Sirera Turó, Rodolf

Si vols contactar amb el/la autor/a, emplena el formulari i ens posarem en contacte amb ell/ella el més prompte possible.





Accepte les condicions i la política de privacitat

Fitxa d'autor en Dramatea

Sirera Turó, Rodolf

Data de naixement: 26/03/48
Població: València
Dècada: Dècada dels 40's

Trajectòria

La formació de Rodolf Sirera conjuga els seus estudis a la Universitat de València de Filosofia i Lletres, branc d'Històries, amb la seua experiència com a espectador precoç de teatre i cinema, així com a lector voraç de textos dramàtics i estudis teatrals. A la creació teatral arriba mitjançant el teatre universitari i l'anomenat Teatre Independent als anys seixanta i setanta. Inicialment, es dedica a la direcció, creació col·lectiva i escriptura teatral. Posteriorment, es concentrarà en tasques d'escriptura (textos dramàtics, adaptacions, traduccions, guions televisius), però també exercirà la gestió pública, la pedagogia, la investigació, l’edició i la crítica teatral.
 
Al 1969, funda i dirigeix el Centre Experimental de Teatre on s'estrenen peces de Cervantes, Lope de Vega, però també els seus primers treballs escrits en valencià: La Pau (retorna a Atenes) (1969-1973), i la primera obra coescrita amb el seu germà Josep Lluís Sirera, Homenatge a Florentí Montfort (1971), amb la qual rebran el I Premi Ciutat d'Alcoi de 1971. A l'any següent, l’autor rep un nou premi, el de Ciutat de Granollers per Plany en la mort d'Ribera, obra que es va publicar a l’últim número de la revista teatral Pipirijaina, abans de que fora clausurada. L’activisme antifranquista de l’autor va fer que no recuperara el seu passaport fins després de la mort de Franco.
 
Una vegada dissolt el Centre Experimental de Teatre, Sirera crea junt al seu germà i Juli Leal, entre altres, un grup de Teatre Independent: El Rogle (1972-1976). Amb aquest, estrenarà peces pròpies com una nova versió d'Homenatge a Florentí Montfort (1973) o El brunzir de les abelles (1976), ambdues coescrites amb Josep Lluís Sirera. Memòria general d'activitats (1976), serà l'última producció d'El Rogle. A partir d'eixe moment, l'autor deixarà de banda la seua tasca com a director per a concentrar-se en l'escriptura.
 
En aquest primer període, l’escriptura a quatre mans dels germans Sirera es consolida i els seus projectes prendran la forma habitual de trilogies que tracten qüestions històriques. “La desviació de la paràbola” és el nom de la primera d’aquestes trilogies, centrada en la revisió de la realitat social i política del País Valencià durant la Restauració, està conformada per: El brunzir de les abelles (1975), El còlera dels déus (1976) i El capvespre del tròpic (1977). Peces que rebran diferents premis com el Carlos Arniches (1976), el Serra d'Or (1978), el Ciutat d'Alcoi (1978) o el València de la Crítica (1981).
 
És als anys 70, quan Rodolf Sirera va articulant el seu pensament al voltant de la Història i de la situació present del teatre al País Valencià. Col·labora en diferents publicacions culturals com Gorg (1969-1972), La Marina (1973-1974), Destino (1974-1975), Valencia Semanal (1977-1979) o Serra d'Or on desenrotlla les seues reflexions sobre la renovació urgent del panorama teatral valencià i de com aconseguir la seua normalització. Al mateix temps, exercirà com a crític teatral a la Cartelera Turia (1972-1974). Al 1974, participa i signa el Manifest del Teatre Valencià, publicat al diari Levante, on es reivindica, entre altres coses, la necessitat d'un teatre actual que tinga en compte la lectura crítica de la tradició, la incorporació d'autors clàssics i contemporanis universals, amb la creació d'un repertori en valencià, o la urgència d’un suport econòmic i social. Eixe mateix any, 1974, es llicencia en Història Contemporània.
 
A finals d'aquesta dècada, l'autor comença a ser estrenat a Catalunya: Plany en la mort d'Enric Ribera (1977), dirigit per Joan Ollé, i l'obra que el projectarà internacionalment, El verí del teatre (1978), dirigida per Mercè Vilaret, que també serà emesa a TVE de Catalunya. Actualment, aquesta és la seua obra traduïda a més llengües i més representada a tot el món (França, Regne Unit, Itàlia, Polònia, Bèlgica, Argentina, Puerto Rico, Croàcia, Mèxic, Estats Units, etc.)  L'autor demostra igualment el seu interès per l'experimentació amb els límits de la teatralitat, especialment amb el conjunt de peces breus publicades a Tres variacions sobre el joc de mirall (1974). D’altra part, la seua revisió i investigació dels gèneres dramàtics i cinematogràfics serà una constant al seu teatre, àmbit ja explorat en aquest període: el cinema negre (L’assassinat del doctor Moraleda, 1977), el cabaret (Bloody Mary Show, 1979) o la llegenda tradicional (Arnau, 1978, Premi Ignasi Iglésias). Aquesta última, enllaça amb una altra línia de creació vinculada amb l'adaptació, iniciada igualment als setanta amb La farsa de misser Pere Pathélin (1972), a partir d'un text francès del segle XV. A més, desenvolupa una línia de revisió de la tradició popular valenciana, junt al seu germà, amb títols com La infanta Tellina i el rei Matarot (1972), Peret o els miracles de l’astúcia (1973) o, més endavant, a partir de l’obra de Bernat i Baldoví, A l’Edén me’n vull anar (1981). Aquestes tres peces s’editarien conjuntament sota el nom de Revistes valencianes (1990).
 
A les portes dels huitanta, Rodolf Sirera inicia la seua tasca com a gestor públic, activitat que abandonarà a meitat dels noranta. Al 1978, havia col·laborat en el dossier orientatiu per a la nova política cultural publicat per la Jove Cambra de València. S'encarrega, aleshores, de coordinar la ponència al voltant del teatre on es proposava la creació d'un Teatre Nacional del País Valencià. A l'any següent, el criden de la primera Diputació Provincial democràtica per a fer-se càrrec de la codirecció artística del Teatro Principal, i al 1981, el nomenen Director dels Teatres de la Diputació que inclou el teatre esmentant, la Sala Escalante i el Festival Sagunt a Escena, que ell mateix crea. Entre 1984 i 1988, serà Cap del Servei de Música, Teatre i Cinematografia. En eixe temps, es funda l'Institut Valencià d'Arts Escèniques, Cinematografia i Música (IVAECM), al sí del qual naix el Centre Dramàtic de la Generalitat Valenciana, inaugurat al 1988. Amb la seua gestió, a més, es fan les primeres produccions pròpies de la Diputació, es posen les bases del Circuit de Teatre Valencià o s'afavoreix l'emergència de nous dramaturgs i creadors amb una incipient política de beques i ajudes.
 
Com a dramaturg, participa en la creació d'un repertori clàssic en valencià per al teatre públic i adapta obres d’Ibsen (La dama del mar, 1981), Txékhov (El jardí dels cirerers, 1984), o Pirandello (L´home, la bèstia i la virtut, 1988). Juli Leal es converteix, en aquell moment, en el director habitual a València dels textos de Sirera. Als muntatges citats d'Ibsen i Txékhov, hauríem d'afegir obres pròpies de l'autor, dirigides per Leal, pròximes a la comèdia, com Bloody Mary Show (1983), La primera de la classe (1986) o Funció de gala (1990), aquesta última una producció del CDGV i, la resta, portades a escena per grups independents que, aleshores s'estaven professionalitzant, com l'Horta o El Teatre Estable del País Valencià. L’autor també explora el terreny de l'òpera amb El triomf de Tirant (1992), estrenada al Teatre Principal, una obra coescrita amb Josep Lluís Sirera i amb música d'Amand Blanquer.
 
Des de finals dels huitanta, Sirera serà membre del Consell Rector de l'Institut Valencià d'Arts Escèniques, Cinematografia i Música (1987-1988; 1989-1992). Al 1987, és professor convidat a la Universitat de Chicago per a impartir un doctorat sobre teatre espanyol contemporani. I entre 1990 i 1993,  professor associat de literatura a la Universitat de València. Amb el seu germà Josep Lluís edita dues edicions crítiques del teatre de dos autors del teatre valencià del XIX: Faust Hernández Casajuana: Teatre (1993) i Eduard Escalante: Teatre original complet (1995). D’aquest darrer autor faran una nova versió de Tres forasters de Madrid (1995), la primera es va estrenar al 1973, amb producció de Teatres de la Generalitat Valenciana i direcció de Luis G. Berlanga. Paral·lelament, torna a escriure articles en diferents diaris i revistes - Levante (1989-1993), Papers d'Educció (1988-1989) o El Temps (1988-1990). Després dels noranta, l’autor abandona, pràcticament, aquestes tasques investigadores i de crítica teatral, encara que continuarà escrivint articles al voltant del teatre de manera puntual.   
 
Amb La trilogia de les ciutats - conformada per Cavalls de mar (1986, Premi Serra d'Or),  La partida (1989) i La ciutat perduda (1990-1993) –, els germans Sirera revisen diversos aspectes de la realitat històrica i social valenciana del segle XX fins arribar als anys 70. Com va ocórrer amb l'anterior trilogia, aquesta també rebrà diversos premis com el Teatre Principal de Palma (1988), el Serra d'Or (1988) o el Born (1993). Al 1989, Rodolf Sirera és guardonat amb el Premi Sanchis Guarner pel conjunt de la seua obra. Únicament, una d'aquestes peces pujarà a l'escenari i a Barcelona: Cavalls de mar, amb direcció de Josep Maria Flotants. De fet, a partir dels 90, moltes de les obres pròpies de Rodolf Sirera només es produiran o coproduiran amb teatres públics catalans: Indian Summer (1991, CDGV-CDGC-CNNTE), Maror (1993, CDGC), Raccord (2005, TNC). Maror serà Premi Nacional de Cultura de Teatre de la Generalitat de Catalunya (1997), un nou premi a la trajectòria de l'autor.
 
A meitat dels 90, precisament, començava el que el mateix dramaturg ha anomenat una “travessia en el desert” on el teatre públic valencià va donar l'esquena al seu teatre i es va haver de refugiar al món del guió televisiu i en els encàrrecs de traduccions i adaptacions teatrals per a companyies privades. Justament, als noranta és quan la seua obra comença a traduir-se en diferents llengües, sobretot El verí del teatre, traduïda al francès, l'italià, l'anglès, el portuguès, el polonès, l'eslovac, el croata, l'hongarès i, més recentment, al xinès, a l'estonià, al grec o al japonès. L’oblit del teatre públic valencià cap a la seua obra coincideix amb el moment de major projecció internacional d’aquesta.   
 
Efectivament, a partir de 1989, Sirera rebrà encàrrecs de la companyia valenciana La Pavana per a realitzar versions d’obres d'autors com Bill Manhoff (El mussol i la gata, 1989), Jerome Kilty (Estimat mentider, 1991) o William Gibson (El miracle d'Anna Sullivan, 2001), Ibsen (Hedda Gabler, 2004), Ettore Scola i Ruggero Maccari (Una jornada particular, 2011) o H.G. Wells (L'home invisible, 2014), totes dirigides per Rafa Calatayud. Un altre director, amb qui col·laborarà sovint en aquesta línia, serà Carles Alfaro, traduint i/o adaptant peces de A. Camus com La caiguda (2002) o L'estranger (2013), Layla Naboulsi (Què va passar, Wanoulelé?, 2006) o Txékhov (Tío Vania, 2008 i 2016). A més, l’autor ha traduït, junt a Fernando Gómez Grande, nombrosos textos d'autors dramàtics francesos com Enzo Cormann, Yves Renard, Philippe Minyana, Ybes Lebau o Yasmina Reza. Per aquesta tasca rebrà, gràcies a la seua versió de La caiguda, el Premi de la crítica valenciana (2002), Premi Max Aub de les Arts Escèniques Valencianes (2003), Premi María Martínez Sierra (2003) o, per L'estranger, el Premi Max a la millor adaptació (2014).
 
