Trajectòria

Després de llicenciar-se en l’Escola Superior d’Art Dramàtic de València en 1989, rep una beca del Ministeri de Cultura per a continuar la seua formació en l’École Internationale de Théâtre Jacques Lecoq de París, on es diploma en 1992. L’any següent, es llicència en Filologia Anglesa per la Universitat de València. A partir de 1989, participa com a intèrpret en nombrosos projectes. A Espanya, treballa amb Alejandro Jornet i Gerard Collins (El sueño de las hormigas, 1989) i Edward Wilson (Macbeth, 1989); a Anglaterra i Suècia, amb Linus Tünström i Mar Bell (Scarecrow, 1993); a França, amb Les Odes Bleues (Le romance du Passeur, 1990) i, entre 1994 i 1997, realitza una gira mundial amb l'espectacle Voyageur Inmobile, de la companyia Philippe Genty. En aquest mateix període, imparteix diversos tallers sobre escriptura corporal, improvisació, moviment o teatre d’objectes en escoles, universitats i festivals de València i de diversos països com Gran Bretanya, Israel, Japó, Estats Units, Xile o Mèxic.

Picó comença a interessar-se per l’escriptura dramàtica a mitjans dels anys noranta. Primer, amb una sèrie de peces breus: Nada sobre ruedas, Nieva en Chicago, Porque fui sensible, Alma o La Pasión segons Microsoft. Excepte l’última, la resta romanen inèdites. En 1996, escriu la seua primera obra llarga, Náufragos, a la qual li seguiran: Enciéndeme, Premi Cinc Segles de la Universitat de València (1998), i Cualquier dia nos verán soñar, Premio Alejandro Casona, (1999). Paral·lelament, junt amb Miguel Teruel, realitza traduccions de Jim Cartwright (Road, 1994) i Tom Stoppard (Rosencrantz and Guildenstern en 2000 i Arcadia en 2003).

Des de finals dels 90, i fins a fundar la seua companyia pròpia en 2003, estrena diversos textos: el primer, a Barcelona, Cosas de dos (monòleg teatral en Soledad) (1997); a València, coescriu amb Alejandro Jornet, La mala vida (1999) i participa en la creació col·lectiva Dies d'ensalada (2002), junt amb A. Sánchez Velasco, P. Pardo, J. Disla i X. Puchades. Entre 1998 i 1999, dirigeix lectures dramatitzades dels seus textos Cualquier dia nos verán soñar i Enciéndeme. D’aquest últim, es faran fins a tres lectures, una d’aquestes en el Festival Internacional de Sitges. Náufragos es durà a escena a Xile (2002) i Cualquier día nos verán soñar a Venezuela (2000).

Com a director d’escena, estrena a França diversos espectacles amb Damien Bouvet: Clown sur tapis de Salon (1998), Chair de Papillon (2001), Né (2002), Vox (2007) o Le poids d’un fântome (2017), treballs que, en alguns casos, han estat de gira per tot el món al llarg d’una dècada. A València, dirigirà Pasionaria (2001), de Bambalina Titelles, que rebrà diversos premis i nominacions; i, finalment, la producció de Teatres de la Generalitat Valenciana, L’amor del rossinyol (2006), de Timberlake Wertembaker, que el mateix autor tradueix amb Miguel Teruel.

En 2003,  posa en marxa la seua pròpia companyia, Ring de Teatro. Davant d’un moment comercial i conformista, deia en el seu manifest fundacional, Ring de Teatro pretén ser un refugi on elaborar un teatre dissident, com a forma de coneixement del món a través de l’emoció, el compartir i l’intercanvi d’experiències. La fundació de la companyia coincideix amb la seua etapa com a professor de moviment en l’Escola Superior d’Art Dramàtic de València (2002 – 2005). Una tasca docent que tindrà continuïtat amb la seua pròpia companyia a partir de 2006, amb el primer taller de “Ring de teatro Escuela Itinerante” a València. Posteriorment serà professor al Institut del Teatre de Barcelona on crearà el taller Ciudadano Jesús amb els alumnes de 4T visual (2015).

Ring de Teatro inicia la seua trajectòria amb Joe Zarate te necessita (2003), cocreada amb Alfonso Amador.La següent producció la comparteix amb Sergi López, a qui havia conegut en l’escola Jacques Lecoq. Non Solum (2005) suposa la projecció internacional de la companyia i, encara hui, es continua representant en diferents països. Després de la seua estrena en el Festival Temporada Alta de Girona, tardarà cinc anys a programar-se a València. Un fet que evidència el motiu pel qual Picó va decidir desenvolupar gran part del seu treball fora de la seua ciutat natal. En aqueixos anys, la seua presència en el teatre valencià es va limitar a l’escriptura d’una peça breu, Celebración de la copa (2007), publicada en una edició dedicada al 25 aniversari de l’ESAD; i a la seua participació com a autor i director amb El conductor del metro, dins de la creació col·lectiva Zero Responsables (2010), un homenatge teatral als familiars de les víctimes de l’accident de metro de València de 2006.

També en el Temporada Alta de Girona, s’estrena el segon espectacle junt amb Sergi López, 30/40 Livingstone (2011), el qual ha fet gira per mitja Espanya i França, després de rebre excel·lents crítiques al Festival d’Avinyó. Fins a aqueix any, 2011, Ring Teatro realitza, a més, dos coproduccions: la primera a Mèxic, amb Haydée Boetto, S(ese) (2005); i la segona a França, On est pas d'ici (2009), amb Luzzi Théâtre. L’últim treball de Ring Teatro amb Sergi López és Shakespeare a Benicàssim, del qual es va fer una lectura en el Festival Temporada Alta de Girona en 2013 i al Festival Clásicos en Alcalá de Madrid.

