Trajectòria

        En un primer moment, Ruiz se sent atret per estudiar Belles Arts, però finalment l’enregistrament de pel·lícules casolanes amb els amics quan era xiquet, el teatre que feia en el col·legi o les classes d’expressió corporal d’Educació Física van pesar molt més en la seua decisió final. En 2008, Ruiz comença els estudis d’interpretació en l’Escuela del Actor de València (ESAC). A l’estiu de 2009, un dels companys de la promoció rep un encàrrec per a fer al Port de Sagunt un espectacle teatral al carrer. Com que Ruiz havia destacat en l’assignatura de dramatúrgia, s’encarrega d’escriure Repóker, mentre que la direcció és col·lectiva, junt amb altres quatre companys de l’ESAC que faran també d’intèrprets:  Carmen Díaz, Víctor Palmero, Javi Romero i Javi Ríos. Per a alguns, va ser la seua primera aventura teatral i, fins i tot, es van posar un nom, Cía. de Teatro Parafernalia. 

            En aquells anys, els treballs com a actor més habituals els farà al costat de la seua promoció de l’ESAC, tant en mostres acadèmiques com en altres treballs externs que, d’alguna manera, mantenen un cert vincle amb l’àmbit escolar. L’any de la seua diplomatura, 2012, serà especialment intens quant a la seua participació en projectes escènics. A més de la mostra de final de carrera, Zona neutral, una adaptació d’un film de Lars Von Trier amb direcció de Pau Pons, l’autor intervindrà en altres muntatges com Casament a la força, amb direcció i adaptació de Victoria Salvador; Transacción/es, a partir de textos de Mark Ravenhill, una proposta de Caterva Teatre que es presentava en el saló d’una casa; o la primera col·laboració de l’autor en una producció de Russafa Escènica, TC4/6, a partir d’una creació de Losquequedan amb Vicente Arlandis. Com a colofó de la seua formació actoral, amb l’obra de Molière, dirigida per Salvador, Ruiz va guanyar el premi a Millor Actor Protagonista en el Festival Vila de Mislata. Una vegada acabada l’escola, encara intervé junt amb altres companys de promoció en una peça dirigida per Jaume Ibáñez. En aquest muntatge, T.I.T.V.S. (2013), l’autor s’encarrega de fer el vídeo de promoció i el cartell, una tasca de disseny gràfic i audiovisual que desenvoluparà posteriorment de manera professional. L’autor s’inicia en el disseny gràfic de manera completament autodidacta, amb referents tan heterogenis com ara Grete Stern, Joseba Elorza o Javier Jaén i amb un interés particular per la potencialitat del collage visual.

            Tot al llarg de la carrera, Ruiz va rebre una formació constant en escriptura teatral per part de Gabi Ochoa. L’últim curs, a més, el dramaturg Paco Zarzoso va impartir un taller que tingué com a resultat una obra col·lectiva, A la fresca (2012), presentada a la mateixa escola. A l’any següent, i en el context del pitjor moment de la crisi econòmica, Ruiz escriu el guió de la sèrie web Atramentum. De l’enregistrament d’aquest guió en 2014 sorgeix Foria Producciones, el seu projecte personal amb el qual signarà fins l’actualitat tant treballs de disseny gràfic com produccions audiovisuals i teatrals. En sis mesos, grava els dotze capítols de 25 minuts que composen la sèrie, on compta amb la complicitat d’intèrprets professionals com ara Álvaro Báguena, Victoria Salvador, Toni Agustí, Enric Juezas, Juan Mandli o María Poquet, entre altres. Van haver de passar sis anys, però, per poder estrenar aquesta sèrie web. Tot aquest llarg procés, on l’autor també es va dedicar a fer l’edició, va suposar tot un aprenentatge de les tècniques audiovisuals. De fet, des de 2015, Ruiz imparteix classes d’iniciació al teatre i al cinema en l’ESAC. 

            A més de la tasca docent, els darrers anys s’ha encarregat també de fer vídeos promocionals o de registrar activitats que l’ESAC ha realitzat amb entitats com el Palau de les Arts, on Ruiz fa els teasers de les lectures dramatitzades d’El sueño de una noche de verano (2015) i La Fosca (2016); amb La Rambleta, documentant el projecte finançat per la Unió Europea, Under25 Alternative routes to ripen through theatre (2016); o amb la Universitat Jaume I de Castelló, entre 2019 i 2021, enregistrant el projecte d’investigació Hipócrates del Grup Gentt amb intèrprets professionals de l’ESAC. En 2016, a més, serà accèssit en la XX Edició del Premi de Disseny de Cartells Commemoratius de la celebració del 8 de Març, Dia Internacional de la Dona, amb el projecte Des de la meua finestra, dissenyat junt amb Nacho Pérez. 

