Trajectòria

En 1995, inicia el seus estudis en Comunicació Audiovisual a la Facultat de Filologia de la Universitat de València, on va formar part del grup de teatre universitari La Bacanal del Verso. En aquest grup, Albaladejo participa en diferents propostes de performance poètica: Performance literaria I (1995), Performance literaria II (1996), Nosotras y la tecnologia (1997) i El circo de la palabra (1998). Una vegada finalitza el primer cicle de la llicenciatura, en 1999, comença a formar-se en interpretació en l’Escola Superior d’Art Dramàtic (ESAD) de València. Paral·lelament, l’autora assisteix a diversos cursos: de tècniques circenses i teatre gestual a Madrid (Manuel Aizpuru), València (La Máscara, Xaloc) i Barcelona (Les Naus i l’Ateneu Nou Barris); de direcció escènica a l’Ateneu Nou Barris, organitzat amb la Universidad de Artes de La Habana (2000-2001); i de diferents estils de dansa, especialment, a València (Botànic Espai de Dansa, Escola María Carbonell, Universitat de València, etc.)
 
En aquest període a l’ESAD, fins al 2003, Albaladejo crea amb Silvia Pérez, una altra component del grup La Bacanal del Verso, la companyia Las Kallejas. Sempre a partir de processos de creació col·lectiva, l’autora escriu i dirigeix dues peces, Cómete los miedos (1999) i Cuentos de las calles (2000). Espectacles que es mouran en un circuit de centres socials i cases okupades de València, Barcelona i Zaragoza. Mateix destí tindran altres treballs d’aquells anys com ¿Qué será eso de la globalización? (2002), d’Acció Teatre, proposta que naix en ple auge del moviment antiglobalització. En aquest cas, l’obra arribarà a centres socials de Catalunya, Madrid, Astúries o País Basc, entre altres. Per tant, en aquesta primera etapa, la línia de treball de l’autora es dirigeix a col·lectius d’activisme social. Un posicionament que s’observa igualment amb el projecte Cocos Clown, junt amb Luis Melià, amb el qual realitzen una sèrie d’espectacles per a CCOO del País Valencià on tracten qüestions com, per exemple, la privatització de la sanitat pública: El show del consorcio Hospital General (2003). Eixe mateix any, Albaladejo es llicencia a l’ESAD i forma part de l’elenc de la mostra de fi de carrera, Estem tan bronzejats que fem una mica de fàstic, coescrita per Patrícia Pardo, Juli Disla i Alejandro Jornet, aquest últim s’encarrega de la direcció.
 
Entre els anys 2003 i 2004, es podria delimitar el començament d’una segona etapa creativa que ve determinada per la incursió de l’autora en el món editorial. Des de 2003, coordina Ediciones La Burbuja, projecte editorial igualment vinculat a l’edició alternativa i als moviments socials. L’editorial comptarà amb tres col·leccions: Soplando burbujas (Infantil), Burbujas a bocanadas (Assaig) i Creando el Entreburbujas (Art i Feminisme). La mateixa autora publica dos treballs: Cuentos de callejas (2003) i La risa olvidada de la madre. 10 años de teatro de mujeres indígenas en Chiapas (2005). Aquest últim mostra el contacte d’Albaladejo amb Mèxic, que serà constant tot al llarg de la seua trajectòria. Una relació iniciada amb la seua assistència als Congresos Nacionales Indígenas de l’EZLN, on participa en tallers d’art i activisme. En 2004, l’autora obri la llibreria associativa Sahiri, al Barri del Carme de València, on desenvolupa tasques de gestió i activisme cultural, coordinant trobades i altres esdeveniments com, per exemple, la presentació de la col·lecció Teatro Siglo XXI, dirigida per Juan Vicente Martínez Luciano. Després de sis anys de dedicació, Albaladejo abandona la gestió de la llibreria que tancaria definitivament en 2013. Així doncs, fins als anys 2009-2010 s’estendria aquesta segona etapa de l’autora. 
 
