Sahuquillo, Javier

Si vols contactar amb el/la autor/a, emplena el formulari i ens posarem en contacte amb ell/ella el més prompte possible.





Accepte les condicions i la política de privacitat

Fitxa d'autor en Dramatea

Sahuquillo, Javier

Data de naixement: 26/09/1982
Població: València
Dècada: Dècada dels 80's

Trajectòria

En 2002, després d’un intent infructuós d’estudiar Informàtica, Sahuquillo comença la llicenciatura d’Història a la Universitat de València, incitat sobretot pel desig d’escriure. Una vegada llicenciat, en 2007, fa el Màster Interuniversitari en Història Contemporània i, després, rep la Beca d’Investigació de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport i aprofita. En aquest temps, entre 2008 i 2011, l’autor imparteix algunes assignatures d’Història contemporània europea a la facultat, mentre participa en tres projectes d’I+D i publica els seus primers articles d’investigació. En 2009, viatja a Itàlia per segona vegada, després d’haver anat com a Erasmus (2005-2006). En aquesta ocasió, fa una estància d’investigació a Roma per a consultar l’Archivium Romanum Societaties Iesu – ARSI.

El seu interès pel teatre naix en aquests anys de becari al departament d’Història contemporània. D’una banda, realitza els dos nivells de formació permanent de l’Aula de Teatre de la Universitat de València; i d’una altra, s’apunta al seu primer taller d’escriptura dramàtica, també en la Universitat de València, impartit per Josep Lluís Sirera. En 2009, junt amb Carmen J. Cebrián i altres, funda el grup de teatre universitari Teatre del Sense Trellat, amb el qual estrenarà el seu primer text, Su turno. Comedia sacra inspirada en la vida de Carlos Foucauld, dirigida per Cebrián. També en 2009, amb Laura Núñez, l’autor participa de la dramatúrgia de Sentiments (2009), una creació col·lectiva dirigida per Pep Sanchis per a l’Assaig Grup de Teatre de la Universitat de Valencia (GTUV). En 2010, guanya el Premi Bancaixa-Universitat de València d’Escriptura de Creació amb la peça Acequia (2010); i escriu amb Cebrián un text inèdit, Trece. En només un parell d’anys, l’autor ja havia escrit quatre obres, amb un dos estrenades i/o publicades.

Aquestes primeres experiències, coincideixen en el temps amb una sèrie de tallers als què s’apunta Sahuquillo. Entre 2009 i 2011, farà un amb Roberto García i tres amb Paco Zarzoso, a l’Aula Oberta de la Universitat de València, a l’Escola de Teatre Escalante i a l’SGAE. Aquests cursos seran claus per a contactar amb autores com Sònia Alejo, Carmen Valera, Mafalda Bellido, Guada Sáez, Laura Sanchis o Jéssica Martínez. També serà important l’últim taller de Zarzoso, in vino veritas, on l’autor del Port de Sagunt reflexiona sobre el “teatre ebri”. D’aquest últim taller, sorgeix la peça col·lectiva La ronda del miedo (2013), estrenada en la Sala Ultramar i dirigida per Sahuquillo. La seua aportació textual és la peça breu En el circo.

Teatre del Sense Trellat continua en actiu com a grup universitari, però també pren una nova forma, la de revista especialitzada de teatre, Ukränia (2011-2014). Mentre a la Sala Matilde Salvador, la companyia estrena el primer text conegut de Zarzoso, El afilador de pianos (2010), dirigida per Cebrián i amb Sahuquillo com a un dels intèrprets; a la revista, signen articles i textos dramàtics Begoña Tena, Mafalda Bellido, Sònia Alejo, Roberto García, Juan Pablo Mendiola o Josep Lluís Sirera, entre altres. Sahuquillo dirigeix aquesta publicació amb María José Soriano Tranchiner i, entre 2011 i 2013, aconseguiran editar tres números i un últim doble es quedarà pendent d’imprimir. L’autor escriu alguns articles a la revista, però no publica cap text de creació. Sí ho fa en una altra revista universitària, Ecléctica, el text breu Plaça Catalunya (2012), inspirat en el relat de Kafka, Un vell manuscrit. A més dels articles a Ukränia, Sahuquillo exerceix de crític teatral en 2011, i ressenya espectacles i esdeveniments teatrals en l’última etapa de la desapareguda revista cultural El Metropolità.

L’últim curs d’escriptura que fa a València i el naixement d’Ukränia coincideix amb el trasllat de Sahuquillo a Madrid. En 2011, comença a estudiar dramatúrgia i direcció d’escena en la Real Escuela Superior de Arte Dramático (RESAD). Eixe mateix any, funda una nova companyia de teatre, Por un caballo Teatro, junt amb altres aspirants a ser estudiants de la RESAD que, finalment, no seran admesos. Aquest nou projecte té una vida prou efímera, únicament participa en el certamen de teatre universitari de la Universidad Complutense amb una nova versió d’El afilador de pianos (2012), aquesta vegada dirigida per Sahuquillo.

Per tant, la segona etapa de formació teatral de l’autor en la RESAD comença en 2011 fins a quan es llicéncia en 2015. A Madrid, encara fa un parell de cursos d’escriptura més, abans d’entrar a l’escola amb José Sanchis Sinisterra, i ja en la RESAD amb José Luis Alonso de Santos. En els quatre anys de formació, tindrà una considerable activitat teatral com a autor teatral, director i dramaturg, tant a Madrid com a València. Abans, convé assenyalar que la tasca d’editor i crític iniciada en Ukränia, tindrà una certa continuïtat mitjançant una sèrie de blogs, personals o col·lectius, en els què col·labora. Així, trobem el blog de l’assignatura de dramatúrgia de J.A. Vizcaíno, Dramaturgiados (2012-2013), on l’autor penja entrades amb crítiques, esborranys de textos i peces breus; després, obri el seu blog personal, Mesmerismo teatral (2013-2018), molt actiu els primers dos anys, on fa reflexions sobre política cultural i ressenya espectacles madrilenys i valencians; finalment, també des de 2015, col·labora amb pseudònim en la secció El Gallinero, de la revista digital Frontera D, on un col·lectiu anònim de dramaturgs opinen de la gestió, producció i creació teatral de Madrid sense cap censura i, de vegades, cert sarcasme.

