Trajectòria

A principi dels noranta, Sánchez Velasco arriba a València per a estudiar Filologia Espanyola, Literatura Espanyola, a la Universitat de València on es llicencia en 1997. Tot al llarg dels anys de carrera, dirigeix la seua afició per l’escriptura cap al teatre mitjançant una sèrie de tallers on es formarà com a dramaturg. El primer va ser un curs monogràfic de teatre contemporani, organitzat per la Universitat de València en 1995 i impartit per diversos professors especialitzats en traducció i teatre europeu com Carla Matteini, Fernando Gómez Grande, Juan Vicente Martínez Luciano o Maurici Farré. Dins d’aquest curs, a més, es fa un taller d’escriptura dramàtica amb Guillermo Heras, que serà decisiu per a l’autor perquè suposa el naixement del seu primer text dramàtic: En-Cadena (1996). Aquest curs monogràfic va tenir una durada de tres setmanes, la primera sessió a Moraira, on l’autor coincideix amb els dramaturgs Paco Zarzoso i Xavier Puchades, entre altres companys i companyes que mantenen, un temps, un grup estable d’escriptura i lectura de teatre. Són anys en els quals Sánchez Velasco assisteix a altres tallers dins de l’àmbit universitari, amb Zarzoso (1995) o Rodolf Sirera (1996), i en la Muestra de Teatro Español de Autores Contemporáneos d’Alacant, amb Fermín Cabal (1997) o Carles Alberola (1998).

Dos anys abans d’acabar la carrera, Sánchez Velasco guanya el I Certamen Internacional de Textos Teatrales convocat per la Universidad Politécnica de Madrid amb el seu primer text: En-Cadena. L’obra s’estrena al novembre de 1996 al Teatro de la ONCE de Madrid, sota la direcció de Pablo Calvo i amb intèrprets de la UPM. En 1997, aquest text es publica en la revista Primer acto, any en què l’autor queda finalista del Premi Cinc Segles de la Universitat de València amb Ventana, que es publica en castellà i valencià en la secció Monográficos de Autores Contemporáneos d’Arts Theatrica, dins del portal web Parnaseo de la Universitat de València. En 1998, guanya el Marqués de Bradomín amb la peça Martes. 3:00 A.M. Más al Sur de Carolina del Sur. Publicada per l’INJUVE, és portada a escena per Teatro del Astillero de Madrid en 1999, amb direcció de Luis Miguel González Cruz. Eixe mateix any, es fa una lectura dramatitzada d’aquesta obra a la seu de la SGAE de València amb direcció de Paco Zarzoso.

Una sèrie d’obres fan de transició d’aquesta etapa de formació cap a una segona: Dies d’ensalada (2001), un encàrrec del Grup de Teatre de la Universitat de València a autors nascuts a l’àmbit universitari (Juli Disla, Patrícia Pardo, Jorge Picó i Xavier Puchades), dirigit per Pep Sanchis i que rebria un nou premi al millor text dramàtic en la Mostra de teatre de Foios 2001; a Madrid, el mateix any, participa en un taller amb José Sanchis Sinisterra del qual resultarà la peça d’autoria múltiple Ecos y silencios, estrenada a Casa de América i on participen autors com Juan Mayorga, Rafael Cobos, Borja Ortiz de Gondra, Paco Zarzoso, Itziar Pascual o Xavier Puchades, entre altres. En 2000, l’autor obté, per primera vegada, l’ajuda a l’escriptura de Teatres de la Generalitat amb Polar. 

