Si vols contactar amb el/la autor/a, emplena el formulari i ens posarem en contacte amb ell/ella el més prompte possible.
Fitxa d'autor en Dramatea
Entre 1991 i 2003, Caballero resideix a Londres mentre es forma en interpretació en el City Literary Institut, el Kensington and Chelsea College i l’École Philippe Gaulier. Dins d’aquesta formació, s’interessa pel teatre comunitari i la didàctica per a l’ensenyament teatral. Paral·lelament, assisteix a diversos tallers per a especialitzar-se en les disciplines de clown i titelles amb companyies com Theatre de Complicité, Improbable Theatre o John Wright, entre altres.
A Londres comença la seua experiència professional com a actriu. Primerament, participa en espectacles de perfomance de creació pròpia com Nausea (1992) o Crash (1997). Entre 1994 i 1997, l’autora intervé en diverses peces, la majoria obres de García Lorca, amb la companyia Teatro Technics. A partir de 1998, treballa regularment com a actriu, clown i titellaire amb diverses companyies de l’escola Lecoq com Theatre Rites o Hoipolloi, en espectacles com Millworks (1998), Raw (1999) o Living like Victor (2000). Forma part de la companyia Tell Tale Hearts, amb la qual estrena Donkey Haugthy (2002) o Murder Madame? (2002). Algunes d’aquestes produccions giren per tot el Regne Unit i, fins i tot, arriben a festivals de França, Espanya, Bèlgica o Romania.
En 2003, de tornada a Espanya, continua la seua formació amb una certa preferència pels cursos de clown amb professionals com Jesús Jara, Sergio Claramunt, Hernán Gené, Simon Edwards o Andrés del Bosque. En aquesta línia, viatja amb Pallassos sense fronteres fins a les zones afectades pel tsunami d’Indonèsia amb Adán y Eva (2005-2006), creació de Teatro Viajero. Com a directora d’escena, estrena espectacles destinats al cafè-teatre com La patilla me pierde (2004), del qual és actriu i autora, o Yo Groucho (2007). D’aquesta última és directora així com també de diverses lectures dramatitzades realitzades al Teatre El Musical de textos de Mario Reyes, Alejandro Jodorowsky, Angélica Liddell o Samuel Sebastián.
A l’any 2008, funda amb Jacobo Julio la companyia Francachela Teatro, on treballen la creació col·lectiva amb l’objectiu d’explorar noves dramatúrgies en espais no convencionals. Caballero serà intèrpret i cocreadora de dos muntatges estrenats a la Mostra de Mim de Sueca, Menú DegustoAcción (2009) i Peccata Minuta, no nos dejes caer en la tentación (2012). Aquest últim, a més de gira nacional, com el primer, arribarà a altres països com Anglaterra, França o Bèlgica. L’última creació col·lectiva de la companyia és Puedes volver (2013), estrenada a l’Espacio Inestable de València. Cal destacar que en aquest temps, Caballero crea l’alter ego Elvisa per a projectes pròxims al cafè-teatre. D’aquesta proposta naix un nou projecte en 2011, Elvisa-Mekánica Los mekánicos del miedo, que barreja el teatre amb la música tecno. El seu únic treball serà Dogmatrón, ópera tecno en do menor (2011), que es veurà en diversos locals de València i en la inauguració del primer Festival Cabanyal Íntim o en el Pànic Escènic de la Sala Carme.
Els anys següents, el nucli de Francachela deixa una mica de banda la creació i es concentra en la gestió d’un dels primers festivals urbans de València en 2011, el Cabanyal Íntim. Un festival nascut com a suport a la resistència veïnal del Cabanyal, un barri valencià aleshores en perill per l’especulació urbanística. El seu caràcter “íntim” és degut al fet que els espais teatrals són les mateixes cases del veïnat. Per tant, Francachela aplicava al seu festival la seua intenció de fer teatre en espais no convencionals. A més, des de 2013, organitzen també un festival bessó del Cabanyal Íntim, el Matarranya Íntim, amb l’objectiu de portar les arts escèniques al món rural. Des de 2016, la direcció artística d’aquest últim festival està a càrrec de Jacobo Julio i, des de 2019, Caballero dirigeix en exclusiva el del Cabanyal.