En aquest període, Albaladejo continuarà formant-se com a actriu mitjançant diversos tallers impartits per Isabel Úbeda (Odin Teatret), Teresa Ralli i Miguel Rubio (Grupo Yiyachkani), Aurelio Delgado, Sophie Kasser, Eva Zapico, Lilo Baurs, Ángeles Císcar o David Franch i Lidia González Zoilo (Compañía Amaranto). A més, assisteix a tallers d’escriptura dramàtica amb Paco Zarzoso (2003-2005, SGAE de València), Marco Antonio de la Parra (2006, Universidad Católica de Xile), o José Sanchis Sinisterra (2007-2009, a València, Madrid i Mèxic). Resultat del segon taller amb Zarzoso serà l’obra col·lectiva La falange del dedo corazón (2004), on coincideix amb altres futurs dramaturgs i dramaturgues com Jordi Gomar, Pedro Montalbán Kröebel, Alejandra Garrido o Alberto Torres, entre altres.
 
En 2004, junt amb una altra companya de l’ESAD, Cristina Núñez, forma una nova companyia, Tininaki Teatre, amb l’objectiu d’experimentar amb les capacitats que han desenvolupat tot al llarg dels anys de la carrera. Per al primer muntatge, Una entrevista con mucho cuento (2004), amb direcció de Mario Cerro, el punt de partida seran los Cuentos de callejas, de Fabia Garibola, pseudònim de la mateixa autora. Aquesta obra, estrenada a la Sala Xerea de València, rebrà el premi asturià Art-Nalón Escena de Teatro Joven 2004 al millor text i millor espectacle. Poc després, faran una versió per a Café Teatre, un circuit aleshores molt actiu. A l’any següent, Tininaki fa una proposta de teatre familiar destinada a escoles, Muchas más de mil y una noches. El mateix espectacle, dirigit i interpretat per l’autora, tindrà una nova versió a l’any següent amb el títol de La gorda Fátima (2006). Albaladejo obri una línia de teatre destinada als més menuts en aquesta etapa. En aquest sentit es pot entendre la seua col·laboració amb Teatro Foro de València i l’ONG Asamblea de Cooperación por la Paz en el Programa Nacional Escuelas sin racismo. Per aquest projecte, escriu, dirigeix i interpreta una sèrie de peces breus per a instituts: Galaxicum 2005, Hoy comemos en el cole o El mundo al revés (2005). En 2006, escriu una nova peça infantil, El viatge d’Ada, per a la companyia Georgina Teatre. La peça, amb direcció de Cerro, va girar per diversos pobles valencians. Entre 2004  i 2007, a més, Albaladejo imparteix de manera regular tallers de teatre i expressió corporal per a xiquets a centres juvenils, centres d’acollida de refugiats i associacions de dones de Mislata o del barri de Natzaret de València. Una tasca que també desenvolupa aquells anys a la mateixa llibreria associativa Sahiri i a Ca Revolta.

