Bayona, Maribel

Si vols contactar amb el/la autor/a, emplena el formulari i ens posarem en contacte amb ell/ella el més prompte possible.





Accepte les condicions i la política de privacitat

Fitxa d'autor en Dramatea

Bayona, Maribel

Data de naixement: 07/12/1979
Població: València
Dècada: Dècada dels 70's

Trajectòria

Inicialment, la seua formació es concentra exclusivament en el món de la dansa. Des de 1990, comença a estudiar ballet i, després, a l’escola María Carbonell, explora altres tècniques modernes (Graham, Limon, Modern Jazz, Contemporània...) amb professores com Mamen García o Eva Bertomeu. A partir de 1999, compagina els  seus estudis de Filologia Hispànica a la Universitat de València amb els d’interpretació al Centre Teatral Escalante i, a més, imparteix classes de dansa en diferents col·legis i acadèmies privades tot al llarg d’una dècada.

En 2002 es llicencia en Filologia Hispànica i es diploma al Centre Escalante. En aquest últim, participa com a actriu en la mostra final de carrera, Los amantes de Verona, dirigida per Chema Cardeña. Abans, però, havia intervingut en una sèrie de propostes de dansa a les ordres de Mamen García o Pachi G. Fenollar. Dins de l’àmbit universitari, coincideix amb el projecte Tres Teatre, un grup de teatre universitari fundat en 1997 per Gabriel Ochoa, Jacobo Pallares i Juan Andrés González. Bayona actua i s’encarrega de la coreografia d’una de les últimes creacions col·lectives del grup, Carn a bis (fragmentos de un discurso amoroso) (2002), amb Antonio de Paco, qui escriu els textos, Jéssica Belda i Eugeni Machancoses. Aquesta peça guanya el premi al millor espectacle de la I Edició del Concurs d’Espectacles Palmireno. Ochoa, Belda o Pallarés seran peces fonamentals per a futurs projectes en els quals col·laborarà l’autora. De fet, a partir de 2001, Bayona entra a formar part de l’equip de redacció de la revista de teatre universitària Acotaciones en la Caja Negra, junt amb Pallarés, Ochoa, Rafa Casany, Rosa Molero i Xavier Puchades. En la revista, l’autora aporta diversos articles i entrevistes, sobretot, al voltant de la dansa contemporània. D’aquestes experiències, naixerà un nou projecte fora de l’entorn universitari: la sala alternativa Espacio Inestable, que té la seua primera seu al carrer Doctor Sanchis Bergón de València en 2003. Des d’eixe any, Bayona forma part de l’equip de programació, així com de la producció de les gires de la companyia. A més, l’autora participarà com a actriu regularment en els primers treballs del col·lectiu, amb Jacobo Pallarés en la direcció artística.

L’autora es continuarà formant a la Facultat de Filologia de la Universitat de València, on assisteix als cursos de doctorat en el programa Teatre i Literatura espanyola, llatinoamericana i portuguesa (2003-2004). Al mateix temps, segueix preparant-se com a ballarina amb diversos cursos impartits per Joe Allegado, James Carlés, Ramon Oller, Dominik Borucki, Rocío Pérez o Santi de la Fuente, entre d’altres; i com a actriu en cursos monogràfics de l’Escalante, com el que dóna sobre Shakespeare Antonio Díaz Zamora en 2005, o altres com els de creació actoral de Jorge Picó entre 2007 i 2008.

Com a actriu, entre 2004 i 2010, treballa en diferents produccions de fora d’Inestable com: L’Entaulat (Tirant, direcció de Manel Cubedo); Teatre dels Navegants (Somni d’una nit d’estiu, direcció de Díaz Zamora), Bramant Teatre (Construyendo a Verónica, direcció d’Ita Aggard, Gemma Miralles i Imma Sancho) o Niña Mala (Rabioso Gardel, direcció d’Alejandra Garrido). Algunes companyies compten amb ella en un parell de projectes: amb Combinats, La volta al món en huitanta dies i T’espere baix, direcció de Joan Miquel Reig; amb La Máquina Real, El esclavo del demonio i Lo fingido verdadero, direcció de Ángel Ojea i Claudio Hochman, respectivament, on Bayona fa de manipuladora de titelles; i amb Copia Izquierda, Merteuil i La mujer de amianto, direcció d’Eva Zapico. En Inestable, apareix en diferents obres dirigides per Jacobo Pallares com: Siempre que necesites mi espacio te lo voy a dejar (2004), La Noria (2005), Sobre héroes y antihéroes (2010) i, amb direcció de Pedro Lozano, Voz (2010). Aquesta activa presència als escenaris es complementa amb les seues aparicions en l’audiovisual, inicialment en curtmetratges, dirigits per directors com Juanjo Cuerda, Carlos Aguillo, Ramón Alfonso, Elena López o Rafa Montesinos; i, després, en llargmetratges, tv-movies i sèries de RTVV com: Matrimonis i patrimonis (2006), Cartas de Sorolla (2006), Faltas leves (2006), Negocis de família (2006-2007) o L’Alqueria Blanca (2009-2011).