En aquesta etapa de projecció internacional de la companyia, Picó és nomenat en 2009 director artístic del Teatre Principal de Vilanova i la Geltrú. En 2011, davant de les retallades en cultura i la impossibilitat de mantindre el nivell artístic aconseguit aqueixos tres anys, Picó decideix dimitir. Des de llavors, l’autor ha continuat estrenant cocreacions i col·laboracions a l’estranger: Barfüss (2014), amb el JES Theatre de Stutgart; Selfies, tous des heros (2015)i Sauver les mots, per a l'Scène Nationale de Montbeliard; o la direcció de In the Wars (2017), de Juliet O’Brien, estrenada al Bats Theatre de Wellington, Nova Zelanda. 

A Espanya, sobretot a Catalunya, treballa amb Jordi Aspa en Cabaret Petrificat (2014); o amb Helena Tornero en el projecte Paramyhádes, d’on sorgeixen diferents dramatúrgies a partir dels testimonis de les persones tancades en el camp de refugiats de Nea Kavala (Grècia). Una d’eixes dramatúrgies, Kalimat (Paraules), la dirigirà Picó per mostrar-la al Teatro de l’Abadia de Madrid en 2016. 

D’altra part, l’autor reprén l’adaptació i direcció de textos d’autors de referència com La dispute (2009), de Marivaux, per a la Companyia És Grata; o El príncep feliç (2011), per a La Baldufa. Aquesta línia de treball també s’observa en les mostres que realitza, com a docent, en el Col·legi del Teatre de Barcelona: La visita de la vella dama (2011), de Dürrenmatt; Els plebeus assagen la rebel·lió (2012), de Günter Grass; o Júlia en temps d’estiu (2017), adaptació de Summertime, de J. M. Coetzee. En aquest context pedagògic, també elabora creacions pròpies com Ciudadano Jesús (2015), per a l’Institut de Teatre de Barcelona; El viento en la carne (2018), junt amb Alfonso Amador, també per al Col·legi de Teatre de Barcelona.

En els últims anys, l’autor ha multiplicat el seu interès i preocupació per fer arribar el teatre als més joves i a aquells que el sistema exclou. En 2018, dirigeix Sonets de joguina, per a l’Auditori de Barcelona, un espectacle per a espectadors de més d’un any. L’obra fa una revisió per composicions de piano de Schumann, Mompou, Debussy, Marie Jaell, Granados, entre altres, dedicades als més menuts. Des de fa uns anys, Picó col·labora en un projecte dedicat a l’educació artística i als projectes culturals participatius lligats a l’ Scène Nationale du Pays de Montbeliard, a França, on ha mostrat treballs com Selfies, tous des heros (2015), Sauver les mots (2019) o Le Toi(t) (2020). Actualment, col·labora en la programació d’aquest centre i és artista associat del FabMa. Des de la seua tornada a València, a més dels tallers itinerants dirigits a professionals, Picó ha començat també a donar cursos en instituts. No podem oblidar tampoc que l’autor ha sigut docent en el Màster de Teatre Aplicat de la Universitat de València, un postgrau precisament dirigit al professorat. Els últims anys, l’autor també ha realitzat diversos cursos en escoles d’interpretació de València com l’Escola Escalante o l’Escuela del Actor.

Davant d’aquesta activitats constant com a autor, director i pedagog, en els últims temps s’ha trobat a faltar el Picó actor. A València, va participar puntualment en el projecte Un roble, de Tim Crouch, en 2019 i, a l’any següent, va formar part de l’elenc de  l’obra 9, de Perros Daneses. 

Picó ha compaginat els seus treballs a l’estranger amb altres desenvolupats a València, entre els quals destaca l’obra Marina, unplugged (2019), escrita amb Alfonso Amador, i fruit del II Laboratori de Dramatúrgia Ínsula Dramatària Josep Lluís Sirera, organitzat per l’Institut Valencià de Cultura. Picó dirigeix una lectura dramatitzada d’aquesta peça al Teatre Rialto i, dos anys després, el tàndem d’autors fa una versió radiofònica. Marina, On Air, per al projecte Teatre a cau d’orella de l’IVC. El seu treball més recent és Tout finira bien(2020), creada junt amb Christine Cloux, que va rebre una residència artística en Montbeliard i una altra als Graners de Creació d’Inestable a València. Aquesta peça de dansa, produïda per Ring Teatro, es va estrenar al Festival Dansa València i comptava amb la presència de l’autor a l’escenari. S`ha presentat també a Castelló i Alacant i està de gira actualment (2021).

Per últim, Picó ha mantingut una regular activitat reflexiva al seu blog, on no només parla de qüestions relacionades amb les arts escèniques. Actualment, és membre de l’àrea social del centre d’estudis Cristianisme i Justícia i col·laborador habitual en la seua publicació. En una altra revista, Noticias Obreras, publica anualment una peça teatral breu: Currículum (2017), Estío (2018), La bicicleta (2019), Un mundo enfadado (2020) i Fraternité (2021). Des de 2017, forma part de l’AVEET (Associació  Valenciana d’Escriptores i Escriptors de Teatre). 

