Més dades

En la cort de l'emperador indi Aurangzeb (1658-1707), François Bernier, un viatger francés, ofereix una traducció de l'obra del seu amic Moliere, TARTUFFE, com a obsequi de França a l'índia. L'emperador permet que l'obra es represente davant de la cort.

PRIMER ACTE
Orgon, un home fet a ell mateix, ha vist desbaratada la seua casa amb l'arribada de Tartuffe, un sacerdot sense diners. Orgon té plans per a casar amb Tartuffe a la seua filia Munmauji -que ja está promesa amb un altre-, mentre que Tartuffe desitja a l'esposa d'Orgon, Almirah. El fill d'Orgon, Tameez, intenta prevenir al seu pare, però es forcat a abandonar la casa com a resultat del seu intent. Orgon decideix no sois casar a la seua filia amb Tartuffe, sino nomenar-lo únic hereu de la seua fortuna.

SEGON ACTE
Orgon està decidit a seguir endavant amb el seu pía, malgrat als precs de la seua filia. Almirah i Durgabai, la criada, organitzen un pla per demostrar-li a Orgon la traició de Tartuffe. El pla té éxit, i Orgon intenta expulsar a Tartuffe; pero aquest, tot esgrimint l'escriptura de propietat que li va regalar, ordena a Orgon que isca de la que ara es la seua casa. Tameez veu així justificada la seua posició, i es reuneix amb la familia a punt de partir per a l'exili. Orgon maleix la justicia, tant del cel com de la terra.
L'emperador interromp la història, la condemna i diu que no es una venadera obra d'art, ja que no té un final feliç. Pero Bernier demana a l'emperador que li permeta continuar amb l'última part.
Tartuffe deté el viatge a l'exili de la familia Orgon per a reclamar la má de Munmauji, que Orgon li concedeix en l'escriptura. El criat de Tartuffe revela aleshores la seua vertadera identitat com a agent de l'emperador, i torna a Orgon la seua casa i les seues propietats. La companyia es desplaça al palau de l'emperador per donar-li les grácies, mentre continuen els plans per al casament de Munmauji amb el seu promés i la vida continua com abans de l'arribada de Tartuffe.

Representacions

Teatre Principal: 26/04/1991