En 2013, a València, Sahuquillo refunda amb Laura Sanchis i Jéssica Martínez la companyia Perros Daneses, la qual havia nascut en 2009 amb una promoció de l’Escola de Teatre Escalante. El primer treball de la companyia, Un entre tants. Homenatge a Vicent Andrés Estellés (2013), tindrà molt bona acollida i farà una gira per alguns pobles del circuit local i per diversos teatres de València. Aquesta dramatúrgia, a partir de poemes d’Estellés, va rebre el premi del públic al millor espectacle de la Sala Russafa (2014), i al millor espectacle i millor direcció al concurs de teatre Vila de Mislata (2014). També en 2014, l’autor també guanya el premi de textos teatrals Culturals – Creador.es sobre la figura de Jorge Juan, amb Mogadur. Laura Sanchis s’encarrega de dirigir la lectura d’aquesta peça, estrenada al Teatre Rialto. A l’any següent, Perros Daneses fa una coproducció amb Culturarts, Nagg i Nell, un text de Sanchis, nascut dels tallers de Zarzoso que Sahuquillo dirigeix junt amb Gonzalo Azcona. Aquesta relació incipient amb el teatre públic valencià quedarà truncada amb aquesta producció. La institució pública no ofereix el seu suport per a una gira posterior i la companyia està a punt de tancar per la càrrega de deutes. Per aquest treball, Sahuquillo rebrà la menció especial del jurat a la millor direcció de l’Escènia Mostra de Teatre Novell (2016).

Paral·lelament, Perros Daneses desenvolupa treballs en circuits més alternatius com, per exemple, organitza amb Maquinant Teatre les dos edicions del festival de peces breus Llavoreta Viva (2013-2014). Aquest esdeveniment enllaçava amb els nombrosos projectes de microteatre nascuts amb la crisi per tota Espanya. Ací, Sahuquillo escriu i dirigeix Sonata de los desconocidos (2013) i Invisibles (2014); en altres espais com el microteatre del Rialto o el Festival Russafa Escènica, estrena Hojas de hierba (2013), a partir de la poesia de Walt Whitman, o Nous arrels (2014), amb la companyia Cardia Teatre.

A la Sala Ultramar, Perros Daneses mostren la trilogia de peces breus Opiniones del rey Knut III Hardeknut sobre el arte aurático (2014), dirigida per Sahuquillo. En aquesta proposta escriu National Modern Gallery i, amb Laura Sanchis, Veraneantes. Eixe mateix any, estrenen una nova dramatúrgia, una versió de Fedra que havia sigut editada prèviament com a peça breu. Aquesta producció, estrenada en el Russafa Escènica, visitarà alguns festivals de teatre clàssic com el d’Alacant o el de Sagunt. En 2015, l’autor rep el seu primer guardó internacional, el Premi Leopoldo Alas Mínguez LGTBIQ amb Aliento para mastines, també premi de la Crítica Valenciana en 2017. D’aquesta obra, la SGAE farà una sèrie de lectures dramatitzades en diverses ciutats espanyoles.

A Madrid, Sahuquillo comença a donar-se a conèixer amb peces breus com Pasaporte (2011), llegit a la Maratón de Monólogos de l’AAT; La lavadora de Christoulas (2012), en el microteatro; o Caja de música (2014), publicada en la revista Teatro-Mínimo de la RESAD. Aquesta última peça, traduïda al gallec, participarà en un festival de peces breus d’A Coruña. A un any de llicenciar-se, Sahuquillo funda una nova companyia amb un altre autor valencià, Alejandro Pérez Portillo: la Compañía nacional de Comedias Cómicas (CnCC), amb la qual, fins i tot aconsegueixen organitzar en 2014 una edició d’un festival de teatre a Dènia, el Festival Teatre al Natural Riu Rau, però riu molt. La companyia aconsegueix una residència a la Sala Trovador, on experimenten amb els mecanismes de la comèdia a partir de peces breus com Sobre los daños del tabaco, d’A. Txékhov, dirigida per Sahuquillo; Prometeo liberado, de Pérez Portillo; i l’abans esmentada Pasaporte, amb direcció de Fernando Delgado Hierro. L’objectiu és també treballar amb intèrprets joves i generar un lligam entre autoria i interpretació. En aquesta línia, s’entén l’última producció de la CnCC amb Sahuquillo, #lodelmono (2015), estrenada en el Matadero dins del festival Frinje. Prèviament, aquest text havia rebut l’ajuda a la creació de literatura escènica de l’Institut Valencià de Cultura i es va publicar en el volum de la RESAD que recull la promoció de 2015. El mateix any, amb Perros Daneses, l’autor va estrenar una nova versió, #lamona, gràcies a la residencia de Graners de Creació d’Espacio Inestable.

D’aquesta etapa madrilenya, cal destacar igualment l’interés de l’autor per adaptar obres i gèneres del passat. Modern family (2014) és l’adaptació que fa Sahuquillo d’una comèdia del segle XIX, La família a la moda, de María Rosa Gálvez. També s’atreveix amb la sarsuela i escriu el llibret d’España con honra, España sin rey (2015), amb les lletres de les cançons compartides amb Pedro Chillón. Ambdues obres s’estrenen en la RESAD, la primera amb direcció de Roberto Rodríguez i la segona de Verónica Clausich. Ja llicenciat, l’autor fa una versió de Castelvines y Monteses, de Lope de Vega, amb Jorge García Val, amb el títol de Verona(2016). L’obra s’estrena en l’Off del Festival Internacional de Teatro Clásico de Almagro, on rep una menció especial del jurat. En 2017, guanya també el premi jurat en Escènia, Mostra de Teatre Novell. Fora de les dates del festival d’Almagro, Sahuquillo participa en una activitat pedagògica, “Ensayando un clásico”. En aquesta mena de màster en Teatre del Segle d’Or, es mostren alguns fragments de la versió que fa l’autor de Las noches de Madrid, de Lope de Vega, amb el títol de Las ferias de Madrid. Tanca aquesta etapa a la capital, la seua ajudantia de direcció en el Teatro Español, el projecte Voces de Madrid (2015) i la producció Sofia (2016), ambdós dirigides i ideades pel seu mestre Ignacio García May. Per últim, en 2016, fa un taller amb Wadji Mouawad en el Centro Dramático Nacional.