Trajectòria actualitzada JULIOL 2021
© Xavier Puchades    

Obra estrenada

Textos dramàtics originals

1997. Cosas de dos (Monólogo teatral en soledad). Sala Conservas, Barcelona.
1999. La mala vida, coescrita con Alejandro Jornet. Dirección A. Jornet. Cía. Malpaso – Teatres de la Generalitat Valenciana. Teatro Talía, Valencia.
2000. Náufragos. Dirección Andrés Beliadez. Cía. Fuego Fatuos-Vértigo Teatro. Teatro Rojas Zorilla, Toledo.
2002. Quo Vadis, en Dies d'ensalada, coescrita con Arturo Sánchez velasco, Xavier Puchades, Patrícia Pardo y Juli Disla. Dirección Pep Sanchis. Grupo de Teatro de la Universitat de València. Sala Matilde Salvador, Valencia.
2002. Né, cocreada con Damien Bouvet. Théatre Athenor de Saint Nazare, Francia.
2003. Joe Zárate te necesita, cocreada con Alfonso Amador. Teatre de la Plaça de Silla, Valencia.
2005. S(Ese), cocreada con Haydée Boetto. Teatro López Mancera del centro Nacional de las Artes de México.
2005. Non Solum, cocreada con Sergi López. Ring de Teatro. Festival Temporada Alta de Girona.
2007. Vox, cocreada con Damien Bouvet. Scène Nationale la Rose des Vents de Villneuv D’asq i  Voix-Off. Théatre Athenor de Saint Nazare, Francia.
2008. Cualquier día nos verán soñar. Dirección Manuel Calderón. Cía Blah Blah. Sala de Artes Escénicas de la Universidad de las Américas, Puebla, México.
2009. On est pas d'ici. Luzzi Theatre – Ring de Teatro. Théâtre Jean Marais de Saint Fons, Lyon, Francia.
2010. El conductor del metro, en Zero Responsables, creación colectiva. Dirección Jorge Picó. Sala Matilde Salvador, Valencia.
2011. 30/40 Livingstone, cocreada con Sergi López. Ring de Teatro. Festival Temporada Alta de Girona.
2014. Cabaret Petrificat, coescrita con Jordi Aspa. Cia. Escarlata Circus.
2014. Barfüss (Pies descalzos). Dirección Jorge Picó. JES Theatre de Stuttgart, Alemania.
2015. Selfies, tous des heros. Dirección Jorge Picó. Scène Nationale de Montbeliard, Francia.
2015. Ciudadano Jesús. Dirección Jorge Picó. Taller al Institut de Teatre de Barcelona.
2016. Le poids d’un fantôme, amb Damien Bouvet. Dirección Jorge Picó. Cie. Voix-Off Damiem Bouvet. Festival Marmaille en Fuite, Rennes.
2018. El viento en la carne, con Alfonso Amador. Dirección Jorge Picó. Col·legi de Teatre de Barceona. Espai de Teatre, Barcelona. 
2019. Sauver les mots. Dirección Jorge Picó. Scène Nationale de Montbeliard, Francia.
2020. Tout finira bien. Dramaturgia, textos y dirección junto a Christine Cloux. Ring de Teatro. Festival Dansa València. Carme Teatre, Valencia. (D)
2021. Marina , On Air, amb Alfonso Amador. Dirección Jorge Picó. Laboratori de Dramatúrgia Insula Dramatària Josep Lluís Sirera-Teatre a cau d'orella, Institut Valencià de Cultura. SGAE, Valencia.

Dramatúrgies, traduccions, adaptacions i versions teatrals

2006. El amor del ruiseñor / L'amor del Rossinyol de Timberlake Wertembaker. Dirección Jorge Picó. Teatres de la Generalitat Valenciana, Gran Teatre d'Alzira, Valencia.
2009. La Dispute, de Marivaux. Dirección Jorge Picó. Companyia Es Grata. Centre Cultural de Sant Julià de Lòria, Andorra.
2011. El Príncep Feliç, d'Óscar Wilde. Dirección Jorge Picó. Adaptación del autor y compañía La Baldufa. CAER de Reus. Tarragona.
2011. La visita de la vella dama, de Dürrenmatt. Dirección Jorge Picó. Taller Colegi del Teatre, Barcelona.
2012. El Nou Procés, de Peter Weiss. Direcció Jorge Picó. Col·legi del Teatre de Barcelona.
2012. Los plebeyos ensayan la rebelión, de Günter Grass. Dirección Jorge Picó. Teatre Poble español.
2017. Júlia en temps d’estiu, adaptación de Summertime de J. M. Coetzee. Dirección Jorge Picó. Col·legi del Teatre de Barcelona. Nau Ivanow, Barcelona. 
2018. Sonets de joguina, a partir de composiciones de Schumann, Mompou, Debussy, Mendelssohn, Blancafort, Granados o Marie Jaell. Dramaturgia y dirección con Santi Careta (dirección musical). Auditori de Barcelona. (TF)

Posades en escena posteriors i reposicions (Internacionals)

2002. Náufragos. Dirección Cristián Quezada, Cía. Manzana Teatro. Sala Finis Terrae, Santiago de Chile.
2015. L'amor del rossinyol, de Timberlake Wertembaker. Dirección Jorge Picó. Col·legi de Teatre de Barcelona.

Lectures dramatitzades (Nacionals)

1998. Enciéndeme. Dirección Jorge Picó. Ciclo Lecturas dramatizadas SGAE, Valencia.
1998. Enciéndeme. Dirección Jorge Picó. Cicle Paraula d'autor”, Festival de Sitges.
1998. Enciéndeme. Dirección Alejandro Jornet. Encontre International de Dramatúrgia a la Valldigna.
1999. Cualquier día nos verán soñar. Dirección Jorge Picó. Ciclo Lecturas dramatizadas SGAE, Valencia.
2013. Shakespeare a Benicàssim. Dirección Jorge Picó. Festival Temporada Alta de Girona.
2019. Marina, unplugged. Direcció Jorge Picó. Laboratori de Dramatúrgia Insula Dramatària Josep Lluís Sirera, Institut Valencià de Cultura. Teatre Rialto, València. 

