Trajectòria

Begoña Tena viu la seua infantesa entre Castelló i el Port de Sagunt. Tot al llarg de vint anys, forma part d’un grup de danses tradicionals de Castelló amb el qual gira un temps per Espanya i Europa. Un projecte, a més, en el qual participa en un treball de camp per recopilar músiques i danses tradicionals, un llegat a punt de desaparéixer que incorporen després al seu repertori.

En 1996, es trasllada a València per a començar la carrera d’Història d’Art a la Universitat de València i obtenir la llicenciatura anys després. A partir de 1998, compagina aquests estudis amb els d’interpretació al Centre Teatral Escalante i amb l’assistència, durant dos anys, als cursos, impartits per Bartolomé Ferrando, d’Art Intermèdia i Performance de Facultat de Belles Arts de la Universitat Politècnica de València. Després de llicenciar-se en Història de l’Art, realitza pràctiques en 2003 al Centre de Documentació d’Art Valencià, on col·labora en el Repertori bibliogràfic d’ Artistes Valencians Contemporanis (1940-2000), financiat per la Institució Alfons el Magnànim i l’Institut Universitari de Creativitat, projecte sota la direcció de Román de la Calle.

Al Centre Escalante es diploma en 2001, havent participat en dos muntatges com a actriu: Nocturnos (2000), de Paco Zarzoso, amb direcció de Benja Doménech; i Caer (2001), de Xavier Puchades, amb direcció d'Ita Aagaard. Fora de l’àmbit escolar, comença a treballar en nous projectes teatrals com: Road (2001), de Jim Cartrigh, amb direcció de Roberto Carballada; i Monos (2002), d’Alberto Fernández Lera, versió i direcció de M. Vasconcelos amb la Compañía Microdrama, de la qual Tena és cofundadora i en la qual realitza tasques d’interpretació i producció.

Després d’aquesta primera etapa de formació, Tena dirigeix el seu interés cap al món de la performance. Explora formes híbrides entre la performance i el teatre del carrer amb Estel Masó, amb qui crea una primera companyia, Coxa mina (1999-2001). En aquesta nova etapa, col·labora amb diferents grups d’art d’acció, en sessions col·lectives i performances individuals, en festivals, galeries d’art i intervencions en espais públics, locals i nacionals. De totes aquests projectes, Tena s’encarrega d’escriure els guions: La diferencia entre el verbo ser y el verbo estar (2001); De venda (2001); Ajos o el patio de mi casa (2002); Nada de turbe (2002), una peça de dansa-teatre amb Jesús Pérez a partir de textos de Santa Teresa de Jesús; o Deseo (2003).

En 2005, funda un duet sonor experimental amb el músic auto-luthier, Truna: Antorcha amable. Amb aquest projecte, a més d’exercir de lletrista, Tena desenvolupa la seua vessant de cantant i aferma el seu interès per la música, que serà molt important en projectes escènics posteriors. Amb Antorcha amable giren per molts festivals com el BAD de Bilbao, el No-No Logic, el LEM de Barcelona o el VEO de València. A l’edició de 2008 d’aquest darrer festival, Antorcha amable estrena Viajen al revés, amb dramatúrgia i lletres de l’autora, i composa la música d’una altra producció del VEO, Ansia, de Sarah Kane. Tena, a més, junt amb altres autors com Antonio de Paco, María Albiñana o Ferran Garrigues, escriu per un altre espectacle, Fonòdrom, amb direcció de David Alarcón i producció del VEO.

Des de 2005 i fins la dissolució d’Antorcha amable en 2011, l’autora reprén la seua tasca com a actriu. Destaca el seu treball regular amb Teatro de la Resistencia, en espectacles com Aladí (2006/2009), Tío Vania (2008) i Antígona (2010), tots dirigits per Hadi Kurich,; amb Bramant Teatre, participa en Construyendo a Verónica (2006), codirigida per Gemma Miralles, Ita Aagaard i Inma Sancho, nominat a millor espectacle nacional als Premios Max (2007); Maniquí (2008), de Mercè Rodoreda, amb direcció de Lola López; o Els contes de Grimm (2009), d’Anem Anant. Paral·lelament, Tena desenvolupa tasques pedagògiques teatrals impartint diferents tallers de teatre escolar i d’escola d’adults, així com d’animació a la lectura.