Uns anys, per tant, de gran activitat per part de l’autor a Madrid que, a més, porta endavant altres projectes a València. Sahuquillo ha mantingut un contacte més o menys regular amb algunes de les activitats desenvolupades al teatre universitari valencià. Especialment, mitjançant un altre grup nascut de l’Aula de Teatre, CRIT Companyia Teatral. En 2013, li fan un encàrrec per al seu projecte Escena Jove i l’autor escriu L’origen de les especies 2.0., estrenat en el Centre d’Investigació Príncipe Felipe. Fa poc, s’ha estrenat la versió en castellà a Madrid amb el títol de Darwin 2.0. (2021). Després, arribaran les seues col·laboracions amb un altre projecte de CRIT, Escena Erasmus, per al qual Sahuquillo escriu una peça llarga, Después de Europa (2014), i col·labora en una sèrie de muntatges d’escriptura col·lectiva amb textos breus com Un mundo ideal (2015), Cláxon (2017), Desde aquí hasta donde dan mis ojos (2017), Del calor de la grada, el himno de Europa y una vuvuzela (2018) o La presidenta, la mascota y las necesidades fisiológicas (2018). A més, Sahuquillo dirigirà una altra obra col·lectiva, Una cançó per a Europa (2019). Els darrers anys, en l’Aula de Teatre, ha dirigit les lectures de dos premis de la Universitat de València d’Escriptura de Creació: ¡Guerra! (2017), d’Albert Martínez Artero, i De Vino y Sefué (2019), d’Alexandre Tomás;  a més d’escriure, dirigir o col·laborar en la dramatúrgia d’altres muntatges de joves companyies nascudes de l’Aula com Tot s’apaga en el moment que me mires (2019), o Cuirasses (2021). La primera va rebre el segon premi Vila de Mislata al millor espectacle en 2020. També per al grup Stress de Quatre, ha dirigit  Cantant sota les bales (2020), d’Antonio Álamo, amb el qual han rebut nombrosos premis en concursos com el de Mislata, Catral i La Bañeza.

En 2017, instal·lat de nou a València, Sahuquillo s’encarrega de coordinar una trobada de dramatúrgia europea a València, El Drac d’Europa. Una iniciativa sorgida de CRIT que l’AVEET (Associació Valenciana d’Escriptores i Escriptors de Teatre) ajuda a produir i organitzar. Un projecte que recorda, d’alguna manera, al Festival PIIGS Dramatúrgia sobre la crisi de Barcelona, on l’autor va participar amb la lectura dramatitzada d’Els últims de Filipines (2015). També en El Drac d’Europa es lligen obres de diferents dramaturgs nacionals i internacionals com la peça breu de Sahuquillo, Nous arrels.

També en 2017, l’autor escriu una nova producció de Perros Daneses, La capilla de los niños, estrenada al Festival Cabanyal Íntim, on guanya el premi del públic. Possiblement, siga l’obra més coneguda de la companyia i de l’autor, ha girat per diverses localitats valencianes i ha arribat a ciutats com Madrid o Barcelona, entre altres. A més, en 2018, rep dos candidatures al Premis Max, a la millor intèrpret, Laura Sanchis, i a la millor direcció; en 2019, tornen a ser candidats a la millor autoria. Aquesta obra, a més, va ser escollida pel programa de Desarrollo de Dramaturgias Actuales de l’INAEM i va quedar finalista al millor espectacle en els Premis de les Arts Escèniques Valencianes. Recentment, ha sigut traduïda i editada a l’italià i se n’ha fet una lectura dramatitzada a Torí. Per aquestes dates, Sahuquillo torna a rebre l’ajuda a l’escriptura de l’IVC i escriu la peça, encara inèdita, High noon (2016). De moment, l’última producció de la companyia ha sigut (2020), una ambiciosa producció que naix de l’adaptació de Dotze homes sense pietat, de Reginald Rose, per a un taller de l’ESAD de València, Els onze (2020). Ambdues posades en escena les signa Miguel Ángel Romo. Paral·lelament, l’autor fa alguns encàrrecs puntuals d’altres companyies com Biografia apòcrifa de l’escriptor Joan Perucho (2019), una peça breu per a Teatro del Contrahecho, estrenada en La Ravalera de Castelló; Romeo (2019), una dramatúrgia per a un concert de piano i actriu, de Creaciones Codo con Codo; o el taller final de grau de l’Escuela Off, La indagación (fake) (2021).

Finalment, d’aquesta última etapa, destaca també Sombras de Germanía (2020), un text nascut del Laboratori de Dramatúrgia Ínsula Dramatària Josep Lluís Sirera, coordinat per Paco Zarzoso. Sahuquillo dirigeix la lectura dramatitzada, estrenada al Teatre Rialto, i la posterior versió radiofònica per al projecte A Cau d’orella de l’IVC. En la tercera edició d’Ínsula Dramatària, Sahuquillo va acompanyar el procés i va escriure una sèrie d’introduccions teatralitzades per a cadascuna de les lectures dramatitzades mostrades al Rialto.

Com a guionista, destaca haver participat amb Ignacio García May en el Laboratorio de Guion Cinematográfico de l’SGAE, d’on va sorgir el guió Ummo (2017); o el curtmetratge inèdit, El último telegrafista (2020), coescrit amb José Font i rodat en el Centro Sperimentale di Cinematografia. I amb la tornada d’À Punt al País Valencià, l’autor col·labora en el desenvolupament d’alguns projectes de la productora Sistema del Solar. Com a docent, en 2018, imparteix el seu primer taller d’escriptura en l’Spazio Franco-Cantieri Culturali de Palerm, Itàlia. A l’any següent, dirigeix la peça d’Antonio Rojano, Furiosa Scandinavia, que s’ha vist recentment a Torí, on ha impartit dos conferencies a la Università degli Studio di Torino. Des de 2019, s’ocupa de l’assignatura d’Història del teatre i de l’espectacle del cicle formatiu d’Art Dramàtic de l’Escuela Off de València. 

Actualment, forma part de l’AVEET (Associació Valenciana d’Escriptores i Escriptors Teatrals), on col·labora com a assessor de la Junta; de l’AAT (Asociación de Autores de Teatro); de l’ADE (Asociación de Directores de Escena); i la companyia Perros Daneses és membre de Comitè Escèniques.