Obra publicada

Textos dramàtics originals

1998. Enciéndeme. Universitat de València, Valencia.
1998. La pasión según Microsoft. Art Teatral nº11, Valencia.
2000. El préstamo. Acotaciones en la caja negra nº1, Universitat de València.
2000. Náufragos. Teatrae nº3, Santiago de Chile.
2000. Cualquier día nos verán soñar. Ediciones Krk, Asturias.
2000. Cualquier día nos verán soñar. Gestos, University of California, Irvine.
2002. Quo Vadis, en Dies d'ensalada, coescrita con Arturo Sánchez velasco, Xavier Puchades, Patrícia Pardo y Juli Disla, Colección Teatro s. XX nº14, Universitat de València.
2007. Celebración de la copa. En 25. En los veinticinco años de la Escuela Superior de Arte Dramático, Colección Teatro Siglo XXI nº7, Universitat de València, p.61-69
2008. Non Solum, coescrita con Sergi López, Ed. Columna. Barcelona.
2017. El conductor del metro. En Zero Responsables. Artezblai, Bilbao. 
2017. Currículum. Noticias Obreras, 10 de julio. (TB)
2018. Estío. Noticias Obreras, 13 de julio. (TB)
2019. La bicicleta. Noticias Obreras, 18 de julio. (TB)
2019. Marina, unplugged, amb Alfonso Amador. II Laboratori Ínsula Dramatèria Josep Lluís Sirera. Institut Valencia de Cultura, València.
2020. Un padre y un hijo. Y el mar insondable. Noticias Obreras, 17 de julio. (TB)
2021. Fraternité. Noticias Obreras, 1 de julio. (TB)

Dramatúrgies, traduccions, adaptacions i versions teatrals

2006. El amor del ruiseñor (The Love of the Nightingale), de Timberlake Wertenbaker. Teatres de la Generalitat Valenciana, Valencia.

Inéditas y/o estrenadas.
1994. Calle (Road) de Jim Cartwright. Traducción con Miguel Teruel.
2000. Rosencrantz y Guilderstern están muertos (Rosencrantz and Guildenstern Are Dead), de Tom Stoppard. Traducción con Miguel Teruel.
2003. Arcadia de Tom Stoppard. Traducción con Miguel Teruel.
2011. El Príncep Feliç, d'Óscar Wilde. Adaptación del autor y de La Baldufa.
2011. La visita de la vella dama, de Dürrenmatt. Adaptación de Jorge Picó.
2012. Los plebeyos ensayan la rebelión, de Günter Grass. Adaptación de Jorge Picó.

Reflexió i investigació teatral de l'autor: programes de mà

1998. “¿Qué haremos con los coches quemados? (Acerca de la escritura teatral francesa)” Prólogo a El sopar de les idiotes, de Francis Weber, coescrito con Toni Navarro. Edicions Bromera, Alzira.
1999. “El Actor es el Autor”. X Mostra Mim Sueca. Teatres de la Generalitat Valenciana.
1999. “Nota programa de mano de Cualquier día nos verán soñar”. (jorgepico.com)
2001. Programa de mano de Pasionaria. (http://www.bambalina.es)
2002. "El teatro: demasiado humano para ser verdad" en Teatro y realidad. Universitat de València. Colección Teatro Siglo XXI. Serie Crítica, número 2. Valencia.
2003. “Manifiesto Ring de Teatro”. 4 de abril. (http://ringdeteatro.blogspot.com.es)
2004. “Palabrar sobre el movimiento y la pedagogía (Conferencia impartida en la Sala Flotant)”. (jorgepico.com)
2005. “Proceso creación del Non Solum”. (jorgepico.com)
2005. “Mesa redonda: autores”. Escuela Superior de Arte Dramático de Valencia. 25 años de renovación teatral. Ediciones Generales de la Construcción – ESADV, Valencia, p.158-162.
2005. Prólogo a La geometría de las emociones. Arte, pedagogía y teatro en la ESAD de Valencia 2002-2004, Valencia, Publicaciones de la ESAD.
2006. “Carta de un director feliz”, prólogo a El amor del ruiseñor, de Timberlake Wertenbaker. Teatres de la Generalitat Valenciana, Valencia.
2006. Prólogo Premio Nuevos Tiempos. Primera edición, ESAD València publicaciones, Generales de la Construcción.
2006. Texto programa de mano Non Solum (http://ringdeteatro.blogspot.com.es)
2006. Texto programa de mano “S” Ese. (http://ringdeteatro.blogspot.com.es)
2006. “Nota para el programa de mano (El amor del ruiseñor). (http://ringdeteatro.blogspot.com.es)
2007. “On est pas d'ici (Nueva creación de Ring de Teatro)”. (http://ringdeteatro.blogspot.com.es)
2008. “Método actoral para echar a la derecha del poder sin parecer tonto o de izquierdas”. El teatro del siglo XXI. Visiones y revisiones. La Tarumba – Ediciones Bromera, Alzira, p. 183-201.
2008. “Conocimiento, inmigración, teatro y realidad”. (jorgepico.com)
2008. “Corre, Jorge, corre”. Prólogo a Com a pedres de Jesús Muñoz, Joan Collado i Pau Pons. Teatres de la Generalitat Valenciana, Valencia, p.9-21.
2008. Máldita sea tu alma, teatro! (Una conferencia-demostración para la University of North Florida, USA) (jorgepico.com)
2008. “Cuaderno de dirección On est pas d'ici. Uno”. (jorgepico.com)
2008. “Cuaderno de dirección On est pas d'ici. Dos”. (jorgepico.com)
2009.“Cuaderno de dirección On est pas d'ici. Tres”. (jorgepico.com)
2009.“Cuaderno de dirección On est pas d'ici. Cuatro”. (jorgepico.com)
2009. “Lo que hace un director el día del estreno. On est pas d'ici. Cuaderno de dirección CINCO”. (jorgepico.com)
2010. “Zero responsables... localitats exhaurides (¡Francisco Camps al teléfono!)”. (jorgepico.com)
2011. “Cuaderno de dirección del Príncep Feliç d'Oscar Wilde. UNO”. (jorgepico.com)
2011. “Cuaderno de dirección del Príncep Feliç d'Oscar Wilde. DOS”. (jorgepico.com)
2011. “Nota de direcció (30/40, Livinstone)” (jorgepico.com) (http://www.3040livingstone.cat/)
2011. “Nota de dirección 30/40 Livingstone” (http://ringdeteatro.blogspot.com.es)
2011. “Sobre el proceso creativo de Non Solum”. (http://ringdeteatro.blogspot.com.es)
2012. “Sobre el teatro de objetos”. (jorgepico.com)
2013. “Cómo preparo una clase de teatro (Diplomado de Teatro en la Educación 2013)” (jorgepico.co,)
2014. “Cuando te creas que sabes dirigir, pellízcate...” (jorgepico.com)
2014. “Pensar desde el cuerpo (1)” (jorgepico.com)
2014. “Shakespeare en Benicassim”. (jorgepico.com)
2014. “Cabaret Petrificat, nota de dirección” (jorgepico.som)
2015. “Ciudadano Jesús Taller al Institut de Teatre de Barcelona (director y autor)”. (jorgepico.com)
2015. “Hamlet reloaded”. (jorgepico.com)
2015. Epílogo a Una mirada a la escena teatral independiente en Alemania, de Ana R. Calero. Universitat de València, València.