En 2006, estrena una peça de creació col·lectiva a la sala Matilde Salvador, Tampoco hay que ir por ahí ábrete de piernas corazón, coescrita amb Isabel Carmona i Ana Harcha, amb direcció d’aquesta última. Amb aquesta obra Albaladejo comença a introduir-se en el circuit alternatiu de València i les seues obres es veuran a Carme Teatre, Teatro de los Manantiales o, més endavant, a Espacio Inestable. D’alguna manera, aquest muntatge suposa una espècie de transició cap al seu projecte més personal: La Impossible Cía, creada junt amb Cristina Núñez i Maribel Bravo en 2007. Eixe mateix any estrenen ¿Tienen copyright nuestros deseos?, amb direcció de l’autora i interpretació de Bravo i Núñez. Gest-acción (fragmentos de un embarazo) (2007) serà el seu segon treball, aquesta vegada amb intervenció de l’autora i proper a la performance. Per a escriure RESET y castañuela (2008), rep l’ajuda a la creació de Teatres de la Generalitat Valenciana. Es tracta d’un treball sobre la memòria històrica, codirigit amb David Durán, que obté una bona acollida al circuit escènic alternatiu. Visite piso piloto (2010), de Miguel Vasconcelos, a partir d’una idea de Maribel Bravo i amb direcció i adaptació d’Albaladejo. Ací, l’autora comença a experimentar amb l’audiovisual en escena, una estratègia que després aplicarà en algunes de les seues peces i en altres en les quals fa l’ajudantia de direcció: Prometeo Hot Dog (2012), d’Aureli Delgado; i Acosos y derribos S.L. (2015), de Jacobo Pallarés y Gabriel Ochoa. En 2012, s’estrenen els últims treballs de La Imposible: una proposta de teatre comunitari infantil junt amb El Arca de Noé, Para el amor no hay tiburones (2012), amb direcció de l’autora; i Indicios, al Festival Cabanyal Íntim, creació amb Maribel Bravo on participen veïns del barri en una recerca sobre la memòria íntima i la seua relació amb el context social i polític. 
 
L’etapa més recent d’Albaladejo coincidiria amb una activa tasca investigadora que tindria com a precedents la seua participació com a ponent en els Encuentros Acción Teatral de La Valldigna (2005); la seua assistència anual als Encuentros de Mujeres de las Artes Escénicas Iberoamericanas del FIB de Cadis (2006-2014); o al Congreso Miradas Cruzadas de la Universitat d’Alacant (2014). A partir de 2009, l’autora retorna a la Universitat de València per a fer el Doctorat en Teatre i Literatura espanyola i portuguesa. Fins a la defensa de la seua tesi doctoral en 2016, Tras las huellas de (La) Malinche. Tránsito del arquetipo en el teatro mexicano del siglo XX, dirigida per Nel Diago, Albaladejo viatja a Mèxic, gràcies al CITRU (Centro de Estudios Teatrales Rodolf Usigli),  per a investigar i intervenir en una sèrie de trobades i congressos com: Congresos Freiere de la Universidad Nacional Autónoma (2009, 2011 i 2013), I Encuentro Internacional de las Artes Vivas (2016) o el Congreso Internacional de la Asociación Mexicana de Investigación Teatral (2016). A més, va impartir classes al Màster d’Arts Escèniques de Xalapa (Veracruz) i ponències a la Universitat de Guadalajara. A València, assisteix entre 2011 i 2014 a les edicions de les Jornadas de acción y reflexión sobre creación escènica de CETAE. Aquest últim esdeveniment forma part també de la seua formació contínua que, en aquest període, es concreta en cursos d’interpretació impartits per Heide Steinheard, Arantza Pastor o Victoria Salvador; i de dramatúrgia amb Juan Cavestany o Eusebio Calonge. Actualment, cursa estudis en Tècnica Meisner al True Acting Estudio de València. Des de 2016, té una secció de crítica teatral “Cruzando a nado un océano. Artes vives entre España y México” en la revista Puro Teatro.
 