Trajectòria actualitzada AGOST 2021
© Xavier Puchades

Obra estrenada

Textos dramàtics originals

2009. Su turno. Comedia sacra inspirada en la vida de Carlos de Foucauld, de Javier Sahuquillo i Carmen Jiménez Cebrián. Per Sense trellat. Direcció Carmen Jiménez Cebrián. Sala Matilde Salvador.
2009. Sentiments, a partir de creació col·lectiva, amb Laura Núñez. Direcció Pep Sanchis. Assaig Grup de Teatre de la Universitat de València. Sala Matilde Salvador, València.
2012. La lavadora de Christoulas. Direcció Gonzalo Azcona. Microteatro por dinero, Madrid. (TB) 
2013. En el circo. Per a La ronda del miedo, escrita amb Mertxe Aguilar, Sònia Alejo, Marta Chust, Mertxe Aguilar, Guada Sáez i Carmen Valera. Direcció Javier Sahuquillo. Sala Ultramar, València. (TB)
2013. Sonata de los desconocidos. Direcció Hugo de Payns (Javier Sahuquillo). Teatre del Sensetrellat. Festival Llavoreta Viva, València.  (TB)
2013. L'origen de les espècies 2.0. Direcció Carles Montoliu. CRIT Companyia de Teatre-Escena jove. Centre d'Investigació Príncipe Felipe, València. (TF)
2014. Nous arrels. Creació de Joana Alfonso i Jaume Nieto. Cardia Teatre. Microteatre, València. (TB)
2014. Invisibles. Direcció Javier Sahuquillo. Temato Teatro. II Festival Llavoreta Viva, València. (TB). 
2014. National Modern Gallery, en Opiniones del rey Knut III Hardeknut sobre el arte aurático. Direcció Javier Sahuquillo. Cia. Perros Daneses. Breves de Teatro, Sala Ultramar, València. (TB)
2014. Veraneantes, coescrita amb Laura Sanchis, en Opiniones del rey Knut III Hardeknut sobre el arte aurático. Direcció Javier Sahuquillo. Cia. Perros Daneses. Breves de Teatro, Sala Ultramar, València. (TB)
2014. Después de Europa. Direcció Josep Valero. Escena Erasmus. Sala Matilde Salvador, València. 
2014. Pasaporte. Direcció Fernando Delgado Hierro. Compañía Nacional de Comedias Cómicas. Sala Trovador, Madrid. (TB)
2015. España con honra, España sin rey. Llibret Javier Sahuquillo i lletres amb Pedro Chillón. Direcció Verónica Clausich. RESAD, Sala Valle Inclán, Madrid. 
2015. Un mundo ideal, en Europa, Cabaret del desencant, coescrit amb Josep Lluís Sirera, Maribel Bayona, Guadalupe Sáez, Patrícia Pardo, Eugenia Sancho, Pasqual Alapont i Xavier Puchades. Coordinació dramatúrgica Daniel Tormo. Direcció equip Escena Erasmus. Matilde Salvador, València. (TB)
2015- #lodelmono. Compañía Nacional de Comedias Cómicas. Frinje’15, Matadero, Madrid. 
2015- #lamona. Direcció Javier Sahuquillo. Companyia Perros Daneses - Graneros de Creación. Espai Inestable, València.
2017. Caja de música (mise en scène). Direcció Carlos Colmenero. Molembir Teatro. Teatro Mínimo Ambulante, Bar La Maleta, A Coruña. (TB)
2017. Cláxon Desde aquí hasta donde dan mis ojos, per La fira invisible, escrita amb Gabi Ochoa, Guadalupe Sáez, Daniel Tormo i Anna Marí. Direcció Anna Marí. Escena Erasmus. Matilde Salvador, València. (TB)
2017. La capilla de los niños. Direcció Javier Sahquillo. Companyia Perros Daneses. Festival Cabanyal Íntim, València. 
2018. Del calor de la grada, el himno de Europa y una vuvuzela i La presidenta, la mascota y las necesidades fisiológicas. Per La gran final, escrita amb Mafalda Bellido, Guada Sáez, Maribel Bayona, Adrián Novella i Daniel Tormo. Direcció Anna Marí. Escena Erasmus. Matilde Salvador, València. (TB)
2019. Biografia apòcrifa de l’escriptor Joan Perucho. Direcció Javier Sahuquillo.  Teatro del Contrahecho. Fira de Teatre Breu La Ravalera, Museu de Belles Arts, Castelló. (TB) 
2019. Tot s’apaga en el moment que me mires. Direcció Javier Sahuquillo. La Col·lectiva Imaginària. Sala Matilde Salvador, València. 
2021. Sombras de Germanía. Direcció Javier Sahuquillo. Laboratori de Dramatúrgia Insula Dramatària Josep Lluís Sirera-Teatre a cau d'orella, Institut Valencià de Cultura. SGAE, Valencia.
2021. La indagación (fake). Direcció Javier Sahuquillo. Taller final de carrera Escuela OFF. Sala OFF, València. 

Dramatúrgies, traduccions, adaptacions i versions teatrals

2013. Un entre tantsHomenatge a Vicent Andrés Estellés, a partir de poemes de V. A. Estellés. Companyia Perros Daneses – Ajuntament de Burjassot. Centro Cultural Tívoli, Burjassot.
2013. Hojas de hierba, inspirada en la poesia de Walt Whitman. Direcció Javier Sahuquillo. Cardia Teatre. Festival Russafa Escènica, València. (TB)
2014. Modern family, versió i dramatúrgia de La familia a la moda, de María Rosa Gálvez. Direcció Roberto Rodríguez. Pimplea&Co. Sala García Lorca – RESAD, Madrid. 
2014. Fedra. Direcció Javier Sahuquillo. Companyia Perros Daneses. Festival Russafa Escènica, València.
2016. Verona, versió de Castelvines y Monteses, de Lope de Vega, amb Jorge García Val. Direcció Javier Sahuquillo i Jorge García Val. TresDosUno Teatro. Almagro Off - Festival Internacional de Teatro Clásico, Almagro. 
2019. Romeo. Dramatúrgia per a un concert de piano i actriu. Creaciones Codo con Codo. El Palauet, Betera.
2020. Los once, dramatúrgia inspirada en Dotze homes sense pietat, de Reginald Rose. Direcció Miguel Ángel Romo. Taller 4 de l’Escola Superior d’Art Dramàtic de València. La Mutant, València. 
2020. 9, dramatúrgia inspirada en Dotze homes sense pietat, de Reginald Rose. Direcció Miguel Ángel Romo. Companyia Perros Daneses – Yapadu Artística. Festival Sagunt a Escena, Auditori Joaquín Rodrigo, València.
2021. Cuirasses, de Maria Albelda i Sara Acamer. Dramatúrgia Javier Sahuquillo. La Col·lectiva Imaginària - Perros Daneses. Sala Círculo, València. 