Reflexió i investigació teatral de l'autor: premsa, publicacions culturals i especialitzades

1999. “Reseña Con los dramaturgos de hoy: Boadella. Onetti. Sanchis. Solano”. Acotaciones en la caja negra, Valencia.
2007. “Ring de Teatro y Premis de Teatres de la Generalitat 2007”. (http://ringdeteatro.blogspot.com.es)
2008. “Non Solum en el Teatre Nacional de Catalunya”. (http://ringdeteatro.blogspot.com.es)
2008. “Los artistas deberían esculpir mierda”. (jorgepico.com)
2008. “Nos elogian y yo levanto el dedo para preguntar”. (jorgepico.com)
2009. “Blanche Dubois, payasa y vagabunda, llena la sala Muntaner”. (jorgepico.com)
2009. “BENVINGUTS... obrim, entra, ràpid! (El Teatre Principal de Vilanova i la Geltrú presenta Temporada de Tardor del 2009)”. (jorgepico.com)
2009. “Un cop de porta a París”. Diari de Vilanova, 17 de noviembre.
2010. Cors que hi veuen…(Temporada setembre-decembre 2010 Teatre Principal de Vilanova i la Geltrú). (jorgepico.com)
2010. “Marta Marco es Rachel Corrie y será muchas cosas más”. (jorgepico.com)
2011. “Dejo la dirección artística del TP de Vilanova i la Geltrú por estas razones”. (jorgepico.com)
2010. “Samuel Beckett en el muro de facebook”. Diari de Vilanova, 12 de abril.
2010. “Escribir con las orejas”. Diari de Vilanova, 26 de noviembre.
2010. “¡Reíd!, Vilanovinos, reíd!” Diari de Vilanova, 21 de mayo.
2010. “La Zaranda estrena a Catalunya. Telegrama”. Diari de Vilanova, 3 de diciembre.
2011. “Palabras de autor, dos payasos y una despedida (programa de mano del TP Vilanova i la Geltrú)”. (jorgepico.com)
2012. “Pensamiento powerpoint (sobre el cierre de la escuela pública Pasífae)” (jorgepico.com).
2012. “El maestro y Margarita en el Grec de Barcelona y el Idiota en Bellas Artes, Mexico DF.” (jorgepico.com)
2012. “Independència/ Independencia”. (jorgepico.com)
2012. “Orientaciones en el desierto de Eusebio Calonge” (jorgepico.com)
2013. “Perdónanos, Piotr”. (jorgepico.com)
2013. “Mi semana (Lo vulgar, Margaret Thatcher y el circo)”, (jorgepico.com)
2013. “Mi semana (Dos cráneos chocan y nacen chispas que son ideas. Kamuyot)” (jorgepico.com)
2013. “Mi semana (Alemania, un parlamentario catalán fumando y un teólogo)”. (jorgepico.com)
2013. “Cosmopolita”. (jorgepico.com)
2013. “Teatro e indicaciones psicológicas”. Guix, 310. p.25.
2013. “Perdónanos, Piotr”. Blogcristianismejusticia.net, 23 de octubre.
2014. “30/40 Livingstone en Avignon: algunos datos.” (jorgepico.com)
2014. “Crónica desde Avignon: el póster del Festival”. (jorgepico.com)
2014. “Crónicas desde Avignon: 100 funciones en el Festival” (jorgepico.com)
2014. “Crónica desde Avignon: el camerino del Festival”. (jorgepico.com)
2015. “Crónica de un taxista”. Blogcristianismejusticia.net, 22 de junio.
2015. “Fuera de campo”. Blogcristianismejusticia.net,  6 de julio.
2015. “Ciudadano Jesús”. Blogcristianismejusticia.net, 5 de marzo.
2015. “Cultura y elecciones políticas #2015electoral”. Blogcristianismejusticia.net, 2 de octubre.
2015. “Rosa Novell y la vía láctea/ Rosa Novell i la via làctia”. Diari de Vilanova, 11 de diciembre.
2015. “López i Picó”. Suplement Diari Ara, 7 de juny.
2015. "Notas sobre el Misántropo de Molière". (jorgepico.com), 11 de noviembre.
2015. "Aprender a morir". (jorgepico.com), 13 de noviembre.
2015. "Ivo Van Hove desde el puente de Arthur Miller". (jorgepico.com), 14 de noviembre.
2016. "Tender la mano, escribir con la oreja". Blogcristianismejusticia.net, 15 de enero.
2016. "Abran vías. Dos gritos desde la escena". Blogcristianismejusticia.net, 15 de març.
2016. “Cinco libros recomendados”. (jorgepico.com), 21 de abril.
2016. “Alain Badiou desde el pantano de las pulsiones (conversación sobre el teatro)”. (jorgepico.com), 15 d emayo.
2016. “La literatura es una sociedad sin Estado”. (jorgepico.com), 24 de junio.
2016. “Europa tras el Brexit”. (jorgepico.com), 24 de junio.
2016. "La alegría culta". Blogcristianismejusticia.net, 7 de julio.
2016. “La función del arte es despertar aquello que duerme (Anne Bogart)”. (jorgepico.com), 5 de agosto.
2016. “Nombres y cultura desde Ciudad de México”. (jorgepico.com), 8 de octubre.
2016. “Notas de trabajo”. (jorgepico.com), 15 de octubre.
2016. “Thomas Ostermeier, la realidad es lo que cuenta”. (jorgepico.com), 25 de octubre.
2016. "¿Para qué sirve llorar?". Blogcristianismejusticia.net, 11 de noviembre.
2016. “Jorge Picó participó en el Proyecto Kalimat en el Teatre Nacional de Catalunya”. 28 de diciembre.
2017. “La imaginación es Caída, descansa en paz John Berger”. (jorgepico.com), 1 de febrero.
2017. “Coetzee”. (jorgepico.com), 23 de marzo.
2017. “Sobre el teatro de objetos”. (jorgepico.com), 30 de abril.
2017. “Une chambre en Inde (et dans mon coeur”. (jorgepico.com), 2 de mayo.
2017. "Notiicias". Blogcristianismejusticia.net, 3 de mayo.
2017. “El boxeador que nunca leyó a Shakespeare”. (jorgepico.com), 23 de julio.
2017. “In the wars Direstor’s note”. (jorgepico.com), 25 de agosto.
2017. "Cultura líquida según Bauman". Blogcristianismejusticia.net, 10 de enero.
2017. “Máscaras”. (jorgepico.com), 17 de septiembre.
2017. “Cambiar el teatro. Seis pistas”. (jorgepico.com), 16 de noviembre.
2017. “Notas de trabajo (2)”. (jorgepico.com), 27 de noviembre.
2017. “Rest in peace, Peter Hall”. (jorgepico.com), 9 de diciembre.
2017. "Velad, vigilad, estad atentos..." Blogcristianismejusticia.net, 15 de diciembre.
2018. "Escena 18: martirio y muerte". Blogcristianismejusticia.net, 10 de mayo.
2018. “Una entrevista sobre Jacques Lecoq para la ESAD de Valencia”. (jorgepico.com), 13 de mayo.
2018. “Escena de teatro”. (jorgepico.com), 13 de mayo.
2018. “Enseñar teatro”. (jorgepico.com), 26 de mayo.
2018. “Teatro mal hecho y el dedo del profeta”. (jorgepico.com), 4 de agosto.
2018. “El teatro se hace ciudad y la ciudad, teatro”. (jorgepico.com), 15 de agosto.
2018. “Mirar un cuadro”. (jorgepico.com), 30 de agosto.
2018. “Otelo, morodevenecia”. (jorgepico.com), 2 de septiembre.
2018. “Edipo, la vergüenza mora en los párpados”. (jorgepico.com), 7 de septiembre.
2018. “El punto de vista de la esponja (sobre los objetos)”. (jorgepico.com), 5 de octubre.
2018. “El jardín de Chéjov”. (jorgepico.com), 12 de noviembre.
2018. “Notas de cultura y teatro valenciano”. (jorgepico.com), 10 de diciembre.
2019. “Wanted: director artístico”. (jorgepico.com), 24 de marzo.
2019. “Lecciones de teatro para el aula: uso del cuerpo, descontrol del grupo o contar historias”. (jorgepico.com), 11 de julio.
2019. “Palabras en escena”. (jorgepico.com), 26 de agosto.
2019. “Exagerar la verdad: el actor/actriz cómico/a”. (jorgepico.com), 18 de septiembre.
2019. “Los vinilos de Hamlet”. (jorgepico.com), 13 de octubre.
2019. “La geometría de las emociones: coros y héroes”. (jorgepico.com), 1 de noviembre. 
2020. “Para los alumnos de la Escuela del Actor, contemporáneos de Shakespeare”. (jorgepico.com), 22 de marzo.
2020. "Orgía cultural". Blogcristianismejusticia.net, 25 de marzo.
2020. "Mi presente de lo pasado" . Revista Red Escénica, 12, Proyecto Inestable, València, p. 19-24.
2020. "El teléfono". Crónica de la Solidaridad, Cáritas Diocesana Valencia, p.34-35
2021. “Un mundo enfadado”. (jorgepico.com), 22 de enero.
2021. "Meritocracia". Blogcristianismejusticia.net, 3 de febrero.

