Trajectòria

Després de llicenciar-se en l'Escola Superior d'Art Dramàtic de València en 1990, rep una beca l'Institut Nacional de les Arts Escèniques i de la Música (INAEM) per a una ampliació d'estudis teatrals a EUA. Allí realitza un curs d'especialització teatral en l'Herbet Berghof Studio de Nova York coordinat per Uta Hagen.

Al llarg dels noranta assisteix a diversos seminaris impartits per Esperanza Abad, John Strasberg, Carmen Portacelli, Paul Weibel, Michael i Anna McCallion, Rodrigo García o Carlos Alfaro, entre d'altres. I en la primera dècada del 2000, segueix formant-se en cursos de Pep Armengol, Mariano Barroso, Alicia Sánchez, Luis Gimeno, José Luis Cuerda, Konrad Zsiedrich, Juan Carlos Gené, Hernan Gené, Odin Teatret o Hassana Kouyate. Cardona ha mostrat sempre un evident interès per una formació continuada en diverses tècniques d'interpretació, per a teatre i audiovisual, així com també per altres labors teatrals com la direcció d'escena.

En 1995, inicia la seua activitat professional com a actriu en la Companyia Teatre Micalet. Intervé, per primera vegada, en Ballant, Ballant (1996), dirigida per Joan Peris. Un muntatge que va estar en cartell quatre temporades i es va reposar en 2005. El seu elenc va rebre el premi conjunt de l'AAPV (Associació d'Actors i Actrius Professionals Valencians) a la millor interpretació teatral.

Paral·lelament, Carmona col·labora en altres projectes com El retorn de Robin Hood (1998), de Vicent Vila, una producció del Centre Teatral Escalante, dirigida per Ramón Moreno. Per aquest treball, Carmona obté el premi a la millor actriu en el Festival de Teatre FETEN (1998). Sota la direcció de Joaquín Hinojosa participa com a actriu en dos nous muntatges: Brecht al botànic (1998) i Atardecer en Santa Elena (1999), de Gonzalo Torrent Ballester; aquest últim, una producció de Teatres de la Generalitat Valenciana.

L'interès de l'autora per l'escriptura dramàtica es pot datar a la fi dels noranta. Després de realitzar la dramatúrgia d'Ubú Rei  i del Crónicón d'Oña de Burgos, que va dirigir J. Hinojosa fins a 2009, Carmona coescriu amb aquest director la seua obra de major projecció fins al moment: Defensa de dama (2002). Aquest text parteix en 2000 d'una idea original de Carmona i de la documentació de nombroses experiències reals de maltractament. Defensa de dama s'estrena en 2002, en el Teatre de l'Abadia de Madrid, amb direcció del mateix Hinojosa. Aqueix mateix any la producció s'estrena també a Mèxic i, en anys posteriors, a Bèlgica (2005), EE.UU (2006), Argentina (2009) o, més recentment, França (2015). Manuel Armán va adaptar l'obra un any després de la seua estrena a format televisiu per a la seua emissió en el programa Estudio 1 de TVE. Defensa de dama s'ha portat a escena en diverses ciutats d'Espanya i la mateixa autora va realitzar una nova versió en valencià, Maria Colorida (2012), de la qual va dirigir una lectura dramatitzada en la sala SGAE de València.

Al llarg de la dècada del 2000, Carmona exerceix activament com a autora dramàtica. A Defensa de dama cal sumar altres treballs com: Les feres (2004), peça breu llegida en els Premis de Llibertat d'Expressió de la Unió de Periodistes; en el circuit alternatiu valencià, estrena Tampoco hay que ir por ahí ábrete de piernas corazón (2006), coescrita amb Anna Albaladejo i Ana Harcha; escriu la peça Un diumenge tranquil (2007), per a una edició que celebra el 25 aniversari de l'Escola Superior d'Art Dramàtic de València; dirigeix una nova lectura dramatitzada, en aquest cas de Dansa impossible (2010), en un cicle de la SGAE; i, ja en l'actual dècada, una altra lectura, dirigida per Joan Carles Rosselló, Ballant silenci (2013).