Posades en escena posteriors i reposicions (Nacionals)

2021. Darwin 2.0. Direcció Borja Rodríguez. Mic Producciones. Centro Cultural Paco Rabal, Madrid. (El origen de las especies 2.0)

Lectures dramatitzades (Internacionals)

2019. Nelle Catacombe. Direcció Mirko Michelon. Saló Internacional del Llibre, Torí.

Lectures dramatitzades (Nacionals)

2011. Pasaporte. Maratón de monólogos de l’AAT. La Casa Encendida, Madrid. (TB)
2013. Mogadur. Direcció Laura Sanchis. Culturarts. Teatre Rialto, València.
2015. Els últims de Filipines. Direcció Marta Aran. Arcàdia Companyia. II Festival PIIGS Dramatúrgia sobre la crisi. Nau Ivanow, Barcelona. 
2017. Alimento para mastines. Direcció Piñaki Gómez. Licaón Teatro. Fundació SGAE i Patronato de la Alhambra i el Generalife de Granada. Palacio de Carlos V, Granada. 
2017. Alimento para mastines. Direcció Javier Sahuquillo. Fundació SGAE. Sala Berlanga, Madrid. 
2017. Alimento para mastines. Fundació SGAE. Teatro Jesús Ibáñez de Matáuco, Vitoria-Gasteiz.   
2019. Sombras de Germanía. Direcció Javier Sahuquillo. Laboratori de Dramatúrgia Insula Dramatària Josep Lluís Sirera, Institut Valencià de Cultura. Teatre Rialto, València.
 

Obra publicada

Textos dramàtics originals

2010. Acequia. VII Premis Bancaixa – Universitat de València d’Escriptura de Creació. Teatre. Acotaciones en la caja negra, València.  
2011. Su turno. Comedia sacra inspirada en la vida de Carlos de Foucauld, amb Carmen Jiménez Cebrián. Editorial CoCó, València. 
2013. La lavadora de Christoulas. Revista digital Pliegos., Sevilla. (TB)
2014. Fedra. En Teatro Piezas breves RESAD 2013/2014. (d.a). Editorial Fundamentos, Madrid. (TB)
2014. Caja de música. Revista Teatro-Mínimo, 3. RESAD Departamento de Escritura y Ciencias Teatrales, Madrid, p.77-88. (TB)
2015. Los últimos de Filipinas / Els últims de Filipines. en PIIGS. Dramatúrgies sobre la crisi II. Editorial Perpetummobile, Barcelona. 
2015. #lodelmono. En Teatro. Promoción RESAD 2015. Editorial Fundamentos, Madrid. 
2016. Alimento para mastines. IX Premio LAM LGTBIQ. Fundación Autor SGAE, Madrid.
2017. La capilla de los niños. Dramaturgias actuales. Muestra de Teatro Español de Autores Contemporáneos - Instituto Nacional de las Artes Escénicas y de la Música, Madrid. 
2017. National Modern Gallery. Revista Acotaciones, 38. RESAD-Editorial Fundamentos, Madrid, p.225-233. (TB)
2017. Nous arrels. En El Drac d’Europa (diversos autors). Edicions 96, València, p. 356-362. (TB)
2019. Sombras de Germanía. Laboratori de Dramatúrgia Ínsula Dramatària Josep Lluís Sirera. Institut Valencià de Cultura. 

Altres publicacions teatrals
2012. Monólogo ceremonial. Dramaturgiados.wordpress.com, blog de la asignatura de Dramaturgia II, impartida por J. A. Vizcaíno. RESAD. (TB)
2012. La Venerable. Dramaturgiados.wordpress.com, blog de la asignatura de Dramaturgia II, impartida por J. A. Vizcaíno. RESAD. (TB)
2012. La venerable (versión 2.0.). Dramaturgiados.wordpress.com, blog de la asignatura de Dramaturgia II, impartida por J. A. Vizcaíno. RESAD. (TB)
2013. La venerable o discurso interludiado. Dramaturgiados.wordpress.com, blog de la asignatura de Dramaturgia II, impartida por J. A. Vizcaíno. RESAD. (TB)
2013. Una cosa rara, ossia belleza ed jonestà (drama jocoso). Dramaturgiados.wordpress.com, blog de la asignatura de Dramaturgia II, impartida por J. A. Vizcaíno. RESAD. (TB)
2013. Una cosa rara. Dramaturgiados.wordpress.com, blog de la asignatura de Dramaturgia II, impartida por J. A. Vizcaíno. RESAD. (TB)
2013. Sonata de los desconocidos. Dramaturgiados.wordpress.com, blog de la asignatura de Dramaturgia II, impartida por J. A. Vizcaíno. RESAD. (TB)
2013. Raw! Dramaturgiados.wordpress.com, blog de la asignatura de Dramaturgia II, impartida por J. A. Vizcaino. RESAD. (TB)

Dramatúrgies, traduccions, adaptacions i versions teatrals

2012. Plaça Catalunya, a partir del relat Un vell manuscrit, de F. Kafka. Revista Ecléctica. Associació d’Estudis Culturals. Universitat de València. (TB)
2014. Modern family, versió i dramatúrgia de La familia a la moda, de María Rosa Gálvez. (https://www.resad.es/departamentos/dramaturgia/pdf1314/practicas-internas/memoria-practicas-internas_sahuquillo.pdf) 