Tot al llarg de l’última dècada, Caballero s’ha anat acostant cada vegada més a l’escriptura dramàtica. Prova d’això és l’assistència de l’autora a diferents tallers amb Andrés Lima (2010); Paco Zarzoso (2015); als laboratoris de Creador.es impartits per Alejandro Tantanian (2014), Eusebio Calonge (2015) i Santiago Loza (2017); a diversos cursos organitzats per la Fundación Autor SGAE amb professionals com Pablo Messiez (2015), Alberto Conejero (2016) i José Padilla (2017); o a cursos virtuals amb Rafael Spregelbud o José Sanchis Sinisterra en 2020.
En 2015, Francachela comparteix un espai cultural al barri del Cabanyal amb altres associacions culturals, La Col·lectiva, tancada en 2019. En aquest espai es gesta la nova producció de Francachela, resultat d’una coproducció entre Las Naves, l’Institut Valencià de Cultura i el Festival Cabanyal Íntim. Es tracta de l’obra I tornarem a sopar al carrer (2017), coescrita per Xavier Puchades i Begoña Tena, i codirigida per aquesta última i la mateixa Caballero, la qual s’estrena al Teatre el Musical.
En 2018, Francachela reprèn la seua línia de creació. Aquesta vegada, però, els seus nous muntatges abandonen la creació col·lectiva i es centren en la textualitat personal dels seus integrants. Espérame en el cielo (2018) és una peça breu que naix del taller de Santiago Loza, interpretada per Caballero i dirigida per Jacobo Julio, la qual s’estrena al Festival Russafa Escènica, on rep una menció al II Premi de Dramatúrgia Russafa Escènica – SGAE. A l’any següent, estrenen José Antonio y Federico, de Jacobo Julio, on l’autora intervé com a actriu. També en 2019, Caballero és seleccionada per participar al Laboratori Insula Dramatària Josep Lluís Sirera, tutoritzat per Paco Zarzoso. L’autora escriu Barahúnda (2019), text que dirigirà en la lectura dramatitzada estrenada al Teatre Rialto i en la versió radiofònica per al projecte Teatre a cau d’orella (2021) de l’Institut Valencià de Cultura. Aquesta institució junt amb l’Ajuntament de València coproduirà aquest text, amb direcció de Gemma Miralles, que s’estrenarà a la Muestra de Teatro Español de Autores Contemporáneos de 2020.
Com a docent, ha impartit classes d’interpretació a l’Escuela Off de València, per a la companyia britànica Dramarts Produccions o l’Escola Municipal de Teatre de Picassent (2019-2021). Des de 2017, coordina el taller de creació escènica Des del barri, junt amb Anna Albaladejo, al Teatre El Musical del Cabanyal. Fins al moment, han fet dos mostres d’aquest taller estrenades al Teatre El Musical: Temptatives d’un barri que recorda (2018) i Exercicis per la llibertat (2019). L’últim projecte en què ha participat l’autora és en el documental Escríbeme una carta, de Francachela Teatro i Memento Media, on es narra la correspondència entre el veïnat de dos barris de València, Natzaret i Cabanyal-Canyamelar.
Trajectòria actualitzada JUNY 2021
© Xavier Puchades
2004. La patilla me pierde. Direcció Montserrat Gil. Mostra Mim de Sueca.
2009. Menú degusto-acción, creació col·lectiva (Jacobo Julio Roger, Isabel Caballero, Ángela Bermúdez, Maribel Bravo, Pedro Aznar i Lara Sanchis), codirigida amb Jacobo Julio. Francachela Teatro - Producciones Tía Lola. Mostra Mim de Sueca, Ateneu Suecà dels Socors, Sueca.
2011. Peccata Minuta. Déjanos caer en la tentación, creació col·lectiva (Jacobo Julio Roger, Isabel Caballero, Ángela Bermúdez, Miguel Ángel Montilla, Pedro Aznar i Lara Sanchis), codirigida amb Jacobo Julio. Francachela Teatro - Producciones Tía Lola. Mostra Mim de Sueca, Ateneu Suecà dels Socors, Sueca.