Aquesta última etapa es caracteritza, sobretot, per les col·laboracions textuals de l’autora en projectes de diverses companyies. Després de treballar com a actriu manipuladora de muppets al programa Babaclub de RTVV entre 2009 i 2010, Albaladejo reprén la seua activitat com a dramaturga: publica la peça breu P.E.R.S.O.N-¡Ah! (2010) en la col·lecció Acotaciones en la Caja Negra; col·labora en l’adaptació de dos peces per a la seua lectura dramatitzada en la SGAE de València: AK y la humanidad (2009), d’Alma Angélico, que ella mateixa dirigeix, i María Colorada (2012), d’Isabel Carmona; o s’encarrega del material textual de Tú estás aquí (2010), una creació de Cristina Núñez que compta amb una residència al Festival BAD de Bilbao. Destaca també la seua col·laboració en projectes de Teatre de lo Inestable com El acontecimiento (2013) o La exiliada, la negra, la puta, el caracol y la mística (2014), amb dramatúrgia i direcció de Maribel Bayona, un text d’escriptura col·lectiva junt amb la mateixa Bayona, Patrícia Pardo, Mª José Guisado i Pedro Lozano. Precisament, en 2013, rep una residència dels Graneros de creación d’Inestable on porta a escena un text propi: Y si hablaran de nosotr@s, que havia rebut també l’ajuda a la creació de CulturArts. És interessant assenyalar que, paral·lelament a les funcions, l’autora organitza col·loquis i trobades amb diferents professionals per a reflexionar sobre el periodisme o els desdonaments dels darrers anys. Finalment, Albaladejo participa com autora de nou en un parell de projectes col·lectius: Urgencia (Materiales para un espectáculo europeo) (2015), una proposta nascuda del taller de Cavestany organitzat per Escena Erasmus; i Hijos de Verónica (Generación del miedo) (2016), per al Festival Russafa Escènica, on escriu junt amb altres dramaturgues com Mafalda Bellido, María Cárdenas, Paula Llorens, Guadalupe Sáez i Amparo Vayà.
 
En 2017, ha dirigit una sèrie d’intervencions artístiques de participació ciutadana a l’espai públic, projecte desenvolupat dins del Marc Cultura als Pobles de València de la regidoria de Serveis Culturals de l’Ajuntament de València. Aquest projecte, Pobles en peu d’art,  ha recollit moltes de les línies de treball desenvolupades tot al llarg de la seua trajectòria: investigació i recerca de testimonis, creació a espais públics, creació col·lectiva i implicació de la societat civil. Un exemple més de l’activisme social que caracteritza l’obra de l’autora i que també s’ha traslladat a l’associacionisme de la professió teatral valenciana com en Dones en Art, AVEET (Associació Valencians d’Escriptores i Escriptors de Teatre) i, especialment, Comitè Escèniques.
 
Com a docent, des de 2017, coordina el taller de creació escènica Des del barri, junt amb Isabel Caballero, al Teatre El Musical del Cabanyal. Fins al moment, han fet tres mostres d’aquest taller estrenades al Teatre El Musical: Temptatives d’un barri que recorda (2018),  Exercicis per la llibertat (2019) i Tempus interruptus (2020), aquesta última en versió audiovisual degut a la pandèmia.

Al Festival Cabanyal Íntim, l’autora estrena Odet y las otras (2019), primera part del seu projecte més recent, Obs-cenus. La segona part, Slit. Una autosexografía (2020), estrenada al Teatre El Musical, ha tingut una nova versió en 2021, acompanyada de la videoinstal·lació Touchless. Albaladejo es refereix a aquest projecte com a una investigació d’Arts Vives, iniciada en els Encuentros de a Magdalena de la Red de Teatros Alternativos en 2018. Per poder desenvolupar aquest treball, ha aconseguit diferents ajudes i residències per part de l’IVC, els Graners de Creació, l’Ajuntament de València o la Nave 73. Albaladejo s’ha envoltat de dones artistes arribades de diferents disciplines com Mónika Rühle, Viky Trillo o Raquel Fonfría. En 2020, va rebre l’ajuda a l’escriptura escènica de l’IVC per escriure Illa Devon (2020). Actualment, es troba indagant en un nou projecte sobre els rituals de la mort en el context de la pandèmia, Morir no es obsceno.  