En aquesta etapa, com es pot observar, Carmona comença a escriure en valencià de forma habitual. Aquest canvi es localitza en les seues col·laboracions amb Teatre Micalet en aqueixos anys. A més d'intervenir com a actriu en produccions com: L'hostalera (2002), de Goldoni, amb direcció de Manel Dueso; Ací no és paga i s'ha acabat (2003), de Dario Fo, Direcció de Joan Peris; i Cuina i dependències (2006), dirigida per Lilo Baur; Carmona actua i cocrea, al costat d'altres intèrprets de l'elenc, produccions de creació col·lectiva de la companyia a partir d'improvisacions actorals: Un sopar de compromís (2007), Lamar (2007), ambdues amb direcció de Joan Peris, i més recentment, La casa (2013), cocreada amb Isabel Requena i Pilar Almeria, i amb direcció de Pep Ricart. En una línia de treball semblant, escriu Marors (2010), dirigida per Almeria per a l'Escola de l'Actor.

En 2011, Carmona llig el seu treball d'investigació 1994-2005: El Segle d'Or del Teatre Valencià. L'actor, autor, director i productor, fruit del Curs de Postgrau en la Facultat de Filologia de València. Després de fer un Màster de l'ADEIT de la Universitat de València (2017-2018), ha desenvolupat tasques de docència teatral i coaching. Des de 2020, forma part de l'equip de l'escola Act Mirror, on imparteix classes d'interpretació. Actualment, és professora de secundària en l'escola pública valenciana. Recentement, ha estrenat i dirigit la seua última obra SorYdama. Cabaret aditivo y otros condimentos. (2021), amb la companyia Las3is.

Trajectòria actualitzada JULIOL 2021
© Xavier Puchades    

Obra estrenada

Textos dramàtics originals

2002. Defensa de dama, coescrita amb Joaquín Hinojosa. Direcció José Luis Gómez. Teatro de la Abadía, Madrid.
2006. Tampoco hay que ir por ahí ábrete de piernas corazón, coescrita amb Anna Albaladejo i Ana Harcha. Dirigida per Ana Harcha. Sala Matilde Salvador, València.
2010. Marors, a partir d'improvisacions dels actors. Direcció Pilar Almería. L'Escola de l'Actor, Teatre Micalet, València.
2013. La casa, coescrita amb Isabel Carmona i Pilar Almería. Direcció Pep Ricart. Cia. Teatre Micalet. Teatre Micalet, València.
2021. SorYdama. Cabaret aditivo y otros condimentos. Direcció Isabel Carmona. Las3is. Centre Cultural El Molí, Benetùsser.

Dramatúrgies, traduccions, adaptacions i versions teatrals

2007. Un sopar de compromís, coescrita amb la resta de l'elenc actoral. Direcció i dramatúrgia Joan Peris. Cia. Teatre Micalet. Teatre Micalet, València.
2007. LaMar. coescrita amb la resta de l'elenc actoral. Direcció i dramatúrgia Joan Peris. Cia. Teatre Micalet. Teatre Micalet, València.

Posades en escena posteriors i reposicions (Internacionals)

2002. Defensa de dama, coescrita amb J. Hinojosa. Direcció Benjamín Cann. Producció Rubén Lara. México.
2005. Illégitime défense, coescrita amb J. Hinojosa. Direcció Michel Bernard. Théâtre de Poche, Brussel·les, Bèlgica.
2006. Defensa de dama, coescrita amb J. Hinojosa. Direcció Gabriel Gorcés. Retablo Producciones. 78Th Street Theater. Nueva York.

Posades en escena posteriors i reposicions (Nacionals)

2003. Defensa de dama, coescrita amb Joaquín Hinojosa. Adaptació televisiva de Manuel Arman. Estudio 1, TVE.
2005. Defensa de dama, coescrita amb Joaquín Hinojosa. Direcció Dami Contreras. Teatro Principal, Orense.
2009. Defensa de dama, coescrita amb J. Hinojosa. Direcció César Gil i A. Rodríguez Peña-Marín. Grupo El barracón. Club de Leones de Villa Bosch, Buenos Aires, Argentina.