2013. Puedes volver, creació col·lectiva (Jacobo Julio Roger, Isabel Caballero, Ángela Bermúdez, Miguel Ángel Montilla i Lara Sanchis). Direcció David Durán. Francachela Teatro - Producciones Tía Lola. Espacio Inestable, València.
2018. Espérame en el cielo. Direcció Jacobo Julio. Francachela Teatro. Festival Russafa Escènica, València. (TB)
2020. Barahúnda. Direcció Gemma Miralles. Institut Valencià de Cultura - Ajuntament de València. Muestra de Teatro Español de Autores Contemporáneos. Teatre Arniches, Alacant.
2018. Temptatives d’un barri que recorda. Creació col·lectiva d’ Adrián Bellido, Eva Biró, María Josep Carro, Merche Subiela, Natalia Aucejo, Paloma Olmos, Pedro Ferrandis, Raquel Ramos, Sara Olivas, Sara Rojo, Stella Marco i Viqui Catalán. Dramatúrgia i dirección d’Anna Albaladejo i Isabel Caballero. Projecte Des del barri. Teatre El Musical, València.
2019. Exercicis per la llibertat. Creació col·lectiva Alejandra Pérez, Felipe Cortés, Lucía Samper, Lupe Tena, Maite Blanquer, Mari Carmen Álvarez, Merche Subiela, Nuria Olmedo, Pedro Ferrandis, Raquel Ramos, Sara Olivas, Stella Marco i Viqui Catalán. Dramatúrgia i dirección d’Anna Albaladejo i Isabel Caballero. Projecte Des del barri. Teatre El Musical, València.
2020. Tempus interruptus. Creació col·lectiva d’Amador Iranzo, Ana Sánchez, Blanca Sousa, Dani Torres, Juanjo Bou, Lupe Tena, Maite García, Merche Subiela, Natalia Aucejo, Nuria Olmedo, Pedro Ferrandis, Raquel Ramos, Sara Olivas, Stella Marco, Susana Serrano i Viqui Catalán. Dramatúrgia i dirección d’Anna Albaladejo i Isabel Caballero. Projecte Des del barri. Teatre El Musical, València. (Mostra audiovisual)
2019. Barahúnda. Direcció de l’autora. Laboratori de Dramatúrgia Insula Dramatària Josep Lluís Sirera. Teatre Rialto, València.
2021. Barahúnda. Direcció de l’autora. Laboratori de Dramatúrgia Insula Dramatària Josep Lluís Sirera-Teatre a cau d'orella, Institut Valencià de Cultura. SGAE, València. (RT)
2019. Menú degusto-acción, coescrit amb Francachela Teatro. Dramatúrgies Subversives. Red Escénica – Comitè escèniques, València.
2019. Peccata Minuta. Déjanos caer en la tentación, coescrit amb Francachela Teatro. Dramatúrgies Subversives. Red Escénica – Comitè escèniques, València.
2019. Barahúnda. II edició Laboratori de Dramatúrgia Insula Dramatària Josep Lluís Sirera. Institut Valencià de Cultura, València.
2009. Textos programa de mà i dossiers de Menú degusto-acción, amb Jacobo Julio. Francachela Teatro.
2011. Textos programa de mà i dossiers de Peccata Minuta, amb Jacobo Julio. Francachela Teatro-Teatro Íntimo.
2018. Textos programa de mà i dossiers d’Espérame en el cielo, amb Jacobo Julio. Francachela Teatro.
2013. "Cabayal Íntim: teatro contra excavadoras", amb Isabel Caballero (signat com Francachela Teatro - Festival Cabanyal Íntim). Red Escènica, 21. Espacio Inestable, València, p. 49-51.
2020. "Cultura confinada: Isabel Caballero i Sara Mansanet". Afán de plan, març.
2018. Menció especial al II Premi de Dramatúrgia Russafa Escènica – SGAE, per Espérame en el cielo.
BOLUDA, C. (2019). Creació escènica a València avui. Feminismes, memòria, migracions i classes. Edicions L’Estiba Cultural, València, p. 151-158.
MARTÍNEZ, J. (2019). “Introducció”. Dramatúrgies Subversives. Comitè Escèniques. Red Escénica-Comitè Escèniques, València, p.7-10.