Trajectòria actualitzada JUNY 2021
© Xavier Puchades    

Obra estrenada

Textos dramàtics originals

1999. Cómete los miedos. Direcció de l’autora. Escrita a partir d’improvisacions col·lectives. Las Kallejas. València. 
2000. Cuentos de las calles. Direcció de l’autora. Escrita a partir d’improvisacions col·lectives. Las Kallejas. València. 
2002. ¿Qué serà eso de la globalización? Direcció de l’autora. Escrita a partir d’improvisacions col·lectives. Acción Teatro. València. 
2003. El show consorcio Hospital General. Direcció de l’autora. Cocos Clown. València.  (TF)
2004. Una entrevista con mucho cuento, a partir de Cuentos de callejas, de la mateixa autora. Direcció Mario Cerro. Tininaki Teatre. Sala Xerea, València.
2005. Galaxicum 2005 – Hoy comemos en el cole – El mundo al revés. Teatro Foro. Programa Nacional Escuelas sin racismo. València. (TF)
2005. Muchas más de mil y una noches / La gorda Fátima. Direcció de l’autora. Tininaki Teatre. València. (TF).
2006. El viatge d’Ada. Direcció Mario Cerro. Georgina Teatre. Teatre L’Agricola d’Alboraia, València. (TF) 
2006. Tampoco hay que ir por ahí ábrete de piernas corazón, coescrita amb Isabel Carmona i Ana Harcha. Direcció Ana Harcha. Sala Matilde Salvador, València.
2007. ¿Tienen copyright nuestros deseos? Direcció de l’autora. La Imposible Cía. Teatro de los Manantiales, València.
2007. Gest-acción (fragmentos de un embarazo). Direcció de l’autora. La Imposible Cía. Sahiri Llibreria Associativa i Ca Revolta, València.
2008. RESET y castañuela. Codirecció amb David Durán. La imposible Cía. Carme Teatre, València.
2010. Tú estás aquí. Concepte i direcció Cristina Núñez. Festival BAD, Bilbao.
2012. Para el amor no hay tiburones. Direcció de l’autora. La Imposible Cía – El Arca de Noé. (TF) 
2012. Indicios, creació amb Maribel Bravo. Festival Cabanyal Íntim, València.
2013. Y si hablaran de nosotr@s. Direcció de l’autora. Cia. Anna Albaladejo. Espacio Inestable, València.
2014. Text per a La exiliada, la negra, la puta, el caracol y la mística, coescrita amb Maribel Bayona, Patrícia Pardo, Mª José Guisado i Pedro Lozano. Direcció i dramatúrgia de Maribel Bayona. Teatro de lo Inestable. Espai Inestable, València.
2015. Ferguson 2014. Buscando la calma. En URGENCIA (Materiales para un espectáculo europeo), coescrita amb Juan Cavestany, Eugenia Sancho, Guada Sáez, Antonia Montaner, Maribel Bayona, Carmen Valera, Robert March. Lucía Sáez, Rafa Segura, Xavier Puchades i Daniel Tormo. Direcció Josep Valero. Escena Erasmus. Sala Matilde Salvador, Valencia.
2016. Hijos de Verónica (Generación del miedo), coescrita amb María Cárdenas, Guada Sáez, Amparo Vayá, Mafalda Bellido i Paula Llorens- Direcció i dramatúrgia Jerónimo Cornelles. Festival Russafa Escènica. Sala Russafa, València.
2019. Odet y las otras (Proyecto Obs-cenus). Direcció Anna Albaladejo. Cia. Anna Albaladejo. Espacio Inestable, València. 
2020. Slit. Una autosexografía (Proyecto Obs-cenus). Direcció Anna Albaladejo. Cia. Anna Albaladejo. Teatre El Musical, València. 
2021. Slit. (nova versió) +  videoinstal·lació Touchless (Proyecto Obs-cenus). Direcció Anna Albaladejo. Cia. Anna Albaladejo. Espacio Inestable, València. 