Com a autora, en 2002, la revista Acotaciones en la Caja Negra, que continuarà editant-se en l’etapa del projecte Inestable, havia tret un primer número de la seua col·lecció de textos breus. Bayona comença a escriure i a publicar en aquesta col·lecció els seus primers textos: Hueles a cama. Me encanta cuando hueles a cama (2004), Calles y gente (2006) i Retrato (2008). Precisament, en 2008, fa una versió extensa del segon text, Calles y gente (Manuscrito hallado en una ciudad invisible), per a una lectura dramatitzada, dirigida per Rafa Piqueras, a la SGAE de València. Abans, però, ja havia col·laborat en propostes escrites per diversos autors. Per als tallers de l’ESAD, dirigits per Alejandro Jornet, coescriu dos peces: A lo mejor me lo merezco (2005), coescrita amb Antonio de Paco i Alejandro Jornet; i Aceptamos  barco (2008), coescrita amb Jéssica Belda. Per a un altre taller de l’Escuela del Actor, coescriu amb Gabriel Ochoa, Camberra (2008). Amb Ochoa, porta endavant altres projectes: codirigeix El último ladrido de Claudio (2009), de Nacho López Murria, i fa d’ajudant de direcció en Mi camisera, sus zapatillas, tus vaqueros (2010), del mateix Ochoa per al Festival VEO. A més, coescriu un text inèdit, El Ipod de Cary Grant (2009) i participa en la creació d’ El punto G, que es convertiria després en la companyia d’Ochoa. Per a produccions d’Inestable, coescriu: Judas y sus desiertos (2007), amb Pallarés, Casany i Molero; i La perrera (2008), amb Pallarés, Casany, Alberto Torres i Rafa Palomares. A part d’aquestes coescriptures, Bayona proporciona textos per al muntatge El canto de la sirena (2006), dirigit per Antonio Moreno.

També dins d’Inestable, Bayona col·labora en una sèrie de produccions junt amb Jéssica Belda, amb qui ja havia coincidit en 2002 en Tres teatre. En 2006, signa en solitari De elecciones, azares y escorpiones (2006), text que havia rebut l’ajuda a la creació de Teatres de la Generalitat i que dirigirà Jéssica Belda. En 2008, Belda escriu Cuando el silencio cae en los relojes de arena, que codirigeix i interpreta amb Bayona. Podem trobar ací els orígens d’una altra companyia pròpia, Dársena Producciones, fundada per les dos autores i José Banyuls en 2011. La primera producció de Dársena serà, però, un text de Pedro Montalbán Kröebel dirigit per Xavier Puchades, En esta crisis, no saltaremos por la ventana (2011). Eixe mateix any, els tres membres de la companyia estrenen No se está mal en el paraíso al Festival Russafa Escènica i, a l’any següent, al mateix festival, Blues, camino de Cempasúchil, on ja no participa Bayona. En 2010, Bayona havia estrenat un unipersonal, Persona – I, una producció d’Inestable que girarà per diverses ciutats espanyoles gràcies a la Red de Teatros Alternativos. Amb aquesta peça, i el canvi de seu d’Espacio Inestable, es podria detectar el començament d’una segona etapa en la trajectòria de Bayona com a autora.

En 2009, obté el Diploma d’Estudis Superior de la Facultat de Filologia de la Universitat de València. El seu treball d’investigació es titula Las sales alternatives valencianes (1994-2009). Análisis de sus estructuras y modelos de programación y producción. A la nova Inestable, Bayona forma part del consell de redacció de la revista Red Escénica (2011), i col·labora en el disseny i elaboració del projecte Islands in the Net que, finalment, rep el suport del Programa Cultura de la Unió Europea. Dins d’aquest projecte, organitza i coordina amb Carolina Boluda un cicle de formació i investigació: “Cuerpo, imagen e identidad” (2011-2012). Bayona aprofita per a assistir a una sèrie de workshops d’aquest cicle, impartits per Filipa Francisco, Antonio Tagliarini o Idoia Zabaleta. En 2013, l’autora elabora i redacta un nou projecte europeu per als programes de cooperació Europa Creativa: NODOS: networking observatoris & granaires i, dos anys després, el projecte Eating Cities. A més, projecta amb Rafa Palomares, el pla pedagògic Inestables por la educación (2012-2021), amb una programació destinada a públic adolescent i la coordinació i organització de La Trobada de Teatre en l’educació a València, Castelló i Alacant. 