            Quant a la creació escènica, entre 2015 i 2016, Ruiz participa en diverses produccions destinades al microteatre de València. Primer amb la companyia Agrios, creada junt amb Lidia Cardenas, també companya de promoció, de la qual l’autor dirigeix la peça Todos los hombres con los que haría el amor esta noche (2015); després compartint direcció amb aquesta amb un text propi, La espera (2015). A partir de 2016, produirà tots els seus treballs escènics amb Foria Producciones i en totes forma part de l’elenc, a més de ser l’autor i el director. Al microteatre estrena dos peces més: Algo nuestro (2016) i Cuartos (2016). Entre 2016 i 2017, és escollit dos anys consecutius en els dos festivals urbans més importants de València: d’una banda, al Russafa Escènica, on presenta Al final del túnel(2016) i Los caminos del deseo (2017); i d’una altra, al Cabanyal Íntim, amb Mirarás al cielo y descubrirás que no hay gaviotas (2016) i Yo no puedo olvidarla (2018). Aquesta última, escrita amb Ángela Bermúdez, guanyarà el Premi del Públic del festival. Encara farà una tercera peça per al Cabanyal Íntim, Frei, o el último espectáculo de un artista sin nombre (2019). De tots aquests espectacles, Ruiz farà el disseny gràfic i el material de promoció. Una tasca que també posarà en pràctica amb les produccions d’altres companyies emergents del moment com Amarcord, El Erial Producciones, La Pajarera o Contrapeso Producciones, entre altres,  

            Ruiz ha continuat formant-se com a intèrpret en cursos com els organitzats pel Centre Teatral Escalante, coordinats per l’ESAC. Entre 2016 i 2017 assistirà als impartits per professionals com Carol López, Pedro Casablanc o Carles Sanjaime. A més a més, també s’apuntarà a tallers de creació amb El Pont Flotant o, de nou, amb Paco Zarzoso en 2018. D’aquesta última experiència, sorgeix una altra peça col·lectiva presentada en el Teatre Micalet, L’últim sopar i, de nou, Ruiz s’encarregarà del material promocional. Més recentment, en 2021, ha fet un taller d’escriptura dramàtica, organitzat per l’AVEET, amb Ignacio García May. 

            En els últims anys, alguns dels projectes teatrals o audiovisuals de l’autor han sigut seleccionats en residències de creació. En 2018, l’Ajuntament i la Universitat de València li concedeixen la Residència de creació Emergents (Estratègia d’innovació social en el territori) pel documental Supernenas, on es mostra tot el que aporta la Universitat Popular i les seues classes de gimnàstica a un grup de dones del barri de Marxalenes de València. En 2020, resulta guanyador de la V Convocatòria d'Autoria de la Sala Ultramar per Solo quedarà la lluvia que, tutoritzat per Begoña Tena, serà el primer text editat en la col·lecció teatral de la Sala Ultramar. En 2021, per a les Jornades Identitat, creació i gestió de la Universitat de València, dirigirà el curtmetratge Yo no puedo olvidarla, adaptació de peça de teatre homònima escrita amb Ángela Bermúdez. Finalment, en 2022, obté una de les Residències Artístiques i Culturals de l’Ajuntament de València per al desenvolupament i escriptura del guió #Z, un curtmetratge estrenat fa poc. Paral·lelament, ha continuat dissenyant material de promoció per a companyies valencianes professionals com L’Hongaresa de Teatre, La Negra, Lluvia Horizontal, Toni Agustí, Triapasón o Caterva Teatre. 

            En aquesta última etapa, com a escriptor teatral ha rebut encàrrecs com el de l’Oceanogràfic de València, Oceanogràfix. Sexo en el acuario (2019), un projecte divulgatiu que l’autor mateix presenta i dirigeix; ha participat de nou al Festival Russafa Escènica, aquesta vegada amb la seua primera peça llarga, Tomada (2022), inspirada en dos contes de Julio Cortázar; i, finalment, la publicació d’El centre (2022) en la col·lecció de textos breus Dramàtica d’Afán de plan. Aquesta última activitat està patrocinada per l’Associació València d’Escriptores i Escriptors de Teatre (AVEET), entitat a la qual l’autor pertany des de l’any 2020. 