Dramatúrgies, traduccions, adaptacions i versions teatrals

1995. Performance literaria I. La Bacanal del Verso. Sala Palmireno, València.
1996. Performance literaria II. La Bacanal del Verso. Sala Palmireno, València.
1997. Nosotras y la tecnologia. La Bacanal del verso. Sala Palmireno, València.
1998. El circo de la palabra. La Bacanal del Verso. Sala Palmireno, València.
2009. AK y la humanidad, d’Alma Angélico. Adaptació i direcció de l’autora. Cicle de lectures dramatitzades Dones en Art – SGAE, València.
2012. María Colorada, d’Isabel Carmona. Adaptació amb Carmona de Defensa de dama, de Carmona i Joaquín Hinojosa. Direcció Isabel Carmona. Cicle de Lectures Dramatitzades SGAE, València.
2018. Temptatives d’un barri que recorda. Creació col·lectiva d’ Adrián Bellido, Eva Biró, María Josep Carro, Merche Subiela, Natalia Aucejo, Paloma Olmos, Pedro Ferrandis, Raquel Ramos, Sara Olivas, Sara Rojo, Stella Marco i Viqui Catalán. Dramatúrgia i dirección d’Anna Albaladejo i Isabel Caballero. Projecte Des del barri. Teatre El Musical, València. 

2019. Exercicis per la llibertat. Creació col·lectiva Alejandra Pérez, Felipe Cortés, Lucía Samper, Lupe Tena, Maite Blanquer, Mari Carmen Álvarez, Merche Subiela, Nuria Olmedo, Pedro Ferrandis, Raquel Ramos, Sara Olivas, Stella Marco i Viqui Catalán. Dramatúrgia i dirección d’Anna Albaladejo i Isabel Caballero. Projecte Des del barri. Teatre El Musical, València.
2020. Tempus interruptus. Creació col·lectiva d’Amador Iranzo, Ana Sánchez, Blanca Sousa, Dani Torres, Juanjo Bou, Lupe Tena, Maite García, Merche Subiela, Natalia Aucejo, Nuria Olmedo, Pedro Ferrandis, Raquel Ramos, Sara Olivas, Stella Marco, Susana Serrano i Viqui Catalán. Dramatúrgia i dirección d’Anna Albaladejo i Isabel Caballero. Projecte Des del barri. Teatre El Musical, València. (Mostra audiovisual)

Lectures dramatitzades (Nacionals)

2004. La falange del dedo corazón, coescrit amb Paco Zarzoso, Pedro Montalbán, Alejandra Garrido, Jordi Gomar... Direcció Paco Zarzoso. Escuela del Actor, València.

Obra publicada

Textos dramàtics originals

2009. ¿Tienen copyright nuestros deseos?  Revista Stichomytia, 8, Universitat de València.
2010. P.E.R.S.O.N. ¡Ah!. En Persona, colección Acotaciones en la caja negra, 8, València. (TB)
2013. Y si hablaran de nosotr@s. Revista Red Escénica, 20, València.
2016. Hijos de Verónica (Generación del miedo). El Petit Editor, Cullera.
2020. Slit. Revista Red Escénica, 13. Proyecto Inestable, València, p.51-63.


Altres publicacions
 
2003. Cuentos de callejas. Editorial La Burbuja, València. (relats)

Reflexió i investigació teatral de l'autor: Llibres

Llibres
2014. Tras las huellas de Malinche. Bitácora del malinchismo en la dramatúrgia mexicana. Editorial Libros de Godot, Mèxic.
2016. Tras las huellas de (La) Malinche. Tránsito del arquetipo en el teatro mexicano del siglo XX, direcció de Nel Diago. Tesi doctoral. Universitat de València.
 
Edició o coordinació publicacions.
2005. La risa olvidada de la madre. 10 años de teatro de mujeres indígenas en Chiapas. Edició de l’autora. Editorial La Burbuja, València.
2007. Mi cuerpo no es un campo de batalla. Traducció de l’edició francesa. Editorial La Burbuja, València.