A partir de 1995, incrementa la seua producció de guions, principalment de telesèries. Una dècada abans, havia iniciat la seua activitat com a guionista de televisió i ràdio: Tardor perillosa (TVC, 1988), Russafa 56 (RTVV,1993) o la radionovel·la, coescrita amb Ferran Torren, No emprenyeu al comissari (1989-1996). Signarà les primeres telenovel·les de la televisió valenciana, Herència de sang (1995-1996) i A flor de pell (1996), i treballarà en altres de la televisió catalana com Nissaga de poder (1996-1998), amb Josep M. Benet i Jornet; Temps de silenci (2001-2002), amb Enric Gomà i Gisela Pou; o Mar de fons (2006), amb Benet i Jornet i David Castillo. Amb Josep Lluís Sirera, Antonio Prieto i Lola Salvador havia creat El súper (T5, 1995-1996), que va suposar la seua primera incursió en un canal privat i en prime time. Però el gran èxit arribarà amb Amar en tiempos revueltos (TVE, 2005-2012), creada amb Antonio Onetti i Benet i Jornet. Una sèrie multipremiada internacionalment i emesa en diferents països llatinoamericans i, fins i tot, als Estats Units. També estrenarà una versió teatral coescrita amb Antonio Onetti i estrenada al 2010 amb el mateix títol. Aquesta sèrie tindrà continuïtat amb Amar es para siempre (A3, 2013), de la qual Sirera també és cocreador i coordinador la primera temporada. L’autor col·labora puntualment com a guionista en altres sèries com La señora (2008) o La República (2011). Els seus últims treballs per a televisió han sigut: La sonata del silencio (2016) i, com a responsable de l’adaptació de la novel·la original, La catedral del mar (2017). Actualment, Rodolf Sirera és, sens dubte, un dels més destacats i experimentats guionistes de l’audiovisual a Espanya. Als pocs anys d’haver començat aquesta línia de treball, Sirera realitza tasques formatives d'escriptura de guió a València, exercint de director del màster de guió de l'Escuela de Guionistas Luis García Berlanga de la Universidad Internacional Menéndez Pelayo, juntament amb Enric Gomà. (2001-2011).

En aquests anys de gran activitat com a guionista i adaptador teatral, Rodolf Sirera continua desenvolupant nous projectes teatrals amb el seu germà Josep Lluís. Al 2000, apareix la primera peça que conformarà una nova i lamentablement incompleta trilogia, “Europa en guerra”, conformada per Silenci de negra (2000) i Benedicat (2006). La primera rebrà dos premis: el de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (2000) i el de la Crítica dels Escriptors Valencians de Teatre (2002). Actualment, aquestes dues obres encara no han pujat als escenaris malgrat d’haver-se realitzat nombrosos lectures dramatitzades a Espanya i França. Els últims treballs junt al seu germà seran: El dia que Bertolt Brecht va morir a Finlàndia (2003), estrenada per la companyia CRIT teatre, després d’una lectura prèvia realitzada per Assaig Grup de teatre universitari; i París, anys 60 (2016), un encàrrec del citat grup de teatre per a celebrar el seu 25 aniversari. Els últims títols escrits en solitari per l’autor han sigut: Punt de fuga (1998-1999), Premi Cavall Verd-Jaume Vidal Alcover (2000); l'obra per a titelles i actors La mirada de l'alquimista (2003) o Trio (2013). Aquesta última peça ha sigut estrenada recentment a València, fet inèdit des de feia molts anys, amb direcció de Rebeca i Edison Valls. Al 2010, a més, col·labora amb el seu germà al projecte col·lectiu Zero Responsables, amb la peça breu Dos donesZero responsables partia d’una idea de Josep Lluís Sirera i va estar plantejada com a un homenatge als familiars de les víctimes de l’accident de metro de València del 2006. L’obra va patir un intent de censura per part del govern valencià, però va tenir molt bona acollida, aqueix mateix any va rebre el Premi AAPV a la Millors aportació teatral.  

Al 2014, Sirera és membre fundador de l’Academia de las Artes Escènicas de España, està present a la Junta Directiva i dirigeix la revista especialitzada de teatre Artescénicas. Des de 2013, forma part de l’Associació Valenciana d’Autores i Autors de Teatre (AVEET) i és membre del Consell territorial de la SGAE al País Valencià. També és soci de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC). 

Obra estrenada

Textos dramàtics originals

1969. La Pau (retorna a Atenes), basada en La Pau d'Aristòfanes. Direcció Rodolf Sirera. Centro Experimental de Teatro. València.
1973. Homenatge a Florentí Montfort, coescrita amb Josep Lluís Sirera. Direcció Rodolf Sirera. El Rogle, Teatre Casino Club de Ritme, Granollers.
1976. El brunzir de les abelles, coescrita amb Josep Lluís Sirera. Direcció Rodolf Sirera. El Rogle, Teatre el Micalet, València.
1976. Memòria general d'activitats, direcció Rodolf Sirera. El Rogle, Teatre el Micalet, València.
1977. Plany en la mort d'Enric Ribera. Direcció Joan Ollé. Teatre de Celobert, Barcelona. (muntatge finalista en el Festival de Sitges de 1977)
1978. El verí del teatre, estrenada per primera vegada dins del programa televisiu Les lletres catalanes (TVE circuit català), dirigida per Mercè Vilaret. 
1981. L'assassinat del Doctor Moraleda. Grup de Teatre d'Amics de les Arts, Terrassa.
1982. El verí del teatre. Direcció Antonio González. La Carátula d'Elx.
1983. El veneno del teatro. Traducció al castellà de José María Rodríguez Méndez. Direcció Emilio Hernández. Centro Dramático Nacional, Teatro María Guerrero. Madrid. (reposició 1985 i gira per Espanya 1986).
1983. Bloody Mary Show. Direcció Juli Leal. Grup de Teatre l'Horta. Sala Escalante, València.
1983. El capvespre del tròpic, coescrita amb Josep Lluís Sirera. Los lunes, teatre. TVE Catalunya.
1984. Comte Arnau. Direcció Esteve Grasset. Arc de Teatre. Teatro Regina, Barcelona.
1986. La primera de la classe. En versió original i en castellà, traducció de Marina Navarro. Direcció Juli Leal. Teatre Estable del País Valencià, València Cinema, València. 
1990. Funció de gala. Direcció Juli Leal. Centre Dramàtic de la Generalitat Valenciana, València.
1990. El nas tallat. Direcció Rodolf Prat. Intratext. Local del CER de L'Escala, Girona.
1991. Indian Summer. Direcció Guillermo Heras. Centro Nacional de Nuevas Tendencias Escénicas – Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya – Centre Dramàtic de la Generalitat Valenciana.
Teatre Romea, Barcelona.
1992. Cavalls de mar, coescrit amb Josep Lluís Sirera. Direcció Josep María Flotats. Companyia Flotats. Teatre Poliorama, Barcelona.
1992. El triomf de Tirant, coescrita amb Josep Lluís Sirera, música d'Armand Blanquer. Direcció Jaume Martorell. Producció de Música 92. Orquestra i Cor de València, Teatre Principal, València.
1996. Maror (Les regles del gènere). Direcció Joan Lluís Bozzo. Centre Dramàtic de la generalitat de Catalunya. Teatre Romea, Barcelona.
1999. L'última cinta. En Sopa de Ràdio, de diversos autors. Direcció Oriol Grau. Compañía Trono Villegas. CCCB. Barcelona.
2005. Raccord. Direcció Carme Portacelli. Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona.
2010. Dos dones, coescrit amb Josep Lluís Sirera. Direcció Jaume Pérez. Zero Responsables. Creació col·lectiva. Sala Matilde Salvador, València.
2015. El dia que Bertolt Brecht va morir a Finlàndia. Coescrita amb Josep Lluís Sirera. Direcció Pep Sanchis. Crit Teatre - Assaig, grup de teatre de la Universitat de València. Sala Matilde Salvador, Universitat de València.
2016. París, anys 60, coescrita amb Josep Lluís Sirera. Direcció Pep Sanchis i Carles Montoliu. Assaig Grup de Teatre de la Universitat de València. Claustre del Centre Cultural La Nau de la Universitat de València.
2017. Trio. Direcció Rebeca i Edison Valls. Zircó Produccions. Teatre Rialto, València. 

Dramatúrgies, traduccions, adaptacions i versions teatrals

1973. Tres forasters de Madrid, coescrita amb Josep Lluís Sirera. Direcció Rodolf Sirera. El Rogle. València Cinema, València.
1981. La dama del mar, d'Henrik Ibsen, versió lliure de l'autor. Direcció Juli Leal. Teatres de la Diputació de València, Teatre Principal, València.
1984. El jardí dels cirerers, d'Anton Txékhov. Traducció de l'autor. Adaptació Manuel Ángel Conejero. Direcció Juli Leal. Teatres de la Diputació de València. Teatre Romea, Barcelona. 
1988. Frankenstein, dramatúrgia de l'autor. Direcció Rosángeles Valls i Edison Valls. Ananda Dansa.
1988. L'home, la bèstia i la virtut, de Luigi Pirandello. Traducció de l'autor. Direcció John Strasberg. Centre Dramàtic de la Generalitat Valenciana, Teatre Principal, Alacant. .
1989. El mussol i la gata, de Bill Manhoff, versió de l'autor. Direcció Rafa Calatayud. La Pavana. Teatro Rialto, València.
1991. Estimat mentider, de Jerome Kilty, versió de l'autor. Direcció Rafa Calatayud. La Pavana. Sala Moratín, València.
1993. El canto de los cisnes, d'Aleksei Arbuzov, versió lliure de l'autor. Companyia Amparo Rivelles / Alberto Closas. Direcció Juan Carlos de la Fuente. Teatre Alcázar, Madrid.
1995. Tres forasters de Madrid, d'Eduard Escalante. Versió de l'autor i Josep Lluís Sirera. Direcció Luis G. Berlanga. Teatres de la Generalitat Valenciana. Teatre Rialto, València.
1995. Los padres terribles, de Jean Cocteau. Traducció i adaptació de l'autor. Direcció Juan Carlos Pérez de la Fuente. Companyia Amparo Rivelles/Nati Mistral, producció Juan José Seoane. Teatre Alcázar, Madrid. 
1996. La dama del mar, d'Henrik Ibsen. Versió lliure de Rodolf Sirera. Direcció Joan M. Gual. Mercat de les Flors, Barcelona.
1996. Divertiments turístics, de Nöelle Renaude. Traducció de Fernando Gómez Grande i de l'autor. Direcció Àngel Miguel i Castejón. La Càmera Teatre. Plaça Palla, Tàrrega.
2001. El miracle d'Anna Sullivan, de William Gibson, versió de l'autor. Direcció Rafa Calatayud. La Pavana. Sala Escalante, València.
2002. La caiguda, d'Albert Camus. Traducció i adaptació de l'autor. Codramatúrgia amb Carles Alfaro. Direcció Carles Alfaro. Teatre Nacional de Catalunya – Moma Teatre. Barcelona.
2003. A ojos cerrados, de Dorothy Parker, Antonia San Juan i Félix Sabroso. Dramatúrgia de l'autor. Direcció coreogràfica Rosángels Valls i Edison Valls. Ananda Dansa. Teatre Rialto, València.
2004. Diktat, d’Enzo Cormann, traducció de Fernando Gómez Grande i de l'autor. Direcció de Lurdes Barba. Tantarantana Teatre, Barcelona
2004. Hedda Gabler, d'Henrik Ibsen, versió de l'autor. Direcció Rafa Calatayud. La Pavana. Teatre Rialto, València.
2006. Què va passar, Wanoulelé?, de Layla Naboulsi, traducció de l'autor. Direcció  Carles Alfaro. Centre d’Arts Escèniques de Salt, Girona.
2008. Tío Vania, d’Anton Txekhov, traducció i adaptació de l'autor, a partir de las propostes dramatúrgiques de Carles Alfaro. Direcció de Carles Alfaro. Centro Dramático Nacional, Teatro María Guerrero, Madrid.
2010. Amar en tiempos revueltos, coescrita amb Antonio Onetti i Josep Maria Benet i Jornet. Direcció Antonio Onetti. Pentación. Teatre Principal, Zaragoza.
2011. Art, de Yasmina Reza, traducció de Fernando Gómez Grande i de l'autor. Direcció Joaquim Candeias. Albena Teatre. Teatre El Musical, València.
2011. Una jornada particular, d'Ettore Scola i Ruggero Maccari, versió de l'autor. Direcció Rafa Calatayud. La Pavana. Teatre Talía, València.
2013. L'estranger, d'Albert Camus, traducció de l'autor, adaptació de Carles Alfaro i l'autor. Direcció Carlos Alfaro. El Canal – Teatre Lliure, Salt, Girona.
2014. L'home invisible, adaptació de l'obra de H. G. Wells. Direcció Rafa Calatayud. La Pavana, Teatre Escalante, València.
2016. Vania, adaptació de Carles Alfaro de l'Oncle Vània, traducció de l'autor. Moma Teatre – Teatros del Canal. Teatre Rialto, València.
 