La segona etapa de l’autor s’obri en 2000, quan Sánchez Velasco entra a formar part del col·lectiu Teatro de los Manantiales de València, quan encara té el seu espai al barri del Cabanyal. Eixe any, assisteix a un taller de Rodrigo García organitzat per Manantiales, amb el material textual del qual es farà una mostra escènica a la Sala Carme Teatre amb el títol Me parece ques estáis un poco cansados. Aquest taller serà clau per al gir de la companyia Manantiales amb els dos espectacles que l’autor escriu junt amb Xavier Puchades, dirigits per Ximo Flores: Escoptofilia (2000), que rebrà el premi de la crítica al millor espectacle i serà nominat al premi Max Aub al millor text als Premis de Teatres de la Generalitat; i Morir debería ser tan fàcil como perder el equilibrio (2002), premi de la crítica valenciana al millor text. En 2003, Sánchez Velasco rep una nova ajuda a l’escriptura de Teatres de la Generalitat i escriu Especulacions al voltant d’un combat perdut, que es convertirà en Especulaciones (2004), amb direcció de Flores per a la companyia de dansa No-name radar, de Rafa Linares. Aquesta peça girarà per Espanya i Europa entre 2007 i 2009, arribant a festivals d’Alemanya (Tanzfestival Freburgel), França (Festival Mira de Burdeos i 7Collines en Saint-Etienne) o Lituània (Festival Aura en Kaunas). Tanca aquest cicle de Manantiales dos obres: un encàrrec de la companyia Copia Izquierda, Galgos (2005), a partir d’una idea d’Eva Zapico, la directora, i coescrita amb Xavier Puchades; i una tornada a la textualitat més personal de l’autor, Polar (2006), dirigida per Paco Zarzoso, qui havia fet abans una lectura del text a la SGAE de València. En aquest muntatge, produït i estrenat a Manantiales, l’autor treballa amb l’actriu Ruth Atienza, membre fundador del col·lectiu, i que serà fonamental per a entendre l’etapa actual de Sánchez Velasco.

Entre 2005 i 2010, es produeix una espècie de pausa en la trajectòria teatral de l’autor. En 2005, entra a treballar en l’equip de guionistes de la productora Conta Conta/Albena Teatre, creadora d’una sèrie de formats de ficció de gran èxit a Canal 9. Tot al llarg de cinc anys, participa en projectes audiovisuals com Autoindefinits (2005-2006), Maniàtics (2007), Socarrats (2008), on exerceix també com a coordinador de guió, i Evolució (2009).  Així i tot, en 2006, escriu Ruido (Dibujo de una mujer con ruido de fondo) (2006), que va rebre una ajuda de Teatres de la Generalitat; i en 2008, es fa a Madrid una lectura dramatitzada de Ventana (2008), dirigida per Pablo Calvo, dins del cicle Escenas de Noviembre, organitzades per Teatro del Astillero.

L’etapa actual comença en 2009, quan funda la companyia, BlancFlac, junt amb exmembres de Manantiales: Ruth Atienza, Xavier Puchades i Miguel Ángel Altet. Aquest últim s’encarrega de dirigir Turquía (2009), que s’estrenarà en la mateixa sala de Manantiales. L’any següent, l’autor coescribe amb Puchades l’escena Tanca els ulls i abraça’t a la nòmina per al projecte col·lectiu Zero responsables (2010), una peça en homenatge als familiars de les víctimes de l’accident de metro de València de 2006. Zero responsables rebrà el premi AAPV a la millor aportació teatral de 2010. En 2012, es publica Túrquia i Sánchez Velasco i Atienza funden una nova companyia: Herederos de Sánchez-Atienza. A l’any següent, estrenen Legado de C, amb direcció de Jaume Pérez, a la Sala Ultramar. En 2017, la companyia coprodueix amb Pérez&Disla l’obra Willkommen Merkel (comedia bávara), que en 2015, havia rebut una ajuda a la creació de CulturArts. L’estrena és al Teatre el Musical de València amb direcció de Jaume Pérez.

L’any 2019, l’autor fa la seua primera incursió en el teatre públic amb una col·laboració amb Jaume Policarpo, ambdós faran una adaptació del Faust, de Goethe. Aquesta obra serà produïda per l’Institut Valencià de Cultura i s’estrenarà al Teatre Rialto, amb direcció de Policarpo. El text, publicat pel mateix Institut Valencià de Cultura, arribarà a estar nominat al Premis de les Arts Escèniques com a millor adaptació.

Actualment, de manera eventual, Sánchez Velasco treballa de bibliotecari per a la Universitat de València. En 2016, va obrir un blog on recull la seua activitat com a escriptor de relats breus: El cartógrafo de los lugares comunes. Sánchez Velasco es membre de l’Associació Valenciana d’Escriptores i Escriptors de Teatre des de la seua fundació en 2013.

