lectiu Lobas Mordedoras.

En 2011, Lloret torna a la seua ciutat natal i s’apunta a la Universitat de Barcelona, on cursa un parell d’anys de Filosofia. En eixos anys, freqüenta diversos espais okupes com la universitat lliure La Rimaia o els  centres socials okupats La Revoltosa i, sobretot, La Carboneria. Junt amb altres activistes, funda un nou col·lectiu, Parafílikas (2011-2013), amb el qual fa tres perfomances: Nudxs (2011), Leds (2012) i Las emociones son políticas(2013). La segona la mostren per primera vegada en el festival Queeristan d’Amsterdam.

En 2012, junt amb la plataforma wearenotvictims (Andrea Corrales Devesa), funda un tercer col·lectiu, Dos*topías, amb el qual ha mantingut una activitat prou regular fins a l’actualitat. Aquest col·lectiu ha col·lectivitzat les seues accions en diverses ciutats espanyoles com Barcelona, Donostia, Madrid, Palma, Granada o València, i també europees com Bolonya, Amsterdam o Copenhague, entre altres. El seu primer treball és Translógical Harira (2012), estrenat en el Mandril Cultural and Political Centre a Maastricht. Després arriben 37441797H (2015), amb la col·laboració de Bengala, o Economía invisible en cinco actos (2016).

En 2016, el col·lectiu es trasllada a València, on continuen estrenant peces com Fems aquí (2017), en la CSOA La Fusteria del Cabanyal, Espacios de refugio (2017) o Si alguien pronunciara tu nombre (2018-2021). Amb l’ultima han participat fa poc en la Biennal d’Arts Visuals MUA de la Universitat d’Alacant. Només arribar a Valencià, l'autora estudia interpretació en l’Escuela Off uns mesos. En 2017, Lloret decideix provar sort amb un curs d’escriptura teatral en l’Aula Oberta de la Universitat de València, impartit per Xavier Puchades. Eixe mateix any cursa un nou taller d’escriptura dramàtica, el laboratori de Creador.es que, en aquella edició, condueix Santiago Loza. Finalment, també en 2017, és admesa per a estudiar interpretació en l’Escola Superior d’Art Dramàtic de València.

Des de 2016, Lloret ha compaginat la formació com a actriu amb la d’autora teatral. A la Sala Beckett de Barcelona, cursa un taller avançat de dramatúrgia amb Victòria Szpunberg en 2018, i un altre de poesia amb Núria Martínez-Vernís en 2020. En 2018, l’autora rep l’ajuda a la creació de literatura escènica de l’Institut Valencià de Cultura per a escriure Dúplex, la seua primera obra. Gràcies a l’ajuda a la producció emergent de la mateixa institució, Lloret dirigeix aquesta obra que s’estrena a l’Espai Inestable en 2019. L’elenc està conformat per intèrprets de llarga trajectòria, com Isabel Requena, i actrius molt joves com Tania Fortea o Paula López Collado, entre altres. A més a més, en 2020, Dúplex és seleccionada pel projecte del Centro Universitario de Teatro de Ciutat de Mèxic, Tejiendo redes: Mujeres hacedoras de teatro. De l’obra es farà una lectura dramatitzada in streaming amb direcció de Guadalupe Flores. 

Com a intèrpret, de moment, Lloret ha realitzat cursos amb Eugenio Barba i Julia Varley, de l’Odin Teatret, o amb Jorge Eines. Dins de l’àmbit acadèmic, intervé en peces com El camí. Tragicomèdia en tres actes i dos quadres (2019), de Joan Brossa, amb direcció de Cruz Hernández; Nerium Park (2019), de Josep Maria Miró, dirigida per Ramón Moreno; o Fascinación (2021), versió de Les criades, de Jean Genet, amb direcció de Nacho Sánchez. Recentment, ha protagonitzat el curtmetratge La temptació (2021), de José Donís, i alguns videoclips musicals. També apareix en Distopia fàctica (2020), un curtmetratge gravat durant el confinament per set alumnes de l’ESAD, amb guió i direcció de l’autora i producció d’El Club de la Incertesa.