PARDO, P. “Dona i creació escènica al País Valencià (2005-2014)”. L’Aiguadolç, 45, p. 29-43.
ROSSELLÓ, R. X. (2014). “Más allà de la interpretación: nuevas creadores en el teatro valenciano actual”. Telón de Fondo, 19, p. 83-107.
-(2016). “Las autores asaltan los escenarios valencianos del siglo XXI”, introducció a Hijos de Verónica (Generación del miedo). El Petit Editor, Cullera, p. 9-33.
ZARZOSO, P. (2019). "Pròleg. El canto de las cigarras", als tres volums del II Laboratori Ínsula Dramatèria Josep Lluís Sirera. Institut Valencia de Cultura, València, p. 9-13.
ARTEZ (2009). “Sensual degustación de exquisitos sabores”. Revista Artez, setembre.
-(2011). “XXII Mostra Internacional de Mim a Sueca. Una cita que incorpora piezas de repertorio a su programa”. Revista Artez, setembre.
AU AGENDA URBANA (2021). "Isabel Caballero: Seguimos priorizando las relaciones humanas a las comerciales". AU Agenda Urbana, abril.
BARRANCO, J. (2012). “Experiencias Tàrrega”. La Vanguardia, 10 de setembre.
CASTRO, J. (2013). “Entre pecados capitales y Peccata minuta, déjanos caer en la tentación”. La República Cultural, 17 de març.
DASÍ, F.J. – REIG, P. (2009). “Paella de Mim”. Qué y Dónde, 11-17 de setembre.
DONAT, B. (2015). “Seis valores del teatro contemporáneo valenciano entrevistan a La Zaranda”. Valenciaplaza, 20 novembre.
-(2020). "Isabel Caballero: Cuando imagino a un actor con mascarilla, mi cerebro hace contacto". Culturplaza, 17 de juny.
EUROPARESS (2011). “Los siete pecados capitales desembarcant en Mim con el estreno de Peccata Minuta de Francachela – Teatro Íntimo”. 20 minutos, 2 de setembre.
GARSÁN, C. (2021). "Isabel Caballero: En Cabanyal Íntim hacemos grande lo pequeño". Culturplaza, 5 de maig.
LA VANGUARDIA (2011). “Benlloch marida vino y erotisme al recuperar un cabaré burlesques republicano”. La Vanguardia Comunidad Valenciana, 29 d’octubre.
L. C. (2012). “Un torrente de sensaciones tan turbio como seductor”. La Cartelera Levante, 17-23 de febrer.
LOS OJOS DE HIPATIA (2021). "Viaje teatral al corazón de los recuerdos vecinales del Cabanyal y Nazaret". Los Ojos de Hipatia, 7 de febrer.
LLOPIS, S. (2020). "Comèdia i absurd teatral, amb Barahúnda". Periódico Mediterráneo, 24 de novembre.
MARCOS, N. (2021). "Locura en la comedia Barahúnda". Las Provincias, 5 de febrer.
MELERO, E. (2011). “El Mim de Sueca invita hoy a caer en la tentación de Peccata Minuta”. Levante EMV, octubre.
MERINO, N. (2017) "Autodefinides 17: Isabel Caballero". Afán de Plan, març.
MOLERO,R. (2012). “Sense necessitat de paraules”. Levante EMV, 21 de febrer.
OCHOA, G. (2015). “Isabel Caballero y Jacobo J. Rocher (Francachela Teatro”. creador-es.com, 19 de maig.
PEIRÓ, J.V. (2021). "Ovejas y un botijo". Las Provincias, 20 de febrer.
SÁEZ, J. (2009). “El Mim de Sueca acoge el estreno de dos compañías valencianes”. Las Provincias, 17 de setembre.
SIRERA, J. L. (2015). “Cinc anys de reflexió, teatre i lluita”. Saó, juny.
Plaça Viriato s/n · 1er. pis
46001 València
Tel. 961 20 65 38 · 961 20 65 00
Bibliowasap: 608 29 58 85
biblioteca_teatre@ivc.gva.es
fmedina@ivc.gva.es