Trajectòria actualitzada JUNY 2021

Obra estrenada

Textos dramàtics originals

1996. En-cadena. Direcció Pablo Calvo. Grupo de Teatro de la Universidad Politécnica de Madrid. Auditorio de la ONCE, Madrid.
1999. Martes 3 a.m. Más al Sur de Carolina del Sur. Direcció Luis Miguel González. Teatro del Astillero. Festival de teatro de las Autonomías, Teatro Círculo de Bellas Artes, Madrid.
2000. Me parece ques estáis un poco cansados. Mostra del taller amb Rodrigo García amb textos de Xavier Puchades, David Roseleny, Joan Giralt, Paco Zarzoso, Concha Mestres, entre altres. Direcció Rodrigo García. Sala Carme Teatre, València.
2000. Escoptofilia, coescrita amb Xavier Puchades. Direcció Ximo Flores. Cia. Teatro de los Manantiales. Teatro de los Manantiales, València.
2001. Entretemps. Dins de Dies d’ensalada, coescrita amb Patrícia Pardo, Juli Disla, Jorge Picó i Xavier Puchades. Direcció Pep Sanchis. Grup de Teatre de la Universitat de València. Sala Matilde Salvador, València.
2001. Desfiladero. Dins d’ Ecos y silencios, coescrita amb Juan Mayorga, Rafael Cobos, Borja Ortiz de Gondra, Itziar Pascual, Arturo Sánchez Velasco, Paco Zarzoso, Pedro Robero, Antonio Morcillo i Eva Hibernia. Direcció Jesús Cracio. Casa de América, Madrid.
2002. Morir debería ser tan simple como perder el equilibrio, coescrita amb Xavier Puchades. Direcció Ximo Flores. Cia. Teatro de los Manantiales. Teatro de los Manantiales, València.
2004. Especulaciones. Direcció Ximo Flores. Cia. No-name radar de Rafa Linares. Teatro de los Manantiales, València.
2005. Galgos, coescrita amb Xavier Puchades. Idea i direcció Eva Zapico. Cía. Copia Izquierda. Teatro de los Manantiales, València.
2006. Polar. Direcció Paco Zarzoso. Cia.Teatro de los Manantiales. Teatro de los Manantiales, València.
2009. Turquía. Direcció Miguel Ángel Altet. BlancFlac cia. Teatro de los Manantiales, València.
2010. Tanca els ulls i abraça’t a la nòmina, coescrita amb Xavier Puchades.  Direcció de Xavier Puchades. Dins de Zero Responsables, coescrita amb Juli Disla, Paco Zarzoso, Begoña Tena, Jorge Picó, Pedro Moltalbán, Jordi Gomar, Xavier Puchades, Gabi Ochoa, Jerónimo Cornelles, Josep Lluís Sirera i Rodolf Sirera. Sala Matilde Salvador, València.
2013. Legado de C. Direcció Jaume Pérez. Herederos de Sánchez-Atienza. Sala Ultramar, València.
2017. Willkommen Merkel (comedia bávara). Direcció Jaume Pérez. Pérez&Disla i Herederos de Sánchez-Atienza. Teatre El Musical, València. 

Dramatúrgies, traduccions, adaptacions i versions teatrals

2019. Faust, versió amb Jaume Policarpo. Direcció Jaume Policarpo. Institut Valencià de Cultura. Teatre Rialto, València. 

Posades en escena posteriors i reposicions (Internacionals)

2012. Martes 3 a.m. Más al Sur de Carolina del Sur. Direcció Lorena Ricaño. Colectivo Anónimo. Teatro Ex-convento, Guadalajara (Mèxic).

Lectures dramatitzades (Nacionals)

1999. Más al sur de Carolina del Sur. Direcció Paco Zarzoso. Cicle de Lectures dramatitzades de la SGAE, València.
2005. Polar. Direcció Paco Zarzoso. Cicle de Lectures dramatitzades de la SGAE, València.
2008. Ventana. Pablo Calvo. Escenas de noviembre - Teatro del Astillero. Centro Cultural El Torito, Madrid.

Obra publicada

Textos dramàtics originals

1997. En-cadena. Revista Primer Acto, 269, Madrid.
1997. Ventana. Revista electrònica Parnaseo, Universitat de València,
1998. Martes 3:00 A.M. Más al Sur de Carolina del Sur” (fragment). El Cultural – La Razón, 27 de desembre.
1998. La bailarina en la caja de música. Revista Art Teatral, 11, València. (TB)
1998. Ventanilla de reclamaciones. Revista The Elm Magazine, València. (TB)
1999. Ventanilla de reclamaciones. Revista electrònica Parnaseo, Universitat de València, (TB)
1999. Martes 3 a.m. Más al Sur de Carolina del Sur. Premio Marqués de Bradomín 1998, INJUVE, Madrid.
2001. Desfiladero. A Ecos y silencios, Ñaque, Guadalajara. (TB)
2001. Entretemps. A Dies d'ensalada, Colección Teatro Siglo XX, Universitat de València.
2002. Soledad en hora punta. A Reflexiones sobre el siglo XXI (Diez dramaturgos valencianos a escena). Colección Acotaciones en la Caja Negra, València. (TB)
2005. La bailarina en la caja de música. Revista Art Teatral, 20, València.
2012. Turquía. Editorial Sansy, València.
2014. Legado de C. Revista Red Escénica, 7, València. 
2017. Tapa't els ulls i abraça't a la nómina, escrita amb Xavier Puchades. En Zero Responsables. Artezblai, Bilbao. 