Per tant, els inicis de la segona etapa de l’autora s’obrin amb una intensa tasca en la gestió de la sala. A partir de 2014, de fet, serà codirectora del Projecte Inestable junt amb Pallarés i Palomares. S’encarrega aleshores de la programació i de la selecció i acompanyament d’un nou programa de residències de la sala, Graneros de creación, iniciats en 2014 i hui encara en funcionament. En 2016, a més, Inestable organitza l’IETM València on Bayona realitza diverses tasques organitzatives.

En aquesta etapa més recent com a autora, destaquen la cocreació de dos espectacles d’Inestable: El desencanto (2012) i El acontecimiento (2013), els quals, a més, interpreta i codirigeix. Convé assenyalar també els treballs de dramatúrgia amb Rafa Palomares dels muntatges: Diarios de adolescencia (2015), on participa també María José Guisado, A veces/Sometimes (2016) i El acto más Hermoso del mundo (2017). En una línia més personal, que enllaça amb Persona I (2010), s’encarrega de la dramatúrgia i direcció d’un projecte coescrit amb Patrícia Pardo, Anna Albaladejo, María José Guisado i Pedro Lozano: La exiliada, la negra, la puta, el caracol y la mística (2014), peça que girarà per Espanya amb la Red de Teatros Alternativos.

Paral·lelament, fora d’Inestable, col·labora en el Col·lectiu Veus on escriu la peça La malaltia per a Valèntia (2012), on trobem altres textos de Patrícia Pardo, Jaume Policarpo, Begoña Tena i Xavier Puchades. Destaca la seua implicació en la companyia Tributeatro, per a la qual escriu un parell de peces destinades a festivals urbans: Escucha-te (2013) i El sueño de Laura: la titaina (2014). Per últim, escriu textos breus per a diversos projectes vinculats a la universitat: Nana del presente (2014), per a Contemporáno/Contemporani, un taller de l’ESAD dirigit per Ramon; i Willkommen (2015), Un acuerdo, un trato o lo que coño sea (2015), El encuentro (2016) i Doy fe (2018) per a quatre espectacles col·lectius d’Escena Erasmus. En 2016, rep l’ajuda a la creació de Culturarts per a escriure L’instant abans que tot acabe, i participa al I Torneig de Dramatúrgia de Creador.es amb la peça Trece.

Com a actriu, a més d’estar present en molts dels projectes esmentats d’Inestable, als quals caldria afegir una coproducció amb Culturarts, Acosos y derribos S.L. (2016), ha intervingut en Y si hablaran de nosotr@s (2014), Orán (2017), Pequeños episodios de fascismo cotidiano (2018), La decepción inmensa (2019), La ciudad de escarcha (2020), o la producció pública Tirant (2019). En audiovisual, des de 2014, destaquen el llargmetratge El hombre que quiso ser segundo (2014), direcció de Ramón Alós; i els curtmetratges, Nunca te olvidaré (2015), junt amb Emilio Gutiérrez Caba, o Decadente(2018), dirigits per Víctor Devesa. Bayona mateixa ha dirigit un curtmetratge, La carga (2016).

Els últims anys, Bayona ha assistit a diversos tallers relacionats amb l’escriptura i la dramatúrgia impartits per Eusebio Calonge, Juan Cavestany, Jaume Policarpo o Pablo Gisbert. L’autora mateixa s’ha encarregat també de donar el curs anual d’especialització en escriptura dramàtica al Centre Teatral Escalante (2015-2016), l’últim any junt amb Patrícia Pardo o Jerónimo Cornelles. Paral·lelament ha impartit també dos cursos monogràfics a l’Espacio Inestable: “L’escriptura col·lectiva i la dissolució de l’autoria. Curs d’iniciació a l’escriptura” (2015) i “De l’escriptura a l’escena i viceversa” (2016).

Des de 2017, és professora al Postgrau en Teatre i Educació a l’Institut del Teatre de Vic; i des de 2018, professora d’interpretació en Escola EBCDanza i de dramatúrgia dins del projecte de Laboratori de Creador.es, dirigit a Instituts d’Estudis Superiors. En 2018, va participar també en el Màster en Teatre Aplicat de la Universitat de València, en el mòdul de dramatúrgia, posada en escena i escriptura de textos teatrals. En aquesta línia pedagògica, s’ha encarregat de dirigir els ballets Les biches, de F. Poulenc, i Parade, d’E. Satie, per a les Serenates de La nau de la Universitat de València, un projecte que ha comptat amb la col·laboració del Conservatori Superior de Dansa de València, el IES El Cabanyal i l’Orquestra Filharmònica de la Universitat de València.