Posades en escena posteriors i reposicions (Internacionals)

1985. Le venin du théâtre. Direcció André Neyton. Théâtre de la Mediterranée, Toulon. Va participar al Festival d'Avignon del mateix any.
1987. Bloddy Mary Show. Direcció André Neyton. Théâtre de la Mediterranée, Toulon.
1988. The Audition (El verí del teatre). Direcció Astrid Hilne. The Gate Theatre, Londres.
1991. Il veleno del teatro. Direcció: Alessandro Del Bianco. Grup Seme di marzo, Milà.
1992. Le venin du théâtre. Direcció Agathe Alexis. La Comédie de Reims – La Comédie de Béthune.
1992. Le venin du théâtre. Direcció Antoni Tordera. Théâtre de l'Ancre, Charleroi, Bèlgica.
1994. Trucizna teatru (El verí del teatre). Direcció Krzystof Pankiewicz. Teatr Polski, Varsòvia.
1992. El veneno del teatro. Direcció Antonio González. Compañía Regional de Lara. Veneçuela.
1996. To Deleterio (El verí del teatre). Direcció Dimitri Petropoulos. Ionanina, Grècia.
1997. El veneno del teatro. Direcció Raúl Brambilla. Teatro Real, Córdoba, Argentina.
1998. Markíz sa zabáva (El verí del teatre). Direcció Vladimír Oleríny. Divadlo West, Bratislava.
2000. Le venin du théâtre. Direcció Patrick Séraudie. Théâtre Folavril, Toulouse.
2000. Otrov Kazalista (El verí del teatre). Direcció de Nanni Delmestre. Teatar Marin Drizc, Dubrovnik.
2001. El veneno del teatro. Direcció Alberto Rodríguez. Alta Escena, Puerto Rico.
2003. El veneno del teatro. Direcció d’Óscar Erives. Grupo Independiente de Teatro de Arte de Chihuahua, México.
2004. Le Venin du Théâtre. Direcció de Panchika Velez. Théâtre Petit Herbetot, París
2005. The Audition / El veneno del teatro, muntatge bilingüe anglés-espanyol. Direcció Ángel Gil Orrios. Thalia Theatre, Nova York.
2006. Engeki no dokuyaku (El verí del teatre). Direcció Emi Watanabe. Chjinkai Theatre, Tokyo
2006. O veneno do teatro. Direcció de Bartholomeu de Haro. Companyia Veneno do Teatro. Sao Paulo, Brasil.
2013. To Deleterio (El verí del teatre). Direcció Dimitri Petropoulos. Teatro Alkimi, Atenes, Grècia.

Posades en escena posteriors i reposicions (Nacionals)

1972. La Pau (retorna a Atenes), basada en La Pau d'Aristòfanes. Direcció Rodolf Sirera. Teatre Popular de València El Rogle. Castellar, València (nova versió).
1977. El brunzir de les abelles, coescrita amb Josep Lluís Sirera. Direcció Joan Bas. L'Ou Nou, Sant Andreu, Barcelona.
1985. La Pau (retorna a Atenes). Direcció Alejandro Jornet. Grup de Teatre L'Horta, València.
1988. La Pau retorna a Atenas. Direcció María Vázquez. Nova Terra. Teatre Victòria, Barcelona.
1988. La primera de la classe. Direcció Lurdes Barba. T. De B. Barcelona.
1989. La primera de la clase. Traducció Marina Navarro. Direcció Lurdes Barba. Nuevo Teatro de Aragón, Zaragoza.
1991. Bloddy Mary Show. Direcció Pep Sanchis, L'Eina Teatre (després GTUV). Sala Palmireno, València.
1991. El brunzir de les abelles, coescrita amb Josep Lluís Sirera. Direcció Joan Bas. L'Ou Nou. Sant Andreu Teatre, Barcelona.
1993. El verí del teatre. Direcció Orestes Lara. Companyia Flotants. Teatre Poliorama, Barcelona.
1995. El verí del teatre. Direcció Vicent Genovés. Teatres de la Generalitat Valenciana, València.
1996. La Pau. Direció Jaume Belló. Grupo L'Assaig. Sala Bulevard, Lleida.
2003. El veneno del teatro, direcció d’Antonia San Juan. Trece Producciones, Madrid.
2005. El verí. Direcció Sergio Caballero. Mutis pel Fòrum.
2006. El verí del teatre. Direcció d’Agathe Alexis. Espai Joan Brossa, Barcelona
2012. El veneno del teatro. Direcció Mario Gas. Teatros del Canal de la Comunitat de Madrid i Teatro Maipo (Buenos Aires). Teatres del Canal, Madrid. (2013. Teatro Maipo, Buenos Aires)
2017. El verí del teatre. Direcció Joan Peris. Companyia Teatre Micalet. Teatre Micalet, València.

Lectures dramatitzades (Internacionals)

1991. Indian Summer. París.
1994. Un enfant est un cadeau de Dieu. Baionne.
1995. El veneno del teatro. Buenos Aires.
1999. La première de la classe. Marseille.
2000. Indian Summer. Québec.
2001. La première de la classe. París.
2004. Malaise (Maror), París.
2005. Noir silenci, coescrita amb Josep Lluís Sirera. França.
2005. Lo sguardo dell'alchimista. Roma.
2007. Puzzle (Raccord). Direcció Alain Barsacq. París.
2010. Le jour où Bertolt Brecht est mort en Finlande, coescrita amb Josep Lluís Sirera. París.
2011. Benedicat, coescrita amb Josep Lluís Sirera. Direcció Rui Fatri. XX Festival Don Quijote, París.
2012. The Audition. Direcció Silvia Ayguadé. The Albany, Londres.

Lectures dramatitzades (Nacionals)

2000. Silenci de negra, coescrita amb Josep Lluís Sirera. Direcció Juli Leal. Ciclo de Lecturas Dramatizadas SGAE, València.
2001. La mirada de l'alquimista. Direcció Manuel Molins. Ciclo de Lecturas dramatizadas, SGAE, València.
2003. Un home pacífic, dins l'espectacle Paraules contra la guerra.
2003. Punto de fuga. Direcció Guillermo Heras. Ciclo de Lecturas dramatizadas SGAE, Sala Manuel de Falla, Madrid.
2003. Un home pacífic. Barcelona.
2003. Què va passar, Wanoulelé?, de Layla Nabuisi. Traducció Rodolf Sirera. Direcció Carles Alfaro. Sala Moratín, València.
2004. Silenci de negra, coescrita amb Josep Lluís Sirera. Ciclo de Lecturas Dramatizadas SGAE, Barcelona.
2005. El dia que Bertolt Brecht va morir a Finlàndia. Coescrita amb Josep Lluís Sirera. Direcció Pep Sanchis. Assaig, grup de teatre de la Universitat de València. Sala Matilde Salvador, Universitat de València.
2006. Romeo i Julieta, adaptació de l'autor i Josep Lluís Sirera. Direcció Pep Samchis, Assaig (Grup de Teatre de la Universitat de València) – Biblioteca Valenciana.
2007. Benedicat, coescrita amb Josep Lluís Sirera. Direcció Carles Alfaro. SGAE, València.
2011. Punt de fuga. Direcció Edison Valls. Ciclo Lecturas Dramatizadas SGAE. València.
2013. Trio. Direcció Rebeca Valls. Ciclo Lecturas Dramatizadas SGAE, Sala Ultramar, València. 

Obra publicada

Textos dramàtics originals

1972. Homenatge a Florentí Montfort, coescrita amb Josep Lluís Sirera. Edicions 62, Barcelona. (2ª edició corregida i íntegra, 1983).
1975. La pau (retorna a Atenes). Edicions 62, Barcelona.
1976. El brunzir de les abelles, coescrita amb Josep Lluís Sirera. Tres i Quatre, València.
1977. Tres variacions sobre el joc del mirall, amb un epíleg d'homenatge a Alfred Jarry. Edicions 62, Barcelona.
1977. L'estranya metamorfosi de Mademoiselle Delaiguille. En Tres variacions sobre el joc del mirall. Edicions 62, Barcelona.
1977. El misteri de la cambra tancada. En Tres variacions sobre el joc del mirall. Edicions 62, Barcelona. Edicions 62, Barcelona.
1977. Medea. En Tres variacions sobre el joc del mirall. Edicions 62, Barcelona.
1977. Història de la representació frustrada de la llegenda de la princesa trista. En Tres variacions sobre el joc del mirall. Edicions 62, Barcelona. 
1978. Memòria general d'activitats, Edicions 62, Barcelona.
1978. L'assassinat del doctor Moraleda, Edicions 62, Barcelona.
1978. El verí del teatre, Edicions 62, Barcelona.
1979. La màgia dels colors i les banderes, Eliseu Climent, València.
1979. El còlera dels déus, coescrita amb Josep Lluís Sirera. Tres i Quatre , València.
1980. Bloody Mary Show, suggeriments dramàtics per a un espectacle de cabaret. Edicions 62, Barcelona.
1980. El capvespre del tròpic, coescrita amb Josep Lluís Sirera. Tres i Quatre, València.
1980. Intermedi. L'Espill, 5, València.
1981. Històries de desconeguts, exercicis per a siluetes. Cairell, 7, València.
1982. Plany en la mort d'Enric Ribera. Edicions 62, Barcelona
1983. El brunzir de les abelles, coescrita amb Josep Lluís Sirera. Edicions 62, Barcelona.
1984. Arnau. Publicacions de l'Institut del Teatre de Barcelona, Barcelona.
1984. La Pau (retorna a Atenes). En Jordi Teixidor, Alexandre Ballester, Rodolf Sirera. Teatre. Història de la literatura catalana vol. 18, Edicions 62/Editorial Orbis, Barcelona.
1985. La primera de la classe. Edicions 62, Barcelona.
1986. Intermedi. En Històries de desconeguts, exercicis per a siluetes. Edicions 62, Barcelona.
1986. Retorns als orígens. En Històries de desconeguts, exercicis per a siluetes. Edicions 62, Barcelona.
1986. Arriba, escuadras, a vencer... En Històries de desconeguts, exercicis per a siluetes. Edicions 62, Barcelona.
1986. El Príncep. En Històries de desconeguts, exercicis per a siluetes. Edicions 62, Barcelona.
1987. Funció de gala. Tres i Quatre, València.
1987. Números de pallassos. Art Teatral,1, València.
1988. Cavalls de mar, coescrita amb Josep Lluís Sirera. Edicions 62, Barcelona.
1989. Indian Summer. Edicions Bromera, Alzira.
1989. La partidacoescrita amb Josep Lluís Sirera. Edicions Bromera, Alzira.
1991. La partida, coescrita amb Josep Lluís Sirera. Gráficas Estilo, Ajuntament d'Alacant, Alacant.
1992. Cavalls de mar, coescrita amb Josep Lluís Sirera. Generalitat de Catalunya, Barcelona.
1992. Cavalls de mar, coescrita amb Josep Lluís Sirera. Pagès Editors, Lleida.
1992. El triomf de Tirant, coescrita amb Josep Lluís Sirera. Institut Valencià d'Estudis i Generalitat Valenciana, València.
1993. El verí del teatre. Pagès, Lleida.
1993 El brunzir de les abelles, amb Josep Lluís Sirera. Edicions 62, Barcelona.
1993. Històries de desconeguts. En Ll. Villalonga, J. Oliver, J. Brossa, J. M. Benet i Jornet, R. Sirera, S. Belbel: Sis peces de teatre breu. Edicions 62, Barcelona.
1994. La ciutat perduda, coescrita amb Josep Lluís Sirera. Tres i Quatre, Valencia.
1994. Un fill és un regal de Déu. Art Teatral, 11, València.
1995. Maror: les regles del gènere. Edicions 62, Barcelona.
1995. La caverna. Generalitat de Catalunya – Lumen, Barcelona.
1995. La princesa del desert. Editorial Bromera, Alzira.
1995. Plany en la mort d'Enric Ribera. En Oliver, Pedrolo, Benet i Jornet, Sirera: Teatre. Les millors obres de la literatura catalana. Edicions 62, Barcelona.
1998. Falta. En Al borde del área. Muestra de Teatro Español de Autores Contemporáneos, Alacant.
1999. Punt de fuga. Edicions 62, Barcelona.
1999. L'última cinta, en Sopa de ràdioEscena, 64, Barcelona.
2000. Silenci de negra, coescrita amb Josep Lluís Sirera. Tres i Quatre, València.
2000. El triomf de Tirant, coescrita amb Josep Lluís Sirera. Edicions Bromera (Col·lecció Teatre núm. 24), Alzira.
2002. Lluvia. En La Confesión. Publicaciones de la Asociación de Autores de Teatro, Madrid.
2003. La mirada de l'alquimista: obra per a titelles i actors, en Umbracles. MITA, Ajuntament d'Albaida.
2005. Pla de vol, en18 textos breus per felicitar-nos. Arola Editors, Tarragona.
2005. La partida, coescrita amb Josep Lluís Sirera. Edicions Bromera, Alzira.
2005. Raccord, Edicions Proa, Barcelona.
2006. Benedicat, coescrita amb Josep Lluís Sirera. Tres i Quatre, València.
2006. El dia que Bertolt Brecht va morir a Finlàndia, coescrita amb Josep Lluís Sirera. Universitat de València, València.
2009. El verí del teatre / L'assassinat del doctor Moraleda. Edicions 62, Barcelona.
2010. El verí del teatre. Educaula, Barcelona.
2013. El veneno del teatro: diálogo entre un aristócrata y un comediante  / Trío. Adaptació José María Rodríguez Méndez / Traducció Ignacio Diago i Rebeca Valls. SGAE, Madrid.
2015. Trio. Edicions Bromera, Alzira.