Dramatúrgies, traduccions, adaptacions i versions teatrals

2019. Faust / Fausto, coescrita amb Jaume Policarpo. Institut Valencià de Cultura, València. 

Reflexió i investigació teatral de l'autor: programes de mà

2019. Presentació de Faust / Fausto, coescrita amb Jaume Policarpo. Institut Valencià de Cultura, València, p.5-7. 

Reflexió i investigació teatral de l'autor: premsa, publicacions culturals i especialitzades

1999. “Nociones básicas de teatro para tránsfugas, cinéfilos, internautas y otras especies en peligro de expansión”. Cuadernos de Dramaturgia Contemporánea, 4, Alacant, p. 23-26.
2002. “Nuevas tendencias escènica. El texto y...”. Acotaciones en la Caja negra, 7, València, p.8-9. 

Obra traduïda

VALENCIÀ
1997. Finestra, traducció d’Elena Pizarro. Revista electrònica Parnaseo, Universitat de València,
1998. La ballarina a la seua caixa de música. Traducció de l’autor amb revisió de R. X. Rosselló. Revista Art Teatral, 11, València. (TB)

 

Obra premiada

1996. Premi I Certamen Internacional de Textos Teatrales de la Politécnica de Madrid per En-cadena.
1998. Premi Marqués de Bradomín per Martes 3 a.m Más al Sur de Carolina del Sur.
1998. Finalista del Premi Cinc Segles, Universitat de València, per Ventana.
2000. Premi de la crítica valenciana al millor espectacle per Escoptofilia, coescrit amb Xavier Puchades.
2000. Ajuda de Teatres de la Generalitat Valenciana per Polar. 
2001. Premi al millor text dramàtic a la Mostra de Teatre de Foios Escènia per Dies d’ensalada, coescrit amb Patrícia Pardo, Juli Disla, Jorge Picó i Xavier Puchades.
2002. Nominació al premi  Max Aub al millor text dels premis de Teatres de la Generalitat per Escoptofilia, coescrit amb Xavier Puchades.
2002. Premi de la crítica valenciana al millor text per Morir debería ser tan simple como perder el equilibrio, coescrit amb Xavier Puchades.
2003. Ajuda de Teatres de la Generalitat Valenciana per Especulacions al voltant d'un combat perdut. 
2006. Ajuda de Teatres de la Generalitat Valenciana per Ruido (Dibujo de mujer con ruido de fondo).
2010 Premi AAPV a la millor aportació teatral, per Zero Responsables, creació col·lectiva.
2015. Ajuda de Teatres de la Generalitat Valenciana per Kassner/Merkel/Sauer (Willkommen Merkel).
2019. Nominació a millor versió, traducció o adaptació dels Premis de les Arts Escèniques Valencianes, per Faust. 

Altres premis
2003. Premio Castillo de Pulpis per Heptalogía de ocho destinos.
2011. XII Certamen De Narrativa Enrique Orizaola per No todas las madres son la mejor madre.
2011. Tercer premi en el concurs de relats El Mirador del Norte 2011, Madrid, per Un cocinero para la reina Victoria.
2011. Menció honorífica en el III Concurso Internacional de relato VI Continente per Panorama después de la batalla.
2012. Finalista del II Premio de Relatos Breves “Una historia en el camino” de Sahagún, “Relatos del Camino”, per Hombres que caminan.
2016. I Premi Xàbia Negra per L’assassí d’escriptors nòrdics.
2016. Premi Concurso de Cuentos Villa de Errenteria per La variable Magnus.

Bibliografia

Llibres

PAPPAMICHAIL, M. (2015) Nuevas tendencias dramáticas en el cambio de siglo. Tres autores valencianos: Gabriel Ochoa, Xavier Puchades y Arturo Sánchez Velasco. Tesis doctoral dirigida per Josep Lluís Sirera. Universitat de València. 