La tornada al teatre com a intèrpret va acompanyada d’un interés creixent per l’escriptura dramàtica. A partir de 2004, Tena assisteix a una sèrie de tallers d’escriptura dramàtica impartits per Paco Zarzoso a València. Acuática és el primer fruit d’aquests cursos- Aquesta serà la primera obra publicada de l’autora, amb la qual guanyarà l’accèsit del Premi Internacional María Teresa León per a Autores Dramàtiques en 2007. Tant aquest premi com els cursos de Zarzoso seran un estímul important per a continuar escrivint teatre. En 2007, publica també un parell de peces destinades a un públic infantil: El bosque tiene voz (2007) i El último parque (2007). Producte de la seua experiència al terreny de la pedagogia, l’autora escriu i dirigeix: Ambulantes (2008), per a l’Escola d’Adults de Sedaví, i la dramatúrgia infantil, El Pirata Bocanegra (2004). Aquesta línia de teatre familiar i infantil, amb la qual també té experiència com a actriu, la desenvoluparà Tena més endavant. A més, treballa com a docent al Programa de teatre escolar de l’Ajuntament de Mislata, amb diverses dramatúrgies i peces per als alumnes, i en animació a la lectura per a la Xarxa de Biblioteques Municipals de València.

En 2010, escriu Sueca per a Gormic Produccions, un encàrrec que, finalment, no pujarà als escenaris. Davant la dificultat d’estrenar els seus textos, Tena decideix, com altres autors i autores del moment, fundar una nova companyia, Teatro Zíngara. En 2011, estrena al circuit alternatiu valencià Infames, amb direcció d’Ignasi G. Piera. Un any abans, l’autora participa en Zero Responsables, un muntatge nascut de la professió teatral valenciana amb l’objectiu de fer un homenatge a les víctimes i als familiars de l’accident de metro de València de 2006. Per aquesta obra, junt amb Paco Zarzoso, qui s’encarrega de la direcció, escriu i interpreta la peça Paco e Isabel. Zero responsables rebrà el Premi AAPV a la millor aportació teatral en 2010.

A partir de 2012, la presència d’obres teatrals de Tena als escenaris valencians començarà a ser una constant. D’una part, col·laborant en nous projectes d’escriptura múltiple com Valèntia (2012), per a la qual escriu una peça sobre la repressió policial al col·legi Lluís Vives, La sang, amb direcció de Paco Zarzoso. D’altra part, eixe mateix any, coescriu amb Xavier Puchades, Una indígena els va guiar a través de les muntanyes, que s’estrena al Festival Cabanyal Íntim amb direcció de Puchades i interpretada de Tena. Per últim, escriu i dirigeix una peça breu, Acapulco (2012), que també interpreta i que serà el primer treball signat com a Compañía Begoña Tena. Aquest mateix any funda, junt amb altres professionals del teatre valencià, la Sala Ultramar que s’encarrega de cogestionar fins a l’any 2014. En eixe temps, dirigeix la lectura dramatitzada d’Acuática (2013) dins del Cicle de Lectures de la Fundació SGAE, organitzada a Ultramar, on estrena també dos noves peces breus: Mambo (2013) i Hambre (2014). Aquestes dos obres i Acapulco es programen juntes al II Cicle de Breves de la Sala Ultramar en 2014. L’autora torna al Festival Cabanyal Íntim amb una peça per a bebés que escriu, dirigeix i interpreta, Volcán azul (2014). L’etapa d’Ultramar es tanca amb la col·laboració en un nou projecte col·lectiu, Ven y raja (2015), junt amb altres creadores com Patrícia Pardo, Mertxe Aguilar i Eva Zapico. Aquesta última s’encarrega de dirigir i interpretar el text de Tena, Gorgona (2105). Des de 2012, amb Acapulco, l’autora va conformant un equip més o menys estable amb l’intèrpret Pau Gregori, el músic Joan Mei i el disseny gràfic de po poy, entre altres. En 2013, la companyia entra a formar part d’una nova associació de creadors escènics, Comitè Escèniques. A més, Tena participa activament en la fundació i gestió, com a membre de la Junta, d'una altra nova associació nascuda en 2013, AVEET (Associació Valenciana d’Escriptores i Escriptors de Teatre).