Lectures dramatitzades (Internacionals)

2014. Illégitime défense, coescrita amb J. Hinojosa. Direcció Marie Josée Brkha. Théâtre Darius Milhaud, París.

Lectures dramatitzades (Nacionals)

2004. Les feres. Gala d'entrega de Premis Llibertat d'Expressió, Unió de Periodistes. Sala Matilde Salvador, València.
2009. Dansa impossible. Direcció Isabel Carmona. Cicle de Lectures Dramatitzades SGAE, València.
2012. María Colorada (adaptació de Defensa de dama, de Carmona i Joaquín Hinojosa). Direcció Isabel Carmona. Cicle de Lectures Dramatitzades SGAE, València.
2013. Ballant silenci. Direcció Joan Carles Rosselló. Zirco Producciones. Sala Zircó, València.
2014. Maria Vermella (adaptació de Defensa de dama, de Carmona i Joaquín Hinojosa). Direcció Isabel carmona. Cicle de Lectures Dramatitzades SGAE. Teatre Micalet, València.

Obra publicada

Textos dramàtics originals

2004. Les feres. Eq'iliquà, 3, València, p. 14-18. (TB)
2005. Defensa de dama, coescrita amb Joaquín Hinojosa. SGAE, Madrid.
2007. Un diumenge tranquil. En 25. En los veinticinco años de la Escuela Superior de Arte
Dramático, Universitat de València, p.71-94. (TB)

Reflexió i investigació teatral de l'autor: Llibres

2011. 1994-2005: El segle d'or del teatre valencià. El actor, autor, director y productor. Estudi de suficiència investigadora, Universitat de València. 

Reflexió i investigació teatral de l'autor: programes de mà

SIRERA, J. Ll. (2007) “Una celebración del tiempo”. 25. Universitat de València, València, p. 13-18.

Reflexió i investigació teatral de l'autor: premsa, publicacions culturals i especialitzades

2003. “La llei de la selva”. Eq'iliquà, 0, València, p.26.
2004. “Teatre Muncipal”. Eq'iliquà, 3, València, p.6-10.

Obra traduïda

Francés.
2005. Illégitime défense, coescrita amb J. Hinojosa. Traducció Christine Defoin. Les Cygnes. Paris.