 

Dramatúrgies, traduccions, adaptacions i versions teatrals

1982. La dama del mar, d'Henrik Ibsen. Edicions 62, Barcelona.
1987. La farsa de misser Pere Pathélin, traducció i adaptació de l'anònim francés del s. XV. Tres farses populars sobre l'astúcia. Tres i Quatre, València.
1987. Peret o els miracles de l'astúcia, adaptació del conte popular valencià. Tres farses populars sobre l'astúcia. Tres i Quatre, València.
1987. El nas tallat, adaptació de un conte de J. Timoneda. En Tres farses populars sobre l'astúcia. Tres i Quatre, València.
1990. La infanta Tellina i el rei Matarot, atribuïda al Padre Francesc Mulet i adaptada por Josep Lluís i Rodolf Sirera. Revistes valencianes. Edicions 3 i 4, València. (2a ed. Revisada 2002)
1990. A l'Edén me'n vull anar (o el judici celestial d'El virgo de Vicenteta), inspirada en l'obra de Josep Bernat i Baldoví, coescrita amb Josep Lluís Sirera. Revistes valencianes. Tres i Quatre, València. (2a ed. revisada 2002)
1990. Tres forasters de Madrid, d'Eduard Escalante. Versió lliure de Josep Lluís Sirera , adaptació de R. Sirera. Revistes valencianes. Tres i Quatre, València. (2a ed. Revisada 2002)
1991. L'home, la bèstia i la virtut, de Luigi Pirandello. Edicions Bromera, Alzira.
1992. El mussol i la gata, de Bill Manhoff. Centre Dramàtic de la Generalitat Valenciana, València. 
1992. Estimat mentider, de Jerome Kilty. Traducció amb Empar Jiménez. Centre Dramàtic de la Generalitat Valenciana, València.
1993. El cant de la balena abandonada, de Yves Lebeau. Traducció amb F. Gómez Grande. En Teatre francès contemporani. Tres i Quatre, València.
1993. Cambres, de Philippe Minyana. Traducció amb F. Gómez Grande. En Teatre francès contemporani. Tres i Quatre, València.
1993. La temptació d'Antoine, de Yves Renard, amb Fernando Góméz Grande. En Teatre francès contemporani. Tres i Quatre, València.
1993. Divertiments turístics, de Nöelle Renaude, amb Fernando Gómez Grande. En Teatre francès contemporani. Tres i Quatre, València.
2004. Hedda Gabler, d'Henrik Ibsen. Edicions Bromera, Alzira.
2005. Romeo i Julieta, de W. Shakespeare. Edicions Bromera, Alzira.
2005. La caiguda. Teatres de la Generalitat Valenciana, València.
2005. La nova Europa: escenes d'un continent unificat, de John London. Traducció de J. London, revisada per Josep Lluís i Rodolf Sirera. Tres i Quatre, València.
2008. Tío Vania, d'Anton Txekhov, traducció i adaptació de l'autor a partir de les propostes dramatúrgiques de Carles Alfaro. Centro Dramàtico Nacional, Madrid.
2008. Què va passar Wanoulelé?, de Layla Nabulsi.  Pausa , 30, Barcelona.
2011. Una jornada particular, de Ettore Scola. Traducció i adaptació de l'autor. Primer Acto, 340, Madrid.
2013. Art, de Yasmina Reza. Traducció amb F. Gómez Grande. Edicions Bromera, Alzira.
 
Altres traduccions, adaptacions i versions inèdites i/o estrenades.
1984. El jardí dels cirerers, d'Anton Txékhov.
1991. Macbeth, de W. Shakespeare.
1993. El canto de los cisnes, d'Aleksei Arbuzov.
1995. Los padres terribles, de Jean Cocteau.
1999. Luz de gas, de Patrick Hamilton.
2004. Diktat, d’Enzo Corman, traducció de Fernando Gómez Grande i de l'autor.
2013. L'estranger, d'Albert Camus, traducció de l'autor, adaptació de Carles Alfaro i l'autor.
2014. L'home invisible, adaptació de l'obra de H. G. Wells. 

Reflexió i investigació teatral de l'autor: Llibres

1975. Inici d'una anàlisi crítica de la producció teatral de Faust Hernández Casajuana, amb Josep Lluís Sirera. Finalista en el Premi d'Assaig «Joan Fuster», Premis «Octubre», València. (Inèdit)
1982. Dels teatres de la Diputació al Centre Dramàtic de la Generalitat Valenciana. (Inèdit)
1989. “El Encubierto de València” y “Juan Lorenzo”, dos obras teatrales de García Gutíerrezsobre las Germanías. (Inèdit)
1991. El teatre a l'escola, amb Manel Cubedo, Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, València
1993. Faust Hernández Casajuana: Teatre,  introducció i edició amb Josep Lluís Sirera. Institució Valenciana d'Estudis i Investigació, València.
1995. Eduard Escalante: Teatre original complet,  edició crítica amb Josep Lluís Sirera. Institució Valenciana d'Estudis i Investigació, València.
2010. Tot travessant el desert: l'autor com adaptador, quatre casos. Punctum-Màster Oficial Interuniversitari d'Estudis, Lleida.

 

Reflexió i investigació teatral de l'autor: programes de mà

1974. “Presente y futuro del teatro Valenciano”, pròleg a Plany en la mort d'Enric Ribera. Pipirijaina, 6-7, Madrid, p. 9-18.
1974. “El teatre”. Noticia e imagen del País Valenciano. Temas y Noticias, València.
1972. “Notes sobre l'homenatge”, introducció a Homenatge a Florentí Montfort, de Josep Lluís i Rodolf Sirera, Edicions 62, Barcelona, p. 103-104.
1974. Pròleg a la versió teatral de Maria Aurèlia Capmany del Tirant lo Blanc de Joanot Martorell, Editorial Gorg, Col·lecció Les Roques, València.
1976. “Programa de mà”. El brunzir de les abelles. El Rogle, València.
1978. “El teatro catalán contenporáneo”, amb Xavier Fàbregas. El teatro actual, vol. 1. Universidad Complutense, Madrid.
1982. “Notes sobre la versió”. La Dama del mar, d'Henrik Ibsen. Edicions 62, Barcelona.
1983. “Sobre l'ús lingüístic a l'obra”, amb Josep Lluís Sirera, Homenatge a Florentí Montfort, Edicions 62, Barcelona, p. 19-20.
1986. Sessions extraordinàries de treball del Consell Assessor de Teatre, Conselleria de Cultura, València, p. 31/ 99-102 /137-140
1986. “Toni Cabré: una clara voluntat d'estil dramàtic”, pròleg a Oh, bit, de Toni Cabré, Diputació Provincial d'Alacant, Alacant, p. 9-12,
1987. “Joan Brossa: un pelegrí”. Tramesa d'art en favor de la creativitat, Ajuntament de València.
1987. “Els teatres públics”. Congrés internacional de Teatres a Catalunya, vol. 3, Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, p. 145-162.
1988. “Theater und tanz im heutigen Spanien”, amb José Argente. Sommerszene Salzburg, programa-catàleg, Salzburgo.
1988. “Xavier Fàbregas i el teatre valencià entre els dos pròlegs de l'Homenatge a Florentí Montfort”,  Estudis Escènics, 30, Institut del Teatre, Barcelona.
1989. “Enrique Rambal y la historia del teatro español contemporáneo”. Rambal, mago de la escena española,  Utiel.
1990. “Els clàssics d'un teatre sense clàssics”, introducció amb Josep Lluís Sirera. Revistes valencianes. Tres i Quatre, València, p. 9-15. 
1991. “La llengua del teatre al País Valencià”, Actes de les I Jornades sobre llengua i creació literària. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Barcelona.
1992. “Fomento del autor desde las entidades públicas”. República de las Letras, 35, Madrid.
1992. “El Trovador de García Gutiérrez”. Àrea de Música de l'IVAECM de la Generalitat Valenciana, València.
1994. “Teatro español: 1978-1992”. Diablotexto, Universitat de València, p.41-49.
1995. “Armando Moreno i el teatre valencià”. Teatres de la Generalitat Valenciana. Butlletí informatiu, gener-març, València.
1996. “Drama and Society, en Contemporary Catalan Theatre: An Introduction”. The Anglo-Catalan Society Occasional Publications, 9, Sheffield.
1997. “Dansa València: deu anys fonamentals per a la dansa contemporània espanyola”, en Moviments, Panoràmica de la dansa contemporània espanyola: una dècada en moviment. Generalitat Valenciana, Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, València.
1997. Introducció a Baltasar Porcel: Obres Completes, vol. VII. Proa, Barcelona.
1998. “Teatre contra política?” Teatre contra política. La Tarumba Teatre – Edicions Bromera, Alzira. pp.19-27.
1999. Sobre el teatro catalán de fin de siglo y la obra de Jordi Galcerán”, pròleg a Palabras encadenadas, de J. Galcerán. Publicaciones ADE, Madrid.
2000. “Benet i Jornet: el triunfo de la constancia”. Cuadernos de dramaturgia contemporánea, 6, Muestra de Teatro Español de Autores Contemporáneos, Alacant.
2001. “Teatre català: retorn alas temes polítics?”. Conferència al Centre d'Études Catalanas de l'Université Paris Sorbonne (Paris IV). Parnaseo, Documentos, Universitat de València.
2002. Pròleg a  A ras del cielo, de Juan Luis Mira. Muestra de Teatro Español de Autores Contemporáneos, Alacant.
2003. “Inèrcia”. Moma Teatre. Vint anys de coherència. Edicions Bromera, Alzira.
2004. “Si la revolución es imposible, dejemos por lo menos de dar la vara”. Teatro, utopía y revolución (Acción Teatral de la Valldigna IV),  Universitat de València, p. 189-204.
2005. “Gerard Vázquez: la trajectòria ascendent d’un autor”, pròleg a Quid pro quo, de Gerard Vázquez. Proa, Barcelona.
2005. “La caiguda: una adaptació per a l'escena”. La caiguda, d'Albert Camus. Teatres de la Generalitat Valenciana, València, p.9-10.
2006. “No hi ha segon acte sense primer”. 25 anys pràcticament inventats. Bambalina, teatre practicable. Bambalina Titelles, València, p.36.
2007. “Punto y aparte”. Ananda Dansa, del ball a la paraula. Universitat de València.
2010. “Las trampas (gozosas) del azar”, pròleg a Proyecto Exprés, de Carmen Losa. Agencia Española de Cooperación Internacional para el Desarrollo, Madrid.
2011. “Al·legat sobre la producció escènica: unes notes molt poc metòdiques a manera d’introducció”, pròleg al llibre Al·legat sobre la producció escènica, de Roberto Lisart i Manuel Chaqués. Universitat de València, València.
2011. “La dècada prodigiosa a la Ciutat Margada”, amb Josep Lluís Sirera, Estudis Escènics, 38, Institut del Teatre , Barcelona.
2012. Telenovelas y series diarias. Evolución de las series diarias. Un poco de historia”. El guión para series de Televisión. Instituto RTVE, Madrid, 2012.
2014. El autor también es importante”. Treinta años de la Compañía de Teatro Jácara. Instituto de Cultura Juan Gil-Albert, Alacant.
 