En tot aquest temps, continua treballant com a intèrpret en espectacles d’altres projectes i companyies com l’Hongaresa de Teatre, amb El alma se serena (2010), de Lluïsa Cunillé i Paco Zarzoso; Companyia Patrícia Pardo, amb  El fandango de Marx (2015), una proposta que barreja teatre textual amb circ i música tradicional, o Cos mortal (2017); La Zafirina, amb Como si el fuego no fuera contigo (2016) o la lectura Los que comen tierra (2018), de Mafalda Bellido; Pot de Plom, amb Els viatgers del temps (2017); Companyia Carme Teatre, La borda (2017), de Bernat Morales i Sanmartí, amb direcció d’Aureli Delgado; La Teta Calva-Escalante, Les aventures de T. Sawyer (2018); o La Subterránea, Federico (2020). Amb la primera peça de Bellido, Tena rebrà el premi especial del jurat del Festival Escènia a la millor interpretació, compartit amb la seua companya d’escenari Amparo Oltra. L’autora també participa com actriu i cantant en l’homenatge a Josep Lluís Sirera, Mai no és sempre teatre (2017), dirigit per Xavier Puchades. 

Els últims anys, l’autora ha rebut nombrosos encàrrecs d’escriptura, però també de direcció escènica. Després d’escriure una proposta de teatre musical per a Eventimes Producciones, Merlín y el libro mágico (2015), encara pendent d’estrena, escriu el llibret d’un altre musical per a l’Escuela de Música Utem, Invisibles (2015), dirigit per Pep Ricart, del qual s’ha fet fa poc una nova producció. Ricart ha sigut company d’escenari de Tena en un parell d’ocasions i, en 2015, li encarrega la dramatúrgia de Kòktel Molotov, un unipersonal de l’actor a partir d’una selecció de diversos materials textuals. En els dos últims encàrrecs rebuts, Tena s’ha ocupat també de la direcció d’escena: Memoriae mater (2015), per a Teatro Abocaos, estrenat al Festival Russafa Escènica; I tornarem a sopar al carrer (2017), coescrit amb X. Puchades i codirigit amb Isabel Caballero, una coproducció del Festival Cabanyal Íntim, Las Naves i el Institut Valencià de Cultura; i, per últim, Els nostres, coescrit amb J. Disla, P. Pardo i X. Puchades, producció de la Diputació de València i l’Institut Valencià de Cultura. Aquesta última peça es va estrenar al Teatre Principal de València, amb direcció d’Eva Zapico i va rebre el Premi de teatre de la Crítica dels Escriptors Valencians (AELC) de 2020.

Hem de destacar, però, la seua obra en solitari com a autora que, en molts casos, compagina amb tasques de directora i intèrpret. En aquesta línia, ha estrenat Els senyor de la terra(2016), una peça breu per al festival Ravalera de Castelló; Tórtola (2019), producció de l’Institut Valencià de Cultura amb direcció de Rafael Calatayud, un text fruit de la primera edició del Laboratori de Dramatúrgia Ínsula Dramatària Josep Lluís Sirera que en 2019 va rebre el Premi de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana al millor text; Lo callado (2020), encàrrec de l’actriu Pilar Martínez que escriu i dirigeix la mateixa autora amb una residència de la Sala Carme teatre; la creació Si yo tuviera un pueblo (2020), primer resultat de la residencia Graners de creació; i Tempesta (2021), una peça de ràdio-teatre, dirigida per Blanca Beneito. A més, Tena ha rebut el Premi Ciutat de Castelló per l’obra Errantes (2020), per la qual havia rebut l’ajuda a l’escriptura escènica de l’IVC un any abans.

Tórtola va tenir una primera lectura dramatitzada en 2018 i una gravació de ràdio-teatre en el primer cicle de Teatre a cau d’orella 2021, organitzat per l’IVC. Aquestes dos versions les dirigirà l’autora, com també la revisió del seu text Infames (2019), per a l’Escuela del Actor de València. A més de dirigir obres pròpies, Tena també ha començat a dirigir altres autores com Josi Alvarado, Manual de la señora de la limpieza (2021). Els últims anys, l’autora ha desenvolupat també tasques docents en tallers i cursos d’interpretació i d’escriptura en el Centre Escalante, l’Escuela del Actor, l’Escuela OFF o el Festival Russafa Escènica. També ha tutoritzat o assessorat processos d’escriptura com, per exemple, el de Carlos Ruíz, guanyador de la residència d’escriptura de la Sala Ultramar-SGAE de 2020. 