Reflexió i investigació teatral de l'autor: programes de mà

2007. “La Risa Olvidada de la Madre. 10 años de FOMMA: teatro, indigenisme y muejres en Chiapas”. En Teatro y globalización. Acción Teatral de la Valldigna, VI, edició de Monleón J. – Diago N. Colección Teatro Siglo XXI, Universitat de València, p. 13-31
2010. “Pròleg”. Descifrar tu mirada. Escobar, Miguel. H. Vera Editor/Casa del poeta peruano, Mèxic D.F., p. 13-17
2010. “Reset. Dramaturgias en el Olvido de la Democracia española”. Facultad de Pedagogía de la Universidad Nacional Autónoma de México. (ponència)
2010. “Disección de Malinche. Mujer Maldita”. Actas Encuentros Mujeres, Los Cuadernos de la Dramaturga, FIC, p. 99-118.
2011. “La Malinche, de Rascón Banda y Johan Kresnik. Disección de un escándalo en la prensa”. Revista Stichomythia, 11-12, Universitat de València, p. 186-214. 
2014. “Malinche atraviesa 2 océanos. Miradas europees sobre el personaje. Yo, maldita india de Jerónimo López Mozo y Aztecas de Michel Azama”. Actas del Congreso Miradas Cruzadas. Facultat de Filologia, Universitat d’Alacant – Visor Libros, Madrid, p. 77-92.
2016. “La Malinche, de traidora a heroína en el teatro mexicano del siglo XX”. Universidad de Guadalajara, Mèxic. (ponència)
2016. “Intercambios: pensamiento crítico, pensamiento creativo”. Maestría Artes Escénicas, Universidad Veracruzana, Mèxic. (ponència)
2016. “Tras las huellas de (la) Malinche. Tránsito del arquetipo en el teatro mexicano del siglo XX”. Maestría Artes Escénicas, Universidad Veracruzana, Mèxic. (ponència)
2016. “Malinche(s) performáticas en el siglo XXI”. Congreso AMIT. (ponència)
2016. “La Malinche de Víctor Hugo Rascón Banda”. Congreso AMIT (ponència)
2021. "Vínculos y aplicaciones creativas para una investigación expandida". Escena valenciana 1. Institut Valencià de Cultura, p. 42-55

Reflexió i investigació teatral de l'autor: premsa, publicacions culturals i especialitzades

2005. “Hablando de violencia patriarcal”. Revista Mujeres Preokupando, 6, Tenerife.
2007. “Mujeres y mundo editorial”. Revista Mujeres Preokupando, 7, Tenerife.
2016. “También duermen los pece en México? O la muerte explicada a los niñ@s por Teatro ReNo”. Revista Puro Teatro, novembre.
2017. “El mundo está lleno de árboles de esperanza. Teatro Katrina”. Revista Puro Teatro, febrer.

Obra premiada

2004. Premio Art-Nalón Escena de Teatro Joven d’Astúries al millor text i millor espectacle per Una entrevista con mucho cuento.
2008. Ajuda a la creació de Teatres de la Generalitat Valenciana per Reset y castañuelas.
2013. Ajuda a la creació de Culturarts per Y si hablaran de nosotr@s.
2018. Premi del Públic Festival Cabanyal Intim, per Temptatives d’un barri que recorda. 
2020. Ajuda a l'escriptura escènica de l'Institut Valencià de Cultura, per Illa Devon.

Bibliografia

Articles, capítols, pròlegs

BOLUDA, C. (2010). “0.0 La mecánica del desorden. Intro”. En Persona, colección Acotaciones en la caja negra, 8, València, p. 7-16.
BRAVO, M. (2012). “V.P.P Crear hacia el futuro”. En El compromiso a escena. Dora Sales (ed.). FIT de Cádiz. p. 56-72
DIAGO, N. (2013). “Anna Albaladejo: La pasión del teatro en tiempos de crisis”. Pròleg a Y si hablaran de nosotr@s. Revista Red Escènica, 20, València, p. 24-25.
MARTÍNEZ GARCÍA, M. (2015). “Cuerpos críticos. Notas sobre el proceso creativo de ¿Y si hablaran de nosotr@s?”. Revista Episkenion, 3-4, juliol, p. 89-101.
ROSSELLÓ, R. X. (2016). “Las autoras asaltan los escenarios valencianos del siglo XXI”, introducció a Hijos de Verónica (Generación del miedo). El Petit Editor, Cullera, p. 9-33.
-(2018). “L’autoria teatral valenciana del segle XXI: la consolidació de noves veus”. Revista d'Estudis Catalans, 31, Friburg de Brisgòvia, p. 313-343.

