Trajectòria

Titulat en l'Escola Superior d’Art Dramàtic de València en 1986, Alberola completa la seua formació assistint, fins a mitjan anys noranta, a seminaris centrats en improvisació, training corporal, dansa contemporània, commedia dell'arte, direcció escènica o escriptura audiovisual. Cursos impartits en el Laboratori de William Layton, l’Odin Teatret o la UIMP de València, o per professors com Gilbert Bosch, Gerarld Collins, Jonrad Zschierdrich, Albert Boadella o Paul Weibel, entre altres.

En aqueixos anys, participa activament com a actor en produccions de diferents companyies valencianes i, en algunes d’aquestes, comença a explorar altres tasques relacionades amb la direcció, l’adaptació o escriptura teatral. Interpreta textos d’Aristòfanes, Joan Oliver, Shakespeare o J. M. Synge, i realitza les seues primeres incursions en el teatre infantil amb Momo (1986), de Pluja Teatre, i Tarzán (1998), producció del Centre Escalante en la qual també exerceix d’ajudant de direcció i coadaptador, junt amb Rafa Rodríguez i Alejandro Jornet.

Paral·lelament, desenvolupa una intensa tasca docent en escoles municipals de Teatre, com la de Puçol, de la qual també és director, o Quart de Poblet (1988-1991); així com en una sèrie de tallers i cursets puntuals en l’ESAD, l’Alcúdia o Alzira (1987-1993). Fruit d’aquesta experiència docent i de la seua vinculació amb algunes companyies d’Alzira, la seua ciutat natal, seran els seus primers treballs de direcció: El tricicle (1987), d'Arrabal, amb La Colla Teatre; Tot el que necessites és amor (1989), creació col·lectiva amb l’EMT de Puçol; El matador (1989), a partir del poema homònim de Rafael Albertí, amb la companyia Trobairritz; o Hau! (1991), nova creació col·lectiva amb La Tarumba Teatre. Anys després, encara dirigirà una nova creació col·lectiva, Boig per tu (1996). D'aquesta manera, Alberola va explorant el seu mètode de creació posterior a partir d’improvisacions, escriptura i assajos.

Possiblement, les col·laboracions més destacades d’aquesta primera etapa, com a dramaturg i director, són les que realitza amb l’Horta Teatre entre 1988 i 1993. Es tracta de textos coescrits amb un altre autor i que el mateix Alberola dirigeix i interpreta: Viu com vulgues (1988), amb Alfred Picó; i dos obres amb Ferran Torrent, O tu o res (1991) i Nit i dia (1993). Aquesta última rebria el premi al millor espectacle de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana en 1994.

Poc abans de la fundació d’Albena Teatre en 1994, Alberola i Pasqual Alapont reben un encàrrec de Na Jordana, Pandemònium (1992). Ambdós autors coescriuran després la primera producció d’Albena Teatre, Currículum (1994). Tindre una companyia pròpia havia sigut un desig compartit amb Toni Benavent des que es conegueren en la producció de La Colla Teatre de 1987. Així doncs, mentre Alberola desenvolupa la seua experiència com a actor, autor i director, Benavent fa el propi en el terreny de la producció, la distribució i la gestió. En aquest sentit, serà fonamental la seua formació com a gestor en Moma Teatre entre 1990 i 1996.

Entre 1995 a 1997, Alberola escriu en solitari i assenta les bases del seu univers personal. Ho fa mitjançant una espècie de trilogia, conformada per Estimada Anuchka (1995), Por qué mueren los padres?(1996) i Mandíbula afilada (1997). Les tres enllacen amb Curriculum per tindre com a nexe comú partir de la suposada obra d’Enric Balaguer. Amb aquests títols, es dóna a conéixer com a dramaturg a Catalunya gràcies a la retrospectiva sobre la seua obra que organitza el Festival Internacional de Sitges. Festival que, a més, coprodueix Mandíbula afilada que realitzarà després temporada al Teatre Villarroel de Barcelona i viatjarà a Mèxic. Aquesta peça rep en 1998 dos premis al millor text, el Cavall Verd de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i el de la Crítica Valenciana, i es convertirà en un dels textos més representats de l’autor. Per exemple, en 2000, s’estrena una nova producció en el Teatre Apol·lo de Barcelona, dirigida per Paco Mir; recentment, Pentación Espectáculos ha produït una nova posada en escena, dirigida per Mario Hernández y estrenada en Madrid en 2018.

Progressivament, la seua tasca com a dramaturg va sent reconeguda i els seus textos, des de Curriculum, es s’editen de manera regular en valencià per l’editorial Bromera; però també en castellà, en diverses col·leccions i publicacions especialitzades.

En 1998, comença una nova etapa en la trajectòria d’Albena i de l’autor. Alberola i Roberto García formen un tàndem dramatúrgic que els obrirà les portes a una major projecció nacional i, fins i tot, internacional. La seua primera col·laboració serà una coproducció amb el Centre Escalante, una obra dirigida al públic infantil i juvenil, Joan, el cendrós (1998). Aqueix mateix any, coescriuen una peça que roman inèdita, L’any que ve, i en 1999, un encàrrec de Bito Producciones, 23 centímetros, que s’estrena a Barcelona amb direcció de Josep María Mestres en 2000. Es tracta, actualment, del text que en més ocasions s’ha portat a escena dels autors, especialment en l’estranger (Portugal, Argentina, Mèxic, Finlàndia, Colòmbia...)

Besos (1999) és, no obstant això, l’obra amb què aconseguiran una projecció nacional definitiva, amb més d’un miler de funcions fins a hui, fent temporada en diferents teatres de València, Madrid i Barcelona. Amb una formulació dramatúrgica pareguda, estructurada en esquetxos, aborden Spot en 2002, una coproducció amb Olympia Producciones i l’última coescritura dels autors fins al moment. En 2000, Roberto García es converteix en el director artístic de la companyia Horta Teatre, tot i que encara estarà vinculat a Albena en 2005, amb la producció de la seua obra Perfect, i amb la immediata aventura audiovisual de la companyia en RTVV. 

En aquest període, a més, Alberola desenvolupa tasques de direcció i/o adaptació en altres treballs d’Albena com Palabras en penumbra (2001), de Gonzalo Suárez; l’infantil Artefactos (2003), de José Antonio Portell; i La teua vida en 65 minuts (2003), d’Albert Espinosa. Amb la primera rebrà dos premis a la millor direcció escènica: el de la Generalitat Valenciana a les Arts Escèniques i el de la Crítica Valenciana. Besos acumula també diversos premis al millor espectacle de la Cartelera Túria (2000), al millor text de la Associació d'Escriptors Valencians (2001) i el Max de les Arts Escèniques (2001). En 2003, per la seua trajectòria, Alberola rep el Porrot d'Honor de les Lletres.

En aquests anys, a més, als components d’Albena reben l’encàrrec d’organitzar unes quantes gales com la dels Premis Max (2000), amb guió de García i Alberola, o les dels premis literaris Ciutat d'Alzira (2002-2004). Una sèrie d’actes que donen visibilitat local i nacional al treball de la companyia i de l’autor. Un context en què una obra d’Alberola, nascuda del projecte T6 del Teatre Nacional de Catalunya, es convertirà en la seua primera producció pública. Almenys no és Nadal (2004), amb direcció de Tamzin Townsend s’estrena en el TNC i, un any després, la seua versió en castellà per a Pentación a Madrid, dirigida per Alberola. Aquesta última producció rebrà el premi al millor text i millor direcció de la Crítica Valenciana.

Mentrestant, Albena amplia progressivament la seua activitat empresarial. En 2003, és un dels socis fundadors, junt amb l’Olympia Producciones, La Pavana i Studi Oh!, de Tornaveu. Aquesta societat es dedicarà a la gestió de la cultura i d’espectacles que, entre altres activitats, es farà càrrec del Teatre El Musical de València entre 2004 i 2012, amb Joan Carles Dauder com a gerent.