Trajectòria actualitzada JUNY 2021
© Xavier Puchades    

Obra estrenada

Textos dramàtics originals

2008. Ambulantes. Direcció de l’autora. Escuela Adultos de Sedaví, València.
2008. (Sense títol), per a Fonódrom, coescrit amb Antonio de Paco, María Albiñana, Marino Muñoz, Ferrán Garrigues, entre altres. Direcció de David Alarcón. Coproducció Festival VEO – ESAD de València – Conservatorio de Música Joaquin Rodrígo – EASD, Universitat Politècnica de València, Universitat de València i SGAE, València.
2010. Paco e Isabel, coescrita amb Paco Zarzoso per al projecte de creació col·lectiva Zero Responsables. Direcció de P. Zarzoso. Sala Matilde Salvador, València.
2011. Infames. Direcció Ignasi G. Piera. Teatro Zíngara. Espacio Inestable, València. 2012. Una indígena els va guiar a través de les muntanyes, coescrita amb Xavier Puchades. Direcció Xavier Puchades. Teatrencompanyia. Festival Cabanyal Íntim, València. (TB)
2012. La sang, per al projecte de creació col·lectiva Valèntia, coescrit amb Maribel Bayona, Xavier Puchades, Jaume Policarpo i Patrícia Pardo. Direcció Paco Zarzoso. Col·lectiu VEUS. Espacio Inestable, València.
2012. Acapulco. Direcció de l’autora. La Rambleta, València. (TB)
2013. Mambo. Direcció de l’autora. Teatre Rialto, València. (TB)
2014. Hambre. Direcció de l’autora. Sala Ultramar, València. (TB)
2014. Volcán azul. Direcció de l’autora. Festival Cabanyal Íntima, València. (TF)
2015. Gorgona. Direcció d’Eva Zapico. Sala Ultramar, València. (TB)
2015. Memoriae mater. Direcció de l’autora. Teatro Abocados. Festival Russafa Escènica, València.
2015. Invisibles. Direcció Pep Ricart. Escuela de Música Utem. La Rambleta, València. (TM)
2016. Els senyors de la terra. Direcció de l’autora. Festival Ravalera, Castelló de la Plana. (TB)
2017. I tornarem a sopar al carrer, coescrita amb Xavier Puchades i codirigida amb Isabel Caballero. Francachela Teatre/Cabanyal Íntim – Las Naves – Institut valencià de Cultura. Teatre Musical, València.
2018. Els nostres, coescrita amb Juli Disla, Patrícia Pardo i Xavier Puchades. Direcció Eva Zapico. Institut Valencià de Cultura i Diputació de València. Teatre Principal, València. 
2019. El dia que vam aprendre a menjar com animals - Arribà la fi del món. Una cançó per a Europa, escrita amb Michele Ruol, Guada Sáez, Sònia Alejo, Ignacio García May, Sara Acamer i Daniel Tormo. Direcció Javier Sahuquillo. Sala Matilde Salvador, València. (TB)
2019. Tórtola. Direcció Rafael Calatayud. Institut Valencià de Cultura. Teatre Rialto, València. 
2020. Si yo tuviera un pueblo. Direcció Begoña Tena. Cía. Begoña Tena. La Rambleta, València. 
2020. El mestre. En Presoners, peça col·lectiva coescrita amb Pasqual Alapont, Sonia Alejo, Chema Cardeña, Patrícia Pardo i Rodolf Sirera. Direcció Carles Alberola. Albena Teatre. Sant Miquel dels Reis, València. 
2020. Lo callado. Direcció Begoña Tena. Cía, PIlar Martinez. Sala Carme, València.
2021. Tempesta. Direcció Blanca Beneito. Peça radiofònica per al programa Bambolina d'À Punt Ràdio, València.  (RT)