Actualització trajectòria OCTUBRE 2022
© Xavier Puchades  

Obra estrenada

Textos dramàtics originals

2009. Repóker. Direcció col·lectiva. Compañía de Teatro Parafernalia. (carrer) Port de Sagunt, València.
2012. A la fresca, creació col·lectiva amb Lidia Cárdenas, Carmen Díaz, Toni Almudéver, Javier Romero, José Beltran i Joana Alfonso. Dramatúrgia i direcció Paco Zarzoso. Escuela de l'actor (Promoció 2012). Escuela del Actor, València.
2015. La espera. Direcció amb Lidia Cárdenas. Agrios Compañía. Microteatre, València. (TB)
2016. Algo de lo nuestro. Direcció Carlos Ruiz. Foria Producciones, Microteatre, València. (TB)
2016. Cuartos. Direcció Carlos Ruiz. Foria Producciones. Microteatre, València. (TB)
2016. Mirarás al cielo y descubrirás que no hay gaviotas. Direcció Carlos Ruiz. Foria Producciones. Festival Cabanyal Íntim, València.  (TB)
2016. Al final del túnel. Direcció Carlos Ruiz. Foria Producciones.Festival Russafa Escènica, València. (TB)
2017. Yo no puedo olvidarla, amb Ángela Bermúdez. Direcció David Durán. Cia. Ángela Bermúdez. Festival Cabanyal Íntim, València. (TB)
2017. Los caminos del deseo. Direcció Carlos Ruiz. Foria Produccines. Festival Russafa Escènica, València. (TB)
2018. L'últim sopar, creació col·lectiva amb Raquel Rubiano, Marcos Jiménez, Estela Muñoz, Patricia Sánchez, Ferran Luengo, Patricia Alonso, Juanan Lucena, Rocío Doménech, Mar Baduglia, Amparto Martín-Villalba i Xavier Bio. Dramatúrgia i direcció Paco Zarzoso. Cía. El Mudalar. Teatre Micalet, València. 
2019. Frei, o el último espectáculo de un artista sin nombre. Direcció Carlos Ruiz. Foria Producciones. Festival Cabanyal Íntim, València. (TB)
2019. Oceanogràfix. Sexo en el acuario. Direcció Carlos Ruiz. Oceanogràfic hábitat de l'Antàrtic, València. 
2022. Tomada, inspirada en els contes de Julio Cortázar Casa tomada i El rayo verde. Direcció Carlos Ruiz. Foria Producciones. XII Festival Russafa Escènica. Sala Off. València.

Altres estrenes
2018. Supernenas. Direcció Carlos Ruiz. Foria Producciones. Residències de Creació Emergents, Universitat de València - Ajuntament de València. (curtmetratge-documental)
2020. Atramentum. Direcció Carlos Ruiz. Foria Producciones. València. (sèrie web) (enregistrada en 2014)
2021. Yo no puedo olvidarla, a partir de l'obra homònima d'Angela Bermúdez i Carlos Ruiz. Adaptació i direcció Carlos Ruiz. Jornades de Diversitat, Creació i Gestió de la Universitat de València. (curtmetratge)
2022.  #Z. Direcció Carlos Ruiz. Foria Producciones - Residències Artístiques i Culturals de l'Ajuntament de València  (curtmetratge)

Obra publicada

Textos dramàtics originals

2020. Solo quedará la lluvia. Sala Ultramar Edicions, València.  
2022. El centre. Dramàtica – Afán de Plan. AVEET, 21 de gener.  (TB)

Obra traduïda

VALENCIÀ
2020. Només quedarà la pluja. Sala Ultramar Edicions, València, traducció Paula Serrano.

Obra premiada

2018. Premi del Públic Festival Cabanyal Íntim de València, per Yo no puedo olvidarla, escrita amb Ángela Bermúdez.
2020. Guanyador de la V Convocatòria d'Autoria de la Sala Ultramar, per Solo quedará la lluvia.  

Altres premis
2012. Premi al Millor Actor en el Festival Vila de Mislata, per Casament a la força, de Molière, dirigida per Victòria Savador. 
2016. Accésit en la XX Edició del Premi de Diseny de Cartells Commemoratius de la celebració del 8 de Març, Día Internacional de la Dona, amb el projecte Des de la meua finestra, dissenyat amb Nacho Pérez. 
2018. Residència de Creació Emergents  (Estratègia d'Innovació social en el territori) de la Universitat de València i l'Ajuntament de València. 
2022.  Residència Artística i Cultural de l’Ajuntament de València, pel curtmetratge #Z.

Bibliografia

Articles, capítols, pròlegs

ROSSELLÓ, R. (2020). "Sobre la dramatúrgia valenciana actual i la Sala Ultramar". 2020. Solo quedará la lluvia/Només quedarà la pluja. Sala Ultramar Edicions, València, p.15.
TENA, B. (2020). Pròleg a Solo quedará la lluvia/Només quedarà la pluja. Sala Ultramar Edicions, València, p.17-19.

Recepció en premsa i publicacions especialitzades

BONO, F. (2019). “El sexo inesperado entre un delfín y una anguila”. El Pais (CV), 14 de novembre.
CULTURAPLAZA (2019). “Carlos Ruiz gana la V Convocatoria de Autoría en Ultramar”. Culturplaza, 18 de desembre.
DONAT, B. (2020). “Sala Ultramar Edicions, las agalles de un pequeño gran teatro”. Culturplaza, 2 de desembre. 
FURIÓ, J. (2020). “Se estrena en Youtube la webserie Atramentum gravada en Valencia, Puçol y Puerto de Sagunto”. Horta Noticias, 25 de març. 
MARTÍNEZ MONTESINOS, V. (2021). “Només quedarà la pluja, de Carlos Ruiz”. Dramàtica – Afán de plan, AVEET, 26 de maig.
OFF ARTES ESCÉNICAS (2022). “Conocemos Tomada, la propuesta que llega con Russafa escènica 2022”. Offvalencia.com, 21 de setembre. 
PEIRÓ, J. V. (2015). “Microteatre”. Las Provincias, 12 de setembre. 

Enllaços

https://aveet.eu/ruiz-carlos/
https://vimeo.com/user17055591
https://www.youtube.com/playlist?list=PLxWCYlLOcRaZDc0HW3Gy7QrnqaCp3sQ_z