En el context de la pandèmia, rep l’encàrrec de l’Espai Inestable per participar en el II Cicle de Lectures Dramatitzades d'autores valencianes, aquesta vegada a distància de seguretat. Lloret escriu Vull fer l’amor amb vosaltres i no sé com dir-ho (2020) i s’enregistrarà amb direcció de Carla Chillida. Poc després, el text és editat en la revista Red Escénica. Isabel Requena la convida a escriure i gravar-se un monòleg per al cicle “Soliloquis i circumloquis confinats” de Ca Revolta i, a finals de 2020, Fortea i Lloret escriuen i dirigeixen Coses que passen (A Ca Revolta), on també participa Requena com a intèrpret. La complicitat entre Fortea, Lloret i l'actor Xavier Giménez els ha portat ha concebre un projecte junts anomenat La Cosateria. No és, però, l’únic projecte on Lloret està actualment involucrada. Precisament, en Ca Revolta, es presenta en 2021, Projectil Escènic, un col·lectiu activista d’arts escèniques per les dissidències sexuals. En aquest acte, participen companys de l’ESAD com Xavier Giménez, Daniel Tormo Sanjuan i Paula Martínez Gil, junt amb les tres promotores Victoria Talón Madrid, Flavia Ribes Renshaw i la mateixa Lloret. . 

Lloret forma part de l’AVEET (Associació Valenciana d’Escriptores i Escriptors de Teatre). 

Trajectòria actualitzada AGOST 2021
© Xavier Puchades

Obra estrenada

Textos dramàtics originals

2019. Dúplex. Direcció Laia Lloret Veciana. La Medul·lar. Espacio Inestable, València. 
2020. Soliloqui. Direcció Laia Lloret Veciana. Soliloquis i circumloquis confinats de Ca Revolta. (gravació audiovisual per pandèmia)
2020. Coses que passen (A Ca Revolta). Text i direcció Laia Lloret Veciana i Tània Fortea. Ca Revolta, València. 

Altres estrenes (performance)

2010. Todxs somos putas. Performer i cocreació amb el col·lectiu transfeminista Lobas Mordedoras. Acció a l’espai públic, Donostia.
2011. NudXs. Performer i cocreació amb col·lectiu Parafilikas. Barcelona. 
2012. Leds. Performer i cocreació amb col·lectiu Parafilikas. Festival Queeristan, Amsterdam. 
2012-2014. Translógical Harira. Performer i cocreació amb el col·lectiu Dos*topías. Mandril Cultural and Political Centre, Maastricht
2013. Las emociones son políticas. Performer i cocreació amb col·lectiu Parafilikas. Jornades 10 anyss de Post-Op. Hangar, Barcelona.
2015. Alquimia del cuerpo. Performer i cocreació col·lectica. Taller de Lechedevirgen Trimegisto (Felipe Osornio). Hangar, Barcelona.
2015. 37441797H. Performer i cocreació amb el col·lectiu Dos*topías amb la col·laboració de Bengala. Jornadas BIzarras, Iruña. 
2016. Economía invisible en cinco actos. Performer i cocreació amb el col·lectiu Dos*topías. Torre de Ses Puntes, Manacor. 
2017. Fems aquí. Performer i cocreació amb el col·lectiu Dos*topías. CSOA La Fusteria del Cabanyal, València. 
2017. Espacios de refugio. Performer i cocreació amb el col·lectiu Dos*topías. Habitar la intimidad – Trabajos con el cuerpo. Espacio PROA, Madrid.
2018-2021. Si alguien pronunciara mi nombre. Performer i cocreació amb el col·lectiu Dos*topías. Les Nits de l’Art. Teatre de la Unió, Son Servera (Palma).

Lectures dramatitzades (Internacionals)

2020. Dúplex. Direcció Guadalupe Flores. Tejiendo Redes: Mujeres hacedoras de teatro de la UNAM, Centro de Teatro Universitario de Teatro, Ciutat de Mèxic. (format audiovisual per pandèmia)

Lectures dramatitzades (Nacionals)

2020: Vull fer l'amor amb vosaltres i no sé com dir-ho. Direcció Carla Chillida. Teatro de lo Inestable, València (gravació audiovisua per pandèmia) (TB)

Obra publicada

Textos dramàtics originals

2020: Vull fer l'amor amb vosaltres i no sé com dir-ho. Revista Red escénica.12, juny. Espacio Inestable, València, p.60-70. (TB)

Obra premiada

2018. Ajuda a la creació de literatura escènica de l'Institut Valencià de Cultura, per Dúplex. 
2020. Seleccionada per Tejiendo redes: Mujeres hacedoras de teatro del Centro Universitario de Teatro de Ciudad de México (UNAM), per Dúplex.  

Enllaços

https://aveet.eu/lloret-laia/