Reflexió i investigació teatral de l'autor: programes de mà

2010. “Fent Memòria, fem història: l’arxiu de la paraula de Simat de la Valldigna”, en Nuevos horizontes del pasado. Culturas políticas, identidades y formas de representación. Actas del X Congreso de la Asociación de Historia Contemporánea. Asociación de Historia Contemporánea, Santander.
2012. “Contemporary theatre review. Making theatre in Africa: reflections and documents, de Yvette Hutchison y Dennis Walder”. Revista Acotaciones, 29, RESAD-Editorial Fundamentos, Madrid. 
2012. “El olvidado inverosímil: aproximación a la figura de Enrique Jardiel Poncela”, en No es país para jóvenes. Actas del III Encuentro de Jóvenes Investigadores. Asociación de Historia Contemporánea, Vitoria.
2013. “Juan Cervera. Historia crítica del teatro infantil”.  Revista Acotaciones, 30, RESAD-Editorial Fundamentos, Madrid, p.140-151 
2015. “La crítica finisecular, de la Revolución Gloriosa al desastre de 98”, en Historia de la crítica teatral española vol. I, Domenech, F. i Pérez-Rassilla, E. (Coords.), centro Dramático Nacional, Madrid. 
2015. "Los hombres de Harrelson de la literatura". En Assaig. Grup de Teatre de la Universitat de València: 25 anys contant històries per un camí plaent, Sanchis, P. (ed.). PUV, València, p. 68-69.
2017. “Introducció”. El Drac d’Europa (diversos autors). Edicions 96, València, p. 11-14.
2017. "Los autores profanados: la autoficción como género teatral". En Profanazioni, Barone ,C. i Puccio, F. (coords.), CLEUP, Padova. 
2017. "La críitica desde la Transición a la actualidad (1978-2016)". En Historia de la crítica teatral española Vol. II. Domenech, F. i Pérez-Rasilla, E. (coords.). Centro Dramático Nacional, Madrid. 
2018. “Un autor inverosímil”. Edició crítica de Madre (el drama padre), d’Enrique Jardiel Poncela. Bolchiro-RESAD, Madrid. 
2019. "El olvido como forma de vida" . Pròleg a Furiosa Scandinavia, d'Antonio Rojano. Ed. Sui Generis, Torí. 

Reflexió i investigació teatral de l'autor: premsa, publicacions culturals i especialitzades

2011. "Sobre El afilador de pianos, de Paco Zarzoso". Revista Ukränia, 1, Ed. Cócó i CADE Universitat de València. 
2012. "A contracorriente: Reflexiones alrededor del teatro independiente valenciano 1960-1980". Revista Ukränia, 2, Ed. Cócó i CADE Universitat de València. 
2012. “La pausa del poeta (perfil de César de Bordons Ortiz)”. Dramaturgiados.wordpress.com, 22 d’octubre.
2012. “En torno a un oficio sin importancia”. Dramaturgiados.wordpress.com, 22 d’octubre.
2012. “Aproximación arrabaliana por Javier Sahuquillo”. Dramaturgiados.wordpress.com, 22 d’octubre.
2012. “Perfil de César de Bordons (corregido)”. Dramaturgiados.wordpress.com, 24 d’octubre  
2013. "La comedia". Revista Ukränia, 3, Ed. Cócó i CADE Universitat de València. 
2013. “Hacia un Teatro Ebrio”. Dramaturgiados.wordpress.com, 16 de gener. 
2013. “Reflexiones y citas sobre El crítico artista”. Dramaturgiados.wordpress.com, 30 de gener. 
2013. “Máximas mínimas”. Dramaturgiados.wordpress.com, 11 de febrer. 
2013. “El humorismo”. Dramaturgiados.wordpress.com, 11 de febrer. 
2013. “Greguerescos ejemplos”. Dramaturgiados.wordpress.com, 19 de febrer. 
2013. “Introducción Bauhaus”. Dramaturgiados.wordpress.com, 15 de maig. 
2013. “Origen del mesmeriso teatral”. Mesmerismoteatral.wordpress.com, 24 de maig.
2013. “Flamenco, memoria e identidad”. Mesmerismoteatral.wordpress.com, 124 de maig.
2013. “Don Rafael Ponce y el hiberismo”. Mesmerismoteatral.wordpress.com, 26 de maig.
2013. “Llavoreta Viva”. Mesmerismoteatral.wordpress.com, 23 de juny.
2013. “¿Qué pensaria Tzara de todo esto?”. Mesmerismoteatral.wordpress.com, 26 de juny.
2013. “Argentina siempre serà freudiana”. Mesmerismoteatral.wordpress.com, 1 de juliol.
2013. “Experiencias sobre la antiteatral felicidad (I parte). Mesmerismoteatral.wordpress.com, 4 de setembre.
2013. “Experiencias sobre la antiteatral felicidad (II parte). Mesmerismoteatral.wordpress.com, 22 de setembre.
2013. “Experiencias sobre la antiteatral felicidad (III y última parte). Mesmerismoteatral.wordpress.com, 29 de setembre.
2014. “A media luz los tres”. Mesmerismoteatral.wordpress.com, 31 de gener.
2014. “Padilla strikes back”. Mesmerismoteatral.wordpress.com, 28 de febrer.
2014. “Las raíces de la contemporaniedad”. Mesmerismoteatral.wordpress.com, 18 de juny.
2014. “El porteño naturalista”. Mesmerismoteatral.wordpress.com, 7 de desembre.
2015. “Viaje al centro de una família”. Mesmerismoteatral.wordpress.com, 11 de maig.
2015. “God Save the Pigs!”. Mesmerismoteatral.wordpress.com, 3 de setembre.
2015. “Un Brecht íntimo y sincero”. Mesmerismoteatral.wordpress.com, 19 de desembre.
2016. “Carta a los Reyes Magos”. Mesmerismoteatral.wordpress.com, 5 de gener. 
2018. “¿Es Tic-Tac teatro público?”. Mesmerismoteatral.wordpress.com, 13 de gener.
2018. “El Drac d’Europa: el encuentro de autores y autores europeos”. Primer Acto, 354, Madrid, p. 273-275.
2018. “El consolat del Mar. Quadern de viatge de Javier Sahuquillo. Quan surts per fer viatge cap a Ítaca...”. Diari La Veu, 3 de juliol. 
2018. “El consolat del Mar. Quadern de viatge de Javier Sahuquillo. Diumenge a Piazza Marina”. Diari La Veu, 5 de juliol.
2018. “El consolat del Mar. Quadern de viatge de Javier Sahuquillo. Serate Palermitane (I)”. Diari La Veu, 8 de juliol.
2018. “El consolat del Mar. Quadern de viatge de Javier Sahuquillo.Passatgers al tren!” Diari La Veu, 9 de juliol.
2018. “El consolat del Mar. Quadern de viatge de Javier Sahuquillo. Roger I de Sicilia e va murmurar a l’oïda”. Diari La Veu, 11 de juliol.
2018. “El consolat del Mar. Quadern de viatge de Javier Sahuquillo. Fins que li va arribar l’hora”. Diari La Veu, 12 de juliol.
2018. “El consolat del Mar. Quadern de viatge de Javier Sahuquillo. La muntanya màgica”. Diari La Veu, 13 de juliol.
2018. “El consolat del Mar. Quadern de viatge de Javier Sahuquillo. Amics per a sempre”. Diari La Veu, 15 de juliol.
2018. “El consolat del Mar. Quadern de viatge de Javier Sahuquillo.Visca Santa Rosalia!” Diari La Veu, 21 de juliol.
2018. “El consolat del Mar. Quadern de viatge de Javier Sahuquillo.La Coppola storta”. Diari La Veu, 24 de juliol.
2018. “El consolat del Mar. Quadern de viatge de Javier Sahuquillo. Menjars de carrer”. Diari La Veu, 26 de juliol.
2018. “El consolat del Mar. Quadern de viatge de Javier Sahuquillo. Misteriosa troba a I Canteri culturali della zisa”. Diari La Veu, 29 de juliol.
2018. “El consolat del Mar. Quadern de viatge de Javier Sahuquillo. Edip menja meusa”. Diari La Veu, 3 d’agost.
2018. “El consolat del Mar. Quadern de viatge de Javier Sahuquillo. Silencis”. Diari La Veu, 10 d’agost.
2018. “El consolat del Mar. Quadern de viatge de Javier Sahuquillo. On està Giuseppe Grezzi quan se’l necessita?”. Diari La Veu, 15 d’agost.
2018. “El consolat del Mar. Quadern de viatge de Javier Sahuquillo. Mestres”. Diari La Veu, 1 de setembre.
2018. “El consolat del Mar. Quadern de viatge de Javier Sahuquillo. Sempre ens quedarà Parlem”. Diari La Veu, 7 de setembre.
2020. "Encuesta a jóvenes dramaturgos." Revista ADE, 179, Madrid. 