Obra traduïda

FRANCÈS
2005. Non solum, amb Sergi López.
2011. 30/40 Livinstone, amb Sergi López.

ITALIÀ
Naufraghi, traducció de Sabina Morello 

VALENCIÀ
2005. Non solum, amb Sergi López.
2006. L'amor del rossinyol, traducción de Sabina Morello.
2011. 30/40 Livinstone, amb Sergi López.

Obra premiada

1998. Premi Cinc Segles de la Universitat de València, por Enciéndeme.
1999. Premio Alejandro Casona, por Cualquier día nos verán soñar.
2003. Ayuda a la creación de Teatres de la Generalitat Valenciana, por Joe Zárate te necesita.
2009. Premio Max al Mejor Autor Teatral en Catalán, por Non Solum, coescrito con Sergi López.
2009. Premi Mejor espectáculo de la Temporada 2009 de la Associació d'espectadors de Mallorca, por Non Solum, coescrito con Sergi López.
2012. Premio al mejor guión adaptado Fetén, por El Príncipe Feliz, de Oscar Wilde
2014. Premio de la crítica en el Festival Off Avignon, por 30/40 Livingstone, coescrito con Sergi López.

Bibliografia

Articles, capítols, pròlegs

DINAPOLI, R. (1998). “ Dos piezas breves en la frontera del género dramático”. Art teatral, 11, Valencia, p.91-92.
FONS SASTRE, M. (2010). “Nom Solum, de Sergi López: la influencia de la pedagogía de Jacques Lecoq en la dramaturgia del actor cómico”. El teatro de humor en los inicios del siglo XXI. Visor Libros, Madrid, p. 269-282.
JORNET, A. (1999). “La ballena que atravesó un siglo agonizando”. Enciéndeme, de Jorge Picó. Universitat de València, València, p. 13-18.
PESCETTI, L.M. (2001). Prólogo a Cualquier día nos verán soñar, de Jorge Picó. Krk Ediciones Oviedo.
PUCHADES, X. (2017). “Zero responsables. Una dramaturgia colectiva”. En Zero responsables. Editorial Artezblai, Bilbao, p. 7-20.
RAGUÉ-ARIAS, M. J. (2000). ¿Nuevas Dramaturgias? (Los autores de fin de siglo en Cataluña, Valencia y Baleares). INAEM, Madrid, p. 22, 40, 81, 108, 156, 259, 286.
ROSSELLÓ, R. (2001). “Escriure a moltes mans”. Dies d'ensalada, d'AAVV. Universitat de València, Valencia, p.8-11.
TORDERA, T. (1999). “Reflexiones como presentación de un texto”. Enciéndeme, de Jorge Picó. Universitat de València, València, p. 9-12.
ZARZOSO, P. (2019). "Pròleg. El canto de las cigarras", als tres volums del II Laboratori Ínsula Dramatèria Josep Lluís Sirera. Institut Valencia de Cultura, València, p. 9-13.