Bayona s’ha centrat cada vegada més en la seua tasca d’escriptora dramàtica. La versió castellana d’El instante antes de que todo acabe, va formar part del cicle de lectures del Teatro Pavón–Kamikaze en 2017, amb direcció de Pedro Casas. A l’any següent, és escollida per la beca del mateix teatre per a escriure La fuerza de Coriolis. Un altre text, L’orquestra del silenci (2018), naix del primer laboratori Ínsula Dramatària Josep Lluís Sirera, de l’Institut Valencià de Cultura. D’aquesta obra, guanyadora del Premi dels Escriptors Valencians de l’AELC 2019, es farà una primera lectura dramatitzada, dirigida per Carles Sanjaime, i en 2020, Xavier Puchades dirigirà la posada en escena, producció d’Inestable, i la versió radiofònica dins del projecte Teatre a cau d’orella de l’IVC. 

Com a autora ha aportat, igualment, material textual per produccions de Teatro de lo Inestable com Family(es) (2018), dirigida per Jacobo Pallares; o exercint d’ajudant de direcció, com en El rastre d’aquella nit (2021). Bayona, a més, ha continuat la seua col·laboració amb altres companyies i creadors: amb Eva Zapico, Orán (2018); amb David Franch i Alejandra Mandli, El origen de la bestia(2019); amb Jerónimo Cornelles, 1km2 (2020); i amb Iñaki Moral, Cuchillos de palo (2021). 

Actualment, Bayona forma part de l’Associació Valenciana d’Escriptores i Escriptors de Teatre (AVEET).