D’altra banda, l’aspiració de Benavent i Alberola per desenvolupar projectes audiovisuals es converteix en realitat, finalment, entre els anys 2005 i 2010, quan coprodueixen amb Conta Conta una sèrie de productes televisius de ficció destinats a RTVV: AutoIndefinits (2005), Maniàtics (2007), Per Nadal, torrons (2008), Socarrats (2008), Evolució (2009), Chek-in- Hotel (2009), Unió musical da capo (2010). Els exitosos programes de esquetxos connectaven, d’alguna manera, amb l’estructuració dramàtica de Besos o Spot. Com en el teatre, Alberola desenvolupa múltiples funcions en aquesta primera etapa televisiva: guionista, coordinador de guió, director, intèrpret i productor. Aquesta vinculació amb l’audiovisual l’havia tantejat Albena prèviament amb un parell de curtmetratges: Palomitas (1997) i Olenska (2003), aquest últim amb guió i direcció del mateix Alberola. En 2006, també posen en marxa el festival de cine i literatura d’Alzira, ALZINEMA, del qual el autor s’encarregarà de la direcció.

En aquest període, més centrat en la televisió, la companyia continua realitzant noves produccions escèniques, encara que únicament 13 (2006) està firmada i dirigida per Alberola. La resta segueix en la línia de produir peces d’autors aliens a la companyia. Així doncs, com havien fet anteriorment amb Suárez, Portillo, Espinosa o Baricco (amb Novecento. El pianista de l'Oceà, 2000), ara produeixen Gosses (2007), versió de Jerónimo Cornelles, El museu del temps (2008), de Portillo, i Mans quietes!(2009), de Piti Español, aquesta última dirigida per Alberola. En 2010, a més, l’autor rep l’encàrrec de dirigir una nova versió d’un clàssic del teatre català, Nit de Sant Joan, producció de Dagoll Dagom.

L’etapa creativa de l’autor, a partir de la primera dècada del nou segle, sembla sintetitzar molts dels camins transitats fins aleshores en la seua trajectòria: com a docent, imparteix assignatures de direcció d’escena en l'ESAD de València, des de 2013 fins a l’actualitat; recupera l’escriptura en solitari amb títols com Que tinguem sort!(2010) o M'esperaràs? (2014), aquesta última rebrà el Palanca i Roca dels Premis Literaris d'Alzira (2013); rep encàrrecs d’escriptura com la peça col·lectiva Confesiones de siete mujeres pecando solas (2011), de Bramant Teatre; reprén també l’escriptura compartida amb altres autors: Ficció (2013) i Waterloo (2020), amb Pasqual Alapont, i el musical infantil L'aneguet lleig (2015), amb Ernest Sorrentino; o el musical adult amb Tic-tac (2017), producció de l’Institut Valencià de Cultura i Diputació de València, signat junt amb Rodof Sirera i Pasqual Alapont. Per aquests dos últims treballs, Alberola guanya en dos ocasions el Premi Max al millor espectacle musical, en 2016 i 2018. En 2014, la Mostra de Teatre Espanyol d’Autors Contemporanis d'Alacant li rendeix homenatge per tota la seua trajectòria i, en 2019, tornarà a rebre el Premi Palanca Roca amb una de les seues darreres obres, Perquè t’estime, que si no...

Com a actor, participa en produccions d’Albena com Art (2011), de Yasmina Reza o Midsummer (2012), de David Greig, entre altres de les ja esmentades signades per l’autor. Finalment, dirigeix per a Albena Kafka i la nina viatgera (2011), de Jordi Serra i Fabra, o Presoners (2020), d’autoria col·lectiva; o Holmes&Watson (2010), d’Eduard Costa, per a Anem Anant Teatre, entre altres.

Cal assenyalar també la tornada d’Albena a l’audiovisual valencià. En aquesta segona etapa audiovisual, ha estrenat sèries de ficció com Açò és un destarifo! (2017-2018), Els Biters (2018), La Forastera (2019) o el programa d’entreteniment Loving CV (2020-2021). Actualment, Alberola és director i coordinador de guions de Després de tu, una sèrie coproduïda entre À Punt i TV3. També ha fet la seua primera incursió en el cinema amb el llargmetratge M’esperaràs? (2017), adaptada, dirigida i interpretada pel mateix autor.

Entre 2011 i 2015, Alberola és membre de la Junta Directiva de l'SGAE. Actualment, forma part d'AVEET (Associació Valenciana d'Escriptores i Escriptors de Teatre), i de l'Acadèmia de les Arts Escèniques.

Trajectòria actualitzada JUNY 2021

Obra estrenada

Textos dramàtics originals

1988. Viu com vulgues, coescrita amb Alfred Picó. Direcció Carles Alberola. L'Horta Teatre. València.
1989. Todo lo que necesitas es amor, creació col·lectiva amb direcció d'Alberola. Boig per tu. Escola Municipal de Teatre de Puçol, València.
1991. Hau!, creació col·lectiva amb direcció d'Alberola. La Tarumba Teatre. Alzira, València.
1991. O tu o res, coescrit amb Ferran Torrent. Direcció Carles Alberola. L'Horta Teatre. Sala L'Horta, València.
1992. Pandemonium, coescrita amb Pasqual Alapont. Direcció Carles Alberola. Cia. Na Jordana Teatre, Sala Palmireno, València.
1993. Nit i dia, coescrita con Ferran Torrent. Direcció Carles Alberola. L'Horta Teatre. Teatre Rialto, València.
1994. Curriculum, coescrita amb Pasqual Alapont. Direcció Carles Alberola. Albena Teatre. Centre Cultural Mislata, València.
1995. Estimada Anuchka. Direcció de Carles Alberola. Albena Teatre. Sala L'Horta, València.
1996. Boig per tu, creació col·lectiva amb direcció d'Alberola. Boig per tu. València.
1996. Por qué mueren los padres? Direcció de Carles Alberola. Albena Teatre. Centre Cultural de Picanya. València.
1997. Mandíbula afilada. Direcció de Carles Alberola. Albena Teatre. Espai Moma, València.
1999. ¡Atención, compañeros! En Sopa de Ràdio, de diversos autors. Direcció Oriol Grau. Compañía Trono Vilegas. CCCB. Barcelona.
1999. Besos, coescrita amb Roberto García. Direcció Carles Alberola. Albena Teatre. Teatre Talía, València.
2000. 23 centímetres, coescrita con Roberto García. direcció Josep María Mestres. Albena Teatre – Bito Produccions. Teatre Poliorama, Barcelona.
2002. Spot, coescrita amb Roberto García. Direcció Carles Alberola. Albena Teatre. Casa de la Cultura d'Alcúdia.
2004. Almenys no és Nadal. Direcció Tamzin Townsend. Teatre Nacional de Catalunya. TNC, Barcelona.
2006. 13. Direcció Carles Alberola. Albena Teatre, Sala L’Horta, València.
2010. Que tinguem sort! / ¡Que tengamos suerte! Direcció de Carles Alberola. Albena Teatre. Sala l'Horta, València.
2011. La gula, per a Confesiones de siete mujeres pecando solas. Direcció Jerónimo Cornelles. Bramant Teatre, Teatre el Musical, València. (TB)
2013. Ficció, coescrita amb Pasqual Alapont. Direcció de Carles Alberola. Albena Teatre. Teatre Flumen, València.
2014. M'esperaràs? / ¿Me esperarás? Direcció de Carles Alberola. Albena Teatre. Teatre Talía, València.
2017. Tic-tac, escrit amb Rodolf Sirera i Pasqual Alapont. Institut Valencià de Cultura - Diputació de València. Teatre Principal, València. (TM)
2020. Una història que contar. Direcció de l'autor. L'Eliana (taller escènic). 
2020. Waterloo, escrit amb Pasqual Alapont. Direcció de l'autor. Albena Teatre. TAMA d'Aldaia, València. 
 