Articles, capítols, pròlegs

DINAPOLI, R. (1998). “Dos piezas breves en la frontera del género dramático”. Revista Art Teatral, 11, València, p.91-92.
GRANDI, Y. (2008). “Todo lo sólido... ¿se evapora en el aire?... Notas sobre Polar, de Arturo Sánchez Velasco”. Revista Stichomythia, 6, València, p.25-34.
MONLEÓN, J. (2002). “Diez autores últimos”. En Reflexiones sobre el siglo XXI, colección Acotaciones en la caja negra, 1, València, p.11-13.
PAPPAMICHAIL, M. (2013). “El alma del ser humano es un abismo”. Revista  Episkenion, 1, València, p. 251-256
-(2014). “La intimidad, el amor, lo familiar y político en dos obras teatrales de Arturo Sánchez Velasco”. El sexo del teatro arte y posmodernidad en la escena europea e iberoamericana. Ed. Biblioteca del Hispanismo. Madrid. Págs. 157-178
PÉREZ, J. (2014). “Pròleg a Legado de C”. Revista Red Escénica, 7, València, p. 12-14.
PÉREZ-RASILLA, Eduardo (2001) “Ecos y silencios. Iluminaciones y desencuentros”. Cuadernos de Dramaturgia Contemporánea, 6, Alacant. 
PUCHADES, X. (2002). "Palabras cansadas respiran agitadamente en la escena... (Sobre la creación colectiva en el Teatro de los Manantiales de Valencia). III Encuentro Internacional de Dramaturgia de la Valldigna, organizat per Acció Teatral de la Valldigna, IITM i la Universitat de València.
-(2006). “Origen y evolución de las últimas promociones de dramaturgos valencianos (1988-2005)”. Revista Stichomythia, 4, Universitat de València.
-(2017). “Zero responsables. Una dramaturgia colectiva”. En Zero responsables. Editorial Artezblai, Bilbao, p. 7-20.
REIZ, Margarita (1999). “Introducción”. Marqués de Bradomín 1998, INAEM-INJUVE, Madrid. 
ROSSELLÓ, Ramón (2001). “Escriure a moltes mans”. Dies d'ensalada, dd.aa, Colección Teatro Siglo XX, Universitat de València, p. 9-11.
SIRERA, J. L. (1997). “Una ventana con vistas”. Pròleg a Ventana. Revista electrònica Parnaseo, Universitat de València,
-(2012). “Viajeros sin retorno: Turquía de Arturo Sánchez Velasco, una reflexión en tiempo presente”. Pròleg a Turquía, d’Arturo Sánchez Velasco. Sansy ediciones, València, p. 5-14.

Recepció en premsa i publicacions especialitzades

ALIAGA, X. (2011). “La política fa teatre”. El País, 3 de febrero.

-(2014). “Teatre de resistència a la ciutat de València”. El Temps, 11 de març.
ASOCIACIÓN VÍCTIMAS DEL METRO 3J (2010). “Gracias a Zero Responsables”, L'Informatiu, 4 de novembre.
CAMACHO, N. (2018). "Los deseos de Faust inundan el Rialto". Las Provincias, 5 de desembre. 
CERVERA, Alfons (2010) “De paso, Macbeth”. Cartelera Túria, 16 de juliol, València.
DEVIS, A.G. (2018). "Faust eres tú: el Rialto se prepara para renovar el mito". Culturplaza, 30 de novembre.
DIAGO, N. (2001). “Mirador”. Cartelera Turia, 12-18 de gener, València.
-(2001). “Premios de la Crítica valenciana 2000-2001. Los dioses deben estar locos, los críticos no tanto”. Cartelera Turia, 12 d’octubre, València.
-(2002). “Escènia 2002. Una bella iniciativa”. Cartelera Turia, 2 d’agost, València.
-(2010). “43 muertos, 47 heridos, 41 artistas” Cartelera Turia, 16 de juliol, València.
EL TEMPS (2001). “Dies d’ensalada”. El Temps, 4 de desembre.
EUROPAPRESS (2018). "El Faust del Rialto viaja a un lugar de la mente en el que d´ia a d´ia los deseos tienen un precio". Culturplaza, 3 de desembre.
FRANCISCO, Izíar de (2000) “Una alternativa al texto”. El Cultural (suplemento El Mundo), 6 de setembre.
GALINDO, C. (2001). “Ecos y silencios, a propósito de Sebastiao Salgado”. ABC, Madrid, 15 de febrer.
GARCÍA, A. (2010). “Cultura afea a la Universitat que tolere la obra con burlas a Camps”. Levante, 9 de juliol.