Recepció en premsa i publicacions especialitzades

BROX, O. (2019). “De la vida de las marionetas”. Détour, 12 de desembre.
CARLESI, C. (2016). “¿Y si hablaran de nosotr@s?. Revista Puro Teatro, 10 de maig.
CARRASCO, B. (2020). “Yo, puta”. Makma, 13 de setembre.
CASTRO, J. (2014). “La exiliada, la negra, la puta, el caracol y la mística rompen la cárcel”. La República Cultural, 18 de setembre.
CONTRERAS, V. (2020). “El teatro se hace fuerte en un TEM en transición”. Levante EMV, 5 de febrer. 
CREADOR.ES (2016). “Entrevista: Talento Creador”. http://creador-es.com/talento-creadores-anna-albaladejo/
CRESPO, C. (2020). “Anna Albaladejo: en peu d’art”. Afán de plan. 
CULTURPLAZA (2018). “Las obras premiadas por el público en Cabanyal Íntim viajan a la Sala Off”. Culturplaza, 13 de juliol.
-(2020). “El proyeco Pobles en Peu d’Art potencia la participación a pesar de la covid-19”.Culturplaza, 19 de novembre. 
DE LA PEÑA, M. (2014). “La libertad también es una cárcel”. Diario Montañés, 11 d’octubre.
DIAGO, N. (2007). “¿Tienen copyright nuestros deseos?”. Cartelera Turia. 
-(2010) “RESET y castañuela”. Cartelera Turia.
-(2011) “Visite piso piloto”. Cartelera Turia.
-(2014) “Y si hablaran de nosotr@s”. Cartelera Turia.
-(2014). “Trinos enjaulados”. Cartelera Turia, setembre.
DIEZ, E. (2014). “La exiliada, la negra, la puta, el caracol y la mística”. Blog Butaques i somnis.
GÓMEZ NADAL, P. “Putitas y putitos… el incómodo alegato de Odet a las otras”. Café de las artes teatro, 12 d’octubre.
LLORENTE, S. (2020). “Anna Albaladejo: La tensión hace que surjan reflexiones artísticas maravillosas”. Valenciaplaza, 13 de setembre.
MOLINA, L. (2014). “La ficción entre rejas”. El Hype, 7 de setembre.
PEIRÓ, J.V. (2020). "Dignidad oculta". Las Provincias, 14 de març.
-(2021). “Bienvenidos a la fiesta del placer”. Red Escénica, 27 de març.
RODRÍGUEZ R. (2013). “Alguien hablará de nosotras cuando hayamos muerto”. Verlanga, setembre.
RUIPÉREZ, J. (2016). “En defensa de la estupefacción. Veu, revista universitaria, 11 de novembre.
TORRES, S. (2020). “El placer es una energía que nos atraviesa colectivamente”. El Mundo, CV, 19 de febrer.
UBÚ DIGITAL (2018). “Anna Albaladejo, creadora-generadora del proyecto Obscenus. Autosexografías del cuerpo común”. Ubú Digital, 16 de novembre. 
VERLANGA (2021). “Slit, auto-sexografía íntima”. Verlanga, 22 de març.

Enllaços

http://annaalbaladejocreacioninvestigacion.blogspot.com/
http://www.contextoteatral.es/annaalbaladejo.html
http://aveet.eu/albaladejo-anna/
http://www.aapv.es/dalbaladejo_a.html
https://comiteesceniques.org/1900/11/10/anna-albaladejo/