Obra traduïda

GALLEC
Inèdita

2014. High noon. Traducció de María Lodeiro.
2017. Caixa de música. Traducció de Carlos Colmenero. (TB)

ITALIÀ
2019. Nelle catacombe. Traducció de Marta Bevilacqua. Ed. SuiGeneris, Torino. 

POLONÉS
Inèdita
2020. Cienie Bractw (Sombras de Germanía). Traducció de Zuzanna Gawron

ROMANÉS
Inèdita

2014. #lodelmono / #fazacumaimuta. Traducció de Ruxandra Oancea. 

VALENCIÀ
2015. Els últims de Filipines, traducció de Rocio García Recuenco. en PIIGS. Dramatúrgies sobre la crisi II. Editorial Perpetummobile, Barcelona. 
Inèdita
2014. L'origen de les espècies 2.0, traducció d’Anna Marí. (inèdita)

Obra premiada

2010. VII Premi d’escriptura creativa Bancaixa-Universitat de Teatre, per Acequia.
2013. Premi de Textos Teatrales Culturals – Creador.es sobre la figura de Jorge Juan, per Mogadur.
2014. Premi del públic al millor espectacle valencià de la Sala Russafa, per Un entre tants.
2014. Accèsit a Millor espectacle en la XXXII Concurs de Teatre Vila de Mislata, per Un entre tants. 
2014. Premi a la Millor direcció en la XXXII Concurs de Teatre Vila de Mislata, per Un entre tants.
2015. IX Premi Leopoldo Alas Mínguez LGTBIQ, per Alimento para mastines
2015. Ajuda a la creació de literatura escénica de l’Institut Valencià de Cultura, per #lodelmono.
2016. Menció especial del Jurat en el Festival Internacional Almagro Off, per Verona.
2016. Ajuda a la creació de literatura escénica de l’Institut Valencià de Cultura, per High Noon
2016. Menció especial del Jurat a la Millor direcció del XIV Escènia Mostra de Teatre Novell, per Nagg i Nell, de Laura Sanchis.
2017. Programa para el Desarrollo de Dramaturgias Actuales del INAEM, per La capilla de los niños.
2017. Premi del Públic del VII Festival Cabanyal Intim, per La capilla de los niños.
2017. Premi del Jurat d'Escènia Mostra Teatre Novell, per Verona.
2017. Premi de la Crítica Valenciana, per Alimento para mastines.
2018. Finalista a Millor espectacle en els Premis de les Arts Escèniques Valencianes de l'Institut Valencià de Cultura, per La capilla de los niños.
2020. II Premi a Millor espectacle en el Concurs de Teatre Vila de Mislata, per Tot s’apaga en el moment que me mires.
2021. Premi a la Millor direcció en el Concurs de Teatre Vila de Mislata, per Cantant sota les bales.
2021. Premi al Millor espectacle en el Concurs de Teatre Vila de Mislata, per Cantant sota les bales.
2021. Premi a la Millor direcció en el Certamen Nacional de Teatro Villa de Catral, per Cantando bajo las balas.
2021. Premi al Millor espectacle en el Certamen Nacional de Teatro Villa de Catral, per Cantando bajo las balas.
2021. Premi a la Millor direcció en el Certamen Nacional de Teatro de La Bañeza (Lleó)l, per Cantando bajo las balas.
2021. Premi al Millor espectacle en el Certamen Nacional de Teatro de La Bañeza (Lleó)l, per Cantando bajo las balas.

Altres premis
2001. Premio FISEC de la Universitat Politècnica de València, per Aventuras de un maulet (relat breu)
2017. V Laboratori d'escriptura de Guió de cinema Fundació SGAE, amb Ignacio García May, per Ummo.

Bibliografia

Articles, capítols, pròlegs

ALEJO, Sònia (2017). “Europa a Escena”. El Drac d’Europa (diversos autors). Edicions 96, València, p. 7-10.
PALLÍN, Y. (2014). “Teatro de circunstancias”. Revista Teatro-Mínimo, 3. RESAD Departamento de Escritura y Ciencias Teatrales, Madrid, p.7-8.
VÍLLORA, P. (2017). “En la capilla de Javier Sahuquillo”. En La capilla de los niños. Dramaturgias actuales. Muestra de Teatro Español de Autores Contemporáneos - Instituto Nacional de las Artes Escénicas y de la Música, Madrid, p.9-11.
ZARZOSO, P. (2019). "Prólogo". Sombras de Germanía, de Javier Sahuquillo - Marina, unplugged, d'Alfonso Amador i Jorge Picó. Labratorio de Dramatúrgia Ínsula Dramatària Josep Lluís Sirera. Institut Valencià de Cultura, p. 9-13.

