Més dades

"Los Persas" tiene el honor de ser la tragedia más antigua conservada y paradójicamente la de tema más reciente, puesto que pone en escena un hecho histórico ocurrido ocho años antes de su estreno: la derrota del poderoso Jerjes y su inmenso ejército persa frente al humilde y relativamente escaso ejército de ciudadanos griegos en la batalla de Salamina, en el año 480 a.C. Este suceso histórico es presentado desde el lado persa, el de los vencidos. Humanizando a los persas, llenándolos de sentimientos, Esquilo no hace sino valorar aún más la victoria de los griegos. Es su particular canto a su querida patria. Esta no es una tragedia sobre dioses y sus cábalas sino sobre simples y mortales humanos. Sobre sus angustias, tristezas y lamentos por una guerra perdida y por sus soldados muertos. Todos ellos con nombre y apellidos que es cuando los muertos duelen más. "Los Persas" es también una pieza sobre el exceso de soberbia de un país civilizado que intenta imponer su "tiranía" sobre otro. Con Pau Miró estamos "traduciendo", "reescribiendo" "Los Persas" para la sociedad española del 2007. No en vano también nuestros soldados están en los campos de batalla de la actualidad. Irak hace tres años y Afganistán, la antigua Yugoslavia, Líbano. Allí donde nuestros aliados consideran la necesidad de una "guerra justa". Este también sería un tema de profunda reflexión: "¿Hay guerras justas y guerras injustas? La religión católica
tiene una doctrina muy específica al respecto aunque la mayoría de las veces haya navegado
al son de los poderosos y tenga en su haber alguna de las páginas más criminales y terribles de la historia de la humanidad. Pero, ¿realmente creen ustedes que puede considerarse alguna guerra justa?"
No se preocupen, esta versión de "Los Persas" de Esquilo no es un alegato pacifista, ni tan siquiera un canto a la concordia de los países o a "la alianza de las civilizaciones".
Nuestra versión de los "Persas" es simplemente un canto, un réquiem o un lamento por una guerra perdida, por un soldado español muerto en Irak o en Afganistán, o en Kosovo o.
Calixto Bieito

"Els Perses" té l'honor de ser la tragèdia més antiga conservada i paradoxalment la de tema més recent, ja que posa en escena un fet històric ocorregut huit anys abans de la seua estrena: la derrota del poderós Xerxes i el seu immens exèrcit persa enfront de humilment i relativament escàs exèrcit de ciutadans grecs en la batalla de Salamina, l'any 480 a.C. Este succés històric és presentat des del costat persa, el dels vençuts. Humanitzant els perses, omplint-los de sentiments, Èsquil no fa sinó valorar encara més la victòria dels grecs. És el seu particular cant a la seua volguda pàtria. Esta no és una tragèdia sobre déus i les seues càbales sinó sobre simples i mortals humans. Sobre les seues angoixes, tristeses i laments per una guerra perduda i pels seus soldats morts. Tots ells amb nom i cognoms que és quan els morts dolen més. "Els Perses" és també una peça sobre l'excés de superba d'un país civilitzat que intenta imposar la seua "tirania" sobre un altre. Amb Pau Miró estem "traduint", "reescrivint" "Els Perses" per a la societat espanyola del 2007. No en va també els nostres soldats estan en els camps de batalla de l'actualitat. Iraq fa tres anys i Afganistan, l'antiga Iugoslàvia, Líban. Allí on els nostres aliats consideren la necessitat una "guerra justa". Este també seria un tema de profunda reflexió: "Hi ha guerres justes i guerres injustes? La religió catòlica
Té una doctrina molt específica respecte d'això encara que la majoria de les vegades haja navegat
al so dels poderosos i tinga en l'hi seu haver alguna de les pàgines més criminals i terribles de la història de la humanitat. Però, realment creuen vostés que pot considerar-se alguna guerra justa?"
No es preocupen, esta versió de "Els Perses" d'Èsquil no és un al·legat pacifista, ni tan sols un cant a la concòrdia dels països o a "l'aliança de les civilitzacions".
La nostra versió dels "Perses" és simplement un cant, un rèquiem o un lament per una guerra perduda, per un soldat espanyol mort a Iraq o a Afganistan, o a Kosovo o.
Calixt Bieito

Representacions

Teatre Romà de Sagunt: 10/08/2007