Trajectòria actualitzada JULIOL 2021
© Xavier Puchades    

Obra estrenada

Textos dramàtics originals

2002. Carn a bis (fragmentos de un discurso amoroso), amb textos d’Antonio de Paco, i dramatúrgia col·lectiva de l’autora, Jéssica Belda, Eugeni Machancoses i Antonio de Paco. Tres Teatre, Sala Palmireno, València.
2005.  A lo mejor me lo merezco, coescrita amb Alejandro Jornet i Antonio de Paco. Direcció Alejandro Jornet. Taller ESAD. Teatro de los Manantiales, València.
2006. El canto de la sirena. Direcció Antonio Moreno. La Cantante Calva. Espacio Inestable, València.
2006. De eleccions, azares y escorpiones. Direcció de Jéssica Belda. Teatro de lo Inestable. Espacio Inestable, València.
2007. Judas y sus desiertos, coescrit amb Jacobo Pallarés, Rafa Casany i Rosa Molero. Dramatúrgia i direcció Jacobo Pallarés. Espacio Inestable, València.
2008. Aceptamos barco, coescrita amb Jéssica Belda, Alejandro Jornet i un text d’Aurelio Delgado (Medea). Direcció Alejandro Jornet i Aurelio Delgado. Taller ESAD. Carme Teatre, València.
2008. Camberra, coescrita amb Gabriel Ochoa. Direcció Jerónimo Cornelles. Taller de l’Escuela del Actor, València.
2008. La perrera, coescrita amb Jacobo Pallarés, Rafa Casany, Alberto Torres i  Rafa Palomares. Dramatúrgia i direcció Jacobo Pallarés. Teatro de lo Inestable. Espacio Inestable, València.
2010. Persona–I. Direcció de l’autora. Teatro de lo Inestable. Espacio Inestable, València.
2011. No se està mal en el paraíso, coescrita i codirigida amb Jéssica Belda i José Banyuls. Dársena Teatro. Festival Russafa Escènica, València.
2012 La malaltia. Direcció de Laura Useletti. En Valèntia, coescrita amb Patrícia Pardo, Begoña Tena, Xavier Puchades i Jaume Policarpo. Col·lectiu Veus. Sala Inestable, València.
2013. Escucha-te. Direcció Nilda Varela. Tributeatro. Festival Russafa Escènica, València.
2014. Nana del presente, text per a Contemporáneo/Contemporani, coescrita amb Pasqual Alapont, Carles Alberola, Xavier Puchades, Enric Benavent, Jerónimo Cornelles, Antonio de Paco, Patrícia Pardo, Roberto García, Alejandro Jornet, Nacho López Murria, Paula Llorens, Manuel Molins, Jaume Policarpo, Juanjo Prats, Juli Disla, Josep Lluís Sirera i Eduardo Zamanillo. Dramatúrgia i direcció Ramón Moreno. ESAD, València.
2014. Text per a La exiliada, la negra, la puta, el caracol y la mística, coescrita amb Anna Albaladejo, Patrícia Pardo, María José Guisado i Pedro Lozano. Direcció i dramatúrgia de l’autora. Teatro de lo Inestable. Espai Inestable, València.
2014. El sueño de Laura: la titaina. Tributeatro. Dramatúrgia i direcció de l’autora i Tributeatro. Festival Cabanyal Íntim, València. 
2015. Willkommen, en Europa, Cabaret del desencant, coescrit amb Josep Lluís Sirera, Patrícia Pardo, Guadalupe Sáez, Xavier Puchades, Eugenia Sancho, Pasqual Alapont i Javier Sahuquillo. Coordinació dramatúrgica Daniel Tormo. Direcció Josep Valero, Anna Marí i Daniel Tormo. Sala Matilde Salvador, València.
2015. Un acuerdo, un trato o lo que coño sea. En URGENCIA (Materiales para un espectáculo europeo), coescrita amb Juan Cavestany, Eugenia Sancho, Guadalupe Sáez, Antonia Montaner, Anna Albaladejo, Carmen Valera, Robert March, Lucía Sáez, Rafa Segura, Xavier Puchades i Daniel Tormo. Direcció Josep Valero. Escena Erasmus. Sala Matilde Salvador, València.
2016. El encuentro. En El circ de la frontera, coescrita amb Manuel Molins, Jacobo Pallarés, Guadalupe Sáez, Mertxe Aguilar, Daniel Tormo i Anna Marí. Escena Erasmus. Direcció Anna Marí. Sala Matilde Salvador, València.
2016. La guerra civil europea ha empezado (1936-2005), junt amb Anna Marí, Danai Delipetrou i Antoni Tordera. Direcció Antoni Tordera. Escena Erasmus. Sala Matilde Salvador, València.
2018. Doy fe. En La gran final, coescrit amb Guadalupe Sáez, Javier Sahuquillo, Daniel Tormo, Adrián Novella i Mafalda Bellido. Direcció Anna Marí. Escena Erasmus. Sala Matilde Salvador, València.  
2018. Family(es), amb textos de l’autora i de Gabi Ochoa, Rafa Palomares, Marcelino Martín Valiente, Joao García Miguel, Mertxe Aguilar, María Cárdenas, Rosa Molero i Jacobo Pallarés. Direcció Jacobo Pallarés. Teatro de lo Inestable–La Rambleta. Festival Tercera Setmana, La Rambleta, València. 
2010. El origen de la bestia, creació amb David Franch i Alejandra Mandli. Cí Mandli, Bayona, Franch. Sala Ultramar, València. 
2020. L'orquestra del silenci. Direcció Xavier Puchades. Teatre de lo Inestable - La Rambleta. Teatre La Rambleta, València. 
2020. 1km2, escrit amb Jerónimo Cornelles. Direcció Jerónimo Cornelles. Bramant Teatre. Festival Russafa Escènica. CCCC, València. 
2021. Cuchillos de palo, creació amb Iñaki Moral. Residència de l'Ajuntament. Teatre El Musical, València. 

Dramatúrgies, traduccions, adaptacions i versions teatrals

2015. Diarios de adolescencia. Dramatúrgia i direcció amb Rafa Palomares i María José Guisado. Teatro de lo Inestable. Espacio Inestable, València.
2016. A veces/Sometimes. Dramatúrgia de l’autora amb Pedro Lozano. Red Sky Theatre. Espacio Inestable, València.
2017. El acto más hermoso del mundo. Dramatúrgia, idea i direcció de l’autora amb Rafa Palomares. Teatro de lo Inestable. Festival 10 Sentidos, València.
2017. Orán, adaptació de La pesta i L'estranger d'Albert Camus, creació col·lectiva amb Iñaki Moral, Joana Alfonso, Joan Ballester i Eva Zapico. Direcció Eva Zapico. Rambleta - Teatro de lo Inestable, Espacio Inestable, València. 

Posades en escena posteriors i reposicions (Nacionals)

2018. Europe from the inside, Europe from the outside, escrit amb Xavier Puchades, Lucía Sáez, Gabi Ochoa i Guada Sáez. Direcció Josep Valero. Escena Erasmus. Matilde Salvador, València. 