Recepció en premsa i publicacions especialitzades

ALEGRE, A. (2019). “El Teatro Rialto da vida a seis lecturas dramatizadas con el caos en común”. Valenciaplaza, 7 de juny.
ALVARADO, E. (2013). “El ciervo, el hombre y su eterno partido de tenis”. El Mundo, 19 de noviembre.
BAGUÉ, G. “Sergi López debuta como autor teatral con una comedia caótica, existencial y curativa”. El País, 8 de noviembre.
BARRENA, B. (2005). “El polifacetismo Sergi López”. El País, 12 de novembre.
- (2011). “Insustancial”. El País, 8 de diciembre.
BENACH, J-A. (2005). “Soberbia y original pantomima”. La vanguardia, 12 de novembre.
- (2008). “Una humanidad rebosante”. La Vanguardia, 12 de octubre.
BELLA, B. (2012). “Sergi López i Jorge Picó ens parlen de l'obra que presenten al Teatre- Auditori”. Tot Sant Cugat, 24 de febrero.
BERTRAN, L. (2007). “L'actor sud català que ha fet carrera a l'estat francès presentarà... Non Solum”. El Punt, 6 de octubre.
BLANCHARD, S. (2014). “Reprise: 30/40 Livingstone à la Pépinière”. Le Monde, 9 de julio.
-(2014). “Sergi López, l'homme est un drôle d'animal”. Le Monde, 10 de julio.
BONILLA, L. (2005). “Sergi López al teatre”. Avui, 8 de noviembre.
BONMATÍ, D. S. (2008). “És un monòleg surrealista i caòtic, però sobretot és una comèdia que fa riure”. Diari de Girona, 14 de febrero.
BORDES, J. (2012). “Clown implacable busca...”. El Punt Avui, 4 de noviembre.
-(2014). “Genial viatge interior”. El Punt, 19 de diciembre.
BRUNET, G. (2008). “Sergi López: Reotur aux planches”. Diari Var Matin, 13 de marzo.
BUESA, C. (2005). “L'actor Sergi López torna als escenaris amb Non Solum”. El Periódico, 10 de noviembre.
CAPRON, S. (2014). “Sergi López et Jorge Picó, les rois du burlesque!”. Scèneweb.fr, 15 de julio.
CHAVARRIA, M. (2009). “¿López¿ ¿Quién? ¿Yo?”. La Vanguardia, 18 de septiembre.
CHEVELLY, P. (2014). “Guignol dadaïste”. Les Echos.fr, 17 de julio.
CHICANO, D. (2005). “L'actor Sergi López exorcitza la por a la soledat amb la comèdia Non Solum”. El Punt, 8 de noviembre.
- (2005). “Una peça d'humor alliberador i agredolç”. El Punt, 12 de noviembre.
CIRC D'ARA MATEIX (2014). “Entrevista Jorge Picó, Cabaret petrificat”. Circ d'ara mateix, Barcelona.
COLLET, J-M. (2007) “Sergi López et son théâtre”. L'Indépendant, 20 de octubre.
-(2007). “Le grand jeu de Sergi López”. L'Independant, 25 de octubre.
COPPOLA, C. (2007). “Et moi, et moi, et moi”. La Marseillaise, 16 de enero.
COSTAZ, G. “30/40 Livingstone, avec Sergi López”. Théâtral magazine, 5 de julio.
-(2014). “Livingstone de Sergi López i Jorge Picó”. Politis, 17 de julio.
DIAGO, N. (2009). Reseña de La mala vida. Cartelera Turia, 26 de octubre.
-(2003). “I have a dream”. Cartelera Turia, 5 de diciembre.
-(2005). “Uno es multitud”. Cartelera Turia, 9/15 de diciembre.
-(2012). “Deuce/Match Ball”. Cartelera Turia, noviembre.
-(2021). “El movimiento continuo”. Cartelera Turia, febrero. 
DOMÍNGUEZ, S. (2004). “Sátira sobre el poseído”. Las Provincias, 12 de febrero.
DVDM (2007). “Echos et torunées”. La revue marseillaise du théâtre, 1 de febrero.
EL TEMPS (2001). “Dies d'ensalada”. El Temps, 4 de diciembre.
ESTELLER, S. (2020). “Tout finira bien, más que cuerpos danzantes”. Saraesteller.com, 5 de noviembre. 
EUROPAPRESS (2018). “Publican una edición bilingüe de Zero responsables como homenaje póstumo a Sirera”. Culturplaza, 10 de septiembre. 
FERNÁNDEZ, P. (2006). “El silencio del ruiseñor”. Extremadura al día, 31 de julio.
FERNÁNDEZ, S. (2009). “La trinidad del millón de hombres iguales”. La Nueva España de Avilés, 23 de noviembre.
FONDEVILA, S. (2011). “Decep”. Ara, 4 de diciembre.
GALFRÉ, M-E. (2007). “Un monologue délirant”. Le Parisien, 1 de febrero.
GARDÓ, M. (2012). “Entrevista. Deberíamos plantearnos desobedecer ciertas normas”. Las Provincias, 11 de mayo.
GENÉ, E. (2008). “Alteridades”. Última Hora, 13 de enero.