Dramatúrgies, traduccions, adaptacions i versions teatrals

1988. Tarzán, inspirat en els personatges d'Edgar Rice Burroughs, coescrita amb Rafa Rodríguez i Alejandro Jornet. Producció Escalante, Sala Escalante, València. (TIJ)
1989. El matador, inspirado en el poema homònim de Rafael Albertí. Direcció Carles Alberola. Trobairritz. Alzira.
1998. Joan, el cendrós, coescrita amb Roberto García. Versió d'El príncep ventafocs de Babette Cole. Direcció Carles Alberola. Albena Teatre - Escalante. Sala Escalante, València. (TIJ)
2001. Paraules en penombra, adaptación teatral de la obra de Gonzálo Suárez, direcció Carles Alberola. Albena Teatre. Espai Moma, València.
2003. Artefactes, de José Antonio Portillo. direcció y dramaturgia Carles Alberola. Albena Teatre - Babia. Mostra de Teatre d'Alcoi. (TIJ)
2010. Nit de Sant Joan, direcció i versió de Carles Alberola. Dagoll Dagom, Arteria Paral·lel, Barcelona.
2015. L'aneguet lleig. Versió amb Ernest Sorrentino. Albena Teatre – Escalante. Teatre Escalante, valència. (TIJ)
2020. Presoners, de Pasqual Alapont, Sònia Alejo, Begoña Tena, Patrícia Pardo, Rodolf Sirera i Chema Cardeña. Dramatúrgia i direcció de l'autor. Albena Teatre. Sant Miquel dels Reis, València. 

Posades en escena posteriors i reposicions (Internacionals)

1999. 23 centímetros, coescrita amb Roberto García. Direcció Joao Maria André. Teatro-Estudio Bonifrates. Coimbra, Portugal.
2000. En cualquier esquina de Brooklyn. (Mandíbula afilada). Direcció Cristián Quezada. Compañía La Manzana, Santiago de Xile.
2002. 23 centímetros, coescrita amb Roberto García. Direcció Sergio Giménez. Telón de Alsfalto. Mèxic.
2004. 23 centímetros, coescrita amb Roberto García. Finlandia.
2004. 23 centímetros, coescrita amb Roberto García. Productora de Teatro Profesional New Moon. Miami.
2004. 23 centímetros, coescrita amb Roberto García. Compañía Teatro Lope de Vega. Bogotá. Colombia.

Posades en escena posteriors i reposicions (Nacionals)

2000. Mandíbula afilada. Direcció Paco Mir. Vanía Produccions. Teatro Apolo, Barcelona.
2000. Besos, coescrita amb Carles Alberola. Direcció Joan Martín Correa. Cia. Mullats. Sala Raval, Mostra de Teatre al Raval, Barcelona.
2002. Besos, coescrita amb Roberto García. Direcció Toni Úbeda. Grup de Teatre Principal de Valls.
2004. Almenys no és Nadal. Direcció Marías lluïsa Serra. Àgora Teatre, Barcelona.
2005. Al menos no es Navidad. Direcció Carles Alberola. Albena Teatre – Pentación. Teatro Bellas Artes, Madrid.
2006. Besos, coescrita amb Roberto García. Direcció Miguel Goicoechandía. Cía. Bubulú. Auditorio de Civican.
2008. Mandíbula afilada. Direcció Joan Porcel. Voramar Teatre, Andratx, Mallorca.
2009. Almenys no és Nadal. Direcció Oriol Grau (assessorament). Companyia Trono Villegas, Metropol, Tarragona.
2012. Bejondaigula! (Que tinguem sort!). Direcció Carles Alberola, Tanttaka – Albena. Teatro Victoria Eugenia, San Sebastián.
2013. Besos, coescrita amb Carles Alberola. Direcció Pedro Zabalza. En Boca Teatro, ENT, Navarra.
2018. Mandíbula afilada. Direcció Mario Hernández. Txalo Producciones y Pentación Espectáculos. Teatro José María Rodero, Madrid..

Lectures dramatitzades (Nacionals)

1997. Què lletja és la vellesa. En Islas. Direcció Alejandro Jornet. Cicle de Lectures Dramatitzades, Sala Moratín, València. (TB)
1999. L'any que ve. Coescrita amb Roberto García. Festival Sitges Internacional.
2004. Estimada Anuchka. Celebració 10 anys d'Albena. SGAE, València.
2004. Per què moren els pares? Celebració 10 anys d'Albena. SGAE, València.
2004. Paraules en penombra. Celebració 10 anys d'Albena. Universitat de València, La Nau, València.
2004. Joan, el Cendrós. Celebració 10 anys d'Albena. Centre teatral Escalante, València.
2007. Mandíbula afilada. Direcció Carles Alberola, Cicle SGAE de Lectures Dramatitzades, València.
2014. Per què moren els pares. Direcció Carles Alberola, Cicle Lectures Dramatitzades SGAE, Teatre Micalet, València.

Obra publicada

Textos dramàtics originals

1996. Què lletja és la vellesa!, en Islas. Universitat de València, València. (TB)
1997. Estimada Anuchka. Escena, 35, Barcelona.
1998. Currículum, coescrita amb Pasqual Alapont. Edicions Bromera, Alzira.
1998. Joan el Cendrós, coescrita amb Roberto García. Edicions Bromera, Alzira.
1998. Per què moren els pares? Editorial Tres i Quatre, València.
2001. Mandíbula afilada. Edicions Bromera, Alzira.
2002. 23 centímetres, coescrita amb Roberto García. Edicions Tres i Quatre, València.
2002. Atenció, companys!, 10 bones peces. Teatre València Contemporani. CEIC Alfons el Vell, Gandia. (TB)
2003. Només quatre paraules, en Vint monòlegs d'autors catalans contemporanis. Associació d'Actors i Directors – Entreacte, Barcelona. (TB)
2003. Horaciana XVII, El Bròsquil, València. (TB)
2004. Almenys no és nadal. Edicions Proa, Barcelona.
2004. Spot, coescrita amb Roberto García. Edicions Bromera, Alzira.
2004. Besos, coescrita amb Roberto García. Edicions Bromera, Alzira.
2004. Almenys no és Nadal. Editorial Proa, Barcelona.
2007. Per la mar! En 25 años de la Escuela Superior de Arte Dramático, Universitat de València, p.39-60. (TB)
2011. Que tinguem sort. Edicions Bromera, Alzira.
2014. M'esperaràs? Edicions Bromera, Alzira.
2014. Ficció. Coescrita amb Pasqual Alapont. Edicions Bromera, Alzira.
2014. Contemporani. En Contemporáneo / Contemporani. Universitat de València, p.19. (TB)
2018. Tic tac, escrita amb Rodolf Sirera i Pasqual Alapont. Col·lecció Textos en escena, Institut Valencià de Cultura, València.
2020. Perquè t'estime, que si no... Edicions Bromera, Alzira.  

Dramatúrgies, traduccions, adaptacions i versions teatrals

2003. Artefactes, de José Antonio Portillo i M. Carmen Puchol. Kalandraka Edicions, Barcelona.
2015. L'aneguet lleig. Coescrita amb Ernest Sorrentino. Edicions Bromera, Alzira.

Inèditas y/o estrenadas.
2001. Paraules en penombra / Palabras en penumbra, adaptació teatral de l'obra de Gonzálo Suárez
2010. Nit de Sant Joan, direcció i versió de Carles Alberola.

Reflexió i investigació teatral de l'autor: programes de mà

1994. “Contar històries sense por a trair més que a un mateix”. Teatre valencià, joves creadors, La Tarumba Teatre – Edicions Bromera, Alzira, p. 11-15.
1997. “Vivir más intensamente”. Cuadernos de Dramaturgia, 2, Muestra de Teatre Español de Autores Contemporáneos, Alacant, p.7-8.
2001. “Un espai somiat”. Valencia Cinema. Studio SA: 25 años de resistencia cultural, de Enrique Herreras. Algar Editorial, Alzira, p.141.
2004. “Presentació”. Albena Teatre, 10 anys amb el somriure d’un bes. Edicions Bromera, Alzira, p.9.
2004. “I ara què?, amb Toni Benavent". Albena Teatre, 10 anys amb el somriure d’un bes. Edicions Bromera, Alzira, p. 33, 91, 127.
2004. “Carles Alberola sobre Roberto García”. Albena Teatre, 10 anys amb el somriure d’un bes. Edicions Bromera, Alzira, 49.
2012. “Situació actual de les Arts Escèniques Valencianes. Reptes de futur. Creació-Producció.” Congrès d'Alcoi (Inédito).
2014. “Discurso Homenaje Muestra de Teatro Español de Autores Contemporáneos”. (Inèdit)

Reflexió i investigació teatral de l'autor: premsa, publicacions culturals i especialitzades

1999. “Autores invisibles”. Postdata. Levante, 26 de marzo.
2004. “L'eterna joventut dels autors teatrals valencians”. Saó, 282, p.22-23.
2013. “5 preguntas a Alberola”. (creadoresvlc.wordpress.com)
2014. “...Un sueño hecho realidad”. Cartelera Levante, València. 19 de setembre.
2014. “Som el que desitgem”. Quadern. El País, València, 12 de novembre.