Dramatúrgies, traduccions, adaptacions i versions teatrals

2001. La diferencia entre el verbo ser y el verbo estar. Galeria Sala Naranja, València.
2001. De venda. Cicle de performance. Galeria Palau, València.
2002. Ajos o el patio de mi casa. Revista de Acciones, coordinada por Bartolomé Ferrando. Accions en espais públics, València
2002. Nata te turbe, dramatúrgia a partir de textos de Santa Teresa de Jesús, amb Jesús Pérez. Barcelona. 
2003. Deseo. Festival Châmalle. I Jornadas de Arte de Acción. Universidad de Bellas Artes de Santiago de Compostela.
2004. El pirata Bocanegra. Direcció de l’autora. SARC, Diputació de València.
2008. Viajen al revés, lletres i dramatúrgia. Antorcha amable. Teatro de los Manantiales. Festival VEO, València.
2015. Kòktel Molotov. Dramatúrgia a partir d’una idea i una selecció de textos de Pep Ricart. Direcció Pep Ricart. Teatre Micalet, València.

Posades en escena posteriors i reposicions (Nacionals)

2017. Invisibles. Direcció Juanvi Gil. IES La Senda. Casa de Cultura de Quart de Poblet – Caixa Forum, Madrid.
2018. Infames. Direcció Begoña Tena. Compañía Infame - Escuela del Actor de Valencia. La Rambleta, València. 
2021. Tórtola. Direcció Begoña Tena. Laboratori de Dramatúrgia Insula Dramatària Josep Lluís Sirera-Teatre a cau d'orella, Institut Valencià de Cultura. SGAE, València. (RT)

Lectures dramatitzades (Nacionals)

2013. Acuática. Direcció de l’autora. Cicle de lectures Fundació SGAE. Sala Ultramar, València. 
2018. Tórtola. Direcció Begoña Tena. Insula Dramataria Josep Lluís Sirera-Institut Valencià de Cultura. SGAE, València. 

Obra publicada

Textos dramàtics originals

2007. El bosque tiene voz. Aula Editorial – Naciones Unidas, València.
2007. El último parque. Aula Editorial – Naciones Unidas, València.
2009. Acuática. Premio María Teresa León para Autoras Dramáticas 2007. ADE, Madrid.
2014. Una indígena els va guiar a través de les muntanyes, coescrita amb Xavier Puchades. Revista Episkenion nº2, València.
2015. Gorgona. En Recull d’escenes teatrals i circenses. Sala Ultramar, València
2015. Hambre. En Recull d’escenes teatrals i circenses. Sala Ultramar, València
2016. Paco e Isabel, escrita amb Paco Zarzoso.  En Hongaresa. 20 años en las fronteras magníficas del vino., Josep Lluís Sirera ed. Episkenion, València. 
2017. I tornarem a sopar al carrer, coescrita amb Xavier Puchades. Alupa Editorial, València.
2017. Una indígena els va guiar a través de les muntanyes, coescrita amb Xavier Puchades. Alupa Editorial, València.
2017. Paco e Isabel, escrita amb Paco Zarzoso. En Zero Responsables. Artezblai, Bilbao. 
2018. Tórtola. Laboratori Ínsula Dramatària Josep Lluís Sirera. Institut Valencià de Cultura – Generalitat Valenciana, València.  
2019. Els nostres, coescrit amb Begoña Tena, Patrícia Pardo i Juli Disla. Institut Valencià de Cultura, València.
2021. Errantes. Premi Ciutat de Castelló. Ajuntament de Castelló. 

Poesia
2004. Rastros. Catàleg de l’exposició de l’artista Ángel Herrero. Edita Universitat Politècnica de València.

Reflexió i investigació teatral de l'autor: Llibres

(2002). Rastros, amb Ángel Herrero Castrodeza. Universitat Politécnica de València. 