Reflexió i investigació teatral de l'autor: premsa, publicacions culturals i especialitzades

1971. “Reflexions davant un llibre de teatre popular”. Gorg, 15, València, p. 20-23.
1971. “Teoria d'un teatre valencià (I)”. Gorg, 25, València, p. 40-41.
1971. “Teoria d'un teatre valencià (II)”. Gorg, 26, València, p. 40-41.
1972. “Teoria d'un teatre valencià (III)”. Gorg, 28, València, p. 42-43.
1972. “Notes sobre teatre valencià”. Serra d'Or núm. 154, Barcelona, p.53-56.
1973. “Teatro valenciano”. La Marina, 11, València, p. 17-23.
1973. “Brecht, setenta-cinc anys”. La Marina, 12, València, p. 30.
1973. “Teatro y comunidad”. La Marina, 29, València, p. 25-26. 
1973. “Sobre la producción teatral en València”. Cartelera Turia, 3 novembre, València. 
1973. “Para una acción teatral en la base”. Cartelera Turia, 17 novembre, València. 
1974. “Teatre faller: criptocultura i fugida de la realitat”. Els Quaderns, Editorial Gorg, València.
1974. “Manifest de la Societat Coral el Micalet”. Coescrit amb altres autors. Levante, 5 de febrer, València.
1974. “Al·legro en do major per a un passatemps”, Serra d'Or núm. 177, Barcelona, p.59.
1974. “”El concurs de teatre de Vila-real”. Serra d'Or núm. 177, Barcelona, p.59
1974. “Bilingüismo. La polémica. El País Valenciano: notas sobre una cultura”. Revista Pipirijaina núm. 2, Madrid, pp. 1-2. 
1974. “El retaule del flautista de Jordi Teixidor”. Serra d'Or núm. 181, Barcelona, p. 107-108.
1974. “Eduard Escalante y el teatre valencià”. Primer acto, 168, Madrid, p. 56-57.
1974. “Valencia: unas jornadas fallidas”. Primer Acto, 169, Madrid, p. 72.
1974. “Valencia: el Teatro Principal en el candelero”. Primer acto, 170, Madrid, p. 94.
1974. “Resumen de la temporada teatral en Valencia”. Cartelera Turia, juliol-agost, València.
1974. “Teatro Valenciano: progresos e impotencias”. Cartelera Turia, 544, València.
1974. “El Público”. Cartelera Turia, 556, València.
1974. “València: El concurs de teatre i la Junta Central Fallera”, escrit amb Josep Lluís Sirera, Serra d'Or núm. 181, Barcelona, p.107.
1974. “El teatre”. Noticia e imagen del País Valenciano. València.
1974. “El crític”. Cartelera Turia, desembre, València.

1975. “El xip xip del xap xap triqui tric trac trac truc”. Serra d'Or núm. 192, Barcelona, p. 60.
1975. “L'hort dels cirerers d'Anton P. Txekhov”. Serra d'Or núm. 189, Barcelona, p. 91.
1975. “Les Vespes d'Aristòfanes”. Serra d'Or núm. 188, Barcelona, p. 54.
1977. “Les misèries de l'autor teatral”, Serra d'Or núm. 219, Barcelona.
1979. “Barrejat Escalante, maneres de treballar un mite: Notes sobre el darrer espectacle del grup valencià Carnestoltes”, Serra d'Or, 238-239, Barcelona, p.95-96.
1979. “Projecte de gestió teatral de la Conselleria de Cultura”. Papers de Teatre, març, Conselleria de Cultura, València.
1979. “De l'afició – o el vici – del teatre”. Avui, 4 de maig, Barcelona.
 
1981. “La revolta de les bruixes imprudents (notes per a una lectura del teatre de Josep Maria Benet i Jornet”, Els Marges, 22/23, Barcelona.
1984. “Sentir de nuevo la fascinación de la escritura”. El Público, 10-11, Madrid, p.49.
1985. “Sobre l'escriptura teatral”, La Rella núm. 4, pp. 67-83.
1987. “De l'autor Josep Maria Benet i Jornet i la tècnica de les dissolvències: El manuscrit d'Alí Bei”, La Tramoia, 2, Elx.
1988. “Una agitada vida cultural (1834-1868)”, amb Josep Lluís Sirera. Batllia, 8, Diputació de València, València.
 
1989. “Teatres de butxaca”. El Temps núm. 286, València, p.52-53.
1989. “Record d'un home de teatre”. El Temps núm. 284, València, p.65.
1989. “¡Carai, quina comèdia”. El Temps núm. 284, València, p.53.
1989. “Un centre dramàtic, ¿per què?”. Saó, 116, València, p.49.
1990. “Introducció”. La Pau (retorna a Atenes), de l'autor. Edicions 62, Barcelona, pp. 7-22.
1990. “Impúdicia”. Escena núm. 7, Barcelona, p.30.
1990. “Els anys del gran canvi”. El Temps núm. (1 de gener), València, p.79
1990. “Desig i realitat”. El Temps núm. (22 de gener), València, p.54-55.
1990. “L'hàbit del teatre”. El Temps núm. (5 de març), València, p.49
1990. “El gegants del Lliure”. El Temps núm. (12 de març), València, p.53.
1990. “Una llengua per al teatre valencià contemporani”. El Temps núm. 365, València, p.65-66.
1990. “Dues nits d'estrena”. Escena núm. 6, Barcelona, p.16.
1990. “Una llengua per al teatre valencià contemporani”. Serra d'Or, 365, Barcelona, p. 65-66.
1992. “Nuevos tiempos, antigua cultura”. Primer Acto, 246, Madrid, p.20-24.
1993. “La maduresa d’un autor: Josep M. Benet i Jornet, de Revolta de bruixes a Fugaç”. Caplletra, 14, Barcelona.
1995. “Eduard Escalante: cent anys”. Pensat i fet, març, València.
1996. “Un fester en el teatre d’Escalante”. Pensat i fet,  març, València.
1996. Cuatro décadas de escritura teatral en España”, en Cuadernos de Dramaturgia Contemporánea, núm. 1, IV Muestra de Teatro Español de Autores Contemporáneos, Alacant.
1996. “Molt més que comèdia”, El Temps núm. 630, València, p. 87.
1999. “Producción pública y lengua”, en ADE teatro,  núm. 75, Madrid.

2000. “Pepe Sanchis Sinisterra, memoria y recuerdo”, paraules pronunciades amb motiu de l’acte d’homenatge a l’autor, en la VIII Muestra de Teatro Español de Autores Contemporáneos. Cuadernos de dramaturgia contemporánea, núm. 5, Alacant.
2000. Rellegir-nos”, en L’Illa, revista de lletres d’Editorial Bromera, núm. 25, Alzira.
2002. “Teatre, cinema i televisió, l’ús del diàleg”, en Caplletra, núm. 33, València.
2006. “De la televisión al teatro: una contaminación no siempre positiva (o un viaje para el que no siempre se consigue billete de retorno”, Las Puertas del Drama núm. 27, AAT, Madrid.  pp. 9-12

2010. “Contradicciones”, article per al número especial dedicat a la Muestra de Alicante de Teatro Español de Autores Contemporáneos. Revista Primer Acto, núm. 335, Madrid, p. 41-43.
2011. “Una jornada particular»: una versión para La Pavana”. Primer Acto, 340, Madrid, p.19-22.
2011. El teatro valenciano en los 70 y los 80: una experiencia personal”, article a la revista Ukränia, laboratorio de anagnórisis teatral, núm 2, València.
2012. “Monocultivo”. Primer Acto, 343, Madrid, p.115.
2013. “Taula rodona sobre la projecció exterior del teatre basc, català i castellà des de finals del segle XX a l'actualitat”, Estudis Escènics, Institut del Teatre, Barcelona, núm. 39-40.
2014. “El Teatro Principal de València”, Serra d'Or nº649, Publicacions de l'Abadía de Montserrat.
2014. “El Teatre Rialto i la Sala Moratín”, Serra d'Or nº650, Publicacions de l'Abadía de Montserrat.
2014. “Privats amb vocació pública”, Serra d'Or nº651, Publicacions de l'Abadía de Montserrat.
2014. “De la gestió institucional a la privada”, Serra d'Or nº652, Publicacions de l'Abadía de Montserrat.
2014. “Espais alternatius”, Serra d'Or nº653, Publicacions de l'Abadía de Montserrat.
2014. “Punt final: un exemple”, Serra d'Or nº654, Publicacions de l'Abadía de Montserrat.
2015. “No arrojar nunca la toalla”, Primer Acto, 348, Madrid, p.30-31.
2015. “Paco Zarzoso: Sortir del Teatre amb fam de tempestes”. Pausa, 37, Barcelona.
2015. “Congreso de Urueña”. Artescenicas, 1, Madrid, p. 29-32.
2015. “Encuentro a pares. Ernesto Caballero / Rodolf Sirera”. Artescenicas, 1, Madrid, p.46-50.
2015. “La assemblea general de académicos”, amb Antonio Castro. Artescenicas, 2, p. 37-40.
2016. “Teatro en televisión”. Artescenicas, 6, Madrid, p. 71.


 

Obra traduïda

ANGLÈS
1998.  The audition (El verí del teatre). Traducció de John London. En Plays International vol. 3, núm. 12. Londres.
2000. The audition (El verí del teatre). Traducció de John London. En Modern Catalan Plays. Methuen, Londres.
2012. Continuity (Raccord). Traducció de John London. En Theatre Forum, International Theatre Journal, núm 41. Departament of Theatre and Dance, University of California, San Diego, USA.


BULGAR
Inèdites i/o estrenades:
2011. El verí del teatre, traducció Stephan Tanev.
 
CASTELLÀ
1974. Llanto por la muerte de Enrique Ribera, revista Pipirijaina textos, 6/7 Madrid.
1985. El veneno del teatro. Traducció José María Rodríguez Méndez. Preyson, Madrid.
1991. El veneno del teatro. Traducció de l'autor. Centro de Documentación Teatral, Madrid.
1992. Indian Summer. Traducció de l'autor. SGAE, Madrid.
1993. Caballos de mar, coescrita amb Josep Lluís Sirera. Traducció dels autors. SGAE, Madrid.
1993. La primera de la clase. Traducció Marina Navarro. Secretariado de Publicaciones, Murcia.
1998. Las reglas del género. Traducció de l'autor. SGAE, Madrid. 
1998. Falta. En Al borde del área. Muestra de Teatro Español de Autores Contemporáneos, Alacant.
2002. Punto de fuga. Muestra de Teatro Español de Autores Contemporáneos, Alacant.
2003. La mirada del alquimista: obra para marionetas y actores. Traducció de l'autor. Caos Editorial, Madrid.
2005. La caverna, traducció Carles Sirera. Primer Acto. El teatro de papel, 1, Madrid.
2008. Benedicat, coescrita amb Josep Lluís Sirera. (http://www.catalandrama.cat).
2008. El día que Bertolt Brecht murió en Finlandia, coescrita amb Josep Lluís Sirera. (http://www.catalandrama.cat).
2008. Raccord. Traducció de l'autor. (http://www.catalandrama.cat).
2013. Trío. Traducció Ignacio Diago i Rebeca Valls. Teatro de Autor, SGAE, Madrid.

Inèdites i/o estrenades:
1986. La primera de la clase. Traducció Marina Navarro.
1986. Números de payasos. Traducció de l'autor.
1987. El Show de Bloody Mary. Traducció Manuel Sánchez.
1992. El triunfo de Tirant. Traducció Jorge García. 
1995. The Bloody Mary. Traducció José Luis Sáiz, Ángel Burgos i Xosé Castro.
1998. Un hijo es un regalo de Dios. Traducció de l'autor.
2002. Silencio de negra, coescrita amb Josep Lluís Sirera. Traducció dels autors.
 
CROATA
Inèdites i/o estrenades:
2000. Otrov kazalista (El verí del teatre), traducció de Nenni Delmestre.


ESLOVAC.
1998. Hra so smrťou, (El verí del teatre), dins Súčasná španielska dráma. Traducció Vladimir Oleríny. Centre Nacional de Teatre, Bratislava.

ESTONIÀ
Inèdites i/o estrenades:
2011. Artist (El verí del teatre),  traducció de Hendrik Toompere
 
FRANCÈS
1995. Indian Summer. Traducció Mila Casals. Éditions de la Femme Pressée, Montreuil-sous-Bois.
1999. Le venin du théâtre. Traducció Pep Planas i Christian Camerlynck. Éditions de l'Amandier, París.
2001. Le première de la classe. Traducció André Delmas. Éditions du Laquet, París.
2002. Malaise (Maror: les regles del gènere). Traducció Chantal Faure, Éditions du Laquet, París.
2005. Noir silence (Silenci de negra), coescrita amb Josep Lluís Sirera. Traducció Josep Maria Vidal.  Éditions de l'Amandier, París.
2006. Puzzle (Raccord). Traducció André Delmas. Éditions de l'Amandier, París.
2008. Benedicat, coescrita amb Josep Lluís Sirera. Traducció Raül-David Martínez Gili. Éditions de l'Amandier, París.
2009. Le jour où Bertolt Brecht est mort en Finlande, coescrita amb Josep Lluís Sirera. Traducció André Delmas. Les Éditions de l'Amendier/Theatre, Paris. 
2009. Indian Summer. Traducció Mila Casals. Les Éditions de l'Amendier/Theatre, Paris.
Inèdites i/o estrenades:
1983. Le venin du théâtre. Traducció Marise Badiou.
1987. Bloody Mary Show. Traducció Josyane Ferrié.
1991. Le poison du théâtre. Traducció Claude Demarigny.
1994. Un enfant est un cadeau de Dieu. Traducció Mila Casals.
1999. Faute. Traducció Mila Casals.
2000. Le venin du théâtre. Traducció Patrick Séraudie.
 