Obra traduïda

ANGLÉS
2004. 23 centímetres, coescrita amb Roberto García.

CASTELLÀ
1998. ¡Atención, compañeros! Muestra de Teatro Español de Autores Contemporáneos, Alacant. (TB)
1998. Mandíbula afilada. Gestos, 25. Universidad de California. U.S.A.
1998. Efemérides. Escena, 46, Barcelona. (TB)
1999. ¡Atención, compañeros! Escena, 64, Barcelona. (TB)
1999. Mandíbula afilada. SGAE, Madrid.
2002. 23 centímetros, coescrita amb Roberto García. SGAE, Madrid.
2003. Artefactos, de José Antonio Portillo i M. Carmen Puchol. Kalandraka Ediciones, Barcelona.
2004. ¿Por qué mueren los padres? Universitat de València, València.
2004. Estimada Anuchka. Universitat de València, València.
2006. Mandíbula afilada. Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, Alacant.
2011. Juan, el ceniciento. Coescrita amb Roberto García. Algar Editorial, Alzira.

Inèdites i/o estrenades
1999. Besos, amb Roberto García.
2001. Palabras en penumbra, adaptació teatral de l’obra de Gonzálo Suárez
2002. Spot, mb Roberto García.
2005. Al menos no es Navidad.
2010. ¡Que tengamos suerte!
2014. ¿Me esperarás?

EUSKERA
Inéditas y/o estrenadas.
2012. Bejondaigula! (Que tinguem sort!), traducció Ramón Aguirre i Xabier Etxaniz Rojo

FINÈS
Inéditas y/o estrenadas.
2004. 23 centímetros, coescrita amb Roberto García.

PORTUGUÈS
Inéditas y/o estrenadas.
2003. 23 centímetros, traducció João Maria André, coescrita amb Roberto García.

Obra premiada

1994. Premi Generalitat Valenciana de les Arts Escèniques al millor espectacle teatral, per Nit i dia, coescrita amb Ferran Torrent.
1996. Premi Generalitat Valenciana de les Arts Escèniques al millor text, per Curriculum, coescrita amb Pasqual Alapont.
1998. Premi Cavall Verd de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana al millor text teatral, per Mandíbula afilada.
1998. Premi de la Crítica de València al millor text, per Mandíbula afilada.
1998. Premi de la Crítica de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana al millor text teatral, per Por qué mueren los padres?
1998. Ajuda a la creació de Teatres de la Generalitat Valenciana, per L'any que ve, coescrita amb Roberto García.
1999. Premi de la Cartelera Turia al millor espectacle valencià, per Mandíbula afilada.
2000. Premi Generalitat Valenciana de les Arts Escèniques al millor espectacle teatral, per Besos.
2000. Premi de la Cartelera Turia al millor espectacle valencià, per Besos.
2001. Premi de l’Associació d’Escriptors Valèncians al millor text, per Besos.
2001. Premi Max de las Artes Escénicas al millor text en català, per Besos.
2002. Finalista Premio Max al millor espectacle revelació, per Paraules en penombra.
2004. Finalista Premio Max al millor espectacle revelació, per Artefactes.
2004. Premi de la Crítica Valenciana al millor text, per Almenys no és Nadal.
2013. Premi Palanca i Roca, Premis Literaris Ciutat d'Alzira, per M'esperaràs?
2014. Premi de la Cartelera Turia a la millor contribució teatral, per Ficció, coescrita amb Pasqual Alapont.
2016. Premio Max de les Arts Escèniques al millor espectacle musical, per L'aneguet lleig, escrita amb Ernest Sorrentino.
2018. Premi Max de les Arts Escèniques al millor espectacle musical, per Tic-tac, escrita amb Pasqual Alapont i Rodolf Sirera. 
2018. Premi de la Cartelera Turia al millor espectacle teatral, per Tic-tac, escrita amb Pasqual Alapont i Rodolf Sirera. 
2019. Premi Palanca i Roca, Premis Literaris Ciutat d'Alzira, per Perquè t'estime, que si no... 

Bibliografia

Llibres

GARCÍA, Roberto (2004). Albena Teatre, 10 anys amb el somriure d’un bes. Edicions Bromera, Alzira.
(2004). Albena Teatre, 10 años: con la sonrisa de un beso. Feditres Empresa Editorial, Alzira.
TORREÑO, T. (2015). Albena 20 anys de ficció. Edicions Bromera, Alzira.

Articles, capítols, pròlegs

ALAPONT, P. (2003). Pròleg a Spot, de C. Alberola i R. García. Edicions Bromera, Alzira.
ANDRÉ, J. M. (2003). “Pelos labirintos do desejo...” Programa de mà de 23 centímetros, Teatro- Estudio Bonifrates, Coimbra, Portugal.
CAVALLÉ I BUSQUETS, J. (2007). “Una mirada al nou teatre catala, Deu, o trenta!”. Pausa, 27, Barcelona, p. 15-18.
DIAGO, N. (1996). “La escritura dramámtica valenciana finisecular: De islas y archipiélagos”. Islas. Universitat de València, València, p. 11-24.
-(1998). “Claves para leer el teatro de humor de Carles Alberola”. Gestos, 25. Universidad de California.
GALLÉN, E. “Malenconia Valènciana”. Presència, 2084. p.36.
HERRERAS, E. (1998).“Introducció”. Curriculum, de Carles Alberola i Pasqual Alapont. Edicions Bromera, Alzira.
-(2006). 30 anys de l'Horta. 30 anys de teatre valencià. Edicions Bromera, Alzira, p.60-81.
ÍNSULA DRAMATARIA (2006). “Presentación”. Islas. Universitat de València, València., p.9-10.
MARTÍNEZ, J. A. (2001), “Introducció”. Mandíbula afilada, de Carles Alberola. Edicions Bromera, Alzira.
OLLÉ, J. (1998), “Introducció”. Per què moren els pares, a Carles Alberola. Tres i Quatre, València.
ORDÓÑEZ, Marcos (1996) Molta comèdia. La Campana, Barcelona.
-(2003), “Introducció”. Besos, de Carles Alberola y Roberto García, Edicions Bromera, Alzira.
-(2003) A pie de obra. Alba Editorial, Barcelona, p.24-31
RAGUÉ-ARIAS, M. J. (2000). ¿Nuevas Dramaturgias? (Los autores de fin de siglo en Cataluña, València y Baleares). INAEM, Madrid, p. 27, 33, 36-38, 52-53, 86, 155, 172, 175, 177, 247, 258.
ROSSELLÓ, Ramon X. (1998), “Sobre el teatre independent valencià i la nova escriptura teatral”, Caplletra, nº: 22, pp. 217-232.
(2000) editor de Aproximació al teatre valencià actual (1968-1998), Universitat de València, València.
(2013) “Els creadors de ficcions damunt l'escena: Del teatre autobiogràfic a l'autobiografia
escènica”. Caplletra, 55, p. 175-197.
SANSANO, Biel (2014), “Introducció”. Ficció, de Carles Alberola i Pasqual Alapont. Edicions Bromera.
SIRERA, Josep Lluís (2011), “El teatre en l’obra de Ferran Torrent”. Dins El món i l’obra de Ferran Torrent, Acadèmia Valènciana de la Llengua, p. 21-28.
-(2007) “Una celebración del tiempo”. 25. Universitat de València, València, p. 13-18.
-(2015). “Carles Alberola: Una escriptura més enllà de tòpics (Una visió personal)”. Aiguadolç, València.
TORREÑO, Antoni (2011), “Introducció” a Carles Alberola, Que tinguem sort! Edicions Bromera, Alzira.
(2013), “Introducció” .M’esperaràs?, de Carles Alberola. Edicions Bromera, Alzira.
TORTOSA, Virgilio (2000), “Panorama de la dramatúrgia Valènciana dels 90”. Aproximació al teatre valencià actual (1968-1998), Universitat de València, València, p. 187-260.
-(2002). Conflictos y tensiones. Individualismo y literatura en el fin de siglo. Universitat d'Alacant, p.84-86.