Reflexió i investigació teatral de l'autor: programes de mà

2011. "La escritura escondida". Los Cuadernos de la Dramaturga, 1, FIT de Cádiz, p.173-178. 
2012. Programa de mà de Una indígena els va guiar a través de les muntanyes, coescrit amb X, Puchades. 
2017. Programa de mà de I tornarem a sopar al carrer, coescrit amb X. Puchades.
2020."Pròleg". Solo quedará la lluvia / Només quedarà la pluja. Sala Ultramar Edicions, València,  p.19-21

Reflexió i investigació teatral de l'autor: premsa, publicacions culturals i especialitzades

2011. “El enigma del comediante”. Revista Ukränia: Laboratorio de anagnósiris teatral, València, p.60-61.
2012. “El hambre”. Revista Ukränia: Laboratorio de anagnósiris teatral, València, p.50-51.
2014. “Monstrua (Patrícia Pardo)”. Blog Creador.es. València.
2021. "La república del amor: susurrar la epopeya". Espiar a los árboles, núm. 2. Teatro Español-Naves Español en Matadero, Madrid, p 76-

Obra premiada

2007. Accèsit Premio María Teresa León para Autoras Dramáticas, per Acuática.
2010. Premi AAPV a la millor aportació teatral, per Zero responsables, creació col·lectiva.
2015. Ajuda a la creació de Culturarts, per Desert.
2019. Premi ex aequo de la Crítica Valenciana, per Tórtola. 
2019. Premi al millor text dels premis de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana, per Tótola. 
2019. Ajuda a l'escriptiura escènica de l'IVC, per Errantes. 
2020. Premi Ciutat de Castelló, per Errantes. 
2020. Ajuda a l'escriptura escènica de l'IVC, per Extinta.
2020. XXX Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians – Associació Escriptors en Llengua Catalana – Modalitat Teatre, per Els nostres. 

Altres premis
2017. Premi especial del jurat a la millor interpretació Escènia, per Como si el fuego no fuera contigo.

Bibliografia

Articles, capítols, pròlegs

LLORENS, P. (2020). "Begoña Tena". Las Puertas del Drama, 54. AAT, Madrid.
PARDO, P. (2016). “Dona i creació escènica al País Valencià (2005-2014)”. Revista L’Aiguadolç, 45, Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta, p.29-43.
PUCHADES, X. (2017). “Zero responsables. Una dramaturgia colectiva”. En Zero responsables. Editorial Artezblai, Bilbao, p. 7-20.
ROSSELLÓ, R. X. (2014). “Más allà de la interpretación: nuevas creadores en el teatro valenciano actual”. Telón de Fondo, 19.
-(2016). “Las autores asaltan los escenarios valencianos del siglo XXI”. Hijos de Verónica (Generación del miedo), d’AA:VV. El Petit Editor, Cullera, p. 9-33.
-(2018). "La dramatúrgia valenciana actual: entre la quantitat i la diversitat de formes", en Broch, À, Cornudella, J, i F. Foguet, Teatre català avui 2000-2017, Editorial Fonoll, Juneda, p. 75-112.
-(2020)."Sobre la dramatúrgia valenciana actual i la Sala Ultramar". Solo quedará la lluvia / Només quedarà la pluja, de Carlos Ruiz. Sala Ultramar Edicions, València,  p.7-15.
SIRERA, J.L. (2014). “Dos autors per a Una indígena”. Revista Episkenion, 2, València.
-(2016). "Prólogo. Paco e Isabel". En Hongaresa. 20 años en las fronteras magníficas del vino., Josep Lluís Sirera ed. Episkenion, València, p.123-129.
ZARZOSO, P. (2018). "Pròleg", als tres volums del I Laboratori Ínsula Dramatèria Josep Lluís Sirera. Institut Valencia de Cultura, València, p. 9-15.