 
GALLEC
Inèdites i/o estrenades:
1997. O veleno do teatro. Traducció Xerome Calero.
2006.  O veleno do teatro. Traducció Fran Peleteiro.
 
GREC
2006. Indian summer. Traducció de María Chatziemmanouil. Revista literaria Temas de Literatura, 31, Atenes. / http://www.catalandrama.cat/obres/indian-summer
 
Inèdites i/o estrenades:
1996. Το δηλητήριο (El verí del teatre). Traducció D. B. Petropouloç.
2011. Maror. Traducció de María Chatziemmanouil.
 
HONGARÈS.
2001. Színház és méreg (El Verí del teatre), dins Modern katalán színház II. Traducció Zsuzsana Tomcsányi). Íbisz Könyvkiadó, Budapest.



ITALIÀ
1994. Il veleno del teatro (El verí del teatre). Traducció Trad. María Isabel López Teruel Lecce. Capone, Lecce.
2006. Lo sguardo dell'alchimista: opera per burattini e attori (La mirada de l'alquimista: obra per a titelles i actors). Traducció Barbara Foresti. Caos Editorial, Madrid. (llibre electrònic)

Inèdites i/o estrenades:
1990. Il veleno del teatro. Traducció Luís Quirante.
1992. Il veleno del teatro. Traducció Lucio d'Arcangelo.
1993. Il veleno del teatro. Traducció Irina Bajini.
2000. Funcione di gala. Traducció M. Luisa Argano.

JAPONÉS
Inèdites i/o estrenades:
2006.  Engeki no dokuyaku (El verí del teatre),  traducció Emiko Yoshikawa.
 
POLONÉS
Inèdites i/o estrenades:
1992. Trucizna teatru (El verí del teatre). Traducció Marcel·lí Minc.
 
PORTUGUÉS
Inèdites i/o estrenades:
1995. O veneno do teatro, traducció José Blanco Gil.
1998. O veneno do teatro, traducció Maria do Carmo Abreu.
2001. O veneno do teatro, traducció Tereza Aline, Junior Samapio i Pedro Mendoça.
 
 

Obra premiada

1971.  Premi Especial del Jurat en el I Premi de teatre Ciutat d’Alcoi, per Homenatge a Florentí Montfort, coescrita amb Josep Lluís Sirera.
1972. Premi Ciutat de Granollers de Teatre, per Plany en la mort d'Enric Ribera.
1975. Premi de la Crítica Serra d'Or de Teatre, per Plany en la mort d'Enric Ribera.
1976. Premio Carlos Arniches de Alicante, per El còlera dels déus, coescrita amb Josep Lluís Sirera.
1977.  Premi Serra d’Or de la Crítica, per El brunzir de les abelles, coescrita amb Josep Lluís Sirera.
1977. Premi de Teatre Ciutat d’Alcoi, per El capvespre del tròpic, coescrita amb Josep Lluís Sirera.
1978. Premi Ciutat de Barcelona de Teatre, per Plany en la mort d'Enric Ribera.
1978. Premi Ignasi Iglésias, per Arnau.
1981. Premi València de la crítica, per El capvespre del tròpic, coescrita amb Josep Lluís Sirera.
1981. Premi Crítica Serra d'Or de Teatre, per Bloody Mary Show.
1982. Premi de Produccions Teatrals de la Diputació de València, per Arnau.
1988. I Premi de Teatre “Teatre Principal” de Palma per a textos escènics, per Cavalls de mar, coescrita amb Josep Lluís Sirera.
1989. Premi Serra d’Or de la crítica, per Cavalls de mar, coescrita amb Josep Lluís Sirera.
1989. Premi Sanchis Guarner, rebut pel conjunt de la seva obra.
1992. I Premi de Teatre de la Comunitat Valenciana, per Indian Summer.
1993.  XVIII Premi Born de teatre, Ciutadella, per La ciutat perduda, coescrita amb Josep Lluís Sirera.
1995. Premi Crítica dels Escriptors Valencians de Teatre, per La ciutat perduda, coescrita amb Josep Lluís Sirera.
1997. Premi Nacional de Cultura de Teatre de la Generalitat de Catalunya, per la representació de Maror i per la seva trajectòria.
2000. Premi Cavall Verd-Jaume Vidal Alcover de teatre, per Punt de fuga.
2002.  Premi Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana al millor text teatral publicat en català, per Silenci de negra, coescrita amb Josep Lluís Sirera.
2002. Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians de Teatre, per Silenci de negra, coescrita amb Josep Lluís Sirera.
2002. Premi Nacional de la Crítica valenciana a la millor contribució dramatúrgica, per la traducció i adaptació de La caiguda, d'Albert Camus.
2003. Premi Max Aub al millor text o versió dins els Premis de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana, per La caiguda, d'Albert Camus.
2003. Premi María Martínez Sierra de l'Asociación de Directores de Escena a la millor traducció o versió, per La caiguda, d'Albert Camus.
2006. Premi Max al millor autor teatral, per Raccord.
2010. Premi AAPV Millor aportació Teatral, per Zero Responsables.
2014. Premi Max a la millor adaptació teatral, conjuntament amb Carles Alfaro, per L'estranger, d'Albert Camus.

 

Bibliografia

Llibres

DD. AA. (2014) Rodolf Sirera: Actes de las III Jornada sobre els Escriptors Valencians Actuals, celebrada el dia 4 de maig de 2012 en València. Generalitat Valenciana-AVL, València.
GALLÉN, E. i altres (1999). Aproximació al teatre de Rodolf Sirera. Bromera, Alzira.
PALOMERO, J (1995). D'Eduard Escalante a Rodolf Sirera, perspectiva del teatre valencià modern. Tabarca de Llibres, València. 
PÉREZ GONZÁLEZ, Rafael (1998) Guia per recórrer Rodolf Sirera. Barcelona: Institut del Teatre, Barcelona.
ROSSELLÓ, Ramon X. (ed.) (2000) Aproximació al teatre valencià actual (1968-1998),  Universitat de València, col·lecció Teatro Siglo XX, núm. 10, València.
SIRERA, Josep Lluís (1981). Passat, present i futur del teatre valencià. Institució d'Alfons el Magnànim, València.
 