Recepció en premsa i publicacions especialitzades

ABC (2000). “Alberola: Besos recupera canciones a las que nunca se les ha hecho honor”. ABC,
Catalunya, 27 d'agost.
-(2004). “Albena Teatre repone en el Espai Moma una trilogía sobre las pasiones”. ABC, Comunidad Valènciana, 12 de mayo.
AGENCIA EFE (2004). “Albena Teatre celebra 10 anys amb una lectura dramatitzada i la reposició de Currículum”. Levante, 25 de mayo.
ALBA, N. (2018). “Tic-tac: el tiempo lo es todo”. Levante emv, 21 de desembre. 
ALIAGA, Xavier (2014) “Vint anys de la marca Albena”. El temps, 1580, València, p. 47-48.
-(2014). “M'esperaràs?, Alberola en la seua salsa”. El Temps, 19 de desembre.
-(2019). “Carles Alberola, història d’un contador d’històries”. El Temps, 8 de juliol. 
ALONSO, J. (2005). “El valor de la interpretación”. Guía del Ocio, Madrid, 23 de setembre.
ANDÚ, F. (1999). “Soñar despierto”. Heraldo de Aragón, 20 de febrer.
ANOIA (1999). “Carles Alberola”. Regió 7, 26 de novembre.
ARROM NADAL, J. (1998). “Les parelles valencianes”. Lluc, 804, Palma de Mallorca, p.35-36.
AYANZ, M. (2001). “Besos”. La Razón, 12 de gener.
-(2001). “Albena teatre llega al Príncipe cargado de Besos y canciones de los años 60. 70 y 80”. La Razón, 17 de gener.
-(2005). “Dos damas frente a la soeldad”. La Razón, 1 de setembre.
-(2005). “Como dos niñas grandes”. La Razón, 9 de setembre.
BALDELLOU, E. (2000). “Teatro fácil”. Segre, Lleida, 31 de maig.
-(2001). “Influenciats pels anuncis”. Segre, Lleida, 24 d'abril.
BARBA, D. (2004). “A la vejez, teatro”. La Vanguardia, 28 de gener.
BARRENA, Begoña (2003). “Dos actrices soberbias”, El País, 31 gener, Barcelona,.
-(2010). “No se puede volver atrás”. El País, 22 de setembre.
BELLIDO, A. – TORMO, L. (2020). “Lo importante es que la obra resulte cinematogràfica”. Encadenados.org, 24 de juny. 
BENACH, Joan-Anton (1996). “El camuflaje del caracol”. La Vanguardia, 3 de marzo.
-(1999). (crítica Besos). La Vanguardia, 14 de setembre.
-(1999). “Memorable escudella radiofònica”. La Vanguardia, 6 de desembre.
-(2001). “El humor de dos escépticos”, La Vanguardia, 15 de febrer, Barcelona.
-(2004). “Una ocasión desperdiciada”. La Vanguardia, 29 de gener.
-(2010). “La Nit de Carles Alberola”. El Temps núm. 1372, València, p. 92-93.
-(2010). “Virtudes traicionadas”, La Vanguardia, 23 de setembre, Barcelona.
BERT, B. (1998). “València en México”, Assaig de Teatre, 10/11, Barcelona, p. 245-246.
BLANCAS, A. (2006). “Dos damas de la escena protagonizan una historia agridulce en clave de comedia”. Levante, 3 de febrer.
BORDES, J. (2012). “Cop de puny teatral”. El Punt / Avui, 3 d'octubre.
BOSCH, M. (2021). “Carles Alberola divierte con Waterloo que tiene algo de Abb y bastante de batalla en el Principal”. Nomepierdouna, 6 d’abril. 
BRIASCO, O. (2007). “Alberola presenta en clave de comedia su texto más personal”. Levante, 12 d'abril.
BURGUERA, D. (2011). “El teatro Valènciano corre el riesgo de perpetuarse como un francotirador”. Las Provincias, 24 de gener.
BUSSÉ, Xènia (1992). “O Ferran Torrent o res”, El Temps, 396, València, p.62-63.
CAMACHO, N. (2014). “Cómo sobrevivir 20 años sobre un escenario”. Las Provincias, 22 de març.
CAMACHO, P.R. (2006). “Experiencia, miel y vinagre, en Al menos no es navidad”. Odiel, 11 de juny.
CAPOTE, V. (2005). “Al menos no es Navidad”. El Mundo, Madrid, 2 de setembre.
CARO, P. (2001). “L'altra cara de Gonzalo Suárez”. Barcelona y Más, 27 de novembre.
CARRILLO, T. (2006). “Amparo Soler y Asunción balaguer despliegan su ternura en la Audiencia”. El Mundo, Soria, 18 d'abril.
CASTILLEJO, J. (2007). “Relatos en torno a la mala suerte”. La Cartelera. Levante, 13 d'abril.
CLARI, B. (1995). “Carles Alberola vuelve al Gran teatro con un montaje que homenajea al también alcireño Enric balaguer”. Levante, 20 de enero.
CENDROS, T. (1999). “Sopa con ondas”. El País, 8 de novembre.
CENTENO, E. (1999). “Entre el patetismo y el humor”. Diario 16, 6 de maig.
-(2001). “El humor de nuestros días”. Diario 16, 21 de gener.
CLIMENT, Eliseu T. (1994) “La seducció de les màscares”, El Temps, 516, València, p.68-72.
CORNELLES, V. (2018). “La magia del musical Tic-tac llega a Castellón el próximo 27 de enero”. El Periódico Mediterraneo, 12 de gener. 
C.S. (2006). “Soler Leal y Asunción Balaguer en el Borrás”. La Razón, Catalunya, 7 de setembre.
CUADRADO, N. (2001). “El Mercat acoge las Paraules en penombra de Gonzalo Suárez”. El Mundo, 27 de novembre.
DEMARÍA, L. (1999). “Un apartamento con dos sueños rotos”. La Razón, 4 de març.
D.G. (2004). “Artefactes acerca el teatro a los escolares”. Mediterraneo, 5 d'octubre.
DIAGO, Nel (1991) “Las afinidades selectivas: O tu o res, de Alberola / Torrent, por L'Horta”. El Público, 87, Madrid, p.62-63.
-(1994). “Per un teatre essencial”. Cartelera Turia, 26 de diciembre.
-(1995). Currículum. Cartelera Turia, 1 de gener.
-(1996). “El teatre valencià desapareixerà. Entrevista a Carles Alberola”, El Temps núm. 605, València, p. 78-79.
-(1997). “O mais grande do mundo”. Cartelera Turia, 20 d'octubre.
-(1998). Mandíbula afilada. Cartelera Turia, 23 de febrer.
-(1998). Joan, el Cendrós. Cartelera Turia, 19 d'octubre.
-(2000). “Sopas con ondas”. Cartelera Turia, 12 de maig.
-(2001). Paraules en penombra. Cartelera Turia, 16 de febrer.
-(2003). Artefactes. Cartelera Turia, 26 de desembre.
DIARIO DE NOTICIAS (1999). “Elogio al karaoke”. Diario de Noticias, Pamplona, 24 de novembre.
DIARIO DE VALENCIA (2004). “Spot fue vista por más de 20.000 espectadores”. Diario de Valencia, 10 de gener.
DÍAZ-FAES, F. (2000). “Al pie de la letra”. La Nueva España, Oviedo, 14 de novembre.
DLV (2019). “À Punt emet el musical Tic-Tac per a celebrar el Dia Mundial del Teatre”. Diari La Veu, 26 de març.
DOMÍNGUEZ, S. (2006). “Hábil comedia dramática”. Las Provincias, 12 de febrer.
-(2006). “Autodefinición al horno”. Las Provincias, 6 d'agost.
EL MERCURIO (1999). “España coloniza la cartelera teatral de Santiago”. El Mercurio, Santiago de Chile, juny.
EL PAÍS (1999). “Un éxito cantado”. El País, Madrid, 18 de setembre.
EL TEMPS (2001). “Besos torna a casa, amb el Nadal, per fer vibrar l'Olympia”. El Temps, 18 de desembre.