Recepció en premsa i publicacions especialitzades

ABC (2016). “El mito de Fedra llega a Sagunto interpretado por la compañía Perros daneses”. ABC, CV, 16 d’agost. 
AIMEUR, C. (2014). “Sahuquillo invoca a la emoción en Fedra, su nuevo montaje tras su homenaje a Vicent Andrés Estellés”. Culturplaza, 1 de setembre.
AYANZ, M. (2018). “Pasolini se pierde en Alcàsser”. Volodia.es, 19 d’abril. 
BROX, O. (2020). “Las formas de la verdad”. Revista Détour, 13 d’octubre. 
CAMACHO, N. (2015). “Si el teatro representa la vida, se acaba”. Las Provincias, 26 d’octubre.
CARRASCO, B. (2017). “Guerres d’ahir: Batalles de hui”. El Mundo, CV, 4 de juny.
CULTURPLAZA (2020). “Perros Daneses reimagina 12 hombres sin piedad en 9”. Culturplaza, 1 d’octubre. 
DE LA FUENTE, M. (2018). “Una historia de amor y muerte, de investigación y derrota”. Gente con duende, 26 d’abril. 
DIAGO, N. (2020). “Contra viento, mareas y autoridades”. Cartelera Turia, setembre.
DONAT, B. (2015). “El teatro contemporáneo le da una vuelta de tureca a Beckett”. Culturplaza, 11 de novembre.
ENTRAIGÜES, J. (2020). “9, una obra donde el jurado se expone a jucio”. Horta Noticias, 5 d’octubre. 
FERRERO, S. (2018). “El millor teatre es decidirà per KO en un ring”. Diari La Veu, 3 de maig.
-(2018). “El teatre ha d'oferir alguna cosa que siga diferent a Netflix perquè contra la plataforma no podem competir”. Diari La Veu, 30 de maig. 
GABARDA RAMÓN, G. (2017). “El teatre ha sigut sempre el gran generador d’identitat”. El Mundo, CV, 14 de desembre. 
GARCÍA. R. (2017). “Teatro combativo contra los silencios”. El País, CV, 22 de juny.
GARÍN, I. (2017). “La capilla de los niños”. Cartelera Turia, maig. 
-(2019). “Distopia europea”. Cartelera Turia, juny. 
JÁTIVA, J. M. (2013). “La Sala Ultramar estrena sede con una de miedo”. El País, CV, 20 de març. 
MAKMA (2018). “La capilla de los niños, ficción y realidad salvaje”. Makma, 27 de maig,
-(2020). “9 jurados sin piedad dictan sentencia en la sala Off”. Makma, 9 d’octubre.
MARTÍN, A. (2012). “El teatro todo lo puede”. Tribuna Complutense, 4 de maig. 
MARTÍNEZ, T. (2014). “Un entre tants. Homenatge a Vicent Andrés Estelles fins el diumenge 12 al Teatre Micalet. Entrevista a Javier Sahuquillo”. Diari La Veu, 8 d’octubre.
MARTÍNEZ MONTESINOS, V. (2020). “Alimento para mastines, de Javier Sahuquillo”. Dramàtica - Afán de plan, 18 de setembre. 
OLGAR, S. (2014). “Fedra, en Russafa Escènica 2014”. Ahora Valencia, 29 de setembre.
OLIVA, S. (2014). “#Lamona y su revolución”. Le Cool Valencia, 23 de novembre.
PARRA, F. (2016). “Fedra, de Javier Sahuquillo”. Diario de Tarragona, 13 de setembre.
PEIRÓ, J. V. (2017). “Un Cabanyal nada íntimo”. Las Provincias, 3 de juny.
-(2017). “Una gran actriz para un gran texto”. Las Provincias, 24 de juny. 
-(2017). "Europa es una fiera". Las Provincias, 8 de juliol.
-(2017). "Quince años de Escènica". Las Provincias, 15 de juliol.
-(2017). "Una gran actriz para un gran texto". Las Provincias, 24 de juliol.
-(2018). "Gol a la xenofobia". Las Provincias, 2 de juny.
-(2020). "Sin dudas razonables". Las Provincias, 5 de setembre.
PÉREZ, M. (2016). “Els versos d’Estellés, al teatre”. Diario.es, 12 de gener. 
REDACCIÓ (2016). “Javier Sahuquillo: És el moment d’escriure òperes valencianes”. Tresdeu, 12 de gener. 
RODRÍGUEZ GIMENO, R. (2018). “Un vermut con Javier Sahuquillo”. Verlanga, 11 de juliol.
-(2019). “Fuera de foco: La capilla de los niños, por Ximo Rojo”. Verlanga, 11 de desembre.
RUÍZ, A. (2016). “Autopsia poética de un amor imposible”. Lanza Diario de la Mancha, 23 juliol.
-(2018). “La capilla de los niños: vibrante interpretación de Laura Sanchis en una intrigante comedia”. El Teatrero, 21 d’abril.
SAVIRÓN, E. (2018). “La capilla de los niños, de Javier Sahuquillo”. Agolpedeefecto.com, 3 de maig.
SIRERA, J. L..(2013). “El meu Estellés (i el de molts altres) (Un entre tants, de Javier Sahuquillo)". No somos critic@s, Episkenion, València.

TORRES, S. (2018). “El teatre ha d’atacar el poder”. El Mundo, 17 de maig.
-(2019). “Amb el crim d’Alcàsser es va fer pornografia televisiva”. El Mundo, CV, 9 de desembre. 
-(2020). “Russafa Escènica, cuando los deseos se cumplen”. Makma, 9 de juliol. 
VALLEJO, J. (2016). “Lope de Vega, autor de Romeo y Julieta”. El País, 21 de juliol.
VILA J.M. (2016). “Amor, engaños y muerte en Verona”. Diario Crítico, 27 de juliol. 
-(2018). “La capilla de los niños: ¿a qué no te atreves?”. Diario Crítico, 22 d’abril.

 

Enllaços

https://aveet.eu/sahuquillo-javier/
https://buscautores.aat.es/autor/fjsv/
https://www.contextoteatral.es/javiersahuquillo.html
http://perrosdaneses.blogspot.com
https://mesmerismoteatral.wordpress.com/page/2/
https://dramaturgiados.wordpress.com/category/a-javier-sahuquillo/

Entrevistes
https://vimeo.com/422376428
https://www.youtube.com/watch?v=zDK4ZWtbkiU

Disseny del projecte: Josep Lluís Sirera i Xavier Puchades · Assessor: Ramon X. Rosselló
© Centre de Documentació Escènica IVC, Xavier Puchades
Logo Culturarts

Plaça Viriato s/n · 1er. pis
46001 València
Tel. 961 20 65 38 · 961 20 65 00
biblioteca_teatre@ivc.gva.es
fmedina@ivc.gva.es