Articles, capítols, pròlegs

ASZYK, U. (1993). “Daleki i nieznajomy wspólczesny teatr hiszpanski: z refleksju przed premiera Apage, Satana!  i Trucizny teatru”, en el programa de l'estrena d'El verí del teatre  en el Teatr Polski de Varsòvia.
FARRÉS, J. (1984). "Plany en la mort d'Enric Ribera, una simfonia?"- Ratlles (Quatre), Universitat de Barcelona.
BENET i JORNET, J. M. (1978). Pròleg a L'assassinat del doctor Moraleda i El verí del teatre. Edicions 62, Barcelona.
- (1982). Pròleg a Plany de la mort d'Enric Ribera. Edicions 62, Barcelona. 
- (2006). "Caiguda i resurrecció del text teatral (notes sobre una època)", El teatre de Josep M. Benet i Jornet: 'L'habitació del nen' i altres. Éditions de la Tour Gile, Péronnas, p. 169-215.
BOU, E. (1986). "Rodolf Sirera", dins Riquer, Comas, Molas: Història de la literatura catalana,  vol. XI, Ariel, Barcelona.
BUFFERY, H. (2007). "The 'Placing of Memory' in Contemporary Catalan Theatre". Contemporary Theatre Review, 397, p. 385-397.
CARBÓ, F. (1993). Literatura actual al País Valencià. Institut Universitari de Filologia Valenciana – Abadía de Montserrat, València-Barcelona, p.177-194.
-(1995). "Rodolf Sirera i la renovació del teatre valencià". Caplletra, 14, Barcelona.
CIURANS, E. (2005). "El temps i els seus habitants". Assaig de Teatre, 46, Barcelona, p. 207-208.
DIAGO, N. (1987). “De la brevedad del teatro: tradición y vanguardia. (A propósito de tres farsas de Rodolf Sirera)”. Art Teatral, 1, València.
DÍAZ, J. W. (1981). “Rodolf Sirera: Bloody Mary Show, suggeriments dramàtics per a un espectacle de cabaret”. World  Literature today,  Universitat d'Oklahoma, USA.
FÀBREGAS, X. (1972). “Josep Lluís i Rodolf Sirera, o la possibilitat d'un nou teatre valencià”, pròleg a la primera edició d'Homenatge a Florentí Montfort, Edicions 62, Barcelona.
-(1978). Història del teatre català,  Barcelona, Millà, pàgs. 326-329.
-(1980). “De la Gloriosa a la primera guerra colonial”, sobre la trilogia La desviació de la paràbola,  inclosa com a pròleg a l'edició d'El capvespre del tròpic, Tres i Quatre, València.
-(1984). “Rodolf Sirera: La Pau (retorna a Atenes)”, en Història de la literatura catalana, Edicions 62/Editorial Orbis, Barcelona.
FARRÉS, J. (1984). “Plany en la mort d'Enric Ribera,  una simfonia?”. Ratlles (Quatre), Universitat de Barcelona.
FERRER, E. (1981). "Rodolf Sirera". Literatura i societat. País valencià. Segle XX. Tres i Quatre, València.
FORCADAS, A. M. (1978). “Rodolf Sirera: Tres variacions sobre el joc del mirall”, World Literature today,  Universitat d'Oklahoma, USA,.
-(1996).  “Rodolf Sirera: Maror: Les regles del gènere”, World Literature today,  Universitat   d'Oklahoma, USA.
GALLÉN, E. (1989). “Històries de desconeguts,  de Rodolf Sirera”. Sis peces de teatre breu, Edicions 62,  Barcelona.
-(1995). Pròleg a Teatre. Les millors obres de la literatura catalana. Edicions 62, Barcelona.
-(1995). Pròleg a Maror. Edicions 62, Barcelona.
-(1999). “Notícia de la recepció del teatre de Rodolf Sirera a Barcelona”. Aproximació al teatre de Rodolf Sirera. La Tarumba Teatre – Edicions Bromera, Alzira.
-(2002) "La muralla (quasi) inexpugnable. Notícia del tema de la Guerra Civil. Memòria i ficció". Literatura de la Guerra Civil. Memòria i ficció. IEI, Lleida, p. 63-80.
-(2004). “Un dramaturg per a una escena estable”. Cuadernos de Dramaturgia Contemporánea, 9, Muestra de Teatro Español de Autores Contemporáneos, Alacant.
-(2006). “Dramaturgs sense tradició. A propòsit de la generació del Premi Sagarra”. I Simposi Internacional sobre Teatre Català Contemporani. De la Transició a l’actualitat. Diputació de Barcelona-Institut del Teatre, Barcelona.
GENOVÉS, V. S. (1999). “Breus notes sobre Rodolf Sirera”. Aproximació al teatre de Rodolf Sirera. La Tarumba Teatre – Edicions Bromera, Alzira.
GILABERT, P. (1998). “Tot sortint de la caverna per cercar la vida (Lectura classicitzant de La Caverna  de Rodolf Sirera)”. Ítaca. Quaderns Catalans de Cultura Clàssica, 14-15. Barcelona.
-(2011). "Veneno sin antídoto para el Sócrates histórico y la tragedia barroca en El verí del teatre (El veneno del teatro) de Rodolf Sirera. (Una dosis extrema de sadismo para atajar los excesos de la ficción teatral", Estudios Clásicos, núm. 139, p. 111-136.
-(2012). “Verí sense antídot per al Sócrates històric i la tragèdia barroca al Verí del teatre de Rodolf Sirera. (Una dosi extrema de sadisme per aturar els excessos de la ficció teatral)”, Methodos, revista didàctica d’estudis clàssics, núm. 1. Barcelona
GÓMEZ GRANDE, F. (1993). "Rodolf Sirera: La construcción del teatro y el juego con personajes", pròleg a La primera classe. Secretariado de Publicaciones, Murcia.
GOZÁLBEZ, C. (198). “Bloody Mary Show  de Rodolf Sirera”.  Lectures de COU-I. Edicions Bromera, Alzira.
GRAELLS, G-J. (2006). "Els autors de la 'generació Premi Sagarra', assaig de nòmina", Pausa, 23, Barcelona, p. 17-21.
HERNÁNDEZ, E. (1999). “El verí del teatre”. Aproximació al teatre de Rodolf Sirera. La Tarumba Teatre - Edicions Bromera, Alzira.
HERRERAS, E. (1999). “Aproximació a l’obra de Rodolf Sirera”. Aproximació al teatre de Rodolf Sirera. La Tarumba Teatre - Edicions Bromera, Alzira.
- (2000). “Pròleg: Trenta anys de teatre valencià. A la recerca d'una difícil realitat”. Trenta anys de teatre valencià. La Tarumba Teatre - Edicions Bromera, Alzira.
-(2000). “Teatre independent: un viatge a algun lloc”.  Aproximació al teatre valencià actual (1968-1998). Universitat de València, València.
HOLT, Marion Peter (2009). “Plays in search of identity: challenging the canon”. Hispanic research journal, University of London, vol. 10, 4, Londres.
LAWICK, H. V. (2003). "Traducció i recepció de l'obra de Brecht en català i en altres espais lingüístics de la Romània: problemes d'aculturació". La literatura i l'art en el seu context social. Abadia de Montserrat, Barcelona, p. 85-103.
LEAL, J. (1997). "El brunzir cultural francès en l'obra teatral de Rodolf Sirera". Les literatures catalana i francesa al llarg del segle xx / Les Littératures catalane et française au xxème siècle: Primer Congrès Internacional de Literatura Comparada. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, p. 163-174.
-(2000)”Incidència i presència del teatre francés i italià”. Aproximació al teatre valencià actual (1968-1998), Universitat de València, València.
-(2004). “Hedda Gabler, un clàssic teatral”, introducció a Hedda Gabler d’Henrik Ibsen, versió de Rodolf Sirera. Edicions Bromera, Alzira.
LONDON, J. (1988) “Sirera and the catalan theatre”. Plays International,  vol. 3, 12, Londres.
-(1996). "Josep Lluís & Rodolf Sirera". Contemporary Catalan Theatre. An Introduction. The Anglo-catalan Society occasional Publications, Sheffield, p. 60-68.
-(1998). “What is Catalan Drama? Language and Identity in Contemporary Catalan Theater: 1939-96”. Estreno, Vol. XXIV, 2, Penn State University.
-(2012). “Rodolf Sirera”. Visat, 13, Barcelona.
-(2012). “El verí del teatre”. Visat, 13, Barcelona.
-(2012). “Rodolf Sirera’s Continuity With(in) History”. Theatre Forum, International Theatre Journal, 41. Department of Theatre and Dance, the University of California, San Diego, USA.
MASCARÓ, Jaume (2005). "Els espais del 'jo'. Suggeriments per a una recerca". I Simposi Internacional sobre Teatre Català Contemporani. De la transició a l'actualitat.  Institut del Teatre, Barcelona, p. 599-609.
MASSIP, F. (2000).  “Trencar els ous dins la panera o la difícil recepció del teatre valencià a Catalunya”. Aproximació al teatre valencià actual (1968-1998). Universitat de València, València.
MOLINS, M. (1989). “Rodolf Sirera: els territoris misteriosos”, introducció a Indian Summer. Edicions Bromera, Alzira, p. 7-23.
O'CONNOR, P. W. (1992). Plays of the new democratic Spain 1975-1985. Lanham, University Press of America.
PALOMERO, J. (1995). D’Eduard Escalante a Rodolf Sirera, perspectiva del teatre valencià modern. Tabarca Llibres, València, p. 74-75 i 82-91.
PAPAMICHAÍL, M. (2012). “Zero Responsables, lo humano frente a la crueldad del poder”, Stichomythia, 13, Universitat de València.
PÉREZ GONZÁLEZ, R. (1995). “La desviació de les ciutats”, pròleg a La ciutat perduda. Tres i Quatre, València.
-(1995). “Els dimonis de Rodolf Sirera”, pròleg a La caverna. CDGC -Lumen, Barcelona.
-(1999). “Aproximació a l’obra de Rodolf Sirera”. Aproximació al teatre de Rodolf Sirera. La Tarumba Teatre – Edicions Bromera, Alzira.
PÉREZ MONTANER, Jaume (1989). "El verí del teatre". Catalan Writing. Institució de les Lletres Catalanes, Barcelona.
PÉREZ RASILLA, E. (2000). “Elementos recurrentes en la literatura dramática española posterior a 1975”. Teatro/Antzerki, 14, Navarra.
-(2003). “Las estrategias narrativas en la escritura teatral contemporánea”. Cuadernos de Dramaturgia Contemporánea, 8, Muestra de Teatro Español de Autores Contemporáneos, Alacant.
QUIRANTE, L. (1991). Introducció a El verí del teatre. Teatro español contempo­ráneo. Ministerio de Cultura de España, Mèxic.
ROSSELLÓ, R. X (1997). “Sobre el teatre independent valencià i la nova escriptura teatral”. Caplletra, 22. València.
-(1999). Anàlisi de l’obra teatral (teoria i pràctica). València/Barcelona, Institut Universitari de Filologia Valenciana i Publicacions de l'Abadia de Montserrat, València/Barcelona, p. 198-240. (Segona edició revisada i ampliada, 2011, pp. 234-277).
-(2001). “Compromís i investigació en la trajectòria d’un dramaturg valencià”. Caràcters, 15, València.
-(2005). “Sobre el temps i el mar”. 16.000 pessetes, de Manuel Veiga i Raccord, de Rodolf Sirera. T-6. Proa i Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona.
-(2009). Estudi preliminar i propostes de treball a  L’assassinat del doctor Moraleda i El verí del teatre, de Rodolf Sirera. Educació 62, 41. Edicions 62, Barcelona.
-(2010). "Los inicios de la 'nova dramatúrgia' valenciana: del tardofranquismo al estado de las autonomías", Pygmalion, 1, Instituto del Teatro de Madrid, p. 51-70
-(2010).De la recepció de models en la dictadura franquista a Plany en la mort d’Enric Ribera de Rodolf Sirera”. La recepció del teatre contemporani. Universitat de València, València.
-(2011) “De la creació col·lectiva a la meteatralitat: Memòria general d’activitats, d’El Rogle”. La literatura davant el mirall. Ironia i metaliteratura en l’època contemporània. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona.
-(2013) "Els creadors de ficcions damunt l'escena: Del teatre autobiogràfic a l'autobiografia escènica", Caplletra, 55, València, p. 175-197.
SADOWSKA-GUILLON, I. (1992). “Pièges et libertés du théâtre de Rodolf Sirera”, en el llibre-programa de l'estrena de Le venin du théâtre  per la Comédie de Reims.
- (2001) “Au bord de la vie”, pròleg a l’edició francesa de La première de la classe. Les Éditions du Lacquet, Martel.
-(2005) Pròleg a l’edició francesa de Noir silence. Les Éditions de l’Amandier/Théâtre, París.
SANSANO, G. (2006). "Sirera: tessel·les d'una escriptura", Pausa, núm. 23, Barcelona, p. 35-47.
-(2014). “Quaranta anys de complicitat en l'escriptura dramàtica: Rodolf i Josep Lluís Sirera (1971-2011)”. Rodolf Sirera: Actes de las III Jornada sobre els Escriptors Valencians Actuals. Generalitat Valenciana-AVL, València.
SANTOLÀRIA DOMINGO, R. (1999). “El verí del teatre. Anàlisi d’una obra dramàtica”, dins Aproximació al teatre de Rodolf Sirera. La Tarumba Teatre - Edicions Bromera, Alzira.
SANTORO, L. A. (1994). “Veure/Sentir”, a Rodolf Sirera: Il veleno del teatro.  Capone editore, Legge.
SIMBOR, V. - CARBÓ, F. (1993). Literatura actual al País Valencià (1973-1992). Universitat de València i Publicacions de l'Abadia de Montserrat, València/Barcelona, pàgs. 188-194.
SIRERA, Carles i Josep Lluís (2005). "Introducció” La partida. Bromera, Alzira, p. 7-43.
SIRERA, J. Ll. (1977). "Rodolf Sirera o el difícil ofici d'escriure teatre al País Valencià", Cal dir, núm. 37.
-(1978). “El Rogle: cap a un assaig d'interpretació”, pròleg a l'edició de Memòria general d'activitats. Edicions 62, Barcelona.
-(1980).“El verí del teatre, La Carátula”. Revista Pipirijaina núm. 17, Madrid, p. 60.
-(1986). “Els personatges femenins en el teatre de Rodolf Sirera”. L'Aiguadolç,  núm. 2, Dénia.
-(1987). Pròleg al llibre Tres farses populars sobre l'astúcia. Tres i Quatre, València.
-(1991). “Rodolf Sirera y la reflexión sobre el lenguaje teatral”, a propòsit d'Indian Summer. Notícies d'Escena, revista del Centre Dramàtic de la Generalitat Valenciana, núm. 5, València.
-(1998). “El teatro breve de Rodolf Sirera: entre el juego y el escepticismo”. Art Teatral. Cuadernos de minipiezas ilustradas  núm. 11. València.
-(1999). “Quan escriure teatre és cosa de dos”, a Aproximació al teatre de Rodolf Sirera. Tarumba Teatre, núm. 5. Alzira, Bromera, Alzira.
-(1999). “El documento histórico como materia teatral. El caso del teatro catalán», a Teatro histórico (1975-1998): textos y representaciones. Visor, Madrid.
-(2002). Pròleg a Maror en Théâtre Espagnol Contemporain. Lacquet, París.
-(2005). "La memòria no té passat (Per a una contextualització del teatre històric català actual)", I Simposi Internacional sobre Teatre Català Contemporani. De la transició a l'actualitat. Institut del Teatre, Barcelona, p. 15-51.
-(2007). “Nuestra memoria y la de nuestros personajes”. Teatro, memoria e historia. VII Encuentro anual de la Valldigna. Universitat de València.
-(2014). “La crítica, la gestió teatral i l'edició de textos”. Rodolf Sirera: Actes de las III Jornada sobre els Escriptors Valencians Actuals. Generalitat Valenciana-AVL, València.
SIRERA, Josep Lluís i Rodolf (2003). "Cuando la palabra nace del diálogo". La palabra y la escena: Acción teatral de la Valldigna III. Universitat de València, València, p. 153-166.
SUBIRANA, Jordi (2004). “El TNC incorpora Rodolf Sirera al seu cicle d'escriptura”. El Periódico, 30 de gener.
TALENS, J. (1990). “Les copes falses, el verí i la calavera dels teatres”. Del programa de l'estrena de Funció de Gala,  muntatge del Centre Dramàtic de la Gene­ralitat Valenciana, València.
TORDERA, A. (1991). “Una comedia agria para el Indian Summer”, pròleg a Indian Summer, Centro Nacional de Nuevas Tendencias Escénicas, Madrid.
TORTOSA, V. (2000).  “Panorama de la dramatúrgia valenciana dels 90”. Aproximació al teatre valencià actual (1968-1998). Universitat de València, València.