GIMÉNEZ, J. (1999). Reseña sobre La mala vida. Qué y Dónde. 22 de octubre.
GÓMEZ, S. (2002). “Ínsulas extrañas”. El Mercurio, 21 de noviembre.
GORLERO, P. (2013). “Uno contiene multitudes”. La Nación, 14 de febrero.
GUERRERO DEL RÍO, E. “Un creativo naufragio”. Guía La tercera, 22 de noviembre.
HARMONY, O. (2006). “Viejos héroes revisados”. La Jornada, 9 de febrero.
HERRERAS, E. (1999) Reseña sobre La mala vida. Levante, 20 de octubre.
-(2001). “Ensalada moderna”. La Cartelera, Levante, 14 de abril.
-(2004). “Un político americanizado”. Levante, 10 de diciembre.
-(2007). “Sergi López un actor radioactivo”. Cartelera Turia, 19 de julio.
HOTTE, V. (2007). “Non Solum”. La Terrasse, 1 de febrero.
L.L. (2007). “Non Solum”. L'Express Styles, 8 de febrero.
L.M. (2009). “Vilanova posa a les mans de l'actor i director valencià Jorge Picó la direcció artística del Teatre Principal”. El Punt Avui, 26 de mayo.
LLORENTE, M. (2012). “Sugestiva e inquietante”. Información, 27 octubre.
LUYSSEN, J. (2014). “Festival d'Avignon 2014: les dix spectacles à retenir”. Le Monde, 28 de julio.
MÁÑEZ, J.A. (1999). “Fragmentos de vanguardia”. El País, Valencia, 17 de noviembre.
MARÍN, L. (2009). "Jorge Picó: El gran repte que tenim és crear lligams afectius amb l'espectador". El Punt, 10 de enero.
MARÍN, V. (2014). “30/40 Livingstone: La normalité ést un concept!” Le Bruit du Off, 8 de julio.
MARTÍ, N. (2008). “Sergi López: A França s'ho miraven més estona abans de començar a riure”. Diari de Balears, 9 de enero.
MARTÍ, O. (2007). “El apogeo de Sergi López”. El País, 20 de febrero.
MARTÍNEZ COLOMÉ, R. (2010). “Non Solum”. Indienauta. 6 de julio.
M.F. (2014). “Coup de maître pour Sergi López”. La Marseille, 21 de julio.
M.M.S. (2005). “L'aplaudit retorn de Sergi López al teatre arriba a Vilanova”. Diari de Vilanova, 9 de diciembre.
M.S.L. (2007). “Sergi López multiplie les rôles”. Le Monde, 17 de febrero.
MATESANZ, J. (2008). “Non Solum la interpretació és veritable i principal raó de ser del project”. Diari de Balears, 11 de enero.
MENDIOLA, J.A. (2008). “En parlar des cul tothom riu”. Diari de Balear, 13 de enero.
MONTAÑANA, L. (2006). “La tragedia El amor del ruiseñor cautivó al Teatro Romano de Sagunto”. Las Provincias, 6 de agosto.
-(2006). “Un mito clásico a través de la estética y el lenguaje contemporáneo”. Las provincias, 9 de agosto.
NAVARRO AMORÓS, A. (2007). “No és cert que a València mai no passe res”. Levante. Aula. 14 de febrero.
OLIVARES, J.C. (2005). “No sol, sinó també Sergi López”. Avui, 13 de novembre.
PÉREZ DE OLAGUER, G. (2005). “Alma de showman”. El Periódico, Cataluña, 12 de novembre.
PIQUERO, A. (2009). “Monólogo delirante y lúcido”. La Voz de Avilés, 22 de noviembre.
POLICARPO, J. (2010). “Sergi López + Jorge Picó Non Solum”. (http://www.bambalina.es/blog/), 19 de noviembre.
PUCHE, C. (2005). “Posseït per l'escena”. Escena, 1 de noviembre.
REIG, P. (2006). “Mitos al uso”. Qué y Dónde, 11/17 de agosto.
ROL, G. (2007). “Un Sergi peur en cacher”. L'Hebdo. 17 de febrero.
ROSSELLÓ, R. (1999). Reseña sobre La mala vida. Cartelera Valencia Semanal.
SALA, C. (2005). “Sergi López saca el bufón que lleva dentro”. La Razón, 11 de septiembre.
SALA, J. (2005). “Sergi López i un milió més”. Diari de Girona, 12 de novembre.
SERRA, M. (2008). “Todos somos Sergi López”. La Vanguardia, 14 de octubre.
TESTUD, J. (2007). “Poétique, absurde, mais si humain”. Puy-de-dome, 19 de abril.
TORRES, R. (2006). “Mérida rescata uno de los mitos menos co juliol.
VILLÁM, J. “Lo que va de Botín a botín”. El Mundo.
VILLORA, P. M. (2001). “Náufragos, elegancia perdida”. ABC, 31 de enero.
YUSTE, J. (2013). “La extraña aventura de Seergi López”. El Cultural, 20 de noviembre.

Enllaços

http://ringdeteatro.blogspot.com.es/
http://jorgepico.com/default.asp
https://aveet.eu/pico-jorge/
http://www.nonsolum.cat/
http://www.3040livingstone.cat/