Recepció en premsa i publicacions especialitzades

ALIAGA, X. (2011). “La política fa teatre”. El País, 3 de febrer. 
ASOCIACIÓN VÍCTIMAS DEL METRO 3J (2010). “Gracias a Zero Responsables”, L'Informatiu, 4 de novembre.
BAUL DE FOTOS (2015). “Entrevista Pep Ricart”. Bauldefotos.com.
CABALLERO, I. (2016). “Begoña Tena, la classe obrera teatral”. Afan de plan – Autodefinides 18, València.
CERVERA, Alfons (2010) “De paso, Macbeth”. Cartelera Túria, 16 de juliol.
DIAGO, N. (2010). “43 muertos, 47 heridos, 41 artistas” Cartelera Túria, 16 de juliol,
-(2012). “Abierta en canal”. Cartelera Turia, junio. 
DONAT, B. (2016). “La historia de El Cabanyal se hace carne en los escenarios”. Culturplaza, 15 de febrer.
EL PERIÒDIC (2015). “La Escuela Utem de Alboraya pondrà en marcha el musical professional Invisibles. Los ninos del tiempo”. El Periòdic.com, 16 d’abril.
ESPÍ, M. (2016). “Un musical ple de bebès”. Levante, 15 de maig.
EUROPA PRESS (2017). “Cabanyal Íntim estrena producción y convierte a los vecinos en actores en I tornarem a sopar al carrer”. La Vanguardia, 23 de maig.
-(2020). “La voz silenciada de los presos del franquismo vuelve a sonar con Presoners”. Culturplaza, 8 de setembre.
FUNDACIÓN SGAE (2013). “La obra Acuática de Begoña Tena abre el cicló de lectures dramatizadas de la Fundación SGAE y la Sala Ultramar”. Prensa.sgae.es
GALÁN, D. (2014). “Begoña Tena: escritoria y actriz teatral, y cantante”. El Periódico Mediterráneo, Suplement Cultural Quaderns, 2 de febrer.
GARCÍA, A. (2010). “Cultura afea a la Universitat que tolere la obra con burlas a Camps”. Levante, 9 de juliol.

-(2012). “El teatro se rearma con Valèntia”. Levante, 20 de juny. 
GARÍN, I. (2020). “Presoners”. Cartelera Turia, 1 de setembre.
HERRERAS, E. (2010). “Un metro llamado tragedia”. Levante, 9 de juliol.

-(2012). “Una ciudad anestesiada”. Levante, 1 de juliol.
JÁTIVA, J. M. (2012). “Cinco dramaturgos alzan la voz en denuncia del actual estado de cosas”. El País, Comunidad valenciana, 24 de juny.
L'ACCENT.CAT (2012). “Valèntia: el teatre pren partit al País Valencià”. L'Accent.cat. 
LOMAS, E. (2012). “Valèntia en el diván”.(http://www.veu.ua.es)
LUX, Trementina  (2012). “Valentia. El talento al servicio de la resistencia”. Blog Trementina Lux, València.
MAKMA (2020). “Presoners, cartes desde la cárcel”. Makma, 9 de setembre. 
MARTÍNEZ MONTESINOS, V. (2015). “Pel seu cony”. Afan de plan, 3 de març.
-(2015) “Un kòktel de sensibilitat”. Afan de plan, 26 d’abril.
MELCHOR, C. (2020). “Alberola: Nunca hablaremos suficiente del dolor que causó el franquismo”. Levante Emv, 8 de setembre.
PEIRÓ, J. V. (2017). “Historias del Cabañal”. Las Provincias, 10 de juny.
-(2018). "Más refugiados". Las Provincias, 26 de maig.
-(2019). "El continente en peligro". Las Provincias, 6 de juliol.
-(2018). "Escena leída". Las Provincias, 14 de juliol.
-(2019). "Excelentes broches". Las Provincias, 25 de maig. 
-(2020). "Tres mujeres o una". Las Provincias , 19 de setembre.
-(2020). "La belleza de la libertad". Las Provincias, 26 de setembre.
-(2020). "Un lugar en el mundo”. Las Provincias, 10 d’octubre
PICÓ, J. (2010). “Zero responsables... localitats exhaurides (¡Francisco Camps al teléfono!)” (jorgepico.com)

RODRÍGUEZ, Teresa (2010). “Demolidora escenografia sobre el règim de Camps a propòsit de l'accident del metro”. El Punt, 8 de juliol.

SIRERA, J. Ll. (2012). “Vae Victis... o no”. No somos critic@s, Episkenion, València.  
UTEM (2015). “Invisibles. La historia de la mano de la autora: Begoña tena”. Blog Utem Escola de Música, València.
VIÑAS, E. (2017). “Begoña Tena i Xavier Puchades: Al Cabanyal és com si haguera passat una guerra i ara es veuen les restes de la batalla”. Culturplaza – Ivoox, 26 de maig.
ZAFRA, Ignacio (2010) “Censura bumerán”. El País, 9 de juliol.

Enllaços

http://aveet.eu/tena-begona/
http://www.aapv.es/dtena_b.html
http://antorchaamable.blogspot.com.es
http://veusvalentia.blogspot.com.es/
http://zeroresponsables.blogspot.com

Entrevistes
https://vimeo.com/337731985 (Espais de Treball)