 

Recepció en premsa i publicacions especialitzades

ALIAGA, X. (2011). “La política fa teatre”. El País, 3 de febrero.
ALONSO, Ángel (1978). “Plany en la mort d'Enric Ribera. De la perfección al aburrimiento”. Pipirijaina, juny, p.14-15.
ANTIC, T. P. (2000). “Fragments de realitat”. El Temps, 860, València.
ARDIACA, P. Burguer (1992). “El segons abans de la mort”. Diario de Barcelona, 10 d'abril.
BADIOU, M. (1991). “Un hombre en el escenario del mundo”. El Público, 83, Madrid, p.50-51.
BATLLE, C. (1989). “Josep Lluís i Rodolf Sirera: Cavalls de mar”. Els Marges, 39, Barcelona.
BEA, A. (2000). “De l’oblit i la memòria», sobre Silenci de negra”. Levante, València, 8 de desembre.
BENACH, Joan-Anton (1972). “Un text innovador. Plany en la mort d'Enric Ribera”. Serra d'Or, febrer, p. 55.
-(1977). “El plany de Rodolf Sirera”. El Correo Catalán, 20 de noviembre.
-(1988). “Sirera y el arte de la esgrima”. La Vanguardia, 11 d'abrilr, p.23.
-(1991). “Los incordiantes fantasmas de Daniel/Sirera”. La Vanguardia, 17 de gener.
-(1992). “Historia familiar con gran puesta en escena”. La Vanguardia, 12 d'abril.
-(1996). “Buena maror fuera de lugar”. La Vanguardia, 29 de gener.
-(1999). “Memorable escudella radiofònica”. La Vanguardia, 6 de desembre.
-(2005) “Concupiscente galimatías”. La Vanguardia, 15 d'abril. 
-(2013). “El millor de Rodolf Sirera”. La Vanguardia, 6 de juny.
BENET i JORNET, J. M. (1989). “Música agredolça”.  El País,  Barcelona, 30 de novembre.
BORDES, Jordi (2006). “L'oportunitat del deixeble al mestre”. El Punt, 26 de març.
BROCH, Àlex (1974). “Josep Lluís Sirera i el teatre a València”. Canigó, 366, p. 17.
BURGUET, Francesc (1988). “La platea discreta. Una setmana de cinc estrenes”. El Món, 311, p.54. 
CALAFAT, F. (2005). “Lletres virtuals”. El País. Quadern. 29 de septiembre. 
CALONGE, P. (2005). “Rodolf Sirera: Traduir Shakespeare era un repte”. L'Illa, 40. p.11-12.
CASAS, Joan (1988). “Si fos anglés”. Diari de Barcelona, 12 d'abril.
CASTELLANO, M. (1991). “Indian Summer. Fantasmas de la modernidad”. Reseña, 215, Madrid, p.21.
CENDROS, T. (1999). “Sopa con ondas”. El País, 8 de novembre.
COCA, Jordi (2006). "Teatre de Segona Divisió?". Serra d'Or, 554, p. 55-57.
CORBELLA, F. J. (1998) “L’obra dramàtica de Rodolf Sirera». Avui,  Barcelona, 29 d'octubre.
CORTES, O. (1988). “La primera de la clase, una historia de soledades”. El Público, 58-59, Madrid, p.52-53.
DIAGO, N. (1990). “Funció de gala: ecléctico cabaret”. El Público, 79, Madrid, p.48.
-(2000). “Sopas con ondas”. Cartelera Turia, 12 de maig.
-(2002). “Dos modelos de teatro europero. Infinities, La caiguda”. Primer Acto, 293, Madrd, p.132-133.
DÍAZ SANDE, J.R. (1984). “Sabrosa interpretación. El veneno del teatro”. Reseña, 148, Madrid, p.27-28.
-(1988). “Frankenstein. Al servicio del contenido dramático”. Reseña, 292, Madrid, p.25.
EDO TENA, F (2011). “Rodolf Sirera i la televisió, la conformació d’un model”. Serra d’Or, 622.
FÀBREGAS, X. (1976) “Dues peces breus de Rodolf Sirera: L'estranya metamorfosi de Mademoiselle Delaigulle i El misteri de la cambra tancada”. Serra d'Or, 199, p.71-73.
-(1977). “Imatge i realitat d'un mite”. Avui, 20 d'octubre, Barcelona, p.23.
-(1978). “Un brunzir de qualitat a Sant Andreu”. Avui, 23 de setembre, p.22.
-(1979). “El còlera dels déus. Bloody Mary Show”. Els Marges, 17, Barcelona.
FOGUET, F (2000) “Ficcions paral·leles”. Avui, Barcelona, 10 de febrer.
- (2001) “Herois i mentides”, sobre Silenci de negra. Avui, Barcelona, 24 de maig.
FUSTER, J. (1973). "Rodolf Sirera, un nou teatre a València". Serra d'Or, febrer, Barcelona.
GALCERÁN, J. (1987). “Rodolf Sirera: El Príncep. Històries de desconeguts”. Revista de Catalunya,  Barcelona,.
-(1988). “Rodolf Sirera: Funció de gala”. Revista de Catalunya, Barcelona.
-(1989). “Josep Lluís i Rodolf Sirera: Cavalls de mar”. Revista de Catalunya, Barcelona.
-(2005). "Tradició". Pausa, 21, Barcelona, p. 103-117.
GÀMEZ, C. (1984). “El verí del teatre: Aniversari crític del Centre Dramàtic de la Generalitat Valenciana”. El Temps, 244, València, p.70-71.
GALLÉN, E. (1989). “Estructures cinematogràfiques a l'escenari”. Diari de Barcelona, Barcelona, 24 de gener.
-(1989). “Sirera, a cavall del temps”. Escena, 3, Barcelona.
GARCÍA, A. (2010). “Cultura afea a la Universitat que tolere la obra con burlas a Camps”. Levante, 9 de juliol.
GIBERT, M. M. (1999). “Cursa de fons”. El Periódico, Barcelona, 26 de maig.
HERNÁNDEZ, Cristina (1992). “Cavalls de mar. La Arcadia soñada”, El Público, 91, Madrid, p. 44-45.
HERRERAS, E. (2000) “1939-1985: La conformación de un teatro valenciano. De la decadencia del sainete al teatro público”. ADE, 82, Madrid.
HERRERO, F. (2000). “Feliz cumpleaños”. El Norte de Castilla, 18 de noviembre.
HERRERO, R. (2000). “La radio y el teatro, el teatro y la radio”. El Diario Vasco, 6 d'octubre.
JUNYENT, Maria (2013). "Ser estranger d'un mateix", El Periódico de Catalunya. Time Out, 265, abril, Barcelona.
LA TRAMOIA (1987). “Retalls d'una conversa amb Rodolf Sirera”. La Tramoia, 0, p.3-4.
LA VANGUARDIA (1999). “15 sketches para una sopa”. La Vanguardia, Barcelona, 11 de novembre.
LEY, P. (1999). “Entre la radio y la televisión”. El País, Madrid, 4 de desembre.
LLADÓ, R. (1988). “De l'astúcia com a talent”, a propòsit de Tres farses populars sobre l'astúcia. El Temps,  197, València.
LOPERENA, Josep M. (1978). “Teatre Nord de la Ciutat, El brunzir de les abelles”. Mundo Diario, 28 de setembre, p. 25.
LÓPEZ MOZO, J. (1990). “Libros: Indian Summer, de Rodolf Sirera”. El Público, 78, Madrid, p.137.
LÓPEZ ROSELL, César (2012). “Bon salt del cine al teatre”. El Periódico de Catalunya, 10 d'octubre.
MANEGAT, Julio (1978). “Una historia bien contada por la palabra dramática”. El Noticiero Universal, 20 de setembre, p.25.
MAÑEZ, J. A. (1986). “La primera de la clase: mujeres en la trastienda”. El Público, 33, Madrid, p.27.
-(1986) “Historiar la vida, construir el text”. El temps, 102, València.
-(1987) “De la prehistòria del Centre Dramàtic. Entrevista a Rodolf Sirera”. La Tramoia, 1, Elx, p. 26-27.
-(1988). “Pirandello en Valencia. La divertida solidez de una comedia”. El Público, 63, Madrid, p.14-15.
MARSAL, J. M. (2000). “Trono Villegas comienza una maratón de Sopa de ràdio”. Diari de Tarragona, 11 de febrer.
MAS, P. (2000) “Entrevista a Rodolf Sirera”. Fiestacultura, 3, Vila-real.
MASSIP, F. (1995) “L’espill de dues cares”, a propòsit de La ciutat perduda. Avui,  Barcelona, 30 de març.
MIRALLES, R. (1984) “Arnau,  de Rodolf Sirera”. La Rella,  3, Baix Vinalopó.
MONLEÓN, José (1974) "Entrevista con Rodolf Sirera sobre el teatro valenciano", Primer Acto, 168, Madrid, p. 58-61.
-(1994) “La primera de la clase, de Rodolf Sirera”. Primer Acto, 255, Madrid, p.138.
-(2003) “Silenci de negra, de Josep Lluís y Rodolf Sirera”. Primer Acto, 297, Madrid.
-(2004) “Punto de fuga, de Rodolf Sirera”. Primer Acto, 360, Madrid.
MONTANER, A. (2015). “Assaig, grupo teatral de la Universitat de València cumple 25 años”. El País, València,  16 de desembre.
OLIVARES, Juan Carlos (1993). “La dificultad de ser cientifico. Folk i Mateu se esfuerzan en El verí del teatre, pero no convencen”, ABC Cataluña, 5 de desembre,.
(2005). “Un ciclorama perfecte”. Avui, 15 d'abril.
ORDÓÑEZ, Marcos (1996). “Quadern de Teatre. Comedy Tonight”. Avui, 12 de febrer.
-(2013). “La muerte en directo”. El País, 4 de gener.
-(2013). “Carmela y el extranjero”. El País, 11 de maig.
PABLO, Ley (1992). “Cavalls de mar: un espectáculo que navega entre dos aguas y casi naufraga”. ABC Catalana, 12 d'abril, p.12.
PEIRÓ, José Vicente (2016). “Rodolf Sirera y el teatro”. Las Provincias, 18 de febrer.
PÉREZ DE OLAGUER, Gonzalo (1988). “Dos mujeres y sus recuerdos”. El Periódico, 10 d'abril.
-(1991). “Sobre la construcción textual de Cavalls de mar  e Indian Summer”. Pausa,  9/10, Barcelona.
-(1996). “Rodolf Sirera, vint-i-cinc anys després”. Serra d’Or , 439-440.
-(1996). “En busca del asesino”. El Periódico, 2 de febrer.
PÉREZ, Xavier (1992). “La història a través del flash back”. Avui, 10 d'abril.
PICÓ, J. (2010). “Zero responsables... localitats exhaurides (¡Francisco Camps al teléfono!)”. (jorgepico.com)
PLA, R. (1989). “Neurones”, a propòsit de Cavalls de mar. El País, 19-I, Barcelona.
PRATS, Antoni (1986) "Rodolf Sirera parla de les seves obres". Aiguadolç, 2, p. 9-17.
PRATS, P. (1995). “La ciutat perduda de Rodolf Sirera”. Revista de Catalunya,106, Barcelona.
PUERTOLAS, Pere (1991). “Una comedia inteligente”. El Observador, 16 de gener.
RIERA, Pere (2005). “Raccord. Rodolf Sirera”. Pausa, 22, Barcelona.
-(2006) "L'alternativa dels setanta, història d'un fracàs?" Pausa, 24, Barcelona, p. 107-116.
RODRÍGUEZ, A. (2000). “Ràdio Lleida trae un montaje sobre el mundo de las ondas”. La Mañana, Lleida, 29 de gener.
SABATER. M. (1996). “Res no és el que sembla”. Avui, Barcelona, 22 d'abril.
SAGARRA, Joan de (1977). “Plany en la mort d'Enric Ribera”. Mundo Diario, 18 de novembre
-(1991). “El viejo triángulo y las nuevas tendencias”. El País, 17 de gener.
-(1992). “Le donne, i cavalier, l'arme, gli amori...” El País, 13 d'abril.
-(1993). “Jugando con la muerte”. El País, 11 de desembre.
-(1996). “¿Quién mató al Centre Dramàtic?” El País, 27 de gener,.
SADOWSKA, I. (1992). “Francia. La muerte en directo”. El Público, 92, Madrid, p.120-121.
SAMUELL, Mercè (1993). “Falta de temperatura”. Nou Diari, 15 de desembre.
TORDERA, A. (1986) “Arnau:  l'escenari d'un mite”. L'Aiguadolç,  2.
TORTOSA, V. (1999). “Una dramaturgia en expansión”. ADE, 75, Madrid.
TORRES, R. (2012). “Arrastrados por una adicción”. El País, 28 de novembre.
TRIGO, X. R. (1998) “La comèdia es vesteix de gala”. El Temps, 190, València.
VÁZQUEZ, Gerard (2001) "Josep Lluís i Rodolf Sirera, dramatúrgia en equip". Hamlet, 18, Barcelona, p. 60-61.
VERGER, S. (2001). “Tirant a l'òpera”. Lletres valencianes, 4, p.120-121.
 

Enllaços

http://www.escriptors.cat/autors/sirerar/actes_jornada_rodolf_sirera_avl.pdf
http://www.escriptors.cat/autors/sirerar/
http://parnaseo.uv.es/ars/fichasautores/sirera/sirera.htm
http://www.catalandrama.cat/autors/sirera-rodolf
http://www.rtve.es/alacarta/videos/arxiu/lletres-catalanes-brunzir-les-abelles/1337037/
https://www.youtube.com/watch?v=BmGqe1pi6hc
https://www.youtube.com/watch?v=5QoJp0JjNtQ
https://canal.uned.es/mmobj/index/id/38653

 
Disseny del projecte: Josep Lluís Sirera i Xavier Puchades · Assessor: R. X. Roselló
© Centre de Documentació Escènica IVC, Xavier Puchades
Logo Culturarts

Plaça Viriato s/n · 1er. pis
46001 València
Tel. 961 20 65 38 · 961 20 65 00
biblioteca_teatre_ivc@gva.es
medina_fer@gva.es