ESCRIG, S. (2006). “Carles Alberola, en El Musical. La soledad de los ancianos.” Las Provincias,
3 de febrer.
ESTEBAN, R. (1999). “Vísperas de boda”. El Mundo, Metrópoli, març.
-(2000). “Besos torna al teatre de Salt després d'una gira triomfant pels escenaris de tot l'Estat”. El Punt, Girona, 6 de juny.
-(2001) “Palabras en penumbra lleva al teatro textos del cineasta Gonzalo Suárez”. El Mundo, 25 de setembre.
EUROPRESS. (2013). “Besos alcanza las 900 funciones”. Levante, 22 de maig.
-(2020). “La voz silenciada de los presos del franquismo vuelve a sonar con Presoners”. Culturplaza, 8 de setembre.
FALOMIR, J. (2001). “La fuerza de la palabra y del actor como argumento”. Las Provincias, 14 de febrer.
FENOLLOSA, C. (2014). “Alberola, el somriure amarg”. El País, València, 1 de juliol.
FERNÁNDEZ, I. (2009). “La revetlla ie-ie de Nit de Sant Joan obrirà l'Arteria el 23-F”. El Periódico de Catalunya, 27 de novembre.
-(2010). “La revista Nit de Sant Joan obre el nou Arteria”. El Periódico de Catalunya, 15 de setembre.
FERNÁNADEZ, N. (2006). “Amparo Soler Leal: Los personajes que interpreto tienen que parecerse a mí”. Diario de Valencia, 5 de febrer.
FERRI, E. (2014). “La Muestra de Teatro Contemporáneo de Alicante rinde homenaje a Carles Alberola”. Las Provincias, 17 de setembre.
FLAÑO, T. (2014). “Bejondaigula reflexiona sobre la ausencia de la comedia”. Diario Vasco, 9 d'agost.
FOGUET I BOREU, F. (2001). “Estels de mentida” (Mandíbula afilada), Avui Cultura, 5 de juliol, Barcelona, p.14. -(2012). “València mon amour”, El País Quadern, 1436, València, p.4.
FONDEVILA, Santiago (1996). “Un socarrón Currículum en Artenbrut”. La Vanguardia, 17 de enero.
-(1996). Estimada Anuchka. La Vanguardia, 8 de setembre.
-(1997). “Alberola invita a descubrir a los Mandíbula afilada”. La Vanguardia, 27 de juny.
-(2001). “Alberola convierte en teatro los textos de Gonzalo Suárez”. La Vanguardia, 27 de novembre.
-(2004). “De cómo sobrevivir a la vejez”. La Vanguardia, 23 de gener.
-(2006). “Una dulce comedia amarga”. La Vanguardia, 9 de setembre, Barcelona.
-(2012)“Que tinguem sort”, Ara, 30-6 novembre-desembre, Barcelona.
F.H. “Burbujas de champán”. El Norte de Castilla, Valladolid, 5 de maig.
FUERTES, J. (2006). “Sólo soledad”. El Comercio, 25 de març.
GARCÍA, C. (2002). “Besos lanza una mirada irónica y musical a las relaciones de pareja”. Mediterraneo, 26 de juliol.
-(2003). “Un Spot crítico con la publicidad, en el Principal”. Mediterraneo, 7 de febrer.
GARCÍA, M. (2000). “Es importante tocar la emoción del espectador”. Las Provincias, 14 de juny.
GARCÍA GARZÓN, J.I. (1999). “Mandíbula afilada, el amor ideal entre la realidad y el deseo”.
ABC, 15 de maig.
-(2001). “Palabras en penumbra, un atractivo mosaico de monólogos habitados”. ABC, 1 d'octubre.
-(2005). “¡Vaya par de señoras!”. ABC, 10 de setembre.
GARCÍA OSUNA, C. (2005). “Discurso sobre la soledad”. Tiempo, 17 d'octubre.
GARÍN, I. (2020). “Presoners”. Cartelera Turia, 1 de setembre. 
GARZÓ, A. (2002). “Spot, otro éxito de Albena”. Levante, 9 d'agost.
GARZÓN, V. (2004). “El revival de Albena Teatre”. 20 Minutos, València, 11 de mayo.
GIL ZAMORA, C. (2002). “Spot / Albena”. Artezblai, 9 de novembre.
GINART, B. (2001). “Albena Teatre lleva al Mercat la literatura de Gonzalo Suárez con Paraules en penombra”. El País, 27 de novembre.
GÓMEZ, M. (2001). “El debut dramático de Gonzalo Suárez abre temporada en La Abadía”. Diario 16, 25 de setembre.
G.S. (2000). “Un montaje sobre el mundo de la pareja”. La Gaceta, Salamanca, 3 de març.
GÜELL, M. (2001). “Gonzalo Suárez trae a la escena de Barcelona sus Paraules en penombra”. ABC, 27 de novembre.
-(2004). “Carles Alberola estrena hoy en el TNC una comedia ácida sobre dos ancianas que viven en una residencia” ABC, 27 de gener.
-(2006). “Yo hago esta cosa rara de vivir en Barcelona y trabajar en castellano”. ABC, Cataluña, 1 d'octubre.
GURUTZA IZQUIEDO, J. (2012). “Entre el dolor y la diversión”. El País, 9 d'agost.
GUZMÁN, A. (2001). “Al rojo vivo”. Guía de Madrid, ABC, 12 de gener.
HARO TECGLEN, E. (1999). “Con ternura y humor”. El País, 6 de maig.
-(2001). Palabras en penumbra. El País, 29 de setembre.
HERRERAS, E. (1996). “Los sueños, realidades son”. Cartelera Turia, 13 de maig.
-(1997). “La muerte y la doncella”. Levante, 10 d'octubre.
-(1998). “Irresistible encanto”. Levante, 13 d'octubre.
-(1999). Besos. Levante, 12 de desembre.
-(2001). “Relaciones en un ring”. Levante, 19 de febrer.
-(2002). Spot. La Cartelera Levante, 27 de desembre.
-(2003). “Un auténtico goce”. Levante, 29 de desembre.
-(2007). “Del teatro clásico a la revista”. La Cartelera, Levante. 4 de mayo.
-(2012). “Necesitamos muchos Besos”. Levante, 18 de maig.
-(2014). “Comedia con dos besos”. Levante, 25 de març.
HERRERO, F. (2000). “Feliz cumpleaños”. El Norte de Castilla, 18 de noviembre.
HERRERO, R. (2000). “La radio y el teatro, el teatro y la radio”. El Diario Vasco, 6 d'octubre.
-(2006). “Queda el Carpe diem”. El Diario Vasco, 19 de març.
HERVÁS, C. (2000). “Besos, una obra plagada de humor”. Las Provincias, 28 de setembre.
HEVIA, E. (2001). “La erosión de los sentimientos”. El Periódico, Barcelona, 30 de novembre.
INFORMACIÓN (1999). “El germen de un gran musical”. Información, Alacant, 26 de novembre.
JÁTIVA, J. M. (2012). “Entrevista a Carles Alberola, autor, productor i actor teatral: Un espectacle teatral és sempre un treball col·lectiu”. Caràcters, 59, p. 3-5.
-(2012). “Autores Valèncianos ante las urnas”. El País, València, 22 d'abril.
-(2014). “Los triunfadores y fracasados de Alberola”. El País, València, 19 de març.
-(2014). “Carles Alberola gana el premio teatral Ciutat d'Alzira”. El País, València, 25 d'octubre.
J.C. (1998). “Comèdia moderna”. Levante, 26 de diciembre.
JOLOPCA (2001). “Besos, un espectáculo sobre las relaciones en clave de humor”. Lanza, Ciudad real, 20 d¡octubre.
J.O.G. (2006). “Comedia agridulce”. Jano, 15 de setembre.
JULIÁN, L. (2018). “M’esperaràs?, la pel·lícula que brinda per les segones oportunitats”.Eldiario.es, 17 d’octubre