Lectures dramatitzades (Nacionals)

2008. Calles y gente (Manuscrito hallado en una ciudad invisible). Direcció Rafa Piqueras. Cicle Nuevas dramaturgias, nuevas direcciones, SGAE, València.
2016. Trece. I Torneig de Dramatúrgia de Creador.es. Sala Off, València. 
2017. El instante antes de que todo acabe, direcció Pedro Casas. Las funciones por hacer, Teatro Kamikaze, Madrid.
2018. L’orquestra del silenci, direcció Carles Sanjaime. Laboratori Insula Dramataria Josep Lluís Sirera (Institut Valencià de Cultura). SGAE, València.
2021. L'orquestra del silenci. Versió radiofónica. Direcció Xavier Puchades. Institut Valencià de Cultura. SGAE, València. 

Obra publicada

Textos dramàtics originals

2004. Hueles a cama. Me encanta cuando hueles a cama. En Sexo. Me lo pones por escrito. Col·lecció Acotaciones en la Caja Negra, 3, València. (TB)
2006. Calles y gente. En Ciudades. Col·lecció Acotaciones en la Caja Negra, 5, València. (TB)
2008. Hueles a cama. Me encanta cuando hueles a cama. Revista Teína, 18, València. (TB)
2008. Retrato. En Lo invisible. Col·lecció Acotaciones en la Caja Negra, 7, València. (TB)
2013. No me jugaría mi vida en un bombo de lotería. Red escénica–Colección Acotaciones en la caja negra, 9, València. (TB)
2014. Nana del presente. En Contemporáneo/Contemporani. Colección Teatro Siglo XXI, València. (TB)
2018. L'orquestra del silenci. Laboratori Ínsula Dramatària Josep Lluís Sirera. Institut Valencià de Cultura – Generalitat Valenciana, València.  
2018. L'instant abans que tot acabe. Revista Red Escénica, 8. Proyecto Inestable, València.

Reflexió i investigació teatral de l'autor: Llibres

2009. Las salas alternativas valencianas (1994-2009). Análisis de sus estructuras y modelos de programación y producción. Treball d’investigació dirigit per Nel Diago. Universitat de València, Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació, Departament de Filologia Espanyola (inèdit). 

Edició o coordinació publicacions.
2007. Comedia Radiana, d'Agustín Ortiz. Edició de l’autora. Anexos de la Revista Lemir, Parnaseo, Universitat de València.

Reflexió i investigació teatral de l'autor: programes de mà

2001. "Teatro Universitario”. Panorama teatral en la Universitat Politècnica". Acotaciones en la caja Negra, 3, València, p. 4-9.
2001. “Entrevista a Cristina Andreu y Mamen Garcia. Acotaciones en la caja Negra, 4, València, p. 24-27.
2001. "Vídeo-Danza". Acotaciones en la caja Negra, 5, València, p. 32-35,
2002. "El movimiento se hace latente la vida se hace teatro la danza es poesía”. Acotaciones en la caja Negra, 6, València, p. 30-33.
2002. "Danza y Discapacidad". Acotaciones en la caja Negra, 7, València, p. 28-33
2002. “Diálogos con... Íñigo Ramírez de Haro”, amb G. Ochoa. Acotaciones en la Caja Negra, 7, València.
2003. "El verbo se hace carne". Acotaciones en la caja Negra, 8, València, p. 8-11.
2004. "Centro de Creació l'animal a l'esquena". Acotaciones en la caja Negra, 9, València, p. 12-16.
2004. “Nueva danza. Dominik Borucki”. Acotaciones en la Caja Negra, 10, València, p. 8-9.
2007. “Merteuil”. Acotaciones en la Caja Negra, 13, València.
2009. “Nuestros 10 puntos G de 2009”, amb G. Ochoa. El Punto G, 30 de desembre.
2010. “Y cuando nos quisimos dar cuenta, todos estaban mirando”, amb G. Ochoa. El Punto G, 14 de febrer.
2010. “El genero, el test”. El Punto G, 9 de desembre.
2010. “Nuestros 10 puntos G de 2010”, amb G. Ochoa. El Punto G, 31 de desembre.
2011. "Cuadernos de viaje". Red Escénica, 16, València, p. 21-24.
2011. “10 Puntos G del 2011”, amb G. Ochoa. El Punto G, 31 de desembre.
2012. “Los Puntos G 2012”, amb G. Ochoa. El Punto G, 26 de desembre.
2012. "Creadores por la identidad. Entrevista a Colectivo 96º y Pont Flotant”. Red Escénica, 17, València, p. 50-54.
2012. "Paseando con Filipa Francisco". Red Escénica, 18, València.
2013. “10 Puntos G 2013”, amb G. Ochoa. El Punto G, 26 de desembre.
2014. “Festival Cabanyal Íntim 2014. La lucha por un barrio”. Red Escénica, 7, València.
2014. “10 Puntos G 2014”, amb G. Ochoa. El Punto G, 31 de desembre.
2015. “10 Puntos G 2015”, amb G. Ochoa. El Punto G, 30 de desembre.
2016. “10 puntos G 2016”, amb G. Ochoa. El Punto G, 28 de desembre.
 