Bibliografia

Llibres

Recepció en premsa i publicacions especialitzades

ABC (2002). “Ana Belén regresa al teatro”. ABC, Madrid, 11 de febrer.
-(2002). “Ana Belén: Volver al teatro con Defensa de dama es, en cierto modo, un halago”. ABC, Madrid, 21 de febrer.
-(2002). “Ana Belén: Este papel es una gran recompensa a mi trayectoria”. ABC, Guía de Madrid, 22 de febrer.
-(2002). “Todo lo que contamos en Defensa de dama es auténtico y real”. ABC, Madrid, 25 de febrer.
AGENCIA EUROPA PRESS (2009). “Isabel Carmona estrena hoy Dansa impossible, una historiade encuentros y desencuentros”. Europa Press, 25 de maig.
ANDALUZ, C. (2005). “Violencia doméstica”. La Voz de Galicia, 9 de febrer.
AVUI (2002). “Escac a la violencia doméstica”. Avui, 3 de maig.
-(2002). “Ficció sobre realitat”. Avui. Diumenge, 12 de maig.
AYANZ, M. (2002). “José Luis Gómez: La educación y la actuación legal son las únicas panaceas contra la violencia”. La Razón, Madrid, 18 de febrer.
BERMELL, A. (2013). “La Companyia Teatre Micalet estrena una comèdia de ciència-ficció”. El Punt/Avui, 24 d'abril.
CENTENO, E. (2003). “Página de sucesos”. La Teatral.
CUESTA, E. (2002). “Ana Belén se viste de mujer maltratada en Defensa de dama”. El Mundo, Catalunya, 3 de maig.
DE FRANCISCO, I, (2002). “Jaque a la violencia”. El Cultural, 20 de febrer.
DIAGO, N. (2002). “Jaque mate”. Cartelera Turia, 7 de novembre.
-(2007). “Un sopar de compromís”. Cartelera Turia, 4 de maig.
DIARI DE BALEARS (2002). “Ana Belén: Puc entendre que algú mori per amor, però mai no es pot matar ningú per això”. Diari de Balears, 11 de febrer.
DOMÍNGUEZ, S. (2008). “Pura carne”. Las Provincias, 3 de febrer.
D.P. (2002). “El Rialto lleva a escena un duro alegato contra la violencia doméstica”. Levante, 15 d'octubre.
EL PAÍS (2002). “Ana Belén: Soy absolutamente fiel al teatro pero tomándome mi tiempo”. El País, Madrid, 13 de gener.
-(2002). “José Luis Gómez lleva a un escenario el infierno de los malos tratos y la indefensión”. El País, Madrid, 19 de febrer.
EL PERIÒDIC (2012). “Lectura dramatizada de María Colorada de Isabel Carmona en la salaSGAE”. El periòdic, 4 de març
EL PERIÓDICO (2002). “Ana Belén recrea los malos tratos en Defensa de dama”. El Periódico, Barcelona, 22 de febrer.
-(2002). “Penélope se rebela”. El Periódico, Barcelona, 3 de maig.
FONDEVILA, S. (2001). “Ana Belén encarnará a una mujer maltratada en su regreso al teatro”. LaVanguardia, 28 de novembre.
-(2002). “Una realidad hiriente”. La Vanguardia, 9 de maig.
GELADO, R. (2002). “La Abadía denunciará esta noche la apatía social ante los malos tratos”. La Gaceta, Salamanca, 23 de juliol.
GONZÁLEZ, M. (2005). “El Cronicón de Oña ya es mayor de edad”. ABC, 13 d'agost.
GUÍA DEL OCIO (2002). “La Abadía se abre al sufrimiento de aquí y ahora”. Guía del Ocio, Madrid, 22 de febrer.
-(2002). “Una dama que se defiende sola y bien”. Guía del Ocio, Madrid, 8 de març.
HERRERAS, E. (2007). “Un sopar de compromís”. Levante, 3 de maig.
-(2007). “La mar de bien”. Cartelera Turia, 14 de desembre.
-(2007). “Cocina multicultural”. Levante, 19 de desembre.
¿-(2008). “Una cocina teatral y multicultural”. Cartelera Turia, 11 de gener.
HOY (2002). “Ataque de Ana”. Hoy, Badajoz, 21 de febrer.
LA VANGUARDIA (2002). “En legítima defensa”. La Vanguardia. Què fem? 9 de maig.
LEVANTE (2013). “La memoria y los recuerdos unen a tres actrices sobre el escenario del Micalet”. Levante, 24 d'abril.
LEY, P. (2002). “Demasiado tópico”. El País, 10 de maig.
MÁÑEZ, J. A. (2002). “Tremendismo doméstico”. El País, Comunitat Valenciana, 20 d'octubre.
MARTÍN, P. (2002). “Hago de padre maltratador; me da vértigo meterme en el papel de esos canallas”. La Nueva España, Oviedo, 7 de desembre.
MELIÀ, R. (2002). “La nova fornada d'autors valencians”. El Temps, 928, València, p. 84.
NIETO, L. (2002). “Defensa de dama”. Teatros, 1 de març.
PÉREZ DE OLAGUER, G. (2002). “Ana Belén: Defensa de dama es un puñetazo en el estómago”. El Periódico, Barcelona, 3 de març.
P.M.V. (2002). “Los flecos del miedo”. ABC, febrer.
RECIO, S. (2002). “Ana Belén: creí que no iba a llegar con este papel, me sentía desengrasada”. La Razón, Madrid, 21 de febrer.
REIG, P. (2007). “Un sopar de compromís”. Qué y Dónde, 27 d'abril.
-(2007). “El gran llenç de la immigració”. Qué y Dónde, 21 de desembre.
R.G.G. (2002). “Teatro en el plató”. El País, 21 de juliol.
R.T. (2002). “Malos tratos en el teatro”. Guía del Ocio, Madrid, 23 de febrer.
SESÉ, T. (2002). “Ana Belén encarna el drama de las víctimas de la violencia doméstica”. La Vanguardia, 3 de maig.
VILAWEB (2013). “La casa, una comèdia de ciència ficció sobre la memòria, al Teatre Micalet”. Vilaweb, 4 de maig.
VILLÁN, J. (2002). “Necesario y mejorable”. El Mundo, 23 de febrer.
VIZCAÍNO, J. A. (2002). “Viaje al centro de la violencia”. La Razón, 23 de febrero.



 

Enllaços

http://www.aapv.net/dcarmona_i.htm
http://www.anabelenweb.com/DEFENSADEDAMA/PRINCIPALDEFENSADEDAMA/defensaded
ama.html