LAKUNZA, R. (2006). “Dos actrices frente a frente”. Deia, 10 de març.
LA VANGUARDIA (1999). “15 sketches para una sopa”. La Vanguardia, Barcelona, 11 de novembre.
-(2006). “Paco Mir estrena en el Apolo la comedia romántica de Carles Alberola Mandíbula afilada”. La Vanguardia, 22 de desembre.
LAS PROVINCIAS (2001). “Besos llega en el Olympia a sus 500 representaciones”. Las Provincias, 29 de desembre.
LEVANTE (1999). “Carles Alberola: Queríamos contar en 3 o 5 minutos una historia como en las canciones”. Levante, 9 de desembre.
-(1999). “Alberola, Perales y los diablos”. Levante, 12 de desembre.
LEY, P. (1996). “Doble sesión de humor”. El País, Cataluña, 23 de enero.
-(1999). “Entre la radio y la televisión”. El País, Madrid, 4 de desembre.
LIMONGI, T. (2000). “En Besos hay tragedias envueltas en un papel de chocolate”. Última Hora, Palma de Mallorca, 5 d'abril.
LLORENTE, M. (2001). “A media luz los seis”. Información, 22 de novembre.
-(2002). Spot. Información, 25 de novembre.
-(2006). “Sin la chispa de otros montajes”. Información, 21 de novembre.
LLUESMA, C. (2006). “Carles Alberola”. Las Provincias, 10 de desembre.
L.M.V. (2000). “Besos, el último gran éxito del año”. Levante, 20 de desembre.
LÓPEZ ROSELL, César (2010). “Una festa de la nostàlgia”. El Periòdic de Catalunya, 21 de setembre.
MÁÑEZ, J.A. (1999). “Variedades arrevistadas”. El País, CV, 16 de desembre.
-(2004). “Bonitos artefactes”. El País, CV, 29 de febrer.
-(2011). “La complicidad del chiste”. El País, 5 de desembre.
MAKMA (2020). “QuedatACasa con el musical Tic-Tac”. Makma, 9 de maig. 
-(2020). “Presoners, cartes desde la cárcel”. Makma, 9 de setembre. 
MARCOS, M. (2018). “Tic-Tac, un sueño hecho musical”. El Mundo, Alacant, 13 de gener.
MARLÉS, Mercè (1997). “Currículum, de Carles Aberola. Entrevista”. Assaig de Teatre núm. 5-6, Barcelona, p. 107.
MARSAL, J. M. (2000). “Trono Villegas comienza una maratón de Sopa de ràdio”. Diari de Tarragona, 11 de febrer.
MARTÍN, D. (2018). “Carles Alberola: Si hi hagués una fórmula per a l’èxit, el teatre el farien els bancs”. Ara, 21 de gener. 
MARTÍNEZ, C. (2010). “Una revetlla galàctica”. El 9 Nou, 27 d'agost.
-(2014). “Carles Alberola: Necessitem que la societat crega en la cultura com un bé necessari”. L'Illa, 63, p. 9
MARTORELL, P. (1998). “Els somnis reals de Carles Alberola”. El Punt, 24 de maig.
MASCARELL, Purificació (2011). “Les amargues rises d'Alberola”. Levante Postdata núm. 763, València.
MASSIP, Francesc (2000). “Els nous directors: de la catacumba a la poltrona”, Serra d'Or, 481, Barcelona, p.38-43.
-(2004). “Fantasiejar per sobreviure” Avui, 29 de gener, Barcelona.
MATEZANZ, J. (2011). “Que tinguem sort!: lucidesa de carrer”. Diari de Balears, 18 de gener.
MATOSES, Joan Manuel (2004). “Espot (gag, flaix, esquetx)”, Caràcters, 27, València, p.28.
-(2014). “Llums, càmera, ficció!”. Caràcters, 68, València, p.46.
MELCHOR, C. (2020). “Alberola: Nunca hablaremos suficiente del dolor que causó el franquismo”. Levante Emv, 8 de setembre.
MELGUIZO, J. (2006). “Dos grandes señoras”. Heraldo de Aragón, 8 d'abril.
MELIÀ, R. (2002). “La vida dins d'un spot”. El Temps, 16 de juliol.
MONEDERO, M. (2001). “Clarobscurs escènics de Gonzalo Suárez”. Avui, 27 de novembre.
MOLINARI, A. (2006). “Morir no es tan urgente”. Ideal, Granada, 16 de gener.
MOLTÓ, E. (2014). “La Muestra de Alicante aplaude la trayectoria de Alberola”. El País, 16 de setembre.
MORENO, S. (2005). “La soledad como condena”. El País, Madrid, 19 de setembre.
MIUNIESA, X. (2001). “Injusticias mediáticas”. Guía del Ocio, Barcelona, 14 de desembre.
MUÑOZ, R. (2015). “El Talía se llena de Besos” . Las Provincias, 13 de maig.
N.M. (2018). “El paso del tiempo en la obra Tic-Tac”. Las Provincias, 21 de desembre. 
NOGUERO, Joaquim (1997). “Comèdia sexual d'una nit d'estiu”. Avui, 26 de juny.
-(2001). “Amor i desamor cobaten el teatre”. Avui, 5 de juny, Barcelona, p.43.
OCHOA, G. (2001). “Diálogos con... Carles Alberola”. Acotaciones en la caja negra, 3, València, p.16-17.
OCHOA, M. (2006). “Amparo Soler y Asunción Balaguer retratan la vejez, en Al menos es Navidad”. La Opinión, Granada, 13 de gener.
OLIVARES, Juan Carlos (1997). Per què moren els pares. El Periódico, 9 de juny.
-(2001). “Carles Alberola presenta Paraules en penombra, basado en textos de Gonzalo Suárez”. ABC, Barcelona, 6 de juny.
-(2003). “València o el silenci sobre una nova terra de teatre i promissió”, Avui, 19 maig, Barcelona, p.49.
-(2010). “La senda catalana”, Avui, 24 de setembre, Barcelona, p.37.
OLIVER, R. (2001). “Ironía sobre la parella”. Què Fem?, La Vanguardia, 30 de novembre.
-(2006). “El torró que se l'atravessa”. Què Fem? La Vanguardia, 8 de setembre.
ORDÓÑEZ, M. (1995). Currículum. Avui, 25 de novembre.
-(1997). Mandíbula afilada. Avui, 16 de juny.
-(1999). Besos. Avui, 21 de juny.
-(2004). “Lo último de Alberola y Espinosa”, El País, Babelia, 14 de febrer.
-(2011). “Un canon teatral (de bolsillo)”. El País, 27 de novembre.
-(2012). “Los chicos del atardecer”. El País, 21 de gener.
ORTUÑO, A. (2009). “Una década de Besos”. Las Provincias, 18 de juliol.
PARRA, S. (2006). “Amparo Soler Leal: Me gusta que Sofía siga: Morir es fácil, la comedia, difícil”. Diario de Ibiza, 30 d'abril.
PASCUAL, I. (1996). “Datos con amor”. El Mundo, 22 de març.
PAU, Toni (2002). “Peces Valèncianes”. El Temps núm. 935, València.
PEIRÓ, J. V. (2017). "Reloj detén tu camino". Las Provincias, 23 de desembre. 
-(2019). "Los sueños son reales". Las Provincias, 13 d’abril.
-(2020). "La belleza de la libertad". Las Provincias, 26 de setembre.
PÉREZ, A. (2000). “Besos triunfa en el Talía y rebasa las 100 funciones”. Las Provincias, 4 de gener.
-(2012). “Saber emocionar a base de realisme: Que tinguem sort”. Regió7, 9 de gener.
PÉREZ, V. (2004). “Carles Alberola s'enfronta a la solitud de la vellesa”. Avui, 21 de gener.
PÉREZ DE OLAGUER, G.(1996). “Una fiesta íntima”. Guía del Ocio, Barcelona, 19 de enero.
-(1996). “Carles Alberola viaja al interior de un personaje con la obra Currículum”. El Periódico, Barcelona, 19 de enero.
-(1997). “Mandíbula afilada, Alberola a lo Woody Allen”. Guía del Ocio, 27 de juny.