Reflexió i investigació teatral de l'autor: premsa, publicacions culturals i especialitzades

2019. “Autodefinides: Mafalda Bellido”. Afán de plan, 20 de març. 
2020. "Cultura confinada: Maribel Bayona". Afan de plan, març.
2020. "MIrada de Maribel Bayona". Red Escénica 12, Proyecto Inestable, València.   

Obra traduïda

VALENCIÀ
2015. Diaris d’adolescència, dramatúrgia amb Rafa Palomares i María José Guisado. Traducció de l’autora.
2017. El acto más hermoso del mundo, dramatúrgia amb Rafa Palomares. Traducció de l’autora (Nota: el títol es va deixar en castellà)
2016. L’instant abans que tot acabe, traducció de l’autora.
 

Obra premiada

2002. Premi al Millor Espectacle en la 1a Edició del Concurs d’Espectacles Palmireno, per Carn a bis (fragmentos de un discurso amoroso), amb textos d’Antonio de Paco i dramatúrgia col·lectiva de l’autora, Jéssica Belda, Eugeni Machancoses i Antonio de Paco.
2019. Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, per L'orquestra del silenci. 
 
Ajudes a la creació
2006. Ajuda a la creació de Teatres de la Generalitat Valenciana per De elecciones, azares y escorpiones”.
2016. Ajuda a la creació de Culturarts per L’instant abans que tot acabe.
2018. Laboratori Insula Dramataria Josep Lluís Sirera (Institut Valencià de Cultura), per L’orquestra del silenci.
2019. Beca del Pavón Teatro Kamikaze, per La fuerza de Coriolis. 
2020. Ajuda a l'escriptura escènica de l'Institut Valencià de Cultura, per 1km2, escrita amb Jerónimo Cornelles.  

Bibliografia

Articles, capítols, pròlegs

ALBALADEJO, A. (2018). "Bailando memoria(s) de mujer: dos escenas autobiográficas en territorio valenciano". Investigación Teatral, Vol 9, núm. 14. Centro de Estudios, Creación y Documentación de las Artes de la Universidad Veracruzana, Veracruz. 
JORNET, A. (2004). “Éste es el prologo y tú no lo vas a ver”. En Sexo. Me lo pones por escrito, colección Acotaciones en la caja negra, 3, València, p. 9-15.
MONLEÓN, J. (2002). “Diez autores últimos”. En Reflexiones sobre el siglo XXI, colección Acotaciones en la caja negra, 1, València, p. 11-13.
PÉREZ-RASILLA, E. (2013). “Miradas sobre la identidad”. Red Escénica – Colección Acotaciones en la caja negra, 9, València, p. 5-13.
ROSSELLÓ, R. X. (2014). “Más allà de la interpretación: nuevas creadoras en el teatro valenciano actual”. Telón de Fondo, 19.
-(2016). “Las autores asaltan los escenarios valencianos del siglo XXI”, introducció a Hijos de Verónica (Generación del miedo). El Petit Editor, Cullera, p. 9-33.
TORDERA, A. (2008). “Billar a ocho bandas”. En Lo invisible, colección Acotaciones en la caja negra, 7, València, p. 7-10.
ZARZOSO, P. (2018). "Pròleg", als tres volums del I Laboratori Ínsula Dramatèria Josep Lluís Sirera. Institut Valencia de Cultura, València, p. 9-15.