HERRERAS, E. (2001). “Diferente”. La Cartelera, Levante, 23 de febrer.
-(2001). “Extraña pareja”. Levante, 25 de febrer.
-(2001). “Ensalada moderna”. La Cartelera, Levante, 14 de abril.

-(2010). “Un metro llamado tragedia” (Zero Responsables). Diario Levante, 9 de juliol.
JIMÉMEZ, J. (2000). “Caca y esas cosas”. Qué y Dónde, 11-17 desembre. València.
JORQUES, B. (2020). "Bambalina Teatre engrandece su Faust para las tablas del Principal". Levante EMV, 30 de gener. 
LUX, Trementina (2009). “Sobre el teatro, la resistencia y la vulcanologçia”. Blog Trementina Lux, 22 de setembre.
-(2010) “Pensar es exponerse”, (Zero Responsables), Blog Trementina Lux, València.

MARCOS, N. (2020). "Fausto o el precio de nuestros anhelos". Las Provincias, 24 de gener. 
MARTÍNEZ MONTESINOS, V - ANDRÉS, C. (2018). "Collages escènics: Faust". Afán de plan, desembre. 
MELIÀ, R. (2002). “La nova fornada d'autors valencians”. El Temps, 928, València, p. 84. 
MILLÁS, J. (1997). “Con Arturo Sánchez Velasco”. Primer Acto, 269, Madrid, p. 63-64
MIR, N. (2009) “Turquía. Teatro de los Manantiales”. Blog Nestormirplanells, 26 de novembre.
MONTERO, S. (2003) “Reflexiones sobre el s.XXI”. Acotaciones en la Caja Negra, 8, València, p.42.
MORENO, S. (2001). “Las fotografías de Salgado inspiran a 12 dramaturgos”. El País, Madrid, 15 de febrer.
OCHOA, G. (2001). “Escoptofilia. ¡Haberos quedado en casa, capullos”. Acotaciones en la caja negra, 3, València, p.30-31.
-(2014). “Diez puntos G 2014”. Blog El punto G, 31 de desembre.
OLMOS, Isabel (2001). “Dies d’ensalada a la Universitat”. Levante, 5 d’abril.
ORTÍ, V. (1996) “El estreno del artista adolescente”. El País (Comunitat Valenciana), agost.
PASCUAL, I. (1996). “Entre aulas y bambalinas”. CAMPUS (suplemento de EL MUNDO), 20 de novembre.
PEIRÓ, J. V. (2018). "Y Mefistófeles era mujer". Las Provincias, 8 de desembre.
PICÓ, J. (2010). “Zero responsables... localitats exhaurides (¡Francisco Camps al teléfono!)” (jorgepico.com)
PORTA, E. (2001). “Mira esta imagen y cuéntame”. El País, Madrid, 9 de febrer
REIG, P. (2001). “Piezas de teatro”. Univers,  8, 13 de desembre.
RICART, P. (2019). "En profundidad: Jaume Policarpo". A Escena Valencia, 9 de març. 
RODRÍGUEZ, R. (1999) “Lluvia de premios. Teatro en estrado puro”. Levante Postdata. 26 de març.
RODRÍGUEZ, T. (2010). “Demolidora escenografia sobre el règim de Camps a propòsit de l'accident del metro”. (Zero Responsables). El Punt, 8 de juliol.

SALELLES, D. (2001). “La obra Dies d’ensalada conmemora el aniversario. Diez años de teatro en la Universidad”. Univers, 4-10 d’abril.
SIRERA, J. L. (2001). “Teatre i simpatia”. El Punt, 15 d’abril. 
-(2001). “Què mirem?”. El Punt, 14 de gener.
-(2001). “Premis i teatre”. El Punt, 13 d’octubre, València.
-(2009). “Hay que ir a Turquía”. Revista Saó.Desembre.
ZAFRA, Ignacio (2010) “Censura bumerán”. (Zero Responsables). El País (edició Comunitat Valenciana), 9 de juliol. 

Enllaços

https://elcartografodelugarescomunes.wordpress.com
https://herederosdesanchezatienza.wordpress.com
http://aveet.eu/sanchez-velasco-arturo/
http://parnaseo.uv.es/Ars/Autores/arturo SV/sanchez.html
 
https://www.youtube.com/watch?v=IyJkE084r4o