-(1997). “Carles Alberola sintetiza las claves de su teatro en Mandíbula afilada”. El Periódico, 26 de juny.
-(1996). “Alberola y sus historias en Artenbrut”. El Periódico, Barcelona, 26 de enero.
-(2001). “Gonzalo Suárez porta a escena l'erosió del temps: Alberola dirigeix Paraules en penombra, basada en textos del director de cine”. El Periódico de Catalunya, 3 de juny, Barcelona.
-(2001). “Gonzalo Suárez lleva a la escena su visión de la pareja”. El Periódico, 27 de novembre.
-(2001) “Paraules en penombra, una afortunada incursió de Gonzalo Suárez”, El Periódico de Catalunya, 8 de setembre, Barcelona.
-(2004). “Almenys no és Nadal, una mirada sobre la vellesa”, El Periódico de Catalunya, 30 gener, Barcelona.
PÉREZ GIL, L. (2001). “Besos plantea un viaje alrededor de la pareja con humor y canciones”. El País, 21 de gener.
PERIS, R. (2001). “La comèdia és la nostra manera de veure la vida”. L'Illa, 28, p. 22-23..
PINTER, E. (2004). “Albena Teatre, deu anys d'humor un milió d'espectadors”. Avui, 15 de maig.
PIÑA, J.M. (2006). “Humor y comedia para meditar sobre la soledad y la vejez”. Diario de Ibiza, 25 d'abril.
PIQUERO, A. (2006). “Esperando al hijo pródigo”. El Comercio, 23 de març.
PLA, A. (2001). “Carles Alberola afirma que el teatro es una gran mentira que nos habla de verdades”. Las Provincias, 13 de febrer.
-(2002). “Paraules en penombra competirà en los premios Max”. Las Provincias, 14 de març.
P.M.R. (2000). “That's entertainment”. Diario de Mallorca, 12 d'abril.
RAGUÉ-ARIAS, Mª José (1996). “Buen curriculum”. El Mundo, Barcelona, 22 de enero.
-(1997). Mandíbula afilada. El Mundo, 8 de juny.
-(1997) “¿Una generación. Encuesta a representantes de la nueva dramaturgia española”. Escena, 42, Barcelona, p. 10.
-(1999). Besos. El Mundo, 18 de setembre.
-(2004). “Una irònica tendresa”. Assaig de Teatre, 41, Barcelona, p. 237-238.
REDACCIÓN (2018). “València repone la producción Tic Tac, que tuvo 10.000 espectadores en 2017”. La Vanguardia, C-V, 20 de desembre
RICART, P. (2021). “Waterloo, un fresco mosaico familiar”. A Escena Valencia, 5 de març. 
RODÉS, J. (1999). “Matrimonio creativo de conveniencia”. Escena, 64, Barcelona, p.14-17.
RODRÍGUEZ, A. (2000). “Ràdio Lleida trae un montaje sobre el mundo de las ondas”. La Mañana, Lleida, 29 de gener.
RODRÍGUEZ, R. (2002). “Albena lleva al Principal su irónica visión de la publicidad”. Levante, 17 de desembre.
RODRÍGUEZ GIMENO, R. (2021). “Waterloo, una comedia sobre la memòria”. Verlanga, 27 de maig. 
ROSELL, M. (2012). “El problema actual del teatre és l'exhibició, que està molt limitada”, Levante, Postdata, 787, p.8.
ROSSELLÓ, R. X. (2003). “La comèdia actual segons Alberola-García”. Lletres Valencianes, 9, p.120.
-(2004). “Bromera i Albena una altra vegada de la mà”. Lletres Valencianes, 11.
ROTGER, F. M. (2011). “Nosotros que fuimos tan cómplices”. Diario de Mallorca, 15 de gener.
RUIZ, L. (1999). “Carles Alberola llena de sueños y fantasías el Teatro Alfil”. Diario 16, 4 de maig.
SABAT, Núria (2006). “Al menos no es Navidad, dues de les grans en escena”. El Periòdico de Catalunya, 17 de setembre, Barcelona.
SABATER, M. (1998). “Un espectacle dels que creen espectadors”. Diari de Sabadell, 20 de gener.
-(2004). “Spot, contaminació publicitària”. Diari de Sabadell, 17 de juliol.
SAHUQUILLO, J. (2018). “¿Es Tic-tac teatro público?. Mesmerismo Teatral, 13 de gener. 
SANSANO, B. (2006). “Tretze autodefinits”. Información, 18 de novembre.
SEDEÑO, J. A. (1998). “Gafas”. Sur, Málaga, 29 de gener.
-(1998). “El azar y la necesidad”. Sur, Málaga, 1 de febrero.
SEGUÍ, J.R. “El teatro Valènciano se muere porque no se le mima ni alimenta. Entrevista a Carles Alberola”, El Levante, 16 de maig, València.
SESMA, M. (2006). “Refugio o reclusión”. El Adelantado, Segovia, 30 de gener. .
SIRERA, Josep Lluís (1991). “El Torrent de l'Horta”. El Temps, 360, València, p.91.
SORRIBES, J.C. (2012). “Temporada Alta obre el segon torneig de dramatúrgia”. El Periódico de Catalunya, 8 d'octubre.
TALAVERA, A. (2014). “Albena inicia en l'Alcúdia la gira del espectáculo Ficció”. Las Provincias, 14 de febrero.
TAPIA, J.L. (2006). “Asunción Balaguer: El trabajo de actor no tiene edad”. Ideal, Granada, 10 de gener.
TOBAR, F. “Quan Alberola era jove i potent”
TOQUERO, C. (2000). Besos. El Mundo, Valladolid, 25 de març.
TORRES, S. (1998). “Solos, pero bien acompañados”. El Mundo, 26 de enero.
TORTOSA, V. (1997). Per què moren els pares? Qué y Dónde, 8 de juny.
-(2014). “Passaran, però els Besos quedaran”. L'Illa, 65, p.30.
TORRENT, F. (1995). “El hombre orquesta”. El País, València, 5 de marzo.
TORRES, R. (2001). “Divertimento burlón y entrañable”. Guía del Ocio, 12 de gener.
-(2006). “Dos adorables monstruas, Al menos no es Navidad”. Guía del Ocio, Madrid, 26 d'octubre.
TRONCHONI, V. (2021). “Waterloo, el retorn d’Albena”. Revista Saó, 6 d’abril. 
URÍAS, F. (2001). “El baul de los recuerdos”. Metrópoli, El Mundo, 19 de gener.
VALDIVIA, B. (2005). “Al menos no es Navidad, la sabiduría de la edad”. La Opinión, Granada, 16 de gener.
VELASCO, C. (2007). “Albena Teatre aborda con humor la fugacidad de la vida en la obra 13 en el Teatro Musical”. Las Provincias, 12 d'abril.
VIGO, M. (1996). “Todo lo que no fuimos”. Ajoblanco, febrero.
VILÀ I FOLCH, Joaquim (1992). “O tu o res de Ferran Torrent i Carles Alberola”, Serra d'Or núm. 386, Barcelona, p. 68.
-(1994). “Nit i dia de Carles Alberola i Ferran Torrent”, Serra d'Or, 418, p. 74.
VILLÁN, J. (2005). “Dos grandes actrices”. El Mundo, 22 de setembre.
VIVANCOS, M.J. (2006). “Al menos no es Navidad, y con la que está cayendo”. Las Provincias, 3 de febrer.
VIZCAINO, J.A. (1999). “Regálame una noche”. La Razón, 23 de maig.
ZAPORTA, B.M. (2006). “Asunción Balaguer: Me siento como si Amparo y yo jugáramos en el escenario”. La Rioja, 18 de febrer.

Enllaços

http://www.albenateatre.com/
http://aveet.eu/alberola-carles/
https://www.youtube.com/watch?v=EYZnTOAkHRI

Entrevistes
https://vimeo.com/521840967 (Espais de Treball) 
https://www.youtube.com/watch?v=EYZnTOAkHRI (Biblioteca Valenciana)