Recepció en premsa i publicacions especialitzades

ALBALADEJO, A. (2020). "Talento creadores: Maribel Bayona. Conversaciones des-confinadas". web Creador.es, València. 
BROX, O. (2020)."Maribel Bayona. Ensayo sobre el fracaso". Détour, 27 d'octubre.
CAMACHO, N. (2017). “Los Max en Valencia: ¿salvación o anècdota?”. Las Provincias, 5 de juny.
CASTRO, J. (2011). “Exploración de género: duda y seducción Persona-I de Maribel Bayona”. La República Cultural, 21 de febrer.
-(2014). “La exiliada, la negra, la puta, el caracol y la mística rompen la cárcel”. La República Cultural, 18 de setembre.
CULTUR PLAZA (2016). “Mujeres, igualdad y teatro: reflexiones sobre el otro 50% de la industria cultural”. Cultur Plaza, 9 d’abril.
-(2016). “Un grupo de profesionales del teatro lanzan una campaña para que la mujer alcance puestos de poder en las administraciones”. Cultura Plaza, 8 de juny. 
-(2017). “La Nau celebra 30 años de Serenates con 980 músicos y 12 conciertos”. Cultur Plaza, 16 de juny.
DE LA PEÑA, M. (2014). “La libertad también es una cárcel”. Diario Montañés, 11 d’octubre.
DIAGO, N.  (2012). “Abierta en canal”. Cartelera Turia, juny.
-(2014). “Trinos enjaulados”. Cartelera Turia, setembre.
-(2020). Prueba otra vez. Fracasa otra vez. Fracasa mejor". Cartelera Turia, 30 d'octubre.
DIEZ, E. (2014). “La exiliada, la negra, la puta, el caracol y la mística”. Blog Butaques i somnis.
DOMÍNGUEZ, S. (2005). “Crisis veinteañera”. Las Provincias, 10 de maig.
DONAT, B. (2016). “Nueve compañías residentes desarrollan Montajes sobre el Viejo Continente”. Cultur Plaza, 13 de gener.
EFE (2017). “Los ballets Les Biches, de Poulenc, y Parade, de Satie, abren Serenates”. La Vanguardia, 22 de juny.
-(2017). “La vejez más íntima, casera y sexual llega al festival 10 Sentidos de teatro”. La Vanguardia, 15 de maig.
EUROPAPRESS (2020). "Teatro de lo Inestable se convierte en L'orquestra del silenci que intereta una oda al fracaso en Rambleta". Europapress, 19 d'octubre. 
GONZÁLEZ, R. (2006). “Impúdica madurez”. Nueva Alcarria, 18 d’octubre.
JÁTIVA, J. M. (2012). “Cinco dramaturgos alzan la voz en denuncia del actual estado de cosas”. El País, Comunitat Valenciana, 24 de juny.
L'ACCENT.CAT (2012). “Valèntia: el teatre pren partit al País Valencià”. L'Accent.cat.
LLORENTE, M. (2005). “Compromiso y riesgo”. Información (Alacant), 17 de novembre.
LOMAS, E. (2012). “Valèntia en el diván”.(http://www.veu.ua.es)
LUX, Trementina  (2012). “Valentia. El talento al servicio de la resistencia”. Blog Trementina Lux, València.
MAKMA (2020). "L'orquestra del silenci pone sonido al fracaso". Makma, 20 d'octubre. 
MARCOS, N. (2020). "Una oda al fracaso como forma de vida". Las Provincias, Suplemento GPS, 23 d'octubre. 
MARTÍNEZ MONTESINOS V. (2020). "Collages escènics: L'orquestra del silenci". Afán de plan, 25 d'octubre. 
MATALLÍN, E. (2019). "Autodefinides 56: Maribel Bayona". Afán de plan, València. 
MOLINA, L. (2014). “La ficción entre rejas”. El Hype, 7 de setembre.
PEIRÓ, J. V. (2018). "Escena leída". Las Provincias, 14 de juliol.
-(2018). "Caer y volver a empezar". Las Provincias, 15 de desembre.
-(2020). "Teatro del confinamiento". Las Provincias, 10 d’octubre.
-(2020). "Danza y cómic". Las Provincias, 17 de octubre.
-(2020). "Educar para el fracaso". Las Provincias,31 d’octubre.
PINEDA F. (2015). “Espacio Inestable cierra un año agitado con unas jornadas contra el TTIP”. Cultur Plaza, 7 de desembre.
RUIPÉREZ, J. (2016). “En defensa de la estupefacción. Veu,, 11 de novembre.
SERRA, M. (2012). “A València, el teatre-denúncia és ben viu, ara amb Valèntia”. Vilaweb.
SIRERA, J. L. (2012). “Vae Victis... o no”. No somos critic@s, Episkenion, València. 
TORRES, S. (2016). “¿La guerra civil europea ha empezado?” El Mundo (Comunitat Valenciana), 9 de desembre.
(2017). “10 Sentidos hace pública la intimidad”. El Mundo (Comunitat Valenciana), 14 de maig.
 

Enllaços

http://aveet.eu/bayona-maribel/
http://www.contextoteatral.es/maribelbayona.html
http://www.espacioinestable.com/index.html
http://www.aapv.es/dbayona_m.htm

Entrevistes
https://www.youtube.com/watch?v=KSOJwehWCMY ("Jo escric a casa", GVA Biblioteca Valenciana)

Disseny del projecte: Josep Lluís Sirera i Xavier Puchades · Assessor: Ramon X. Rosselló
© Centre de Documentació Escènica IVC, Xavier Puchades
Logo Culturarts

Plaça Viriato s/n · 1er. pis
46001 València
Tel. 961 20 65 38 · 961 20 65 00
biblioteca_teatre@ivc.gva.es
fmedina@ivc.gva.es